10.Vermeer de Delft: Al·legoria de la pintura

Al·legoria de la pintura

Johannes Vermeer de Delft

Context històric 1666-1668. Separació oficial de les províncies del Nord (l’actual Holanda) de Flandes, per tant de la Corona Espanyola, l’any 1648. El poder de la burgesia comercial holandesa havia augmentat. Amsterdam, s’havia convertit en un port important de l’Atlàntic en detriment d’Anvers. Monarquia parlamentaria s’havi establert a Holanda sota el regnat de la casa d’Orange. La religió era la protestant.

Vermeer va viure sempre a la petita ciutat holandesa de Delf. Vista de Delft, 1660-61. Mauritshuis, La Haia

Johannes Vermeer de Delft Va néixer a Delft, on fou batejat el 1632. El seu pare era hostaler i marxant d’art, negocis que seguí Johannes quan aquell va morir. El 1653 Vermeer es casà amb Catharina Bolnes, la mare de la qual, Maria Thins, d'una rica família, s'oposà inicialment al matrimoni. El matrimoni va viure sempre a la casa Thins. Quan el 1672 Vermeer va morir va deixar onze fills i una família bastant empobrida. La seva dona va haver de vendre els seus quadres per poder pagar els deutes. Vermeer va ser un pintor bastant considerat en vida, ja que rebé molts encàrrecs, però després de la seva mort va ser oblidat, i només es recuperà a partir del segle XIX. Actualment només se li atribueixen 35 quadres segurs. La temàtica de les seves obres és exclusivament sobre escenes contemporànies. Feia servir un format petit i una paleta de colors més freda, dominada per blaus, grocs i grisos. La major part de les obres que s'han conservat són d'una mateixa època i presenten aquestes característiques.

El carreró, de Delft, 1654-58

- Generalment, pintava interiors domèstics, d'un estil molt similar: amb les parets sovint decorades amb minucioses reproduccions de quadres i mapes; amb una o dues figures il·luminades per una finestra emplaçada a l'esquerra, tot des d'un punt de vista que seria sempre el mateix.

Noia llegint una carta davant la finestra 1657

Cavaller i noia que riu, 1658

Vermeer pintava amb la voluntat de deixar un estret marge cap a la varietat, prioritzant la recerca d'una espècie de perfecció espiritual. També es pot endevinar un missatge, no exempt d'ironia, cap a l'espectador. Aconsegueix que totes les obres tinguin un marcat aire de serial.

Cavaller i dama que beu, 1658-60

Noia amb un gerro a prop de la finestra, 1665

Al llarg de la seva obra n'apareixen totes les classes socials: - de vegades és una simple cosidora; - d'altres, dames que llueixen l'esplendor i el luxe de l'alta societat; - en alguns casos els escollits són mercaders.

Noia dormint, 1657 La Lletera, 1660

La puntaire, 1669-70

La noia de la perla, 1665

composicions

Mostra un sorprenent interès pels científics, en un evident desig de testimoniar el moment que li tocà viure, en plena apoteosi humanista però sense oblidar tampoc les referències religioses, que hi apareixen escampades una mica per tot arreu.

L’astrònom, 1668. M. Louvre El geògraf, 1668-69. Frankfurt

Documentació general Títol: Al·legoria de la pintura. Autor; Jan Vermeer (Delf 1632-1675). Cronologia: 1666-68 Tècnica: oli. Suport: tela. Mides: 120 x 100 cm. Estil: barroc. Localització: Kunsthistorisches Museum (Viena). Tema: al·legòric.

Anàlisi formal: Elements plàstics Els colors són el groc llimona, el blau, els gris perla, el negre i el blanc. La seva barreja crea una atmosfera intimista. Les pinzellades són diferents, gruixudes en els cortinatges, mobles i el llum, i més diluïdes en la resta del quadre. La cortina té gran varietat cromàtica, i també la noia o el canelobre de tocs ocres i grocs.

La llum és real, entra per la finestra i il·lumina tota l’habitació

El quadre es divideix en tres parts, d'esquerra a dreta trobem:

El primer tram està presidit per l'ampli cortinatge i la taula

Al centre la model

A la dreta el pintor

Composició Individualització de personatges i objectes

Composició segmentada, però...

Unificada per la llum que prové de l’esquerra

És com una representació teatral, amb l’espectador integrat en l’escena, com sortint de darrere la cortina.

