Música a l'ADIS · es fa tard i cau el vespre; ens acomiadem i veiem al retrovisor del cotxe, que les nostres galtes han retrobat el color de la vida. Aquest bimestre us presentem
Post on 12-Jan-2020
0 Views
Preview:
Transcript
Núm.52Abril - Maig 2014 Cerdanya
|| Distribució gratuïta
Cerdanya
Revista de la Fundació
Música a l'ADIS
Estrasburg
La VCUF més solidària
I Primavera Musical
El cor d'Alsàcia
L'1 de juny corre persumar capacitats
Treballar des de casaTreballar en autonomia
SumariPodrán cortar todas las florespero no podrán detener la primavera
Editorial4.
5. Som ADIS
L'ADIS col·labora amb la USEEde l'INS Pere Borrell
8. Som ADIS
Sumant capacitats
18. Ara què cuinem?
Benvinguda primavera
12. Herois Quotidians
Rosa Campà: Cada nen és un món!
16. Cerdans al món
Estrasburg: la ciutat dels colors
20. Online
Per què treballo des de casa?
10. Aprendre
En lletra menuda
MIR
EIA
CO
LL
RA
MO
N A
RD
ID
14. Sentir-se bé
Moure's més per viure més i millor
NÚ
RIA
BA
LIE
LLA
S
8
18
JOA
N R
EY
ES
6. Som ADIS
Música a l'ADIS
16
EN
RIC
SIR
VE
NT
CA
SA
S
20
Institucions col·laboradores
Ajuntaments de:Alp
BellverGer
Fontanals de CerdanyaLlívia
Puigcerdà
Consell Comarcal de Cerdanya
Dipòsit legal GI-1253-2005Tirada: 2.500 exemplars
ED
IT
OR
IA
L
4
Revista de la Fundació ADISNº 52 Abril - Maig 2014Publicació bimestral
Sandra Adam
Cesca Casadesús, Ariadna Duran,Marta March, Marc Monés, Ester SirventRafael Villena
Núria Baliellas, Rosa Campà, Dipsalut, Equip Fundació ADIS, Emili Giménez, Benet M. Marcos,Anna Òdena, Gael Piguillem, Montse Monrabà, Joan Reyes, Marc Reyes, Imma Riu, Jordi Segarra, Enric Sirvent,Santi Sirvent
Nuria Contreras, Tere Contreras
Nuria Contreras, Tere Contreras
Ester Sirvent
Sandra Adam
El Local de la Fundació ADISRec de Sant Agustí, 7 baixosTel: 972880106PUIGCERDÀ
Correu: Web:
Coordinadora:
Consell de Redacció:
Col·laboradors:
Disseny:
Il·lustració de la portada:
Il·lustracions:
Assessorament lingüístic:
Maquetació:
Impremta:
Redacció i Administració:
, Dolors Tané,
Marc Monés
Cadí, S.L.
adis@fundacioadis.org www.fundacioadis.org
www.facebook.com/revistacolors
Podrán cortar todas las flores... Redacció Colors
... pero no podran detener la primavera
Des del maig del 68 a la Primavera àrab passant per la Primavera dels pobles
(1848) la primavera s'associa a canvi, renovació, aire net. Diu la dita que la
primavera la sang altera; el paisatge s'omple de color, el dia s'allarga i la vida
comença a fer-se de portes enfora. Preludi de l'estiu, amb l'arribada de la
primavera tornem a mirar-nos i a revisar la llista de propòsits que ens vam fer per
cap d'any. Decididament, traiem la pols del carnet del gimnàs que ens vam fer al
setembre. Els que no en tenim, no tenim excusa perquè Dipsalut ens ho posa
fàcil perquè veiem que ara sí, que ara ve de gust, que aquest any farem
l'operació biquini.
I ja posats a fer, comencem a posar-nos guapos per dins i aprofitem el plaer de
llegir al sol, recobrem velles amistats i fem aquella costellada de què tant temps
fa que parlem i no s'acaba de materialitzar mai. Encetem converses que no
acaben i, quan acaben, ens adonem que potser no ens caldrà tant de gimnàs
perquè l'operació biquini ja l'hem feta menjant costelles, xerrant, rient i jugant a
futbol amb unes normes peculiars. I és que, al capdavall, el que compta és
divertir-se i les coses no són tan complicades com semblen. Rialles i bon rotllo i
es fa tard i cau el vespre; ens acomiadem i veiem al retrovisor del cotxe, que les
nostres galtes han retrobat el color de la vida.
Aquest bimestre us presentem un número amarat d'esperit primaveral, ple de
projectes que comencen carregats d'il.lusió que ens conviden a moure el cos i a
fer ballar el cor. Us apunteu a la cursa Sumant capacitats? Nosaltres hi serem!
També us oferim tot un festival per als sentits: al llarg dels mesos d'abril i maig
podrem delectar la nostra oïda amb el cicle de concerts Primavera musical que
té lloc al local de la Fundació i podrem coronar la diada de Sant Jordi fent un regal
al nostre paladar amb el pa de Sant Jordi o la gelatina de fruites per aquells que
ens haguem pres seriosament allò de l'operació biquini.
I perquè aquesta primavera no quedi en una flor que no fa estiu, a l'ADIS hem
iniciat un projecte de col·laboració amb professionals de diversos àmbits que
presentaran activitats de dansa, teatre i màgia a la USEE de l'Institut Pere
Borrell; unes activitats que demostren que no només comuniquem amb
paraules.
Començàvem amb l'esperit combatiu associat a la primavera i hem volgut
reflectir aquest esperit a partir de l'experiència de qui per nosaltres és una
heroïna: la Rosa Campà, una dona que ha fet sorgir la primavera d'ermots d'on
s'havien tallat totes les flors. Un cant a l'esperança i la demostració que la il·lusió
és l'empenta que fa girar el món.
Finalment presentem dues mostres de persones que buscant la llibertat de fer el
que els agrada i de portar una vida on és més important el ser que el tenir han
pres decisions importants: el Santi ha optat per marxar a viure i treballar a
l'estranger mentre que el Benet presenta l'opció de treballar a casa, una manera
de fer que permet flexibilitat i llibertat a l'hora de decidir com gestionar el temps
o conciliar la vida familiar i la laboral.
S O
M A
D I S
5L'ADIS col·labora amb la USEE de l'INS Pere BorrellEquip Fundació ADIS
ara l'escola, el casal d'estiu o col·laboracions en el teatre o en diferents entitats. És un espai per descobrir i desenvolu-par la vessant artística que es porta a l'interior a través del moviment; un espai de trobada per compartir les inquietuds de la dansa, aprendre a ballar, conèixer professionals, intercanviar i observar com a espectador; un espai que ofereix diversos estils de dansa que s'adapten als gustos de cada intèrpret.
Per descomptat, la bona resposta dels participants i, com no, l'intercanvi de sensacions i emocions. També ha estat gratificant, però, descobrir que cada dia aprens coses noves i que les experiències amb les persones són constants fluids
El passat mes de desembre, a la Fundació ADIS es va engegar d'aprenentatge. Sorprèn com absorbeix i filtra la informació un projecte de col·laboració amb la Unitat de Suport a cada persona en funció dels seus interesos i necessitats.l'Educació Especial (USEE) de l'Institut Pere Borrell.
El professorat ens havia transmès la necessitat dels nois i De beneficis, la dansa en té molts i per a aquest col·lectiu noies de fer activitats externes que trenquessin amb la encara més. La dansa és un món molt gran que aporta rutina diària i que, alhora, permetessin treballar i estimular diverses estratègies i disciplines de treball per a tots els el grup de forma diferent. interessos. Però, a trets generals, s'aprenen i milloren les
capacitats tant físiques, com psíquiques, com emocionals. Així doncs, a partir d'aquesta necessitat vàrem elaborar un Amb el treball motriu es desenvolupen aspectes físics que programa d'activitats dirigides a aquest col·lectiu i vam obrir ajuden a la mobilitat i rendiment físic com ara la força, la el projecte a voluntaris que hi volguessin col·laborar. resistència, la flexibilitat, la coordinació i el ritme. A més, la
dansa aporta un treball d'emocions i sentiments que Des de la Fundació ADIS s'han realitzat tallers de psicomotri- flueixen a l'interior de les persones i que s'expressen i es citat, dinàmiques de grup i proves esportives adaptades. Hi manifesten amb la comunicació no verbal; és a dir, amb la ha també altres activitats que seran portades a terme per comunicació corporal. Per tant, a través del cos i el movi-col·laboradors: En són exemples els tallers d'expressió ment els nois i noies poden expressar-se lliurement, abocar corporal, de mobilitat amb figura o de coreografia que sentiments interiors i alliberar-se de pesos; trobar el correran a càrrec de ; el taller de teatre que portarà a benestar i la salut en un mateix i fomentar la relació i terme la Carme Élez, voluntària i membre del grup de teatre comunicació amb els altres. El treball integral i intrínsec que de la Fundació ADIS o bé el taller de màgia que dinamitzaran aporta la dansa té profunds beneficis tant per a la persona l'Eduard Villena i el Daniel Hilario. com per a la seva integració i desenvolupament a la societat.
