FOTOS EN CONSERVA MITJANS CASOLANS PER … · 08003 Barcelona info@fotoconnexio.com fotosenconserva@fotoconnexio.com . Identificant les imatges: procediments i tipologies fotogràfiques
Post on 03-Jul-2018
213 Views
Preview:
Transcript
2
Presentació
Aquest taller té per objectiu oferir unes primeres pautes per a la identificació i conservació de documents fotogràfics que es guarden en arxius familiars. Es pretén promoure
la implicació dels participants en la conservació de les seves fotografies, tot aprenent nocions bàsiques d'alguns dels procediments fotogràfics més comuns, així com d'alguns
dels formats i càmeres més significatius. La metodologia del taller consistirà en la realització d’un seguit de sessions adaptades al centre en les quals es donaran unes pautes
bàsiques i teòriques combinades amb la presentació d'exemples pràctics. El taller està pensat per a aquelles persones que conservin fotografies en el seu àmbit domèstic o
que tinguin interès en la fotografia.
Associació Cultural Fotoconnexió
Carrer de la Sal, 3, baixos.
08003 Barcelona
info@fotoconnexio.com
fotosenconserva@fotoconnexio.com
Identificant les imatges: procediments i tipologies
fotogràfiques
Núria F. Rius
La sessió dedicada als orígens i desenvolupament de la fotografia té per objectiu
demostrar com els diversos canvis tecnològics i culturals de cada període han
suposat un tipus de fotografia o un altre. Us ensenyarem a identificar els diferents
procediments i tipologies fotogràfiques que poden integrar el vostre arxiu
familiar.
1. Del 1839 al 1880. Els procediments antics.
- Daguerreotip: primer procediment oficial. Placa de plata o coure platejat
(més econòmic) ben polida, com un mirall. Sensibilitzada amb iode i
revelada amb vapor de mercuri. És una imatge exacta i nítida però única,
sense possibilitat de còpia. Gran desenvolupament en el negoci del retrat
fotogràfic fins a la dècada de 1850. Les imatges acostumen a anar
encapsades per transmetre sensació de luxe, imitant el format de les
antigues miniatures pictòriques.
- Calotip o Talbotip: procediment paral·lel al daguerreotip. Consisteix en
un negatiu de paper encerat que dóna una imatge d’aspecte menys
definit que el daguerreotip però que, no obstant això, permet la còpia.
Desenvolupament en cercles elitistes amb pretensions més artístiques.
- Ambrotip: Negatiu de vidre preparat amb el procediment del col·lodió.
Se li adjuntava un cartró negre al darrera que permetia veure la imatge
en positiu. Procediment més econòmic.
- Ferrotip: Placa de llautó (encara més econòmic) lacada de negre sobre la
qual s’aplica d’emulsió normalment de col·lodió i dècades més tard de
gelatina.
- Albúmines: Fotografies en suport paper emulsionat amb clara d’ou que
comencen a generalitzar-se a partir de 1850. La finesa del paper obliga a
que la fotografia vagi encolada, normalment, sobre cartró. Diversos
formats: des de targetes de visita (6x9cm) fins a grandàries gairebé
naturals.
4
La majoria d’aquests procediments es van aplicar per fer retrats d’estudi. Degut al
seu cost (a excepció del ferrotip i d’algunes albúmines) la majoria dels retratats
tenien un estatus social elevat en un moment en què la burgesia es trobava en
plena consolidació.
2. Del 1880 al 1950. Invenció dels procediments industrials i instantanis i nous tipus
de fotògrafs.
- El fotògraf amateur: La invenció del procediment del gelatino-bromur
va permetre per fi l’obtenció de la imatge instantània. Aquesta va
alliberar la càmera de l’ús d’un trípode i per tant es van poder fer aparells
més petits i fàcils de portar i fer servir. En paral·lel va aparèixer el fotògraf
amateur, amb imatges noves, una mica imperfectes, però de punts de
vista més mòbils. Es comencen a fabricar les primeres Kodak.
- El fotoperiodista: La instantaneïtat va suposar el naixement d’un nou
professional. Equipat amb una moto, una escala i una càmera de plaques
de vidre portàtil enregistrava els esdeveniments d’actualitat. A partir de
1930 apareix la Leica que utilitza negatius de pas universal (35mm) i que
comporta un maneig més ràpid de la càmera: “foto, passo pel·lícula, foto,
torno a passar pel·lícula”. Però compte, instantaneïtat no vol dir
espontaneïtat! Tots tendim a compartir un punt de vista (darrera d’un ull,
hi ha una cultura col·lectiva) i una imatge sempre es pot manipular.
