This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Municipi: La Vall de Bianya (La Garrotxa)
Promotor: AJUNTAMENT DE LA VALL DE BIANYA
Autor: ARUM Serveis Ambientals SCP
Sara Nadal Carnicé
Llicenciada en Ciències Ambientals
Col·legiat núm. 00458 de COAMB
Març 2014
Ref.: 59/0214
Versió: 02
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 2 de 117 Informe de Sostenibilitat Ambiental
(C3) Àrees del territori afectades per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments públics
- - -
Ld, Le i Ln : índexs d’immissió de soroll en els períodes de dia, vespre i nit, respectivament. Valors d'atenció: en les activitats existents en zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per habitatges existents en el medi rural (C3), el valor límit d'immissió s'incrementa en 5 dB(A).
Font: Mapa de capacitat acústica de la Vall de Bianya. SIGMA, Consorci de Medi ambient i Salut Pública.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 24 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Segons els usos actuals del sòl, els sòl inclòs dins l’àmbit d’actuació, actualment conté
sòl urbà i l’àrea d’equipaments esportius. Aquest sòl es troba classificat com a
equipament esportiu es classifica com a zona de sensibilitat acústica moderada (B1) amb
coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o infraestructures de transport
existents.
La zona al voltant de la carretera C-26 es troba classificada com a àrea del territori
afectada per sistemes generals d’infraestructures de transport o altres equipaments
públics i, per tant, es classifica com a zona de sensibilitat acústica baixa (C3).
En la proposta de modificació puntual del planejament caldrà tenir en compte aquesta
zonificació, i el compliment dels objectius de qualitat acústica de cadascuna de les zones.
2.1.2. Medi biòtic
2.1.2.1. Vegetació i biodiversitat
En general, els usos principals del terme municipal de la Vall de Bianya són els boscos
d'alzines, pi roig i roures i les àrees de pastura que ocupen la major part del terme. Els
conreus són predominantment de secà i produeixen sobretot blat de moro i farratge,
mentre que el regadiu es limita als productes d'horta.
En la zona objecte d’estudi no hi ha presència de vegetació autòctona, donat a les zones
més planeres predominen els espais agrícoles, fonamentalment, dedicats al cultiu de
farratges i cereals farratges per a l’especialització bovina. Es troben restes arbustives o
arbòries en els marges dels conreus, així com herbes adventícies i ruderals.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 25 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Figura 12. Imatge dels camps de conreu de l’àmbit.
Font: Arum Serveis Ambientals, 2010.
Només resten petites mostres de vegetació en les zones de bosc de ribera que es troben
a l’entorn dels cursos d’aigua com les rieres i torrents i que travessen els camps de cultiu;
concretament, es troben exemplars de pollancres (Populus nigra), verneda (Alnio-
Padion), etc.
Figura 13. Imatge de la vegetació de ribera.
Font: Arum Serveis Ambientals, 2010.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 26 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Segons el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, la zona objecte d’estudi es troba
envoltada majoritàriament de conreus herbacis de regadiu i àrees ruderals, en la part més
occidental, mentre que amb color lila s’observa la zona actual d’equipament esportiu i
parc urbà, que amb la nova proposta esdevindrien noves edificacions i el sistema
d’espais lliures.
Figura 14. Cobertes i usos del sòl.
Font: Departament de Territori i Sostenibilitat.
Més al sud, i coincidint amb la riera, s’observa un franja de color groc corresponent a
prats i herbassars, i més a l’oest, amb boscos de caducifolis de ribera.
En l’entorn del nucli urbà de l’Hostalnou de Bianya, en les zones més planeres es troben
conreus herbacis de regadiu, alternats amb boscos caducifolis de ribera i matollars en
l’entorn de les rieres i torrents que travessen els camps. En els punts més corbats, hi ha
presència de masses boscoses com alzinars i rouredes.
Per altra banda, segons el mapa d’ubicació dels arbres i arbredes monumentals de
Catalunya des de la primera Ordre de declaració de l’any 1987 (DECRET 214/1987
sobre declaració d'Arbres Monumentals) fins la de l’any 2005 (Ordre DMAH/228/2005,
DOGC 4393 de 2 de maig de 2005), dins la zona d’estudi tampoc s’hi localitza cap arbre
o arbreda monumental, tot i trobar-se un Querus robur (Núm. declaració: 19.208.02, INE:
17208) al sud-oest de l’àmbit.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 27 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
2.1.2.2. Paisatge
Pel que fa a l’àmbit d’actuació que ens ocupa, aquest es troba en la Unitat de paisatge
núm. 23 del Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines denominada Valls d’Olot, i
que en l’àmbit d’actuació d’Hostalnou de Bianya. Aquest es caracteritza pels següents
trets distintius:
Alguns dels valors estètics propis de la zona és la singularitat de la plana agrícola
de la Vall de Bianya, espai dedicat fonamentalment al cultiu de farratges i cereals
farratgers. Pel fons de les planes discorren les principals vies de comunicació que
connecten les Valls d’Olot amb les ciutat de fora del seu àmbit.
Valor ecològic dels cursos d’aigua, com les rieres de Bianya, les quals connecten
d’oest a est, les seves àrees forestals de capçalera.
Destacar, també, el valor ecològic dels espais d’interès natural connector definits
en el Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les Comarques de Girona,
com és el cas de la Vall de Bianya.
En l’àmbit també és important el seu valor històric per l’àrea de paisatges
agroforestals articulats per masies.
Coincidint amb el traçat de la C-26, al seu pas per Hostalnou de Bianya, cal
destacar l’itinerari paisatgístic motoritzat global de Llança a Ribes de Freser.
Les dinàmiques del paisatge de la zona estan conduint a la plantació d’alguns
fruiters de regadiu, i l’abandonament d’algunes activitats agràries, comportant la
pèrdua del valor productiu especial de la zona. Per altra banda, el
desenvolupament d’una infraestructura viària preferent, des de l’entrada
d’Hostalnou a la C-26 fins a la N-260 a Olot també caracteritza l’actual dinàmica
paisatgística.
2.1.2.3. Espais naturals i/o figures de protecció
La zona objecte d’estudi es troba limitant pel sud amb la riera de Santa Margarida, inclosa
dins l’espai Xarxa Natura 2000 Alta Garrotxa – Massís de les Salines, segons fonts del
Departament de Territori i Sostenibilitat.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 28 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Alta Garrotxa- Massís de les Salines.
Codi: ES5120001 Superfície: 38.196,11
Tipologia: espais de muntanya interior Àmbit: terrestre
LIC: SI ZEPA: SI
Situació: al nord est de l’àmbit, a una distància superior als 3.000 metres. Tot i així, limítrof al sud de l’àrea d’actuació queda inclosa la riera de Santa Margarida.
Ja fora de l’àmbit d’actuació, trobem l’Espai Natural de Protecció Especial (ENPE) del
Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, situat a una distància superior a 1,2
quilòmetres a l’est/sud-est de l’àmbit.