Des de la Fundació agraïm a totes aquelles persones que, de forma voluntària, s'han engrescat a participar en aquest Aquesta experiència m'ha aportat riquesa en les experièn-projecte i a fer possible que l'alumnat de la USEE pugui cies, noves sensacions i records, reflexió i ganes de conti-aprendre i gaudir a partir d'activitats diferents i divertides. nuar treballant perquè tothom pugui gaudir de la dansa.
M'ha sorprès veure com, amb il·lusió, qualsevol cosa és
valida per gaudir i compartir amb els altres. També merave-
lla veure com la persona que menys t'esperes et sorpren
amb una mirada, un somriure, amb l'esforç i amb l'escletxa és l'escenificació dels meus aprenentatges i de la felicitat.experiències com a professional de la dansa. Neix el 2011
amb les ganes i la il·lusió de fer arribar la dansa a la Cerdanya, amb l'objectiu de despertar l'interès d'una nova
Estaré encantada de poder transmetre i compartir els meus font artística i despertar la llum que dansa a l'interior de coneixements aportant dansa i felicitat a les persones; cadascú a través d'una metodologia creativa que respecta encantada de poder donar l'oportunitat de gaudir del les peculiaritats individuals. Ara, ja en ple funcionament,moviment i la dansa i de col·laborar amb els alumnes de la és un centre educatiu de llenguatges artístics basats USEE perquè també ballin. en el moviment; un projecte amb diversos plans d'acció com
- Que ha estat el mes gratificant de l'experiència amb la USEE?
- Quins beneficis te la dansa per a aquest col·lectiu?
dansart
- Que t'ha aportat?
- Que t'ha sorprès?Entrevista a Anna Òdena, directora de dansart
- D'on sorgeix dansart?
Dansart
- Repetiries experiència?
dansart
EQ
UIP
FU
ND
AC
IÓ A
DIS
S O
M A
D I S
6 Música a l'ADISJordi Segarra
Música a l'ADIS és un projecte ideat per la Fundació ADIS grups musicals. Ens agradaria, a més, que en aquests grups
que té com a objectiu principal fomentar la integració social hi poguessin participar persones amb diversitat funcional.
de les persones amb discapacitat a través de la música. Sota
Un altre objectiu, no menys important, és que en aquest el nom de PRIMAVERA MUSICAL el local d'ADIS es conver-intercanvi d'experiències musicals hi participi un públic el teix en un espai per compartir música en directe.més divers possible. Pretenem que el Local d'ADIS, un espai
integrador, pugui acollir un públic més divers que el que Això vol dir que posem el local d'ADIS a disposició de grups
podria assistir a sales de concerts o a espais musicals més musicals de la Comarca -que sovint tenen dificultats per
convencionals.trobar espais on actuar- per a que puguin compartir la seva
música. A la vegada, també volem incentivar que els Per altra part, volem que moltes de les persones usuàries de estudiants de música -adults i joves- s'animin a crear nous la Fundació ADIS puguin experimentar la música no sola-
ment com a espectadores sinó també com a actores. Així en
el marc de la PRIMAVERA MUSICAL ADIS hem programat un
taller de percussió i ritme adreçat a persones amb discapaci-
tat que es portarà a terme durant els mesos de maig i juny.
En aquest projecte: Música a l'ADIS, comptem amb el suport
de l'Escola Municipal de Música de Puigcerdà. La implicació
de la seva directora, Carme Baulenas, i de tot l'equip de
professors, encapçalat per l'Albert Martínez, ha estat
fonamental per donar forma, qualitat i sensibilitat a aquesta
PRIMAVERA MUSICAL.
Hem comptat també amb els suport institucional de
l'Ajuntament de Puigcerdà i del Consell Comarcal de
Cerdanya, als quals agraïm la seva confiança en nosaltres.
En aquesta PRIMAVERA MUSICAL 2014 hem programat 7
concerts. El primer d'ells, a càrrec dels Professors de l'Escola
EM
ILI G
IMÉ
NE
Z
EM
ILI G
IMÉ
NE
Z
S O
M A
D I S
7
Mú-si-ca: tres síl·labes que, només de sentir-les, el nostre amb el ritme que ens empeny cada dia, amb l'harmonia que ens fa viure. cap ja balla els primers compassos d'aquella peça que ens
agrada tant; o aquelles primeres notes d'una cançó que Set concerts: do-re-mi-fa-sol-la-si, un per a cada nota de reconeixem que no ens agrada gens però que, inevitable-l'escala. Set pinzellades de diversos estils, set escenaris per a
ment, no ens podem treure del cap. Música és el que ha set grups diferents.
arribat a l'ADIS amb la primera edició de la PRIMAVERA MUSICAL. A la Fundació ADIS no sabíem que ens faltava la banda sonora però ara que l'hem trobada ens costarà de deixar-la
marxar. Moltes felicitats a l'equip de persones que fa El concert inaugural ha estat un plaer. Els professors de possible aquest projecte.
l'Escola Municipal de Música Issi Fabra van portar els seus
instruments per regalar-nos més d'una hora de pinzellades
d'història de la música. Algunes peces virtuoses ens van fer
posar la pell de gallina, altres ens van traslladar a un cafè de
Lisboa i, al final, vam tornar a la nostra terra de la mà de
Carme Baulenas que sempre procura recuperar cançons
d'aquí i d'abans.
El format de la PRIMAVERA MUSICAL permet prendre un cafè o un refresc mentre s'escolta música de prop, tan a prop que és una oportunitat única per mesclar-se amb els instruments en directe, formar part del sentiment de l'intèrpret que és a un metre. El local de l'ADIS esdevé un bon lloc per retrobar-se amb la música que tots duem a dins,
de Música i el segon, dels grups de combo de rock de la
mateixa escola de música Issi Fabra, van tenir lloc durant el
passat mes de març. Teniu encara, però, l'oportunitat de
gaudir de 5 concerts més que es duran a terme al llarg dels
mesos d'abril i maig (vegeu programa). Us hi esperem, sereu
benvinguts!
Les persones que hem impulsat aquest projecte estimem la
música i hem volgut que la música ens serveixi per a la
integració social. Ja deia Beethoven que la musica és la
mitjancera entre la vida dels sentits i l'esperit. A nosaltres,
ens agradaria que la música fes més petites les nostres
diferències i més grans els nostres cors.
La banda sonora de l'ADISRedacció Colors
EM
ILI G
IMÉ
NE
Z
EM
ILI G
IMÉ
NE
Z
8 Sumant capacitatsGael Piguillem
S O
M A
D I S
A principis de juny se celebrarà la tercera edició de la Volta adaptat les activitats i hi incloem una prova esportiva inclusiva per a persones amb discapacitat.Cerdanya Ultrafons, un conjunt de curses de muntanya
apadrinades per Kilian Jornet. La VCUF ofereix un ventall
d'opcions a gust de tots els corredors: des de la cursa més
curta, de 5 quilòmetres, fins la prova reina de 214 El diumenge 1 de juny se celebrarà la cursa SUMANT
CAPACITATS a la vila de Llívia. Amb un recorregut de 5 km, quilòmetres que descriu un recorregut circular al voltant de sortirà del Parc de Sant Guillem i farà una volta passant pel la vall. Fer la volta a la Cerdanya corrent és una idea que va poble d'Oncés per tornar a Llívia. La cursa pretén ser una tenir el propi Kilian quan era petit i que, amb la Volta festa on tothom s'ho passi bé practicant esport i gaudint de Cerdanya Ultrafons, s'ha fet realitat.la natura.
