-
tarragona ~ reus ~ costaDaurada
diarimsmsdiariDIVENDRES
8 DOCTUBRE DE 2010nm. 1.644
www.diarimes.com
CULTURA Les seves restes es troben en bon estat de conservaci,
segons confirmen les primeres anlisis que shan realitzat. P8
Desquerra a dreta, Llus Miquel Prez, Josep Poblet, Josep Flix
Ballesteros, Jos Montilla, Isidoro lvarez, Teresa Pallars i Xavier
Sabat.
CRISTINA AGUILAR
Jos Montilla inaugura oficialment El Corte Ingls de
TarragonaCOMER El centre comercial obre portes avui amb la previsi
de rebre milers de visitants. P2
Reus desenterra el mausoleu del general Prim 39 anys desprs
OLVIA MOLET
Part de les restes embalsamades del cos.
-
2 - diarims 08/10/10TARRAGONA
LAIA DAZPer fi ha arribat el dia. Pels carrers de la ciutat ja
fa temps que no es parla de res ms i la conversa ms re-current
dahir entre els tar-ragonins era la que acabava amb un ens veiem
dem a les 10 per ser dels primers a entrar o ja ens trobarem
dissabte per all dins. I s que avui obre portes El Cor-te Ingls amb
la previsi de rebre milers de visites du-rant els seus primers
dies.Ahir al mat va ser el torn
de la inauguraci oficial. El president de la Generalitat, Jos
Montilla, i el del Cor-te Ingls, Isidoro lvarez, van recrrer en poc
menys duna hora les sis plan-tes del centre comercial, acompanyats
de nombro-sos representants institu-cionals del Camp de Tarra-gona.
Entre els assistents hi havia lalcalde la ciutat, Jo-sep Flix
Ballesteros; el de-legat del Govern, Xavier Sa-bat, la subdelegada,
Teresa Pallars; lalcalde de Reus, Llus Miquel Prez (que va arribar
quan la visita estava prcticament acabada i tots els periodistes ja
ens pen-svem que ens havia deixat plantats), i el president de la
Diputaci, Josep Poblet, el de la Cambra de Comer, Albert Abell,
larquebisbe de Tarragona, Jaume Pu-jol, i uns quants regidors de
lAjuntament.Ballesteros no va dub-
tar ni un moment a afir-mar que larribada dEl Corte Ingls s un
element datractiu de la ciutat, un
repte pel comer, per tam-b s una oportunitat, i no fa ms que
confirmar la nostra capitalitat comerci-al i el lideratge
territorial. Per la seva banda, tant el president de la Cambra de
Comer, Carles Abell, com el delegat del govern, Xavi-er Sabat, van
afirmar que suposar un estmul per la resta de comer de la
ciutat,
que haur despecialitzar-se i millorar per poder be-neficiar-se
de la nombrosa clientela de fora que vindr a la ciutat. Abell tamb
va valorar molt positivament la iniciativa de posar en funcionament
un autobs per unir el centre comer-cial amb la Rambla Nova. No
deixa de ser un element comunicador i una manera molt fcil dajudar
a portar gent a El Corte Ingls, per tamb que aquesta gent es pugui
redistribuir per la resta de la ciutat.El tinent dalcalde de
Pro-
moci Econmica, Sergi de los Rios, com lalcalde, tam-b es va
referir a la capitali-tat comercial i va afegir que el nombre de
persones que vnen a la ciutat per com-prar ja havia millorat molt
en els ltims deu anys i ara amb aquest centre comer-cial encara
millorar molt ms.
Compradors sense compraTot i que ahir encara no es podia comprar
i la visita noms va consistir a pas-sejar per les installacions
algun poltic, per tamb
algun periodista, es va de-dicar a xafardejar preus i a
localitzar alguns objec-tes per tal de convertir-se en alguns dels
compradors que aquest cap de setmana estrenaran El Corte Ingls. Un
dels primers en trobar quelcom interessant va el mateix De los
Rios, que es va mostrar entusiasmat da-vant duna edici especial de
diversos discos del grup AC/DC, seguit de lalcalde Ballesteros i el
president Montilla, quan van estar davant de les samarretes del
Nstic.
COMER
El centre comercial obre portes avui amb la previsi de rebre
milers de visites en el seu primer dia
Desquerra a dreta, Josep Flix Ballesteros, Jos Montilla i Xavier
Sabat, a El Corte Ingls.
CRISTINA AGUILAR
Ballesteros: El Corte Ingls referma la nostra capitalitat
comercial
Xavier Sabat: Suposa un estmul per la resta de comer, que haur
despecialitzar-se
TAC 12 entrevista a Jos Montilla aquesta nit
La televisi pblica del Camp de Tarragona, TAC 12, entrevista
aquesta nit el president de la Gene-ralitat de Catalunya, Jos
Montilla amb la intenci de passar balan a la le-gislatura que tot
just est a punt dacabar i de trac-tar diferents temes dac-tualitat.
Lentrevista co-incideix amb la mateixa setmana de lanunci ofi-cial
de la convocatria de les eleccions al Parla-ment de Catalunya, que
estan previstes pel 28 de novembre. Lentrevista semetr a dos quarts
de nou i a dos quarts don-ze del vespre en un es-pecial del
programa 12 Qestions que dirigeix i presenta el director de la
televisi del Camp de Tarragona, Xavier Abell.
Ballesteros: Sha de demostrar que el tramvia no s viable
Lalcalde de Tarragona, Josep Flix Ballesteros, va respondre ahir
les al-legacions presentades per la CEPTA i la FEAT el projecte
informatiu del Tramcamp. Balles-teros va dir que cal de-mostrar que
el projecte no s viable econmica-ment tal i com diuen des de la
patronal, per que es tractaria dun aven pel territori, a ms, el
F-rum Cvic del Camp de Tarragona, en qu hi ha molts empresaris, ens
re-clamen i les forces polti-ques estan absolutament dacord amb qu
aquest ser un element de cohe-si territorial de primer ordre i els
transportistes privats podran formar part de la societat pbli-ca
que es formi. LAIA DAZ
-
diarims - 308/10/10 TARRAGONA
EUROPA PRESSEls treballs de tanca i con-dicionament del solar
per iniciar lenderrocament de lemblemtic Hostal del Sol, un edifici
de vuit plantes amb vistes al mar situat al costat del Museu
Arqueo-lgic Nacional i les mura-lles romanes de Tarragona, es van
iniciar ahir, enca-ra que fins al 13 doctubre no comenar la
demoli-ci prpiament dita, que es far manualment per no fer malb els
habitatges lim-trofs.En els propers dies es ta-
llar el pas de vianants en un tram del passeig de Sant Antoni ja
sha limitat par-cialment i es prohibir laparcament en bateria al
llarg duns 150 metres per deixar espai al moviment de maquinria
pesant. En lltima setmana dagost es va signar el decret dAlcal-dia
que ordenava lenderro-
cament dun dels elements histrics del paisatge urb de Tarragona,
que va tan-car les portes lany 1976, desprs de dcades de plets
i negociacions amb les dues famlies propietries de la
finca.Durant aquests anys,
lHostal sha convertit pe-
ridicament en notcia per incendis, assalts dokupes i queixes
venals per la de-gradaci de lentorn. Desprs de lenderroca-
ment, lAjuntament pre-veu ampliar la zona verda municipal annexa
als jar-dins del Palau de la Diputa-ci, desprs darribar a un acord
final pel que desem-borsar 1,7 milions deuros i un solar edificable
de gai-reb 2.000 metres quadrats al costat de lestadi del Ns-tic.
Donada la seva ubi-caci, en un dels entorns turstics ms bells de
Tarra-gona, la demolici ha estat una demanda social cons-tant,
recollida per totes les forces poltiques en els seus programes
electorals. Una sentncia de 1998, ratifica-da quatre anys desprs
pel Tribunal Suprem, va dic-tar que limpacte esttic de lhostal
afecta les muralles i al Pretori rom.
ACTUALITAT
Lenderrocament manual daquest edifici de vuit plantes siniciar
el dia 13
Comencen els primers treballs per demolir lemblemtic Hostal del
Sol
La imatge que presentava ahir lemblemtic Hostal del Sol.
CRISTINA AGUILAR
Lascensor del Jard rom ubicat a la Via Augusta ja funciona
Lascensor del Jard rom de lAmfiteatre de Tarra-gona ubicat a la
Via Au-gusta ja est en funcio-nament des dahir dijous. Ls daquest
equipament s restringit i tan sols el poden fer servir les
per-sones amb mobilitat re-duda, dones embaras-sades i gent gran.
El seu horari s de vuit del mat a onze de la nit de dilluns a
diumenge. Amb la po-sada en marxa daquest servei es posa fi a les
complicacions per acce-dir a aquest punt que te-nien moltes
persones ja que per accedir havien de passar pel Vial Bryant. Cal
recordar que el Jard rom de lAmfiteatre co-negut popularment com el
parc de les Granotes es va inaugurar fa uns me-sos desprs de patir
una reforma total. En con-cret, es van ubicar un se-guit de plantes
aromti-ques i arbres tal i com hi havia en lpoca romana i es va
reordenar tot les-pai. Aquest jard est pre-vist que estigui tancat
durant la nit per preser-var-lo. REDACCI
La recloraci arriba a les aiges de la planta de Tarragona
La companyia Severn Trent Services-Apliclor disposa de
ladjudicaci de la licitaci del con-curs de recloraci de laigua de
Tarragona en el que ser la planta de tractament per electro-cloraci
ms gran dEs-panya. Amb una inversi de 490.000 euros, el pro-jecte
millorar la gesti del dipsit daigua pota-ble Cota 118 de
Tarrago-na, que proveeix als ms de 140.000 habitants de la capital
tarragonina.Amb la recloraci sevi-ta el transport de clor per
carretera o ferrocar-ril des de la fbrica fins a la planta de
tractament, aix com lemmagatze-matge daquest compost qumic. Aix
augmenta la seguretat. REDACCI
-
4 - diarims 08/10/10TARRAGONA
LAutoescola Fill s una em-presa familiar fundada al 1963 per
Vicente Fill Pei-ret. Des daquest juliol, lau-toescola ha estrenat
nova ubicaci a la Rambla Nova, nmero 32, segon pis.
El centre, dedicat a len-senyament de la conducci, continua amb
la mateixa tra-jectria que en tots aquests quaranta-quatre anys
dex-perincia impartint classes deducaci vial.
La formaci de conduc-tors responsables, sense deixar de cant el
tracte personalitzat i directe amb els alumnes de lautoesco-la, s
un dels objectius i una de les caracterstiques ms importants que
des del cen-tre es vol potenciar i donar a conixer.
Tot lequip hum de lauto-escola t molt clar que el bon tracte amb
el client s la mi-llor carta de presentaci per al
centre, que acull alumnes de totes les edats, nacionalitats i de
totes les zones, ja siguin de Tarragona ciutat o de les roda-lies.
La bona opini dels alum-nes fa que els futurs conduc-tors trin
lAutoescola Fill per formar-se i poder aconseguir el carnet de
conduir.
En termes pedaggics, lobjectiu mxim daquesta empresa s que des
de les seves aules surtin conduc-tors ben formats i no noms capaos
de superar un exa-men de conducci.
Lautoescola ofereix la preparaci per lobtenci del carnet de
conduir de cotxe, els de moto tipus A1 i A2; el perms de conducci
de ciclomotors i el carnet BTP.
Treures qualsevol daquests carnets no s tasca fcil, per tampoc
massa complicat si sobt una bona formaci, que s precisa-ment el que
des de lAutoes-
cola Fill es realitza. Aquest centre imparteix cursos in-tensius
que duren 4 dies, amb un total de 12 hores de formaci, a un preu
re-alment bo i competitiu. Aix mateix, com que els pro-fessors
opinen que no cal forar a lalumne a adquirir
tots els coneixements en un perode concret, lautoes-cola posa a
labast del seu alumnat la possibilitat de fer tants cursos
intensius com creguin necessaris per es-tar ben preparats. El
profes-sorat del centre ofereix als futurs conductors un asses-
sorament pedaggic, per tal que puguin presentar-se als exmens,
tant teric com prctic, amb el mxim de possibilitats dxit.