El Catàleg de Forests d’utilitat pública de Catalunya (CUP) inclou els terrenys
forestals que han de ser conservats i millorats per llur influència hidrològico-forestal i el
seu valor públic, d’acord amb el que determina la Llei 6/1988, forestal de Catalunya.
En aquest cas, la zona objecte d’actuació no es troba dins de forests d’utilitat pública, la
més pròxima, el Bac de les Tres Fonts (CUP 63) és a una distància superior a 8
quilòmetres al nord-oest de l’àmbit, en el municipi de Sant Pau de Segúries (el Ripollès).
D’altra banda, dins el terme municipal de la Vall de Bianya, concretament en el nucli de
l’Hostalnou de Bianya, es troba una zona inclosa dins el Pla de Recuperació del
Trencalòs, segons Decret 282/1994, de 29 de setembre, per qual s’aprova el Pla de
recuperació del trencalòs a Catalunya. Pel que fa a l’àmbit d’estudi aquest no es troba
inclòs en aquesta zona, tot i trobar-s’hi limítrof, donat que afecta des del límit de la
carretera C-26 cap al nord.
Totes aquestes figures de protecció es troben cartografiades en els plànols annexes al
present informe.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 29 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
2.1.2.4. Fauna
Pel que fa a la fauna, la zona és molt rica i variada, ja que hi destaquen un gran nombre
d’aus amb hàbitat principal a l’Alta Garrotxa i zones boscoses de l’entorn, però que
baixen a caçar en aquesta zona.
Segons el Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques Gironines,
en la Vall de Bianya destaquen espècies d’ocells com l’oriol, el gamarús, el gaig, la
mallerenga d’aigua, el picot verd, el pica-soques blau, el picot garser gros, el mussol
comú, el xot, l’aligot comú, l’òliba, l’àliga marcenca, l’àliga calçada, el falcó mostatxut, etc.
Pel que fa als mamífers, les espècies més freqüents i interessants són el teixó, el gat
mesquer, la musaranya menuda, el talpó roig, el liró gris, la rata cellarda, la musaranya
cua-quadrada o la mostela.
El municipi de la Vall de Bianya disposa d’alguns cursos fluvials i masses d’aigua de la
conca del Fluvià incloses en el Pla de Conservació de la Llúdriga, regulat per la Ordre
MAB/138/2002, de 22 de març. Aquest pla és d’aplicació al riu Fluvià, la riera de Bianya,
riera de Ridaura, riu Gurn, riu Turró, riu Turonell, riera de Carreres, riera d’Oix, riera
Beget, riera Llierca, riu de Sant Aniol, riu Ser, riu Junyell, riu Merdanç i riu Ritort.
Per altra banda, l’àmbit es troba molt pròxim a la zona inclosa en el Pla de Recuperació
del Trencalòs, normativitzat pel DECRET 282/1994, de 29 de setembre. Concretament, la
zona afectada pel Pla es la que es troba situada al nord de la carretera C-26 al seu pas
per Hostalnou de Bianya fins arribar a la comarca del Ripollès.
2.1.2.5. Hàbitats d’Interès Comunitari
Aquest apartat recull aquelles àrees d’interès especials catalogats com a Hàbitats
d’Interès Comunitari a l’àrea d’influència, definits a l’annex I de la Directiva 97/62/CE, que
modifica la Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels
hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestre.
Segons l’Informe de Sostenibilitat Ambiental del Pla Territorial Parcial de les comarques
Gironines, en la parcel·la objecte d’estudi s’hi troben dos hàbitats dominants diferents, el
de conreus herbacis extensius de regadiu o de contrades molt plujoses (82b) coincidint
amb els camps de conreu actuals, i en segon lloc, les àrees urbanes i industrials, inclosa
la vegetació ruderal associada (86a), coincidint amb el nucli urbà.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 30 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Pel que fa a l’entorn més immediat, correspon a fagedes mesòfiles i xeromesòfiles –
boscos densos dominats pel faig, on hi poden aparèixer esparsament altres arbres com
l’avet, pi roig, tell, freixe, blada o roure martinenc- (41b) allà on es troben les masses
boscoses. Aquest hàbitat es troba catalogat com a Hàbitat d’Interès Comunitari No
Prioritari
2.1.3. Medi humà
2.1.3.1. Població
A continuació es mostres les dades socioeconòmiques que afecten l’àmbit. Cal esmentar
que aquestes són del municipi de la Vall de Bianya, ja que no es disposa de dades
segregades pel nucli de població de l’Hostalnou de Bianya.
Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’any 2013 la població de la Vall de
Bianya era de 1.316 habitants.
Taula 3. Padró continu de població (1998-2013).
any habitants
2013 1.316
2012 1.335
2011 1.315
2010 1.320
2009 1.321
2008 1.307
2007 1.304
2006 1.256
2005 1.228
2004 1.214
2003 1.172
2002 1.158
2001 1.123
2000 1.130
1999 1.131
1998 1.129 Font: Idescat
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 31 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Segons els resultats presentats en el quadre resum, la població de la Vall de Bianya ha
mantingut durant els últims 10 anys un creixement demogràfic positiu del 17%.
Figura 15. Evolució de la població de la Vall de Bianya.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat.
En l’última dècada, el nombre de defuncions és superior al nombre de naixements, de
manera que el creixement natural disminueix. Tot i això, el creixement total de la població
augmenta, fet que es deu al saldo migratori que és positiu i molt més gran que el
creixement natural negatiu.
Taula 4. Fluxos de població
Font: Idescat.
Pel que fa a la nacionalitat dels habitants de la Vall de Bianya, cal destacar que de l’any
1991 al 2001 l’augment de les persones de nacionalitat estrangera va augmentar. Les
nacionalitats que ocupen un percentatge més alt de la població són l’africana i la població
comunitària de la UE.
Any Naixements Defuncions Creixement natural
Saldo migratori
1999-2009 144 219 1,54 45
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 32 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Taula 5. Nacionalitat de la població de la Vall de Bianya.
Font: Idescat.
Densitat de la població:
Atenent a les darreres dades sobre població (1.316 habitants el 2013) i a la superfície
municipal (93,6 km2), a la Vall de Bianya li correspon una densitat de població de 14,06
hab./Km2.
2.1.3.2. Activitat econòmica
En l’àmbit econòmic, el sector de la indústria manufacturera és el que ocupa major
nombre de població, seguint-lo de lluny el sector comercial, serveis, agricultura i
ramaderia, i en últim lloc, el de la construcció.
Cal esmentar, però, que analitzant les sèries estadístiques de l’IDESCAT s’observa que
tots els sectors d’activitat han tingut una tendència de creixement positiva, i de forma molt
paritària entre ells, mentre que el sector de l’agricultura i ramaderia ha sofert una
disminució del 60% en el període 1991-2001.
En el sector de l’agricultura, els conreus predominantment de secà i produeixen sobretot
blat de moro i farratge, mentre que el regadiu es limita als productes d'horta. La
ramaderia es basa en la cria de bestiar boví tant de llet com de carn, porcí i oví.
