· 2!|!gèneres!dels!Països!Catalans!!!! gèneres dels països catalans ] Albert Nardi i Víctor Pedrol 1a. edició, primavera 2011, Barcelona-Sabadell edició: La Diatònica, …
Post on 02-Feb-2020
8 Views
Preview:
Transcript
2 | gèneres dels Països Catalans
[
gèneres dels països catalans
]
Albert Nardi i Víctor Pedrol
1a. edició, primavera 2011, Barcelona-Sabadell
edició: La Diatònica, associació d’acordionistes dels Països Catalans.
portada: Albert Nardi
aquest treball es troba sota la següent llicència
creative commons
aquest treball és d’ús intern i pedagògic
per qualsevol comentari ens trobareu a apunts@gorramusca.cat
gèneres dels Països Catalans | 3
[
introit ]
L’acordió diatònic és un instrument harmònic i melòdic alhora.
La manera més habitual d’apropar-‐se a l’instrument és des del vessant melòdic, amb
l’acordió fent el paper d’instrument solista. En aquest cas la mà dreta executa la melodia i
l'esquerra l’acompanyament harmònic. Aquest enfocament és el que ha donat a l’acordió
el paper de protagonista en els saraus de les nostres terres.
Amb aquests apunts d’acompanyament intentem aproximar-‐nos al diatònic des del
vessant més rítmic i harmònic, on l’acordió acompanya melodies cantades o tocades per
altres instruments.
A la primera part dels apunts es proposen diferents recursos usats amb freqüència que
ajuden a comprendre l’acompanyament i que proposen com enriquir-‐lo.
A la segona part es repassen les diferents formes tradicionals, primer contextualitzant-‐les,
després analitzant-‐ne els elements melòdics, rítmics, harmònics i estructurals
característics, i finalment descrivint-‐ne els patrons d'acompanyament més habituals. És
un intent de sistematitzar una informació que sovint arriba dispersa. Cal tenir en compte
que de cada gènere se’n fa una simplificació per tal de donar-‐ne una idea general sense
pretendre englobar tota la riquesa i diversitat de cadascuna.
Per acabar, exemplifiquem cada forma explicada prèviament amb una melodia concreta i
una proposta d’acompanyament.
Per treure el màxim profit d’aquests apunts és recomanable tenir almenys un petit
bagatge de llenguatge musical. Les partitures s’han escrit seguint amb alguna variació les
indicacions de la notació estàndard proposada per en Carles Belda, en Josep Maria Mayol,
na Cati Plana i en Daniel Violant (Mayol, et al. 1998, Soler i Amigó 2001).
4 | gèneres dels Països Catalans
L’acordió és un instrument transpositor. En aquests apunts s’agafa l’afinació G/C com a to
d’escriptura. A continuació es mostra un esquema de la disposició de botons d’un
diatònic G/C.
ESQUEMA D’UN ACORDIÓ G/C AMB EL SISTEMA D’ALTERACIONS MARIMON
Esperem que aquests apunts us siguin d’utilitat. Bona sort i que la manxa us acompanyi.
Tardor 2010. Albert Nardi i Víctor Pedrol
C# 3
D# 3
C# 4
D# 4
A 2
G 2
C 3
B 2
E 3
D 3
F# 3
G 3
A 3
B 3
C 4
D 4
E 4
G 4
F# 4
B 4
A 4
D 5
G# 3
G# 3
A# 3
A# 3
D 3
C 3
F 3
E 3
A 3
G 3
B 3
C 4
D 4
E 4
F 4
G 4
A 4
C 5
B 4
E 5
D G
D 1
G 1
G C
G 1
C 1
A- E
A 1
E 1
F F
F 1
F 1
obrint
tancant
gèneres dels Països Catalans | 5
[
recursos per a l’acompanyament
]
6 | gèneres dels Països Catalans
llegenda Aquí es defineixen els símbols que es faran servir per transcriure els diferents ritmes.
accentuat / fort Cal fer-‐hi un petit accent, fent que soni més fort que la resta.
fluix Per indicar que una nota sona més fluixa que les altres s’indica amb una p de piano.
aturada de manxa
El so s’atura amb la manxa enlloc de fer-‐ho alçant els dits.
picat / curt
Aquestes notes cal fer-‐les ben curtes.
lligat / llarg Aquestes notes cal allargar-‐les fins a l'inici del següent temps.
baix reforçat amb l’acord
El baix arrossegat es reforça amb un atac molt curt de l’acord.
acord buit El registre de terceres està activat i l’acord només té la fonamental i la quinta.
& œœœ> œœœf
& œœœP
� ����
� ����
& œœœ? œœ
. œ.
! "
gèneres dels Països Catalans | 7
acompanyar a dues mans La manera més fàcil de començar a acompanyar a dues mans és marcar el compàs amb la
mà esquerra i reforçar l‘acord amb la mà dreta.
Per marcar bé el compàs caldrà entendre la mètrica i com estan repartits els accents dins
del compàs.
accents mètrics Els accents mètrics són aquells que defineixen com estan repartits els temps forts i dèbils
dins d’un compàs.
Es parla de mètrica binària, ternària o quaternària segons la distribució dels accents.
mètrica distribució dels accents
binària fort fluix
ternària fort fluix fluix
quaternària fort fluix semifort fluix
El criteri general per a l’acompanyament és marcar els temps forts amb un baix llarg i
accentuat i els temps semiforts o dèbils amb un baix picat o amb un acord. D’aquesta
manera es reforcen als accents mètrics.
!"
#$#$
% &&&'
& &'
8 | gèneres dels Països Catalans
acompanyament compassos binaris
compàs figura de referència possibles acompanyaments bàsics
bina
ris
2/4
6/8
2/2
œ
&?
4242
Œ> œœœ.
œ œ.
&?
4242
‰> jœœœ.
‰ jœœœ.
œ œ. œ. œ.
.œ
&?
8686Œ> jœœœ
.Œ jœœœ
.
œjœ. œ.
jœ.
&?
8686Œ.> ...œœœ
.
.œ .œ.
&?
8686‰> œœœ
. œœœ.‰ œœœ
. œœœ.
œ œ. œ. œ œ. œ.
˙ &?
CC
Ó> ˙̇̇.
˙.̇
gèneres dels Països Catalans | 9
acompanyament compassos ternaris
compàs figura de referència possibles acompanyaments bàsics
ternaris
3/4
9/8
acompanyament compassos quaternaris
compàs figura de referència possibles acompanyaments bàsics
quaterna
ris
4/4
12/8
œ &?
4343
Œ> œœœ. œœœ
.
œ œ. œ.
.œ &?
8989Œ.> ...œœœ
. ...œœœ.
.œ .œ. .œ.
œ &?
cc
Œ> œœœ. Œ œœœ
.
œ œ. œ. œ.
.œ &?
812812
Œ.> ...œœœ. Œ . ...œœœ
.
.œ .œ. .œ. .œ.
10 | gèneres dels Països Catalans
recursos d’expressió La interpretació musical té una part subjectiva associada a l’execució de cada intèrpret.
Aquesta part és la que s’anomena expressió musical.
dinàmica La dinàmica comprèn els accents expressius, associats a l’execució de l’intèrpret, que es
troben en una peça musical. S’indiquen amb les abreviacions de piano (p) i forte (f o >). Aquests accents expressius no s’han de confondre amb els accents mètrics.
Exemple 1: la melodia principal sona més forta que el pedal repetida.
Exemple 2: la melodia puja de volum i torna a baixar.
& c œ> œ œ> œ œ> œ œ> œ œ> œ œ> œ œ> œ œ> œ
& 89 .œ œ Jœ œ jœp .˙ .œ#f p
gèneres dels Països Catalans | 11
articulació L’articulació és el conjunt d’elements que defineixen les diferents maneres amb les que es
poden connectar les notes entre si. Es basa en tres elements: el grau de continuïtat del
so, l’atac i la caiguda. És potser l’element més determinant en l’expressió.
Tots els matisos i les gradacions de l'articulació segons la durada es mouen entre dos
extrems que responen a les denominacions de legato i staccato. El legato o lligat indica
que les notes tenen continuïtat de so i intensitat, mentre que el staccato o picat indica
una interrupció del so entre nota i nota.
Staccato Legato
En el diatònic troben algunes possibilitats singulars en relació a l’atac i la caiguda.
ATURADA DE MANXA
El so s’atura amb la manxa enlloc de fer-‐ho alçant els dits. En el moment que s’acaba
d’aturar es pot sentir com ressonen suaument les inxes.
ATAC DEL BAIX AMB L’ACORD
Podem atacar un baix arrossegat amb un acord molt curt, la qual cosa provoca un reforç
de l’accent. És un recurs molt habitual en la música d’influència americana.
& 89 œ œ œ. œ jœ. œ jœ. œ jœ. .˙ .œ.
!"#
? C ..œœ. jœ. œ. œœ
. ..œœ. jœ. œ. œ.
!!"
12 | gèneres dels Països Catalans
recursos rítmics Els recursos rítmics estan relacionats amb els accents mètrics. El desplaçament de notes
de temps forts a dèbils (o a la inversa) i el reforç o elisió de notes en certs temps
proporcionen variacions rítmiques que enriqueixen la interpretació.
anticipació
L’anticipació consisteix a avançar l’execució d’un accent. En general els temps forts
s’avancen fins als temps dèbils, produint una síncope que modifica la percepció del temps
fort.
En la música llatina l’anticipació és constant, i més que considerar-‐la un recurs, podem dir
que forma part de la seva essència.
elisió o subdivisió de notes
L’elisió consisteix en eliminar les notes d’un temps. Quan s’eliminen les notes dels temps
forts, agafen més rellevància els temps dèbils.
La subdivisió de notes consisteix en afegir notes que donen més rellevància al temps on
es posen.
!"
##
$% %%%&&&% &&&
%!
%& %&% &%$ % %%%&&&
% &&&" #$
%& %&% &
$ % %%%&&&% &&&
%
%& %&% &%$ % %%%&&&
% &&&%!
