06 l'ésser humà. natura i cultura

06/04/1406/04/14 l'ésser humà: natura i cultural'ésser humà: natura i cultura 11

Els factors determinants de l’evolució biològicaEls factors determinants de l’evolució biològica- Lamarckisme i DarwinismeLamarckisme i Darwinisme- Selecció naturalSelecció natural- Explicacions teleològiquesExplicacions teleològiques

L’hominització, l’evolució biològica dels humansL’hominització, l’evolució biològica dels humans- BipedismeBipedisme- Ús i fabricació d’einesÚs i fabricació d’eines- El cervellEl cervell- Les fases del procés d’hominitzacióLes fases del procés d’hominització

Trets biològics específics de l’espècie humanaTrets biològics específics de l’espècie humana

Unitat06 Evolució biològica i cultural

Continguts que Continguts que tractaremtractarem

206/04/14 l'ésser humà: natura i cultura

ELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTSELS CONCEPTES MÉS IMPORTANTS

Evolució biològicaEvolució biològica

Evolució culturalEvolució cultural

Selecció naturalSelecció natural

Selecció artificialSelecció artificial

HominitzacióHominització

CulturaCultura

FixismeFixisme

Herència genèticaHerència genètica

LamarckismeLamarckisme

DarwinismeDarwinisme

BipedismeBipedisme

Explicació finalistaExplicació finalista

Explicació causalExplicació causal

TeleològicTeleològic

Disseny intel·ligentDisseny intel·ligent

Mutació genèticaMutació genètica

Combinació genèticaCombinació genètica

Avantatge i desavantatge Avantatge i desavantatge selectiusselectius

HomínidHomínid

Intel·ligènciaIntel·ligència

AbstraccióAbstracció


Pregunta central de la filosofia: Pregunta central de la filosofia: què és l’ésser humàquè és l’ésser humà??Un animal especial (superior?) cultural, però Un animal especial (superior?) cultural, però per quèper què som animals som animals culturals?culturals?Per respondre és necessari (no suficient!) contestar alguns Per respondre és necessari (no suficient!) contestar alguns interrogants interrogants bàsics:bàsics:

Quins són els Quins són els factors determinants de l’evolució biològicafactors determinants de l’evolució biològica?? Quins han estat els Quins han estat els factors determinants del procés d’hominitzaciófactors determinants del procés d’hominització?? Quines han estat les Quines han estat les fases del procés d’hominitzaciófases del procés d’hominització?? Què és “cultura”?Què és “cultura”? Hi ha cultures no humanes?Hi ha cultures no humanes?

L’ÉSSER HUMÀ: NATURA I CULTURAL’ÉSSER HUMÀ: NATURA I CULTURA


FACTORS DETERMINANTS DE L’EVOLUCIÓ BIOLÒGICA – 1FACTORS DETERMINANTS DE L’EVOLUCIÓ BIOLÒGICA – 1

els protagonistesels protagonistes

Fixisme - creacionismeFixisme - creacionisme: Fins al XIX la natura era : Fins al XIX la natura era considerada estable. El sentit comú era la base considerada estable. El sentit comú era la base d’aquesta creença.d’aquesta creença.EvolucionismeEvolucionisme: A partir del XIX, les evidències : A partir del XIX, les evidències paleontològiques (el registre fòssil), fan que alguns paleontològiques (el registre fòssil), fan que alguns científics posin en tela de judici el model teòric vigent, i científics posin en tela de judici el model teòric vigent, i plantegin concepcions evolucionistes de la vida:plantegin concepcions evolucionistes de la vida:

Jean Baptiste de Lamarck (1744-1829)Jean Baptiste de Lamarck (1744-1829)El motor de l’evolució de les espècies és El motor de l’evolució de les espècies és l’adaptaciól’adaptació dels éssers vius al medi. dels éssers vius al medi.

Charles Darwin (1809-1882): Charles Darwin (1809-1882): l’evolució dels éssers vius és resultat de la l’evolució dels éssers vius és resultat de la selecció naturalselecció natural (analogia amb la selecció (analogia amb la selecció artificial). artificial).