Juntament amb les tradicionals activitats agrícoles hi ha una indústria diversificada, amb
una bona oferta de sòl industrial. Destaquen el sector tèxtil, l'alimentari, el de la fusta, el
del metall i, sobretot, el químic, amb la fabricació de peces amb matèries plàstiques i de
productes farmacèutics veterinaris. Gairebé totes les empreses es localitzen al voltant de
la carretera que uneix la Canya amb el nucli d'Hostalnou, en el sector més proper al
municipi d'Olot.
Any Espanyola Resta UE
Resta Europa Àfrica
Amèrica del Nord i
Central
Amèrica del Sud
Àsia i Oceania Total
2001 1.101 10 1 22 0 1 0 1.135
1996 1.066 6 0 4 0 0 0 1.076
1991 1.042 7 0 2 0 0 0 1.051
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 33 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Els bells paratges naturals i els monuments històrics han afavorit l'impuls de l'anomenat
turisme rural. S'han establert diversos tipus d'allotjament (càmping, nombroses
residències cases de pagès, cases de colònies) i de restauració.
Pel que fa a la població major de 16 anys, l’any 2001, la població activa representava un
60%, mentre que l’any 1996 era el 56,2%. De totes maneres, no es pot considerar que la
població activa té tendència a augmentar perquè l’any 2009 l’atur va augmentar
considerablement, va passar de 27 persones l’any 2008 a 44 el 2009 (segons dades de
l’Idescat).
Taula 6. Població de la Vall de Bianya de 16 anys i més relacionada amb la seva activitat.
Font: Idescat.
2.1.3.3. Patrimoni arqueològic i arquitectònic
En les normes urbanístiques del POUM es descriuen els béns inclosos en el patrimoni
arqueològic i arquitectònic, així com en el catàleg de béns i inventari de masies de la Vall
de Bianya.
En la zona i entorn objecte d’estudi no s’identifica cap element inclòs en proteccions o
catalogat com a patrimoni arqueològic i/o arquitectònic.
Any Activa
Total Inactiva Comptada a part
Població de 16 anys i més Ocupada Desocupada
2001 556 23 579 387 0 966
1996 494 25 519 404 1 924
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 34 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
2.1.4. Riscos
A continuació analitzarem tots els riscos que puguin ser afectats per l’àmbit d’estudi i el
seu entorn, segons el Mapa de Protecció Civil de Catalunya (v.1.0) de la Direcció General
de Protecció Civil:
Risc d’incendi forestal
El terme municipal de la Vall de Bianya no està considerat com un municipi d’alt risc
d’incendi forestal, entre el 15 de juny i 15 de setembre, per l’annex de Decret 64/1995, de
7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestal (DOGC 2022,
de 10 de març de 1995).
Segons Pla especial d’emergències per Incendis forestals de Catalunya, el municipi de la
Vall de Bianya té una vulnerabilitat alta i , per tant, té un risc alt d’incendis forestals.
La parcel·la no es troba inclosa en Perímetres de Protecció Prioritària contra incendis
forestals (PPP).
Risc d’avingudes
Segons el Pla d’Emergències Especial per a Inundacions, l’INUNCAT, el terme municipal
de la Vall de Bianya es troba classificat amb risc alt d’inundacions.
En la zona objecte d’estudi i entorns, aquest risc és donat per criteris geomorfològics,
donat que no apareix en la delimitació de zones inundables amb període de retorn de
50,100 i 150 anys.
Les zones potencialment inundables són les que corresponen als cursos fluvials de la
riera de Bianya i riera del Ferro, ambdues al nord i nord-oest de l’àmbit, i amb la riera de
Santa Margarida de Bianya, limitant amb el sud de l’àmbit d’actuació.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 35 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Figura 16. Delimitació de les zones inundables per criteris geomorfològics.
Font:ACA
En els plànols annexes al present ISA, s’inclou la cartografia de les zones inundables, on
es pot observar que l’àmbit i el seu entorn només es troben afectats per criteris
geomorfològics.
Les zones inundables per períodes de retorn més pròximes són les associades al riu
Fluvià al seu pas pel municipi d’Olot.
Risc de nevades
El municipi de la Vall de Bianya, i per tant, la finca objecte d’estudi, tenen un risc alt de
nevades segons el Pla d’Emergències Especial per a Nevades, el NEUCAT, degut que es
situen a una altitud superior als 400 m.
Risc de sismes
Segons els Pla d’Emergència Especial per a Sismes, el SISMICAT, el terme municipal de
la Vall de Bianya té una intensitat MSK igual o superior a VII (500 anys), fet que, segons
el mateix Pla, indica que tenen un risc alt de sismes.
Informe Sostenibilitat Ambiental sobre el Pla Especial Urbanístic per a una instal·lació de valorització de residus no perillosos Pàgina 36 de 117
Risc de transport de mercaderies perilloses
Segons el Pla d’Emergència Especial per al Transport de Mercaderies Perilloses, el
TRANSCAT, els eixos viaris del municipi no són de suficient risc per ser inclosos en aquet
Pla.
Risc Industrial
El conjunt d’instal·lacions que es preveuen en l’àmbit d’estudi, es poden veure afectades
pel DECRET 82/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres
obligats a adoptar mesures d’autoprotecció.
En definitiva l’objectiu del decret és regular les actuacions destinades a assegurar
l’aplicació de mesures d’autoprotecció en les empreses i, en general, les entitats i els
organismes que fan activitats que poden generar situacions de greu risc col·lectiu, de
catàstrofe o de calamitat pública, i també els centres i les instal·lacions i les seves
dependències, públics i privats, que poden resultar afectats de manera especialment greu
per situacions d’aquest caràcter.
S’haurà de veure totes les activitats que estan dins de l’àmbit d’estudi que els pugui aplicar
aquesta llei.
Pel que fa al risc industrial les empreses afectades per la normativa del RD 1254/1999, de
16 de juliol, de mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en què
intervenen substàncies perilloses (BOE 172, de 20 de juliol de 1999), han de facilitar a
l’autoritat competent, la Direcció General d’Emergències i Seguretat Ciutadana (DGESC),
la informació necessària per a la redacció del Pla d’Emergència Exterior (PEE) on preveu
les accions a emprendre en cas d’un accident amb repercussions sobre el medi.
Risc geològic
Segons els diversos mapes que es troben a l’Informe executiu dels Riscos Naturals a
Catalunya (RISKCAT), la zona objecte d’estudi està considerada de susceptibilitat baixa
pel que fa a esllavissament, i de susceptibilitat baixa pel que fa a esfondraments i
subsidència.
Informe Sostenibilitat Ambiental sobre el Pla Especial Urbanístic per a una instal·lació de valorització de residus no perillosos Pàgina 37 de 117
Figura 17. Mapa de susceptibilitat per generar esfondraments i subsidències del terreny.