- El pictorialista: La Kodak i les càmeres fàcils van comportar la reacció
d’un seguit de fotògrafs professionals i amateurs que defensaven la
dificultat de l’art fotogràfic. El pictorialista va ser un fotògraf-artista que
defensava la categoria estètica de la imatge, fent fotografies de marines,
de postes de sol o nimfes inspirades en obres d’art i manipulades amb
diversos procediments i materials.
3. Els anys 1950. La popularització de la fotografia.
- El documentalista i la Rolleiflex: Irrupció de la càmera Rolleiflex. Una
màquina discreta molt usada pels fotògrafs documentalistes de la post-
guerra. Busquen imatges d’enamorats, de nens petits, d’escenes naïf que
demostrin el factor fraternal d’una societat que s’ha enfrontat de manera
indiscriminada en els anys precedents.
- El Minuter: Originari de principis de 1900, el minuter es va popularitzar
al llarg del segle. Era el retratista del carrer, amb una càmera de trípode
situat en un emplaçament concorregut com podia ser la plaça del poble
o platges. Feia fotos “en un minut” aprofitant el decorat natural de l’espai
públic o fent servir telons d’avionetes o vaixells a través dels quals el
retratat treia el cap.
- El Leiquero: Competència del minuter, va ser un fotògraf amb càmera
tipus Leica que caçava al vol fotografies de la gent passejant pel carrer. A
partir de 1951 tots ells es van reciclar a fotògrafs de Bodas, bautizos y
comuniones per tenir llicència pública.
- Amateur mig: Home d’edat i classe mitjana i que utilitza la càmera tipus
Leica com a mitjà per subratllar la seva unitat familiar. Trobem
fotografies dels nens jugant, de la dona amb els pares, etc. Es tracta
d’imatges de petit format (escasseja el material en els anys de la
postguerra) però que es dignifiquen amb el tall dentat o rústic.
5
4. Del 1970 a la irrupció de la fotografia digital.
Obertura de mercat fotogràfic.
Aparició de càmeres més econòmiques i senzilles com la Instamatic o la Polaroid
(el daguerreotip del s. XX), ideals per als joves del període que retraten les seves
formes de vida: els amics, l’estiueig, els hippies, els cotxes, etc.
Es generalitza la fotografia en color, aquella que avui s’ha quedat amb un to
magenta (perquè la capa cian s’ha fet mal bé) o blavós (aleshores, és la capa
magenta la que s’ha deteriorat).
A partir de la dècada de 1990, la introducció de la fotografia digital acaba de
confirmar el llenguatge fotogràfic com el més popular i estès, amb el mateix sentit
familiar i proper de la fotografia.
La generalització de les càmeres digitals i dels telèfons mòbils intel·ligents han
multiplicat el nombre de fotografies. A aquest fet s’hi ha sumat recentment
l’aparició de les xarxes socials i la dimensió pública de les imatges, posant en
entredit el sentit domèstic d’aquestes. No obstant això, totes aquestes
novetats no han fet més que reforçar la idea inicial de la fotografia com a eina
a l’abast de tothom amb essència documental excedint l’àmbit privat.
6
El meu arxiu de fotografies
Mayte Lingg
Cada família té a casa el seu propi arxiu de fotografies, en aquesta sessió donarem
algunes idees per a que es puguin classificar i ordenar. A la vegada explicarem les
pautes per documentar les fotografies i poder donar així una visió de conjunt a la
pròpia col·lecció.
Precisió prèvia concepte arxiu
- Com edifici que aglutina tots els fons i col·leccions documentals
- Com conjunt ordenat o amb un “cert ordre” pel seu accés
- Com a servei que dóna accés als documents
- Com a fitxer digital
1. Com es formen les col·leccions de fotografies familiars
- Retrats familiars
- Fotografies que acompanyen a d’altres documents
- Col·leccions
- Fotografies soltes
- Multitud de fotografies realitzades pels dispositius mòbils
2. Com podem trobar els arxius familiars?
- Acumulacions sense ordre aparent
- Gran varietat de capses reutilitzades
- Capsetes originals de les imatges
- Àlbums
- “Embalums sorpresa”
- Col·leccions de cd’s
- Carpetes digitals del nostre escriptori
7
3. Com “arxivar” les nostres fotos?
Seguint aquest ordre:
1. Identificar
2. Classificar
3. Ordenar
4. Descriure
5. Arxivar i conservar de forma preventiva
4. Com podem classificar les nostres fotografies?
Diferència CLASSIFICAR (dividir) - ORDENAR (unir)
Criteris per classificar: temàtics, onomàstics, geogràfics, cronològics.