%& %&% &%
&?
cc
Œ œœœ. Œ œœœ
.C
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
. Œ œœœ.
œ œ. Œ. œ.Œ œœœ
. Œ œœœ.G7
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
. Œ œœœ.
Œ œ. Œ. œ.
&?
4242
‰ œœœ> œœœ.‰ jœœœ
>C
œ œ. œ. œ.‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>
œ œ. œ. œ.‰ œœœ
> œœœ.‰ jœœœ
>
œ œ. œ. œ.‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>
œ œ. œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 13
swing El swing és un efecte rítmic que es pot aplicar quan hi ha dues notes de la mateixa durada
que completen una pulsació. Per tocar aquestes notes amb swing, s’allarga la primera i
s’escurça la segona.
És un recurs molt usat en estils com ara el jazz, el blues o el mateix swing.
Per fer notar que una melodia cal interpretar-‐la amb swing, hi afegirem la següent
indicació:
Exemple del resultat d’una melodia interpretada amb swing:
PARTITURA
RESULTAT
Aquesta seria una aproximació al resultat:
! ! !" #!!
! "# $ $% $ $ $ $ $ $ $ $ $ $ $ $ $ &'
! "# $ %$& $ '$ $ '$ ($ ($ ($ $ '$ $ '$ $ '$ () ($
14 | gèneres dels Països Catalans
recursos harmònics Els recursos harmònics se centren en proposar variacions per enriquir l’acompanyament a
partir del desenvolupament dels acords i la teoria harmònica en general.
baixos de tambor A més a més del baix de referència de l’acord, normalment la seva fonamental, es poden
fer servir altres notes del mateix acord. Això dóna varietat en l’acompanyament de la mà
esquerra.
Aquest recurs permet fer una evolució dels baixos per intervals de quinta que reforcen la
resolució de la progressió harmònica cap a la tònica.
En el alguns casos també és possible fer baixos de tambor encara que l’altra nota de
l’acord estigui en la direcció oposada.
&?
##4343Œ œœœ. œœœ.G
œ œ. œ.Œ œœœ. œœœ.
œ œ. œ.Œ œœœ
. œœœ.D7
œ œ. œ.Œ œœœ
. œœœ.
œ œ. œŒ œœœ. œœœ.G
œ œ. œ.
&?
4242
‰ jœœœ.
‰ jœœœ.C
œ œ. œ. œ.‰ jœœœ
. ‰ jœœœ.F
œ œ. œ. œ.
‰ jœœœ. ‰ jœœœ
.G7
œ œ. œ. œ.
‰ jœœœ.
‰ jœœœ.C
œ œ. œ. œ.
&?
8686Œ jœœœ
. Œ jœœœ.A-
œ Jœ. œ. Jœ.Œ jœœœ
. Œ jœœœ.D-
œ Jœ. œ. Jœ.Œ jœœœ#
. Œ jœœœ.E7
œ Jœ. œ. Jœ.Œ jœœœ
. Œ jœœœ.A-
œ Jœ. œ. Jœ.
gèneres dels Països Catalans | 15
aproximació per graus conjunts
Es parla d’aproximacions per graus conjunts quan per anar d’una nota a una altra passem
per les notes intermèdies de l’interval. En el diatònic aquest recurs és molt habitual usar-‐
lo en els baixos.
Les aproximacions poden fer-‐se de manera més prolongada en el temps provocant
d’aquest manera reharmonitzacions.
conduccions Les conduccions de veus consisteixen en formar els diferents acords intentant moure el
mínim les notes en cada canvi d’acord i mantenint el màxim de notes en comú.
&?
43
43œœœ œœœ
. œœœ.C
œ œ. œ.œœœ Œ œœœ
.
œ œ œ
œœœ œœœ. œœœ.F
œ œ. œ.œœœ œœœ
. œœœG7
œ œ. œ. œ
œœœ œœœ. œœœ
.C
œ œ. œ.
&?
ccŒ. ...œœœ
. œœœ.A-
.œ .œ. œ.Œ . ...œœœ
. œœœ.A-/G
.œ .œ. œ.Œ . ...œœœ
. œœœ.A-/F
.œ .œ. œ.Œ . ...œœœ#
. œœœ.E7
.œ .œ. œ.
& c wwwC www
F wwwG7 www
A- wwwD- www
F wwwG7 www
C
16 | gèneres dels Països Catalans
arpegis a la mà dreta Un arpegi és la successió de notes d’un acord.
A continuació es mostren a tall d’exemple alguns patrons en diferents compassos.
PATRONS PER A 3/4
PATRONS PER A 4/4
& 43 ..œ œ œC
œ œ œ œ œ œG7œ œ œ
& 43 ..œ œ œ œ œ œC
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œG7œ œ œ œ œ œ
& 43 ..œ œ œ œ œ œC œ œ œ œ œ œ
A- œ œ œ œ œ œF œ œ œ œ œ œ
G7
& 43 œ œ œ œ œ œ œ3
C œ œ œ œ œ œ œ3A- œ œ œ œ œ œ œ3F œ œ œ œ œ œ œ3
G7
& # c ..œ œ œ œGœ œ œ œ œ œ œ œD
œ œ œ œ
& # c ..œ œ œ œ œ œ œ œG
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œD
œ œ œ œ œ œ œ œ
& # c ..œ œ œ œ œ œ œ œG
œ œ œ œ œ œ œ œE-
œ œ œ œ œ œ œ œC
œ œ œ œ œ œ œ œD7
& # c ..œœ œ œ œ œœ œ œ œG œœ œ œ œ œœ œ œ œ
D7 œœ œ œ œ œœ œ œ œC œœ œ œ œ œœ œ œ œ
D7
gèneres dels Països Catalans | 17
PATRONS PER A 6/8
PATRONS PER A 2/2
& # 86 ..œ Jœœ œ JœœG
œ Jœœ œ Jœœ œ Jœœ œ JœœD
œ Jœœ œ Jœœ
& # 86 ..œ œ œ œ œ œGœ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œD7
œ œ œ œ œ œ
& # 86 ..œœ œ œ œœ œ œG œœ œ œ œœ œ œ œœ œ œ œœ œ œ
D7 œœ œ œ œœ œ œ
& # 86 œ œ œ œ œ œG œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ
D œ œ œ œ œ œ
& C ..œ œ œ œ œ œ œ œC
œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œG7
œ œ œ œ œ œ œ œ
& C ..œœ jœœ œœ jœœ œœC œœ Jœœ œœ Jœœ œœ
F œœ Jœœ œœ Jœœ œœG7 œœ Jœœ œœ Jœœ œœ
F
& C ..œœ œ œ œœ œ œ œœ œC œœ œ œ œœ œ œ œœ œ œœ œ œ œœ œ œ œœ œ
G7 œœ œ œ œœ œ œ œœ œ
& C œœ jœœ œœ œœ Jœœ
C F
Jœœ œœ jœœ œœ œœ## œœ
G7
Jœœ œœ œœ œœ## J
œœnnF
Jœœ œœ œœ ..œœ
18 | gèneres dels Països Catalans
gèneres dels Països Catalans | 19
[
Patrons (de) formes
]
20 | gèneres dels Països Catalans
(de)formes musicals Una forma musical és la categorització de danses, cançons i melodies a partir de
característiques rítmiques, harmòniques, estructurals, històriques o socials.
En aquest apartat s’analitzen les formes més comunes del nostre país. A més a més s’han
inclòs un parell de formes provinents d’Occitània per intentar conèixer una mica més els
veïns del nord i difondre aquesta cultura tan propera i llunyana alhora.
Les diferents formes s’han organitzat en quatre grups tenint en compte l’origen, l’època
d’arribada, el tipus de ball o la zona del territori on s’han desenvolupat. Aquesta diversitat
de criteris a l’hora de classificar-‐les és deguda a la difícil categorització sota un únic criteri
rellevant per a totes elles.
La característica que s’ha considerat més rellevant de cada forma és la que ha prevalgut a
l’hora de situar-‐la en un grup o en un altre.
balls vuitcentistes
masurca
polca
vals
xotis
pasdoble
balls d'influència americana
foxtrot
havanera
rumba
tango
l'escola bolera, el ball de bot i el cant valencià d'estil
mateixa
cant d'estil
bolero
fandango
jota
balls col·∙lectius
contrapàs
sardana curta
ball pla
bolangera
balls occitans rondèu
borreia de tres temps
gèneres dels Països Catalans | 21
balls vuitcentistes L’etiqueta de balls vuitcentistes engloba un conjunt ampli de balls. Per una banda,
comprèn aquells balls de parella que es van fer populars a casa nostra durant el segle XIX,
però també s’han definint així alguns balls tradicionals recollits per alguns folkloristes de
principi del segle XX. Aquí es tracten seguint la primera accepció que, de fet, és la que ha
arribat a dia d’avui amb més força.
Els balls vuitcentistes van suposar un canvi en el repertori i en la pràctica social de ball
vigent al moment. Es tracta de masurques, polques, pericons, valsos i xotis on les parelles
se situen amb els balladors de cara i aferrats, amb un major contacte físic que als balls
que fins aleshores es ballaven. Les pautes de relació interpersonal comunes en l’Antic
Règim canvien al llarg del segle XIX, i la nova manera de relacionar-‐se s’exemplifica en la
forma de ballar.
Amb el canvi de règim també canvia la percepció de la cultura popular. Danses originàries
de regions recòndites esdevenen populars arreu del món occidental a través del
refinament de l'aristocràcia i les classes altes de centres culturals com París o Viena.
És interessant remarcar que aquests balls també es van posar de moda entre els
compositors romàntics del segle XIX. Trobem que Fryderyk Chopin (1810-‐1849) compon
masurques que reflecteixen el folklore polonès i, tot i que no té la intenció de compondre
música ballable, les utilitza per exaltar l'amor cap a la seva pàtria. La polca també figura
en els catàlegs de les obres de compositors bohemis com Antonín Dvořák (1841-‐1904). La
família austríaca dels Strauss va produir un enorme volum de valsos en la mateixa línia.
