YOU ARE DOWNLOADING DOCUMENT

Please tick the box to continue:

Transcript
Page 1: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 1GENER de 2005

la revista d’Agramunti de la Riberawww.revistasio.info • [email protected] Núm. 491 • Any XLII • Gener 2005

Josep Guinovart obre un altre“Espai” a Agramunt

Josep París, nou president delCanal Segarra-Garrigues

El Grup Escènic Agramuntí tornaamb èxit de públic

(ERC-PSC) i (CiU)s’acusen mútuamentde l’encariment delpreu de l’aigua queha pujat entre un 10i un 200 per cent

Page 2: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

2 sió GENER de 2005

Núm. 491 - Any XLII - Gener 2005

sumari

PORTADA:L'entrada en funcionament del granembassament d'aigua, ha coincidit amb unespectacular augment dels rebuts de l'aigua.El tema preocupa als usuaris i ha creatpolèmica entre el govern municipal il'oposició, malgrat que ambdós van aprovarles tarifes el passat mes de juliol.

(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITATFets del mes- De Nadal a Reis ................................ 5- Més de mil espectadors al teatre ...... 6- Activitats d'Actinadal ........................ 7- Activitats de Sió ................................ 8

El reportatge- L'aigua pels núvols .......................... 9

Art- Guinovart crea un nou "Espai" .......... 12

El reportatge- Josep París i Piqué, nou president del canal Segarra-Garrigues ............. 14

ENTITATSEscola Municipal de Música- Concerts a dojo ................................ 17Agrupament Escolta- Els del CAU aprenen a muntar a cavall ............................................. 19La Coral- Concert de Nadal .............................. 21Unió de Botiguers i Industrials- Tres afortunats amb 600€ .............. 23

Josep París i Josep Lluís Bernaus,flamants president i vicepresidentdel Segarra-Garrigues.

14

OPINIÓEl celobert- Desitjos per al 2005 ......................... 25

Gent, fets, coses...- Cara i creu ........................................ 27

Els lectors escriuen- Carta als reis (de l'orient) i a una agramuntina que encara no hi és a temps ............................................ 29L’acudit d’en Creus ............................. 29

Hi serem a temps?- "Cal treballar per al poble" ................. 31

SOM A RIELLAHistòries- Històries de vora la finestra: La Retxerxa Exculpació i Grei ........... 33

CULTURAHistòria- El castell i terme de les Puelles (4) ..... 36De llibres- Un tast d'articles perversos ............... 39Finestra educativa- Vetllada de Nadal ............................... 41- Programa d'actes aniversari Monges . 41- Es jubila Jaume Vilaltella, professor d'història ........................... 42Teatre- Torna el teatre per Nadal .................... 45

COL·LABORACIONS LITERÀRIESEl conte- Il·lusions .......................................... 47Coses de la vida- La Immaculada Concepció i els títols universitaris ............................. 49

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ...................... 51- Bàsquet Agramunt Club ................... 52

REGIDORIES MUNICIPALS- Nota aclaratòria sobre el servei d'aigua .............................................. 55

PARTITS POLÍTICS- Precisions sobre la concessió de l'aigua: coherència i rigor ................. 57

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- "Amb l'aigua al coll" ........................... 59

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 61

ALMANAC ........................................... 64

LLEURE- Amenitats ......................................... 65

LA FOTO ............................................ 66

LA CALAISERA .................................. 66

Polèmica per l'augmentde les tarifes de l'aigua.

9, 55,57 i 59

▼ ▼

Page 3: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 3GENER de 2005

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 28,50 € - Número solt: 2,60 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

A C P C( )A s s o c i a c i óC a t a l a n ad e l a P r e m s aC o m a r c a l

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafina Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no significa l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim,sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat,l'IEI de la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

Estimats lectors...

D’un temps ençà sembla que el canal Segarra-Garrigues ha agafat l’embranzida definitiva, encaraque hi hagi una munió de problemes a resoldre abans

no arribi l’aigua a les finques. Uns problemes als qualss’haurà d’enfrontar un agramuntí, en Josep París i Piqué,com a flamant president de la Comunitat de Regants. Sidurant temps ens havíem queixat que semblava que el ca-nal no ens interessava als agramuntins, ara ens hem defelicitar per aquesta implicació tan directa.

També ens hem de felicitar de la decisió de Josep Guinovartd’endinsar encara més les seves arrels a casa nostra, ambla construcció d’un nou equipament, que tindrà la doblefunció de sala d’exposicions i magatzem d’obres. Serà unespai que no dependrà de l’Espai, però que d’una manerao altra el complementarà. Acollir una personalitat, artísticai humana, del nivell de Guinovart és, a més d’un honor, ungran prestigi per la nostra comunitat.

També creiem que representen un prestigi per Agramunt,–molt més modest, evidentment–, les millores que s’hanincorporat a la nostra revista a partir del número anterior ique han estat molt ben rebudes per part dels lectors icol·laboradors. La recuperació del Grup Escènic, com-plementant el ventall de l’oferta teatral a casa nostra, éstambé un fet cultural prou significatiu i remarcable.

Malauradament el que no podem celebrar és la pujada de

les tarifes del servei d’abastament d’aigua potable. Es tractad’un encariment que va molt més enllà de l’imaginable.El consumidor es pregunta com pot ser que un servei mu-nicipal, encara que estigui cedit a una empresa privada,s’apugi com ho ha fet aquest. I ho ha fet amb el beneplàcitde tot el Consistori, govern i oposició. Sembla com si ambl’únic que es posessin d’acord és en apujar els impostos iserveis.