Lautoescola t molt clar que avui dia el temps t un valor molt
preuat per a les persones. Conscients dai-
x, el centre sadapta als horaris dels alumnes: hi ha cursos
intensius al mat, du-rant els mesos destiu; cur-sos intensius a la
tarda, du-rant lhivern i, a ms, hores de classe terica als matins i
les prctiques durant tota la jornada, de vuit del mat a deu del
vespre.
LAutoescola Fill utilitza les noves tecnologies per imartir els
continguts dedu-caci vial. Disposa duna sala dordinadors on els
alumnes poden fer testos, els quals si hi ha preguntes que fallen
reben una expli-caci de perqu s errnia. Aix mateix, en les calsses
teriques, on el professor explica els continguts, es fa servir vdeo
projector per explicar les preguntes dels tests dexamen. Daltra
ban-da, en la part prctica, lau-toescola disposa duna flota de
vehicles nous, moderns i actual, tant en cotxes com en motos.
Tot plegat, fa de lAutoes-cola Fill una aposta segu-ra per
formar-se com a bon conductor.
Autoescola Fill estrena nova ubicaci
CONDUCCI
Lempresa familiar es trasllada a la Rambla Nova, amb una nova
seu, per amb les
mateixes ganes de formar nous conductors
LAutoescola Fill es troba a la Rambla Nova, nmero 32, 2n
pis.
CEDIDALs dordinardors per laprenentatge s un dels mtodes
educatius utilitzats al centre formatiu
ESTHER VALCRCEL s el portaveu del PP al Senat, crrec que la fet
protagonista de moltes de les polmiques que en els darrers anys han
en-frontat el Govern espanyol amb loposici. Parlem de Po Garca
Escudero, que a banda de ser el president del PP de Madrid entre
1993-2004, va ser el director de la Rehabilitaci del nucli antic de
la capital de lEstat espanyol. Partint de la seva experincia, com
veu la polmica generada per les restriccions de trnsit al nucli
antic tarragon?La peatonalitzaci s bona. Sha demostrat que
beneficia el comer, per mai sha doblidar el benes-
tar dels vens. Una de les mesures que ha donat molts bons
resultats a moltes ciu-tats, tant de lEstat com de lestranger, i
que a Madrid reconec que sha establert tard, s la de prioritzar
pla-ces daparcament per als residents. A Madrid, per exemple, els
vens del nucli antic paguen una quantitat molt baixa per estacionar
i disposen duna targeta per poder aparcar de manera gratuta a
lentorn del seu domicili. Els que no viuen a la zona han de pagar
un preu relativament car per estacionar, ja que lobjec-tiu s que
sutilitzi el trans-
port pblic per arribar al centre de la ciutat. Un al-tre exemple
s Londres, on la prohibici de circular al centre histric ha arribat
a lextrem. Hi ha un peatge i qui vulgui entrar ha de pa-gar unes
sis lliures. Una altra de les problemtiques del nucli antic de
Tarragona s la degradaci dels edificis. Lantiguitat i el mal estat
dels immobles s un dels inconvenients de tots els centres histrics,
una pro-blemtica a la qual la legis-laci vigent no ajuda, ja que no
aposta per la conserva-ci. Tarragona hauria de donar incentius
perqu els propietaris rehabilitin els immobles en mal estat, no-ms
aix es milloren els nu-clis antics. Els esquters shan apoderat de
diversos immobles abandonats. Qu creu respecte a aix?Locupaci dels
edificis s un delicte. Sha de procu-rar que els desnonaments per
part de la justcia siguin ms rpids. Aquest tipus docupaci no
beneficia en absolut la convivncia. Daltra banda, lAjunta-ment
hauria de vetllar pel manteniment de lhabitat-ge, ja que sha
devitar que la zona sompli doficines,
les quals donen vida durant el dia per a partir del ves-pre
maten els nuclis antics. A banda, el consistori no ha de deixar
dinvertir a la zona i prioritzar els edifi-cis antics per albergar
nous equipaments.Parlem ara de les eleccions municipals. Creu que
el PP t opcions per tornar a entrar al govern tarragon?Crec que a
Tarragona pas-
sar el mateix que en mol-tes altres ciutats de lEs-tat. Les
prximes eleccions municipals tindran una important influncia de la
poltica nacional. Ha ha-gut una crisi profunda, sn molts els
ciutadans que es-tan descontents. No ho he pogut seguir de manera
directa per a Tarragona, en aquesta legislatura, el PSC ha fet molt
poc. Mol-
ta gent troba a faltar ante-riors coalicions de govern. Tots
aquests factors poden possibilitar que lany que ve lequip de govern
canvi de mans. Un dels temes ms polmics denguany s la prohibici de
les corrides de toros. Shauria de fer el mateix amb els
correbous?No ens cansarem de repe-tir tant a ERC com a CiU la
incoherncia i la hipocre-sia que suposa prohibir les corrides de
toros adduint
que lanimal pateix i mor a la plaa i, al mateix temps, brindar
els correbous per-qu sn una tradici cata-lana. En els correbous els
animals tamb pateixen lesions i sn els mateixos bous els que es fan
servir per totes les celebracions, fins que ja no sn tils i els
envien a escorxador. Si fos un toro, preferiria mil ve-gades ms
morir a la plaa desprs dhaver lluitat du-rant vint minuts que viure
lagonia dels correbous du-rant tota la vida.
Po Garca Escudero. Portaveu del Partit Popular al Senat
Tarragona ha de donar incentius per rehabilitar els edificis del
nucli anticGarca posa com a exemple les millores al centre histric
de Madrid
Po Garca Escudero, portaveu del Partit Popular al Senat.
CRISTINA AGUILAR
Si fos un toro preferiria morir en una plaa que participar
durant tota la vida en els correbous
-
diarims - 508/10/10 TARRAGONA
COMER
LAIA DAZLAjuntament ha arribat a un acord amb lempre-sa Lubasa
per tal des res-cindir la Uni dEmpreses Temporal (UTE) que tenien
amb Espimsa per gestionar els aparcaments de la Ram-bla Llus
Companys, el de lHospital Joan XXIII i el de lAvinguda de
Catalunya. Entre tots tres sumen un total de 1.337 places.Quan es
van posar en
funcionament els tres apar-caments, un 60% de la UTE era
dEspimsa i la resta de Lubasa, per el 2005 es va arribar a un acord
amb lempresa a travs del qual lAjuntament li venia per un mili
deuros un 50% de les accions, amb la qual cosa Lubasa passava a
contro-lar el 90% dels tres aparca-ments i Espimsa noms un 10%. En
aquest acord es va incloure una clusula ano-menada prstec
solidari,
que especificava que si en algun moment donat una de les dues
parts no podia fer front al prstec i deixava de pagar, laltra
assumia la responsabilitat. Davant de lactual con-
text de crisi econmica
i amb la possibilitat que Lubasa deixs de pagar en algun moment
(cosa que no ha passat), lAjuntament va decidir fer una taxaci del
valor dels tres prquings per comprar a lempresa concessionria el
seu 90%.El valor dels aparca-
ments en lactualitat s de 12 milions deuros, 10 dels quals
encara els deu Lubasa a La Caixa i a Ca-
talunya Caixa. Aix vol dir que lAjuntament pagar a lempresa 2
milions deu-ros, que sabonaran en 16 terminis quadrimestrals (4
anys) i a travs duna su-brogaci amb les entitats bancries el
consistori es
far crrec dels 10 milions de prstec. Aquesta trans-acci implica
que Espimsa passar a tenir el 100% de la propietat dels tres
aparca-ments, el 100% dels deutes dels prstecs, per tamb el 100%
dels ingressos que ge-nerin els prquings.
Revoluci de tarifesEspimsa, desprs daquest acord, gestiona els
aparca-
ments de Battestini, pla-a Corsini, Rambla Llus Companys,
Hospital Joan XXIII i avinguda de Catalu-nya, mentre que lEmpresa
Municipal dAparcaments controla el de Torroja, el de Francesc
Bastos, el de Sa-avedra i el que hi ha sota lHotel Ciutat de
Tarragona. En total, nou aparcaments.s per aix que el tinent
dalcalde de dHisenda, Pau Prez, i el de Promo-ci Econmica, Sergi de
los Rios, van explicar que es-tan estudiant revolucionar les
tarifes de tots aquests prquings per establir una poltica de preus
conjun-ta per tots ells. De los Rios explicava que aquesta op-ci
permetria crear abo-naments que servissin per tots aquests prquings
amb la qual cosa pujarien els in-gressos perqu suposaria un
avantatge molt gran per als usuaris.
ECONOMIA
El consistori pagar a Lubasa 2 milions deuros i nassumir 10 ms
de prstec
A partir dara, Espimsa i Ajuntament gestionaran un total de nou
aparcaments de la ciutat
Sest estudiant la possibilitat destablir una poltica de preus
per tots els prquings
Espimsa gestionar tres aparcaments que fins ara eren de gesti
privada
El mercat medieval tornar a invadir la Catedral a partir
davui
REDACCI Els carrers de lentorn de la Catedral de Tarragona
tornen a obrir els braos avui al Mercat Medieval, una certamen que
en-guany arriba a la seva ca-torzena edici. Les prop de vuitanta
parades que aquest any participen en el mercat obriran a partir de
les deu daquest mat i romandran installades al nucli antic de la
ciutat fins el prxim dimarts a la nit.Com cada any, el Mer-
cat Medieval oferir tot tipus de productes arte-sanals aix com
estris t-pics de ledat mitjana. Els productes ms abundats i que
cada edici t ms demanda, per, sn els de lalimentaci, com ara coques
i embotits i pa ar-tesanal.A banda de loferta de
les parades, i com ja s habitual, durant aquests
cinc dies tamb tindran lloc diverses activitats com ara
actuacions musi-cals i petites representa-cions que recordaran els
assistents com era la via en lera medieval. Lany passat, per
exemple, es van poder veure ballari-nes de dansa rab, mala-baristes
i fins i tot serps. Com a novetat, en aques-ta edici hi participar
el teatre blanc.Un altre dels aspectes
que diferencien aquesta edici de les anteriors s que enguany el
Mercat Medieval coincideix amb la posada en marxa de les
restriccions de trn-sit per part de la regidoria de Mobilitat. Per
aquesta ra, lorganitzaci i diver-sos vens del nucli antic creuen
que no hi haur problemes de trnsit, uns problemes que s shan
registrat en daltres oca-sions.
Les parades hi estaran fins dimarts
-
6 - diarims 08/10/10TARRAGONA
CARME MASEl barri del Serrallo de Tarragona ser lescena-ri
aquest mes doctubre del primer Festival del Mar, que organitza la
recent-ment creada Associaci dAmics de la Mar amb la
collaboraci de diferents institucions com lAjunta-ment de
Tarragona. Aquest tindr lloc entre el proper divendres 15 i el
diumenge 17. En concret, shan pro-gramat un seguit de rega-tes,
rutes en golondrina i en
el bergant Cyrano, tallers de nusos mariners i degus-tacions
gastronmiques. Un altre dels objectius
daquest certamen s obrir el mn dels pescadors a tota la
ciutadania i shan prepa-rat un seguit dactes que
donen a conixer aquesta professi i com es portava a terme en
anys passats. Per aquest motiu, el divendres tindr lloc una
subhasta a lantiga a la plaa del Ser-rallo on els interessats
po-dran comprar el peix aca-
bat de pescar. Tamb hi haur una exhibici de la pesca de lartet,
que era un mtode que sutilitzava fa ms de cent anys. La regi-dora
de dOcupaci, Do-lors Herrera, va remarcar la importncia
diniciatives com aquestes que ajudaran a promocionar el barri
co-mercialment.A banda, del barri del
Serrallo es desenvolupa-ran les regates a la platja del Miracle.