22 | gèneres dels Països Catalans
masurca La masurca, en polonès mazurek, és una dansa popular apareguda al segle XVI a la regió
polonesa de Mazowsze. Va ser introduïda a la cort de París al segle XVIII i des d’allà va
estendre's per altres salons aristocràtics europeus. Posteriorment, de la mateixa manera
que altres danses, aquest ball traspassa l’àmbit de la cort i es converteix en un ball
popular de moda.
De mètrica ternària, s'escriu generalment en compàs 3/4 tot i que també la podem trobar
en 9/8 . Quan s’escriu en 3/4 es pot interpretar amb swing.
La melodia s'estructura en frases de vuit compassos que es repeteixen amb alguna
possible variació final.
El tempo està al voltant de = 140.
En interpretar-‐la cal marcar l’accent del segon temps per ajudar als balladors a fer el salt
característic i el canvi de direcció.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
Cal fixar-‐se en l’articulació de les notes. Han de sonar ben picades o lligades seguint l’aire
del ball.
VARIACIÓ 1
També es pot arrossegar la dreta al tercer temps.
œ
!"
##$%
$%& '''( '''(!
' '( '(& ''') '''(
' '( '(& '''( '''(
' '( '(& '''
) '''("#
' '( '(
!"
##$%
$%& '''( '''!
' '( '('''( ''') '''' '( '(
& '''( '''' '( '(
& ''') '''
"#
' '( '(
gèneres dels Països Catalans | 23
VARIACIÓ 2
O arrossegar també l’acord de l’esquerra.
VARIACIÓ 3
Podem subdividir la mà dreta arrossegant-‐la.
FINAL
Per acabar la masurca, el segon temps de l’últim compàs ha de ser ben picat.
!"
##$%
$%& '''( '''(!
' '( '& ''') '''(
' '( '(& '''( '''(
' '( '& '''
) '''("#
' '( '
!"
##$%
$%& '((( ((() ((( ((() ((()!
( () ()* (((+*
( ((+
*& '((( ((() ((( ((() ((()
( () ()* (((
+*"#
( ((+*
!"
##$%
$%& '''
( '''(!"
' '( '(& '''
) '''(
' '( '(& '''
( '''(
' '( '(& ''') &#
' '( &
24 | gèneres dels Països Catalans
polca La polca és una dansa d’origen txec apareguda a la regió de Bohèmia el 1830. S’apunta
que prové d’una dansa que es ballava en cercle de parelles. El seu nom podria venir del
txec půlka, que vol dir mig pas, fent referència a un dels passos del ball. Va ser un dels
gèneres ballables més populars de tot Europa.
De mètrica binària, s’escriu generalment en compàs 2/4 però també la trobem escritaen
2/2.
L’estructura melòdica bàsica és una frase de vuit compassos que es repeteix amb alguna
possible variació al final. L’estructura harmònica típica acostuma a ser:
funció tonal Tonica Dominant Tonica Dominant Tonica
grau representatiu I v v I I V V I
número de compàs 1 2 3 4 5 6 7 8
O bé:
funció tonal Tonica Dominant Tonica
grau representatiu I i i V V V V I
número de compàs 1 2 3 4 5 6 7 8
El tempo actualment es troba al voltant de = 116. Al llibre La danse des salons de
Cellarius, publicat a París el 1847, s'indica que el tempo ha de ser una mica més lent que
el d’una marxa militar, a = 104. La velocitat dels balls, doncs, pot variar amb el temps
depenent de les modes, la pràctica o els canvis d'usos i funcions.
S’interpreta ràpida i airosa sense que caigui el tempo, tenint cura de la precisió rítmica.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
S’accentuen contínuament els contratemps, però no es deixa de marcar la pulsació amb
els baixos. Cal fixar-‐se què les notes quedin ben picades.
&?
##42
42‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>G
œ. œ. œ
. œ.‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>
œ. œ. œ
. œ.‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>
œ. œ. œ
. œ.‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>D7
œ. œ. œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 25
VARIACIÓ 1
Es doblen algunes corxeres, totes ben picades igual que abans.
VARIACIÓ 2
Es dobla la corxera i s’arrossega fins a la següent.
FINAL
S’acaba amb un final simple.
O bé:
&?
##42
42‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>G
œ. œ. œ
. œ.‰ œœœ
> œœœ. œœœ. œœœ
>
œ. œ. œ
. œ.‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>
œ. œ. œ
. œ.‰ œœœ
> œœœ. œœœ. œœœ
>D7
œ. œ. œ. œ.
&?
##42
42‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>G
œ. œ. œ
. œ.‰ œœœ
> œœœ œœœ. œœœ. œœœ>
œ. œ. œ
. œ.‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>
œ. œ. œ
. œ.‰ œœœ
> œœœ œœœ. œœœ. œœœ
>D7
œ. œ. œ. œ.
&?
##42
42‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>D7
œ. œ. œ. œ.
jœœœ>
‰ jœœœ>
‰G
jœœ.‰ jœœ
.‰
&?
##42
42‰ jœœœ
>‰ jœœœ
>D7
œ. œ. œ. œ.
‰ jœœœ> jœœœ
>‰G
œ. œ. jœœ
.‰
26 | gèneres dels Països Catalans
vals i vals-‐jota
Hi ha dues teories sobre l'origen del vals. Uns l'atribueixen a una dansa del segle XVIII
anomenada ländler que ballaven els pagesos d'Àustria i sud d'Alemanya. Altres, en canvi,
apunten a una dansa italiana del segle XVI anomenada volte. La denominació actual és del
segle XVIII i prové del verb alemany walzen (girar).
El vals, que va marcar la vida de la societat vienesa vuitcentista, també es va fer molt
popular a Europa i Amèrica. Mostra d’això és la gran varietat de formes que ha adoptat
als territoris on ha arribat. Al nostre país es va desenvolupar el vals-‐jota, un vals ràpid i
saltat amb rítmica de jota.
De mètrica ternària, s'escriu en compàs 3/4. L'estructura melòdica és d'una frase de setze
compassos (8 compassos dobles) que es repeteix amb alguna possible variació al final.
Una estructura harmònica que trobem sovint és:
funció tonal Tonica Dominant Tonica
grau representatiu I I I V V V V I
número de compàs 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
El tempo és al voltant de = 80 per al vals vienès i al voltant de = 90 per al vals jota.
S'ha de tocar tenint en compte el tipus de vals que s’està executant permetent als
balladors girar de forma contínua o bé saltar.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
Cal fixar-‐se que les notes quedin ben precises i no accelerar-‐se massa.
&?
##4343Œ> œœœ. œœœ.G
œ œ. œ.Œ œœœ. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ. œœœ.
œ œ. œ.Œ œœœ. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ. œœœ.
œ œ. œ.Œ œœœ. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœ.D7
œ œ. œ.Œ œœœ
. œœœ.
œ œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 27
VARIACIÓ 1
Es lliguen les notes del segon temps.
VARIACIÓ 2
Es lliguen les notes del segon temps fins la següent corxera.
FINAL VALS
S’acaba al final de la frase sense afegir cap compàs extra. Pot acabar amb un petit
ritardando.
FINAL VALS-‐JOTA
S’acaba amb un final doblat a l’estil de la jota sense afegir cap compàs extra.
&?
##4343Œ> œœœ œœœ.G
œ œ. œ.Œ œœœ œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ.
œ œ. œ.Œ œœœ œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ.
œ œ. œ.Œ œœœ œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ
.D7
œ œ. œ.
Œ œœœ œœœ.
œ œ. œ.
&?
##4343Œ> œœœ œœœ œœœ.G
œ œ. œ.Œ œœœ. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ œœœ.
œ œ. œ.Œ œœœ. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ œœœ.
œ œ. œ.Œ œœœ. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ œœœ œœœ
.D7
œ œ. œ.
Œ œœœ. œœœ.
œ œ. œ.
&?
##4343Œ> œœœ. œœœ.D7
œ œ. œ.Œ œœœ. œœœ.
œ œ. œ.
Œ> œœœ. œœ.G
œ œ œ
Rit. œœœáŒ ŒG
œœáŒ Œ
&?
##4343Œ> œœœ
. œœœ.D7
œ œ. œ.Œ œœœ. œœœ.
œ œ. œ.
œœœ> Œ œœœ>G D7
œœ. Œ œœ
.œœœ> Œ ŒG
œœ. Œ Œ
28 | gèneres dels Països Catalans
xotis El xotis és un ball de parella provinent de Bohèmia que va ser introduït a París l'any 1849.
Des d’allà es va difondre per tot Europa. La paraula xotis prové de l'alemany schottisch,
escocès. Aquest nom s'aplicava originalment a una antiga dansa de grup dita escocesa
que, malgrat el nom, no era d'origen escocès sinó que es va començar a ballar a
Anglaterra i França cap allà el 1780.
De mètrica quaternària, s'escriu en compàs 4/4. L'estructura melòdica és d'una frase de
vuit compassos que es repeteix amb alguna possible variació al final. A finals del s. XX va
aparèixer la tendència de tocar-‐lo amb swing.
L’estructura harmònica típica acostuma a ser:
funció tonal Tonica Dominant Tonica Dominant Tonica
grau representatiu I v v I I V V I
número de compàs 1 2 3 4 5 6 7 8
El tempo està al voltant entre = 150 i 180.
S'ha de tocar de manera que permeti als balladors evolucionar per les diferents figures
amb fluïdesa.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
&?
cc
Œ œœœ> Œ œœœ
>C
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> Œ œœœ>G7
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> Œ œœœ>
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> Œ œœœ>C
œ œ. œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 29
Variació 1
Se subdivideix la dreta i s’allarga fins a l'inici del següent temps.
VARIACIÓ 2
Es pot elidir el segon baix de cada compàs.
VARIACIÓ 3
La dreta va sincopada i també es pot arrossegar fins a l'inici del següent temps.