Perspectiva El pintor situa el “punt de fuga” sota de la mà dreta de la model, aconseguint, així, que la mirada de l'espectador s'adreci a la figura femenina. També les formes geomètriques del terra, l’escorç de la taula i la cadira, la forma d'il·luminar l’escena, la cortina del “primer pla”, etc. augmenten la profunditat de l’escena. El volum de les formes es crea pel clarobscur aplicat als colors, accentuat al vestit de la noia i a la cortina. El tractament d’aquestes és completament naturalista.

El detallisme i realisme de tots els objectes reproduïts és molt gran. Podem diferenciar fins i tot els materials: teixits, fusta, metall. És una visió absolutament realista de l’espai i les formes. El moviment és reposat, tota l’escena transmet tranquil·litat i pau. Intimisme típic dels seus interiors.

Vermeer pertany al corrent barroc classificat dins del realisme típic d’Holanda, que dona importància a la llum, el color, la perspectiva i el detallisme que vol reproduir fidelment la realitat

Interpretació La figura femenina, la model, s’ha identificat amb la musa de la història, Clio. La font literària que segueix Vermeer és el tractat Iconologia, traduït a l’holandès i publicat el 1644, de Cesare Ripa, el qual descriu Clio amb un llibre en una mà de l’historiador grec Tucídides, el qual simbolitza la Història, i una trompeta a l’altra mà i amb una corona de llorer al cap, que simbolitza la Fama. És un quadre al que se li han donat significats molt diversos.

Aquesta interpretació ha fet pensar que el quadre representa el desig del pintor d’obtenir la fama i passar a la història pel seu art. El fet que al mapa s’hi representin els Països Baixos també s’ha vist com la zona en la qual el pintor volia estendre la seva fama. Tampoc no és clar que el pintor retratat d’esquena sigui Vermeer, tot i que el títol que va tenir el quadre durant mots temps és “L’artista al el seu estudi”. Quan la seva vídua el va vendre, després de la mort de l’artista, ho va fer amb el nom de “L’art de la pintura”. La grandària de la tela és poc freqüent en la pintura holandesa de l’època de Vermeer.

El mapa s’ha identificat amb el de Claes Jansz Vischer, que reproduí les 17 províncies dels Països Baixos sota el domini espanyol abans del tractat de Munster (1648), on se’ls donà la independència. Al llum dels sostre hi pintà l’àguila bicèfala dels Habsburg i l’artista va vestit a la moda del segle XVI. A mapa hi ha escrit oceanus germànicus.

El mapa penjat a la paret del fons és el d’Holanda, i està pintat amb gran precisió, fet que ha portat a fer una altra interpretació de la pintura.

Tot ha fet pensar que pot ser un homenatge a la monarquia i que el desig de Vermeer era convertir-se en pintor d’algun rei i no de burgesos rics. Tan el vestit, com el mapa i el llum els trobem en altres obres del mateix Vermeer i d’altres pintors, cosa que posa en dubte l’autenticitat de l’anterior interpretació. Al voltant del mapa hi ha vistes de les principals ciutats holandeses de l’època.

Sobre la taula hi ha una màscara i un llibre obert, i s’han interpretat de formes diverses. La màscara com a símbol de la imitació, és a dir, de la pintura; en referència a l'escultura o a la màscara teatral de Talia; el llibre, com un llibre de traces arquitectòniques o com a partitura musical

Aquest elements simbòlics fan que el quadre sigui un exemple de competició (paragone) entre la pintura i les altres arts, o un homenatge a les belles arts, o una lloança a les arts en general, incloent-hi el teatre i la música. Per últim, la historiadora de l’art Svetlana Alpers diu que la pintura holandesa és l’art de descriure, i que el quadre podria representar una realitat nova, a mig camí entre l’espai físic real (el taller del pintor) i el metafísic (el mateix quadre).

Models i influències Els pintors han pintat moltes vegades el seu estudi, com els pintors barrocs Rembrandt o Velázquez. També posteriorment pintors com Goya, o Courbet. Al segle XX Picasso va fer moltes versions del tema: El pintor i la model. Tots tenen en comú la defensa i exaltació de l’art de la pintura.

Rembrandt: El pintor en el seu estudi

Courbet, El Taller del pintor, 1855

Picasso, El pintor i la model