La VCUF pretén donar a conèixer els antics senders que Tothom hi és benvingut: qui practica sovint aquest esport i unien els pobles de la Comarca, convertir la Cerdanya en la
capital de l'esport i la muntanya i també col·laborar amb qui simplement vol gaudir d'una passejada amb els amics, projectes socials. els més menuts de la casa i també els padrins, persones amb
qualsevol tipus de discapacitat o sense perquè, de fet, es
tracta de demostrar al món que tots tenim les mateixes La VCUF és molt més que una cursa: és un repte on tots els capacitats. No es tracta de creuar la línia primer sinó de participants es marquen els seus propis límits, és una
gaudir al màxim de la festa.competició amb un mateix mentre es gaudeix del marc
privilegiat que ens ofereix la Cerdanya.
Aquesta edició 2014 es destinaran els esforços a les La VCUF ofereix moltes activitats durant la setmana de la
següents entitats:cursa, totes elles pensades per donar a conèixer l'entorn i
és una associació per poder viure en pròpia pell la grandesa dels esports de sense ànim de lucre, d'àmbit estatal, que treballa per muntanya.millorar la qualitat de vida de les persones afectades per
l'epidermòlisi bullosa. Una malaltia, de les anomenades Qualsevol persona es pot marcar els seus reptes i qualsevol minoritàries, coneguda com a pell de papallona que fa que ha de poder fer-ho a la muntanya. És per això que hem
Una cursa inclusiva i solidària
Per què un projecte social al voltant de la cursa?
A qui anirà destinat el projecte social?
?DEBRA, associació piel de mariposa:
JOA
N R
EY
ES
S O
M A
D I S
9
els qui la pateixen tinguin la pell tan feble que un acte tan
habitual com vestir-se o dutxar-se els resulti dolorós. Us
recomano dediqueu uns minuts a conèixer la Clàudia mirant
aquest vídeo:
és una entitat social sense ànim
de lucre que promou l'ús de les tecnologies i metodologies
per al canvi social i educatiu. La VCUF col·laborarà amb el
projecte Box 21 que consisteix en la creació de 21
aplicacions per a dispositius mòbils de caràcter social i
gratuïtes, que ofereixin solucions d'integració a la societat
en el dia a dia.
l'Emma Roca o la Núria Picas) així com per persones Alguns dels corredors de muntanya més famosos del món afectades d'epidermòlisi i persones amb síndrome de dedicaran uns dorsals simbòlics de la VCUF amb la seva Down. Aquests vídeos es penjaran a la web i a les diverses signatura i una frase motivadora. La majoria d'aquests xarxes socials de la VCUF per tal d'aconseguir un efecte viral. dorsals es vendran i valdran com a inscripció per a participar Cada vídeo correspon a un valor de vida que és necessari a la cursa SUMANT CAPACITATS. Uns quants d'aquests tant per a l'esport com per a la vida de les persones dorsals, els corresponents a corredors de la talla del Kilian, afectades per una malaltia o que tenen una discapacitat: la se subhastaran.
cooperació, la confiança, la constància, la superació i
l'esforç.Qui així ho desitgi, podrà inscriure's a la cursa SUMANT
CAPACITATS sense haver de pagar el dorsal solidari. Els Us esperem el proper dia 1 de juny a Llívia a la cursa
diners de les inscripcions aniran destinats igualment a la SUMANT CAPACITATS per col·laborar amb aquesta causa ja causa solidària.sigui com a corredors, com a voluntaris o espectadors! La
fundació ADIS, entitat de referència a la Cerdanya en la Per a la difusió del projecte solidari hi haurà 5 vídeos sensibilització amb les persones discapacitades, hi serà motivadors protagonitzats per 5 esportistes de renom del
món de les curses de muntanya (com el mateix Kilian, present. Ens hi acompanyeu? Som-hi!
http://youtu.be/N4SmbOaAnmo
?Fundació Intinerarium:
Com ho farem?
MA
RC
RE
YE
SM
AR
C R
EY
ES
A P
R E
N D
R E
10 En lletra menuda...Imma Riu
Torno cap a casa després de la xerrada a la darrera Escola A què t'agrada jugar?
Bressol. Quantes en dec haver fet en aquests anys? Ha anat Si tu t'ho passes bé, ell segur que també.
bé. Mares atentes a les esperades receptes màgiques. Algun
pare –cada cop més, sí!- trencant estereotips i, com és
habitual, les mateixes preocupacions: els hàbits de menjar, I perquè te
dormir, les rebequeries, les pors, la gelosia o alguna més n'has de privar? Si poc a poc pots aconseguir que
potser? s'adormi sola, no a coll o que quan plori aprengui a
esperar-se una mica fins que hi vas perquè no l'hauries
de tenir a coll si et ve de gust?Una mare em va comentar en una xerrada en una escola: -
És
cert, segurament ho va fer amb més tranquil·litat que
moltes mares d'avui dia que només en tenen un. La diferència – li vaig contestar – és que a la teva mare ningú li
Mira, jo quan arribo a casa, em poso a fer el sopar. va dir que si no donava pit és que no estimava prou el seu fill,
que als fills se'ls havia d'estimular, fomentar la lectura i els Sembla que ara tots enyorem aquelles mares que eren bons hàbits; que no havia de malcriar-los (o sigui, tenir-los a sempre a casa i magnifiquem aquesta situació. En un grup coll...Mai!) ni un munt de consells que professionals, veïnes i de famílies vaig preguntar: algú dels qui de petit tenia la amigues amb bona intenció (i molta formació, sobretot) mare a casa recorda si s'asseia a terra amb ell a jugar? A s'encarreguen de donar. Potser la teva mare no va estar explicar contes? A pronunciar paraules en un perfecte formant-se durant més de 20 anys per una professió de anglès (és que el que no aprenguin als 3 anys, costarà més -futur, un càrrec prou important... fins que el rellotge biològic diuen els entesos-)...? Ningú va aixecar el braç. Ara poden li va demanar que interrompés aquelles aspiracions per no fomentar la psicomotricitat, la lectoescriptura, els idiomes, només introduir-ne unes altres sinó – més difícil, encara – l'oïda per la música... No podem fer, simplement, de pares? compaginar-les. Ah! I essent un 10 en tot. Simplement, va Això em porta a pensar en una altra de les clàssiques anar fent.preguntes:
D'aquestes preocupacions, les que no surten als manuals, és
de les que m'agradaria reflexionar; De la lletra menuda. Us
en posaré uns exemples i el que jo vaig contestar. Cap. Aneu a passeig i ves-li
?A què he de jugar amb el meu fill?
?Des que he tingut la nena fa un mes, tota la família
m'insisteix que no l'agafi, que la malcriaré.
No ho entenc. La meva mare va pujar quatre fills,
treballava i no tenia tantes preocupacions ni angoixes... ?Quan arribem a casa és dolent que juguem a fer dinars
amb les cuinetes? ??? - És que com que se'ls ha de
fomentar l'hàbit de la lectura (1 any i mig!!) des de
petits! Ens hauríem de posar a mirar contes millor?
?Què puc fer per fomentar la intel.ligència del meu fill?
Quin llibre puc comprar?
XA
NTA
L G
RA
U
A P
R E
N D
R E
11
XA
NTA
L G
RA
U
comentant Un consell: estigueu bé, si us agrada la feina gaudiu-ne i al
i peus desapareguts quan us vestiu, deixeu que remeni vespre, quan arribeu a casa, dieu als vostres fills que esteu
l'aigua, jugueu amb tot (fins i tot el tap o l'aixeta) a la contents de ser qui sou, d'estar amb ells. Quina motivació banyera... Amb tot el que poden aprendre només amb tindran per la feina si la veuen com un càstig que no les activitats diàries, creieu que cal fer un màster en el permet que els pares estiguin amb ells i que és quelcom foment de la intel·ligència dels nens de 0 a 3 anys? A que es fa per força. Uns pares frustrats, amb sentiments de més, vosaltres teniu tant de temps?
culpabilitat, què ensenyen? Alegreu-vos-en per ells si han
estat bé a l'escola, si han jugat amb la cangur que els ha
anat a portar o a recollir, si amb l'àvia han comprat un tall Sabeu la quantitat de coses
de coca. Si això és el que tenim avui dia, normalitzem-ho. que aprenen al pati? A compartir, a esperar, a tolerar
No passa res. Per a ells serà normal i per a nosaltres també frustracions, a buscar-se la vida per no avorrir-se...
ho hauria de ser.