FINAL
S’acaba en el tercer temps de l'últim compàs de la melodia sense afegir-‐n'hi cap.
&?
cc
Œ œœœ> œœœ.‰ œœœ œœœ
> œœœ.C
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> œœœ. ‰ œœœ œœœ
> œœœ.G7
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> œœœ. ‰ œœœ œœœ
> œœœ.
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> œœœ.‰ œœœ œœœ
> œœœ.C
œ œ. œ. œ.
&?
cc
Œ œœœ> Œ œœœ
>C
œ œ. Œ œ.Œ œœœ
> Œ œœœ>G7
œ œ. Œ œ.Œ œœœ
> Œ œœœ>
œ œ. Œ œ.Œ œœœ
> Œ œœœ>C
œ œ. Œ œ.
&?
cc
‰ œœœ œœœ> œœœ.‰ œœœ.‰ œœœ.C
œ œ. œ. œ.‰ œœœ œœœ
> œœœ. ‰ œœœ
. ‰ œœœ.G7
œ œ. œ. œ.‰ œœœ œœœ
> œœœ. ‰ œœœ
. ‰ œœœ.
œ œ. œ. œ.‰ œœœ œœœ
> œœœ.‰ œœœ.‰ œœœ.C
œ œ. œ. œ.
&?
cc
Œ œœœ> Œ œœœ
>G7
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> œœœ> ŒC
œ œ. œœ. Œ
30 | gèneres dels Països Catalans
pasdoble El pasdoble és una dansa de parella d’origen castellà sorgida al segle XVI. El seu nom fa
referència a la mètrica del ball, la qual està doblada en relació a una marxa o a una polca.
De mètrica binaria o composta, el trobem escrit generalment en el compàs 2/4 o bé 6/8.
L'estructura melòdica bàsica és d'una frase de setze compassos (8 compassos dobles) que
es repeteix amb alguna possible variació al final. L'estructura harmònica sovint és:
funció tonal Tonica Dominant Tonica
grau representatiu I I I V V V V I
número de compàs 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
El tempo és al voltant de = 120 .
S'ha de tocar de manera que permeti evolucionar en el ball tranquil·∙lament.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
Aquest és el patró que acompanya el pasdoble. Cal fixar-‐se que les notes quedin ben
precises i no accelerar-‐se.
VARIACIÓ 1
S’elimina el segon baix de cada compàs.
&?
4242
‰ jœœœ>‰ jœœœ>C
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>G7
œ œ.œ. œ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ. œ.
&?
4242
‰ jœœœ>‰ jœœœ>C
œ œ. ‰ jœ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ. ‰ jœ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ. ‰ jœ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ. ‰ jœ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ. ‰ jœ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ. ‰ jœ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>G7
œ œ.‰ jœ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.‰ jœ.
gèneres dels Països Catalans | 31
VARIACIÓ 2
Es doblen algunes notes de la dreta ben picades.
VARIACIÓ 3
S’arrossega la dreta fins a l'inici del següent temps.
VARIACIÓ 4
Jocs amb els baixos. A la dominant es fan baixos de tambor i apareix una baixada per
quintes en tornar a la tònica.
FINAL:
S’acaba amb un final doblat.
&?
4242
‰ œœœ>œœœ.‰ jœœœ>C
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ œœœ>œœœ.‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ œœœ>œœœ.‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ œœœ>œœœ.‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ œœœ>œœœ.‰ jœœœ>G7
œ œ.œ.œ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ. œ.
&?
4242
‰ jœœœ>‰ jœœœ>C
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ> œœœ
. œœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ œœœ>œœœ.œœœ.œœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ> œœœ
. œœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>G7
œ œ.œ. œ.
‰œœœ>œœœ.œœœ. œœœ>
œœ.œ.œ.
&?
4242
‰ jœœœ>‰ jœœœ>C
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>G7
œ œ.œ.œ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.
&?
4242
‰ jœœœ>‰ jœœœ>G7
œ œ.œ.œ.
‰ jœœœ>‰ jœœœ>
œ œ.œ.œ.
œœœ> œœœ
>C G7
œœ. œœ
.œœœ>
ŒC
œœ. Œ
32 | gèneres dels Països Catalans
balls d'influència americana Aquí es tracten els balls del nostre país que són originaris d'Amèrica o que n’han rebut
una forta influència. La música americana va provocar un canvi en la música occidental
sobretot en l'aspecte rítmic, a causa de l'origen africà de la majoria d'esclaus americans.
Aquesta influència va arribar des de diferents llocs com ara Cuba, Estats Units o Sud-‐
Amèrica per diferents motius.
Cuba va formar part de les colònies espanyoles fins l'any 1898 i per tant va haver-‐hi una
relació molt intensa gràcies al comerç. D’aquest país n’arriben les havaneres i la rumba.
Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units d’Amèrica comencen a imposar a
nivell global la seva hegemonia cultural. D'allà arriben nous balls com ara el foxtrot, el
swing, el twist o el xarleston.
A principi del segle XX, al con sud americà, la zona del Riu de la Plata es desenvolupa
econòmicament i rep una onada immigratòria d’Europa i Sud-‐Amèrica. D’aquesta barreja
de cultures neix el tango, que arriba al nostre país a partir del contacte cultural amb
aquelles terres.
gèneres dels Països Catalans | 33
foxtrot El foxtrot és un ball nord-‐americà originat a principi del segle XX amb les primeres
orquestres de jazz i que ràpidament va arribar a Europa. El seu nom fa referència a les
antigues danses africanes que imitaven els passos d'animals, en aquest cas de la guineu.
De mètrica binària, s'escriu en compàs 2/2, 4/4 o 2/4.
El tempo està al voltant de = 104.
El foxtrot es toca amb swing i amb una punteta d'energia que el manté
sempre actiu.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
Aquest és el patró que acompanya el foxtrot. Cal fixar-‐se que les corxeres caminin a ritme
de swing.
VARIACIÓ 1
Les corxeres del quart temps es canvien per negres.
VARIACIÓ 2
Lliguem el quart temps amb el primer.
&?
CC
Œ œœœ> œœœ.Œ œœœ
> œœœ.C
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> œœœ.Œ œœœ
> œœœ.
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> œœœ.Œ œœœ
> œœœ.G7
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> œœœ.Œ œœœ
> œœœ.
œ œ. œ. œ.
&?
CC
Œ œœœ> œœœ.Œ œœœ
>C
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> œœœ.Œ œœœ
>
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> œœœ.Œ œœœ
>G7
œ œ. œ. œ.Œ œœœ
> œœœ.Œ œœœ
>
œ œ. œ. œ.
&?
CC
Œ œœœ> œœœ.Œ œœœ
>C
œ œ. Œ œ.œœœ. œœœ
> œœœ.Œ œœœ
>
œ œ. Œ œ.Œ œœœ
> œœœ.Œ œœœ
>G7
œ œ. Œ œ.œœœ. œœœ
> œœœ.Œ œœœ
>
œ œ. Œ œ.
34 | gèneres dels Països Catalans
havanera L'havanera és un ritme que va sorgir a Cuba al segle XIX, i és una evolució de la
contradansa francesa. Va arribar a Catalunya gràcies als indians i mariners que tornaven
de les Àmèriques i es trobaven a les tavernes per cantar amb nostàlgia els records
d'aquelles terres.
De mètrica binària, s'escriu en compàs 2/2 o en 4/4. Una característica molt important de
l'havanera és el seu patró rítmic bàsic:
Una característica harmònica habitual és el fet que la primera part de la cançó estigui en
mode menor i la segona en el seu mode paral·∙lel major.
El tempo està al voltant de = 90.
Cal interpretar-‐la amb malenconia i passió per tal d’evocar imatges d’enyor del Carib.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
VARIACIÓ 1
S’allarguen les notes de la dreta a l'últim temps.
C .– j– – –
&?
CC
Œ.> jœœœ. œœœ> œœœ
.C
.œjœ. œ. œ.
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
.
.œjœ. œ. œ.
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
.
.œjœ. œ. œ.
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
.G7
.œ Jœ. œ. œ.
&?
CC
Œ.> jœœœ. œœœ> œœœ
C
.œjœ. œ. œ.
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
.œjœ. œ. œ.
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
.œjœ. œ. œ.
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
G7
.œ Jœ. œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 35
VARIACIÓ 2
Es substitueix l'últim acord pel baix de la quinta de l'acord.
VARIACIÓ 3
Es desdobla a l’esquerra la primera en
VARIACIÓ 4
FINAL
Per acabar és usual afegir-‐hi un compàs amb el IV grau menor i tornar a la tònica.
&?
CC
Œ.> jœœœ. œœœ> œœœ
.C
.œjœ. œ. œ
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
.
.œjœ. œ. œ.
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
.
.œjœ. œ. œ
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
.G7
.œ Jœ. œ. œ
.œ jœ &?
8686Œ> jœœœ
.Œ jœœœ
.
œjœ. œ.
jœ.
&?
CC
‰> œœœ. jœœœ
.Œ> œœœ
C
jœ œ. jœ. œ. œ.‰> œœœ
. jœœœ.Œ> œœœ
jœ œ. jœ. œ. œ.‰> œœœ
. jœœœ.Œ> œœœ
jœ œ. jœ. œ. œ.‰> œœœ
. jœœœ. Œ> œœœ
G7
jœ œ. Jœ. œ. œ.
&?
CC
Œ.> jœœœ. œœœ> œœœ
C
.œjœ. œ. œ
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
F
.œ Jœ. œ. œŒ .> jœœœ œœœ
> œœœG7
.œ Jœ. œ. œ
Œ .> jœœœ. œœœ> œœœ
C
.œjœ. œ. œ
&?
CC
Œ.> jœœœ. œœœ. œœœ
.C
.œjœ. œ. œ.
‰> œœœb. jœœœ
. œœœ> œœœ
.F-
jœ ¿. J¿. œ. ¿.wwwC
.œjœ. œ. œ.
