-
Tesi doctoral
Factors determinants de la transició dels
districtes industrials cap a entorns innovadors a
Europa: el cas de l’àrea de Mataró
Doctorand: Julián Horrillo Tello
Director: Dr. Josep Lladós Masllorens
Tutor: Dr. David Sancho Royo
Programa de Doctorat en Societat de la Informació i el
Coneixement
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Mataró, juliol de 2015
-
A la meva companya, la Maria (MP)
-
Agraïments
Darrera una tesi doctoral s’hi troben experiències, records,
sentiments, moments, que
conformen un llarg procés d’aprenentatge individual que no
hauria estat possible, però, sense
la participació i generositat de moltes persones. Valguin
aquestes breus paraules per a
reconèixer el meu deute i expressar el meu més sincer agraïment
pel suport i la col·laboració
prestada al llarg d’aquest estimulant viatge, ple de sorpreses i
descobertes.
Vull començar per agrair al professor Josep Lladós Masllorens,
director d’aquesta tesi, la seva
dedicació i els seus valuosos consells, que m’han ajudat a
superar moments difícils i a millorar
la meva formació acadèmica i investigadora. Sense ell, aquest
treball no hauria estat possible.
També vull expressar el meu agraïment a Tecnocampus pel seu
suport incondicional al
desenvolupament d’aquest treball i, particularment, a en Joan
Mora, alcalde de Mataró durant
els darrers quatre anys, a en Miquel Rey, actual regidor de
Promoció Econòmica i Innovació a
l’ajuntament de la mateixa ciutat, i a la regidora anterior,
l’Alícia Romero, a en Jaume Teodoro,
director general del Parc Científic i de la Innovació
Tecnocampus Mataró-Maresme, i al doctor
Marcos Faúndez i a en Joan Gil, Directors de l’Escola
Universitària Politècnica de Mataró
(EUPMt) durant el període de realització d’aquesta tesi. I a
tots ells m’agradaria afegir tots els
meus companys docents i PAS de l’EUPMt, molt especialment en
José Mª Horrillo, en Joan
Triadó, en Vicenç Delos, l’Antoni Satué, en Salvador Alepuz, en
Jordi Mas i en Joan Ramon
Rius per les experiències d’aprenentatge compartides al llarg de
tants anys, la Francina
Fernández i en Moisés Ortiz, les persones que fan que tot
rutlli, i en Juan García que fa del dia
a dia quelcom diferent i engrescador.
Igualment estenc el meu agraïment a l’Àrea d’Estudis de
l’Ajuntament de Mataró i l’Àrea
d’Empresa de Tecnocampus per la seva ajuda en la construcció de
la mostra d’empreses per a
l’estudi de l’àrea de Mataró i els seus suggeriments sobre els
continguts del qüestionari i
diferents aspectes metodològics sobre la recollida de dades,
molt especialment a en Jordi
Arderiu, i en Carles Fillat. També vull mencionar l’IDESCAT, que
ha subministrat les
microdades emprades en la identificació de la xarxa de ciutats
relacionades amb Mataró,
agraint l’amabilitat i la professionalitat de la Mireia
Farré.
També m’agradaria donar les gràcies a totes les persones que han
participat en el treball de
camp de la present recerca, tant les que han col·laborat en la
realització d’entrevistes, els meus
companys del GRIC de Tecnocampus i els meus projectistes Juan
Antonio Pinto i Elena
Puertas, com les que varen ser entrevistades. El meu més sincer
agraïment per a totes les
empreses que varen acceptar participar en l’estudi.
-
Per acabar, vull agrair la comprensió de familiars, d’amics i
amigues que han hagut de suportar
les meves cabòries i reflexions en veu alta sobre la forma
d’entendre el territori i la innovació, i
dels que s’hagin pogut sentir desatesos en aquests darrers anys;
està en el meu ànim redreçar
la situació.
Finalment, però no per això menys important, el meu agraïment a
la meva família; a la Marina i
a l’Oriol per la seva presència, sempre reconfortant, i
especialment a la Maria per la seva
paciència, comprensió i ajuda sense límits.
A tots, moltes gràcies.
Mataró, juliol de 2015.
-
Índex i
Índex Introducció
.................................................................................................................................
1 Capítol 1. La innovació com a procés i com a sistem a
......................................................... 13 1.1.
El concepte d’innovació. Taxonomies de la innovació
..................................................... 14 1.1.1. El
concepte d’innovació
..........................................................................................
14 1.1.2. Taxonomies de la innovació
...................................................................................
17 1.1.3. Dimensió territorial de la innovació
.........................................................................
20 1.2. Aspectes característics de l’entorn econòmic global
....................................................... 22 1.2.1
Societat del coneixement i economia global
........................................................... 22
1.2.2 Desenvolupament regional
......................................................................................
28 1.3. Enfocaments teòrics per a l’estudi de la innovació
.......................................................... 34
1.3.1. Teoria del desenvolupament endogen
....................................................................
35 1.3.2. Economia evolucionista
..........................................................................................
38 1.4. Del procés d’innovació al sistema d’innovació
.................................................................
42 1.4.1. El procés d’innovació
..............................................................................................
42 1.4.2. El sistema d’innovació
............................................................................................
50 Conclusions
.............................................................................................................................
53 Capítol 2. Geografia de la innovació en l’economia global
.................................................. 57 2.1.
Innovació i competitivitat
.................................................................................................
58 2.2. Raons de la concentració espacial de la innovació
......................................................... 60 2.3.
Models territorials d’innovació
..........................................................................................
65 2.3.1 Districte industrial
..................................................................................................
67 2.3.2 Milieu innovador
.....................................................................................................
69 2.3.3 Clusters d’innovació
...............................................................................................
70 2.3.4 Sistemes regionals d’innovació
..............................................................................
72 2.4 El sistema local d’innovació
..............................................................................................
75 2.5. Xarxes de ciutats
..............................................................................................................
78 2.5.1 El concepte de xarxa de ciutats
............................................................................
79 2.5.2 Tipus de xarxes urbanes
.......................................................................................
81 2.5.3 Metodologies d’identificació de xarxes de ciutats
................................................. 83 2.5.4
Instruments d’anàlisi de xarxes de ciutats
............................................................ 86
Conclusions
.............................................................................................................................
92 Capítol 3. Els entorns d’innovació
...........................................................................................
95 3.1. Caracterització de l’entorn d’innovació
............................................................................
96 3.2. Determinants de l’entorn innovador
.................................................................................
103 3.2.1 Determinats teòrics de l’entorn d’innovació
........................................................... 103
3.2.2 Determinats empírics de l’entorn d’innovació
........................................................ 109 3.3 Un
conjunt significatiu d’indicadors d’innovació local
....................................................... 115
Conclusions
.............................................................................................................................
119 Capítol 4. Cooperació amb objectius d’innovació
.................................................................
121 4.1. Enfocaments teòrics sobre cooperació
............................................................................
122 4.2. Cooperació de base científica
..........................................................................................
126 4.2.1 Interaccions de coneixement entre la ciència i la
indústria ................................... 128 4.2.2
Caracterització de les empreses que cooperen amb la universitat
....................... 130 4.2.3 Complementarietat amb la
cooperació inter-empresa
........................................... 132
-
ii Factors determinants de la transició dels districtes
industrials cap a entorns innovadors a Europa
4.3. Motivacions i resultats de la cooperació
..........................................................................
135 4.3.1 Motivacions per a la cooperació
............................................................................
135 4.3.2 Resultats de la cooperació
.....................................................................................
138 4.4. Determinants de la cooperació amb objectius d’innovació
.............................................. 140 Conclusions
.............................................................................................................................
149 Capítol 5. Capacitat d’absorció
................................................................................................
153 5.1. Definició del concepte de capacitat d’absorció
................................................................
