Xerrada meteorologia

ALGUNS CONCEPTES DE METEOROLOGIAALGUNS CONCEPTES DE METEOROLOGIA

L’ATMOSFERA: DEFINICIÓ

• És la capa gasosa que envolta la Terra.

• El gruix és aproximadament d’uns 10.000 km, malgrat que

• El 50% (de l’atmosfera) dels gasos es concentra als primers 5 - 6 km, i el 99% dels gasos es concentra als primers 30 km.

• La superfície terrestre està en contacte directe amb l’atmosfera, de manera que tot el que passa a la superfície afecta l’atmosfera i a l’inrevés.

• Permet la vida a la terra i els fenòmens meteorològics

• Protegeix de la radiació solar més nociva

• Regula la temperatura global del planeta. Aproximadament d’uns 15ºC de mitjana.

L’ATMOSFERA: COMPOSICIÓ

L’ATMOSFERA: ESTRUCTURA VERTICAL

A la TROPOSFERA tenen lloc els fenòmens meteorològics.

Divisió vertical segons temperatura

TERMOPAUSA

MESOPAUSA

ESTRATOPAUSA

TROPOPAUSA

Els límits entre capes també tenen el seu nom.

LA RADIACIÓ SOLAR

Les estacions

estiu hivern

LA RADIACIÓ SOLAR

L’ATMOSFERA: COM ES DISTRIBUEIX L’ENERGIAL’ATMOSFERA: COM ES DISTRIBUEIX L’ENERGIA

ENERGIA SOLAR

ENERGIA SOLAR

Nord

D A

ANTICICLÓ I DEPRESSIÓANTICICLÓ I DEPRESSIÓ

ascendència subsidència

divergènciaconvergència

Els anticiclons de superfície són zones d’altes pressions ( > 1013 hPa).

L’aire escapa del seu centre per anar cap a les depressions (divergència) i ho fa en sentit de les agulles del rellotge o horari.

L’aire de capes superiors ha de baixar a superfície per omplir el “buit” que es crea (subsidència).

Dificultat per formar-se núvols i en general s’associen a “bon temps”.A1025

ANTICICLÓ I DEPRESSIÓANTICICLÓ I DEPRESSIÓ

Les depressions o borrasques són zones de baixes pressions ( < 1013 hPa).

L’aire que prové dels anticiclons es dirigeix cap al seu centre (convergència) i ho fa en sentit contrari al de les agulles del rellotge o antihorari .

Amb la convergència l’aire ascendeix.

Facilitat per formar-se núvols i en general s’associen a “mal temps”.B

998

FORMACIÓ DE NÚVOLS

ELS NÚVOLS ES FORMEN PER LA CONDENSACIÓ DEL VAPOR D’AIGUA QUE HI HA A L’ATMOSFERA A PARTIR DE 4 MECANISMES:

ASCENS OROGRÀFIC

CONVECCIÓ

CONVERGÈNCIA

FRONTALCAL QUE HI HAGI HUMITAT PER FORMAR-SE ELS NÚVOLS, AIXÍ COM NUCLIS DE CONDENSACIÓ (PARTÍCULES MICROSCÒPIQUES DE SAL, SORRA, CENDRES, ...)

FORMACIÓ DE NÚVOLS. ASCENS OROGRÀFICFORMACIÓ DE NÚVOLS. ASCENS OROGRÀFIC

FORMACIÓ DE NÚVOLS. CONVECCIÓFORMACIÓ DE NÚVOLS. CONVECCIÓ

Estratiformes

Cumuliformes

Fibrosos

Cumuliformes desenvolupats verticalment

Mixtes

Estrats (St) Altostrats (As) Cirrostrats (Cs)

Cirrus (Ci)

ELS NÚVOLS: CLASSIFICACIÓ

Cúmuls (Cu) Altocúmuls (Ac) Cirrocumuls (Cc)

Estratocumuls (Sc)

--------------------Cumulunimbus (Cb)------------------

Cumuliformes sense llamps --------------------Nimbostrats (Ns)----------------------

Font: C.D. Whiteman

BAIXOS MITJANS ALTS 0-2000m 2000-6000 m 6000-8000 m alçada base núvol

ELS NÚVOLS I LA PRECIPITACIÓ

ELS NÚVOLS. NÚVOLS ALTS

ELS NÚVOLS. NÚVOLS MITJANS

ELS NÚVOLS. NÚVOLS BAIXOS

ALTRES NÚVOLS

ELS NÚVOLS I LA PRECIPITACIÓ

PRECIPITACIONSPRECIPITACIONS

LÍQUIDA SÒLIDA

AIGUA QUE CAU DE L’ATMOSFERA I ARRIBA AL TERRA

HIDROMETEORS

PRECIPITACIONS. TIPUSPRECIPITACIONS. TIPUS

PLUJA: gotes de diàmetre > 0.5 mm i caigudes amb intensitat moderada.

PLUGIM: moltes gotes de diàmetre < 0.5 mm, i caigudes amb intensitat feble.

