Top Banner
Irene Herranz Silvia Muñoz Laura Rodríguez
12

1 la petjada ecològica irene sílvia laura

Jul 22, 2015

Download

Documents

Toni Guirao
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

Irene Herranz

Silvia Muñoz

Laura Rodríguez

Page 2: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura
Page 3: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

• Identificació: Aquest mapa ens indica la nostra

empremta ecològica al món, l’any 2006.

• Elements

- Lleg enda:

Escala: En aquest mapa no apareix cap

escala ja que es tracta d'un mapa anamòrfi.

- La mida dels països indica el total

d’empremtes nacionals amb relació a les

empremtes globals.

- Els colors indiquen les empremtes

nacionals per càpita.

Page 4: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

• Tipus de mapa:

MAPA TEMÀTIC És tracta d’un mapa temàtic

perquè proporciona informació d’un tema concret.

QUANTITATIU Expressa diferències de valors

numèrics i jerarquies entre els elements.

ANAMÒRFIC Relaciona el valor d’un element

amb la superfície que ocupa en el mapa.

COROPLETES Representa dades estadístiques

mitjançant un codi de colors.

• Font: Living planet report, WWF

Page 5: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

• Descripció del mapa.

• La emprempta ecològica: Indicador de la

demanda humana que es fa als ecosistemes del

planeta posant-la en relació amb la capacitat

ecològica de la Terra de regenerar els seus

recursos.

Page 6: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

• Representat i relació amb altres espais

geogràfics.

Relacionat amb el desenvolupament sostenible.

• Com calcular l’empremta ecològica

Primer es medeix la majoria dels recursos que consumim i

la major part dels residus que generem.

Segon, molts d’aquests recursos i fluxos de residus es poden

convertir en àrees biològicament productives.

Page 7: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

• Explicació del fenòmen geogràfic: Àrea de territori ecològicament

productiu (cultius, ramaderia, boscos o ecosistemes aquàtiques) necessari

per produir els recursos utilitzats i per assimilar els residus produïts per una

població amb un estil de vida específic de forma indefinida.

1. La quantitat d'hectàrees utilitzada per urbanitzar, generar

infraestructures i centres de treball.

2. Hectàrees necessàries per proporcionar aliment vegetal necessari.

3. Superfície necessària per la ramaderia que necessita aliments.

4. Superfície marina necessària per produir peix.

5. Hectàrees de bosc necessàries per assumir el CO2 que provoca el nostre

consum energètic.

Page 8: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

• CAUSES DELS FETS:

Principal causa: contaminació ambiental i la sobrexplotació

dels recursos i la seva mala gestió. També la sobrepoblació.

47.5% Crema de combustibles fòssils.

22.0% Agricultura.

7.6% Fusta i Paper.

6.7% Pesca

6.3% Ramaderia. COMPONENTS

3.6% Energia Nuclear

3.6% Assentaments Urbans

2.7% Obtenció de llenya.

Page 9: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

• La petjada ecològica ens permet ser conscients de les

conseqüències ambientals que genera la nostra forma de

vida quotidiana.

• És un indicador clau per la sostenibilitat.

Page 10: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

• La empremta ecològica depén del desenvolupament del país. A la

Terra hi ha un gran desequilibri ecològic a causa de la

mundialització de l’economia.

• Una persona d’un país ric genera més terreny productiu per

satifer les seves necessitats que un altre persona del tercer món.

Page 11: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

• En principi a cadascú dels habitants del planeta ens correspondria 1,8

Ha per satisfer les nostres necessitats al llarg d’un any.

ACTUALMENT utilitzem 2,7 Ha.

Si seguim així, en un FUTUR ens caldrien 2 planetes.

Estem consumit més recursos i produint més residus dels que el planeta

pot generar i admetre.

Page 12: 1 la petjada ecològica irene sílvia laura

• En definitiva el modus de vida dels països desenvolupats no es

pot estendre a tot el planeta. És a dir, hem de canviar el consum i

el nivell de vida que portem.