Paral·lelament, Gregor Mendel (1822 1884) inicia ‑Paral·lelament, Gregor Mendel (1822 1884) inicia ‑l’estudi dels mecanismes reguladors de l’herència l’estudi dels mecanismes reguladors de l’herència biològica (genètica), que serà fonamental per biològica (genètica), que serà fonamental per completar el model teòric darwinià.completar el model teòric darwinià.

Charles Darwin



Lamarck o Darwin?Lamarck o Darwin?

Lamarck: Lamarck: explicació finalistaexplicació finalista del procés evolutiu del procés evolutiu (els éssers vius van evolucionant (els éssers vius van evolucionant per talper tal d’adaptar- d’adaptar-se al seu medi natural)se al seu medi natural)

Darwin: Darwin: explicació causalexplicació causal del procés evolutiu del procés evolutiu (l’adaptació al medi natural (l’adaptació al medi natural no és la causa sinó el no és la causa sinó el resultatresultat del procés evolutiu). La causa és la del procés evolutiu). La causa és la selecció natural, fonamentada en selecció natural, fonamentada en La sobreabundància reproductora dels éssers vius.La sobreabundància reproductora dels éssers vius. La lluita inevitable per la supervivència (Malthus) i la La lluita inevitable per la supervivència (Malthus) i la

supervivència dels més ben preparatssupervivència dels més ben preparats



Explicacions finalistes i explicacions causalsExplicacions finalistes i explicacions causals

Tendim a explicar la naturalesa (especialment els éssers Tendim a explicar la naturalesa (especialment els éssers vius) en termes finalistes o vius) en termes finalistes o teleològicsteleològics (la (la causa finalcausa final d’Aristòtil)d’Aristòtil)Però una explicació finalista d’una estructura natural és una Però una explicació finalista d’una estructura natural és una projecció antropomòrficaprojecció antropomòrfica. Expliquem en termes de . Expliquem en termes de propòsits, fins i objectius processos que tenen lloc en propòsits, fins i objectius processos que tenen lloc en organismes que (a diferència dels humans) no actuen organismes que (a diferència dels humans) no actuen dirigits per propòsits, fins ni objectius.dirigits per propòsits, fins ni objectius.



dissenyador diví o selecció natural?dissenyador diví o selecció natural?

Una explicació finalista dels éssers naturals condueix a Una explicació finalista dels éssers naturals condueix a l’existència necessària d’una intel·ligència organitzadora de l’existència necessària d’una intel·ligència organitzadora de la natura en termes de adequació dels mitjans als fins.la natura en termes de adequació dels mitjans als fins.El El disseny intel·ligentdisseny intel·ligent dels éssers vius havia estat sempre un dels éssers vius havia estat sempre un argument de pes a favor de l’existència d’un argument de pes a favor de l’existència d’un dissenyador dissenyador sobrehumàsobrehumà actuant d’acord amb un propòsit (Déu). actuant d’acord amb un propòsit (Déu). La La selecció naturalselecció natural és un principi explicatiu de la naturalesa és un principi explicatiu de la naturalesa dels éssers vius que prescindeix de qualsevol consideració dels éssers vius que prescindeix de qualsevol consideració finalistafinalista i, també, i, també, fa innecessària la hipòtesi d’un dissenyador divífa innecessària la hipòtesi d’un dissenyador diví..Darrera del “disseny intel·ligent” de la natura, doncs, no hi Darrera del “disseny intel·ligent” de la natura, doncs, no hi ha propòsits ni projectes ni intencions.ha propòsits ni projectes ni intencions.



innovacions genètiques i avantatges selectiusinnovacions genètiques i avantatges selectius

Fonaments conceptuals de la selecció naturalFonaments conceptuals de la selecció natural:: Innovació genèticaInnovació genètica Avantatge /desavantatge selectiu Avantatge /desavantatge selectiu

Innovació genètica:Innovació genètica: Cada ésser viu ho és. No hi ha codis genètics idèntics. Les Cada ésser viu ho és. No hi ha codis genètics idèntics. Les

diferències són fruit de la combinació de codis genètics diferents diferències són fruit de la combinació de codis genètics diferents (reproducció sexual) o de l’aparició d’alteracions genètiques (“errors (reproducció sexual) o de l’aparició d’alteracions genètiques (“errors de còpia”). de còpia”).