œœœ> Œ Óœœ. Œ Ó
36 | gèneres dels Països Catalans
rumba La rumba és una dansa d'origen cubà que es va popularitzar arreu del món a les primeres
dècades del segle XX. En aquest ball de festeig, la dona s'insinua a l'home intentant
enlluernar-‐lo amb els seus encants.
De mètrica binària, s'escriu en compàs 2/2 però a vegades també es troba en 4/4.
El ritme de rumba marca els següents accents:
El tempo està al voltant de = 100.
La rumba s’ha de tocar amb un aire alegre i canalla.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
Cal marcar amb precisió els accents corresponents.
VARIACIÓ 1
S’allarguen les notes de l'últim accent a la dreta.
C .– .– –
&?
CCŒ.> ...œœœ
> œœœ>A-
.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ
> œœœ>G
.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ
> œœœ>F
.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ#
> œœœ>E7
.œ .œ. œ.
&?
CCŒ.> ...œœœ
> œœœ>A-
.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ
> œœœ>G
.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ
> œœœ>F
.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ#
> œœœ>E7
.œ .œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 37
VARIACIÓ 2
Es substitueix l'últim acord per un baix arrossegat.
FINAL
Sortida de rumba als dos últims compassos
&?
CCŒ.> ...œœœ
> œœœ>A-
.œ .œ. œŒ .> ...œœœ
> œœœ>G
.œ .œ. œŒ .> ...œœœ
> œœœ>F
.œ .œ. œŒ .> ...œœœ#
> œœœ>E7
.œ .œ. œ
&?
CC
Œ.> ...œœœ#> œœœ
>E7
.œ .œ. œ.Œ .> ...œœœ#
> œœœ>
.œ .œ. œ.œœœ> œœœ
> ‰ œœœ> jœœœ
>A-
œœ. œœ. ‰ œœ. Jœœ.
œœœ> Œ Óœœ. Œ Ó
38 | gèneres dels Països Catalans
tango El tango és un ball sorgit als suburbis del Riu de la Plata a finals del segle XIX, quan la regió
va rebre grans onades migratòries d'origen intern i extern. Rosario, Montevideo i Buenos
Aires són els tres llocs que s'han disputat el naixement del tango.
Al principi es ballava als prostíbuls i era únicament instrumental, tocat per trios de
guitarra, violí i flauta. Més endavant s'hi va incorporar el bandoneó, que li va donar el seu
so característic.
No va ser fins a la segona dècada del segle XX que va apareixer el tango-‐cançó, quan
Pascual Contursi escriu Mi noche triste narrant els sentiments d'un home abandonat per
la seva dona.
De mètrica binària, està escrit en 2/4. És habitual que una part estigui en mode menor i
una altra en el seu mode paral·∙lel major. El tempo està al voltant de = 100.
S'ha de tocar amb passió i amor evocant el bullici del raval.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
FINAL 1
S’acaba amb un final doblat
œ
&?
cc
œœœ> œœœ
> œœœ> œœœ
>C
œœ. œœ
. œœ. œœ
.œ.œœœ> œœœ
> œœœ> œœœ
>G7
œœ. œœ
. œœ. œœ
.œ.œœœ> œœœ
> œœœ> œœœ
>
œœ. œœ
. œœ. œœ
.œ.
œœœ> œœœ
> œœœ> œœœ
>C
œœ. œœ
. œœ. œœ
.œ.
&?
œœœ> œœœ
> œœœ> œœœ
>G7
œœ. œœ
. œœ. œœ
.œ.
œœœ> œœœ
> œœœ> Œ
C G7 C
œœ. œœ
. œœ. Œ
gèneres dels Països Catalans | 39
FINAL 2:
Allarguem el penúltim acord per acabar a l'inici de compàs
&?
œœœ> œœœ
> œœœ> œœœ
>G7
œœ. œœ
. œœ. œœ
.œ.œœœ> ...˙̇̇
LC G7
œœ. ..˙̇
Lœœœ. Œ ÓC
œœ. Œ Óp
p
40 | gèneres dels Països Catalans
l'escola bolera, el ball de bot i el cant valencià d'estil
Sota aquest títol tan llarg intentem aglutinar diversos balls i formes corresponents a la
música de les Illes, el País València i part del Principat. L’escola bolera va difondre alguns
balls que es troben avui dia en aquestes terres. El ball de bot i el cant valencià d’estil és la
manera com s’anomenen dos subconjunts d’aquests gèneres, corresponents a les Illes i al
País Valencià respectivament. També inclouen formes no provinents de l’escola bolera i
pròpies de cada zona.
L'escola bolera
A finals del segle XVIII el regne espanyol està governat per reis Borbons emparentats amb
els reis de França. Allà la dansa popular s'havia academitzat gràcies a l'Académie Royale
de Danse, creada per iniciativa de Lluís XIV, el Rei Sol, l’any 1661. A partir de la pujada al
tron espanyol del seu nét Felip d'Anjou el 1713 alguns balls populars de l'estat espanyol
s'academitzen gràcies a la creació de l'escola bolera, on reben la influència de mestres
ballarins francesos.
Això va prestigiar les danses entre les classes altes i es van escampar arreu del país.
Alguns balls difosos per l'escola bolera són els fandangos, els boleros i les seguidilles.
El ball de bot
Anomenem ball de bot el conjunt de danses tradicionals de les Illes Balears exceptuant el
ball pagès de les Pitiüses. El ball de bot el formen el bolero i el fandango procedents de
l'escola bolera i altres danses com ara la mateixa, la jota o la bolangera.
El cant valencià d'estil
El cant valencià d’estil està format pel cant d'estil, que engloba un conjunt de cants de
ronda o balls acompanyats bàsicament per instruments de corda i que musicalment són
propers al fandango i per les albaes, que és un cant exclusivament valencià que
s’acompanya amb dolçaina i tabalet i usat particularment en rondes nocturnes. (Pitarc 1997)
gèneres dels Països Catalans | 41
mateixa La mateixa és un ball de parella del llevant de l’illa de Mallorca. És un ball de convit on la
dona sembla abraçar l'home, però immediatament se n'allunya en un idil·∙li de mirades.
De mètrica ternària, està escrita generalment en compàs 3/8 però també es troba en 6/8 o
3/4. L'estructura melòdica bàsica és d'una frase de vuit compassos que es repeteix, i
l'estructura harmònica sempre és:
funció tonal Tonica Dominant Tonica
grau representatiu I I I V V V V I
número de compàs 1 2 3 4 5 6 7 8
Com a característica cal remarcar que el canvi d'acord s’avança un temps. Les coples van
improvisant-‐se sobre la melodia.
El tempo està al voltant de = 70 però antigament era una mica més lenta.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
Es poden usar els mateixos patrons rítmics descrits en l’apartat de jota, però cal tenir en
compte que el tercer temps està més accentuat.
FINAL
El final segueix l’estructura de la cançó sense afegir-‐hi cap compàs, a diferència de la jota.
.˙
&?
8383‰> œœœ
. œœœ>C
œ œ. œ.‰> œœœ
. œœœ>
œ œ. œ.‰> œœœ
. œœœ>G7
œ œ. œ.
‰> œœœ. œœœ
>
œ œ. œ.
&?
8383‰> œœœ
. œœœ>G7
œ œ. œ.‰> œœœ
. œœœ>
œ œ. œ.‰> œœœ
. œœœ>C
œ œ. œ.
jœœœ>
‰ ‰jœœ. ‰ ‰
42 | gèneres dels Països Catalans
el cant d'estil Aquests cants poden ser interpretats de dues formes: per una banda, amb cant pla, que
és la més primitiva i antiga; per l'altra, amb el cant requintat, que consisteix en elevar la
veu a un registre agut i fer ampliacions en melismàtiques a les cadències de determinats
terços de la cançó, d'acord amb les pautes de l'estil (Pitarc 1997).
El ritme bàsic d'acompanyament és el següent:
El cantador executa el cant a l'aire, és a dir, amb ritme lliure sense ajustar-‐se al que
segueixen els instruments de corda, donant lloc a un contrast.
Precedeixen sempre a la veu unes introduccions instrumentals de diversos compassos,
plenament ajustades al ritme bàsic que segueixen la guitarra i el guitarró fins que l'eixida
del cantador determina el final de la introducció.
Hi ha diferents gèneres en el cant d'estil que es defineixen bàsicament pel número i
distribució de les funcions tonals i el número de terços, o bé pel to en què es canten i el
tipus melòdic bàsic.
Així trobem que l'u, amb sis terços i cinc funcions tonals, es distingeix de l'u i dos i de l'u i
dotze, que tenen set terços i dues funcions tonals. Per altra banda, l'u i dos s'acompanya
començant amb l'acord de La Major i l'u i dotze comença amb l'acord de Mi Major. També
es poden distingir per les respectives introduccions i tornades i pel caràcter expressiu de
cada gènere.
El canyt d’estil s’interpreta d'una forma expressiva, marcant bé els accents de
l'acompanyament i estant atents a l’evolució del cantant.
43 – – – –
gèneres dels Països Catalans | 43
ACOMPANYAMENT BÀSIC
VARIACIÓ 1
VARIACIÓ 2
&?
4343Œ> œœœ
> ‰> jœœœ>A-
œ œ. œ. œ.Œ> œœœ
> ‰> jœœœ>
œ œ. œ. œ.Œ> œœœ#
> ‰> jœœœ>E7
œ œ. œ. œ.
Œ> œœœ> ‰> jœœœ
>
œ œ. œ. œ.
&?
4343‰> jœœœ œœœ
> œœœ œœœ> œœœ>A-
œ œ. œ. œ.‰> jœœœ œœœ
> œœœ œœœ> œœœ>
œ œ. œ. œ.‰> jœœœ# œœœ
> œœœ œœœ> œœœ
>E7
œ œ. œ. œ.
‰> jœœœ œœœ> œœœ œœœ
> œœœ>A-
œ œ. œ. œ.
&?
4343‰> œœœ œœœ œœœ œœœ
> œœœ œœœ œœœ œœœ> œœœ
>3 3A-
œ œ. œ. œ.‰> œœœ œœœ œœœ œœœ
> œœœ œœœ œœœ œœœ> œœœ
>3 3
œ œ. œ. œ.
