02 les moneres

EL REGNE MONERA

Els eubacteris són organismes procariotes que estan representats actualment per unes 2000 espècies. Sabem que els bacteris són organismes molt antics, ja que hi ha evidències fòssils de bacteris de fa 3500 milions d’anys. Malgrat que són organismes molt simples amb poques estructures internes i tan sols quatre formes externes, els bacteris presenten una gran variabilitat de metabolismes. Tenen una mida que oscil·la entre les 13µ d’alguns bacils i 1µ d’alguns estreptococs.Els bacteris són els organismes més petits que disposen de tots els elements i dispositius metabòlics necessaris per a l’obtenció i la transformació de la matèria en qualsevol medi, per créixer i per replicar-se.

Els bacteris posseeixen quatre tipus morfològics:Els bacils, en forma de bastó;Els cocs, de forma esfèrica;Els espirils, en forma de bastó caragolat;Els vibrions, com una coma ortogràfica;

Alguns bacteris formen agrupacions d’individus, ja que, quan es divideixen, els bacteris fills es mantenen units per mitjà de càpsules. Els bacils solen presentar cadenes lineals d’individus, ja que el procés de divisió té lloc en una sola direcció. Els cocs, segons les possibles direccions de divisió, presenten diferents agrupacions que reben el nom diplococs, si es troben els bacteris reunits per parelles, d’estreptococs si formen cadenes, estafilococs si formen raïms o sarcines si formen associacions tridimensionals regulars.

L’estructura bacteriana

L’organització interna dels bacteris és molt més simple que la de les cèl·lules eucariotes; en canvi, la seva estructura superficial és més complexa.

Els components estructurals més importants dels bacteris són:

La càpsula bacteriana: és una capa externa que es troba en gairebé tots els grups bacterians patògens. S’atribueixen diverses funcions:•La regulació dels processos d’intercanvi amb el medi extern•Mecanismes de resistència davant la dessecació del medi•Permetre l’adherència entre el bacteri i els teixits de l’hoste•Dificulta la identificació i destrucció per part dels sistemes defensius de l’hoste.•Facilita la formació de colònies de bacteris

La paret bacteriana: és una coberta rígida i forta que dóna forma a les cèl·lules bacterianes. Les funcions de la paret són:•Mantenir la forma del bacteri•Actua de membrana semipermeable•Dóna resistència davant l’acció dels antibiòtics

La membrana plasmàtica és una coberta que envolta el citoplasma i té una estructura idèntica a la de les cèl·lules eucariotes. Una particularitat que presenta la membrana bacteriana és l’existència d’uns replecs interns que reben el nom de mesosomes. Les funcions d’aquesta membrana són:•Limiten el bacteri•Regulen el pas de substàncies nutritives

•Els mesosomes incrementen la superfície de la membrana plasmàtica i serveixen per subjectar el cromosoma bacterià•Els mesosomes també tenen una gran importància en la fisiologia bacteriana, ja que en ells trobem una gran quantitat d’enzims que duen a terme funcions tan important com: la duplicació de l’ADN, la respiració cel·lular, la fotosíntesi, l’assimilació de nitrats o nitrits, i la fixació del nitrogen atmosfèric.

Les inclusions. El bacteri les sintetitza en moments d’abundància d’aliments, o bé són residus del seu metabolisme. •Serveixen com elements de reserva nutritiva. .

Les vesícules gasoses són estructures buides que contenen gas. •Permet que passin els gasos•Permet la flotabilitat dels bacteris que les posseeixen.

Els ribosomes són partícules que estan lliures al citoplasma bacterià.•Fan la síntesi de les proteïnes

L’ADN bacterià està constituït per una sola molècula circular. En les cèl·lules bacterianes també hi pot haver una o diverses molècules petites d’ADN anomenades plasmidis. •Mantenir i conservar la informació genètica•Dirigir el funcionament de tot el metabolisme cel·lular. •Els flagels són prolongacions fines amb una longitud que pot arribar a mesurar diverses vegades més que la dels bacteris. N’hi pot haver entre 1 i 100. •Els flagels permeten la locomoció dels bacteris.

Els flagels són prolongacions fines amb una longitud que pot arribar a mesurar diverses vegades més que la dels bacteris. N’hi pot haver entre 1 i 100. •Els flagels permeten la locomoció dels bacteris.

Tant pèls com fímbries són estructures buides i tubulars. Les fímbries són curtes i molt nombroses, mentre que els pèls són llargs i tan sols n’hi ha un o dos per bacteri. Ni els pèls ni les fímbries tenen funció locomotora. Es creu que: •Les fímbries permeten als bacteris fixar-se al substrat •Els pèls participen en l’intercanvi de material genètic amb altres bacteris.

La fisiologia bacteriana

Els bacteris, també com a qualsevol ésser viu, desenvolupen funcions de relació, de nutrició i de reproducció.

Funcions de relació: molts bacteris disposen de mobilitat, és a dir es desplacen. El desplaçament es pot efectuar per mitjà de reptació sobre un substrat sòlid, per mitjà de moviments de contracció i dilatació, o per mitjà de moviment flagel·lar. Una de les respostes més ben conegudes davant de variacions del medi és la formació d’espores o formes de resistència, molt freqüent en bacteris que viuen en el sòl.