És adient utilitzar les capses metàl·liques enlloc de les de cartró.
5. Sistemes per ordenar les nostres fotos
Respecte a l’ordre original de les col·leccions fotogràfiques.
L’ordre narratiu dels àlbums.
Criteris: cronològic, temàtic, o segons les persones que surten representades en
les imatges (onomàstic)
Com ordenar els fitxes digitals. Les carpetes als ordinadors:
Per dates: any-mes-dia
Per dates i temàtic: 2013 i dins aquesta carpeta: casament, bateig, viatge ...
6. Com podem documentar les imatges de la nostra col·lecció
La importància de documentar les imatges en el moment present.
Amb llapis preferiblement HB 2 per la part del darrera.
Les dades que podem ficar són 4 bàsiques:
Data el més completa, és a dir, dia, mes i any.
Lloc de la fotografia
Qui apareix representat a la fotografia
Autor
Recordeu que sempre que feu el vostre particular arxiu de fotografies podeu
incorporar documentació a les imatges que en un altre lloc de la casa és perdria
com són els carnets, les cartes, els títols, els dibuixos o altres documents que
podrien acompanyar a la historia de la vostra família. No discrimineu aquesta
documentació sigui de la naturalesa que sigui ja que la fascinació de les
generacions futures pels vostres arxius de fotos dependran d’aquestes dades.
8
Conservar les fotografies a casa
Pep Parer
10 receptes casolanes de conservació pel teu arxiu de fotografies
1. Si vols usar una capsa per guardar les fotos, que no sigui de cartró, millor les de
metall o un taper de cuina.
2. Abans de reutilitzar sobres vells de correus pots fer servir sobres verticals de
paper de qualitat (paper barrera, per exemple).
3. Les bosses de congelar no només van bé pel menjar, sinó també per recopilar
les fotos. Utilitza-les enlloc de les bosses de plàstic que et donen a les botigues
4. Les cintes adhesives poden ser molt nocives per les foto. Per tal d’enganxar-les
en els àlbums fes servir tires de paper Japó amb adhesiu neutre (com pasta de
farina, cola d’empaperar…) Ah! i si es trenca la foto no usis el celo.
5. Compra fulls amb fundes de polipropilè, que és un plàstic estable (no fa olor a
flotador). I, sobretot, no facis servir els fulls d’àlbum autoadhesius.
6. Els punts i les cantoneres autoadhesives no són prou fiables, és més
recomanable usar xarneres de paper, cantoneres fetes a mà o cola neutre.
7. Pels negatius evita les fundes de PVC (les que fan olor!) i les de paper cristall. És
millor fer servir fundes de polipropilè o sobrets de paper de qualitat, com el que
venen a les botigues de Belles Arts.
8. Per guardar les fotos és necessari un espai fresc, sec i fosc. Evita calefaccions,
llum directa i sobretot les humitats. Quan les consultis no ho facis mai al costat del
menjar.
9. Si tens les fotos ben ordenades i fins i tot digitalitzades les trobaràs més
fàcilment i t’estalviaràs remenar-les de manera innecessària.
10. Classifica les imatges, anota les persones que hi apareixen, l’anècdota, però
mai a la foto! El llapis HB2 és el més recomanable per la seva suavitat.
9
La fotografia digital
Christina Guldager
6 consells per digitalitzar les fotografies a casa:
1. Es pot digitalitzar amb escàner o càmera, però és més recomanable treballar
amb càmera perquè no malmet tant els materials i és més adaptable.
2. No totes les càmeres són vàlides. Les més ideals serien una càmera compacta
o càmera rèflex amb prestacions mitjanes-altes (10 o 12 megapíxels). Amb
càmeres modestes també podem digitalitzar però l’ús que en farem serà molt
més limitat (web, facebook, etc.).
3. Formats digitals:
Format de treball: el RAW. És el format ideal, el propi de les càmeres. Té molta
qualitat, de pes moderat i permet manipular i corregir les imatges amb una gran
qualitat.
Format de conservació: el TIFF. És un format molt pesant però sense comprimir
que manté totes les qualitats de la imatge digitalitzada.
Format de consulta: el JPEG. És un format comprimit que permet treballar amb
agilitat, consulta ràpidament i ocupa poc espai.