154 5.2. Revisions de la definició de capacitat d’absorció
.............................................................. 156
5.3 Capacitat d’absorció i patrons regionals d’innovació
........................................................ 163 5.4.
Capacitat d’absorció, innovació i cooperació
...................................................................
164 5.4.1 Capacitat d’absorció i innovació
..............................................................................
164 5.4.2 Capacitat d’absorció i cooperació
............................................................................
168 Conclusions
.............................................................................................................................
170 Capítol 6. Disseny de la recerca i mètodes de recol lida de
dades ........................................ 173 6.1. Hipòtesis i
preguntes de recerca
......................................................................................
174 6.2. Fases i mètodes de la recerca
.........................................................................................
177 6.3. Àmbit territorial de l’estudi
................................................................................................
181 6.3.1 Estructura regional europea
...................................................................................
181 6.3.2 La xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
....................................................... 183 6.4.
Població i disseny de les mostres
.....................................................................................
185 6.5. Mètode de recollida de dades
..........................................................................................
188 6.5.1 Matriu de dades per a l’estudi regional
..................................................................
189 6.5.2 Confecció del qüestionari per a les entrevistees
................................................... 191 6.5.3
Matrius de dades per a l’estudi de la xarxa de ciutats relacionades
amb Mataró
...........................................................................................................
193 Capítol 7. Tipologies d’entorn i activitat innovado ra a Europa
............................................ 199 7.1. Objectius,
hipòtesi de treball i preguntes de recerca
....................................................... 200 7.2 Les
tipologies en els sistemes regionals d’innovació europeus
....................................... 201 7.2.1 Adequació de
l’anàlisi factorial
...............................................................................
204 7.2.2 Anàlisi factorial exploratòria
...................................................................................
206 7.2.3 Anàlisi factorial confirmatòria
.................................................................................
208 7.2.4 Anàlisi clúster jeràrquica
........................................................................................
209 7.2.5 Anàlisi clúster no jeràrquica
...................................................................................
210 7.2.6 Descripció dels conglomerats de regions identificats
............................................ 213 7.3. Importància
de les dinàmiques d’interacció i aprenentatge
............................................. 221 7.3.1 Tipologies
d’entorn al clúster 1
..............................................................................
223 7.3.2 Tipologies d’entorn al clúster 2
..............................................................................
226 7.3.3 Tipologies d’entorn al clúster 3
..............................................................................
228 7.3.4 Tipologies d’entorn al clúster 4
..............................................................................
230 7.3.5 Tipologies d’entorn al clúster 5
..............................................................................
232 7.4. Perfils regionals dels entorns d’innovació europeus
........................................................ 234 7.4.1
Perfils de les perifèries
...........................................................................................
239 7.4.2 Perfils dels districtes industrials
.............................................................................
243 7.4.3 Perfils dels tecnopols
.............................................................................................
247 7.4.4 Perfils dels entorns innovadors
..............................................................................
252 7.5. Determinants de la innovació
...........................................................................................
258 Conclusions
.............................................................................................................................
267 Capítol 8. Identificació d’una xarxa de ciutats pro peres a
Mataró basada en el coneixement
......................................................................................
271
-
Índex iii
8.1. Objectius, hipòtesi de treball i preguntes de recerca
....................................................... 272 8.2. La
xarxa de coneixement de la ciutat de Mataró
............................................................. 272
8.2.1 Càlcul dels fluxos directors
..................................................................................
272 8.2.2 Identificació de la xarxa de ciutats
........................................................................
275 8.3. Caracterització de la xarxa de ciutats
..............................................................................
281 8.3.1 Característiques de la xarxa
.................................................................................
281 8.3.2 Caracterització dels sistema productiu de la xarxa
.............................................. 285 8.3.3
Caracterització del mercat laboral de la xarxa
...................................................... 297
Conclusions
.............................................................................................................................
310 Capítol 9. Tipologia d’entorn i activitat innovador a a la
xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
.....................................................................................
317 9.1 Objectius, hipòtesis de treball i preguntes de recerca
...................................................... 318 9.2
Tipologia d’entorn a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
.................................. 319 9.2.1 Els indicadors
d’innovació local per a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
...................................................................................
319 9.2.2 El perfil d’entorn de la xarxa de ciutats
.................................................................
325 9.3 Caracterització de la mostra d’empreses de la xarxa de
ciutats ...................................... 327
9.3.1 Estructura empresarial
........................................................................................
327 9.3.2 Activitat innovadora
.............................................................................................
332 9.3.3 Activitats de cooperació
......................................................................................
336 9.3.4 Usos TIC
.............................................................................................................
338 9.3.5 Evolució del negoci i resultats empresarials
....................................................... 340 9.3.6
Entorn i estratègia competitiva
............................................................................
344
9.4 Indicadors d’innovació local a nivell d’empresa
................................................................
350 9.5 Determinants de la innovació a la xarxa de ciutats
........................................................... 353 9.6
Determinants de la cooperació a la xarxa de ciutats
........................................................ 359 9.6.1
Determinants de la cooperació formal amb objectius d’innovació
...................... 359 9.6.2 Determinants de la cooperació de
base científica amb objectius d’innovació
.........................................................................................
364 Conclusions
.............................................................................................................................
368 Capítol 10. Determinants de l’entorn innovador
....................................................................
373 10.1. Objectius, hipòtesi de treball i preguntes de recerca
..................................................... 374
10.2. Determinants del trànsit cap a un entorn innovador. Una
anàlisi regional .................... 375 10.2.1 La importància de
la capacitat d’absorció en els processos d’innovació i cooperació
....................................................................................
377 10.2.2 Factors institucionals i innovació
......................................................................
379 10.2.3.L’estimació del model conjunt
...........................................................................
381
10.2.4. El paper de les TIC en la conformació dels entorns
innovadors europeus
...........................................................................................................
392 10.3 Determinants del trànsit cap a un entorn innovador.
L’anàlisi de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
...............................................................................
397
10.3.1 La importància de la capacitat d’absorció en els
processos d’innovació i cooperació i en la propensió exportadora de
les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
............................. 398 10.3.2 La importància de l’entorn
institucional en els processos d’innovació i cooperació i en la
propensió exportadora de les empreses de la xarxa de ciutats
relacionades amb Mataró ............................. 401 10.3.3
L’estimació del model conjunt de l’entorn innovador i el seu efecte
sobre la propensió exportadora de les empreses de la xarxa de
ciutats relacionades amb Mataró
....................................................... 404 10.3.4
La importància de la capacitat d’absorció en els processos
-
iv Factors determinants de la transició dels districtes
industrials cap a entorns innovadors a Europa
d’innovació i cooperació i en el poder de mercat de les empreses
de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
............................. 407 10.3.5 La importància de l’entorn
institucional en els processos d’innovació i cooperació i en el
poder de mercat de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades
amb Mataró ............................. 409 10.3.6 L’estimació del
model conjunt de l’entorn innovador i el seu efecte sobre el poder
de mercat de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb
Mataró .......................................................
411
Conclusions
.............................................................................................................................
415 Conclusions i futures línies de recerca
..................................................................................
419 Bibliografia
.................................................................................................................................
437 ANNEXOS
...................................................................................................................................
473 A1 Annexos del Capítol 2
........................................................................................................
475 A1.1 Dinàmica regional europea
........................................................................................
475 A1.2 Densitat de població a les regions NUTS 3
............................................................... 478
A2 Annexos del Capítol 6
........................................................................................................
479 A2.1 Indicadors d’innovació local per a les regions NUTS 2
............................................ 479 A2.2 Qüestionari
per a l’entrevista a les empreses de la xarxa de ciutats
relacionades amb Mataró
.........................................................................................