Per sort, tot es pot aprendre. Fins i tot a fer només de pares Res. Oi que, si ens i mares. Sort n'hi ha!avorrim, tard o d'hora haurem de buscar alguna cosa
per sortir d'aquest estat tan desagradable? Els ho hem
permès als nens i nenes d'avui? Els cotxets són plens de
joguines perquè es distregui; les cadiretes dels cotxes
van plenes de ninots, instruments musicals (o
sorollosos) perquè es distreguin (ah! i se'ls estimulin les
neurones, no ho oblidem!); les estones de casa les
dediquem a oferir-los totes les joguines, televisions...
perquè no s'avorreixin. Tot això per no esmentar les
bosses de les mares: plenes fins a vessar d'aigua,
galetes, sonalls... no fos cas que tingués set i fins arribar
a casa, que són deu minuts, sofrís una deshidratació; o,
pitjor, que passés gana! Podria patir desnutrició, com a
mínim! És curiós: diuen que els nens d'avui dia ho volen
tot de seguida, que no toleren frustracions, que no
valoren res... Per què deu ser?
Qui diu que
tots els nens han de caminar a l'any, o parlar als dos o
–pitjor- controlar els pipins a la primavera, amb el bon
temps...? Amb aquests 20 anys que porto al món de
l'Escola Bressol no n'he vist cap que no acabés
caminant, parlant, o controlant els esfínters tard o
d'hora. I ara són igual que els altres.
Que potser us vau tranquil·litzar?
Els mestres de les escoles de primària – i més de
secundària – diuen que els pares i mares no es preocupen
pels fills. No m'estranya – penso – si ho han gastat tot
abans dels 3 anys!
el que veus, canteu cançons, busqueu mans
?Els nens i nenes s'estan molta estona al pati. Haurien
de treballar més a classe.
?Què podem fer quan els nostres fills (aquests eren més
grans) diuen que s'avorreixen?
?La meva nena ha fet un any i no camina...
?És increïble. Des que vam parlar amb tu i ens vas dir
que era normal (o amb el pediatre que ha dit que, si no
menjava, no passaria res) curiosament, aquella nit,
aquell dia, abans de començar a aplicar les pautes que
ens vas dir, ja va dormir (o va començar a menjar)...
12 Rosa Campà: Cada nen és un món! H
E R
O I S
Q
U O
T I D
I A
N S
Cesca Casadesús
La Rosa va néixer a Martinet el 1946, on va viure fins als 6 treballant. La filosofia era que tots els nens havien de seguir i
anys quan la seva família es va traslladar a Arànser. Després aprendre en la mesura de les seves possibilitats i ningú es
va estudiar Magisteri, a Lleida, i Filosofia i lletres, a la podia quedar enrere. Diu la Rosa que aconseguir-ho era
Universitat Autònoma. Durant aquest període, a les tardes relativament fàcil perquè tothom estava compromès per
va col·laborar en el projecte de la Residència Albada de tirar endavant l'escola, sobretot els pares; parlaven molt, hi
Sabadell. Albada era una iniciativa sorgida d'un grup de havia molt bona sintonia i si calia prenien mesures de
persones que es van adonar que els nens que estaven a la manera poc acadèmica com per exemple un dia que es van
Maternitat de Sabadell anirien millor si en sortien durant el adonar que hi havia 2 o 3 nens que tenien dificultat per
dia i anaven a escoles ordinàries. Es van organitzar grups de caminar, a la tarda els van fer anar a caminar rocs avall. Calia
7 a 9 nens de totes les edats que anaven a escola amb una molta preparació i també molta intuïció per fer les classes:
persona que s'encarregava d'ells i al vespre, quan tornaven, tenir-ho tot molt pensat -no només les matèries, que quan
els ajudaven a fer els deures. portes uns anys ja van rodades-. Val a dir que també hi va
Després de treballar en diverses escoles, amb 30 anys, va haver cursos feixucs ja que un sol nen pot distorsionar tota la
arribar a Montellà. Aquella noia, carregada d'energia i classe; llavors van haver d'agafar el toro per les banyes per
il·lusió, va arribar a una escola en hores baixes. Mai havia què no es destarotés tot però és la feina, com diu ella.
trobat nens que estiguessin tan enlluernats per les coses de
fora i es valoressin tan poc a ells mateixos. Veure aquella
realitat li va fer tant mal que el seu objectiu principal va
convertir-se en buscar coses perquè els alumnes es valores-
sin i veiessin que podien fer el mateix que els altres: per
exemple, van participar en concursos i van fer una maqueta
de la Cerdanya que va estar exposada al Museu de la Ciència.
La Rosa i el seu marit vivien al pis de sobre de l'escola i hi
baixaven d'hora per obrir la porta i encendre l'estufa
perquè, a mesura que arribaven, els nens poguessin entrar i
posar-se a fer feina. Així, quan la Rosa baixava, ja estaven
La mestra de Montellà, juntament amb altres mestres de tot
Catalunya, van treballar molt per arribar a aconseguir una
escola de qualitat per als nens de les zones rurals. Van
aconseguir que es creés la ZER (Zona Escolar Rural) una
estructura que ha fet que les escoles rurals passin de ser la
ventafocs a ser un model de referència. L'assoliment
d'aquesta fita, en què tant creu i pel qual tant ha lluitat, ha
servit a Rosa en molts moments per tirar endavant molts
altres projectes.
La filosofia era que tots els nens havien de seguir i aprendre en la mesura de les seves possibilitats i ningú es podia quedar enrere
La Rosa ens rep a casa de la seva germana Dolors, a la Seu. Tot i estar
malalta, al llit, té ganes de compartir amb nosaltres la seva
experiència i li agraïm. La seva empenta a l'escola rural de Montellà
és ben reconeguda i ella valora el compromís dels pares dels nens i
de la gent del poble que es van fer seva l'escola per convertir-la en
l'escola de referència que és ara. La filosofia: tothom havia de seguir
i aprendre en la mesura de les seves possibilitats. D'aquella manera
tothom va fer camí. A l'escola de Montferrer també es va
arremangar a fer feina tot i que la tasca ja va ser més fàcil gràcies a
l'estructura de la ZER que els donava suport. Sense el Feliu -el seu
marit- hauria estat impensable tot el que ha fet, especialment
l'ampliació de la família amb els 4 nens que van acollir: el Jordi, el
Marc, el Brian i el Ronaldo. No els va fer res l'edat que tenien ni si
tenien problemes; la gent els deia que eren molt valents perquè no sabien com els aniria. El saber fer i la sensibilitat de la
Rosa l'ajuden a saber veure el món que hi ha dins de cada nen i què necessita per estar millor.
H E
R O
I S
Q
U O
T I D
I A
N S
13
13 anys més tard, la Rosa i el seu marit se'n van anar a viure a Els nens d'acollida de la Rosa són l'obra d'art que compila
Montferrer on van trobar casa. Va sortir la plaça de mestra i, tota la seva experiència des que va treballar amb els nens de
un cop més, van recomençar amb l'escola rural de la Maternitat de Sabadell. La Rosa ha tingut una gran Montferrer; la van posar al dia amb el suport de la ZER i capacitat per no conformar-se a dir que macos i, en canvi, gairebé els va semblar una tasca fàcil! Amb tots els canvis de ser capaç de veure les necessitats de cada nen i procurar plans d'estudis que hi està havent, la Rosa creu que hi ajudar-los a superar les seves dificultats i les seves deficièn-arribarà el moment en què, als mestres, els caldrà fer el que
cies. Són nens que estan molt confosos; si nosaltres nave-creguin; sinó sempre hauran d'estar pendents d'una
guem emocionalment, imagina't ells! - diu la Rosa. Se'ls ha reforma o altra. Amb tota l'enteresa ella ens diu que des
de donar molta seguretat i un entorn favorable, i respectant-d'aquí ella ja no pot fer res més!