&?
4343
‰> œœœ# œœœ œœœ œœœ> œœœ œœœ œœœ œœœ
> œœœ>
3 3
E7
œ œ. œ. œ.
‰> œœœ œœœ œœœ œœœ> œœœ œœœ œœœ œœœ
> œœœ>3 3
A-
œ œ. œ. œ.
44 | gèneres dels Països Catalans
bolero El bolero és un ball originari de la Península Ibèrica de finals del segle XVII. Originàriament
practicat per les classes més baixes, va anar ascendint entre les classes distingides gràcies
a l'escola bolera.
La mètrica és ternària i està escrita generalment en compàs 3/4. L'estructura melòdica
està formada per frases de 8 compassos on s'hi poden afegir estructures pont. El tempo
està al voltant de = 70.
És important marcar bé els dos accents de l'últim temps de cada compàs per ajudar els
balladors.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
Aquest és el patró que acompanya el bolero.
VARIACIÓ 1
Arrosseguem algunes notes.
œ
&?
4343
Œ> œœœ
> ‰> jœœœ>C
œ œ. œ. œ.
Œ> œœœ
> ‰> jœœœ>
œ œ. œ. œ.
Œ> œœœ
>‰> jœœœ
>G7
œ œ. œ. œ.
Œ> œœœ
> ‰> jœœœ>C
œ œ. œ. œ.
&?
4343
‰> jœœœ œœœ
> œœœ œœœ> œœœ>C
œ œ. œ. œ.
‰> jœœœ œœœ
> œœœ œœœ> œœœ>
œ œ. œ. œ.
‰> jœœœ œœœ
> œœœ œœœ> œœœ>G7
œ œ. œ. œ.
‰> jœœœ œœœ
> œœœ œœœ> œœœ>C
œ œ. œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 45
FINAL
Acabarem amb un final simple.
&?
4343Œ> œœœ
> œœœ œœœ> œœœ
>G7
œ œ. œ. œ.
œœœ>
Œ ŒC
œœ. Œ Œ
46 | gèneres dels Països Catalans
fandango El fandango és una dansa desenvolupada per l'escola bolera a finals del segle XVIII. El
terme prové del portuguès fado i del llatí fatus que designa un ball o cant típic. . S’ha dit
que és un ball d’origen llatinoamericà.
La mètrica és ternària i està escrita generalment en compàs 3/4.
A nivell harmònic sovint trobem que una part està en mode menor i l'altra modula al
relatiu major. A la part menor, és típic passar del I al V grau amb la successió d’acords
anomenada baixada espanyola (I-‐VII-‐VI-‐V7).
A Menorca el tempo estaria a al voltant de 60. A Mallorca i al País Valencià pot ser més
lent (al voltant de 50).
ACOMPANYAMENT BÀSIC
VARIACIÓ 1
Es pot crear una hemiòlia marcant la dreta a dos temps i l'esquerra a tres temps.
.˙
&?
4343
Œ> œœœ#. œœœ
.E
œ œ. œ.Œ> œœœ#
. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ. œœœ.F
œ œ. œ.Œ> œœœ. œœœ.
œ œ. œ.
&?
4343
œœœ#> ‰ œœœ
. ‰E
œ œ. œ.Œ> œœœ#
. œœœ.
œ œ. œ.œœœ> ‰ œœœ. ‰F
œ œ. œ.Œ> œœœ. œœœ.
œ œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 47
VARIACIÓ 2
Es marca la polirítmia d’abans però amb la nota lligada.
FINAL
S’acaba amb V-‐I a l’últim compàs.
&?
4343
œœœ#> ‰ ...œœœE
œ œ. œ.œœœ> œœœ#
. œœœœ œ. œ.
œœœ> ‰ ...œœœF
œ œ. œ.œœœ> œœœ. œœœœ œ. œ.
&?
4343
Œ> œœœ#. œœœ
.E
œ œ. œ.œœœ> Œ œœœ#
>A- E7
œœ. Œ œœ.
œœœ> Œ ŒA-
œœ. Œ Œ
48 | gèneres dels Països Catalans
jota La jota és un ball estès per tota la Península Ibèrica que es remunta al segle XVIII. Es feia
servir com a cant per rondar fadrines o per a les faenes del camp.
De mètrica ternària, està escrita generalment en compàs 3/8, però també es troba en 3/4 o
6/8.
L'estructura melòdica bàsica és una frase de vuit compassos que es repeteix, i l'estructura
harmònica és:
funció tonal Tonica Dominant Tonica
grau representatiu I I I V V V V I
número de compàs 1 2 3 4 5 6 7 8
Com a característica, cal remarcar que el canvi d'acord s’avança un temps.
Normalment la melodia és anacrúsica i segueix un esquema rítmic binari, cosa que sobre
l'acompanyament ternari provoca les polirítmies constants que li són tan característiques.
El tempo és al voltant de = 70.
La jota cal tocar-‐la de manera que els balladors puguin gaudir-‐la i que els cantadors
puguin cantar-‐la amb desimboltura. De vegades s’hi afegeix una melodia de sortida per
marcar el final.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
.˙
&?
4343
Œ> œœœ. œœœ
.C
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœ.G7
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœ.
œ œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 49
VARIACIÓ 1
Es doblen algunes notes de la dreta.
VARIACIÓ 2
S’allarguen l'acord de canvi fins a l'inici del següent temps.
FINAL
S’acaba afegint-‐hi un compàs, amb un final doblat.
&?
4343
Œ> œœœ. œœœ
. œœœ.C
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœ. œœœ
. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœ. œœœ
.G7
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœ. œœœ
. œœœ.
œ œ. œ.
&?
4343
Œ> œœœ. œœœ
.C
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœG7
œ œ. œ.jœœœ>‰ œœœ
. œœœ.
œ œ. œ.
&?
4343
Œ> œœœ. œœœ
.G7
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœ.C
œ œ. œ.œœœ> Œ œœœ
>G7
œœ. Œ œœ
.œœœ> Œ ŒC
œœ. Œ Œ
50 | gèneres dels Països Catalans
balls col·∙lectius En aquest apartat es tracten un seguit de balls que comparteixen la característica de ser
balls de grup. Tots ells eren habituals en l’Antic Règim i van anar caient en desús amb
l’arribada de noves danses de parella. Molts d’aquests balls s’han mantingut gràcies a la
feina dels folkloristes de l’època de la Renaixença i a través dels esbarts dansaires.
Els balls que es tracten aquí tenen origen al Principat exceptuant la bolangera, que té
origen occità. Tot i haver-‐se desenvolupat al Principat algunes d’aquestes danses, com ara
la bolangera i el ball pla, també tenen presència a altres parts del territori.
gèneres dels Països Catalans | 51
contrapàs El contrapàs és una dansa que es balla els dies assenyalats, i en la que els balladors
s’estructuren seguint una cadena oberta que avança delimitant un semicercle. Es va
mantenir viva en la societat de l’Antic Règim i es va anar abandonant a partir de 1850.
Originalment es trobava estesa per la Catalunya nord-‐oriental i el Pirineu. A principi del
segle XX, el moviment del catalanisme va vetllar perquè la dansa es tornés a ballar.
El contrapàs està format per frases musicals irregulars i el ball ha de començar i acabar en
el mateix punt de la plaça. En la cadena de balladors hi consta el cap (o capdanser), que
reparteix o treu el contrapàs, i la cua, que representa l’autoritat política o religiosa. Així,
en el contrapàs s’hi veia reflectida l’organització de la societat. La durada llarga del ball
(més de deu minuts) i les frases de dimensions canviants dificulten la memorització de la
melodia i de la coreografia de manera que els practicants d’aquesta dansa ritual hi havien
afegit lletres que narraven la passió de Crist per tal de recordar-‐se’n. El contrapàs és una
de les danses que se situen en l’origen de la sardana llarga.
De mètrica binària, es troba en compàs 6/8.
El tempo està al voltant de = 104.
Cal tocar-‐lo amb calma seguint amb cura l'evolució del ball.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
.œ
&?
##8686Œ> Jœœœ
> ‰ Jœœœ> ‰
G
œ Jœ. œ. Jœ.Œ Jœœœ
L...œœœœ
jœœ ..œœŒ> jœœœ
> ‰ jœœœ> ‰
D7
œ Jœ. œ. Jœ.Œ Jœœœ
L...œœœœ
jœœ ..œœ
52 | gèneres dels Països Catalans
sardana curta La sardana curta és una evolució del contrapàs esdevinguda durant el primer terç del
segle XIX. El nom de sardana apareix escrit per primer cop el 1552 al Liber Condulatus, que
conté la relació dels afers municipals d'Olot, en el moment en què els cònsols i els jurats
de la Casa de l'Almoina acorden prohibir-‐la.
De mètrica binària, s'escriu en compàs 6/8. Està estructurada en curts i llargs. L'estructura
melòdica dels curts és d'una frase de vuit compassos que es repeteix, mentre que als
llargs les frases són generalment de setze compassos o de vuit repetits.
Una de les possibles estructures, molt ballada en l’actualitat, és aquesta.
Introit curts llargs curts llargs Contrapunt llargs contrapunt llargs
El tempo està al voltant de = 104.
Es toca pausadament intentant aconseguir un clima ancestral i tenint molta cura a
respectar l'estructura.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
S’usa el mateix acompanyament que al contrapàs.
FINAL
Es pot acabar amb una hemiòlia.
.œ
&?
##8686Œ> Jœœœ
> ‰ Jœœœ> ‰
G
œ Jœ. œ. Jœ.Œ Jœœœ
L...œœœœ
jœœ ..œœ
jœœœ>‰ jœœœ
> ‰ jœœœ> ‰
D7
œœ. ‰ œœ
. ‰œœœá ‰ Œ.œœ ‰ Œ .
gèneres dels Països Catalans | 53
ball pla Etimològicament, l’expressió ball pla no designava una dansa concreta sinó una manera
de ballar. Així, aquest tipus de ball s'executa sense salts i amb passos suaus.