Font: CADS
Dins l’àmbit d’estudi, com s’ha comentat anteriorment, els principals materials geològics
que afloren són les graves, i en menor proporció les sorres, llims i argiles. Així, es pot
considerar que l’àmbit d’estudi es situa en una àrea on les esllavissades tenen una
susceptibilitat mitjana-alta.
Figura 18. Mapa de susceptibilitat del terreny per generar esllavissades.
Font: CADS
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 38 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
L’altra vessant en la que es fa necessari avaluar el risc geològic és en relació a la
susceptibilitat de desenvolupament de moviments del sòl segons les unitats aflorants al
medi, la tipologia i el pendent. Aquest risc s’avalua mitjançant la següent taula-tipus de
l’Institut Geològic de Catalunya:
Figura 19. Matriu de relació de la susceptibilitat de moviments de terreny segons les unitats aflorants, la
tipologia de moviment i el pendent del terreny.
Font: IGC.
En general, es refereixen bàsicament a la possibilitat d’esllavissades de terra per inestabilitat
de vessants, o de fracturació/caiguda/rodolament de blocs, o bé d’enfonsaments per
inestabilitat del subsòl (presència de falles, etc.). Aquesta mena de riscos es presenten
sobretot en indrets amb pendent elevat i alhora amb determinades classes de litologia que
poden esdevenir especialment inestables, o bé amb característiques estratigràfiques que
puguin afavorir la inestabilitat (com angles de cabussament pronunciats i orientats cap al
pendent del vessant).
En general, el risc que presenta l’àmbit per esllavissades de terra o d’esfondrament és baix,
resultant de l’encreuament entre la litologia present a l’àmbit i el pendent.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 39 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
2.2. OBJECTIUS I ALTRES MESURES DE PROTECCIÓ AMBIENTALS
PREVISTES EN EL PLANEJAMENT GENERAL O ALTRES PLANS
APLICABLES
En aquest apartat es detallen els diferents objectius de protecció ambiental fixats en els
diferents àmbits, d’acord amb el marc jurídic internacional, comunitari, estatal i autonòmic
que facin referència i siguin aplicables en l’àmbit d’estudi que es desenvolupa en el
present informe.
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
Nivell comunitari:
o VI Programa de medi ambient de la Unió Europea
o Estratègia europea de desenvolupament sostenible
Nivell estatal:
o Estratègia espanyola de desenvolupament sostenible
Nivell autonòmic:
o Pacte Nacional per les Infraestructures
OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE BIODIVERSISTAT I CONNECTIVITAT ECOLÒGICA
Nivell internacional:
o Estratègia global per a la conservació de la biodiversitat (1992)
o Conveni de Rio sobre la diversitat biològica (1992)
Nivell comunitari:
o Estratègia Paneuropea per a la Diversistat Ecològica i Paistagística (1995)
o Estratègia de la Unió Europea per a la biodiversitat (1998) i Pla d’acció per a la
biodiversistat
o Directiva 92/43/CEE relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i
flora silvestres
o Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació
de les aus silvestres («Directiva Aus»)
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 40 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
o Directiva 97/62/CEE que millora, modifica i substitueix els annexos I i II de la
Directiva d’Hàbitats.
Nivell estatal:
o Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat (1999).
o Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts.
Nivell autonòmic:
o Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica
o Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya
o Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, incloent plans derivats com el Pla
d’Espais d’Interès Natural, l’Inventari de Zones Humides de Catalunya i l’Inventari
d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya.
o Llei 6/1998, de 30 de març, forestal de Catalunya
o Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals
o Ordre de 5 de novembre de 1984, del Departament d’Agricultura, Ramaderia i
Pesca, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya.
o Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès
natural
o Decret 214/1987, de 9 de juny, sobre declaració d'arbres monumentals (i ordres
posteriors de declaració d’arbres monumentals)
o Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de
Catalunya
o Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de
protecció dels animals
Nivell territorial i supramunicipal:
o Pla Territorial Parcial de les comarques gironines.
o Pla especial de la zona volcànica de la Garrotxa (2010).
o Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les comarques gironines
(CEINP) (2009).
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 41 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
o Programa de manteniment i conservació de lleres de la comarca de la Garrotxa
(2006-2010).
CICLE DE L’AIGUA
Nivell comunitari:
o Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de
2000, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política
d’aigües (Directiva Marc de l’Aigua, DMA)(Modificada per la Directiva 2008/32/CE,
pel que fa a les competències d’execució atribuïdes a la comissió).
Nivell estatal:
o Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la
Llei d’Aigües
o Reial Decret 849/1986, d’11 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del Domini
Públic Hidràulic (modificat pel Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, i també pel
Reial Decret 9/2008, d’11 de gener).
Nivell autonòmic:
o Decret legislatiu 3/2003 pel qual s’aprova el Text Refós de la legislació en matèria
d’aigües a Catalunya.
o Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya (INUNCAT).
o Pla de Gestió de del districte de conca fluvial de Catalunya.
o Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya.
o Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005) i Pla de
o Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals
i d'ecoeficiència en els edificis.
Nivell supramunicipal i/o local:
o Ordenança comarcal d’abocament de les aigües residuals de la Garrotxa.
o Programa del cicle de l’aigua de la Garrotxa (2010-2015).
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 42 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
AMBIENT ATMOSFÈRIC
Nivell comunitari:
o Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre avaluació i
gestió de la qualitat de l’aire ambient
o Directiva 2008/50/CE relativa a la qualitat de l’aire ambient i a una atmosfera més
neta a Europa
o Directiva 2002/49/CE sobre avaluació i gestió del soroll ambiental
Nivell estatal:
o Ley 37/2003 de 17 de noviembre, del Ruido i el Real Decreto 1513/2005, de 16
de diciembre,por el que se desarrolla la Ley 37/2003, de 17 de noviembre, del
Ruido.
Nivell autonòmic:
o Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori respecte dels diversos contaminants
atmosfèrics.
o Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica.
o DECRET 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei
16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se
n’adapten els annexos
o Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la
protecció del medi nocturn.
Nivell supramunicipal i/o local:
o Ordenança reguladora de sorolls i vibracions de la comarca de la Garrotxa.
o Proposta de zonificació de prevenció de la contaminació lluminosa realitzada per
l’Oficina de prevenció de la contaminació lluminosa, si existeix per al municipi de
la Vall de Bianya.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 43 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
PRESERVACIÓ DE SÒLS
Nivell comunitari:
o Comunicació de la Comissió al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè
Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions: Estratègia temàtica per a la
protecció del sòl COM(2006) 231 final de 22 de setembre de 2006 [SEC(2006)
620 i SEC(2006) 1165]
GESTIÓ DE MATERIALS I DE RESIDUS
Nivell autonòmic:
o Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
reguladora de residus.
o Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la
construcció.
o Programa de Gestió de Residus Industrials a Catalunya (PROGRIC)
o Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC)
o Programa de Gestió de Residus de la Construcció (PROGROC)
Nivell supramunicipal i/o local:
o Programa de Gestió de Residus municipals de la Garrotxa (2007-2012)
o Pla d’infraestructures de Residus de la comarca de la Garrotxa (2007-2012)
CANVI CLIMÀTIC
Nivell internacional:
o Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic.
o Protocol de Kyoto.