Depenen de lxit daquesta edici, de cara a lany vinent es podrien
am-pliar el nombre de dies.
CIUTAT
El barri del Serrallo somplir dactes en el marc del primer
Festival del MarTindr lloc del 15 al 17 i shan programat, entre
daltres, tallers i regates
CARME MASLa xarxa dEntitats Catala-nes dAcci Social , lrea de
Serveis Socials de lAjunta-ment de Tarragona amb la collaboraci
daltres enti-tats de la ciutat com la Fun-daci Casal Amic, han
or-ganitzat un seguit dactes
amb lobjectiu de comme-morar el dia de leradicaci de la pobresa.
Aquests es faran entre el 14 i el 16 doc-tubre. El primer dia es
far una
taula rodona al Campus Catalunya de la URV sobre
la nova pobresa a Tarrago-na. Hi intervindran repre-sentants
dONG de la ciutat i tamb de la URV Solidria. El dia segent, sha
prepa-rat un debat sobre les po-ltiques dacci social al Camp de
Tarragona, que es
far al Collegi dAdvocats.Segons va remarcar la re-
gidora de Serveis Socials de lAjuntament de Tarrago-na, Victria
Pelegrn, en aquests moments shan denfrontar les noves situa-cions
de pobresa per sha
denfocar des del punt de vista de la inclusi social i la
cohesi.Durant aquests dies tam-
b es portaran a terme dal-tres actes ms populars, amb tallers i
activitats in-fantils davant del Metropol. Hi actuaran el club dels
tar-raconins i lactor Oriol Grau llegir un manifest. La xarxa
dEntitats Cata-
lanes dAcci Social aplega ms duna norantena das-sociacions, de
les quals 10 sn de Tarragona. En total donen servei a unes tres
centes mil persones.
SOLIDARITAT
Tarragona celebrar el dia de leradicaci de la pobresaEls actes
es desenvoluparan del 14 al 16 doctubre i hi participaran diverses
entitats
LOrquestra Camerata XXI donar el tret de sortida al cicle
Tarragona ClssicaEl Cicle Tarragona Cls-sica comena al Palau de
Congressos de la ciutat de Tarragona amb lOrques-tra Camerata XXI.
Aques-ta actuaci tindr lloc el proper dissabte, 9 doctu-bre, a
partir de les set del vespre. El preu ser de 15 euros. La direcci
est sota Tobias Gossmann i el Fagot anir a crrec de David Toms.
Toms ha estat fagot solista de la Gustav-Mahler Jugen-dorchester
sota la direc-ci de Claudio Abbado i Riccardo Chailly, en lm-bit de
la msica de cam-bra ha realitzat concerts amb msics com Klaus
Thunemann, Dag Jen-sen o Radovan Vlatkovic i amb el seu Ensemble de
vents Blsersolisten der Deutschen Kammerp-hilarmonie, obtingu el
Premi Echo-Klassik al millor disc de lany 1998. A ms, ha gravat per
al segell Berlin Classics i ha ofert recitals de fagot al Jap,
Alemanya i Espa-nya en collaboraci amb el pianista Kennedy
Mo-retti. REDACCI
-
diarims - 708/10/10 TARRAGONA
Els Pets i Txala pujaran avui a lescenari de la plaa de la
Font
Ja fa deu anys que Trra-co va ser declarada Pa-trimoni Mundial
per la UNESCO. Amb motiu daquesta commemora-ci, lrea de Patrimoni
Histric de lAjuntament ha programat un calen-dari dactivitats fins
al desembre que es mouen entre lacte institucional, lacadmic, el
familiar i el divulgatiu. La inau-guraci tindr lloc avui en forma
de concert, a la plaa de la Font i estar oficiada pels grups del
territori Txala msica tradicional amb linstru-ment basc txalaparta
i Els Pets, que presenten a casa el seu nou disc Fr-gil. Els
concerts sinicia-ran a les nou del vespre. Abans daquestes
actu-acions musicals, per, a les set del vespre i a la sala de
plens de lAjun-tament tindr lloc lacte inaugural daquesta
cele-braci, el qual consistir en una conferncia ano-menada El dit
duna es-ttua, que anir a crrec del catedrtic dArqueo-logia de la
URV, Joaqun Ruix de Arbulo.
REDACCIGaireb fa un mes que va acabar de recollir les firmes per
demanar a lAjunta-ment que aturs les restric-cions de trnsit que es
van iniciar aquest estiu al nucli antic, per sembla que la
Plataforma Stop Pla de Mo-bilitat de la Part Alta encara no ha
aconseguir els seus objectius, entre els quals hi ha el de rebre ms
infor-maci per part de lAjunta-ment. Si no tenim coneixe-
ment del que es projecta fer amb el nostre barri i si no s
explcitament acceptat per nosaltres, els afectats hau-rem de
mostrar clara opo-sici a laplicaci de les me-sures que sens
imposen, amb mitjans que estem va-lorant, sentenciaven ahir a travs
dun comunicat des
de la Plataforma. I s que ,segons els mem-
bres de la nova entitat, el regidor de Mobilitat, Carles
Castillo, no els vol escoltar. La plataforma, que denun-
cia el pessimisme de Cas-tillo, esperen una propos-ta dautntic
dileg per a poder cercar un consens i una aprovaci del que hagi de
fer-se a la Part Alta.
PART ALTA
Lentitat estudia noves actuacions per fer-se escoltar
La Plataforma Stop Pla de Mobilitat denuncia la passivitat de
Castillo
La Plataforma es reunir per estudiar noves actuacions de
protesta.
ROSER SANS
ACTUALITAT
La dansa i la msica popular surten al carrer els dies 16 i
17
CARME MASEl programa Mudat s un tast de la dansa i la m-sica
popular de la ciutat de Tarragona. En con-cret, durant els dies 16
i 17 daquest mes es por-taran a terme un seguit dexhibicions al
carrer. En aquest programa par-ticipen lEsbart Dansaire, lEsbart de
Santa Tecla, el Casal Tarragon i lAgru-paci Sardanista Tarra-gona
Dansa, per la regi-dora de Cultura, Carme Crespo va assegurar ahir
que aquest programa est obert a tothom que shi vulgui afegir.Durant
aquests dies es
podr veure una exhibi-ci del ball vuitcentista, valsos,
sardanes, entre daltres mostres de cultu-ra popular.Crespo va
remarcar
que la msica i la dan-sa popular est molt ar-relada a la ciutat
de Tar-
ragona, sobretot, durant les festes de Santa Tecla i Sant Mag, i
vam creu-re que seria bo donar-la a conixer a tota la ciutat en
unes altres dates.Una de les finalitats s
que aquesta mostra tin-gui continutat en els pro-pers anys fins
consolidar-la. La regidora de Cultura del consistori tamb va
afirmar que lobjectiu principal es mostrar i fo-mentar la cultura
de casa nostra.Els actes arrancaran
el dissabte a les vuit del vespre al Teatre Metropol amb
lestrena de lespec-tacle de lEsbart Dansai-re Vora lEbre. Al vespre
hi haur lactuaci del grup Xarop de Canya a la Ram-bla Nova.
Diumenge tin-dr lloc un seguit daplec de sardanes amb les
di-ferents cobles. Tamb hi haur una exhibici de grallers.
Participen diverses entitats de la ciutat
-
8 - diarims 08/10/10REUS
REDACCI / A. R.Les primeres anlisis rea-litzades a les restes
del Ge-neral Prim apunten que aquestes es conserven en bon estat.
Aix ho va ex-plicar ahir la restaurado-ra responsable del
projec-te, Merc Bruned, durant lobertura del sarcfag del fill
illustre de la ciutat al Cementiri General.Aprofitant aquest
acte,
lAjuntament de Reus va organitzar un reconeixe-ment
institucional al Gene-ral Prim, un fet molt criticat pel portaveu
de CiU, Carles Pellicer, que va assegurar que el PSC i ERC han fet
seu un fill illustre de Reus, obviant la resta de la
ciuta-dania.Els primers resultats
aconseguits en els primers dies destudi encara no sn definitius,
ja que Bruned va assenyalar que caldr espe-rar fins a finals
doctubre o principis de novembre per conixer els definitius. Les
restes embalsamades de Joan Prim es troben en un tat de plom
segellat situat dins dun altre tat de fus-ta i, en un principi,
estan en bon estat de conservaci. Amb lestudi i la presa de
mostres de la tomba, inici-ats aquest dilluns, es tanca la
primera fase dun projec-te de restauraci complex. Fins ara, els
restauradors han pogut analitzar el sis-tema de muntatge del
sar-cfag ornamental i iden-tificar els materials que el componen,
aix com es-tudiar lescultura jacent
de plata del general i els relleus laterals en plata i bronze.
Es tracta dun sar-cfag destil neoclssic, que data dentre el 1873 i
el 1875 i s obra de Placido Zuloa-ga. Els tcnics que treba-llen en
el projecte han po-gut comprovar que el tat de fusta, folrat amb
vellut i fils metllics, es conser-va en un estat bastant bo, mentre
que el tat segellat de plom que cont les des-pulles de Prim
presenta una conservaci bastant deficient, ja que shi han trobat
perforacions.A partir de lestudi, pres-
supostat en 35.000 euros
finanats per lAjuntament de Reus i el Departament de Cultura,
els restauradors han concls que el mauso-leu pateix un procs de
de-gradaci propi de lexposi-ci i el pas del temps. Quan sobtinguin
els resultats de les proves, aquesta primera fase haur perms,
doncs, identificar aquests proces-sos i les seves causes, aix com
determinar quines actuacions de restauraci calen a cada element.
Una vegada sobtinguin els re-sultats, linforme es far arribar al
Govern, que ser lencarregat destudiar-los i determinar el
finanament
i quan comena la restau-raci.Lobjectiu de lAjunta-
ment de Reus s que la restauraci estigui en-llestida abans del
desem-bre del 2014, data en qu se celebrar el bicentenari del
naixement del general Prim. Segons la regidora Empar Pont,
lobjectiu de la restauraci s posar en valor el patrimoni histric i
cultural de la ciutat.
Acte polmicCoincidint amb lobertu-ra del sarcfag, lalcalde
de
Reus, Llus M. Prez, i la presidenta de Serveis Fune-raris Reus,
Empar Pont, van presidir un acte institucio-nal de reconeixement al
fil illustre de la ciutat, amb la participaci, entre daltres, de
descendents directes del general Prim, com Car-los Muntadas-Prim,
duc de Castillejos, i Jaime Munta-das-Prim, comte de Reus.Aquest
acte va ser du-
rament criticat pel porta-veu de CiU, Carles Pellicer, que va
mostrar el seu enuig per lapropiaci que PSC i ERC han fet de la
figura del General Prim. Pellicer va afirmar que lalcalde no ha
estat a laltura de la ciutat, obviant la resta de partits poltics
de lAjuntament. El regidor convergent va assegurar que estem molt
enfadats amb la gesti daquest assumpte perqu aquest projecte ni ha
passat per cap comissi ni sens ha explicat.
CULTURA
Aix ho afirmen les primeres anlisis realitzades en el marc del
projecte de restauraci del mausoleu
LAjuntament va aprofitar lobertura del sarcfag per realitzar un
reconeixement a Prim
CiU va criticar lalcalde per no haver convidat la resta de
formacions del consistori reusenc
Ahir es va obrir el sarcfag que cont les restes embalsamades del
general Prim, al Cementiri General de Reus.
ACN
Les restes del general Prim es troben en bon estat de
conservaci
Lalcalde de Reus va presidir un acte de reconeixement al
General.
ACN
-
diarims - 908/10/10 REUS
MSICA
REDACCIEl trio Atientas va ser len-carregat dobrir el curs
2010-11 de lEscola i Con-servatori de Msica de la Diputaci a Reus,
que en-gany compta amb 367 alumnes. Davant dun nombrs pblic que
omplia lauditori Higini Angls del Palau Bofarull de la capi-tal del
Baix Camp, seu dels ensenyaments de msica, els msics Gerard
Marsal,
Georgi Olshanetsky i Luis Chacn van interpretar ar-ranjaments
propis dalguns estndards de jazz i m-siques populars aix com
composicions prpies. La inauguraci oficial del
curs va anar a crrec del vi-cepresident de la Diputaci, Albert
Vallv, acompanyat de la directora de lEscola i Conservatori de
Msica de la Diputaci a Reus, Josepa Fernndez.