Qualsevol innovació genètica pot resultar avantatjosa ( i aleshores Qualsevol innovació genètica pot resultar avantatjosa ( i aleshores tendirà a expandir-se) o desavantatjosa (i aleshores tendirà a tendirà a expandir-se) o desavantatjosa (i aleshores tendirà a desaparèixer).desaparèixer).

Avantatge selectiuAvantatge selectiu: : tret que fa que un individu tingui majors possibilitats de tret que fa que un individu tingui majors possibilitats de sobreviure i sobreviure i

reproduir-sereproduir-se que els individus de la mateixa espècie que no el que els individus de la mateixa espècie que no el posseeixen.posseeixen.



l’atzar i la necessitat en el procés evolutiul’atzar i la necessitat en el procés evolutiu

Així doncs, el “disseny intel·ligent” és resultat de la Així doncs, el “disseny intel·ligent” és resultat de la supervivència i reproducció tan sols de les supervivència i reproducció tan sols de les estructures vivents més competentsestructures vivents més competents. .

Atzar i necessitatAtzar i necessitat: l’evolució de les espècies no és : l’evolució de les espècies no és un procés atzarós sinó cegament determinat un procés atzarós sinó cegament determinat ((necessitatnecessitat) per la selecció natural de les variants ) per la selecció natural de les variants genètiques més avantatjoses (aquestes sí fruit de genètiques més avantatjoses (aquestes sí fruit de l’l’atzaratzar combinatori: apareixen i podrien no haver combinatori: apareixen i podrien no haver aparegut mai!)aparegut mai!)


CADA ÉSSER VIU UNA INNOVACIÓ GENÈTICA

DESAVANTATGES SEL·LECTIUS

COMBINACIONS GENÈTIQUES

ALTERACIONS GENÈTIQUES

que seran

és resultat de

en aquest cas

AVANTATGES SEL·LECTIUS

TÉ MÉS POSSIBILITATS DE SOBREVIURE I REPRODUIR-SE

TÉ MENYS POSSIBILITATS DE SOBREVIURE I REPRODUIR-SE

si fan que sigui

si fan que sigui

MÉS COMPETITIU QUE LA RESTA

MENYS COMPETITIU QUE LA RESTA

per tantper tant

en aquest cas

LA INNOVACIÓ GENÈTICA TENDIRÀ A CONSOLIDAR-SE

LA INNOVACIÓ GENÈTICA NO TINDRÀ

CONTINUÏTAT Això permet explicar

LA DIVERSITAT BIOLÒGICA

EL “DISSENY INTEL·LIGENT” DE LA NATURA

UN DÉU CREADOR

Sense haver de recórrer a


FACTORS DETERMINANTS DEL FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS D’HOMINITZACIÓPROCÉS D’HOMINITZACIÓ

Els problemes del Els problemes del darwinisme resulten de darwinisme resulten de l’aplicació de la l’aplicació de la teoria teoria generalgeneral al al cas particularcas particular dels dels éssers humans:éssers humans:– Què fem amb l’Què fem amb l’ànimaànima-raó -raó

humana, fins aleshores humana, fins aleshores frontera entre humans i frontera entre humans i animals? Quina és la animals? Quina és la fronterafrontera??

– El propòsit últim de la creació El propòsit últim de la creació divina perd la seva divina perd la seva dignitatdignitat i i superioritatsuperioritat i és degradat a una i és degradat a una animalitat difícil d’acceptar.animalitat difícil d’acceptar.


FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS D’HOMINITZACIÓ: BIPEDISME - 1D’HOMINITZACIÓ: BIPEDISME - 1


FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS D’HOMINITZACIÓ: BIPEDISME - 2D’HOMINITZACIÓ: BIPEDISME - 2

Testimonis més antics de locomoció bípeda: entre Testimonis més antics de locomoció bípeda: entre quatre i cinc milions d’anysquatre i cinc milions d’anys..Per què un simi bípede? Per què un simi bípede? – Perquè Perquè el bipedisme devia ser un avantatge selectiuel bipedisme devia ser un avantatge selectiu..

Per què el bipedisme resultava selectivament Per què el bipedisme resultava selectivament avantatjós?avantatjós?– Perquè Perquè deixava les mans lliuresdeixava les mans lliures..

Per què tenir les mans lliures era avantatjós?Per què tenir les mans lliures era avantatjós?– Perquè Perquè permetia usar, fabricar i transportar einespermetia usar, fabricar i transportar eines..

Per què l’ús d’eines resultava avantatjós?Per què l’ús d’eines resultava avantatjós?– Perquè,Perquè, en un medi progressivament desforestat, a un en un medi progressivament desforestat, a un

simi amb capacitat craniana suficient l’ús d’eines li simi amb capacitat craniana suficient l’ús d’eines li permetia suplir l’absència d’ullals esmolats i urpes.permetia suplir l’absència d’ullals esmolats i urpes.


FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS D’HOMINITZACIÓ: EINES - 1D’HOMINITZACIÓ: EINES - 1

El El bipedismebipedisme, l’ús i , l’ús i fabricació d’einesfabricació d’eines i i l’increment de la l’increment de la capacitat cranianacapacitat craniana evolucionaren de forma evolucionaren de forma paral·lela. paral·lela. Entre els ximpanzés Entre els ximpanzés actuals, l’ús i fabricació actuals, l’ús i fabricació d’eines estan relacionats d’eines estan relacionats amb la recerca de fonts amb la recerca de fonts d’aliment alternatives.d’aliment alternatives.


FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS D’HOMINITZACIÓ: EINES - 2D’HOMINITZACIÓ: EINES - 2

Nivells progressius d’abstraccióNivells progressius d’abstracció– 1 – Utilització d’eines1 – Utilització d’eines– 2 – Fabricació d’eines2 – Fabricació d’eines– 3 – Fabricació d’eines per fer eines3 – Fabricació d’eines per fer eines– 4 – etc...4 – etc...


FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS D’HOMINITZACIÓ: CERVELLD’HOMINITZACIÓ: CERVELL

L’increment de la L’increment de la capacitat craniana fa capacitat craniana fa possible l’augment de possible l’augment de la la capacitat capacitat d’abstracciód’abstracció, , fonament de la fonament de la creativitat i la creativitat i la inventiva necessàries inventiva necessàries en l’ús i fabricació en l’ús i fabricació d’eines. És igualment d’eines. És igualment la base del caràcter la base del caràcter abstracte del abstracte del llenguatgellenguatge humà. humà.

ELS SIMIS ANTROPOMÒRFICS

ELS HUMANStenim

avantpassats comuns

orangutans

ximpanzés

goril·les

com ara

trepadors

arborícoles però

fa quatre milions d’anys

ja existiensimis bípedes

avantpassats de

a més delssimis quadrumans vivien

avantpassats de

vivien

a camp obert

al bosc

on

L’increment de les habilitats bipèdiques

l’increment de la capacitat craniana

l’adopció d’hàbits semicarnívors

era

era

era

avantatge selectiu

avantatge selectiu

avantatge selectiu

atès que permetia

atès que augmentava

atès que deixavamans lliures

intel·ligència creadora

dieta més rica i

diversa

fent possible

usar

fabricar

transportar

eines de forma sistemàtica

i no

esporàdica

com

per suplir

sense ullals poderosos

la manca d’una dentició especialitzada necessaris per

competir amb els altres

carronyersés a dir

i així obtenir

eren

orangutans

ximpanzés


FACTORS DETERMINANTS DEL FACTORS DETERMINANTS DEL PROCÉS D’HOMINITZACIÓPROCÉS D’HOMINITZACIÓ (conclusió) (conclusió)