Nivell comunitari:
o Estratègia europea sobre el canvi climàtic.
Nivell autonòmic:
o Estratègia catalana sobre el canvi climàtic.
o Pla català de mitigació del canvi climàtic 2008-2012.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 44 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
o Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2005).
QUALITAT DEL PAISATGE
Nivell comunitari:
o Conveni europeu del paisatge.
Nivell autonòmic:
o Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.
o Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8
de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge.
Nivell territorial o supramunicipal:
o Normes especials de protecció del medi natural.
o Catàleg de paisatge de les comarques gironines.
MOBILITAT SOSTENIBLE
Nivell comunitari:
o Llibre Blanc de la Comissió Europea COM (2001) 370 “La política europea de
transports al 2010”
o COM (2007) 135 final, de 21 de març de 2007 “Xarxes transeuropees: Cap a una
visió integrada”
Nivell estatal:
o Estratègia espanyola de mobilitat sostenible
o Pla estratègic d’infraestructures i transport (PEIT)
Nivell autonòmic:
o Llei 9/2003, de la mobilitat: Directrius nacionals de mobilitat
o Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya.
Nivell local:
o Inventari de camins municipals.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 45 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
2.3. RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES
La planificació urbanística de l’àmbit d’estudi ha d’harmonitzar-se amb els diferents plans
i programes existents i futurs, tant a nivell territorial, urbanístic com ambiental.
2.3.1. Pla Territorial General de Catalunya.
L’àrea subjecte a estudi es troba dins de l’àmbit d’aplicació dels següents instruments de
planificació territorial.
El Pla Territorial General de Catalunya, fou aprovat per la Llei 1/1995, el 16 de març, la
qual defineix sis àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials, basats en la
funcionalitat territorial. Els objectius marcats per aquest Pla responen a:
• Potenciar el desenvolupament.
• Equilibrar el territori.
• Ordenar el creixement.
Aquest últim objectiu s’especifica, augmentar o assegurar la qualitat de vida preservant el
medi, assegurant serveis i equipaments.
Apart dels espais protegits PEIN, ZEPA..., el Pla Territorial General de Catalunya dóna
valors de protecció als espais agrícoles (sòls d’especial interès agrícola) i als espais
forestals (sòls d’especial interès forestal).
El PTG defineix espais de protecció segons els seus valors culturals, segons els elements
de patrimoni històric i artístic, i espais de protecció definits per les legislacions sectorials.
Els criteris o objectius del Pla són els següents:
• Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.
• Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables.
• Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.
• Moderar el consum del sòl.
• Afavorir la cohesió del territori i evitar la segregació de les àrees urbanes.
• Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 46 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
• Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements.
• Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.
2.3.2. Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines.
El Pla Territorial General de Catalunya va establir sis àmbits funcionals per a la
formulació dels plans territorials parcials (PTP), modificats per la Llei 24/2001, de 31 de
desembre, motivada pel reconeixement de l’Alt Pirineu i Aran com un nou àmbit funcional
diferenciat. Com a resultat , el 14 de setembre de 2010, va ser aprovat definitivament el
Pla Territorial Parcial de les Comarques Gironines.
Aquest Pla de les comarques gironines té l’àmbit d’aplicació en les comarques de l’Alt
Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany, la Garrotxa i el
Ripollès.
El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines integra les propostes d’ordenació
dels plans directors territorials de l’Empordà i la Garrotxa, els quals han quedat anul·lats
amb l’aprovació definitiva d’aquest nou pla.
El Pla estableix una sèrie d’objectius, per tal de conduir el procés de transformació
territorial:
1. Reforçament de la vertebració urbana dels territori. Aquest objectiu s’estableix amb les
següents finalitats:
• Evitar que el creixement desproporcionat d’alguns assentaments provoqui
fenòmens de desestructuració urbana o de segregació social.
• Impedir el malbaratament de sòl induït per l’aplicació d’unes densitats
inadequadament baixes o de models de ciutat difusa.
• Racionalitzar la implantació de noves àrees residencials potencialment destinades
a habitatge secundari.
• Regular les actuacions sobre certes estructures urbanes fràgils com els són barris
o nuclis antics amb perill de degradació del patrimoni arquitectònic o històric, però
també certes urbanitzacions, concebudes inicialment per a segona residència i que
estan immerses ja un procés de canvi cap a la residència principal.
• Promoure l’obtenció de les majors reserves de sòl per a la construcció
d’habitatges.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 47 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
• Facilitar criteris d’estructuració territorial que han d’orientar les polítiques sectorials
dels diferents Departaments de la Generalitat en la programació de les seves
inversions.
• Potenciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes en tant que
factor que ha d’ajudar a reduir la mobilitat obligada i a donar vida als nous
desenvolupaments urbans.
2. Establir un predimensionat i unes directrius d’implantació d’àrees destinades a acollir
nova activitat econòmica.
3. Fomentar la cooperació urbanística supramunicipal.
4. Protegir del paisatge en tant que factor identitari i actiu econòmic.
5. Fomentar les activitats econòmiques alternatives al turisme, o de les activitats
econòmiques relacionades amb el turisme que no es centrin en la producció immobiliària.
Aquest és un objectiu que adquireix un major protagonisme a les comarques de
l’Empordà.
6. Preservar les parts del territori on és desitjable el manteniment de l’activitat agrària en
front dels processos que els poguessin afectar de forma negativa, per tal de garantir, a
llarg termini, la competitivitat i les produccions de qualitat, la gestió adequada del medi
ambient, la diversificació de les fonts de renda i el desenvolupament endogen.
7. Protegir els espais naturals i definir les xarxes de connectors ecològics en el conjunt
del territori.
8. Orientar l’expansió de les àrees urbanes de forma que es creïn espais de qualitat ben
interrelacionats amb els entorns naturals.
9. Fomentar la redacció de projectes de paisatge en determinats àmbits periurbans.
10. Integrar en el conjunt del Pla les propostes viàries i ferroviàries d’abast general.
11. Aplicar criteris d’implantació de les carreteres i de les noves infraestructures
ferroviàries de forma que es doni prioritat a les solucions que estructurin territorialment els
desenvolupament urbans.
12. Millorar lla xarxa amb les vies que tenen valor d’estructuració del territori.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 48 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
L’àmbit objecte d’estudi s’integra en l’àmbit d’Olot, el qual està compost per vint municipis
més.
Aquest Pla estableix diverses estratègies, directrius i determinacions d’actuació subjecte
a aquest informe, tal com es pot observar en la següent figura
En els plànols adjunts es mostra més detalladament el sistema d’espais oberts,
estratègies de desenvolupament i actuacions d’infraestructures establert pel PTP de les
Comarques Gironines per l’àmbit d’actuació de la Conca Alta del Fluvià, on s’inclou la
zona d’actuació.