los i estimant-los ràpidament n'agafen.I és que la Rosa està jubilada i ara està malalta. S'està la
Seria impensable que la Rosa hagués pogut fer el que ha fet major part del temps al llit i es pot moure per casa però es sense el Feliu, el seu marit, que va traspassar fa 2 anys. Era cansa. Com ella diu, la seva malaltia la condemna però no li una persona sociable que tenia molt bona sintonia amb la treu les ganes d'aprofitar tot el que pugui i té ganes de poder mainada; n'hi ha que encara recorden els seus 'macarrons'. anar a fer un volt pel Parc del Segre ara que els dies Junts s'engrescaven amb els projectes, i acollir nens va ser s'allarguen i que es troba millor gràcies al canvi de medica-
–ne un més: vinga provem-ho!ció. La malaltia, però, l'ha obligada a renunciar a la custodia
dels 4 fills que va acollir amb el seu marit perquè ja no els pot Per a la Rosa, el més dolorós ha estat fer entendre als nens la
cuidar. malaltia que pateix i el que significa. Aquesta dona de La Rosa ens parla dels seus nens, de cadascun d'ells, de la coratge, va agafar-los un per un i els va explicar que estava seva història des que van arribar a casa seva -amb els seus molt malament, que s'hi podia quedar d'un moment a l'altre condicionaments i les seves virtuts- i del camí que han tot i que potser les coses no anirien tan de pressa. Els grans recorregut junts. El Jordi i el Marc són els grans i ara ja viuen
ho van entendre més fàcilment; en canvi els petits ho a Lleida en pisos compartits amb altres nois i, supervisats,
negaven. Es va quedar tranquil·la quan la mestra del Brian li són bastant autònoms. El Brian és germà del Marc, té 12
va explicar que el nen havia passat d'un estat neguitós anys i és amb qui han esmerçat més esforços per anar-lo
perquè no entenia què passava a quedar-se tranquil després recuperant. Ara està ben integrat tant a l'escola com al seu que la Rosa li expliqués la situació i ell mateix en pogués poble i va fent camí amb la seva nova família. Finalment, el parlar amb els altres nens. Per a ella no serveix ni te sentit Ronaldo, d'11 anys, també està amb la nova família i tot amagar-los la veritat!marxa.
14 Moure's més per viure més i millor
S E
N T
I R
- S
E B
É Dipsalut
L'activitat física és bàsica per gaudir de bona salut: ens ajuda Concretament, a la Cerdanya (la part gironina) hi ha a prevenir malalties, millora els símptomes d'afeccions ja 7 Parcs Urbans de Salut: 2 a Alp, 1 a Bolvir; 1 a existents, redueix l'estrès... L'Organització Mundial de la
Fontanals; 1 a Ger i 2 a Puigcerdà així com 2 Xarxes Salut (OMS), recomana fer-ne cada dia, com a mínim, durant
d'Itineraris Saludables (a Bolvir i a Fontanals). mitja hora.
No cal fer maratons ni pujar muntanyes. N'hi ha prou amb
moure's una mica. Caminar, ballar, desplaçar-se amb
bicicleta, pujar escales, fins i tot, fer la neteja! Tot compta! Un Parc Urbà de Salut és un conjunt d'aparells que serveixen
per fer exercici físic permetent treballar totes les parts del
cos i diverses capacitats físiques com la flexibilitat, la força,
l'equilibri o la resistència. Els aparells han estat dissenyats
per una comissió d'experts per tal de garantir la seguretat i
idoneïtat dels exercicis que s'hi realitzen.
Les Xarxes d'Itineraris Saludables són camins connectats Per promoure la pràctica d'activitat física, Dipsalut
entre sí que transcorren tant per dins del nucli urbà com pels (l'Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona) ha
seus entorns. Estan senyalitzats amb indicadors de color implantat Parcs Urbans de Salut i Xarxes d'Itineraris groc. Cada Xarxa conté 3 itineraris recomanats: un de llarg, Saludables arreu de les comarques gironines. Es tracta
un de mitjà i un de curt. Com que tots aquests camins estan d'equipaments situats a l'aire lliure, oberts a tothom, sense
restriccions horàries ni de cap altre tipus. enllaçats, pots dissenyar el teu propi recorregut segons les
Què és un Parc Urbà de Salut?
L'Organització Mundial de la Salut,
recomana fer-ne cada dia, com a
mínim, durant mitja hora
Què és una Xarxa d'Itineraris Saludables?
DIP
SA
LU
T
S E
N T
I R
- S
E B
É
15
! Els Pars Urbans de Salut a la Cerdanya
les persones respecte l'activitat física. I és que, sovint, els
participants a les dinamitzacions queden altres dies per
anar a caminar per fer algun altre tipus d'exercici i s'animen
els uns als altres a ser constants.
Dipsalut, de manera coordinada amb el programa PAFES de
la Generalitat de Catalunya, també treballa amb les àrees
bàsiques de salut perquè metges i infermers receptin
l'activitat física moderada i recordin que es disposa de
diversos equipaments gratuïts per poder-ne practicar.
Per obtenir més informació sobre els Parcs i les Xarxes, teves preferències. Les Xarxes serveixen per caminar d'una
podeu consultar el web: manera conscient, sabent els quilòmetres que es recorren i
el temps que es triga.
Per donar a conèixer els Parcs i les Xarxes i ensenyar a
utilitzar-los correctament, Dipsalut –amb la col·laboració
dels Consells Comarcals- programa periòdicament sessions
d'exercici en grup conduïdes per monitors especialitzats. No
només s'ensenya els participants a fer aquells exercicis que
més els convenen segons la seva edat o condició física sinó
que també s'hi expliquen els beneficis de l'exercici i s'anima
a fer-ne de manera regular. A més, serveixen per crear
espais de socialització i incrementar el grau de motivació de
www.itinerarisiparcsdesalut.cat
DIP
SA
LU
T
DIP
SA
LU
T
? podem fer recorreguts d'un màxim d'una hora i mitja.
Salut. Els podeu trobar a: un a Fontanals, un a Bolvir i un a Això sí, podem unir-los i fer un recorregut més llarg si ens
Ger; dos a Alp (Alp i La Molina) i dos a Puigcerdà (Estany i ve de gust. Cal seguir sempre les fletxes de color groc que
Closa de l'Àngel). ens marquen l'itinerari.
?El Parc Urbà de Salut de la Closa de l'Àngel, el darrer en ?Aprofitant el bon temps val
ser inaugurat, posa a disposició dels usuaris dotze la pena sortir a trobar els
aparells. Itineraris Saludables que
Dipsalut ens proposa ja que, a
?Puigcerdà compta amb un altre parc de salut que més d'exercitar el cos, ens
malgrat no és de Dipsalut val la pena tenir en compte: el ajudaran a conèixer millor la
parc del Torniquet on es troben diversos aparells per nostra comarca.
exercitar diferents parts del cos.
?Pots trobar fulletons
?A més, Cerdanya ha marcat dos Itineraris Saludables: a informatius a les oficines de
Bolvir i a Fontanals. Aquests itineraris tenen una distància turisme i als diversos ajunta-
adequada al grau de dificultat: el curt és de 1,6 km; el ments que participen en la
mitjà de 4km i el llarg d'uns sis quilòmetres. Per tant, iniciativa.
A la Cerdanya comptem amb set Parcs Urbans de
C A
L A
I X
D
E S
A S
T R
EC
E R
D A
N S
A
L M
Ó N
16 Estrasburg: la ciutat dels colorsSanti Sirvent
En aquest moment estic escrivint des d'un sofà vermell valorar la situació amb la Montse -la meva parella- i amb la
situat en un petit apartament d'un barri amb nom taronja -el meva família, vam decidir passar . Volíem crear el
de l'Orangerie- emplaçat a l'est d'una ciutat de fulles nostre futur, i volíem fer-ho en un lloc on els valors inclo-
grogues i jaquetes marrons durant la tardor, de camps guessin la recompensa a l'esforç i al mèrit; on fos més
blancs i nassos vermells abans que arribi l'hivern i que important l'ésser que el tenir i on la indignació i el conformis-
esdevé verda, groga, vermella, taronja i plena de flors quan me, massa presents d'on vam marxar, es traduïssin en
arriba l'abril. El seu topònim ens indica que Estrasburg va ser valoració i acceptació al nou destí.