Aquests bacteris davant condicions adverses del medi, entren en períodes de metabolisme reduït i protegeixen el seu ADN. Les espores són extremadament resistents a les altes temperatures, fins a 80ºC, i també suporten condicions de sequedat, acció d’agents químics, com ara àcids i desinfectants, o radiacions durant llargs períodes de temps. Quan les condicions tornen a ser propícies, les espores germinen i donen lloc a bacteris amb totes les seves funcions.

Funcions de nutrició: els bacteris poden ser fotoautòtrofs, fotoheteròtrofs, quimioautòtrofs i quimioheteròtrofs. Els fotoautòtrofs o fotosintetitzadors fan servir la llum com a font principal d’energia i el diòxid de carboni com a principal font de carboni. Els fotoheteròtrofs són bacteris que fan servir la llum com a font d’energia i biomolècules com a font de carboni. Els quimioautòtrofs fan servir compostos inorgànics reduïts com a font d’energia i el diòxid de carboni com a font principal de carboni. Els quimioheteròtrofs fan servir un compost químic com a font de carboni i, a la vegada, aquest mateix compost és la font d’energia. La majoria de bacteris pertanyen a aquest últim grup.

Per una altra banda, la relació del metabolisme bacterià amb l’oxigen ha donat lloc a tota una sèrie de conceptes com: bacteris aeròbics (utilitzen l’oxigen en el seu metabolisme), bacteris anaeròbics (viuen sense oxigen). Els microorganismes anaeròbics que fan servir biomolècules com a fonts de carboni i energia reben el nom de fermentadors.

Funcions de reproducció. La reproducció dels bacteris és asexual. Es duu a terme per mitjà d’una bipartició o escissió binària, a la qual precedeixen una duplicació de l’ADN i una separació de les dues molècules en els dos bacteris fills. Els bacteris resultants són genèticament idèntics. Les colònies bacterianes són clonacions. En ambients naturals és molt freqüent la divisió per escissió desigual. Aquest tipus de reproducció comporta la formació de cèl·lules filles més petites, que es desprenen de la cèl·lula mare.

Els bacteris posseeixen, a més, uns mecanismes definits com a parasexuals, per mitjà dels quals intercanvien informació genètica amb altres bacteris.

La conjugació és un procés en el qual un bacteri, considerat donador, transmet ADN, a través dels pèls (pili sexual), a un altre bacteri receptor. Per simplificar el donador s’escriu com a F+ i el receptor com a F-.

La transducció és un fenomen d’intercanvi genètic que requereix un agent transmissor, que generalment és un virus, el qual transporta fragments d’ADN procedents del darrer bacteri parasitat.

La transformació és un procés pel qual un bacteri introdueix al seu interior fragments d’ADN que estaven lliures al medi i procedien de la lisi d’altres bacteris.

Aquests mecanismes d’intercanvi genètic expliquen la variabilitat que poden presentar alguns bacteris quan habiten amb altres de diferents. Un exemple d’aquest procés és la resistència als antibiòtics que han adquirit determinats bacteris patògens gràcies a la convivència a l’intestí amb bacteris simbiòtics que resisteixen bé l’acció d’aquests productes farmacèutics.

Els bacteris del cos humàA més dels bacteris patògens que ocasionalment colonitzen diferents parts del nostre organisme i ens provoquen malalties, hi ha un nombrós grup de bacteris que en condicions normals es troben en el nostre cos sense ocasionar problemes, sinó tot el contrari, provocant-nos beneficis.

L’intestí. En els excrements humans és possible comptabilitzar fins a cent mil milions de bacteris per gram, bacteris anomenat coliformes. Tots aquests microorganismes viuen principalment en el budell gros formant la microflora intestinal i tenen un paper molt important ja que aporten vitamines com la K , la B12 i altres a la nutrició humana. La microflora intestinal també produeix gas metà, un dels components dels gasos intestinals conjuntament amb l’aire que ens empassem durant la deglució. Exemple: Bifidobacterium sp.

La pell. Malgrat que la major part de la superfície corporal no és apropiada per al creixement bacterià, en algunes zones especialment humides com els espais interdigitals, les axil·les, els genitals o l’oïda. La microflora dèrmica varia amb l’edat i depèn de les condicions ambientals d’humitat, de temperatura i dels hàbits higiènics. Exemple: Lactobacillus sp., bacteris fermentadors responsables d’un PH àcid, que impedeix la proliferació de protozous i fongs paràsits.

La cavitat bucal. Malgrat que la saliva té enzims antimicrobians, en la cavitat bucal existeixen diferents hàbitats bacterians com la superfície dentària, les genives, la llengua o els intersticis dentaris, afavorits tots ells per les restes de menjar que poden quedar entre les dents. Exemple: Streptococcus sp. Aquests bacteris formen la placa dentària, descalcifiquen el teixit ossi de les dents, amb la qual cosa s’obre el pas a l’acció de nous bacteris, i s’inicia així els procés degeneratiu de la càries dental.