Sistema d’espais oberts:
Un 57 % de la seva superfície està inclosa dins del Pla Espais d’Interès Natural i la Xarxa
Natura 2000. El Pla territorial proposa protegir de forma especial un 34 % més del territori
de l’àmbit, mentre que un 5 % resta sota protecció territorial per motius d’interès agrari i/o
paisatgístic, segons les categories establertes pel propi pla.
Sòl no urbanitzable de protecció territorial
El sòl de protecció territorial comprèn aquell sòl que el Pla no considera necessari que
formi part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que té valors, condicionants o
circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació,
atès que existeix en l’àmbit del Pla suficient sòl de protecció preventiva per donar
resposta a totes les necessitats de desenvolupament urbanístic o d’edificació en sòl no
urbanitzable que es puguin donar durant el període de vigència del Pla.
La totalitat del sòl inclòs en sistemes d’espais oberts de la zona objecte d’actuació es
considerat de protecció territorial d’interès agrari i/o paisatgístic.
Sòl no urbanitzable de protecció especial
D’altra banda, en la part sud de l’àmbit d’actuació, concretament en l’àmbit de la riera de
Santa Margarida, es troba una petita zona catalogada com a sòl d’especial protecció, que
tal com determina el Pla, són aquells sòls que tinguin un alt valor de connexió entre altres
espais que es troben sota una figura de protecció sectorial més restrictiva.
En aquest cas, tal com ja s’ha comentat en el punt anterior, l’àmbit d’estudi es troba
delimitant amb la XN 2000 denominada els Alta Garrotxa- Massís de les Salines, que
correspon a la riera de Santa Margarida.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 49 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Segons disposicions del Pla, el sòl de protecció especial ha de mantenir la condició
d’espai no urbanitzat tot i que aquest pot permetre determinades actuacions sempre
garantint la seva condició d’espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni
públic.
Tal com empara els punts 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret
legislatiu 1/2005), les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar seran
aquelles en que la transformació i afectació als valors que es protegeixen en aquest tipus
de sòl sigui mínima.
Sistema d’assentaments urbans:
Pel que fa a aquest sistema, el PTP determina que una estratègia de millora i compleció
per al petit nucli de la Vall de Bianya, entre d’altres.
Sistema d’infraestructures i mobilitat:
El Pla recull importants actuacions de millora de la xarxa viària, com són les variants de
les Preses i Olot de l’eix C-37/C-63 i un nou corredor per la continuació de l’A-26 fins a
enllaçar amb la C-26 (variant de la Canya-l’Hostalnou de Bianya) que ha d’executar el
Ministerio de Fomento.
M
odifi
caci
ó P
untu
al d
el P
OU
M d
el T
.M. d
e la
Val
l de
Bia
nya
al n
ucli
d’H
osta
lnou
.
P
àgin
a 50
de
112
Info
rme
de S
oste
nibi
litat
Am
bien
tal
Fig
ura
20.
Esp
ais
ob
erts
, est
ratè
gie
s d
’ass
enta
men
ts i
actu
acio
ns
d’in
frae
stru
ctu
res.
Fon
t: P
la T
errit
oria
l Par
cial
de
les
Com
arqu
es G
ironi
nes.
Fon
t: P
la T
errit
oria
l Par
cial
de
les
Com
arqu
es G
ironi
nes.
Àm
bit
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 51 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
2.3.3. POUM de la Vall de Bianya.
El POUM de la Vall de Bianya va ser aprovat pel ple de l’Ajuntament el 20 de maig de
2004, i aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona en data
07 d’abril de 2004.
Segons el POUM, el sòl on es troba l’àmbit d’actuació es donen diferents tipus de
classificacions.
Per una banda, en sòl urbà es troba el sistema d’equipaments (E11) i la zona d’alineació
a vial (habitatges unifamiliars aïllats, clau 3). La resta de sòl es tracta de sòl no
urbanitzable, zonificat com a zona agrícola per la presència de conreus.
Segons el POUM, es preveien 36 nous habitatges en el nucli d’Hostalnou, per assolir les
expectatives de creixement en l’horitzó 2004-2012, així com les reserves corresponents
per a reserves d’espais lliures i dotacions.
El nucli de l’Hostalnou no disposa en l’actualitat de zones destinades a creixements en
base a edificacions plurifamiliars. Aquest fet limita l’accés a l’habitatge per raons
econòmiques i dificulta les actuacions d’habitatge social. És per això que es proposa el
creixement en base a edificacions tipològicament més properes a la casa de poble
característica, fent possible conjunts plurifamiliars ve sigui en forma de cases
arrenglerades o en forma de pisos.
Dins el POUM de la Vall de Bianya, s’inclou el Pla Especial Urbanístic del catàleg de
masies i cases rurals. Tot i així, en l’àmbit d’actuació no s’inclou cap element catalogat.
2.3.4. Pla especial de la zona volcànica de la Garrotxa.
Per acord GOV/161/2010, de 14 de setembre, es va aprovar definitivament el Pla
Especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
L’objecte del Pla és el desenvolupament del règim de protecció de la Llei 2/1982, i la
definició detallada dels usos permesos en aquesta zona, mitjançant l’establiment dels
aspectes globals i estratègics de l’ordenació de l’àmbit territorial, i totes les
determinacions necessàries per a l’adequada protecció del medi natural i el seu paisatge.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 52 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
L’àmbit d’aplicació d’aquest Pla Especial correspon al Parc Natural de la Zona Volcànica
de la Garrotxa, establert pel Decret 41/2008, de modificació dels límits del Parc Natural
de la Zona Volcànica de la Garrotxa, de declaració de reserves naturals parcials i de
concreció topogràfica de l’àmbit territorial del Parc Natural i de les serves reserves
naturals.
Part del municipi de la Vall de Bianya es troba inclòs dins d’aquest àmbit, tot i que la zona
objecte de modificació puntual es troba catalogada com a àrea exterior d’influència
segons el Pla.
Segons el plànol d’ordenació núm. 1 del Pla, es mostra com l’Hostalnou de Bianya no es
troba inclòs en els límits del Parc.
Figura 21. Delimitació dels àmbits protegits.
Font: Pla Especial de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 53 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
En les àrees exteriors d’influència i de protecció hidrològica, com és el cas que ens
ocupa, els són d’aplicació les disposicions establertes específicament en aquest Pla,
concretament l’artc. 27.8:
L’equip de gestió ha de trametre informe preceptiu per expedients d’autorització o
de concessió relacionat amb l’ús de l’aigua o amb autoritzacions d’abocaments.
Els òrgans del Parc han d’emetre informe preceptiu sobre qualsevol pla, projecte o
autorització administrativa susceptible d’afectar als recursos hídrics del Parc.
2.3.5. Pla d’Infraestructures de Transport de Catalunya (PTIC)
El PTIC va ser elaborat amb l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa
d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb
l'horitzó temporal de l'any 2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta
d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla
complert d'infraestructures de Catalunya.