antigament la ciutat enmig del camí; avui els cartells que et
reben t'indiquen que és la capital d'Europa. Vam pensar en França, país que ja em va acollir càlidament
fa uns anys durant la meva etapa universitària. Vaig enviar Però abans de parlar-vos d'aquesta, la meva casa des del currículums des de Bordeus fins a París, passant pels Angles, mes d'agost de 2012, permeteu-me fer un incís i tornar un Tours, Nîmes, Lyon i moltes altres ciutats amb nom de vi. instant al principi, quan feia referència a aquest moment i al Vaig fer entrevistes per telèfon, per Skype des del lavabo de sofà vermell; i és que, si bé avui escric des de França veient
casa -a Alp- em vaig desplaçar diversos cops a París (gràcies Alemanya per la finestra i Suïssa, Luxemburg, Bèlgica o París
Abel per aquells dies), a Bordeus, Perpinyà i com a mínim a els caps de setmana; ahir, i parlo de l'ahir de fa un any i mig,
cinc altres llocs dins de l'hexàgon. Però finalment, quan ja la meva situació era ben diferent: llavors vivia a Catalunya,
havíem començat a buscar pis a Angoulème, una trucada a tenia feina estable i la meva parella estudiava a la mateixa les 8.30 del matí va canviar el meu futur. Una oferta de feina ciutat on jo treballava. Tot anava bé aparentment. Però a Estrasburg. La meva vida m'estava esperant. aquest era el problema; dins meu sabia des de feia temps
que d'aquella frase hi sobrava l'“aparentment”. Bàsicament, L'aventura va començar el 23 d'agost de 2012, dia en què la sentia que no era jo qui creava ni dirigia el meu futur; que
era altra gent qui em deia cap on havia d'anar, el que podia i Montse feia 23 anys; jo, el 23 el relacionava amb el Michael
el que no podia fer i com ho havia de fer. Així que, després de Jordan... i m'encantava.
a l'acció
EN
RIC
SIR
VE
NT
CA
SA
S
13
C A
L A
I X
D
E S
A S
T R
EC
E R
D A
N S
A
L M
Ó N
17
El que no et pots perdre de Estrasburg
Però Estrasburg també és bella, i molt, pels seus carrers
estrets, amb un encant difícil de ser descrit sense viure'ls,
per les seves flors i l'alegria que transmeten, pels seus parcs
plens de famílies, colles d'amics i enamorats, i per la sintonia
que transmet a aquells que són capaços de sentir-la.
I, si Estrasburg és bonica durant tot l'any, esdevé preciosa
durant el mes de desembre, quan la ciutat treu de l'armari
el seu vestit més preuat: al llarg de trenta dies, l'escenari del
conte antic que defineix la ciutat durant la resta de l'any es
transforma en un conte de fades dibuixat per cadascun dels Aquell dia vam optar pel “mode avió” des de Barcelona-El carrers engalanats de la ciutat i explicat pel mercat de Nadal Prat amb arribada directa a Estrasburg-Entzheim. Els altres i els milers de turistes que el visiten. El cert, és que us en cops que hem viatjat a Catalunya, però, ho hem fet o bé diria moltes de paraules i adjectius sobre aquest mercat i el amb cotxe o bé des de l'aeroport de Karlsruhe, situat una vi calent que els passejants beuen per suportar el fred, però hora al nord d'Estrasburg, o de Basilea, situat uns cent només la seva vivència permet entendre el poder captiva-quilòmetres al sud de la ciutat.dor i la màgia que t'atrapa un cop i un altre i un altre.
Quan vam aterrar, el primer que ens va sobtar va ser la calor Estrasburg és una ciutat europea per les seves bicicletes i la que feia; ens havien previngut del fred de l'hivern i de les gent que menja molt; francesa pel gran riu i el tram que la nevades freqüents durant els mesos de poca llum, però els travessen; i alsaciana, per la seva personalitat i la seva trenta-dos graus del nostre primer dia van fer que el manera de viure. company de feina que ens va venir a recollir a l'aeroport ens
mirés amb cara de desconcert en veure'ns amb jersei i
Aquí nosaltres hi hem trobat allò que buscàvem, un lloc on pantalons llargs.
la sinergia de l'entorn conflueix amb la vital, on els avantat-
Ja a la ciutat, el passeig per la vora del riu Ill (afluent del Rin) ges de la ciutat harmonitzen perfectament amb la qualitat
replè de bateaux – mouches durant l'estiu, atapeïts de de la vida de poble i on el tarannà de la gent local ens fa turistes de totes les nacionalitats, i dibuixant al llarg del seu sentir menys lluny de casa.recorregut un paisatge de cases verdes, grogues, blaves i
liles, desenes de ponts guarnits de flors de tota mena i
esglésies i catedrals d'èpoques diverses, ens va traslladar a
una mena de conte antic.
I és que Estrasburg és una ciutat antiga, vella per la seva
llarga i vasta història, la mateixa que explica que els caps de
setmana puguem nedar en una piscina situada al davant del
Parlament i altres institucions europees; la que atorga, a
part del francès, una altra llengua a la regió: l'alsacià,
utilitzada sobretot per pares i padrins, i la que permet
poder comprendre que hagi estat durant segles moneda de
canvi entre francesos i alemanys.
Un moment de l'any: La primavera Val la pena fixar-se en: que el riu Ill es bifurca en Un passeig, lloc o plaça: El barri de la Petite France dues branques dins Estrasburg (és útil quan encara Un plat o beguda: La tarte flambée (una mena de no coneixes la ciutat i penses que ets al mateix lloc pizza amb una massa molt prima i base de crema de que el dia anterior estant en realitat a l'altra branca llet, ceba i formatge) i la bière de printemps alsacien- del riu).ne (la cervesa de primavera alsaciana). Un fet curiós: les bicicletes d'Estrasburg no frenen Una celebració o festa: El Mercat de Nadal el mes amb el fre de mà que coneixem tots sinó amb el fre a de desembre contra-pedal, que consisteix a frenar la roda del Un indret per visitar: la ruta dels vins al llarg de tota darrere pedalant en sentit anti-horari.l'Alsàcia Un bon record: cada cop que ens han vingut a visitar.
MO
NT
SE
MO
NR
AB
À
EN
RIC
SIR
VE
NT
CA
SA
S
Benvinguda primaveraA
R A
Q
U È
C
U I N
E M
?
18
Núria Baliellasquatre barres ben definides; d'aquí el seu èxit. El seu
inventor va ser el forner barceloní Eduard Crespó i la creació
va ser difosa pel Gremi de Flequers de Barcelona a la dècada
dels 80. Aquest és un pa molt típic de les festes barceloni-
nes, té forma de pa de pagès i la particularitat d'estar
enriquit amb formatge i sobrassada -a bandes alternades-
de manera que, quan el tallem, a les llesques es crea el
dibuix de les quatre barres catalanes. Us animem a intentar
fer-lo i oferir-lo als vostres el dia 23 d'abril.
I aprofitant l'arribada del bon temps també volem aportar
en aquest número una recepta de pastís-mousse de
formatge amb gelatina natural de maduixes; unes postres Ja hem entrat a la primavera! La llum del dia es va allargant, dolces i refrescants amb el color vermell –el de les madui-les terrasses de les places bullen de colles joves, els parcs xes- com a protagonista. Les maduixes són, indiscutible-infantils s'omplen de quitxalla que aprofita les hores de sol, ment, les estrelles de la primavera que de ben segur ha les floristeries irradien una immensa paleta de colors… conquerit el vostre mercat durant aquests mesos. Aquestes i moltes més estampes quotidianes podrien
descriure una estació de l'any tan esperada després del fred Les maduixes destaquen per la seva acció antioxidant, típica de l'hivern. de les fruites vermelles, i tant necessària per prevenir
malalties com el càncer. Milloren la circulació sanguínia,
Una de les festes emblemàtiques de la primavera és la diada afavoreixen l'absorció de ferro dels aliments i són molt
de sant Jordi, un dia especial en què sembla que tot s'aturi recomanables per a persones amb hipertensió arterial.
per deixar lloc a les passejades amb el llibre sota el braç i la També proporcionen elasticitat a la pell i nodreixen les
rosa ben agafada. En aquest número de la revista, no volíem articulacions a la vegada que redueixen i poden bloquejar la
perdre l'ocasió, aprofitant aquesta diada tan especial, de modificació del colesterol dolent. I què n'hem de dir del seu
presentar-vos la recepta del pa de sant Jordi; un entreteni- efecte afrodisíac? Doncs que ens ajudaran a que tinguem
ment culinari per aquells qui vulguin jugar a la cuina ja que la més energia vital, donaran més potència als homes i a les
finalitat de tot plegat és, sobretot, aconseguir un pa amb les dones, més líbido…
NÚ
RIA
BA
LIE
LLA
S
Pa de sant Jordi Dificultat: mitjana ?Dividim la massa en dues porcions. En una anem afegint
la sobrassada fins que quedi ben absorbida i ben Temps: 2 hores 30 minutsataronjada de forma homogènia. A l'altra porció hi anem Ingredients:posant el formatge ratllat i si és el cas, les nous fetes a
* 400 gr de farina de força bocins petits.
* 200 gr d'aigua tèbia?Deixem les 2 masses en bols enfarinats separats i tapats
* 12 gr de llevat fresc (daus)amb un drap net en un lloc tebi (sense corrents d'aire) i
* 80 gr de sobrassadadeixem llevar entre 45 minuts i 1 h.