493 A2.3 Codificació del qüestionari de l’Annex A2.2 i descripció
de variables ...................... 501 A2.3.1 Codificació del
qüestionari
............................................................................
501 A2.3.2 Variables calculades
.....................................................................................
513 A3 Annexos del Capítol 7
........................................................................................................
517 A3.1 Nombre de conglomerats
.........................................................................................
517 A3.2 Regions dels conglomerats (K-mitjanes I-C) i puntuacions
factorials ...................... 518 A3.3 Entorns d’innovació i
puntuacions factorials
............................................................ 523
A3.4 Tipologies d’entorn d’innovació dins els conglomerats
regionals ............................ 528 A3.5 Tipologies
regionals dels entorns d’innovació europeus
.......................................... 534 A4 Annexos del
Capítol 8
........................................................................................................
539 A4.1 Classificació de les activitats de la manufactura i els
serveis .................................. 539 A4.2 Classificació
d’ocupacions basades en la ciència i la tecnologia
............................. 540 A4.3 Característiques de la xarxa
de ciutats
....................................................................
541 A4.4 Estructura sectorial a la xarxa de ciutats
..................................................................
547 A4.5 Valor afegit, producte interior i renda disponible a la
xarxa de ciutats ..................... 548 A4.6 Productivitat als
municipis de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
................................................................................................................
550 A4.7 Població activa per edats als municipis de la xarxa
................................................. 551 A4.8
Afiliació a la seguretat social als municipis de la xarxa
............................................ 553 A4.9 Atur a la
xarxa de ciutats
..........................................................................................
554 A4.10 Nivell de contractació a la xarxa de ciutats
............................................................ 556 A5
Annexos del Capítol 9
........................................................................................................
565 A5.1 Anàlisi de contingència i regressió logística bivariant
per a l’estudi dels determinants de la innovació a la xarxa de
ciutats relacionades amb Mataró (Apartat 9.5)
....................................................................
565 A5.2 Anàlisi de contingència i regressió logística bivariant
per a l’estudi dels determinants de la cooperació formal a la xarxa
de ciutats relacionades amb Mataró (Apartat 9.6.1)
......................................................................................
565 A5.3 Anàlisi de contingència i regressió logística bivariant
per a l’estudi dels determinants de la cooperació de base
científica a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró (Apartat
9.6.2) ......................................................
566
-
Índex v
A5.4 Valor dels indicadors d’innovació local per a la xarxa de
ciutats Relacionades amb Mataró
........................................................................................
567 A6 Annexos del Capítol 10: Models d’equacions estructurals
................................................ 569 A6.1 Elements
d’un model d’equacions estructurals
........................................................ 569 A6.2
Especificació del model d’equacions estructurals
.................................................... 570 A6.3 El
model de camins crítics
........................................................................................
574 A6.4 Etapes de la modelització d’equacions estructurals
................................................. 576 A6.5 Bondat
d’ajust del model
..........................................................................................
578
-
vi Factors determinants de la transició dels districtes
industrials cap a entorns innovadors a Europa
-
Índex vii
Índex de taules Taula 1.1. Polítiques de desenvolupament
regional .....
.............................................................. 32
Taula 1.2. Classificació dels models sobre el procés d’innovació
.... .......................................... 43 Taula 2.1.
Estadístics descriptius de la xarxa ...
..........................................................................
89 Taula 2.2. Mesures de cohesió de la xarxa
................................................................................
90 Taula 2.3. Mesures de centralitat, influència i poder ...
............................................................... 91
Taula 3.1. Tipologies conceptuals d’entorns regionals d’innovació
............................................. 99 Taula 3.2.
Característiques dels models territorials d’ innovació
............................................... 102 Taula 3.3.
Principals contribucions a la innovació des de diferents punts de
vista teòrics
............................................................................................................
106 Taula 3.4. Determinants teòrics del clúster més rellevants
........................................................ 108 Taula
3.5. Funció de producció de coneixement centrada en sistemes
d’innovació regionals
...................................................................................................
112 Taula 3.6. Factors determinants de la innovació regional
.......................................................... 113
Taula 3.7. Tipoologia d’indicadors de la innovació regional
....................................................... 116 Taula
3.8. Indicadors de la innovació regional des de la perspectiva de
les teories dels sistemes regionals d’innovació,els clústers
d’innovació, els districtes industrials, els milieux innovateurs, i
de l’emprenedoria i la demografia empresarial
.........................................................................................
118 Taula 4.1. Els determinats de la cooperació en R+D i innovació
............................................... 140 Taula 5.1 .
Principals aportacions a la conceptualització de la capacitat
d’absorció (CA)
............................................................................................
162 Taula 6.1. Categories dels indicadors d’innovació regional
....................................................... 178 Taula
6.2. Les regions NUTS 2 dels països de la UE-27
........................................................... 183
Taula 6.3. Els municipis de la xarxa de ciutats relacionades amb
Mataró ................................ 184 Taula 6.4. Fitxa
tècnica de la recerca per a l’estudi de la innovació
.......................................... 188 Taula 6.5.
Indicadors regionals d’innovació
................................................................................
190 Taula 6.6. Estructura del qüestionari per a les entrevistes
......................................................... 192 Taula
6.7. Indicadors d’innovació per a la xarxa de ciutats
........................................................ 194 Taula
6.8. Definició de les variables internes emprades en els models
..................................... 196 Taula 6.9. Definició de
les variables relacionals emprades en els models
................................ 197 Taula 6.10. Definició de les
variables externes emprades en els models
.................................. 197 Taula 6.11. Definició de les
variables d’obstacles a la innovació emprades en els models
............................................................................................................
198 Taula 6.12. Definició de les variables de resultat emprades en
els models ............................... 198 Taula 7.1.
Descripció dels indicadors d’innovació local
............................................................. 202
Taula 7.2. Estadístics descriptius dels indicadors d’innovació
local per a les 262 regions UE-27 NUTS 2
..................................................................................
204 Taula 7.3. Comunalitats
..............................................................................................................
205 Taula 7.4. Mesures d’adequació de l’anàlisi factorial
.................................................................
205 Taula 7.5. Diagonal de la matriu anti-imatge
..............................................................................
206 Taula 7.6. Valors propis i percentatge de la variància explicat
.................................................. 207 Taula 7.7.
Matriu de components rotada
....................................................................................
207 Taula 7.8. Càrregues factorials per a les dues submostres
....................................................... 208 Taula
7.9. Perfils dels factors per a diferents solucions d’agrupació
.......................................... 209 Taula 7.10. Mides i
centroides finals dels clúster k-mitjanes iteració-classificació
.................... 211 Taula 7.11. Comparació de la mida dels
clústers
.......................................................................
211 Taula 7.12. Comparació entre l’anàlisi clúster jeràrquica i
l’anàlisi clúster de k-mitjanes
.................................................................................................................
212 Taula 7.13. Clústers amb el mètode de classificació i amb
llavor aleatòria ............................... 212
-
viii Factors determinants de la transició dels districtes
industrials cap a entorns innovadors a Europa
Taula 7.14. Mides i centroides finals dels clústers (mètode de
classificació) ............................ 213 Taula 7.15.
Caracterització dels clústers segons les variables emprades en
l’anàlisi de components principals
......................................................................
214 Taula 7.16. Regions del clúster 1 ordenades pel valor del
factor 1 (s’hi inclouen les cinc regions amb major puntuació, les
cinc regions amb puntuació menor i les regions espanyoles)
........................... 216 Taula 7.17. Regions del clúster 2
ordenades pel valor del factor 3 (s’hi inclouen les cinc regions
amb puntuació major i les cinc regions amb puntuació menor)
.........................................................................
217 Taula 7.18. Regions del clúster 3 ordenades pel valor del
factor 2 (s’hi inclouen totes les regions)
................................................................................