Ara, una vegada denunciat el fet, s’han començat a picar lacresta acusant-se mútuament de ser-ne els culpables. Al’usuari el que més l’importa no és tant saber qui és elculpable, tampoc no en treurà l’aigua clara, mai més bendit. El mal ja està fet. Ara el més importat, és trobar unasolució per reparar el dany que afecta les butxaques de totsels agramuntins

I per això cal un mica de calma, reflexió, enteniment i elcèlebre “talante”. Si entre tots la van pifiar, entre tots hohan de resoldre. Certes picabaralles amaguen uns nivellspolítics i de gestió més aviat baixos. Esperem que aquestno sigui el cas.

Afectuosament,Bernat Jofre

Agramunt, gener de 2005

Page 4: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 5GENER de 2005

❚ Josep Bertran

ACTUALITAT

De Nadal a Reis

SS.MM. els Reis Mags van adorar el Nen Jesús.

JOS

EP

BE

RTR

AN

FETS DEL MES

JOSEP BERTRAN

L a cavalcada de SS.MM. els Reis d’Orient va tor-nar al seu recorregut i programa habitual, desprésd’uns anys de canvis poc encertats. Amb les

petites, però molt ben guarnides carrosses, SS.MM., unparell dels quals semblava que s'havien rejovenit, vanarribar per l’avinguda de Marià Jolonch fins a la plaçade l’Església. Després de la tradicional adoració davantla portalada principal, es van encaminar fins a Ca la Vila.Des del balcó principal l’alcalde, Ramon Muixí, els adreçàuna protocol·lària benvinguda contestada pel rei Baltasaramb una altra protocol·lària intervenció. SS.MM. vanatendre personalment tots els nens i nenes al pavellófiral.La il·lusió dels petits i grans.

Page 5: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

6 sió GENER de 2005

Més de milespectadorsal teatre

Un total de 1.013 persones vanacudir a les tres representacions

de l’obra “El Diari d’Anna Frank” queva oferir el recuperat Grup EscènicAgramuntí, els dies 25 i 26 dedesembre i 6 de gener.

Fitxa tècnica

Personatges:Sra. Van Daan Antonieta CanosaSr. Van Daan Manel PedrazaPeter Van Daan Miquel RosSr. Frank Joan RibaltaSra. Frank Pilar LagoMargot Frank Maria PijuanAnna Frank Ester GuerreroMiep Gies Dolors GinestàSr. Kraler Paquito CifuentesSr. Dussel Cisco Bullich

Tècnics:Ramon LlenasMiquel RosJosep M. RosRamon RoquéJaume Villalta

Música:Ricard Bertran

Apuntadora:Anna Santacreu

Direcció:Carme VicensAmadeu Padullés

Col·laboren:Ajuntament d'AgramuntCol·legi Macià-Companys

La representació del dia de Nadal vaexhaurir totes les localitats; la de SantEsteve es va omplir i la del dia de Reis,que es va programar donat l’èxit depúblic de les anteriors, aplegà 116espectadors.

Una escena del muntatge del Grup Escènic.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

Els personatges que encarnen la família Frank.

Page 6: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 7GENER de 2005

FETS DEL MESACTUALITAT

E l pavelló firal acollí una novaedició del parc infantil

nadalenc, Actinadal, que comptàamb una molt bona participació.Organitzat per l’Ajuntament ambla col·laboració amb diversesentitats de la Vila, estigué obertdel 27 de desembre al 4 de generamb sessions de matí i tarda.

E ls més gran-dets dels

assistents vanpoder exercir deperiodistes ambl’edició d’un diari,on es publicaveni n f o rmac i on sgràfiques i literà-ries sobre elParc.

U na de lesnoveta t s

va ser el circuitd’escalèxtric queestigué sempreben ocupat.

Les activitats esportives també hivan ser presents com el bàsquet,

el minigolf, cards, entre altres.

Activitatsd'Actinadal

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

Page 7: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

8 sió GENER de 2005

FETS DEL MESACTUALITAT

Activitats de SIÓ

Amb el número del mes de desembre,SIÓ va iniciar una nova etapa que es

concreta, especialment, amb l’edició a totcolor de la revista.

Abans de la seva sortida al carrer, esva creure oportú fer-ne una presentacióprèvia adreçada a tots els col·laboradorsi a les entitats i institucions de la Vila,donat que SIÓ és un mitjà del qual totsen formem part.

Prop d’un centenar de persones ensvàrem aplegar, el dia 18 de desembre ala tarda, per conèixer de primera mà larenovada publicació i els detalls que hanportat a fer possible aquesta substancialmillora.

En el marc de la celebració dels 40anys de SIÓ i en col·laboració amb

l’Espai Guinovart, es va organitzar unaexposició antològica de les col·labora-cions que la nostra companya SerafinaBalasch publica a la revista des de fa uns17 anys.

La mostra, amb el títol de la seva secció,“la Calaisera”, es va inaugurar el diu-menge 19 de desembre al Petit Espai ies clausurarà el dia 30 de gener.

En aquesta exposició es constatal’evolució artística i personal de la nostracompanya que ha mantingut, i manté,una estreta col·laboració amb la revista.

Presentació

Exposició

L'alcalde fullejant un dels primers exemplarsde la renovada revista.