* 100 gr de formatge ratllat parmesà?Veurem com hauran pujat les masses. Les aboquem
* 5 gr de salsobre una superfície enfarinada i en fem 5 porcions de la * nous (opcional)blanca i 4 de la de sobrassada.?Les anem col·locant al motlle (tipus plum cake) pintant
Preparació: amb un xic d'aigua entre porció i porció per tal que
s'enganxin.?Desfem el llevat amb un xic d'aigua tèbia en un bol.?Tornem a tapar i deixem llevar altre cop 1 h.?En un altre bol barregem la farina, la sal i la resta d'aigua ?Preparem el forn a 180º i enfornem el pa durant uns 35-tèbia.40 minuts (cal posar un bol petit amb aigua sota perquè ?Quan comenci a lligar afegim el llevat i l'aigua que hem faci una mica de vapor).barrejat.
?Pastem una bona estona fins que quedi la massa ben ?Treiem, desmotllem quan és tebi i deixem sobre una lligada i elàstica. reixeta.
A R
A Q
U È
C
U I N
E M
?
19
Pastís-mousse de formatge amb gelatina natural de maduixa
Temps de preparació: el pastís vol nevera que arrenqui el bulli en que ho separarem del foc. Hi
un mínim de 5 hores ( 3 hores de nevera per afegim la gelatina ben escorreguda i remenem.
la mousse+2 hores per la cobertura). Per Seguidament aboquem aquesta preparació en el bol de la
l'elaboració de la mousse 30 minuts. Per la crema de formatge i remenem bé fins que quedi una preparació de la cobertura 30 minuts de crema sense grumolls.nevera +30 minuts d'elaboració. Us reco- ?Hi afegim la nata muntada de la nevera amb molta manem preparar la base i la mousse el dia cura, lentament i moviments suaus com si emboliquèssim anterior. amb la cullera tota la crema (de baix a dalt), d'això se'n diu Dificultat: baixa moviment envolvent vigilant que la nata no s'abaixi.
?Afegim la mescla al motlle amb la base de galeta i ho Ingredients:tornem a posar tot a dins la nevera fins que qualli bé Per a un motlle de 18 cm desemmotllable de silicona (necessitem un mínim de 3 hores però recomanem fer-ho o aro d'aluminiel vespre abans per assegurar l'èxit).
Per la base:?Preparació de la cobertura: per fer la cobertura ens
* 150 gr de galetes Mariahaurem d'assegurar que la mousse de formatge està ben
* 60 gr de mantega pomadaquallada i hem de tenir en compte que la cobertura
Per la mousse:necessita un mínim de 2 hores perque qualli bé.
* 300 gr de formatge cremós d'untar tipus ?Netegem les maduixes treient-los el capoll.
Philadelphia o HacendadoSeguidament les tallem a trossets i hi afegim el sucre. Les
* 250 gr de nata per muntarreservem a la nevera 30 minuts. Passat aquest temps les
* 120 gr de sucretriturem amb el túrmix i les passem per un colador fi per
* 80 ml de llettal d'eliminar les llavors. Hidratem amb aigua freda la
* 4 fulls de gelatinagelatina. Mentrestant escalfem el puré de maduixes en un
Per la cobertura:cassó. Una vegada calent hi afegim les fulles de gelatina
* 250 gr de maduixesescorregudes i remenem perque es dissolgui bé.
* 60 gr de sucre?Deixem refredar el puré fins que estigui tebi tirant a
* 3 fulls de gelatinafred. El tornem a remenar una mica amb una cullera i ho
aboquem amb molt de compte sobre el pastís. Deixem
quallar tota la preparació a la nevera.Preparació:?Finalment després d'esperar tantes hores ja el podeu
?De la base: esmicoleu les galetes i afegiu-hi la mantega desemmotllar , servir i gaudir!
a punt de pomada fins a aconseguir una pasta. Amb
aquesta pasta folreu el fondo d'un motlle desmuntable de
silicona o metàl·lic prèviament engreixat amb una mica
d'oli. Poseu el motlle a la nevera perque la base agafi
consistència.
?Per a preparar la mousse de formtage: hidratem la
gelatina en un bol amb aigua freda uns 5 minuts.
Mentrestant muntem la nata amb 75 gr de sucre i la
reservem a la nevera. La nata necessita un punt fort per
aconseguir una bona textura de mousse. En un altre bol
afegim la crema de formatge i en un cassó escalfem la llet
amb la resta de sucre sobrant. Ho remenem i esperem a
Per als amants de les maduixes i/o el formatge, aquesta aportarà sabor i aroma, i aconseguirem unes postres de
recepta resultarà una autèntica llaminadura gens embafa- gran valor nutritiu.
dora gràcies a la seva textura de mousse fresca. El fet de Bona primavera i bona diada de sant Jordi!
presentar una cobertura de gelatina natural amb maduixes www.dolcissims.blogspot.com.es
NÚ
RIA
BA
LIE
LLA
S
Per què treballo des de casa?20
O N
L I N
E
Benet M. Marcos
Perquè és molt bona idea treballar des de casa
Avantatges de treballar des de casa
què es fa difícil distingir el moment de treballar del moment
d'estar amb la família (l'ordinador sempre està encès).
La meva dona i jo treballem des de casa des de fa catorze Aquest és, però, un condicionament menor en comparació
anys. Tenim una agència de traducció d'una banda; de l'altra amb el temps que s'estalvia per l'altra banda. Només cal,
ens dediquem a la formació en xarxes socials, en línia i de com deia, una mica de disciplina també en aquest aspecte.
manera presencial. Aquests són dos exemples de negocis,
però tinc amics i coneguts que han muntat empreses de Des del punt de vista de les empreses, hi ha un altre avantat-
comerç electrònic, plataformes de software que cobreixen ge importantíssim respecte a moltes corporacions: la gent
les necessitats de nínxols específics de clients, agències de que treballem des de casa som més flexibles i tenim més
posicionament a cercadors, dissenyadors, consultores... i disponibilitat perquè treballem amb altres autònoms que
tots treballen des de casa. Som gent disciplinada i sabem tenen una mentalitat semblant a la nostra. Fem equips
que, pel fet de no haver d'anar a una empresa a passar les d'autònoms amb els quals treballem per projectes (el que
hores, no vol dir que no ens haguem de llevar d'hora o anar a ara es coneix com a “micromultinacionals”). Per tant quan jo
dormir tard si cal per acabar una feina. telefono a un traductor per dir-li que el dissabte ens ha
entrat una traducció urgent, és molt probable que estigui
disponible per a mi. Amb tot, no sempre es treballa dissabte.
Aquest només era un exemple per il·lustrar que la mateixa
Per a mi treballar des de casa té més avantatges que flexibilitat que tenim per treballar un dissabte, la tenim per
inconvenients. El primer és que em permet desenvolupar la no treballar un dimarts i no haver de donar explicacions a
feina que m'agrada sense els típics condicionaments de ningú.
l'entorn; és a dir, haver de fitxar cada matí, tenir un cap que
m'estigui controlant constantment si treballo o entro a El mòbil és una eina indispensable tot i que estar pendent
Facebook per desconnectar, reunions interminables que del correu electrònic o del telèfon no costa ni esgota tant
moltes vegades no tenen sentit, emails amb còpia a com sembla. Moltes vegades ni tan sols cal respondre
cinquanta persones per justificar que aquella feina no em immediatament a les peticions dels clients, ja que es pot fer
tocava a mi sinó a l'altre... L'únic desavantatge que podria de manera asíncrona, quan tornes a casa o quan tens un
trobar al fet de treballar des de casa és que arriba un punt en moment de tranquil·litat.
O N
L I N
E
21
Finalment, un avantatge no menys important és que tenim Skype en marxa mentre modifiquem un document
t'estalvies el lloguer d'un local o d'una oficina i els desplaça- tots alhora.
ments amunt i avall. Dic que és important perquè una gran
part dels costos de qui té un negoci se'n va en el lloguer; i els és l'eina de xat i videoconferències per excel·lència
en el nostre dia a dia (i el de molts). També el fem servir per desplaçaments suposen un dispendi gran per a treballadors
telefonar a altres països a unes tarifes molt econòmiques. i per a autònoms; tot això sumat al fet que, un cop dins de la
També tenim el xat de Gmail sempre en marxa i ens agrada roda, no som conscients de la importància vital del temps. El que els nostres col·laboradors també ho facin perquè és una temps configura la vida, i poder organitzar-se com un vol no manera molt senzilla de tenir-nos tots sempre a mà. Ara la té preu.gent ja no xateja per molestar, com abans; actualment
s'entén el xat com una eina de treball i ens respectem els uns
als altres.