218 Taula 7.19. Regions del clúster 4 ordenades pel valor del
factor 4 (s’hi inclouen totes les regions)
................................................................................
219 Taula 7.20. Regions del clúster 5 ordenades per la mitjana
ponderada de les puntuacions factorials, considerant el pes de cada
factor a l’anàlisi de components principals (shi ’inclouen les cinc
regions amb major puntuació, les cinc regions amb puntuació menor,
i Extremadura)
.........................................................................................................
220 Taula 7.21. Indicadors per a la identificació de la tipologia
d’entorn .......................................... 222 Taula 7.22.
Les tipologies d’entorn a Espanya i la UE-27
.......................................................... 223
Taula 7.23. Tipologies d’entorn per al clúster 1 amb les
puntuacions factorials mitjanes
....................................................................................................
224 Taula 7.24. Tipologies d’entorn per al clúster 2 amb les
puntuacions factorials mitjanes
....................................................................................................
226 Taula 7.25. Tipologies d’entorn per al clúster 3 amb les
puntuacions factorials mitjanes
....................................................................................................
228 Taula 7.26. Tipologies d’entorn per al clúster 4 amb les
puntuacions factorials mitjanes
....................................................................................................
231 Taula 7.27. Tipologies d’entorn per al clúster 5 amb les
puntuacions factorials mitjanes
....................................................................................................
233 Taula 7.28. Caracterització de les tipologies d’entorn segons
les variables emprades en l’anàlisi de components principals
..................................................... 235 Taula
7.29. Les tipologies de regions a Espanya i la UE-27
...................................................... 238 Taula
7.30. Comparació entre les tipologies regionals i els perfils
d’entorn d’innovació a
Europa.................................................................................................
238 Taula 7.31. Tipologies de regions per a les perifèries amb les
puntuacions factorials mitjanes
....................................................................................................
239 Taula 7.32. Tipus de perifèries
...................................................................................................
242 Taula 7.33. Tipologies de regions per als districtes
industrials amb les puntuacions factorials mitjanes
................................................................................
243 Taula 7.34. Tipus de districtes industrials
...................................................................................
246 Taula 7.35. Tipologies de regions per als tecnopols amb les
puntuacions factorials mitjanes
....................................................................................................
248 Taula 7.36. Tipus de tecnopols
...................................................................................................
251 Taula 7.37. Tipologies de regions per als entorns innovadors
amb les puntuacions factorials mitjanes
................................................................................
253 Taula 7.38. Tipus d’entorns innovadors
......................................................................................
257 Taula 7.39. Variables en els models logístics d’innovació
......................................................... 259 Taula
7.40. Models logit per a explicar els determinants de la innovació
(Factors) ................... 260 Taula 7.41. Models logit per a
explicar els determinants de la innovació (Indicadors) emprant el
nombre de patents com a endogena ..................................
262 Taula 7.42. Models logit per a explicar els determinants de la
innovació (Indicadors) emprant el nombre de patents d’alta
tecnologia com a endògena .......................... 265
-
Índex ix
Taula 8.1. Xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
................................................................
274 Taula 8.2. Variables per a la identificació de la xarxa de
ciutats de Mataró ............................... 275 Taula 8.3.
Fluxos de coneixement per a la ciutat de Mataró. Fluxos directors
.......................... 276 Taula 8.4. Fluxos directors per als
municipis del primer nivell de connexió de Mataró
....................................................................................................
276 Taula 8.5. Fluxos de mobilitat de sortida que formen part dels
fluxos directors ....................... 277 Taula 8.6. Fluxos de
mobilitat d’entrada que formen part dels fluxos directors
........................ 278 Taula 8.7 . Fluxos de mobilitat totals
...........................................................................................
278 Taula 8.8 . Nombre de commuters a la xarxa de ciutats
............................................................. 281
Taula 8.9 . Població dels municipis de la xarxa
...........................................................................
282 Taula 8.10 . Matriu d’adjacència de la xarxa de ciutats
............................................................... 283
Taula 8.11 . Matriu d’accessibilitat de la xarxa de ciutats
........................................................... 284
Taula 8.12 . Matriu de distància geodèsica de la xarxa de ciutats
.............................................. 285 Taula 8.13 .
Grandària de les empreses de la xarxa de ciutats
.................................................. 286 Taula 8.14 .
Població activa segons nivell d’instrucció
................................................................
287 Taula 8.15 . Població activa segons nivell d’instrucció.
Percentatges ........................................ 288 Taula
8.16 . Estructura sectorial del sistema productiu de la xarxa de
ciutats. Grans sectors
...............................................................................
289 Taula 8.17 . Estructura sectorial del sistema productiu de la
xarxa de ciutats. Branques d’activitat
......................................................................
290 Taula 8.18. Sectors d’alta tecnologia i intensius en
coneixement .............................................. 292
Taula 8.19 . Valor afegit brut generat als municipis de la xarxa
.................................................. 293 Taula 8.20 .
Creació de riquesa a la xarxa de ciutats
..................................................................
295 Taula 8.21 . Productivitat a la xarxa de ciutats
............................................................................
296 Taula 8.22 . Fluxos de coneixement, PIB i renda disponible a la
xarxa de ciutats ..................... 297 Taula 8.23 . Població
activa estimada a la xarxa de ciutats
........................................................ 298 Taula
8.24 . Assalariats i autònoms a la xarxa de ciutats
........................................................... 299
Taula 8.25 . Afiliació per sectors
..................................................................................................
301 Taula 8.26 . Aturats a la xarxa de ciutats
....................................................................................
302 Taula 8.27 . Repartiment de l’atur per grans sectors. Àmbits
territorials ..................................... 303 Taula 8.28 .
Sèrie temporal de la taxa d’atur a la xarxa de ciutats
.............................................. 304 Taula 8.29 .
Nivell de contractació a la xarxa de ciutats
............................................................. 305
Taula 8.30 . Nivell de contractació per grans sectors a la xarxa de
ciutats ................................ 306 Taula 8.31 . Nivell de
contractació segons estudis a la xarxa de ciutats
.................................... 308 Taula 8.32 . Nivell de
contractació segons ocupacions a la xarxa de ciutats
............................. 309 Taula 8.33 . Ratis del mercat
laboral de la xarxa de ciutats
........................................................ 310 Taula
9.1. Indicadors d’innovació local per a la xarxa de ciutats
relacionades amb Mataró ..... 320 Taula 9.2. Agrupació de branques
d’activitat per al càlcul de l’índex de diversificació de
l’economia de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
................................ 323 Taula 9.3. Puntuacions
factorials per a la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
............. 326 Taula 9.4. Distància de la xarxa als clústers de
regions europees ............................................ 326
Taula 9.5. Distància de la xarxa a les diferents tipologies
d’entorn del clúster 1 (C1) ............... 327 Taula 9.6.
Grandària de les empreses de la mostra
...................................................................
328 Taula 9.7. Antiguitat de les empreses de la mostra
....................................................................
328 Taula 9.8. Sector d’activitat de les empreses de la mostra
........................................................ 329 Taula
9.9. Nivell educatiu dels treballadors
................................................................................
330 Taula 9.10. Percepció d’entorn competitiu de les empreses de la
mostra ................................. 345 Taula 9.11. Percepció
d’entorn innovador de les empreses de la mostra
................................. 346 Taula 9.12. Variables
internes per als models logístics i d’equacions estructurals
.................... 350 Taula 9.13. Variables relacionals per als
models logístics i d’equacions estructurals ............... 351
Taula 9.14. Variables externes per als models logístics i
d’equacions estructurals ................... 352 Taula 9.15.
Variables d’obstacles a la innovació per als models logístics
................................. 352 Taula 9.16. Variables de
resultats per als models d’equacions estructurals
.............................. 352
-
x Factors determinants de la transició dels districtes
industrials cap a entorns innovadors a Europa
Taula 9.17. Variables per a l’estudi dels determinants de la
innovació ...................................... 354 Taula 9.18.