L'equip de redacció de SIÓ amb la Serafina durant la inauguració de la mostra a l'Espai.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 8: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 9GENER de 2005

L'aiguapels núvols

❚ Josep Bertran

JOS

EP

BE

RTR

AN

EL REPORTATGEACTUALITAT

Com no podia ser d’una altra ma-nera, aquesta puja ha aixecat pro-testes de diversos sectors dels

veïns que s’han queixat a l’Ajuntament.Per la seva part el grup de l’oposició, CiU,que també les va votar favorablementperquè no va veure l’abast real de la puja,ha endegat accions en comprovar que lapuja és superior al permès en el contractede concessió, que no pot ser superior al’IPC segons ha explicat a través d’una cir-cular que ha distribuït per tota la població.

L’empresa concessionària del serveid’aigua CASSA va aplicar el mespassat les noves tarifes aprovadesper l’Ajuntament el mes de juliol aproposta seva. Els nous preusreflectits en el rebut representen unseguit d’augments que van des del10 al 200 per cent. Aquesta pujaes justifica per les inversions quel’empresa ha fet en les instal·lacionsde subministrament i l’encarimentdel preu de l’aigua del canald’Urgell.

El grup de l’oposició també ha organitzatuna recollida de firmes perquè s’anul·li latarifa. L’equip de govern acusa l’anteriord'haver aprovat una concessió que permetaquests augments tan elevats.

Aquesta pujada no és lineal en elconjunt dels usuaris, sinó que hi ha di-ferències segons els sectors. L’incrementmés baix és per rebuts domèstics, amb

un 30 per cent; mentre que els comercialsarriben al 50 per cent. Segons els modelsde rebut que publiquem, un de domèstici un de comercial, es constata el següent:

El preu de l’aigua per a usos domèsticsha pujat un 10% en el bloc fix, que hapassat de 0,36 euros a 0,3960; en elprimer bloc l’augment ha estat del 60%en passar de 0,5 a 0,8 euros. En l’apartatde conservació passa del 0,27 al 0,297,un 8% més. El cànon que aplica laGeneralitat es manté en el 0,2183 en elprimer tram, mentre que en el segon pujaun 2%. Aquesta combinació de preus faque les diferències que hi ha entre unmateix rebut, aplicant les tarifes velles oles noves la puja sigui d’un 28%.

Aquest incrementarriba gairebé al 50%en cas de l’aigua d’ús

professional.▼

Page 9: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

10 sió GENER de 2005

Comparació dedos rebuts ambtarifa particular,el de dalt ésd'abans de lapuja i al de sotaja s'hi hanaplicat lesnoves tarifes.

Aquests dosrebuts sónamb tarifacomercial.També elsuperior ésanterior a lapuja i l'inferiorés l'actual.

EL REPORTATGEACTUALITAT

Page 10: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 11GENER de 2005

Aquest increment arriba gairebé al50% en cas de l’aigua d’ús professional.Si s’agafa com a exemple una botiga otaller que gasta el mínim, es veu com enl’anterior rebut pagava 11,66 euros,mentre que en la darrera factura el costja és de 17,32, això representa una pujadel 49%. En el cas que es gasti més aigua,que és el més normal segons en quin tipusd’activitats, l’increment serà molt supe-

QUADRE COMPARATIU

Rebut tarifa comercial:

Abans Ara Pujada

Bloc fix o mínim 0,36 (60 pts) 0,61 (101 pts) 70%

Bloc 1 0,50 (83 pts) 0,95 (158 pts) 95%

Conservació 0,27 (45 pts) 0,81 ( 135 pts) 200%

rior si ens fixem en les següents tarifes.En el bloc fix s’ha passat de 0,36 euros

a 0,6120, el 70% de més; en el primerbloc l’increment és del 90% en passardel 0,5 al 0,95 actual. La tarifa deconservació dels comptadors ha pujat un200%, passant del 0,27 al 0,81. A larepercussió final de les puges, en el rebutcal sumar-hi la repercussió de l’IVA, 7% i14%. ■

En el cas que es gastimés aigua, que és el

més normal segons enquin tipus d’activitats,l’increment serà molt

superior.

JOS

EP

BE

RTR

AN

UnicefBBVA 0182-5906-81-0010033337SCH 0049-0001-59-2810100005

ACNURSCH 0049-0001-51-2710070009

Intermón OxfamBanc Sabadell 0081-0025-24-0001822288

Fundació Vicent FerrerLa Caixa 2100-3331-96-2200026273

Metges sense FronteresTelèfon 902 250 902

solidaritat amb els afectats pel tsunami

Aquests són els números dels comptes bancaris i telèfons d'algunes de lesorganitzacions que han posat en marxa campanyes d'ajuda als damnificats.

Creu RojaLa Caixa 2100-0600-85-0201960066Banco Popular 0075-0001-89-0600222267CECA 2000-0002-28-9100510908

Mans UnidesLa Caixa 2100-3291-95-2200109437

Metges del MónTelèfon 902 286 286

Càritas Sud-est AsiàticLa Caixa 2100-0965-59-0200093836

Page 11: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

12 sió GENER de 2005

ARTACTUALITAT

Guinovart crea un nou "Espai"

❚ Josep Bertran procés de muntatge de l’interior de l’im-moble situat al Polígon Industrial, con-cretament al carrer Indústria.