Com que un vuitanta per cent de la feina el fem en línia, les com que sovint tenim necessitat de fer eines més habituals que fem servir són l'email, el xat i el
factures i pressupostos al vol, aquesta eina ens permet fer-mòbil. Però també ho són les xarxes socials: el whatsapp; ho senzillament connectant-nos amb usuari i contrassenya i
eines de sincronització com OneDrive o Google Drive; enviar-los directament al client o descarregar un pdf per
plataformes de facturació com Facturadirecta; eines per fer enviar-los per email. A més, tot queda enregistrat i veus qui
webinaris com WebinarJam; aplicacions per prendre notes ha pagat, qui no, quins pressupostos s'han convertit en
com Evernote i eines que tenen més a veure amb l'analítica factures i quines despeses has tingut durant el mes en curs o
de xarxes socials i que també estan al núvol. A més, n'hi ha el període que vulguis.
una que jo no puc deixar d'anomenar: My Yoga Online, una
plataforma de ioga amb més de 1.000 vídeos gravats que em és com el bloc de notes que portes a tot arreu i en
permet fer una mica d'exercici cada dia per no quedar qualsevol dispositiu. Resulta molt millor que portar sempre
encarcarat a la cadira. ;) La gran majoria de la feina que fem un boli. A més de les notes nosaltres, per exemple, hi amb l'ordinador és al núvol, tret dels documents que els guardem continguts relacionats amb temàtiques del bloc clients necessiten en Word o pdf. que dirigim, articles que llegim a la web i que ens semblen
interessants; a més el sincronitzem amb l'email a través A continuació explico una mica en què consisteix cadascuna d'IFTTT, una eina que permet fer jocs de sincronització entre de les eines que fem servir perquè conèixer quina és la diverses plataformes. Si pagues Evernote Pro (5 $ al mes) et utilitat que hi trobem i els beneficis que ens aporten (que donen més espai. Aquest servei, però, no és necessari si no moltes vegades supleixen altres): et cal sincronitzar notes amb altres usuaris.
és l'eina de sincronització de documents entre I no cal insistir-hi però també fem servir Twitter, Facebook o
ordinadors que ofereix Microsoft. És a dir, tenim tots els Instagram per contactar amb aquells amb qui treballem, a
més dels amics.documents importants sincronitzats entre dos ordinadors
–el de la meva dona i el meu- ja que hi treballem indistinta-Totes aquestes eines es poden fer servir tant en l'ordinador ment; quan jo modifico un document en el meu ordinador, a com a l'iPad o al mòbil, cosa que permet ser molt més àgil a ella se li modifica directament al seu, i es modifica també a l'hora de gestionar la feina.
l'espai que tenim al núvol, a on podem accedir amb un
compte de Hotmail des de qualsevol ordinador. L'eina de
sincronització que fa servir la majoria és Dropbox (però és Si heu viatjat a països de parla anglesa, probablement
força més cara) mentre que OneDrive ofereix molta capaci- haureu observat que hi ha moltíssima gent que treballa des tat d'emmagatzematge a molt bon preu, i funciona perfecta- de casa. Aquí ens està costant –hi ha gent que encara pensa ment. Abans fèiem servir Syncplicity, que és una altra bona que és més eficient qui té una gran oficina que, per cert, opció (també més cara). moltes vegades dóna la feina a becaris i cobra moltíssim
més. En aquest sentit, però, la crisi està fent que ens És l'opció de Google per compartir docu- repensem sense prejudicis maneres de treballar més
ments al núvol. El fem servir per treballar de manera eficients, més lliures, més amenes i molt més interessants
síncrona entre nosaltres i amb altres col·laboradors, no pas que aquelles a què ens hem acostumat des de fa molts anys.
per sincronitzar documents de Word o pdf. Moltes vegades Per què no provar-ho?
Skype:
Quines eines fem servir
Facturadirecta:
Evernote:
OneDrive:
El futur va cap a casa
Google Drive:
A G E N D AAGENDAL'ÀLIGAA C A S C
PER A INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS:
“El Local” de la Fundació ADISRec de St. Agustí, 717520 Puigcerdà
Tel. 972 88 01 06
adis@fundacioadis.orgwww.fundacioadis.org
www.facebook.com/revistacolors
Xerrada a càrrec de Pablo Marqués
fisioterapeuta del Centre Mèdic Puigcerdà
Fisioteràpia aplicada a les
seqüeles del càncer Dissabte 15 de març del 2014 a les 20:30h
al Local de la Fundació Adis
Ens trobaràs al Local d'entitats, C/ Major, 50bx
17520 Puigcerdà. Telf. 609 675 134
Horaris: 1r divendres de cada mes de 19 h a 21 h
(amb cita prèvia)
NOVES ACTIVITATS
TALLER DE PUNT DE CREU
Dissabtes 5 i 26 d'abril.Dissabtes 3 i 31 de maigHORA: de 17 a19 h
ACTIVITATS EN CURS
TALLER D'ALFABETITZACIÓ PER DISCAPACITATS
Dijous de 18 a 19 h
TALLER DE TEATRE
Divendres de 19 a 20:30h
C. Riu, 5 - 25724 MartinetTel. 689478524
fusteriaiglesias@hotmail.comwww.fusteriaiglesias.com
FUSTERIA IGLESIAS
Tot en fusteria...
i més!
Està especialitzada en la creació i gestió de centres i serveis adreçats a persones amb
discapacitat intel·lectual a la comarca de la Cerdanya, i té com a objectiu facilitar la
integració social i laboral dels seus membres.
Barri Sant Julià, s/n – 17520 PuigcerdàTel: 972 14 06 00
tallerscerdanya@fundaciotc.org
Fundada l'any 2000
Ds, 12/04, 18h: Conferència: "Social Media Marketing: Com guanyar diners mentre utilitzo les xarxes socials", a càrrec d'Arnau Bartra.
Dc, 16/04, 20h: Presentació del llibre: "Cerdanya, cap a on vas?", d'Alfred Pérez-Bastardas. Presentat per Joaquim Nadal Farreras, Director de l'Institut Català de la Recerca en Patrimoni Cultural, de la UdG.Ds, 3/05, 18h: Conferència: "El Querforadat", per Enric Xargay.Ds, 10/05, 18h: Conferència: "La introducció dels escacs al Pirineu", per Oliver Vergés.Ds, 31/05, 18h: Conferència de Meteorologia, a càrrec Jordi Mazón.
TOTES LES ACTIVITATS ES CELEBREN AL MUSEU CERDÀ
CONSELL COMARCAL DE LA CERDANYA
SERVEIS SOCIALS
OFICINA DE TURISME
OFICINA D'ATENCIÓ CIUTADANA
Plaça del Rec, 5. 17520 Puigcerdà Tel. 972.884.884 - Fax 972.882.263
Alfons I, 50-52. 17520 Puigcerdà. Tel. 972.14.13.13 - Fax 972.88.33.11
Cruïlla N-152 amb N-260. 17520 PuigcerdàTel. 972.140.665 - Fax 972.140.592
Plaça de Rec,5. 17520 PuigcerdàTel. 972.88.03.11 - Fax 972.141.041
arrósabaters
sport - jove
C/ Major 34, Major 36 i Major 21
972 880 257 - 972 880 38317520 PUIGCERDÀ
C/ Alfons I, nº 18Tels. 972 88 24 72
606 00 99 7617520 PUIGCERDÀ
sadenah@sadenah.comwww.sadenah.com
C.C. La Caixa 2100 0054 07 0200369518
La generositat de les persones fa possible aquest projecte!
Tu també hi pots col.laborar: Fes-te soci col.laborador
Truca’ns i t’informarem:
972 88 01 06
Afavorir els Discapacitats en la Integració Social Fundació
“El Local”, C/ Rec de Sant Agustí, 7- 17520 Puigcerdà
adis@fundacioadis.org | www.fundacioadis.org
Fes donatius puntuals
Anuncia el teu establiment a la revista
KUINUxTU
CHEF
Jordi Salvador Casanovas Tusell
cuinerforaster@gmail.com
972-89 -00 -30 626- 21-72-52972 89 00 30 626 21 72 52
top related