Models logit per a explicar els determinants de la innovació
.................................. 357 Taula 9.19. Variables per a
l’estudi dels determinants de la cooperació formal
........................ 360 Taula 9.20. Models logit per a
explicar els determinants de la cooperació formal
..................... 362 Taula 9.21. Models logit per a explicar
els determinants de la cooperació de base científica
.....................................................................................................
365 Taula 10.1. Variables dels models de camins crítics (regions
NUTS 2) ..................................... 375 Taula 10.2.
Skewness i kurtosis de les variables dels models
................................................... 376 Taula 10.3.
Skewness i kurtosis de les variables transformades
............................................... 376 Taula 10.4.
Coeficients de regressió del model M10.1
.............................................................. 378
Taula 10.5. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.1 ....................... 378 Taula 10.6. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.1
............................................................ 379
Taula 10.7. Coeficients de regressió del model M10.2
.............................................................. 380
Taula 10.8. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.2 ....................... 380 Taula 10.9. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.2
............................................................ 381
Taula 10.10. Coeficients de regressió del model M10.3
............................................................ 383
Taula 10.11. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.3 ..................... 384 Taula 10.12. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.3
.......................................................... 384
Taula 10.13. Coeficients de regressió del model M10.4
............................................................ 385
Taula 10.14. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.4 ..................... 386 Taula 10.15. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.4
.......................................................... 387
Taula 10.16. Coeficients de regressió del model M10.5
............................................................ 388
Taula 10.17. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.5 ..................... 389 Taula 10.18. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.5
.......................................................... 389
Taula 10.19. Coeficients de regressió del model M10.6
............................................................ 390
Taula 10.20. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.6 ..................... 391 Taula 10.21. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.6
.......................................................... 391
Taula 10.22. Coeficients de regressió del model M10.7
............................................................ 393
Taula 10.23. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.7 ..................... 394 Taula 10.24. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.7
.......................................................... 395
Taula 10.25. Coeficients de regressió del model M10.8
............................................................ 396
Taula 10.26. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.8 ..................... 396 Taula 10.27. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.8
.......................................................... 397
Taula 10.28. Variables dels models de camins crítics (xarxa de
ciutats) ................................... 398 Taula 10.29.
Coeficients de regressió del model M10.9
............................................................ 400
Taula 10.30. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.9 ..................... 400 Taula 10.31. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.9
.......................................................... 401
Taula 10.32. Coeficients de regressió del model M10.10
.......................................................... 402
Taula 10.33. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.10 ................... 403 Taula 10.34. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.10
........................................................ 403 Taula
10.35. Coeficients de regressió del model M10.11
.......................................................... 405
Taula 10.36. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.11 ................... 406 Taula 10.37. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.11
........................................................ 406 Taula
10.38. Coeficients de regressió del model M10.12
.......................................................... 408
Taula 10.39. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.12 ................... 408 Taula 10.40. Valors dels
índexs d’ajust del model M102.12
...................................................... 409 Taula
10.41. Coeficients de regressió del model M10.13
.......................................................... 410
Taula 10.42. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.13 ................... 411 Taula 10.43. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.13
........................................................ 411 Taula
10.44. Coeficients de regressió del model M10.14
.......................................................... 413
Taula 10.45. Efectes estandaritzats totals, directes i indirectes
del model M10.14 ................... 414 Taula 10.46. Valors dels
índexs d’ajust del model M10.14
........................................................ 414 Taula
A1.1 Correspondència entre nivells NUTS i unitats administratives
nacionals (2007) .... 476
-
Índex xi
Taula A1.2 Població aproximada per a regions NUTS
............................................................... 477
Taula A3.1. Agglomeration Schedule
..........................................................................................
517 Taula A3.2. Puntuacions factorials i composició dels clústers
.................................................... 518 Taula
A3.3. Puntuacions factorials i composició dels perfils d’entorns
d’innovació .................... 523 Taula A3.4. Tipologies
d’entorn per al clúster 1
.........................................................................
528 Taula A3.5. Tipologies d’entorn per al clúster 2
.........................................................................
530 Taula A3.6. Tipologies d’entorn per al clúster 3
.........................................................................
531 Taula A3.7. Tipologies d’entorn per al clúster 4
.........................................................................
531 Taula A3.8. Tipologies d’entorn per al clúster 5
.........................................................................
531 Taula A3.9. Tipologies regional de les perifèries europees
....................................................... 534 Taula
A3.10. Tipologies regional dels districtes industrials europeus
........................................ 535 Taula A3.11.
Tipologies regional dels tecnopols europeus
........................................................ 536 Taula
A3.12. Tipologies regional dels entorns innovadors europeus
........................................ 537 Taula A4.1. Activitats
basades en la tecnologia (manufactura)
.................................................. 539 Taula A4.2.
Activitats basades en la tecnologia (manufactura). Classificació
CNAE-93 Rev. 1
...................................................................................
539 Taula A4.3. Activitats basades en el coneixement (serveis).
Classificació CNAE-93 Rev. 1
...................................................................................
540 Taula A4.4. Ocupacions basades en la ciència i la tecnologia,
considerades en el càlcul dels fluxos de mobilitat
...........................................................................
540 Taula A4.5 . Estructura sectorial del sistema productiu de la
xarxa de ciutats. Branques d’activitat
..................................................................................................
547 Taula A4.6 Valor afegit brut generat als municipis de la xarxa
.................................................. 548 Taula A4.7 .
PIB i renda disponible a la xarxa de ciutats
............................................................ 549
Taula A4.8 . Productivitat a la xarxa de ciutats
...........................................................................
550 Taula A4.9 . Població activa a la xarxa de ciutats els anys
2008, 2009 i 2010 ........................... 551 Taula A4.10 .
Assalariats i autònoms a la xarxa de ciutats els anys 2008, 2009 i
2010 ............. 553 Taula A4.11 . Aturats a la xarxa de ciutats
en el període 2008-2010 .........................................
554 Taula A4.12 . Nivell de contractació i taxa de contractació
indefinida a la xarxa de ciutats en el període 2008-2010
............................................................................
556 Taula A4.13 . Nivell de contractació per sectors a la xarxa de
ciutats en el període 2008-2010
........................................................................................
558 Taula A4.14 . Nivell de contractació per nivell d’educació de
la població activa a la xarxa de ciutats en el període 2008-2010
...................................................... 560 Taula
A4.15 . Nivell de contractació per ocupacions a la xarxa de ciutats
en el període 2008-2010
.......................................................................................
561 Taula A4.16 . Ratis del mercat laboral a la xarxa de ciutats en
el període 2008-2010
.............................................................................................................
563 Taula A5.1 . Anàlisi de contingència i regressió ligística
bivariant. Determinants de la innovació
........................................................................................................
565 Taula A5.2 . Anàlisi de contingència i regressió ligística
bivariant. Determinants de la cooperació formal per a la innovació
............................................................. 565
Taula A5.3 . Anàlisi de contingència i regressió ligística
bivariant. Determinants de la cooperació de base científica per a
la innovació ........................................... 566 Taula
A5.4 . Indicadors d’innovació local. Xarxa de ciutats relacionades
amb Mataró .............. 567 Taula A6.1 . Mesures de bondat
d’ajust per a SEM
....................................................................
584
-
xii Factors determinants de la transició dels districtes
industrials cap a entorns innovadors a Europa
-
Índex xiii
Índex de figures Figura 1.1. Mapa de transiliència ...
............................................................................................
19 Figura 1.2. Cinc generacions de models de procés d’innovació ...
............................................. 42 Figura 1.3. Model
de Technology Push ...
...................................................................................
44 Figura 1.4. Model de Market Pull
................................................................................................