NEU: cristalls de gel que es presenten amb diverses formes, sobretot en forma d’estrella.

AIGUANEU: barreja de pluja i neu o cristalls de neu en fusió.

NEU GRANULADA: grans de gel blanc i opac (2 - 5 mm diàmetre) que s’esclafen en caure al terra.

PLUJA GELANT: precipitació líquida que es congela en arribar al terra.

CALAMARSA / PEDRA: grans de gel que presenten diverses capes opaques i transparents alternament. (> 5 mm diàmetre / > 1 cm diàmetre).

RUIXAT O XÀFEC: gotes de gran diàmetre que cauen amb intensitat forta.

8 TIPUS

EL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYAEL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYAEL SERVEI METEOROLÒGIC DE CATALUNYA

TEMPS I CLIMATEMPS I CLIMA

Temps Clima

Quin temps va fer el 8 de febrer de 1998?Què està passant ara?Quin temps farà?

Quina és la mitjana de les temperatures màximes del mes d’agost?Quina és la pluviometria del mes de setembre a ... ?

Estat de l'atmosfera en un lloc i un moment determinats

Mitjana dels estats de l’atmosfera en un període de temps determinat, a poder ser de més de 30 anys

MeteorologiaCiència que estudia l’atmosfera

ClimatologiaCiència que estudia el clima

EL TEMPS

Estacions meteorològiques

Eines d’observació i teledetecció:

Radiosondatges

Imatges de satèl·lit

Imatges radar

Detecció de llamps

Boies oceanogràfiques

Transmisió per telèfonia GSM, ràdio i telefonia via satèl·lit

Centre Control SMC:

Emmagatzematge dades

ESTACIONS METEOROLÒGIQUES AUTOMÀTIQUESESTACIONS METEOROLÒGIQUES AUTOMÀTIQUES

ESTACIONSESTACIONS METEOROLÒGIQUES AUTOMÀTIQUESMETEOROLÒGIQUES AUTOMÀTIQUES

Sant Pere Pescador

Certascan

Guardiola de Berguedà Amposta

Ulldeter

SENSORS D’UNA EMA: Velocitat del vent (a 10 m) Anemòmetre

Direcció del vent (a 10 m) Penell

Temperatura (a 1,5 m) Termòmetre

Humitat relativa (a 1,5 m) Higròmetre

Pressió atmosfèrica Baròmetre

Radiació solar global (a 2 m) Piranòmetre

Radiació neta (a 1 m) = Piranòmetre

Precipitació (a 1,40 m) Pluviòmetre

Gruix de neu (a 2 m) NivòmetreTemperatura de neuTemperatura de Subsòl Sensor humectació vegetalRadiació eritemàtica Biòmetre

ELS SENSORS

EL CLIMAEL CLIMA

Centre Control

SMCTractament

dades

Divisió climàtica de Catalunya segons el

règim termopluviomètric

EL RADIOSONDATGE

EL RADIOSONDATGE

LA XARXA DE RADARS DE CATALUNYALA XARXA DE RADARS DE CATALUNYA

Actualment hi ha 4 radars meteorològics operatius (Vallirana, Puig d’Arques, la Panadella i Tivissa)

El funcionament bàsic d'un radar és el següent: 

1) El radar envia energia a través de l'antena cap una certa direcció.

2) Si l'energia enviada troba un blanc en el seu camí, el blanc retorna un eco al radar, és a dir, una part de l'energia rebuda. Si l'energia no troba cap blanc no retorna cap eco.

3) El radar processa l'eco rebut i determina la seva posició, intensitat i moviment.

Aquest procés de transmissió i recepció es repeteix unes mil vegades per segon i permet determinar la presència de precipitació a uns 100 km al voltant del radar.  

FUNCIONAMENT DELS RADARS

EL RADAR

LA XARXA DE DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUESLA XARXA DE DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES

Actualment hi ha 4 detectors operatius (Castellnou de Seana, Muntanyola, Begues i Amposta) que formen

la Xarxa de Descàrregues Elèctriques

LA XARXA DE DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUESLA XARXA DE DESCÀRREGUES ELÈCTRIQUES

Relació llamps/pluja acumulada

XARXA D’INSTRUMENTS OCEANOGRÀFICSI METEOROLÒGICS

BOIES METEOROLÒGIQUES I OCEANOGRÀFIQUES :

• Velocitat i direcció del vent, temperatura, …

• Alçada de les onades, període de les onades, direcció de les onades, corrent, …

(08:00-09:00)Golf de Roses (H3)

Tordera (H4) (06:00-07:00)

Llobregat (H2) (07:00-08:00)

(06:00-07:00)Cap de Tortosa (H5)

EL SATÈL·LIT METEOSAT

EL SATÈL·LIT METEOSAT

EQUIP RECEPTOR D’IMATGES DELSATÈL·LIT METEOSAT

OPERATIVA DE PREDICCIÓOPERATIVA DE PREDICCIÓ

Moltes gràcies per la vostra atenció!