El nou equipament ocupa una parcel·lade 1.066 metres quadrats de superfície,dels quals 656 ho són per una gran naude 16 metres d’ample, 41 de llarg i 7d’alçada. Al seu voltant hi ha com unamena de pati interior de 6 i 4 metres

d’amplada, que dóna llum natural a l’edi-fici i serveix d’accés a la part posterior.

Els tres cossos s’integren en una solafaçana de 26 metres d’ample. La portad’entrada a la nau principal recorda l’atridel temple de Santa Maria. Altreselements, com per exemple les finestres,s’assemblen a les de l’Espai Guinovart.En front d'aquesta façana principal hi

E l nou equipament es podria inau-gurar la propera primavera,donat que les obres de cons-

trucció van a bon ritme i quedaran llestesd’aquí a poc. Llavors caldrà fer tot el

L’artista Josep Guinovart obrirà a la nostra vila un segon equipament cultural dedicat íntegramenta la seva obra creativa. El nou edifici, que es construeix al polígon, no formarà part de laFundació Privada Espai Guinovart, sinó que tindrà un caràcter absolutament privat, malgrat quecomplementarà en alguns aspectes l’activitat de l’Espai, segons ha explicat el propi artista.

Josep Guinovart davant la façana del nou equipament, amb el matrimoni Jové-Balasch, el seu germà, i dos operaris.

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 12: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 13GENER de 2005

haurà una gran escultura, obra del propiartista. En altres zones interiors tambése n’hi instal·larà.

L’edifici quedarà dividit en tres granszones: a la primera s'ubicarà la salad’exposicions temporals; un segon espai,el central, estarà destinat a acollir elsgrans muntatges que per la seva com-plexitat ara no poden exposar-se i hande restar desmuntats. Finalment l’últimazona, que tindrà un altell i una gran en-trada independent per a vehicles, esdestinarà a magatzem.

Guinovart a l'interior de la nau durant les obres.

L'artista amb la maqueta i els plànols de l'equipament.

Els tres cossoss’integren en una solafaçana de 26 metres

d’ample.

A diferència de l’Espai, el nou espaiprivat solament es podrà visitar prèviaconcertació o bé en alguns dies deter-minats, segons ha explicat Josep Gui-novart que ha reconegut que està moltil·lusionat en aquest nou equipament queconstrueix a Agramunt. ■

Amb motiu de les festes nadalenques, l’Espai Guinovart va muntar l’Arbre deNadal que els més menuts dels centres d’ensenyament d’Agramunt i la Zer

del Sió van guarnir penjant-hi tot d’objectes i guarniments confeccionat per ellsmateixos.

Una delegació delcos de Bombers

de Barcelona va visi-tar l’Espai amb motiudel lliurament de lalitografia que JosepGuinovart va crearper encàrrec seu.Durant l’acte se’n valliurar una còpia al’Ajuntament, a mansde l’alcalde, RamonMuixí.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 13: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

14 sió GENER de 2005

EL REPORTATGEACTUALITAT

Josep París i Piqué, nou presidentdel canal Segarra-Garrigues

❚ Josep Bertran

Josep París rep les primeres felicitacions després de ser proclamat nou president del Segarra-Garrigues.

J osep París és el president de lacol·lectivitat número 1 d’Oliola. Eldia de les eleccions aconseguí un

total de 27.396 vots, el 46,5% del to-

tal. El segon candidat va ser JustoMinguella, president de la col·lectivitat deTàrrega, amb 24.698 vots, el 41,7%;mentre que Joan Batalla, president de lacol·lectivitat número 8 dels Plans de Sió,va aconseguir 6.896 vots, l’11,6% deltotal. La participació gairebé va ser del100 per cent a través de 129 votants

presents a l’assemblea i la resta, fins als194, varen ser vots delegats. El procésde les votacions va ser molt entretingut,tenint en compte el sistema del vot pro-porcional amb paperetes que represen-taven 100, 10 i 1 hectàrea.

A aquestes primeres eleccions com-plertes, hi van participar els membres de

L’agramuntí Josep París és el nou president de la Comunitat General del Canal Segarra-Garriguesdesprés de guanyar en les eleccions que es van celebrar el dia 18 de desembre a Tàrrega. L’altreagramuntí que també participava en els comicis, Joan Batalla, quedà classificat en tercer llocdarrera de Justo Minguella, de Vilagrassa. París substitueix en el càrrec a l’etern president,Carles Benet, que portava 25 anys en el càrrec.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

Page 14: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 15GENER de 2005

les 17 col·lectivitats que integren laComunitat. El vot va ser ponderat iproporcionat al nombre d’hectàrees i elcabal d’aigua concedit par a cadascunad’elles. Mentre que en el marge dret cadavot equivalia a una hectàrea, donat quetenen ple dret a reg, la de l’esquerra cadavot representava a 4,33 hectàrees ja queel reg és únicament de suport.

Josep París va tenir el suport de lamajoria de les col·lectivitats de la zona

baixa del canal. De fet van ser ells quivan demanar-li que es presentés. Tambéva obtenir el suport del sindicat agrariJoves Agricultors i Ramaders de Cata-lunya, JERC, del qual és militant el seuvicepresident, Lluís Bernaus. CarlesBenet, l’anterior president, també donavasuport a París per qui va tenir granselogis per la seva trajectòria durant els 8anys que va formar part de la junta di-rectiva del Canal. ■

Josep París va tenir elsuport de la majoria deles col·lectivitats de lazona baixa del canal.

L'expresident, Carles Benet, felicita efusivamentel nou president.