L'estructura coreogràfica es desenvolupa a partir dels passos de caminada, punt pla,
reverència i rístol. El punt pla guarda una notable relació amb la baixa dansa medieval. El
ball pla és un ball de parelles que normalment avancen en filera. Sovint acaba amb una
farandola que s’anomena rasa, que consisteix en el canvi de mètrica ternària a binària
sobre el mateix material temàtic.
La seva presència ha estat notable a la Catalunya Vella. Alguns autors justifiquen aquesta
distribució fent una analogia entre els significats que envolten el ball i l'organització social
d'aquesta àrea del país. La disseminació de la població i l'entorn rural devien definir-‐hi
una societat tancada i jerarquitzada on l’estructura familiar tenia molt pes, de manera
que aquest ball participatiu de parelles perpetuava les estructures socials d’aquesta
societat. A final del segle XIX, les noves formes de comportament i de relació interpersonal
van traslladar-‐se a la plaça, de manera que el ball pla va ser substituït progressivament
per altres balls de mètrica ternària on la parella es disposa cara a cara i augmentava el
contacte físic. La màxima difusió del ball pla al Principat va ser durant els segles XVIII i XIX
(Alonso 2000).
De mètrica ternària, està escrit en compàs 3/4. L'estructura melòdica bàsica és d'una frase
de vuit compassos que es repeteix amb alguna possible variació al final.
A finals del segle XX el músic i compositor Marcel Casellas va desenvolupar una nova
rítmica per al ball pla basada en l'hemiòlia constant:
El tempo està al voltant de = 60.
S’interpreta amb elegància evocant les suposades virtuts del passat medieval i tenint en
compte que és una dansa que es balla sense saltar, amb passos suaus.
& 43 .– .– – – –.˙
54 | gèneres dels Països Catalans
ACOMPANYAMENT BÀSIC
VARIACIÓ 1
Es reforça el primer temps amb la dreta
FINAL
S’acaba marcant bé els tres últims temps.
ACOMPANYAMENT BÀSIC DEL NOU BALL PLA
&?
4343
Œ> œœœ. œœœ
C
œ œ. œ.Œ> œœœ. œœœF
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœG7
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœC
œ œ. œ.
&?
4343
œœœ> œœœ
. œœœC
œ œ. œ.œœœ> œœœ. œœœF
œ œ. œ.œœœ> œœœ
. œœœG7
œ œ. œ.œœœ> œœœ
. œœœC
œ œ. œ.
&?
4343
œœœ> œœœ
. œœœC
œ œ. œ.œœœLœœœ. Œ.F
œLœœ
. Œ.œœœ> œœœ
. œœœ.G7
œœ. œœ
. œœ.
œœœ> Œ ŒC
œœ. Œ Œ
&?
4343
œœœ> ‰ jœœœ
> œœœC
œ œ. œ.Œ.> œœœ. œœœF
œ œ. œ.œœœ> ‰ jœœœ
> œœœG7
œ œ. œ.Œ> œœœ
. œœœC
œ œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 55
bolangera La bolangera és un ball rodó obert a tothom que hi volia participar. És un ball de plaça
que va ser introduït per la immigració occitana de final del segle XVII. La paraula bolangera
prové del francès boulangère (fornera).
Ball de divertiment lligat al cicle de Carnestoltes, les lletres que l'acompanyen parlen d’un
personatge de mala reputació, la bolangera. Només cal veure algunes de les cobles per
adonar-‐se de les segones intencions amb què es cantava:
Bolangera té diners
que no els ha suat pas gaire,
que se’ls ha guanyat filant
de Ripoll fins a Valldaura
La Bolangera té un ansat
que hi cuina tot el veïnat:
hi cuina en Pau, hi cuina en Pere,
tot ballant la Bolangera;
tant per davant com per darrera
sap de ballar la Bolangera.
Va assolir una gran difusió al segle XIX, ja que era emprada com a cap de ball per
començar les festes a les places. Cal destacar que anteriorment, al segle XVIII, l’arribada
dels Borbons a la monarquia espanyola va venir acompanyada del gust pels costums
francesos, de manera que a la cort i als salons aristocràtics també es va posar de moda
aquesta dansa d’origen popular.
La mètrica és binària i està escrita en compàs 6/8 o 2/4. L'estructura melòdica bàsica és
d'una frase de vuit compassos que es repeteix amb alguna possible variació al final.
El tempo està al voltant de = 100.
Es toca de forma alegre i positiva per tal que els balladors puguin fer el pas de galop de la
mateixa forma, bo i recordant que és un ball de diversió.
.œ
56 | gèneres dels Països Catalans
ACOMPANYAMENT BÀSIC
Cal fixar-‐se en donar la mida justa als valors de les notes.
VARIACIÓ 1
S’allarguen les notes del tercer temps fins al principi del compàs.
FINAL
S’acaba amb un final sec.
&?
##8686Œ> jœœœ
. Œ jœœœ.G
œ Jœ. œ. Jœ.Œ> jœœœ
. Œ jœœœ.
œ Jœ. œ. Jœ.Œ> jœœœ
. Œ jœœœ.D7
œ Jœ. œ. Jœ.Œ> jœœœ
. Œ jœœœ.G
œ Jœ. œ. Jœ.
&?
##8686Œ> jœœœ
. Œ jœœœ.G
œ Jœ. œ. Jœ.Œ> jœœœ œœœ
. ‰ œœœ.
œ Jœ. œ. Jœ.Œ> jœœœ
. Œ jœœœ.D7
œ Jœ. œ. Jœ.Œ> jœœœ œœœ
. ‰ œœœ.G
œ Jœ. œ. Jœ.
&?
##8686Œ> jœœœ
. Œ jœœœ.D7
œ Jœ. œ. Jœ....œœœ> Œ .G
..œœ. Œ .
gèneres dels Països Catalans | 57
balls occitans Occitània és un país que correspon a l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.
Comprèn bona part del terç sud de l'estat francès, la Vall d'Aran (al Principat de
Catalunya), les Valls Occitanes (del Piemont, a Itàlia) i Mònaco.
Occitània i els Països Catalans comparteixen molts aspectes culturals, ja que són nacions
veïnes. Desafortunadament la política dels estats que les han ocupat i ocupen no ha
permès que la comunicació hagi fluït de manera natural, provocant un desconeixement
mutu.
Com a mostra d’aquesta cultura germana, en aquest recull de formes descriurem a tall
d’exemple un parell de balls occitans: el rondeu i la borreia de tres temps del Massís
Central.
58 | gèneres dels Països Catalans
borreia de tres temps La borreia de tres temps, borrèia en occità, és una dansa popular occitana originària del
Massís Central. Les primeres referències escrites són del segle XVII.
De mètrica ternària, està escrita generalment en compàs 3/8. L'estructura melòdica bàsica
és d'una frase de sis o vuit compassos que moltes vegades es repeteix amb alguna
possible variació al final, i s'introdueixen amb una melodia de quatre compassos. Es
troben melodies amb modes com ara el mixolidi.
L'harmonia no està determinada, i com que normalment es toquen amb una sola filera es
fa servir sobretot el I i el V grau.
El tempo està amb la entre 70 i 80.
S'ha de tocar amb convenciment, utilitzant molt la manxa per donar-‐li energia.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
Aquest és el patró que acompanya la borreia. S’accentuen el primer i el tercer temps.
VARIACIÓ 1
Es dobla el segon temps amb notes ben picades i sense perdre l'accentuació al primer i
tercer temps. També es podrien doblar altres temps.
.œ
&?
83
83œœœ>
‰ œœœ>C
œ œ. œ.œœœ>
‰ œœœ>
œ œ. œ.œœœ> ‰ œœœ
>G7
œ œ. œ.œœœ> ‰ œœœ
>
œ œ. œ.
&?
83
83œœœ> œœœ
. œœœ. œœœ>C
œ œ. œ.œœœ> œœœ
. œœœ. œœœ>
œ œ. œ.œœœ> œœœ
. œœœ. œœœ>G7
œ œ. œ.œœœ> œœœ
. œœœ. œœœ
>
œ œ. œ.
gèneres dels Països Catalans | 59
VARIACIÓ 2
S’allarga el tercer temps fins a l'inici del compàs. Cal deixar la nota ben bé a l'inici del
compàs.
FINAL
Per acabar s’afegeixen tres compassos amb el final doblat ben picat. A causa de la
naturalesa del diatònic, de vegades el G7 de l'antepenúltim compàs és un C si es fa servir
la tècnica d'obrir-‐tancar.
&?
83
83œœœ>
‰ œœœ>C
œ œ. œ.œœœ>
‰ œœœ>
œ œ. œ.œœœ> ‰ œœœ
>G7
œ œ. œ.œœœ> ‰ œœœ
>
œ œ. œ.
&?
83
83œœœ> ‰ œœœ
>G7
œ œ. œ.œœœ>
‰ œœœ>C
œ œ. œ.
Final
œœœ> ‰ œœœ
>G7
Final
œ œ. œ.œœœ>
‰ œœœ>C G7
œœ. ‰ œœ
.jœœœ>
‰ ‰C
jœœ. ‰ ‰
60 | gèneres dels Països Catalans
rondeu El rondeu, en occità rondèu, és una dansa popular de Gascunya (Gasconha).
La mètrica és binària i s'escriu generalment en els compassos 2/4 i 6/8 respectivament. Les
melodies s'accentuen d'una forma irregular, sense seguir l'estructura del compàs.
El tempo depèn molt del tipus de rondeu: el que es balla en cadena es toca més ràpid que
el de comitiva de parelles. Aquest últim comença al voltant de = 70 i, a partir de = 90 ja
val per a un rondeu de cadena que és ballable fins a = 120.