44 Figura 1.5. La innovació com a procés d’aprenentatge. Model
interactiu. Chain-linked-Model .
..................................................................................................
46 Figura 2.1. Principals estructures del sistema regional
d’innovació ........................................... 74 Figura
2.2. Representació estilitzada dels models de lloc central i el de
xarxa .. ....................... 80 Figura 2.3. Procediment per a
la identificació de relacions de xarxa ...
...................................... 86 Figura 2.4. Tipologia de
grafs segons sentit i intensitat dels fluxos...
......................................... 87 Figura 2.5. Matriu
d’adjacència d’un graf ...
................................................................................
88 Figura 2.6. Matriu d’accessibilitat d’un graf ...
.............................................................................
88 Figura 2.7. Matriu de distància geodèsica d’un graf ...
............................................................... 89
Figura 3.1 . Tipologia d’entorns. Xarxes empresarials i capacitat
d’innovació... ......................... 96 Figura 5.1 .
Determinants de la capacitat d’absorció ...
............................................................... 157
Figura 5.2 . Determinants, mecanismes i resultats de la capacitat
d’absorció... ......................... 158 Figura 5.3. Model de
procés per a explicar la capacitat d’absorció, els seus antecedents
i els seus resultats
...............................................................................
159 Figura 5.4 . Model de redefinició de la capacitat d’absorció
....................................................... 160 Figura
6.1. Objectius i fases de la recerca
.................................................................................
177 Figura 6.2. PIB i taxa d’atur a la UE-27 del període 2006-2010
................................................ 182 Figura 6.3.
Creació de riquesa a la xarxa de ciutats, Maresme, Catalunya i la
UE-27 ............. 185 Figura 6.4. Atur a la xarxa de ciutats,
Maresme, Catalunya i la UE-27 .....................................
185 Figura 7.1. Tipologies d’entorn per a les regions UE-27
............................................................ 223
Figura 7.2. Tipologies d’entorn al clúster 1
................................................................................
224 Figura 7.3. Distribució de les tipologies d’entorn al clúster 1
i comparació amb Espanya i UE-27
..............................................................................................
225 Figura 7.4. Tipologies d’entorn al clúster 2
................................................................................
227 Figura 7.5. Distribució de les tipologies d’entorn al clúster 2
i comparació amb Espanya i UE-27
..............................................................................................
227 Figura 7.6. Tipologies d’entorn al clúster 3
................................................................................
229 Figura 7.7. Distribució de les tipologies d’entorn al clúster 3
i comparació amb Espanya i UE-27
..............................................................................................
230 Figura 7.8. Tipologies d’entorn al clúster 4
................................................................................
231 Figura 7.9. Distribució de les tipologies d’entorn al clúster 4
i comparació amb Espanya i UE-27
..............................................................................................
232 Figura 7.10. Tipologies d’entorn al clúster 5
..............................................................................
234 Figura 7.11. Distribució de les tipologies d’entorn al clúster
5 i comparació amb Espanya i UE-27
.............................................................................................
234 Figura 7.12. Tipologies d’entorn vs Tipologies de regions
......................................................... 237
Figura 7.13. Tipologies de regions per a les perifèries
............................................................. 240
Figura 7.14. Distribució de les tipologies de regió dins les
perifèries i comparació amb Espanya i la UE-27
.......................................................................
241 Figura 7.15. Tipus de perifèries
..................................................................................................
241 Figura 7.16. Tipologies de regions per als districtes
industrials ................................................. 244
Figura 7.17. Distribució de les tipologies de regió dins els
districtes industrials i comparació amb Espanya i la UE-27
......................................................................
245 Figura 7.18. Tipus de districtes industrials
.................................................................................
246 Figura 7.19. Tipologies de regions per als tecnopols
.................................................................
248
-
xiv Factors determinants de la transició dels districtes
industrials cap a entorns innovadors a Europa
Figura 7.20. Distribució de les tipologies de regió dins els
tecnopols i comparació amb Espanya i la UE-27
......................................................................
250 Figura 7.21. Tipus de tecnopols
.................................................................................................
251 Figura 7.22. Tipologies de regions per als entorns innovadors
................................................. 254 Figura 7.23.
Distribució de les tipologies de regió dins els entorns innovadors
i comparació amb Espanya i la UE-27
......................................................................
255 Figura 7.24. Tipus d’entorns innovadors
....................................................................................
256 Figura 8.1. Mapa de la comarca del Mareseme
..........................................................................
273 Figura 8.2. Fluxos de mobilitat entre els municipis de la xarxa
.................................................. 279 Figura 8.3
Subxarxa sud
............................................................................................................
280 Figura 8.4 Subxarxa nord
...........................................................................................................
280 Figura 8.5 Evolució temporal de la taxa d’atur
...........................................................................
304 Figura 9.1. Grandària de les empreses per antiguitat
................................................................
329 Figura 9.2. Grandària de les empreses per sector d’activitat
..................................................... 330 Figura
9.3. Antiguitat de les empreses per sector d’activitat
...................................................... 330 Figura
9.4. Nivell d’instrucció del capital humà per sector d’activitat
......................................... 331 Figura 9.5. Nivell
d’instrucció del capital humà per grandària de l’empresa
.............................. 331 Figura 9.6. Nivell d’instrucció
del capital humà per antiguitat de l’empresa
.............................. 332 Figura 9.7. Tipologia
d’innovació de les empreses de la xarxa
................................................. 333 Figura 9.8.
Resultats de la innovació de producte/servei
.......................................................... 333
Figura 9.9. Resultats de la innovació de procés
........................................................................
333 Figura 9.10. Resultats de la innovació no tecnològica
............................................................... 334
Figura 9.11. Origen de les innovacions introduïdes
...................................................................
334 Figura 9.12. Obstacles a la innovació
........................................................................................
335 Figura 9.13. Compromís de les empreses amb la innovació
..................................................... 336 Figura
9.14. Tipus de cooperació per a innovar
........................................................................
336 Figura 9.15. Origen geogràfic dels socis de cooperació per a la
innovació ............................... 337 Figura 9.16. Altres
activitats de cooperació de les empreses de la mostra
................................ 338 Figura 9.17. Les TIC en la
cadena de valor
...............................................................................
339 Figura 9.18. Ús d’Internet a les empreses de la xarxa
............................................................... 339
Figura 9.19. Ús de les TIC en les empreses de la xarxa
........................................................... 340
Figura 9.20. Evolució prevista de la plantilla de les empreses de
la xarxa ................................ 340 Figura 9.21. Evolució
prevista de la plantilla de les empreses de la xarxa per grandària
i antiguitat
.........................................................................................
341 Figura 9.22. Facturació per sector d’activitat
.............................................................................
342 Figura 9.23. Destinació de les vendes
.......................................................................................
342 Figura 9.24. Destinació de les vendes per sector
......................................................................
343 Figura 9.25. Destinació de les vendes per grandària
.................................................................
343 Figura 9.26. Destinació de les vendes per antiguitat
.................................................................
344 Figura 9.27. Grau d’internacionalització de les empreses de la
mostra .................................... 344 Figura 9.28.
Percepció d’entorn competitiu per sector d’activitat
............................................... 345 Figura 9.29.
Estratègies competitives de les empreses de la mostra
........................................ 346 Figura 9.30. Percepció
d’entorn innovador per sectors
............................................................. 346
Figura 9.31. Percepció d’entorn innovador en relació al Parc TCM
........................................... 347 Figura 9.32.
Programes de suport a l’emprenedoria
..................................................................
347 Figura 9.33. Programes de suport al creixement i la
internacionalització .................................. 348 Figura
9.34. Programes de finançament de les activitats d’R+D i innovació
............................. 348 Figura 9.35. Distribución
sectorial en funció de la instal·lació o no al Parc TCM
...................... 349 Figura 9.36. Índexs d’aprenentatge i
d’interacció per a les empreses de la mostra
............................................................................................................