Els tres candidats poc abans de les votacions.

PERFIL

Josep París i Piqué, 62 anys, casat, amb dos fills. Jubilat des de fa uns mesos de laseva feina com a delegat de l’agència agramuntina de “la Caixa”. És propietari de la

finca dels Arquells, en el terme d’Oliola, al costat d’Agramunt.“Els meus objectius són aconseguir el desbloqueig de les obres del canal principal,

escoltant tothom i amb consens i treball conjunt amb tota la junta directiva. Tambéens cal una bona col·laboració amb l’Estat, la Generalitat, els partits polítics i elssindicats”.

“És molt important que durant els propers anys es comenci a veure la realitat delcanal a cel obert. Això difondrà una nova il·lusió als regants, que d’altra banda ja escomença a notar. Fa uns anys hauria estat impensable unes eleccions com les ques’han celebrat”.

En relació al refinançament de les obres, Josep París opina que és necessari que lesadministracions s’impliquin més en la seva aportació i, d’aquesta manera, modificarels percentatges que han de pagar els regants i, especialment que no els ho calgui ferfins que l’aigua no arribi a les finques.

Un altre dels temes molt complicats que té actualment plantejada la comunitat és eltema de les zones de protecció per les aus estepàries. A més de les hectàrees que sónobligades per part de la Unió Europea, més de 5.000, ara la Generalitat ha presentatuna proposta d’ampliació de sis mil més. Segons París “hem d’intentar reduir aquestnombre d’hectàrees i si no és possible, aconseguir situar-les en zones no regables i, endarrer terme, aconseguir compensacions suficients com a contrapartida”.Josep París en el moment

d'emetre el vot.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 15: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 17GENER de 2005

ENTITATS ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Concerts a dojo

Concert de NadalUn any més el dia 17 a les

21 h i al Casal Agramuntí,l’EMMA va oferir el tradicio-nal concert de Nadal, on vanparticipar tots els alumnes del’escola oferint un repertorivariat amb grups instru-mentals i de cant coral.

Com ja és habitual, al voltant de les Festes Nadalenques l’activitat musical s’incrementaconsiderablement i l’EMMA i les formacions vinculades a l’EMMA han dut a terme una sèrie deconcerts i audicions que han comptat amb una gran acceptació per part del públic assistent.

Cal Mas VellEl dia 22 de desembre, un

reduït grup de joves i il·lu-sionats estudiants de música,van oferir una audició a laresidència d’avis de Cal MasVell. Tots plegats vàrem passaruna estona molt entranyableinterpretant cançons de Nadal.

Orquestra deCambra

L’OCA dirigida per AgustíLópez i amb la col·laboració delcor Euridice i la coral RamonCarnicer van realitzar tresconcerts en aquestes dates, elprimer el dia 12 de desembrea la població de les BorgesBlanques, el diumenge 19 almigdia al Casal Agramuntí i ales 8 de la tarda del mateix diaa l’església del Carme deTàrrega.

En aquests tres concerts vaninterpretar el Glòria de Vivaldiper a cor i orquestra.

AmalgamaTambé l’orquestra de flautes

“Amalgama”, formació estre-tament vinculada a l’EMMA, va

realitzar dos concerts amb unalt nivell de qualitat, fruit dela direcció d’Elena Sentís alfront d’aquesta orquestra cadacop més consolidada.

Aquests concerts organit-zats pel Consell Comarcal del’Urgell, van tenir lloc el dia 18de desembre al monestir deVallbona de les Monges i l’altreel dia 9 de gener a la poblacióde Preixana. També tenenprevist dur la seva música ales Borges Blanques el dia 29de gener.

Quan aquest número de larevista Sió estigui a les vostresmans, ja estarem de ple dinsdel l’any en què l’EMMAcelebri el seu 25è aniversari.Mes a mes us anirem infor-mant de les activitats previstesdurant l’any a través d’a-questes pàgines. ■

La interpretació de nadales va servir com a cloenda del concert.

Els avis, molt emocionats, van cantar amb nosaltres.

EM

MA

EM

MA

EM

MA

L’Orquestra de Cambra d’Agramunt i el cor Euridice de Borges.

Page 16: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 19GENER de 2005

Els del CAU aprenen a muntar a cavall

ENTITATS AGRUPAMENT ESCOLTA

E ntre les activitats realitzadesdurant aquest darrer mes, volemdestacar la gimcana que

realitzaren els raiers en motiu del dia in-ternacional de la sida. Va ser tot un èxittant per part dels mateixos nois i noiescom dels mateixos caps, certamententusiasmats per l’alt compromís que esva mostrar durant tota l’activitat.

Com és habitual en l’agrupament, diesabans de les festes nadalenques, eldiumenge 19 de desembre, es dugué a

terme una caminada. Se sortí des de laDonzell, fent una petita ruta caminantpels voltants i un esmorzar preparat pelspares i mares de l’agrupament.

L’agrupament escolta sempre hacol·laborat molt directament amb laMarató que organitza cada any TV3. Iho hem fet de la manera que ens cor-respon, és a dir, educant i sensibilitzantels nois i noies mitjançant activitats enquè es fomenta el sentit crític, l’opiniópersonal i el compromís davant d’aquesta

malaltia que tenim tan a prop. Per a fer-ho possible, cada any ens posem encontacte amb el comitè organitzador dela marató de TV3, que molt amablementens facilita recursos i material per a po-der ser utilitzat.