El Conservatori de Msica obre el nou curs amb 367 alumnes
Lacte inaugural va comptar amb lactuaci del trio Atientas.
CEDIDA
POLTICA MUNICIPAL
REDACCIEl grup municipal de CiU a lAjuntament de Reus va
presentar ahir diverses allegacions a la proposta dordenances de
lequip de Govern que es tractaran al ple del proper 15 doctubre. El
portaveu convergent, Carles Pellicer, va assenya-lar que Reus s una
ciutat massa cara per als ciuta-dans; cal menys despesa, ms
contenci i menys im-
postos. Tenim lIBI i lIm-post de Vehicles ms cars de Catalunya.
Precisa-ment lIBI s un dels ca-valls de batalla per CiU i en aquest
sentit el regidor Flix Oliva va afirmar que lIBI est al lmit de la
seva aplicaci (0,977) mentre que altres municipis cata-lans com
Sant Cugat (0,56) o Tarragona (0,74) han op-tat per no aplicar el
tipus de gravamen mxim.
CiU presenta allegacions a la proposta dordenances
municipals
POLTICA MUNICIPAL
REDACCIEn el marc del cicle LEner-gia de lEstalvi, organitzat
per la societat El Crcol, el portaveu dICV a lAjunta-ment de Reus,
Ernest Pars, va presentar el seu Decleg Anticrisi, document que
re-cull una desena de propos-tes per tal devitar que la crisi la
paguin les classes populars. Cal recordar que aquest Decleg proposa
ga-rantir les poltiques de co-
hesi social i evitar despe-ses suprflues per part de
lAdministraci local.Ja en clau de valoraci del
mandat municipal, Paris va aprofitar per demanar co-herncia a
les formacions poltiques que voten la re-tallada salarial en el
plenari municipal i transcorreguts pocs mesos demanen que no
sapliqui als treballadors en allusi a la postura de CiU.
Ernest Pars mostra el Decleg Anticrisi dICV a la societat El
Crcol
-
10 - diarims 08/10/10REUS
LAIA DAZ / MNICA JUSTLa notcia que Ryanair con-tinuar operant
quatre anys ms a travs de la seva base a lAeroport de Reus i la
negativa de la Generali-tat a donar ms diners a la companyia perqu
man-tingui les bases de Reus i Girona, ha aixecat diverses
reaccions al territori en les darreres hores. Aix, el delegat del
Govern
a Tarragona, Xavier Sabat, va reiterar ahir que els
pres-supostos pblics no sn in-finits, i que en poca de crisi, aix
vol dir que hi ha moltes necessitats i priori-
tats. A ms, va voler assegu-rar que no podem depen-dre duna sola
companyia que utilitza prctiques gaireb monopolstiques i pressions,
i va apuntar que en diverses ocasions han de calcular fins on estan
dis-posats a treballar davant duna prctica que fins i tot pot
semblar abusiva. Aix, el delegat va subs-
criure les paraules del con-seller Nadal i va destacar la
necessitat de buscar altres alternatives que diversifi-quin loferta
de lAeroport.Per la seva banda, lalcal-
de de Tarragona, Josep Flix
Ballesteros, va definir com una bona notcia la reno-vaci de
lacord amb laero-lnia irlandesa i va afirmar que nosaltres complim
els nostres compromisos, es-perem que Ryanair com-pleixi els seus i
aix ens dna una certa estabilitat que esperem que es confir-mi en
els propers mesos. A ms, Ballesteros va mani-festar la seva
preocupaci perqu Ryanair torni a fer driblings dialctics o tc-tics
com els que ha fet en els darrers temps.Tot i la notcia de la
reno-
vaci de lacord i les reacci-
ons dels darrers dies, lae-rolnia no va voler entrar en aquest
joc, i no va con-firmar ni desmentir que el contracte shagi
renovat. De fet, el responsable de mrqueting de Ryanair a Espanya,
Luis Fernndez-Mellado, es justificava di-ent que sn poltiques
co-mercials i no tenim per qu comentar-les.
El calendari dhivern, tancatFernndez tamb va asse-gurar que el
calendari dhi-vern de lAeroport de Reus ja est tancat. Daquesta
manera, es mant la pre-
visi que ja va anunciar la companyia a principis de setembre, en
qu va confir-mar que retallaria la seva presncia a laerdrom,
passant de les 28 rutes de lestiu fins a nou. Daquesta manera,
els
enllaos que es mantin-dran seran amb Brussel-les, Dsseldorf,
Eindhoven, Santiago de Compostella, Sevilla, Marrqueix, Nador,
Palma de Mallorca i Pars, i queden enrere tots els vols que fins
ara han unit Reus amb el Regne Unit, amb Itlia i amb altres pasos
europeus.
AEROPORT
Sabat: No podem dependre duna companyia que utilitza pressions i
prctiques de monopoliEl delegat del Govern dna suport a la decisi
de la Generalitat de no donar ms diners a Ryanair
REDACCILa repressi policial a Cata-lunya, el Pas Basc i
Anda-lusia durant la dictadura de Franco s la protagonista dun
llibre elaborat pel pro-fessor de Periodisme de la URV, Antoni
Batista, i que va ser presentat ahir al ves-pre, sota el nom de La
Car-ta. Historia de un comisario franquista, a la planta bai-xa del
Castell del Cambrer, a la plaa del Castell. Per tal
delaborar el monogrfic, el professor va partir duna detallada i
significativa carta redactada lany 1974 pel fams
policia-tortu-rador Antonio Juan Creix, que va ser cap de la
Brigada de Investigacin Social de Barcelona. Lacte dahir al vespre
va estar organitzat per lInstitut Municipal de Museus de Reus, aix
com tamb per lassociaci Cul-tura i Solidaritat.
MEMRIA HISTRICA
La repressi policial del franquisme centra un llibre dAntoni
Batista
Lacte de presentaci del llibre va tenir lloc al Castell del
Cambrer.
OLVIA MOLET
Dos detinguts per robar gnere valorat en 1.500 euros a Reus
Segons va informar ahir la Gurdia Urbana, di-mecres a les set de
la tar-da, agents de la policia local reusenca va detenir un home i
una dona de 35 i 33 anys respectivament i vens de la ciutat de
Tar-ragona per haver furtat presumptament gnere per valor de 1.500
euros de tres botigues ubica-des a la zona del centre de la ciutat
de Reus (en concret, es tractava de dues ptiques i una
per-fumeria). La detenci es va produir a la crulla en-tre el carrer
de Llovera i la plaa del Prim. Les dili-gncies judicials, un cop
instrudes, es van tras-lladar, juntament amb les dues persones
detin-gudes, al cos de Mossos dEsquadra. REDACCI
Un motorista, ferit lleu desprs de patir un accident de
trnsit
Un motorista va resul-tar ferit lleu ahir desprs de patir un
accident de trnsit. Els fets van pas-sar a dos quarts donze del mat
quan un turisme i una motocicleta van col-lidir entre el carrer
Roig i el carrer Sard. Fins al lloc dels fets shi van des-plaar una
dotaci dels Bombers i serveis sanita-ris que van atendre el fe-rit,
aix com agents de se-guretat. REDACCI
-
Expro/Reus fa una mirada al passat en la seva 40a ediciDem
dissabte, Expro/Reus obre les seves portes per tercera i darrera
vegada a lavinguda del Comer. Aquesta edici significa un abans i un
desprs, ja que lany vinent es far ja al nou edifici del Tecnoparc i
perqu enguany se celebra la 40a edici de la Fira Catalana del
Consumidor, fent una mirada al passat, per amb un ull posat en el
futur, que esdevindr al nou emplaament.
-
12 - diarims 08/10/10EXPRO/REUS
MNICA JUSTLes installacions de Fira de Reus, a lavinguda del
Comer, seran escenari a partir de dem duna nova edici dExpro/Reus,
la Fira Catalana del Consu-midor, que arriba enguany a la 40a
edici, una cita que es preveu especial i que do-nar rellevncia a la
trajec-tria que ha anat adquirint aquest certamen al llarg dels
anys. Daquesta mane-ra, lespai firal mostrar als visitants la
histria de lem-blemtica fira multisectori-al i el procs que lha
portat a esdevenir una de les cites ms esperades del mapa fi-ral de
la demarcaci.La convocatria den-
guany omplir la totali-tat de lespai disponible (25.000 metres
quadrats), superar la xifra de 200 ex-positors i omplir tots els
pavellons i lespai exterior. Un fet que, tal com va expli-car el
president del Comit Executiu de Fira de Reus, Isaac Sanrom,
demostra que la gent ha mantin-gut la confiana en Expro/Reus tot i
el canvi dempla-ament ara fa dos anys. En aquest sentit, doncs,
San-rom es va mostrar con-venut que el trasllat al nou edifici del
Tecnoparc far que els expositors seguei-xin apostant pel certamen
multisectorial.
Acte inauguralLacte dinauguraci de la 40a edici dExpro/Reus
tindr lloc dem dissabte, a partir de les sis de la tarda,
i anir a crrec del reusenc Ignasi Buqueras, econo-mista i
empresari i, al ma-teix temps, president de la Comissi per a la
Raciona-litzaci dels Horaris.Sanrom va manifestar
la seva satisfacci pel fet que Buqueras sigui lencar-regat
dinaugurar el certa-men denguany, ja que s un reusenc illustre, una
persona que, tot i no viure a Reus, segueix mantenint la seva
vinculaci amb la ca-pital del Baix Camp.Pel que fa a les
activitats
paralleles, sestructuren en quatre mbits concrets. En primer
lloc, en el tnel
del temps i la trajectria de la fira multisectorial des de la
seva primera edici als anys 40; en segon lloc, les activitats
adreades al p-blic infantil; en tercer ter-me, les que organitzaran
les diverses empreses i en-titats als seus propis es-tands, i en
darrer terme les que tindran lloc a lescena-ri que sinstallar al
palau firal i que comptaran amb el protagonisme de diver-ses
entitats, associacions i empreses, com per exem-ple lEscola de
Dansa Artis, lEscola de Dansa del Cen-
tre de Lectura o lEsbart Santa Llcia, entre daltres.Una altra de
les princi-
pals iniciatives organit-zades en el marc dExpro/Reus s el Sopar
de lExpo-sitor, que enguany trencar amb la tendncia habitu-al i no
se celebrar fins a la primavera de lany vinent, amb la inauguraci
del nou edifici a la zona del Tecno-parc. Aquest sopar, tot i que
va comenar essent un acte per als expositors de la fira
multisectorial, ha anat am-pliant les seves perspecti-ves any rere
any, de manera que ara ja ofereix un espai als expositors de la
resta de certmens que es duen a terme a Fira de Reus. LExpro/Reus
denguany
estar obert al pblic des de dem dissabte fins al proper 17
doctubre, don-ze del mat fins a les nou del vespre. El preu de
lentra-da dels dies festius ser de quatre euros, i dels labora-bles
de dos euros.
FIRES
Leconomista reusenc Ignasi Buqueras ser lencarregat dinaugurar
dem el certamen multisectorial
El Sopar de lExpositor no se celebrar fins la primavera de lany
vinent per estrenar la nova Fira
La 40a edici tindr ocupats els 25.000 m2 disponibles a lespai de
lavinguda del Comer
Imatge que oferia ahir lespai firal, mentre els responsables
dels estands ultimaven els preparatius per lExpro/Reus
denguany.
