This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
1. Comprendre que la biologia és la ciència que estudia els éssers vius tant a nivell estructural com funcional i saber les característiques fonamentals dels éssers vius.
2. Conèixer els set nivells d’organització de la matèria.
3. Conèixer els conceptes químics fonamentals per entendre la composició de la matèria viva.
4. Identificar els bioelements com els elements químicsconstituents de la matèria viva.
5. Conèixer la classificació de les biomolècules o principisimmediats.
6. Reconèixer la importància de l’aigua per als éssersvius i les seves característiques o propietats, per interpretar les funcions que duu a terme en els processos biològics.
7. Saber les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius i algunes de les funcions que duen a terme.
8. Distingir entre dissolucions i dispersions col·loidals i conèixer la importància de la regulació del pH en els medis intracel·lulars i extracel·lulars.
OBJECTIUS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
PROVES D’AVALUACIÓ
Activitats Activitats prova 1 prova 2
a) Reconèixer la dificultat de definir la vida. Definir biologia. Conèixer 1 1
les característiques fonamentals dels éssers vius. (Objectiu 1)
b) Conèixer els nivells d’organització de la matèria. (Objectiu 2) 2 2
c) Saber els conceptes químics per entendre la composició de la matèria viva.Comprendre l’enllaç d’hidrogen i saber representar-lo. (Objectiu 3)
3, 5 3, 4
d) Distingir entre bioelements i oligoelements i posar-ne els exemples corresponents. (Objectiu 4)
4 5
e) Conèixer la definició i la classificació de les biomolècules. (Objectiu 5) 10 10
f) Relacionar cadascuna de les característiques de l’aigua amb la funció que duu a terme en els éssers vius. (Objectiu 6)
6 6
g) Conèixer les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius. (Objectiu 7) 7 7
h) Saber definir dissolució i descriure’n les propietats (reconèixer la importànciade l’estabilitat del pH en relació amb el medi cel·lular). Saber definir dispersió 8, 9 8, 9col·loidal i descriure’n les propietats. (Objectiu 8)
CRITERIS D’AVALUACIÓ
CONTINGUTS
• Definició de vida i concepte de biologia. Característiques dels éssers vius. (Objectiu 1)
• Descripció dels tres nivells d’organització de la matèria abiòtics i els quatre biòtics. (Objectiu 2)
• Descripció dels cinc conceptes químics per entendre la composició de la matèria viva. (Objectiu 3)
• Definició de bioelement. Bioelements primaris i secundaris (indispensables, variables, plàstics i oligoelements).Propietats i exemples. (Objectiu 4)
• Definició de biomolècula o principi immediat. Classificació de les biomolècules. (Objectiu 5)
• Formes de l’aigua en els éssers vius. Característiques fonamentals de l’aigua. Correlació entre les característiques de l’aigua i les funcions que duu a terme en els éssers vius. (Objectiu 6)
• Descripció de les formes en què es troben les sals minerals en els éssers vius. Exemples. (Objectiu 7)
• Definició de dissolució i descripció de les propietats (definició de pH i la seva important relació amb el medi cel·lularmitjançant les solucions tampó). Definició de dispersió col·loidal i descripció de les propietats. (Objectiu 8)
• Documentació i recerca d’informació sobre temes de la ciència de la biologia.
• Respecte per les normes d’ús del laboratori, rigor i ordre en la realització de qualsevol treball.
• Consideració i reconeixement de la biologia com a ciència canviant i dinàmica, amb diferents àrees de coneixement.
• Desenvolupament d’una actitud crítica davant la informació obtinguda.
FITXA DE REFORÇ1Què són les solucions tampó o amortidores?
Omple la taula següent:
Quins efectes produeixen sobre el cor els ions K! i Ca2! aïlladament? I conjuntament?
El contingut dels glòbuls vermells de la sang de l’espècie humana té una concentració salina del 9 per 1.000.Què passaria si a una persona li injectem en una vena una solució salina al 3 per 1.000?
Per què el silici, que és un element molt més abundant que el carboni a l’escorça terrestre, no és un elementmajoritari en la composició de la matèria viva?
Quines funcions biològiques té el ferro en els animals i en l’ésser humà? Quins són els símptomes de la sevamanca?
Quines funcions té el liti?
Per què no creixen microorganismes en aliments com la salaó o la llet condensada?
És correcte afirmar que la quantitat en què es troba un bioelement en l’organisme reflecteix la sevaimportància biològica? Posa algun exemple que demostri la teva resposta.
Per què podem considerar que els virus estan situats a la frontera de la vida, és a dir, entre els nivellsd’organització biòtics i abiòtics?
SOLUCIONARI1entre el C i el H (els dos àtoms bàsics de les biomolècu-les orgàniques), i això fa que s’alliberi l’energia quími-ca que contenen.
1.16. Perquè, com que el fòsfor té cinc electrons al darrerorbital, com el nitrogen, però aquests estan molt mésallunyats del nucli, no estan tan fortament atrets. A cau-sa d’això, els enllaços del fòsfor amb l’oxigen (P – O) sónmés forts (els oxígens no han de contrarestar tanta atrac-ció). Els enllaços P – O són més forts que els enllaços N – O, S – O o C – O. Així doncs, els enllaços P – O sónels idonis per emmagatzemar energia, ja que són els en-llaços més rics en energia, però sense deixar de ser sus-ceptibles de trencar-se en condicions compatibles ambla vida.
1.17 Perquè la seva funció no és constituir estructures nireserves energètiques, sinó catalitzar reaccions quími-ques. Els catalitzadors hi intervenen, i això afavoreix queels altres reaccionin, és a dir, ells no es consumeixen.