La branca de Raiers vafer una sortida pels

voltants d’Artesa, fentnit a Rubió.

Ja en dates nadalenques, la branca deRaiers va fer una sortida pels voltantsd’Artesa, fent nit a Rubió. L’endemà almatí el dedicaren a aprendre a muntar acavall. Fou una activitat novedosa on elsnostres joves han gaudit de la naturad’una forma diferent.

La proposta que us fem aquest mes ésde caire musical. Cada any, alguns artistescatalans editen un CD recopilatori ambcançons nadalenques de nova creació.Sabem que als joves els agrada.S’anomena “Altres cançons de Nadal”.Potser és una manera diferent de viureel Nadal. ■

Page 17: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 21GENER de 2005

ENTITATS LA CORAL

Concert de Nadal

❚ per J. Pijuan

Encetà el concert la Coral Bon Cantamb els seus tres grups. En pri-mer lloc actuà el grup petit, sota

la direcció de l’Anna Baltral, amb duescançons: Cançó de bressol, de ConxitaBadia, i El pessebre màgic, de MontseJané. Tot seguit i juntament amb el grupmitjà ens cantaren Dimoni pelut, unanadala tradicional catalana.

El grup mitjà, dirigit per la Dolors Ricart,ens interpretaren: Oïume, pastors, deMariona Vila, i una peça de la cantata TillEulenspiegel, de Günter Kretzschmar,que enguany treballaran per a la trobadade corals que es farà a Barcelona al maig.

El grup gran, sota la direcció de laJoana Tolmos, ens cantaren: Ai adéu carabonica; Oh, pastorets i El patatuf deTarragona, de Xavier Sans.

Un any més la Coral d’Avui i la infantil Bon Cant ens van acompanyar per les Festes Nadalenquesamb el seu tradicional Concert de Nadal que van realitzar per Sant Esteve al nostre magnífictemple romànic de Santa Maria. El concert va ser seguit per un gran nombre de públic queomplí a bastament tota la nau central i bona part dels laterals de l’església.

d’aquestes noies ja havien format partde l’entitat en un moment o altre i n’hiha d’altres que ho fan actualment a laCoral d’Avui. Un dels objectius que espretén amb aquest cor és que pugui sera la llarga un planter per a la coral adultadavant la manca actual de veus blanques,a més de ser un mitjà de sortida per aljovent d’aquestes edats que volen seguircantant. Les dirigeix la Dolors Ricart. Ensdelectaren amb dues cançons: Jesu, rexadmirabilis, de Palestrina, i All i have todo is dream (el que he de fer és somiar),de Bodleaux Bryant

Seguidament actuà la Coral d’Avui, sotala direcció també de la Dolors Ricart, ensinterpretaren: Come with me (vine ambmi), de Yolar Trabsky; Gronxa’m esteldaurat, un espiritual negre, de Josly;Pastors i pastores, una nadala tradicio-nal de Ponts, harmonitzada per JosepLluís Guzman i Antich; Coventry carol,una nadala anglesa, de W. Martin, iBourré, de W.A. Mozart.

El concert finalitzà amb l’actuació con-junta de tots els grups amb la inter-pretació de la nadala Dins una covaharmonitzada per W.J. Kirkpatrick. ■

Hi hagué la presentaciódel nou cor que s’ha

format aquest curs i queestà constituït

exclusivament per noies...

L’actuació dels tres grups va seracompanyada al piano per la DolorsRicart, l’Anna Baltral i la Carme Ricart.

Tot seguit i com a novetat, hi hagué lapresentació del nou cor que s’ha formataquest curs. Està constituït exclusivamentper noies, una quinzena, amb edatscompreses entre els 14 i 18 anys. Algunes

JOA

N P

IJU

AN

Page 18: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 23GENER de 2005

ENTITATS UNIÓ DE BOTIGUERS I INDUSTRIALS

Tres afortunats amb 600 €

❚ La Junta

JOS

EP

BE

RTR

AN

Els afortunats A. Bertran, J. Guixé i E. Torrents, amb les butlletes guanyadores.

J a han passat les festes del Nadal.Com ja s’havia anunciat, eldiumenge dia 9 i després de la

projecció d’una pel·lícula al cinema delCasal, es va fer la tria a l’atzar de trespaperetes, les quals van ser lesguanyadores dels tres premis de 600euros cadascuna. Els guanyadors forenAnna Bertran i Solé, Ester Torrents iBarrera i Josep Guixé i Cirera, aquestdarrer de Puigverd. Els establiments querepartiren els premis foren: LlibreriaL’Espiga, Atenea i Forn Esmatges,respectivament.

Aquest premi es lliura als afortunatsamb vals que poden bescanviar enqualsevol establiment adherit a la Unióde Botiguers i Industrials.

Aprofitem aquest espai per donar lesgràcies més sinceres als componentsdel Club Riella, per la seva col·labo-ració totalment desinteressada en laprojecció de la pel·lícula que van portara terme abans del sorteig esmentat, aixícom també a l’Ajuntament i a entitatsbancàries per la seva col·laboració enaquesta campanya.

Aquest premi es lliuraals afortunats amb valsque poden bescanviar

en qualsevolestabliment adherit ala Unió de Botiguers i

Industrials.

També volem comunicar que els dècimsde loteria que aquesta Unió de Botiguersva repartir en participacions per al sorteigdel Nen, han estat agraciats amb el premid'una terminació. A cada participació licorresponen 20 euros.

