Llibreta Biologia Humana
Post on 25-Mar-2016
223 Views
Preview:
DESCRIPTION
Transcript
12)
Fenilcetomoria: Retard mental
‐ Gen autosòmic recessiu
I AA Normal
Aa Normal
II Aa Malalt
III ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐
a) Probabilitat II‐2 siga heterozigòtic
2/3 ; Si no es malalt AA Aa Aa
b) Si II‐1 és homozigòtic, probabilitat III‐1 siga heterozigòtica?
2/3 x 1/2 = 2/6
14) DROSOPHILA (ull ranura)
Fenotip de F1 i F2 de l’encreuament
Mascle ull ranura x femella ulls comuns
F1 Xr Y x X X Xr Xull ranura
Xr Y X Xr Xrull ranura
Xr X XY X Xsalvatge
XYsalvatge
Xr Yull ranura
F2 Xr X x X Y
Xr X X Y mascles: 1/2ull ranura
Xr X Xr Y XX XY 1/2ull normal
femelles: 1/2ull ranura
1/2ull normal
*Pedigri de caràcter recessiu lligat al sexe
a)Genotip
b) Pot nàixer mascle,no
afectat
c) Es podria explicar amb
caràcter autosòmic recessiu
a)
Xª Xª Afectat Xª YAfectat
Xª X No afectat X Y No afectat
X X No afectat
b)
Si que pot eixir un mascle no afectat
c)
AANo afectat
AaNo afectat
aaAfectat
Pedigri de color de pel de cobais. Negre domina sobre blanc. Herència
autosòmica.
II‐1, II‐4 Homozigòtic
AANegre
AaNegre
aaBlanc
Poseu els genotips al següent pedigri:
Iª Iª A R RRh+
Iª i A Rr Rh+
Iº IºB rr Rh‐
Iº i B
i iO
Iª Iº AB
Una parella amb visió normal, tenen 4 fills:
‐Filla no daltònica Net normal, neta daltonica, net daltonic
‐Filla no daltònica 3netes i 2 nets normals
‐Fill no daltonic 2 nets i 2 netes normal
Xº XºDaltonic
Xº XNormal
X XNormal
Xº Y Daltonic
X Y Normal
L’albinisme és recessiu. Quina seria la descendència d’un home albí amb:
a) Dona sense antecedents d’albinisme a la familia
b) Dona normal, la mare de la qual era albina
a) b) A_ aa
aa x AA Aa x aa
a A A a a
Aa Aa aa
Nervis Nervis
sensorials sensorials
Nervis Nervis
Motors secretors
Òrgans
sensorials
Òrgans sensorials
interns
SNC
Múscul Glandular
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL ENCÈFAL
CERVELL
‐ Part més gran de l’encèfal
‐ Te substància blanca interior (conjunt d’axons) i
substància grisa externa (acumulació de cossos
neuronals)
‐ A l’escorça es localitzen les funcions més importants.
En humans hi ha molta escorça per les
circumvolucions, cissures.
‐ Hemisferi esquerre i funcions lògiques i analítiques.
Hemisferi dret: funcions intuïtives i creatives.
‐ Funcions Reb informació sensorial (excepte
l’equilibri)
Processament d’aquesta informació i
elaboració de respostes.
Coordina el funcionament de tot el
sistema nerviós.
Facultats intel∙lectuals i memòria,
raonament, intel∙ligència, consciència, voluntat.
CEREBEL (coordinació motora)
‐ Reb informació de l’equilibri
‐ Coordina moviments precissos, manteniment de
l’equlibri, caminar...
BULB RAQUIDI (activitats automàtiques, més simples)
‐ Es produeix l’encreuament de les fibres nervioses que
venen de la medul∙la. Les que venen de la part
esquerra del cos arriben a l’hemisferi dret.
‐ Regula el funcionament d’activitats automàtiques
(respiració i cor..)
MÈDULA ESPINAL
‐ Cordó nerviós que recorre el canal que forma la
columna vertebral.
‐ Té substància grisa central i blanca perifèrica.
‐ Funcions:
o Transmetre impuls nerviós del cervell fins als
òrgans efectors, d’òrgans sensorials fins cervell
(cablejat).
o Actes reflexes sense participació del cervell.
(També hi ha possibilitat de que una resposta
conscient modifique la resposta reflexa).
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC ‐ Són els nervis
‐ Poden ser cranials o espinals
‐ Connecten SNC amb centres efectius i centre sensorials
SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM ‐ També s’anomena involuntari
‐ Regula i coordina òrgans interns (aparell digestiu,
glàndules...)
‐ Dos tipus Simpàtic. És una cadena ganglionar
paral∙lela a la medul∙la
Parasimpàtic. Es troba al bulb raquidi i
medul∙la
‐ Simpàtic i parasimpàtic fan funcions antagòniques (si
un activa un òrgan, l’altre el desactiva i viceversa).
ÒRGANS DELS SENTITS *VISIÓ
*VISIÓ ESTEREOCÒPICA (3D)
L’OÏDA
A aquesta pràctica
vam agafar un tros
del teixit d’una cuixa
de pollastre, amb la
finalitat de veure el
greix, és a dir, les
cèl∙lules del teixit
adipós.
Els material que vam
utilitzar, va ser
bisturí, alcohol,
Sudan III,
portaobjectes, “cubre” i el microscopi.
Una vegada extret el fragment del teixit, el vam col∙locar al portaobjectes,
i amb el Sudan III, vam tenyir el teixit. Després ho vam passar un parell de
vegades per alcohol, per a que s’adherira i finalment ho vam observar al
microscopi.
El que vam observar va ser que les cèl∙lules del teixit adipós tenien una
forma prou peculiar. Son com gotetes d’un líquid, prou redones que
havien quedat tenyides pel colorant, específic per als greixos, ja que s’han
de tenyir amb un colorant específic.
Una cosa interessant, es que la substància intercel∙lular no va quedar
tenyida. Ja que com he dit abans, els Sudan III, soles pot tenyir el greix.
En aquesta pràctica, havíem d’observar la mitosi. És a dir, la divisió de les
cèl∙lules, més concretament les del nucli, on es produeix el repart del
material genètic.
La meiosi s’havia d’observar a través d’un tros de la pell de ceba. Però la
pràctica no ens va eixir bé, i no vam poder observar res.
En aquesta pràctica, vam aprendre a enfocar correctament i ràpidament al
microscopi. Vam observar diferents mostres al microscopi, però la més
interessant va ser la mostra de la sang. Les mostres de sang, ens les va
portar una companya de classe.
En aquesta
pràctica vam
disseccionar un
cervell de corder.
El tamany era
prou xicotet, però
hi vam poder
observar el
cerebel, el cos
callós, el bulb
raquidi. I el que
més clarament
s’observa son les circumvalacions, i també la cissura interhemisfèrica.
Per fer la dissecció vam fer un tall sagital amb el bisturí. I després quan
vam observar les parts més interessants, vam tallar el cerebel i vam veure
la substància grisa i blanca.
En aquesta
pràctica, vam
disseccionar
un ull de
corder.
Vam fer un tall
sagital, i vam
poder extraure
el cristal∙lí.
Vam fer la
prova de que
el cristal∙lí
serveix com a
lent, i sobre un paper, si l’apropem o l’allunyem vegem les lletres més
grans o més xicotetes.
Després també vam comprovar la duresa de l’escleròtica i vam trobar el
nervi òptic.
Per a mi, ha sigut la pràctica més interessant.
Cristal∙lí
top related