4. Digitalitzar amb càmera:
- Digitalitzar còpies fotogràfiques:
Recomanable una taula de reproducció i llums calibrades a 45º.
Si no disposem de taula de reproducció podem treballar amb un trípode
recolzant les imatges sobre una taula i disposar dos flexos a banda i banda de la
imatge a uns 45º (bombetes de baix consum de 20 watts-llum de dia).
- Digitalitzar negatius:
Recomanable una taula de llum calibrada a llum de dia (5.000º K).
Si no disposem d’una taula de llum en podem fabricar una fàcilment amb un
vidre folrat amb paper vegetal i suspès entre dues piles de llibres i un flexo a sota.
Seria recomanable posar la taula de llum sota la taula de reproducció però també
podem fer servir el trípode.
10
Una altra opció més casolana és aprofitar la llum del dia que entra per una
finestra, posant un paper vegetal al vidre, recolzant el negatiu sobre aquest
paper vegetal i disparar amb la càmera i el trípode.
Sempre és recomanable digitalitzar els negatius amb una plantilla de cartró
negre per evitar la llum residual dels costats.
5. Consells de captura d’imatge
Càmeres rèflex:
ISO: la més baixa possible (per evitar el “soroll” de la imatge)
Velocitat d’exposició: per sota 1/15 segon (per evitar les pampallugues dels llums)
Diafragma: entre 8 i 11 estaria bé
Càmeres automàtiquesTriar els paràmetres de llum de dia i posar la funció macro
(la imatge de la floreta). I confiar que no faran pampallugues!
6. Reproducció de fotografies emmarcades amb vidre
Per evitar el reflex de la càmera en el vidre a l’hora de fer la presa d’imatge hem
d’ ”emmascarar” la càmera i ho podem fer amb un cartró negre en el que hem fet
un orifici per on passi l’objectiu. A vegades els marcs són molt grans: aleshores és
recomanable fer servir una tela negra i posar l’operador i la càmera darrera
amagats.
Docents
Núria F. Rius
Doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, després d’haver cursat els estudis conjuntament amb l’Université Sorbonne París-IV, és especialista en història
de la fotografia del vuit-cents a Barcelona. Compagina l’activitat de recerca amb articles de crítica a la revista Bonart i exerceix la docència acadèmica a la Universitat Pompeu
Fabra i l’Escola Massana. És autora del llibre Pau Audouard. Fotografia en temps de Modernisme.
Mayte Lingg
Documentalista graduada en Informació i Documentació per la Universitat de Barcelona, postgraduada en Gestió, Preservació i Difusió d'arxius fotogràfics per l'Escola
Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. Durant els últims anys ha treballat documentant els fons fotogràfics de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
I actualment desenvolupant tasques de gestió en projectes documentals a Logisdoc.
Pep Parer
Fotògraf professional, format a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), i especialitzat en la gestió i conservació de fons fotogràfics en arxius i museus. Actualment
treballa per diferents institucions com a fotògraf i assessor en conservació fotogràfica com el Museu d'Història de Catalunya, el MUHBA, l'Arxiu Municipal Contemporani de
Barcelona o el Museu Marítim de Barcelona. Imparteix classes en els cursos sobre gestió d'arxius fotogràfics i d'història de la tècnica fotogràfica que periòdicament es
convoquen a l'IEFC. També ha escrit diversos articles i ha col·laborat en el comissariat de nombroses exposicions.
Christina Guldager Christiansen
Graduada en Fotografia i Creció Digital per la Universitat Politècnica de Catalunya i especialitzada en gestió d’arxius digitals. Actualment és la cap del laboratori digital de
l’Institut Amatller d’Art Hispànic. Compagina aquesta feina amb la creació d’obra fotogràfica d’autor i projectes expositius.
12
Bibliografia bàsica
- BAJAC, Q. La imagen revelada. La invención de la fotografía. Bogotà: Blume,
2011 (2001).
- L’arxiu d’imatges. Propostes de classificació i conservació. Ramon Alberch, Pere Freixes i Emili Massanas. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Direcció General del Patrimoni Artístic, Servei de Museus, 1988.
- http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Temes/Museus/Guia%20de%20Recursos/Publicacions/Arxius/arxiu.pdf
- (re)Conocer y conservar las fotografías antigues.Bertrand Lavédrine. Ëditions du Comité des travaux històriques et scientifiques. Colección orientacions y
métodos nº16,2010
- Fotografía Digital. Zoe Plasencia López. Anaya Multimedia. 2013
Barcelona, febrer de 2017
top related