OLVIA MOLET
Expro/Reus arriba a la 40a edici amb ms de 200 expositors
El turisme i les comarques, protagonistes del dia 13M.JUSTEn el
marc de la celebraci de lExpro/Reus denguany, el proper dimecres
dia 13 doctubre, les installacions de Fira de Reus seran escenari
de la ja conso-lidada Jornada de Turisme-Dia de les Comarques,
organitzada amb la col-laboraci de lEscola Universitria de Turisme
i Oci de Vila-seca i el Depar-tament dInnovaci, Universitats i
Em-presa de la Generalitat. La confern-cia inaugural tindr lloc a
dos quarts donze del mat a crrec de Josep Ros, director de ROS
Development & Plan-ning SL, que parlar sobre la coopera-ci
interterritorial com a eina clau pel desenvolupament turstic. Al
llarg de
tot el mat, saniran succeint diverses ponncies que tractaran
diferents as-pectes del territori, com el Parc Cultu-ral del Baix
Gai, el Pla de Foment Tu-rstic Muntanyes de la Costa Daurada, o
laliana Cambrils-Reus-Salou-Vila-seca, entre daltres.El director de
Fira de Reus, Jordi
Mart, va mostrar ahir el seu especi-al inters en el Dia de les
Comarques, assegurant que aposta per agluti-nar tota loferta
turstica del territo-ri. En aquest sentit, Mart va avanar que en el
transcurs daquesta jorna-da es presentar un plnol que mos-tra el
conjunt del territori com un parc doci de generaci espontnia.
LExpro/Reus Solidria recapta enguany fons per a la Creu Roja
En aquesta 40a edici de la Fira Catalana del Consu-midor,
lExpro/Reus Soli-dria es dedicar a recap-tar fons per a la Creu
Roja. Daquesta manera, qui vul-gui collaborar amb aques-ta entitat,
podr comprar els caramels que lempresa reusenca Virginias ha do-nat
per aquesta causa de manera gratuta, i que es posaran a la venda a
la fira, durant tots els dies, per un preu d1,5 euros. REDACCI
-
diarims - 1308/10/10 EXPRO/REUS
MNICA JUSTExpro/Reus est daniver-sari. I s que la fira
multi-sectorial arriba enguany a la seva 40a edici, coinci-dint amb
la darrera cita a les installacions provisio-nals de lavinguda del
Co-mer. s per aix que lor-ganitzaci ha decidit que la temtica
parallela daquest 2010 sigui El Tnel del temps, fent una mirada
en-rere a la seva trajectria des de la primera edici fins als
nostres dies.El director dExpro/Reus,
Llus Coll, va destacar la importncia de tenir en compte la
histria daquest certamen i que, a banda
danar cap al futur, hem de conixer des don venim per saber cap
on anem. s per aix que es va mostrar con-fiat que el conjunt
dactivi-tats organitzades enguany en el marc daquesta edici
atreguin ms visitants que mai. De fet, un dels prin-cipals reclams
seran algu-nes de les primeres imatges dExpro/Reus, en concret de
la segona i de la tercera edici, corresponents als anys 1948 i 1954
(cal tenir en compte que la fira, inici-alment, no era
anual).Durant aquesta edici,
els alumnes de lEscola dArt i Disseny de Reus ofe-reixen la seva
particular
visi del Tnel del Temps al vestbul de Fira de Reus i fan un
recorregut per les diferents dcades en qu sha dut a terme la fira.
Aix, a banda de les imatges de la
segona i la tercera edici, mostrar les ancdotes ms importants de
tots aquests anys. Tamb shi podr veure una exposici dels cartells
de les 40a edicions.
Daltra banda, tamb es proposar als visitants que es traslladin
en el temps utilitzant les noves tecno-logies. Daquesta manera, tan
sols apropant-se a una pantalla, podran escollir veures
caracteritzats per dcades.En tercer terme, i tam-
b en el marc del Tnel del temps, la fira permetr veu-
re, a travs de la realitat augmentada, objectes que realment no
hi sn: monu-ments significatius de dife-rents poques.Finalment, els
visitants
dExpro/Reus podran fer-se tamb una fotografia disfressats, per
gentilesa de lAssociaci Provincial de Fotgrafs Professionals
(APROFOT).
ANIVERSARI
Els visitants podran veure imatges dalgunes de les primeres
edicions
Al vestbul hi haur una mostra dels cartells promocionals de les
40 convocatries de la fira
A travs de les noves tecnologies soferiran activitats
interactives per al pblic visitant
El Tnel del temps repassa la histria de lemblemtica fira
multisectorial
Els alumnes de lEscola dArt i Disseny de Reus ultimaven
preparatius ahir de la seva particular visi del Tnel del temps.
OLVIA MOLET
-
14 - diarims 08/10/10EXPRO/REUS
ANTONI RAMOSLExpro/Reus denguany ser la darrera que se celebrar
a les installacions provisionals de lavinguda del Comer, desprs de
dos anys. El futur de lesdeveniment i de Fira de Reus passa pel nou
edifici que sest construint al Tecnoparc i que a partir de lany
vinent acollir totes les activitats del programa firal.Les
incgnites sobre
lacollida de les installacions de lavinguda del Comer van quedar
en no res per la bona resposta dels expositors i del pblic en la
primera edici celebrada. La bona crtica va confirmarse en ledici de
lany passat, la segona Expro/Reus que va celebrarse a lespai situat
darrere lestaci de tren. El fet que tota la superf
cie dexposici estigui a la mateixa altura i les facilitats daccs
i aparcament, amb diversos espais habilitats, han estat dues de les
caracterstiques ms destacades pels visitants i els expositors, que
han tingut una millor accessibilitat per visitar i treballar,
respectivament.Des de Fira de Reus tam
b es valora molt positiva
ment lemplaament provisional de lavinguda del Comer, un espai
que ha complert les expectatives i que ha mantingut el grau
dexigncia de totes les activitats realitzades durant els tres anys
de transici entre el palau firal de lavinguda
de Sant Jordi i el del Tecnoparc.El nou emplaament de
Fira de Reus sestrenar a finals daquest mes doctubre amb la
celebraci de la Borsa Europea del Comer, tot i que lactivitat
regular no comenar fins a prin
cipis de lany 2011, quan el nou edifici estigui enllestit.Per
les installacions del
Tecnoparc no seran lnica novetat, ja que Fira de Reus tamb
estrenar nova imatge corporativa, de cara a la Borsa Europea del
Comer. El disseny del nou logo ha anat a crrec de Josep Maria
Trias. A banda de la imatge, tamb es canviar la marca de Fira de
Reus per firaReus. Centre de Fires i Convencions.
EXPRO/REUS
Ledici del 2011 se celebrar al nou edifici que es construeix al
Tecnoparc
LExpro/Reus sacomiada de lespai provisional de lavinguda del
Comer
Les installacions de lavinguda del Comer han donat servei a Fira
de Reus durant tres anys.
OLVIA MOLET
Les installacions de lavinguda del Comer han rebut lloances de
visitants i expositors
A banda de ledifici del Tecnoparc, Fira de Reus estrenar una
nova imatge corporativa
ANTONI RAMOSUn any ms, i per tal de beneficiar la mobilitat,
lorganitzaci dExpro/Reus posa a disposici dels visitants dos espais
daparcament gratut molt propers a les installacions de Fira de
Reus. Duna banda, es tornar a habilitar com a
prquing provisional el solar de lavinguda Onze de Setembre amb
el pont de la via del tren del carrer General Moragues. Aquest
terreny tindr una capacitat per a 450 vehicles.Aquestes places se
sumen
a les 400 que hi ha a lespai habilitat al passeig de
la Boca de la Mina, davant de lEscola Mowgli. Aix, aquells que
sacostin a Expro/Reus en vehicle privat tindran a la seva disposici
gaireb un miler de places daparcament gratut.A aquesta oferta, cal
su
mar el servei dautobusos llanadora gratuts que
Reus Transport oferir des de la plaa de la Llibertat durant els
dies que duri Expro/Reus. Els autobusos, que sorti
ran cada 15 minuts, enllaaran la plaa de la Llibertat amb les
installacions de lavinguda del Comer entre el 9 i el 17 doctubre.
Lobjectiu daquesta inici
ativa s minimitzar ls del vehicle privat entre els reusencs i
les reusenques per tal devitar la massificaci dels aparcaments
durant els dies de celebraci de lExpro/Reus.
Hi haur autobusos llanadora des de la plaa de la Llibertat
Expro/Reus ofereix dos espais daparcament gratut amb 850
places
MOBILITAT
INFNCIA
Un taller del joc Lego, acte estrella de les activitats
infantils
REDACCIEls ms petits tamb tindran el seu espai a Expro/reus, ja
que en el programa dactes inclou diverses activitats infantils
durant tots els dies en qu estar oberta, per tal que nens i nenes
estiguin entretinguts mentre els seus pares visiten les
installacions. Enguany, la ms destacada del programa ser el taller
de robotitzaci del joc Lego, que se suma a les celebracions del
certamen en la seva quarantena edici ja que la primera joguina de
la marca va sortir a la venda lany 1942, el mateix any
en qu va celebrarse la primera edici. Un altre dels tallers per
al gaudi dels nens i nenes ser lorganitzat per RG Espectculos amb
globus, pintacares, inflables i mgia. Les manualitats no faltaran
en el programa dactivitats per als ms petits. Aix, amb la
collaboraci de Bauhaus, els nens i nenes que ho vulguin podran
participar als tallers de manualitats en qu faran una cadena de
paper decorativa, crearan un estoig personalitzat o dissenyaran un
ventall japons, entre daltres accions.
Tamb gaudiran dinflables i mgia
Els ms petits tamb tenen el seu espai a lExpro/Reus.
OLVIA MOLET
-
diarims - 1508/10/10 CAMP DE TARRAGONA
El Govern confirma lexecuci de lA-27 i PSC i CiU en fan lectures
oposades
SILVIA JIMNEZLes obres de lautovia A-27 no noms han estat motiu
de polmica sin que estan sent lobjecte dopinions to-talment
contraposades, se-gons del partit poltic des don es faci la lectura
de les decisions del Govern.El secretari dEstat dIn-
fraestructures, Vctor Mor-ln, confirmava ahir que el Govern mant
el com-proms ferm de finalitzar les obres de lautovia A-27, entre
Tarragona i Mont-blanc. Ho feia en resposta a un pregunta dels
populars presentada recentment a la Comissi de Foment del Congrs.
Daquesta mane-ra es confirmava ahir, no-vament, el que ja shavia
fet pblic dies enrere quan el Govern presentava els seus
Pressupostos Generals: que hi ha una dotaci que ga-ranteix lexecuci
daques-
ta obra.El diputat al Congrs del
PSC, Francesc Valls, expli-cava ahir que el tram de la variant
de Valls-Montblanc daquesta carretera es tor-nar a licitar durant
el 2011. La licitaci, segons Fran-cesc Valls, haur de tenir un
pressupost econmic dexecuci inferior a lactu-al. En moments
dausteri-tat no ens podem permetre que els costos duna car-retera
es disparin un 30% respecte al cost de ladju-dicaci. Per tant,
farem la carretera i ser ms bara-ta, deia.De fet, el mateix
Morln
explicava ahir que el Mi-nisteri t previst adaptar la rasant del
tnel de Lilla i permetre el pas de merca-deries perilloses, fet que
su-posaria un increment eco-nmic que el Govern havia decidit
assumir.