Es condicionen i reforcen mútuament:Es condicionen i reforcen mútuament:– L’increment de l’habilitat bipèdicaL’increment de l’habilitat bipèdica– L’increment de l’habilitat manipulativaL’increment de l’habilitat manipulativa– L’increment de la cultura instrumental.L’increment de la cultura instrumental.– L’increment de la capacitat craniana.L’increment de la capacitat craniana.– L’increment de les habilitats lingüístiques.L’increment de les habilitats lingüístiques.– L’increment dels mecanismes de cooperació L’increment dels mecanismes de cooperació

social.social.


FASES DEL PROCÉS D’HOMINITZACIÓFASES DEL PROCÉS D’HOMINITZACIÓAUSTRALOPITECSAUSTRALOPITECS– Època: 4-1,5 milions d’anys. Volum del cervell: Època: 4-1,5 milions d’anys. Volum del cervell: 400 cc400 cc. (com el d’un . (com el d’un

ximpanzé, aproximadament)ximpanzé, aproximadament)– Distribució: est i sud d’Àfrica. Dieta bàsicament vegetariana. Probable ús Distribució: est i sud d’Àfrica. Dieta bàsicament vegetariana. Probable ús

d’eines.d’eines.HOMO HABILISHOMO HABILIS– Època: 2,5-1,6 milions d'anys. Volum del cervell: Època: 2,5-1,6 milions d'anys. Volum del cervell: 600-800 cc600-800 cc..– Distribució: est i sud d'Àfrica. Dieta que incloïa carn, cervell més gros i dents Distribució: est i sud d'Àfrica. Dieta que incloïa carn, cervell més gros i dents

més petites que els australopitecs.més petites que els australopitecs.HOMO ERECTUSHOMO ERECTUS– Època: 1,8-0,3 milions d'anys. Volum del cervell: Època: 1,8-0,3 milions d'anys. Volum del cervell: 800-1000 cc800-1000 cc..– Distribució: Àfrica, Àsia i Indonèsia. Alçada i proporcions de braços i cames Distribució: Àfrica, Àsia i Indonèsia. Alçada i proporcions de braços i cames

similars a les dels humans actuals, però fesomia primitiva.similars a les dels humans actuals, però fesomia primitiva.NEANDERTALNEANDERTAL– Època: 150.000-30.000 anys. Volum del cervell: Època: 150.000-30.000 anys. Volum del cervell: 1.200-1500 cc1.200-1500 cc..– Distribució: Europa i Àsia oriental. Alçada com els humans actuals però Distribució: Europa i Àsia oriental. Alçada com els humans actuals però

constitució més robusta.constitució més robusta.HOMO SAPIENSHOMO SAPIENS – Època: des de fa 150.000 anys. Volum del cervell: Època: des de fa 150.000 anys. Volum del cervell: 1.100-1.400 cc1.100-1.400 cc– Distribució: tots els continents excepte l'Antàrtida. Originari d'Àfrica, s'ha Distribució: tots els continents excepte l'Antàrtida. Originari d'Àfrica, s'ha

estès per tot el món i ha causat l'extinció d'altres espècies d'homínids.estès per tot el món i ha causat l'extinció d'altres espècies d'homínids.


2121l'ésser humà: natura i cultural'ésser humà: natura i cultura06/04/1406/04/14


TRETS BIOLÒGICS ESPECÍFICS TRETS BIOLÒGICS ESPECÍFICS DE L’ESPÈCIE HUMANADE L’ESPÈCIE HUMANA

BipedismeBipedisme

Cervell complexCervell complex

Naixement prematurNaixement prematur

Capacitat lingüísticaCapacitat lingüística

Ocupació planetàriaOcupació planetària

Sexualitat no tan sols reproductoraSexualitat no tan sols reproductora

06 l'ésser humà. natura i cultura

Education