El PITC té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de
novembre, de política territorial, i de pla específic a l'efecte d'allò que estableix la Llei
9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat
Segons el PTIC es proposa en la planificació de la xarxa viària l’Eix Pirinenc (N-260/N-
152: Pont de Suert - Figueres), que estructurarà transversalment el nord de les
comarques gironines, enllaçant les tres capitals septentrionals: Figueres, Olot i Ripoll. Es
preveu el condicionament entre el Pont de Suert i Puigcerdà en la N-260 i el
desdoblament Besalú - Figueres, incloent el túnel de Perves i Viu i les variants del Pont
de Suert, la Pobla de Segur, Gerri de la Sal, Sort i la Seu d’Urgell i condicionament del
tram Canturri - Adrall. L’eix preveu la N-152: comú amb l’eix Barcelonès - Cerdanya per
Toses, i la C-26: condicionament entre Ripoll i Olot, incloent la variant nord de Ripoll, la
de Sant Joan de les Abadesses i la Canya.
La carretera C-26, inclosa en l’Eix Pirinenc, es troba delimitant el nord de l’àmbit
d’actuació, ja que es tracta de la carretera que travessa tot el nucli d’Hostalnou de Bianya
pel centre urbà.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 54 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Tot i així, el PTP de les Comarques Gironines recull com a corredor en estudi la
continuïtat de l’A-26 pel nord d’Olot, que seguirà aproximadament el corredor de la N-260
fins a la zona de Sant Andreu, punt a partir del qual anirà a buscar la C-26 passat
l’Hostalnou de Bianya.
2.3.6. Espais de la Xarxa Natura 2000 (LIC+ZEPA)
Xarxa d’espais naturals protegits creada a partir del que disposa la Directiva 92/43/CEE,
del 21 de maig de 1992, també coneguda per Directiva Hàbitats.
Aquesta està formada per Zones declarades d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i
Llocs d’Importància Comunitari (LIC).
L’àmbit d’estudi no es troba inclòs dins d’espais de la Xarxa Natura 2000, tot i així, la riera
que delimita el sud de l’àmbit pertany a l’espai de l’Alta Garrotxa-Massís de les Salines,
inclòs en la XN 2000.
A continuació es detallen els espais inclosos en la XN2000 més pròxims a l’àmbit, i la
seva situació i distància respecte aquest.
Alta Garrotxa- Massís de les Salines.
Codi: ES5120001 Superfície: 38.196,11
Tipologia: espais de muntanya interior Àmbit: terrestre
LIC: SI ZEPA: SI
Situació: al nord est de l’àmbit, a una distància superior als 3.000 metres. Tot i així, limítrof al sud de l’àrea d’actuació queda inclosa la riera de Santa Margarida.
Zona Volcànica de la Garrotxa
Codi: ES5120004 Superfície: 15.211,74
Tipologia: espais de muntanya interior Àmbit: terrestre
LIC: SI ZEPA: NO
Situació: al nord est de l’àmbit, a una distància superior als 2.000 metres.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 55 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Sistema transversal català
Codi: ES5110005 Superfície: 28.563,4
Tipologia: espais de muntanya interior Àmbit: terrestre
LIC: SI ZEPA: SI
Situació: al sud oest de l’àmbit, a una distància superior als 5.000 metres.
2.3.7. Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les Comarques
Gironines (CEINP).
El Catàleg d’Espais d’Interès Natural i Paisatgístic de les comarques gironines, editat
l’abril del 2009 per la Diputació de Girona, és una eina que presenta una sèrie de
recomanacions i mesures de preservació i protecció per a cadascun dels espais
establerts en el present catàleg.
En la zona d’actuació més a l’oest, la subparcel·la d de la parcel·la 197 (polígon 6), així
com una petita part de la zona d’equipaments esportius (E1), es troben classificades
segons el CEINP, com a espai d’interès natural (EIN), anomenat la Vall de Bianya (codi
núm. 151).
Es tracta d’un espai que engloba la conca de la riera de Bianya, abans d’entrar al Parc
Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i buidar les aigües al riu Fluvià. Es
caracteritza per ser un espai de plana al·luvial agrícola, envoltada de boscos.
Les actuacions i mesures de caràcter urbanística i ambiental que es proposen per a la
preservació de l’espai on s’inclou l’àmbit d’actuació són:
Protecció del bosc de ribera que hauria de ser de 50 metres d’amplada, entesos a
partir del marge que delimita el llit del riu, on només s’hi podrien desenvolupar
activitats agrícoles o forestals, i els 5 primers metres d’amplada lliures de
qualsevol altra alteració sobre la vegetació riberal.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 56 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
2.3.8. Catàleg de paisatge de les comarques gironines.
La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya,
crea el Catàleg de Paisatge com un instrument nou per a la introducció d’objectius
paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en polítiques sectorials.
Aquest consisteix en un document de caràcter descriptiu i prospectiu que determina la
tipologia dels paisatges, n’identifiquen els valors i l’estat de conservació i proposen els
objectius de qualitat paisatgística.
El contingut del Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines ha estat aprovat amb
caràcter previ el 23 d'agost de 2010 i es troba sotmès a informació pública.
Pel que fa a l’àmbit d’actuació que ens ocupa, aquest es troba en la Unitat de paisatge 23
del Catàleg de Paisatge de les Comarques Gironines denominada Valls d’Olot, i que en
l’àmbit d’actuació d’Hostalnou de Bianya es caracteritza pels següents trets distintius:
Alguns dels valors estètics propis de la zona és la singularitat de la plana agrícola
de la Vall de Bianya, espai dedicat fonamentalment al cultiu de farratges i cereals
farratgers. Pel fons de les planes discorren les principals vies de comunicació que
connecten les Valls d’Olot amb les ciutat de fora del seu àmbit.
Valor ecològic dels cursos d’aigua, com les rieres de Bianya, les quals connecten
d’oest a est, les seves àrees forestals de capçalera.
Destacar, també, el valor ecològic dels espais d’interès natural connector definits
en el Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les Comarques de Girona,
com és el cas de la Vall de Bianya.
En l’àmbit també és important el seu valor històric per l’àrea de paisatges
agroforestals articulats per masies.
Coincidint amb el traçat de la C-26, al seu pas per Hostalnou de Bianya, cal
destacar l’itinerari paisatgístic motoritzat global de Llança a Ribes de Freser.
Les dinàmiques del paisatge de la zona estan conduint a la plantació d’alguns
fruiters de regadiu, i l’abandonament d’algunes activitats agràries, comportant la
pèrdua del valor productiu especial de la zona. Per altra banda, el
desenvolupament d’una infraestructura viària preferent, des de l’entrada
d’Hostalnou a la C-26 fins a la N-260 a Olot també caracteritza l’actual dinàmica
paisatgística.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 57 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
En base a aquests valors identificats, els objectius de qualitat paisatgística (OQP)
específics que s’estableixen per aquesta unitat del paisatge són:
OQP 23.3. Unes vies de comunicació, així com els seus entorns, integrades
paisatgísticament i que no fragmentin els sistemes de connexió del territori.