El Ministeri allegava aquests motius, entre dal-tres, com els
que han obli-gat a que es presentin mo-dificacions contractuals que
posen en risc la viabi-litat del contracte, fet pel qual el Govern
rescindir les obres daquest tram de
Valls-Montblanc, i adapta-ria la soluci plantejada en el
projecte de finalitzaci el 2011 i tornaria a licitar les obres.El
que era ahir per al PSC
i des que va ser anunciat pel Govern amb els Pressupos-tos
Generals de lEstat una bona notcia era rebut amb un tarann molt
diferent
per part de CiU. Mentre el diputat socia-
lista al Congrs, Francesc Valls afirmava que s una carretera que
es dur a ter-me, tot i el context de con-tenci de la despesa
deri-vada de la crisi econmica ; lA-27 s prioritria pel Go-
vern i ser una realitat, tot i el que diguin els apologis-tes
del catastrofisme.Per la seva banda, el di-
putat i vice-president del Congrs Jordi Jan per CiU, feia una
lectura dife-rent i sentenciava que sha confirmat el pitjor. Des de
CiU ja vrem denunci-ar que el tram de lautovia
Valls-Montblanc queda-ria aturat. Avui (per ahir) el secretari
dEstat Vctor Morln no ha fixat terminis i ha confirmat que lobra
queda rescindida a lespera de nous estudis que no fa-ran altra cosa
que dilatar el projecte. En aquesta legis-latura no tornarem a
veu-re mquines treballant al tram Valls-Montblanc.Jan anava ms
en-
ll i puntualitzava que daquesta manera lobra cabdal per la
connexi de Tarragona amb lArag aix com el desenvolupament
industrial de la Conca de Barber i les futures con-nexions
logstiques del Port de Tarragona quedaran sense execuci. Aquest
en-gany ja ha costat molts di-ners fins el moment actual, per ara
comportar enca-ra ms greus perjudicis per al territori.
INFRAESTRUCTURES
Es rescindir el contracte del darrer tram entre Valls i
Montblanc i CiU diu que satura sine die
La nova licitaci haur de tenir un pressupost econmic inferior a
lactual, segons Valls
Segons el diputat al Congrs per CiU Jordi Jan, sha confirmat el
pitjor
Cambrils congela lImpost de Bns immobles
LImpost de Bns Immo-bles (IBI) no patir cap increment i quedar
con-gelat per a lexercici 2011 a Cambrils. Aquesta era una de les
decisions pre-ses ahir en el ple extraor-dinari que es va celebrar
a lAjuntament per apro-var les ordenances fiscals per al proper
exercici. Daltra banda, sapunta-va que es mantindran les
bonificacions que exis-teixen actualment a les ordenances fiscals i
les subvencions que es van acordar per enguany per tal de donar
suport als ciutadans ms perjudi-cats per la crisi. Daltra banda,
sacordava tamb aplicar el termini de sol-licitud d1 a 5 mesos i mig
el Pla Especial de Paga-ments (del 15 de juny al 30 de novembre)
fent-lo coincidir amb el calen-dari de cobrament dels padrons
anuals per tal de donar ms facilitats als ciutadans que estiguin
interessats a sollicitar-ho. Segons lAjuntament, la resta de taxes
i preus pblics sincrementaran en un 2,2%.
-
16 - diarims 08/10/10PUBLICITAT
-
diarims - 1708/10/10 PUBLICITAT
-
18 - diarims 08/10/10CAMP DE TARRAGONA
FELICITATS
Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarragona.
Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant
Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electrnica:
publicitat@mestar ragona.com. Les fotos shan denviar amb dos dies
dantelaci respecte a la data de publica-ci. Les fotos en suport
paper no es retornaran.
Rosa, muchas felicidades en tu 102 cumpleaos, de parte de tus 4
hijas, hijos polticos, 12 nietos, 14 biznie-tos y el resto de la
famlia. Te que-remos!
VICENTE M. IZQUIERDOLes xifres docupaci als es-tabliments que
pertanyen a lAssociaci Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda han vist
incrementat el seu nombre de visitants i de pernocta-cions des del
gener fins a la primera setmana de setem-bre daquest 2010, respecte
al mateix perode de lante-rior exercici. Tot i aix, els
ingressos
han estat molt menors, ja que ens hem vist obligats a realitzar
unes ofertes molt agressives; per tant, ha baixat molt la
factura-ci, segons declarava Joan Anton Padr, vicepresident de
lAssociaci hotelera, que tamb va voler deixar clar que locupaci ha
es-tat bona, una de les millors dels darrers anys.Albert Sav, segon
vice-
president de lassociaci, destacava que la davalla-da en la
rendibilitat dels ne-gocis ha caigut un 20% de mitjana. I s que tot
i que shan intentat reduir cos-tos, sha notat molt aquesta caiguda
dingressos. De fet, el personal fix i lincrement de lIVA han
impedit que shagi pogut reduir la des-pesa, tot i que prescindint
de part del personal even-tual que treballa als esta-bliments
durant els mesos de juliol i agost sha pogut eixugar aquesta
caiguda. Hem de tornar a obtenir el que ingressvem abans, per sabem
que costar molt, sentenciava Sav.
Cau el turista britnicCal destacar que en el per-ode abans
esmentat i amb 32.362 llits ofertats, locu-paci en els diferents
esta-
bliments hotelers de la Cos-ta Daurada va ascendir al 69%. En el
mateix perode, lany 2009 locupaci va ar-ribar al 70%, per cal
des-tacar que loferta de llits era molt menor, i va arribar als
30.179. Lincrement docu-paci es veu ms clar si es pren com a
referncia el perode des del mes dabril fins a la primera setmana de
setembre, amb un 73%
enguany, amb 44.224 llits disponibles i amb un 72% lany passat,
amb 42.230 llits.On sha registrat una
gran davallada s en el nombre de nits que passa el turista a la
zona, que cau a quatre, molt lluny de xifres danteriors anys, quan
era molt superior, arribant a les set.Pel que fa a la procedn-
cia dels visitants, des de lAssociaci sha notat una davallada en
les visites del turista britnic, que en-guany arriba a un 17,3% del
total, un 3,5% menys que lany passat, a causa de la davallada de la
seva mone-da enfront leuro, segons detallava Padr. Aix les coses,
el turista
estranger per excellncia passa a ser el francs, amb
un 17,9%, un 4,9% ms que en lanterior exercici. El tu-rista rus
ha augmentat un 2,3% i el dels Pasos Baixos, un 3,4%. Continua sent
el turista nacional el que ms arriba a la zona, amb un 38,5% del
total, mentre que el catal s del 8,7%. La res-ta sn procedents de
les-tranger.Segons els diversos es-
tudis realitzats, la ra ms
important per visitar la zona sn vacances (40,7%), seguit de la
platja (16,1%) i el sol (8,2%). La fidelitat a la destinaci, que
lany passat era la tercera ra, enguany ha passat a ser la quar-ta.
Finalment, les reserves de darrera hora continuen augmentant amb el
pas dels anys i la contractaci a tra-vs dinternet ha augmentat en
un total de 13,8 punts.
TURISME
LAssociaci Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda sha vist obligada a
fer grans ofertes per atreure ms visites
CRISTINA AGUILAR
Ms ocupaci per menys ingressosUna acci coordinada
La presidenta de lasso-ciaci, Maria Eugnia Arb, va fer una crida
a totes les administra-cions, dient que ne-cessitem una acci
co-ordinada entre totes les administracions, ja que aquest el
nostre s un mbit complex. A ms, la presidenta de lassociaci va
deixar clar que no es pot per-metre que hi hagi uns acords presos i
que des-prs es canvin, refe-rint-se a certes compa-nyies que
modifiquen les ofertes i, segons ella, acaben perjudi-cant el
sector. La presi-denta tamb va valorar la caiguda en el nom-bre de
vols de Ryanair a lAeroport de Reus, de la qual va opinar que
veurem qu passa la propera temporada. Si torna a oferir els
matei-xos vols o, finalment, sn menys. Dimecres es va fer lanunci
de qu laerolnia conti-nuaria quatre anys ms operant al Baix Camp.
Arb va valorar lim-pacte que va tenir el Sa-loufest en el turisme,
el qual va ser mnim, segons ella, que creu que la incidncia ha
es-tat nulla i la repercus-si meditica, sobredi-mensionada.
Premien Jaume Orteu i Jaume Marimn per la seva trajectriaLHotel
Gran Palas de la Pineda va ser lescenari, ahir, del catorz So-par
de lAssociaci Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, un acte que va
comptar amb la presncia dunes 150 persones i que va servir,
entre daltres, per premiar dues perso-nalitats per la seva
trajectria en
el mn hoteler. Es tracta de Jaume Orteu, reconegut en aquest
mbit i de Jaume Marimn, responsable de PIMEC Turisme fins aquest
any.
-
diarims - 1908/10/10 CAMP DE TARRAGONA
FELICITATS
Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarragona.
Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant
Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electrnica:
publicitat@mestar ragona.com. Les fotos shan denviar amb dos dies
dantelaci respecte a la data de publicaci. Les fotos en suport
paper no es
retornaran.
El reiet de la casa ja t 5 anys!!! moltssimes felicitats
David!!! De part del papa, la mama i el Biel que testimen molt.
Avui lArnau fa 6 anys, li encan-ta que el felicitin aix que ja
sa-beu! Moltes felicitats, de tota la famlia.
FELICITATS Felicita les persones que estimes a travs de Ms
Tarra-gona. Envians una fotografia i el text de felicitaci al
carrer Sant Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea
electr-nica: publicitat@mestar ragona.com. Les fotos shan denviar
amb dos dies dantelaci res-pecte a la data de publicaci.
Les fotos en suport paper no es retornaran.
Avui Manel, fa uns quans anys, els teus amics et desitjen moltes
felicitats
REDACCIDuren de tres a cinc dies, recorren diferents cellers i
altres llocs dinters natu-ral, monumental i cultu-ral del Priorat i
t lobjec-tiu daugmentar el grau de qualitat del turisme del
ter-ritori. Parlem de les rutes a cavall pel Priorat, una
inici-ativa impulsada des del ce-ller la Conreria dScala Dei i
lempresa Equimar Cam-brils, amb la participaci de la quadra Glria
Rocafort, que ahir es va fer realitat. I s que ahir al mat va
tenir lloc la primera ruta a cavall per aquesta comar-ca on hi
van prendre part genets del Club de Polo de Barcelona i una genet
nord-americana, amb ranxos a Califrnia i Colorado, la qual exercir
dagent tu-rstic de la zona als Estats Units. La primera ruta a
cavall
es va acompanyar dun acte en el qual van assis-
tir diverses autoritats del territori, entre elles, el
pre-sident de la Diputaci de Tarragona, Josep Poblet. De fet, el
president de la
instituci supracomarcal va visitar, ahir al mat, les
installacions del celler La Conreria dScala Dei, on va refermar el
suport de la Di-
putaci de Tarragona al tu-risme i leconomia de la co-marca del
Priorat. En el seu parlament, Po-
blet es va referir al Priorat
com un lloc de silenci i es-piritualitat, molt vinculat al vi,
la cultura i les con-viccions de les persones. Segons va afegir,
lens que presideix continuar inver-tint en la comarca per tal de
potenciar-ne el turisme, leconomia i la cultura. Respecte a les
rutes a ca-
vall, el president de la Di-putaci les va qualificar com una
aposta de futur i es va mostrar convenut que donaran els seus
fruits i serviran per promoure la gastronomia, la cultura i el
paisatge i, en definitiva, se-ran un important comple-ment als
cellers i els altres recursos turstics existents a la comarca. Per
la seva banda, un dels
responsables del celler, Jor-di Vidal, va indicar que les rutes
dinamitzaran la zona i aportaran turisme des de la costa a
linterior. De fet, segons informaven des de la Diputaci de
Tar-ragona, el turisme de qua-litat s el principal objec-tiu
daquesta iniciativa que tamb cerca la divulgaci de la cultura del
vi, i les-perit ecolgic que aporta Scala Dei. Les rutes a cavall
sinclouran en loferta dels principals operadors turs-tics
internacionals.
TURISME
Els cellers i monuments del Priorat ja es poden visitar sobre
cavalls una iniciativa impulsada pel celler la Conreria dScala Dei
i Equimar Cambrils
Els itineraris a cavall tenen una durada de tres a cinc dies i
recorren els principals indrets del Priorat.
OLIVIA MOLET
PERAFORT
Segona Trobada de Cuques de Catalunya aquest diumenge
La segona Trobada de Cu-ques de Catalunya es far aquest diumenge
va Pe-rafort i comptar amb la presncia de prop de deu figures del
bestiari festiu catalogables dins la famlia de cuques i cucaferes.