1.18 Perquè la vida necessita reaccions químiques contínuesque tan sols són possibles en el medi aquós.
1.19. «El carboni, l’oxigen, l’hidrogen i el nitrogen són bioe-
lements plàstics de pes atòmic baix, fet que no neces-
sàriament està relacionat amb la possibilitat de formarenllaços covalents. Tret del carboni, els altres són ele-ments abundants a les capes més externes de la Ter-ra, i els compostos que formen poden ser solubles o in-
solubles en aigua.»
1. 20. Totes es deriven del fet que les seves molècules s’atreuenentre si per enllaços d’hidrogen.
1. 21. Quan actua amb funció dissolvent la molècula d’aiguaes manté estable, en canvi quan actua en una hidròlisila molècula es trenca en un ió H! i un ió OH".
1.22. Perquè, com que l’oxigen és un àtom molt àvid d’elec-trons (molt electronegatiu), reté al seu costat la majorpart del temps els electrons dels dos hidrògens, i així sor-geix una determinada càrrega negativa al costat de l’à-tom d’oxigen, i una determinada càrrega positiva en ca-dascun dels dos àtoms d’hidrogen. Per l’efecte d’aquestapolaritat s’estableixen forces d’atracció elèctrica entre l’hidrogen d’una molècula i l’oxigen de l’altra, els ano-menats enllaços intermoleculars d’hidrogen (ponts d’hi-drogen), i així es formen polímers de tres a deu molècu-les d’aigua, per la qual cosa el pes molecular és de 3 # 18 a 10 # 18, molt més gran en aquest darrer casque el pes molecular del SO2, que és 64; per tant, escomporta com un líquid en lloc de fer-ho com un gas.
1.23. A causa de l’electronegativitat de l’oxigen, l’enllaç amb l’hidrogen és molt fort i, per això, el grau d’ionitza-ció (H2O → H! → OH") és baix. A més, s’originen polselèctrics positius i negatius a la molècula (constant die-lèctrica elevada), i gràcies a això sorgeixen els enllaçosintermoleculars d’hidrogen. Aquests mantenen les mo-lècules d’aigua molt unides, per això resulta difícil sepa-rar-les mecànicament (alta tensió superficial), s’ha desubministrar molta calor perquè augmenti la temperatu-ra, és a dir, perquè augmenti el grau d’agitació de les se-ves molècules (calor específica elevada), i fa falta molta
calor per aconseguir que, a causa del grau d’agitaciómés elevat, les molècules se separin totalment i passina l’estat gasós (calor de vaporització elevada). La granatracció entre les molècules d’aigua en estat líquid faque la distància entre elles sigui més petita que quan es-tà en estat sòlid, i això explica que l’aigua sigui més den-sa que el gel (un mateix nombre de molècules ocupamés volum en estat sòlid que en estat líquid).
1.24. És un gran dissolvent dels compostos iònics com ara elNaCl, perquè, com que és una molècula dipolar, ambles càrregues elèctriques debilita l’atracció elèctrica en-tre el Na! i el Cl". També dissol bé els compostos cova-lents polars com ara la glucosa C6H12O6, perquè debili-ta els enllaços entre les molècules. No dissol elshidrocarburs perquè són molècules apolars, és a dir,sense càrregues elèctriques.
1.25. No hi correspon perquè, com que s’estableixen enllaçosd’hidrogen, el que hi ha en realitat són polímers de tresa deu molècules d’aigua juntes.
1.26. Ions que exerceixen funcions contràries; per exemple,el K! afavoreix l’entrada d’aigua a la cèl·lula (turgència),mentre que el Ca2! la disminueix.
1.27. En ingerir aliments amb una acidesa diferent de la delmedi intern de l’organisme, aquest canviaria el seu pH,amb el consegüent trastorn que això produiria perquèmolts enzims tan sols actuen en un interval de pH moltestret. Davant d’una pujada de pH, és a dir, davant d’undescens de H3O
!, el tampó bicarbonat actua alliberantió àcid.
CO2 ! 2H2O → H2CO3 ! H2O → HCO"
3 ! H3O!
Davant d’una baixada de pH, és a dir, davant d’un aug-ment de H3O
!, el tampó bicarbonat actua absorbint l’ex-cés d’ió àcid.
HCO"
3 ! H3O!→ H2CO3 ! H2O → CO2 ! 2H2O
1.28. pH $ – log (1,4 · 10"8) $ 7,854
pH $ – log (4 · 10"6) $ 5,398
1.29. L’osmosi és el pas del dissolvent entre dues dissolucionsque presenten una concentració diferent de soluts i queestan separades per una membrana que tan sols deixapassar les molècules de dissolvent. La diàlisi, en can-vi, és la separació de les molècules de baix pes molecu-lar respecte de les d’elevat pes molecular, gràcies a unamembrana que tan sols deixa passar les petites. En re-sum, l’osmosi és un procés que tendeix a igualar con-centracions, mentre que la diàlisi és un procés que ten-deix a separar els cristal·loides dels col·loides.
1.30. En recobrir els aliments amb sal, es forma una dissolu-ció saturada a l’exterior d’aquests, i això implica la sor-tida d’aigua de l’interior de l’aliment per un procés d’os-mosi. Així, l’aliment s’asseca i, com que no hi ha aigua,els bacteris no s’hi poden reproduir ni alterar-lo.
1.31. Perquè, com que el medi intern de l’enciam té més so-luts que l’aigua externa, es produeix l’entrada d’aiguaper osmosi, amb la consegüent turgència de les fulles.Quan s’hi afegeix sal, el medi extern es fa més salí, amb