ACOMPANYAMENT BÀSIC
Si els accents es distribueixen de manera regular, el rondeu es pot acompanyar amb els
patrons que veurem a continuació. Tanmateix cal tenir en compte els accents: el temps
fort es pot anar desplaçant de l'1 al 2, i tant el baix com el silenci de la mà dreta han de
seguir aquests canvis d'accents. Per fer-‐ho, o bé s'afegeixen notes doblades o bé se'n
treuen segons convingui.
Aquest és el patró que acompanya el rondeu si té un ritme binari.
I aquest si és compost.
œ œœ
&?
4242
Œ> œœœ> œœœ.C
œ œ. œ.Œ> œœœ
>
œ œ.Œ> œœœ
> œœœœ œ. œ.
Œ> œœœ>
œ œ.Œ> œœœ
> œœœ.G7
œ œ. œ.Œ> œœœ
>
œ œ.Œ> œœœ
> œœœ.
œ œ. œ.Œ> œœœ
>
œ œ.
&?
8686Œ.> œœœ
>‰ œœœ.C
.œ œ.‰ œ.Œ .> œœœ
>‰ œœœ.
.œ œ.‰ œ.Œ .> œœœ
>‰ œœœ.
.œ œ.‰ œ.Œ .> œœœ
>‰ œœœ.
.œ œ.‰ œ.Œ .> œœœ
>‰ œœœ.G7
.œ œ.‰ œ.Œ .> œœœ
>‰ œœœ.
.œ œ.‰ œ.Œ .> œœœ
>‰ œœœ.
.œ œ.‰ œ.Œ .> œœœ
>‰ œœœ.
.œ œ.‰ œ.
gèneres dels Països Catalans | 61
taula de tempos Pot semblar arriscat incloure una taula amb els tempos de cada gènere, ja que l'ús i el
gust d'intèrprets i balladors influeixen en aquests paràmetre de forma molt subjectiva.
Aquesta taula només vol orientar balladors i músics sense pretendre acotar els tempos als
valors proposats.
figura referència rang de tempo
balls vuitcentistes
Masurca 140
Polca 104 116
Vals 80
Xotis 200
Pasdoble 120
balls d’infuència
americana
Havanera 90
Rumba 100
Foxtrot 104
Tango
l'escola bolera, el ball de bot i el cant valencià
d'estil
Bolero
Fandango 50 60
Jota 70
Mateixa 70
Cant d’estil
balls col·∙lectius
Ball pla 60
Bolangera 100
Sardana 104
Contrapàs 104
balls occitans Borreia 70 80
Rondeu o 70 120
œœ.˙œœœœœœœ.˙.œ.œœ.˙.œ.œ.œ.œ
œ .œ
62 | gèneres dels Països Catalans
gèneres dels Països Catalans | 63
[
música i cançons
]
64 | gèneres dels Països Catalans
A Vilafranca Manel Rius
gèneres dels Països Catalans | 65
66 | gèneres dels Països Catalans
Ai nena si vols venir...
gèneres dels Països Catalans | 67
68 | gèneres dels Països Catalans
Ball pla de Lladurs
gèneres dels Països Catalans | 69
Ball pla de Llessui
70 | gèneres dels Països Catalans
gèneres dels Països Catalans | 71
Bolangera de Senterada
72 | gèneres dels Països Catalans
Bolero mallorquí
gèneres dels Països Catalans | 73
Borrèia daus amorós
74 | gèneres dels Països Catalans
Contrapàs de Castelló d’Empúries
gèneres dels Països Catalans | 75
76 | gèneres dels Països Catalans
El llop de mar
gèneres dels Països Catalans | 77
78 | gèneres dels Països Catalans
El vestit d’en Pasqual
gèneres dels Països Catalans | 79
80 | gèneres dels Països Catalans
L'amo de son Carabassa
gèneres dels Països Catalans | 81
82 | gèneres dels Països Catalans
L'u de Benigànim
gèneres dels Països Catalans | 83
Masurca de l'agredolç
84 | gèneres dels Països Catalans
gèneres dels Països Catalans | 85
Mateixa
86 | gèneres dels Països Catalans
Polca d'en Roviretes
gèneres dels Països Catalans | 87
Rondeu de Suber Albèrt
88 | gèneres dels Països Catalans
Sardana curta de Calaf
gèneres dels Països Catalans | 89
Tocates de jota
90 | gèneres dels Països Catalans
Xotis d'en Borina
gèneres dels Països Catalans | 91
[ Referències
]
Casals, Eudald, Marcel Casellas, i Francesc Marimon. Punt de Trobada. Vol. I. Barcelona:
Associació "Danses a la Plaça del Rei", 1995.
Cebrian, Josep Lluís. «El Bolero.» Art i Patrimoni.
http://www.uv.es/joceimo/pdfs/elbolero.pdf (últim accés: 20 / Febrer / 2011).
Lerdhal, Fred, i Ray jackendorf. Teoría generativa de la Música Tonal. Tres Cantos: Akal,
2003.
Crivillé, Josep. Música Tradicional Catalana. Danses. Barcelona: Clivis, 1983.
Alfayé, Ignacio, Carles Belda, Marc Serafini, i Joseba Tapia. Pirinés, Pirinèus, Pirineus,
Pirinioak. Zarautz: Euskal Herriko Trikitixa Elkartea, 2006.
Alonso, Rosa M. El Ball Pla. Barcelona: Altafulla, 2000.
Arís, Carme, Sefa Arús, Carme Bernans, i Mercè Bosch. El Galop. Danses Catalanes i Jocs
Dansats. Barcelona: Alta Fulla, 1994.
Ayats, Jaume, Montserrat Cañellas, Gianni Ginesi, Jaume Nonell, i Joaquim Rabaseda.
Córre la Sardana: Balls, Joves i Conflictes. Barcelona: Rafael Dalmau, 2006.
Downes, Stephen. «Mazurka.» A The New Grove Dictionary of Music and Musicians.
Londres: MacMillan.
Febrés, Xavier. Això és l'havanera. Barcelona: La Campana, 1995.
Gracian Černušák, et al. «Polka.» A The New Grove Dictionary of Music and Musicians.
Londres: MacMillan.
Huguet Balle, Francesc. La Música dels Xeremiers de Mallorca. Palma de Mallorca:
Fundació per al Conservatori Superior de Música i Dansa de les Illes Balears, 2007.
Mainar, Josep, Lluís Albert, Salvador Casanova, Isidre Molas, i Lluís Moreno. La Sardana, el
Fet Musical. Vol. II. Barcelona: Bruguera, 1970.
92 | gèneres dels Països Catalans
Mainar, Josep, i Jaume Vilalta. La Sardana. El Fet Històric. Vol. I. Barcelona: Bruguera,
1970.
Marimon Busqué, Francesc. Mètode d'Acordió Diatònic. Barcelona: Generalitat de
Catalunya, 1987.
Marimon, Francesc; Caffarena, Ximo; Casellas, Marcel. Punt de Trobada. Vol. II. Barcelona:
Danses a la Plaça del Rei, 2000.
Mas i Corretgé, Rosa. Dansàneu. Els Balls Populars del Pallars. Tarragona: El Mèdol, 1992.
Mayol, Josep M, Cati Plana, Carles Belda, i Dani Violant. Proposta de Notació Estàndar per
a l'Acordió Diatònic. 1998. http://www.ladiatonica.cat/Proposta-‐de-‐Notacio-‐Estandard
(últim accés: 20 / juliol / 2012).
Moll, M.Antònia. Folklore Musical de Ciutadella. Ciutadella: M.Antònia Moll Seguí, 1994.
Pitarch, Carles. «En torno al "Cant Valencià d'Estil": Investigaciones y Proyectos.» Revista
Transcultural de Música Trans Iberia 1 (1997).
Sellarès, Josep. «El Contrapàs Llarg "El Divino" al seu redós de St. Vicenç de Torelló.»
Caramella. Revista de Música i Cultura Popular, Juliol / 2001: 53-‐57.
Soler i Amigó, Joan. Cultura Popular Tradicional. Barcelona: Pòrtic, 2001.
gèneres dels Països Catalans | 93
94 | gèneres dels Països Catalans
[ continguts
]
INTROIT 3
RECURSOS PER A L’ACOMPANYAMENT 5
llegenda 6
acompanyar a dues mans 7 accents mètrics 7 acompanyament compassos binaris 8 acompanyament compassos ternaris 9 acompanyament compassos quaternaris 9
recursos d’expressió 10 dinàmica 10 articulació 11
recursos rítmics 12 anticipació 12 elisió o subdivisió de notes 12 swing 13
recursos harmònics 14 baixos de tambor 14 aproximació per graus conjunts 15 conduccions 15 arpegis a la mà dreta 16
gèneres dels Països Catalans | 95
PATRONS (DE) FORMES 19
(de)formes musicals 20
balls vuitcentistes 21 masurca 22 polca 24 vals i vals-‐jota 26 xotis 28 pasdoble 30
balls d'influència americana 32 foxtrot 33 havanera 34 rumba 36 tango 38
l'escola bolera, el ball de bot i el cant valencià d'estil 40 mateixa 41 el cant d'estil 42 bolero 44 fandango 46 jota 48
balls col·∙lectius 50 contrapàs 51 sardana curta 52 ball pla 53 bolangera 55
balls occitans 57 borreia de tres temps 58 rondeu 60
taula de tempos 61
96 | gèneres dels Països Catalans
MÚSICA I CANÇONS 63
A Vilafranca 64
Ai nena si vols venir... 66
Ball pla de Lladurs 68 Bolangera de Senterada 71
Bolero mallorquí 72
Borrèia daus amorós 73
Contrapàs de Castelló d’Empúries 74
El llop de mar 76
El vestit d’en Pasqual 78
L'amo de son Carabassa 80 L'u de Benigànim 82
Masurca de l'agredolç 83
Mateixa 85
Polca d'en Roviretes 86
Rondeu de Suber Albèrt 87
Sardana curta de Calaf 88
Tocates de jota 89
Xotis d'en Borina 90
REFERÈNCIES 91
CONTINGUTS 94
gèneres dels Països Catalans | 97
98 | gèneres dels Països Catalans
top related