Lac-te comenar a les dotze. La Llumeneta de Perafort deu el seu nom
al fet que a les cuques de llum nhi di-uen llumenetes en aquest
municipi. REDACCI Aquesta ser la segona edici de la Trobada de
Cuques.
CEDIDACALAFELL
La Policia Local reconeix els serveis destacats dels seus
agents
La Policia local de Calafell va reconixer ahir, amb motiu de la
seva festa pa-tronal, els serveis ms des-tacats dels agents en el
dar-rer any. Entre ells, els que van desenvolupar una ope-raci
relacionada amb el trfic de drogues, el setem-bre passat, grcies la
qual es van confiscar onze qui-los de marihuana i, poste-riorment
90 ms de droga. REDACCI Un moment de lacte de reconeixement als
serveis ms destacats.
CEDIDA
Cambrils comena les obres del dipsit municipal de vehicles
APARCAM, lempresa municipal que gestiona els aparcaments i la
mo-bilitat a Cambrils, va col-locar ahir la primera pe-dra del
dipsit municipal de vehicles i del nou edi-fici administratiu. El
nou equipament estar situat en un solar de lavinguda del Sol, a Sol
Cambrils, a tocar de la riera de Mas-pujols. Lempresa
adjudi-catria, Becsa, realitzar les obres en un any
apro-ximadament, amb un pressupost d1.280.848 euros. El projecte
preveu un edifici administratiu amb zona datenci al pblic, sala de
telecon-trol, espai de treball per unes vint persones, aix com una
sala de reunions i un espai darxiu. Entre daltres espais, en el nou
espai tamb hi haur un mdul de vestidors an-nex a ledifici
adminis-tratiu per homes i dones amb espais de taquilles, dutxes i
lavabos i accs independent, aix com un espai taller amb accs al
garatge equipat per a la carrega de bateries. RE-DACCI
-
20 - diarims 08/10/10
POLTICA
CATALUNYA
Adolescents 2.0EL MN DELS NENS
La majoria dels pares desconeixen laccs dels fills a les xarxes
socials
Facebook, Twitter, MySpa-ce... Les xarxes socials shan convertit
en una de les majors finestres de co-municaci en lnia: cada dia,
grans i petits es deixen se-duir pels avantatges del ne-tworking,
ja sigui a lhora de contactar amb amics, pas-sar-se deures i
treballs de classe o, simplement, com-partir les fotos del cap
de
setmana. Una finestra que, si b pot resultar de molts-sima
utilitat per als pares a lhora de, per exemple, con-trolar lestada
dels petits en el campament destiu o po-sar en contacte els
mem-bres de grup de treball vir-tual, presenta tamb alguns riscos ,
que cal conixer per endavant per poder fer un s saludable
dInternet.
Almenys aix s el que afir-ma lltim estudi sobre Se-guretat de
Menors a la Xarxa elaborat per lempresa infor-mtica Panda Security:
en-tre les dades ms represen-tatives, destaca el fet que 1 de cada
3 adolescents afirma haver contactat amb desconeguts a travs
dIn-ternet, la gran majoria grci-es a alguna de les xarxes so-
cials ms populars, i el que s ms, fins al 99% afirmen utilitzar
habitualment alguna daquestes xarxes, amb una mitjana de connexions
de tres vegades per setmana. Unes xifres elevadssimes, que
contrasten amb el nom-bre de pares que t conei-xement que els seus
fills formin part daquests llocs: noms el 47%.
ACNLa Unitat Central de Trfic dssers Humans dels Mos-sos
dEsquadra ha desar-ticulat la xarxa de prosti-tuci que controlava
bona part de la prostituci de carretera a Catalunya. El cop, que va
tenir lloc la set-mana passada, ha perms desmantellar una
organit-zaci dorigen albans que actuava a les comarques del Valls
Occidental, el Valls Oriental, el Barce-lons, el Baix Llobregat, el
Garraf, el Maresme, la Sel-va i que tenia la intenci dinstallar-se
a Tarragona, on tot just ara estaven ini-ciant la seva expansi.
Cinc dels vint arrestats havien estat detinguts el 2006 per un
assassinat relacionat amb el negoci.Un any de feina ha cos-
tat als Mossos dEsquadra loperaci Elvis, que els ha perms
desmantellar la
xarxa ms extensa detec-tada fins ara a Catalunya dedicada a la
prostituci. Hi ha hagut una vintena de detinguts, tots ells dorigen
albans, i una cinquan-tena de vctimes rescata-des. Operaven
principal-
ment a lmbit metropolit per tamb a algunes co-marques del Girons
i del Camp de Tarragona i domi-naven bona part de la pros-tituci de
carretera que es fa al pas.A tots els detinguts sels
imputen delictes dassoci-aci illcita, lucre i coacci a la
prostituci, immigra-ci clandestina, associaci illcita, agressions
sexuals,
tinena darmes i trfic il-lcit de vehicles.
La competnciaDurant lany dinvestiga-ci, els Mossos han pogut
comprovar que la banda simposava de forma vi-
olenta a altres grups que tenien intenci de dispu-tar-los el
terreny. Si aquests altres grups accedien a pagar 150 euros per
dona, sels permetia actuar a la zona. Cinc dels vint ar-restats ja
van ser detinguts lany 2006 per un assassi-nat presumptament
rela-cionat amb el control dun tram de la xarxa viria en qu
sexercia la prostituci.
Dinou dels vint arrestats ja han ingressat a la pres per ordre
del jutge i shan cursat sis ordres internaci-onals de detenci per
posar a disposici del jutge sis in-tegrants ms del grup cri-minal
ubicats a Itlia, Al-bnia i Romania.
Carreteres controladesLes carreteres controlades per aquest grup
que ara ha estat desarticulat eren les segents: N-150 a Terrassa;
C-1415a a Terrassa; C58 a Viladecavalls; B-224 a Sant Lloren
dHortons; N-150 a Montcada i Reixac; C-1415c a la Roca del Valls;
C-17 a la Llagosta; C-31 al Prat de Llobregat; BP-1503 a Rub;
Polgon Industrial Can Fal-guera a Santa Perptua de Mogoda; C-35 a
Granollers; BV-5159 a la Roca del Va-lls; NII a Tordera; C-63 a
Lloret de Mar; B-140 a San-ta Perptua de Mogoda.
PROSTITUCI
Dinou dels vint arrestats ja han ingressat a la pres i sen
busquen sis ms
La banda obligava altres grups a pagar 150 euros per dona si
volien actuar a la mateixa zona
Cinc dels arrestats ja van ser detinguts el 2006 per un
assassinat relacionat amb la prostituci
La xarxa desmantellada la setmana passada volia installar-se a
Tarragona
La titular del Jutjat dInstrucci nmero 10 de Barcelona ha citat
a declarar el proper 22 doctubre lexpresident del Palau de la
Msica, Flix Millet, i la seva m dreta, Jordi Montull, pel cas de
lhotel de luxe. Aquesta ser la tercera vegada que els dos antics
alts crrecs del Palau declara-ran per presumptes irregularitats.
EUROPA PRESS
JUTJATS
La jutge cita novament a declarar Millet i Montull
El vicepresident de la Generalitat, Josep Llus Carod-Ro-vira, va
fer pblic ahir que el president dERC, Joan Puig-cercs, li va dir
que no aniria a les llistes dels republicans per a les properes
eleccions perqu restava vots. Jo no em retiro si no aporto, va
manifestar Carod, que va re-cordar que jo, de mort, res de res.
EUROPA PRESS
Puigcercs va reconixer a Carod que restava vots
Alicia Snchez-Camacho, presidenta del PP a Catalunya, va
assegurar ahir que reduir un ter de les empreses p-bliques
catalanes si el seu partit s decisiu desprs de les eleccions del 28
de novembre. A ms, Camacho va defen-sar que amb els diners
invertits per eixugar el deute, es podrien fer millors poltiques
pbliques. EUROPA PRESS
EMPRESA
Camacho promet reduir un ter de lempresa pblica
El president de la Generalitat de Catalunya, Jos Monti-lla, va
alertar ahir que els pressupostos destinats a pol-tiques socials
podrien retallar-se si governa el candidat de CiU, Artur Mas. Sha
destar atent als cants de sirena que volen reduir lorientaci social
i humana de la polti-ca. EUROPA PRESS
POLTICA
Montilla alerta de retallades socials si governa Mas
-
diarims - 2108/10/10 ESPANYA
POLTICA
Espanya ha decidit no augmentar el nivell dalerta terrorista
dAl-Qaida
EUROPA PRESSEl secretari dEstat de Se-guretat, Antonio Camacho,
va reiterar ahir que el Go-vern espanyol no t previst augmentar el
nivell dalerta pel risc datemptat terro-rista dAl-Qaida a Espanya,
tot i ladvertncia realitza-da pels Estats Units i el Jap sobre
lamenaa a Europa, perqu no veu motius per a una especial tensi o
pre-ocupaci.Camacho va assenyalar
que lamenaa existeix i est present des dels atemptats de l11 de
setem-bre del passat 2001 contra
Nova York i Washington. Hi pot haver matisos, pot haver-hi
canvis, per que lamenaa s real ho sa-bem des de fa anys i crec
que en aquest moment no hi ha dhaver motius per a una especial
tensi o per a una especial preocupaci, va manifestar el secretari
dEstat de Seguretat a len-
trada de la reuni de mi-nistres dInterior de la Uni Europea.El
secretari tamb va re-
cordar que el nivell actu-
al dalerta a Espanya s el nivell dos i va insistir que amb la
informaci que te-nim sembla que no t sentit elevar aquest nivell
dalerta a un grau ms.
Per la seva banda, els ministres de lInterior dels Vint
discuteixen so-bre lalerta llanada diu-menge passat per Estats
Units als seus ciutadans pel risc datemptats terro-ristes dAl-Qaida
a Europa, especialment en el trans-port pblic i els llocs
tu-rstics. Regne Unit i Fran-a van augmentar tamb el seu nivell
dalerta, mentre que Espanya i Alemanya no ho consideren necessari,
de manera que es descarta una decisi comuna de la Uni Europea sobre
aques-ta qesti.
El secretari dEstat diu que no hi ha dhaver motius per una
especial preocupaci
Regne Unit i Frana han augmentat el seu nivell dalerta, mentre
que Alemanya no ho ha fet
EPEl president del Partit Po-pular, Mariano Rajoy, ha demanat al
Govern espa-nyol que exigeixi explica-cions a lExecutiu dHugo Chvez
i que no miri a una altra banda en relaci amb lensinistrament
detarres a Veneuela ja que, segons
va remarcar, si no dna aquests passos , es corre el risc que
Espanya sigui pre-sa sense seriositat.Si hi ha uns membres
duna organitzaci terro-rista entrenant per matar en un pas com
Veneuela, estem davant dun esdeve-niment duna enorme im-
portncia i no podem, com sol fer habitualment el Go-vern i el
ministre dExteri-ors, mirar a una altra ban-da, va assenyalar
Rajoy. En aquest sentit, tamb va as-segurar que jo no vull per al
meu pas que sens pren-gui com el pito del sereno, va afegir.
Rajoy va fer aquestes de-claracions desprs de man-tenir una
reuni amb la junta directiva de la Con-federaci Espanyola
dEco-nomia Social (CEPES), a lescola Gredos San Diego de Moratalaz
(Madrid).La polmica es va inici-
ar quan dos membres de la banda terrorista ETA van apuntar que
lactual fun-cionari de ladministraci dHugo Chvez, Arturo Cu-billas,
va entrenar mem-bres de la banda terrorista en territori veneol a
les-tiu del passat 2008.
El lder del PP ressalta que no es pot mirar a una altra
banda
Rajoy demana que el Govern exigeixi explicacions a lExecutiu de
Chvez
POLTICA
POLTICA
EPEl president de la Gene-ralitat valenciana, Fran-cisco Camps,
va afirmar ahir, en el marc del ple de les Corts Valencianes, que
no s cert que els diners destinats per a projectes de cooperaci amb
Nica-ragua a travs de la Fun-daci Cultural i dEstudis Socials
(CYES) shagin acabat gastant en la com-pra de bns immobles a la
ciutat de Valncia, i va re-comanar a loposici que es llegeixi el
desmentit de la Conselleria de Soli-daritat. Camps respon
daques-
ta manera desprs que loposici hagi alludit a les informacions en
qu sassenyala que la funda-ci CYES va rebre gaire-b dos milions
deuros en subvencions del Govern valenci.