349 Figura 10.1. Model M10.1. Influència de la capacitat d’absorció
en la conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional
.................................. 377 Figura 10.2. Model M10.2.
Influència de l’entorn institucional en la
-
Índex xv
conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional
.................................. 379 Figura 10.3. Model M10.3.
Influència de l’entorn institucional i de la capacitat d’absorció
en la conformació de l’entorn innovador i la productivitat regional
....................................................................................................................
382 Figura 10.4. Model M10.4. Influència de l’entorn institucional
i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn
innovador i la productivitat regional
...................................................................................................................
385 Figura 10.5. Model M10.5. Influència de l’entorn institucional
i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn
innovador i la productivitat regional. Efecte de la intensitat
tecnològica sectorial .............................................
387 Figura 10.6. Model M10.6. Influència de l’entorn institucional
i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn
innovador i la productivitat regional. Efecte de la intensitat
tecnològica sectorial .............................................
390 Figura 10.7. Model M10.7. Influència de l’entorn institucional
i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn
innovador i la productivitat regional. El paper de les TIC
..................................................................................
392 Figura 10.8. Model M10.8. Influència de l’entorn institucional
i de la capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn
innovador i la productivitat regional. El paper de les TIC i
l’efecte de la intensitat tecnològica sectorial
...................................................................................................................
395 Figura 10.9. Model M10.9. Influència de la capacitat d’absorció
en la conformació de l’entorn innovador i la propensió exportadora
de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb Mataró
......................... 399 Figura 10.10. Model M10.10.
Influència de l’entorn institucional en la conformació de l’entorn
innovador i la propensió exportadora de les empreses de la xarxa de
ciutats relacionades amb Mataró ....................... 401 Figura
10.11. Model M10.11. Influència de l’entorn institucional i de la
capacitat d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i la
propensió exportadora de les seves empreses, a la xarxa de ciutats
relacionades amb Mataró
..........................................................................
404 Figura 10.12. Model M10.12. Influència de la capacitat
d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i el poder de
mercat de les empreses de la xarxa de ciutats relacionades amb
Mataró ................................. 407 Figura 10.13. Model
M10.13. Influència de l’entorn institucional en la conformació de
l’entorn innovador i el poder de mercat de les empreses de la xarxa
de ciutats relacionades amb Mataró
................................. 410 Figura 10.14. Model M10.14.
Influència de l’entorn institucional i de la capacitat
d’absorció en la conformació de l’entorn innovador i el poder de
mercat de les seves empreses, a la xarxa de ciutats relacionades
amb Mataró
...........................................................................................................
412
Figura A1.1. Densitat de població de les regions europees NUTS 3
......................................... 478 Figura A3.1.
Coeficient d’aglomeració
.......................................................................................
517 Figura A6.1. Representació dels elements bàsics d’un sistema
d’equacions estructurals
..............................................................................................................
570 Figura A6.2. Exemple de diagrama de camins crítics
................................................................
573 Figura A6.3. Exemple de models de camins crítics
...................................................................
575 Figura A6.4. Etapes de modelització dels SEM
.........................................................................
576
-
xvi Factors determinants de la transició dels districtes
industrials cap a entorns innovadors a Europa
-
Introducció 1
Introducció
La progressiva implantació de les tecnologies digitals en el
conjunt de l’activitat econòmica,
juntament amb el procés de globalització i els importants canvis
en els patrons de consum, han
determinat les bases d’un procés de transformació econòmica, en
el que el coneixement es
converteix en el principal recurs estratègic per a la
competitivitat d’empreses i indústries d’un
territori. La possibilitat d’accedir a tecnologies avançades a
un cost similar arreu del món, i la
progressiva globalització dels mercats, canvia els inputs sobre
els que les empreses
construeixen els seus avantatges competitius, cada cop de
caràcter més intangible, i més
difícils d’imitar. En aquest context, l’economia global del
coneixement, els requeriments per a
competir en els mercats globals canvien respecte als de
l’economia industrial tradicional,
s’intensifiquen els vincles entre el coneixement científic i la
indústria, i s’accelera el procés de
canvi tecnològic. L’especialització productiva i la generació
d’economies externes als districtes
industrials regionals1 tradicionals ja no asseguren la capacitat
competitiva de les seves
empreses. Aquest fet obliga a empreses i regions a innovar
constantment per a reforçar o
mantenir els seus avantatges competitius i la seva posició als
mercats.
Així, és d’esperar que en l’economia global del coneixement les
regions reeixides presentin
perfils d’entorn d’innovació caracteritzats, simultàniament, per
unes importants dinàmiques
d’interacció entre agents locals i d’aprenentatge, que
determinen una elevada capacitat
innovadora2. Aquests entorns innovadors serien els
característics de les regions més
desenvolupades en el nou entorn competitiu global. Per tant, les
regions amb perfils d’entorn
d’innovació de districte industrial regional, o evolucionen cap
a entorns innovadors o perden els
seus avantatges competitius tradicionals, convertint-se en
regions endarrerides.
Existeix un elevat consens sobre la importància de la innovació
com a factor clau per a la
competitivitat d’empreses i territoris (Porter, 1990). La
creixent importància d’aspectes
relacionats amb la creació, difusió i ús del coneixement per al
creixement i el canvi econòmic,
fa de la innovació un element clau per al desenvolupament de
països i regions. La innovació és
un procés complex i mulltidimensional que implica múltiples
connexions entre agents
econòmics, ciència i tecnologia, que no és pas lineal, que depèn
de la trajectòria prèvia de
l’empresa i que, generalment, es desenvolupa en xarxa. En el
marc econòmic, i relacionat amb
la innovació, conceptes emergents com ara sistema, entorn,
xarxes, institucions i
organitzacions, suposen un important salt qualitatiu respecte
als enfocaments de la teoria
1 Donat que aquesta recerca sobre innovació es planteja des
d’una perspectiva regional, en parlar de districtes industrials
regionals ens estem referint a regions amb un forta dinàmica
d’interacció entre els diferents agents del sistema d’innovació
regional. En cap cas ens referim al model territorial d’innovació
de districte industrial estudiat inicialment per Alfred Marshall
(1920), i més recentment per autors com Bagnasco (1977) i Becattini
(1979), que presenta un abast geogràfic molt reduït i una
estructura molt orientada a l’especialització productiva. 2 En
aquest treball parlarem d’entorn d’innovació per a referir-nos, en
general, al sistema territorial d’innovació; i si aquest entorn es
caracteritza per fortes dinàmiques d’interacció i aprenentatge
estarem davant d’un entorn innovador.
-
2 Factors determinants de la transició dels districtes
industrials cap a entorns innovadors a Europa
econòmica neoclàssica, que durant molt de temps ha marcat les
agendes de l’entorn acadèmic
i dels responsables del disseny de polítiques de
desenvolupament, amb contradiccions
importants entre la teoria i la realitat observable. Així, nous
enfocaments teòrics com la nova
teoria del creixement3 i la teoria evolucionista, evolutiva o
interactiva4, permeten incorporar i
comprendre, en els seus models, la variable tecnològica.