OQP 23.6. Un paisatge agrícola de les Valls d’Olot productiu, preservat i ben
gestionat, que mantingui a cada lloc la diversitat d’elements que el caracteritzen i
el doten d’identitat pròpia, especialment el paisatge en mosaic format per camps,
prats, horts, masies, boscos i marges combinats de manera diferent en cada cas.
OQP 23.7. Unes fites paisatgístiques preservades i valoritzades que es
mantinguin com a patrimoni, i referents visuals i identitaris de qualitat per a la
població.
OQP 23.8. Un sistema d’itineraris i miradors que emfatitzin les panoràmiques més
rellevants i permetin descobrir i interactuar amb la diversitat i els matisos dels
paisatges de les Valls d’Olot.
En base als objectius identificats, s’identifiquen el llistat de mesures (criteris) i accions per
assolir aquests objectius:
Dirigits a la protecció: impulsar que el POUM del municipi de la Vall de Bianya
apliqui mesures de protecció del sòl als espais d’interès natural i connector.
Dirigits a la gestió:
- Realitzar una gestió efectiva de la zona PEIN/XARXA NATURA 2000,
corresponent a la riera del Santa Margarida, per mantenir la vegetació i la
fauna pròpies del domini biogeogràfic que li correspon i assolir una
adequada qualitat paisatgística.
- Potenciar les àrees de la vall de Bianya amb producció agrícola activa,
evitant-ne l’abandonament, regulant les substitucions de cultius i quantitats
de superfície agrícola destinada a conreus amb subvencions.
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 58 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
Dirigits a l’ordenació:
- Evitar una major dispersió de les urbanitzacions existents, afavorint
l’ocupació dels espais lliures de l’interior del nucli, enfront de l’ocupació de
noves àrees perifèriques.
- Promoure l’elaboració d’un Pla Especial urbanístic d’ordenació dels
municipis que comprenen l’espai agrari de la vall d’en Bas i la de Bianya,
per protegir les traces i mosaics agraris tradicionals, protegir els límits dels
fronts urbans i de les franges d’espais lliure entre nuclis i vies d’entrada,
recuperació dels espais agrícoles abandonats, limitar la implantació de
grans infraestructures i usos que poden malmetre el sòl, i posar-los en
valor com a espais de lleure i educació.
- Promoure una xarxa d’itineraris paisatgístics i miradors accessibles a peu
o amb vehicle.
2.3.9. Altres plans i programes.
Altres plans i programes a tenir en compte són els que es defineixen a continuació:
Programa de Gestió de Residus municipals de la Garrotxa (2007-2012).
Programa de manteniment i conservació de lleres de la comarca de la Garrotxa
(2006-2010).
Programa del cicle de l’aigua de la Garrotxa. Programa de mesures 2010-2015.
Agenda 21 del municipi de la Vall de Bianya.
Anàlisi de la mobilitat de la Garrotxa (2004). SIGMA.
Pla de Sanejament de Catalunya 1995.
Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005).
Programa gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC 2007-2012).
Programa gestió de residus de construcció de Catalunya (PROGROC 2007-2012).
Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (INUNCAT).
Pla Especial d’Emergències per Incendis Forestals a Catalunya (INFOCAT)
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 59 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
2.4. DEFINICIÓ DELS OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS ADOPTATS PER
LA REDACCIÓ DEL PLA
A continuació es detallen els objectius específics plantejats en la modificació esmentada,
tot tenint en compte els objectius de protecció predeterminats en l’àmbit internacional,
estatal, autonòmic o comarcal que estiguin relacionats amb l’àmbit d’actuació que el
present informe ocupa.
A més a més, es defineixen els objectius i criteris ambientals adoptats per a la redacció
del pla, que ha de garantir l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible. Es tenen
en compte els següents aspectes:
A- Sostenibilitat global del model d’ocupació
B- Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural
C- Qualitat del paisatge
D- Cicle de l’aigua
E- Ambient atmosfèric
F- Sostenibilitat i ecoeficiència en l’edificació i urbanització
G- Gestió dels materials i dels residus
Els objectius ambientals definits a continuació es troben correspostos amb els aspectes
considerats anteriorment, i alhora defineixen els criteris ambientals relacionats. Aquests
objectius es ponderen de forma jerarquitzada en funció de la seva importància relativa, i
alhora incorporen indicadors quantitatius (quan resulti procedent) per facilitar la posterior
verificació del seu compliment del pla.
OBJECTIU GENERAL A. Sostenibilitat global del model d’ocupació: minimitzar el
consum del sòl i racionalitzar-ne l’ús, d’acord amb un model urbanístic globalment eficient
i atenent als condicionants ambientals existents.
OBJECTIU ESPECÍFIC A.1: Evitar l’ocupació innecessària de sòl.
A.1.1. Concentrar les activitats i minimitzar el consum del sòl per evitar un model
urbà dispers i fragmentador del territori, i així aconseguir una tipologia urbana
compacta. (PRIORITARI)
Modificació Puntual del POUM del T.M. de la Vall de Bianya al nucli d’Hostalnou. Pàgina 60 de 112 Informe de Sostenibilitat Ambiental
A.1.2. Ordenar acuradament les vores dels teixits urbans i els espais periurbans,
delimitant el sistema d’espais lliures com a element de contenció i d’acabat de la
urbanització.
A.1.3. Adaptar l’oferta de creixement a les necessitats reals del municipi.
A.1.4. Ubicar els creixements residencials en continuïtat amb el sòl urbà constituït.
OBJECTIU ESPECÍFIC A.2: Contribuir a la mobilitat sostenible en el nucli urbà mitjançant
la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat.
A.2.1. Localitzar els nous creixements i equipaments de forma estratègica,
adossats a l’actual nucli urbà, amb la finalitat d’evitar els desplaçaments en
vehicle privat.
A.2.2. Disminuir i descongestionar la mobilitat rodada per la carretera principal,
dissenyant una arteria d’aquesta amb accés als nous creixements.
OBJECTIU GENERAL B. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni
natural: mantenir i millorar la biodiversitat i la connectivitat ecològica del territori.
OBJECTIU ESPECÍFIC B.1: Millora ambiental dels espais verds i la connectivitat
ecològica
B1.1. Dissenyar les àrees incloses en el sistema d’espais lliures, com a zona de
transició amb les àrees específiques d’interès natural, ecològic o connector.
(PRIORITARI)
B.1.2. Introduir el concepte de connectivitat biològica en el disseny de la xarxa
d’espais lliures. (PRIORITARI)
OBJECTIU GENERAL C. Cicle de l’aigua: compatibilitzar el planejament amb el cicle
natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial
globalment eficient.
OBJECTIU ESPECÍFIC C.1.: Prevenir els riscos hidrològics
C.1.1. Respectar els límits d’inundabilitat de la riera del Sta. Margarida.