Camps nega haver comprat immobles amb diners de cooperaci
Camacho va dir, per, que lamenaa existeix i est present des dels
atemptats de l11-S
-
22 - diarims 08/10/10
TERRORISME
MN
SOCIETAT
Els treballadors del Centre Especial de Treball AURORA en el
marc del programa anual dac-tivitats socials van realitzar una
visita a PortAventura.
cedidaFELICITATS
Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarragona.
Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant
Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electrnica:
publicitat@mestar ragona.com. Les fotos shan denviar amb dos dies
dantelaci respecte a la data de publica-ci. Les fotos en suport
paper no es retornaran.
aquest diumenge s el cumple del Siscu, si el felicites avu a lo
millor et fots una Festa Guapa !! Moltes Feli-citats Siscu !! ets
lo millor que ens a passat a tots !! Feli dia !!
LITERATURA
Vargas Llosa, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura
2010
EPLescriptor hispano-peru Mario Vargas Llosa es va confessar
ahir molt com-mogut i entusiasmat des-prs de ser guardonat amb el
Premi Nobel de Literatu-ra 2010. Tamb va declarar que aquest Nobel
suposa un reconeixement a la lite-ratura en llengua espanyo-la i va
assegurar que no es-perava figurar a la llista de candidats. Llosa
ha obtin-gut el Premi Nobel de Lite-ratura 2010 per la seva
car-tografia de les estructures del poder i les seves afilades
imatges de la resistncia,
revolta i derrota de lindi-vidu, segons va informar ahir a
Estocolm el secretari de lAcadmia Sueca, Peter Englud.Mario Vargas
Llosa va
nixer el 28 de mar de 1936 a Arequipa (Per), fill dEr-nesto
Vargas Maldonado i Dora Llosa Ureta. Desprs del divorci dels seus
pares, es va criar amb la seva mare i el seu avi a la ciutat de
Coc-habamba, a Bolvia. Com escriptor es va donar a co-nixer
internacionalment amb la novel La ciudad y los perros (1962), un
llibre dex-perincies personals.
Lescriptor es va mostrar molt content
TERRORISME
Quatre ferits per bombardejos de lExrcit israeli a Gaza
EPLaviaci israeliana va bombardejar ahir a la matinada tres
objectius diferents a la Franja de Gaza i va causar ferides a mnim
a quatre civils palestins, van informar fonts de Hams i testimo-nis
citats per lemissora Israel Rdio. Els objectius bombarde-jats van
ser dues instal-lacions de seguretat de Hams al nord i a loest de
Ciutat de Gaza, i una rea residencial situada a la part occidental
de la Franja, va afirmar lagn-
cia palestina Maan. Di-verses ambulncies van acudir als llocs de
la capi-tal Gaza en qu van caure els mssils israelians, se-gons
Maan, que va relatar el pnic i el temor dels re-sidents de les
zones afec-tades.LExrcit israeli no
va realitzar comentaris daquestes informacions fins al moment.
Un dels seus portaveus va infor-mar hores abans que un projectil de
fabricaci ca-solana llanat des de la Franja de Gaza havia cai-gut a
la ciutat de Negev.
La zona afectada era residencial
EPAlmenys set persones van morir ahir en un doble atemptat
sucida a linte-rior del recinte dun tem-ple suf a la ciutat de
Ka-rachi, al sud del Pakistan, segons va informar la
Po-licia.Segons la cadena GEO,
hi ha tamb almenys 60 ferits en latemptat que es va produir a
lentrada del temple Abdullah Shah
Ghazi. Segons fonts con-sultades, dos caps, que es creuen
correspondrien als sucides, van ser tro-bats al lloc dels fets. Les
dues explosions van tenir lloc en un termini breu de temps.
Latemptat coincideix
amb la visita a la ciutat del president pakista-ns, Asif Ali
Zardari, i de fet sha produt no massa lluny de la Casa Bilawal.
Set morts en dues explosions simultnies al Paksitn
La imatge ahir del riu Danubi desprs de labocament.
eP
EPLabocament txic de fang vermell procedent duna planta dalumini
a loest dHongria ha arribat ja al riu Danubi, per la qual cosa els
equips demergn-cia van estar treballant per intentar-lo diluir-lo
amb la finalitat de protegir el riu
ms gran dEuropa i evitar una catstrofe mediambi-ental
pitjor.Segons va indicar el por-
taveu dels equips demer-gncia, Tibor Dobson, de moment no hi ha
dades de peixos morts als rius Raba i Mosoni-Danubi afectats
prviament per laboca-
ment, per va reconixer que al primer riu afectat, el Maral, van
morir tots els peixos.El personal est treba-
llant per reduir lalcalinitat de labocament, que va par-tir duna
bassa de conten-ci duna planta dalumini el dilluns i va arrasar
diver-
ses localitats, deixant qua-tre morts i ms de 150 ferits. A ms,
encara hi ha tres de-sapareguts.Hem tractat de reduir
els nivells dalcalinitat en diversos punts del riu Mar-al amb
cid i guix, per tot ha estat en va, va precisar Dobson.El director
del grup eco-
logista WWF a Hongria, Gabor Figeczky, que va vi-sitar ahir la
zona afectada juntament amb experts, va assenyalar que limpacte al
riu Maral s pitjor del que es preveia en un principi.
Els equips demergncia treballen per contenir-lo
Labocament txic de fang vermellja ha arribat al riu Danubi
CATASTRFE
-
diarims - 2308/10/10 ESPORTS
VICENTE M. IZQUIERDOLudovic Delporte ja est a punt per tornar a
jugar amb el Nstic, desprs de supe-rar la lesi que el va man-tenir
allunyat dels terrenys de joc durant un ms dun mes.El francs va
assegurar
ahir que desprs de cinc setmanes ja em trobo molt b. En una
setmana he mi-llorat moltssim. De fet, a causa de les baixes que
arrossega lequip Rubn Navarro, Vicente i Manel Ruz [que ahir va
rebre lal-ta mdica i ja s a Tarra-gona] lesquerr t mol-tes
possibilitats dentrar a la convocatria i, fins i tot, de disputar
alguns minuts dem a Cartagena, en el partit que comenar a les sis
de la tarda. El jugador, a ms, va re-
conixer que encara em falta una mica de fsic i rit-me
dentrenaments i par-
tits. Ha estat una llsti-ma aquesta lesi, ja que la vaig patir
quan comenava
a sentir-me b fsicament, manifestava un Delporte que, sobre la
situaci actu-
al de lequip, va detallar que hi ha alguns partits en els qual
ens ha faltat una mica de sort. Hem de seguir ju-gant com ho estem
fent.En la mateixa lnia es va
expressar ahir Rodri, que ahir no va entrenar amb la resta de
lequip, igual que Sergio Daz, per precauci, i que va avisar que, de
Car-tagena, nhem de treure un resultat positiu i aquest s guanyar.
Fora de casa hem fet
bons partits i la confian-a arribar amb els bons resultats,
manifestava el centrecampista, que tor-na a apuntar a la
titularitat juntament amb Fernando Seoane. Rodri va finalitzar
declarant que ens hem de centrar en materialitzar les ocasions que
estem te-nint. Estem fent ms que els nostres rivals, per amb molt
poc ens estan marcant gols.
FUTBOL
Encara em falta una mica de fsic i ritme dentrenaments i
partits, diu
Delporte assegura que ja est preparat per tornar a jugar amb
lequip
Ludovic Delporte, durant el partit de Copa, contra el Xerez.
OLVIA MOLET
FUTBOL
La Pobla visita un Reus al qual ja sap guanyar en terreny
contrari
VICENTE M. IZQUIERDOCF Reus i CF Pobla de Mafumet han avanat a
avui el partit correspo-nent a la setena jornada del grup cinqu de
Terce-ra Divisi, ja que la pro-pera setmana hi haur jornada
intersetmanal.A partir de dos quarts
de nou del vespre, els dos conjunts mesuraran for-ces en un
partit en qu ambds equips arribaran empatats a nou punts a la taula
classificatria. Els locals podran comptar amb la totalitat de la
seva plantilla, mentre que els poblencs noms tindran lhabitual
baixa dOus-mane, que est a lespera de rebre els papers neces-saris
per poder jugar al fi-lial del Gimnstic.Aquest ser el derbi
ms igualat que es recor-da a la Tercera Divisi en-tre aquests
dos equips, tenint en compte com
han comenat la Lliga lun i laltre. Tot i aix, cal recordar que a
la Pobla se li dona b jugar a Reus, ja que a la temporada que va
debutar a Tercera, es va emportar una victria (1-2) que va acabar
la rat-xa de divuit mesos sen-se perdre a casa dels del Baix
Camp.El filial del Gimnstic
arriba en un millor mo-ment de forma que el seu rival, ja que la
setmana passada va aconseguir derrotar el CF Asc, 2-0, en el que
era el primer derbi dels poblencs de la temporada. Els de Santi
Castille-
jo, per la seva banda, van empatar a Premi i tenen loportunitat
darrencar el vol desprs dhaver ini-ciat la temporada de for-ma
irregular i amb no-ms dues victries en els sis partits que han
dispu-tat.
El duel comena a dos quarts de nou
-
24 - diarims 08/10/10ESPORTS
FELICITATS
Felicita les persones que estimes a travs de Ms Tarragona.
Envians una fotografia i el text de felicitaci al carrer Sant
Agust, 21, 3er, 43003 de Tarragona o a ladrea electrnica:
publicitat@mestar ragona.com.
Les fotos shan denviar amb dos dies dantelaci respecte a la data
de publicaci. Les fotos en suport paper no es retornaran.
Com passa el temps, ja han passat 18 anys. Felicitats, de tota
la teva fa-milia.
LAntonio, avui torna a fer sis anyets, moltes felicitats de la
teva famlia.
Mirar que pareja!!! Somos Al-bert y Rocio y el da 10 celebra-mos
nuestro primer ao juntos. Te quiero amor.
VICENTE M. IZQUIERDOAvui tindran lloc les eleccions a la
territorial de la Federaci Catala-na de Bsquet i els tres candidats
ja ho tenen tot disposat per acce-dir a la presidncia.Quins sn els
punts forts del seu programa?Lexperincia, el conixer lambient del
bsquet des-prs de 31 anys en aquest mn com a directiu de la
Federaci i els contactes que tinc.Lha incomodat que hi hagi
eleccions?No. Fins i tot, han anat b. Fins ara no nhi havia hagut
perqu ning havia mani-festat cap inters.El sorprenen les altres
dues candidatures?Ara no, quan es van anun-ciar, s. El que mai shan
de perdre sn les formes. Crec que desprs destar vuit anys amb una
persona a la
Junta Directiva, potser les coses es podrien haver fet duna
altra manera, per tothom pot fer el que cregui convenient.Se sent
trat per Luis Salas?Molest. No pel fet, sin per les formes. Laltra
candida-tura la de Beln Allu no s com definir-la. Sn ga-nes de fer
alguna cosa di-ferent.Qu es el primer que sha de fer a partir de la
propera setmana?Seguir treballant com fins ara. En els darrers vuit
anys gaireb sha doblat el nom-bre dequips, tant mascu-lins com
femenins. Aix no s un mrit de la FCB, sin que han generat una
neces-sitat datendre tots aquests clubs. En promoci els
crei-xements sn molt grans en aquest mateix perode.Per qu no es
preveuen ms Bernis lvarez en els propers
anys?Falta que aparegui aquest jugador. Abans del Berni no nhi
havia hagut cap com ell. s una qesti de tre-ball, de volum de
persones i, sobretot, de sort que surti una persona amb aquestes
qualitats.Sest