Cada cop té major rellevància el paper de l’entorn en
l’activitat innovadora de les empreses
locals, més enllà dels recursos i capacitats internes de les
mateixes, i així, l’evidència empírica
mostra una clara tendència a la concentració espacial de la
innovació. L’interès per la
identificació dels factors que determinen aquest procés de
concentració porta a l’estudi de la
innovació des d’una perspectiva sistèmica i territorial, essent
múltiples els models territorials
d’innovació, dels quals han estat considerats en aquest treball,
els nous districtes industrials5,
els milieux innovateurs6, els clústers innovadors7 i els
sistemes regionals d’innovació8. Aquests
models consideren la importància del territori en l’activitat
innovadora de les empreses, però no
coincideixen en la consideració de l’abast territorial de
l’entorn, temàtica, aquesta, que encara
no està resolta. En aquest treball de recerca, a la primera
part, es consideren regions NUTS 2,
segons la classificació NUTS (Nomenclature commune des unites
territoriales statistiques)
emprada per l’EUROSTAT, en l’estudi de la innovació dins la Unió
Europea; a la segona part,
s’utilitza una xarxa de ciutats, relacionades amb la ciutat de
Mataró, basada en l’intercanvi de
fluxos de coneixement alt.
En aquest context, la cooperació de l’empresa amb la resta
d’agents de l’entorn afavoreix la
innovació, en permetre superar certs obstacles a l’activitat
innovadora, encara que també
exigeix certes capacitats per a gestionar aliances. Innovació i
cooperació conformen les dues
dimensions bàsiques dels entorns d’innovació, i es pretén
identificar els factors determinant
d’ambdues, així com estudiar l’impacte de la cooperació en la
dinàmica innovadora de la regió,
i la seva relació amb l’èxit empresarial, principalment en
termes de millora del poder de mercat i
el grau d’internacionalització. Per la seva importància,
reconeguda en estudis teòrics i empírics
anteriors, es presta una especial atenció a la cooperació de
base científica, entre empreses, i
universitats i centres de recerca, sense oblidar, però, altres
formes de treball en xarxa com la
cooperació horitzontal, amb competidors, i la cooperació
vertical, amb clients i proveïdors.
L’aportació d’aquesta tesi, a nivell analític, es pot concretar
en la definició de diferents marcs
analítics per a l’estudi de:
3 Lucas (1988), Romer (1986). 4 Edquist (1997), Freeman (1988),
Lundvall (1992a), Nelson i Winter (1982) 5 Bagnasco (1977),
Becattini (1979). 6 Aydalot (1986); Camagni (1991a); Maillat
(1995). 7 Porter (1990), Saxenian (1994). 8 Asheim i Gertler
(2005), Braczyk et al. (1998), Cooke (1992, 1997), Cooke i Morgan
(1998a, 1998b), Tödtling i Trippl (2005).
-
Introducció 3
- Sistemes locals d’innovació, emmarcats en una regió funcional
de curt abast, definida
com una xarxa de ciutats basada en l’intercanvi de fluxos de
coneixement alt.
- La innovació des d’una perspectiva territorial, considerant el
procés d’innovació com a
un procés d’aprenentatge determinat per factors interns, externs
i relacionals, amb una
visió des de l’empresa com a agent principal del procés
d’innovació. Els primers factors
tenen a veure amb els actius i recursos, tangibles i
intangibles, dels que disposa
l’empresa; i de les competències internes, especialment les
relacionades amb les
capacitats de gestió del procés d’aprenentatge, les quals es
poden identificar amb la
capacitat d’absorció9 (Cohen i Levinthal, 1989,1990). Els
segons, corresponen a factors
relacionats amb l’entorn en el que l’empresa s’hi troba ubicada,
destacant especialment
els entorns institucional i competititu. Per últim, els factors
relacionals fan referència a
les relacions en xarxa. Aquest marc analític permet l’estudi de
tipologies regionals
segons la seva activitat innovadors, i dels determinants de la
innovació i de la
cooperació a nivell regional, i a nivell d’empresa en un entorn
territorial concret (xarxa
de ciutats).
- Els determinants de l’entorn innovador, caracteritzat en
funció de les dinàmiques
d’aprenentatge i d’interacció dels seus agents, i la seva
relació amb la productivitat
regional i l’eficiència empresarial. La primera dinàmica
aproxima la capacitat
innovadora d’una regió, mitjançant el nombre de patents, i d’una
empresa, a través d’un
índex sintètic d’aprenentatge que permet valorar el grau de
compromís de l’empresa
amb l’activitat innovadora. La segona indica el grau
d’interacció entre els agents
regionals, a través del grau de clusterització de l’economia
regional, i la capacitat de
relació d’una empresa amb el seu entorn, mitjançant les seves
activitats de cooperació,
tant formals com informals. Igual que el marc analític anterior,
aquest, permet l’estudi
dels determinants de l’entorn innovador a nivell regional, i a
nivell d’empresa en un
entorn territorial concret (xarxa de ciutats).
Així, la recerca proposada té un doble objectiu general; d’una
banda identificar els factors
determinants de l’activitat innovadora local en un entorn
delimitat i predefinit, i d’altra banda
identificar i analitzar diferents tipologies regionals i
d’entorn, en relació a la innovació, i els
principals factors determinants d’aquest entorn com a entorns
innovadors i la seva relació amb
el desenvolupament regional. Entenent la innovació com una
activitat multidimensional i
col·lectiva, es parteix d’una definició àmplia del concepte
d’innovació segons la definició de la
tercera edició del Manual d’Oslo (OECD, 2005). Aquest entorn
delimitat i predefinit es
9 En els models per a l’estudi de la innovació a nivell
regional, que utilitzen la regió com a unitat d’anàlisi, la
capacitat d’absorció es computa a nivell regional, incloent-hi
totes les organitzacions i institucions responsables de la
generació, difusió i ús de coneixement, i no és considera
simplement com la suma de les capacitats d’absorció de les empreses
de l’entorn. En aquest sentit, la capacitat d’absorció, així
definida, és un factor d’entorn més que estrictament intern a
l’empresa.
-
4 Factors determinants de la transició dels districtes
industrials cap a entorns innovadors a Europa
considera, en primer lloc, a nivell regional europeu (Regions
NUTS 2 UE-27), i en segon lloc, es
considera l’anàlisi d’un entorn territorial de més curt abast,
relacionat amb la ciutat de Mataró.
D’aquesta manera, els objectius específics de la recerca són els
següents:
• Objectiu 1 : Establir un conjunt significatiu d’indicadors
d’innovació local que faciliti
l’anàlisi comparada dels districtes industrials i dels entorns
innovadors.
• Objectiu 2 : Classificar les regions europees en funció dels
indicadors d’innovació
identificats.
• Objectiu 3 : Classificar i avaluar les regions europees com a
espais de suport d’un
entorn d’innovació d’acord amb la seves dinàmiques
d’aprenentatge i d’interacció.
• Objectiu 4 : Identificar els determinants principals de la
innovació a les regions
europees.
• Objectiu 5 : Identificar la xarxa de ciutats que conforma
l’àrea d’influència de la ciutat
de Mataró, basada en la transmissió de coneixement entre unitats
urbanes, i
caracteritzar el seu sistema productiu i el mercat laboral
associat.
• Objectiu 6 : Identificar el tipus d’entorn de la xarxa de
ciutats, pel que fa a la innovació,
segons la tipologia europea establerta.
• Objectiu 7 : Identificar els determinants principals de la
innovació i la cooperació amb
objectius d’innovació a la xarxa de ciutats relacionades amb
Mataró, i analitzar
l’impacte de la cooperació sobre l’activitat innovadora
empresarial.
• Objectiu 8: Estudiar el paper de la capacitat d’absorció
regional, i de l’entorn
institucional com a potencials determinants de l’entorn
innovador a les regions
europees, i la seva relació amb el nivell de desenvolupament
econòmic regional.
• Objectiu 9 : Estudiar el paper de la capacitat d’absorció de
les empreses i de l’entorn
institucional com a potencials determinants de l’entorn
innovador a la xarxa de ciutats
relacionades amb Mataró, i la seva relació amb l’eficiència
empresarial.
L’anàlisi empírica, que permetrà respondre les qüestions
analítiques es durà a terme a partir
d’unes bases de dades construïde