6 CULTURA DIMARTS 28 AGOST 2018 Les relacions sense censura d’una gran seductora a l’Alemanya de postguerra La Campana recupera l’edició original d’’Els homes’ d’Angelika Schrobsdorff, la novel·la que va causar sensació el 1961 tot i que va ser retallada S i la mare d’Angelika Schrobs- dorff (Friburg, 1927 - Berlín, 2016) no era una mare com les altres, queda clar que els testos s’assemblen a les olles. Perquè la histò- ria de la filla encara és menys corrent. L’èxit de Tu no ets una mare com les al- tres ha propiciat que arribi a les llibreri- es dos anys després la seva obra de de- but, que havia causat un gran impacte en la societat de l’època. A Els homes, publicada el 1961, Schrobsdorff s’expli- ca a ella mateixa utilitzant l’alter ego d’Eveline Clausen, i ho fa a través dels homes i amants que va seduir al llarg de la seva vida. Un material insòlit, inade- quat, incòmode, sobretot venint d’una dona desconeguda que debutava posant una bomba als tabús intocables, als rols imperants i a les convencions de certa burgesia alemanya de l’època. Tu no ets una mare com les altres ex- plicava la vida d’una dona de bona famí- lia jueva, alliberada i apassionada, que, a l’hora del judici final, és a dir, durant la Segona Guerra Mundial, passa de les festes de la bohèmia berlinesa dels anys 20 a ser perseguida per jueva i a exili- ar-se a Sofia amb les filles per arribar tan sols a malviure. Els homes comen- ça allà, quan l’Eveline és adolescent i in- tenta treure’s de sobre la seva condició de mig jueva i apàtrida tan ràpid com si- gui possible. És inevitable pensar que el “viure amb una por i una inseguretat constants” d’aquella època va ser cruci- al en les decisions que condicionarien el TEXT LAURA SERRA curs de la seva vida. També la influència de l’exemple matern, una dona atracti- va i rebel que pretenia gaudir dels pla- ers de la vida, igual que faria la filla. “Es- tic tipa d’aquesta vida desoladora. Nin- gú no ajuda ningú –escriu–. Vull fugir de tot això, sigui com sigui però en vull fu- gir. Vull viure, viure, viure…” Schrobsdorff ho va fer, va viure i va es- criure sense tenir en compte condicio- nants externs, amb la màxima honeste- dat, sense jutjar-se, fins i tot amb certa frivolitat, abordant temes com la virgini- tat, l’avortament, la violència, el divor- ci, l’atracció sexual i un model poc cor- rent de maternitat. És difícil determinar exactament què hi ha de real i què és una reconstrucció, però, per la biografia de l’autora, és evident que el personatge es- tà teixit amb retalls de la seva vida. Tam- bé ho revelen les seves declaracions pos- teriors, quan justificava per què havia abandonat els homes en sèrie. “M’ena- morava i em desenamorava molt ràpid. Potser buscava una parella ideal i sempre acabava decebuda”, explicava Schrobs- dorff el 1999 en un documental dirigit per Irmgard von zur Mühlen. Quan li suggerien si era una mena de venjança, somreia: “No he escrit res amb ràbia con- tra els homes, per l’amor de Déu! Els ho- mes m’han agradat molt i encara m’agra- den”, deia en una altra entrevista, amb 71 anys. Amb tot, Els homes es va publicar com una novel·la, no pas com un relat au- tobiogràfic, qui sap si per esquivar la cen- sura. No ho va aconseguir del tot. L’obra es va publicar el 1961, tot i que els editors van retallar prop d’una quar- ta part del volum, extraordinàriament llarg per ser un debut. La versió íntegra no va aparèixer fins al 1986, però la que s’ha acabat traduint a altres idiomes com l’anglès i el francès és la retallada. També l’edició castellana publicada al març, Hombres. L’editora de La Campa- na, Isabel Martí, va descobrir-ho quan una de les seves col·laboradores va ado- nar-se que no quadraven les versions alemanya i anglesa. Hi faltaven dos ca- pítols. Com que Martí s’havia enamorat de la novel·la, va proposar-se de publi- car-la sencera, per a desconcert fins i tot de l’agent que en gestiona els drets. Sense el biaix moral Les 713 pàgines d’Els homes sorti- ran a la venda la primera setmana de setembre i el català serà l’única llengua que oferirà la versió com l’havia concebut Schrobsdorff. Per a Martí, els dos capítols finals cen- surats capgiren l’esperit del perso- natge i la novel·la. “[Publicar-la in- completa] és trair-la, perquè su- posa aplicar-hi un biaix moral que traeix profundament el caràc- ter de la protagonista”, afirma. El llibre té deu capítols cen- trats cadascun en un home –tot i que sempre en pul·lulin desenes al seu voltant–. L’úl- tim capítol en l’obra censurada és el dedicat a El pare del nen: és fàcil, doncs, imaginar com aca- ba aquesta versió. En l’original, però, els últims capítols són els dedicats a L’amant i L’estimat: dos homes crucials per forjar la dona i sobretot l’escriptora que L’edició en català és sense censura Angelika Schrobsdorff va morir el 2016, l’any en què va aparèixer en català i castellà Tu no ets una ma- re com les altres amb gran èxit de vendes. Tot i que l’original s’havia publicat a Alemanya el 1992, ha- via arribat a les nostres llibreries a principis d’aquell any en caste- llà gràcies a Periférica & Errata Naturae. L’editora de La Campa- na, Isabel Martí, el va descobrir per at- zar com una de les seves lectures d’es- tiu. Va agradar-li tant que el va publicar en català a finals d’any: ha venut 12.000 exemplars en català i uns 50.000 exem- plars en castellà. Els homes ha fet un camí similar: es va publicar al març com a Hom- bres i arriba en català la primera setmana de se- tembre (amb traducció d’Albert Vitó i Anna Puente), però en una edició molt diferent: sense censurar i amb unes 200 pàgines de més. Le ra de lle l’h a su n c p 0 i - s mí ar m- tr t E t – d ti és fà ba pe de do do a - ó 1