Des d'aquestes ratlles us volem comu-nicar que les participacions es podenpassar a cobrar a l’establiment de JaumeBonet. ■

Page 19: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 25GENER de 2005

Desitjos per al 2005

❚ Joan Puig

OPINIÓ EL CELOBERT

E scric aquestes ratlles poc desprésd’haver encetat el 2005. Esticcontent i trist a la vegada perquè

hi ha motius per ambdues coses. Lasatisfacció potser és més personal i ba-nal; a més, ens arriba de l’entorn:familiars, amics i veïns celebrenl’efemèride del traspàs d’any amb gres-ca exagerada i xerinola a desdir. Si estemmínimament bé, tots els que la podemexplicar tenim motius sobrats per estarcontents. La tristesa m’arriba perquèm’adono que la gatzara que la nostracivilització organitza pel fet de canviard’any és un esdeveniment totalment ficticii superficial. I també perquè hi ha moltespersones, més de les que ens pensem,que no ho poden celebrar com nosaltres.

Fa una estona molts hem seguit per lapetita pantalla les dotze campanades.Tots saltaven i saltàvem de contents. Jasom a l’any nou! Visca! Cava, crits,alegria, ball, serpentines i confetti. Totauna festa que muntem cada 365 dies comun ritual obligat. Uns van de restaurantamb sopar de luxe i sarau assegurat.Altres ens quedem a casa, encara quesovint ens afegim al corrent de la multi-tud mirant com cantants, humoristes ifamosos brinden per l’any que encetem.L’alegria, com la tristesa, és fàcilmentcontagiosa. Qui no ho celebra, doncs?

Brindem perquè aquest any que iniciemens sigui propici i així ens oblidem quetenim un any més (o menys, segons comes miri) i, sobretot, deixem de pensar quea les antípodes de la nostra terra hi hahagut un daltabaix esfereïdor, terrible,devastador com una bomba atòmica. Fapoc dies un sisme submarí de 8’9 grausal Sud-est Asiàtic va provocar un seguitd’onades gegantines, conegudes amb elnom de tsunamis, que castigaren les cos-

tes d’Indonèsia, Sri Lanka, Tailàndia, Índiai Bangla Desh. Les primeres estimacionsde la catàstrofe parlaren d’uns milers devíctimes mortals que, amb el pas delsdies, s’ha anat incrementant fins arribar,de moment, a 125.000. I la xifra semblaque no para de créixer, ja que cada copse’n descobreixen més; a part d’un nom-bre molt elevat de desapareguts. No calni dir que els ferits encara són molts més,així com els que s’han quedat sense llar.La devastació ha estat d’una magnitudesfereïdora, brutal. I a tot plegat s’ha desumar la miserable situació en què que-den tots aquells que s’han salvat del de-sastre: sense llar, sense queviures, senseatencions mèdiques adequades, sensemitjans de transport, sense res de res.

Sobretot, perquè avui no toca estarconsirosos, capficats o tristos. Avui tocasaltar, ballar i oblidar els fets miserablesi els moments foscos...

A la televisió han estat preguntant aun munt de gent perquè brindaven, quinera el seu desig de cara al pròxim any. Lamajoria de les respostes eren d’unabanalitat i un egoisme esfereïdors: desdels desitjos més clàssics com l’amor, elsdiners i la salut, fins al d’aixecar-se elsmatins amb bon peu. N’hi ha hagut per atots els gustos. En canvi, no recordo quen’hi hagi hagut cap que esmentés elsnostres germans del Sud-est Asiàtic.Ningú no se n’ha recordat. O és que ningúvolia fer referència a un tema que tal voltaens podia fer sentir incòmodes en unmoment d’alegria fictícia? Aneu a saber.

Sigui com sigui, si a mi em preguntéssiuquè vull per a l’any nou, sé molt bé elque respondria: que durant el 2005 elsdamnificats per les onades gegantspuguin refer la seva vida amb el mínimde patiment i que, si pot ser, no esprodueixin nous desastres naturals.Potser amb això ja en tindríem prou perarribar satisfets un cop més al 31 dedesembre i poder celebrar amb gaubançael fet prou important de qui dies passaanys empeny. ■

La gatzara que la nostracivilització organitza pelfet de canviar d’any ésun esdeveniment total-

ment fictici i superficial.

Nosaltres, a l’altra punta de món,estem saltant i ballant per havercomençat un any nou, mentre a les ciutatsi pobles castigats pels tsunamis hi ha per-sones que ploren perquè estan malferitso han perdut familiars i amics, casa,poble, mitjà vida... tot. Fa una estona,molts de nosaltres hem vist al telediari elreportatge que s’ha fet i, potser fins itot, hem vessat sincerament mitjallàgrima per les persones que pateixenaquella tragèdia. Tal volta, els més sen-sibles hem fet una modesta aportació albanc en favor dels damnificats. Després,però, ens hem oblidat de la devastacióde l’oceà Índic i, talment com qui passapàgina, hem brindat amb xampany depreu pel canvi d’any. Quina facilitat quetenim els humans per canviar de tema.

Page 20: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 27GENER de 2005

Cara i creu

❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

Però això no ho és tot, perquè quanmenys t'ho penses apareix la ter-rible força destructora de la

naturalesa i s'acarnissa tot engolint milersi milers de vides sense més i més. És elcas que acaba de succeir precisament almoment en què milions de personesgaudíem de la màgia d'aquestes dates.

El Nadal d'aquest any es recordarà (os'hauria de recordar) sempre més. Elssotracs i la virulència de les ones d'unamar embravida i despietada ofegant iemportant-s'ho tot és una imatgecolpidora que es mereix romandre viva

en totes les ments que l'han vista. Lallunyania dels països que l'han viscut noha de ser cap obstacle perquè el mónsencer se senti solidari oferint-los l'ajutindispensable perquè puguin refer-sealtre cop tots aquells que han aconseguitsobreviure, ja que tots els béns indispen-sables per a la subsistència els han estatarrabassats de soca-rel. Sense habitatgeon ficar el cap ni manera de continuar laseva feina, el panorama que irreversi-blement se'ls acosta és simplement de-solador.

De fet, l'extrema pobresa que regnaen aquelles latituds ja és una plaga proudifícil d'aguantar en situacions normalso de quotidianitat. Ara, només els faltavael cop de gràcia que els capricis del destíels ha volgut donar.

El sisme marí es veu que ha arrasatmilers d'illes i indrets de gran atractiuturístic on solen aplegar-se gransquantitats de visitants. Ple d'esplèndidsracons, dels quals els turistes gaudeixenamb placidesa, són els llocs paradisíacsque alguns han batejat com a paradissosterrenals. Llocs que fa temps es van con-vertir en veritables tresors i que, dia adia, són més explotats per la indústriadel sector turístic.

Ja se sap que de desgràcies d'aquesttipus se'n produeixen sovint, malgrat tot,però, els experts qualifiquen la d'enguanycom una d'entre les quatre pitjors de lahistòria. A més, la fatalitat ha volgut quees produís exactament un any desprésque un altre moviment sísmic de granenvergadura devastés una extensa zonade l'Iran on el balanç de víctimes i danysmaterials van ser també considerables.

Però encara hi ha una altra data fu-nesta del calendari en 25 de desembre,més llunyana en el temps, però méspropera en l'espai, que va ocórrer el 25de desembre de 1884 a la província deGranada, la qual va deixar un rastre devuit-centes víctimes.

Com deia més amunt: per què deu serque els malastrucs es confabulen tan béamb els més dèbils?

Quina injustícia tan flagrant! ■

Mentre que per una gran majoria és a l'abast celebrar tota mena de festes i esdeveniments ambun ventall més o menys ampli de llibertats econòmiques, d'altres no només no ho han pogutsomiar mai, sinó que, a sobre, reben les garrotades més esfereïdores que ningú s'hagi pogutimaginar en forma de guerres, d'atemptats o de fets sanguinaris de qualsevol altre tipus.

Un grup de tailandesos durant un acte celebrat per les víctimes del sisme marí.

La llunyania delspaïsos que l'han viscut

no ha de ser capobstacle perquè el mónsencer se senti solidari.

Page 21: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 29GENER de 2005

Carta als reis (de l'orient) i a unaagramuntina que encara no hi és a temps

❚ Salvador Jovell i Grau

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

L’ACUDIT D’EN CREUS

– A veure, Josep! Potser que et netegi la sola de les sabates, fan un soroll que semblaque parlen.

– Deixa-ho córrer, el que em diuen fa molts anys que no m'ho diu ningú.

Benvolguts (de tot cor) reis:

És probable que no hagueu estat maini reis ni mags, potser sí bruixots iastrònoms i, ben segur, reials figures delpessebre. Sempre us posava al fons,arribant d’un camí recargolat fet desorra i de molsa, amb unes muntanyesdiminutes de suro i sota un cel estrellatde ceres on avançàveu lentament dia reredia. Figures del pessebre que encara avuies materialitzen en reials carrosses depaper de xarol. Heu tornat, un any més,a fer-nos viure i reviure el somni i lail·lusió col·lectiva d’un engany de cartró ipedra, que a alguns ens té el cor robat.Perpetuem la màscara, la disfressa, lalluentor, fem reviure instants per fer-nossentir de nou innocents infants.

Benvolguts reis, a Agramunt ja n’hi haun munt de gent que ve, segurament, depaïsos més llunyans que els vostres i queno necessita cap tipus d’artifici nimaquillatge per ser el que realment són:ells mateixos amb els seu colors de pell icolor de cabells. Uns reis per a la diver-sitat. No vull renunciar a les vostres reialsfigures de pessebre, però sí que ho feude forma diferent, sent vosaltres ma-teixos i no amagats sota les perruques iels maquillatges. Avui en dia és molt fàcilen el món d’Internet que ens atrapa, serqui no se és, i fer-se passar per allò queno s’és. El món dels “xats” és massa plede figures anònimes que volen ser el queno són, i del dubte de la confusió i del’anonimat en surt la perversió de laidentitat. No voldria que vosaltres,benvolguts reis, fóssiu qui no sou i féssiuel que sembla que no heu de fer.

Benvolguts reis, anys enrere amb elsmeus fills, us enviàvem la carta per correu

electrònic perquè al fill petit li feia por lacara pintada del vostre carter reial. Peròmalgrat la forma, les nostres no deixavende ser cartes escrites amb el cor i ambun dit i tecla a tecla. No per usar mitjansmoderns havíem de perdre l’essència dela carta, i més d’un cop vosaltres enscontestàveu amb un senzill “missatgerebut, porteu-vos bé i espereu el dia dereis” La vida està plena de cartes: la car-ta als reis, la carta verda, la carta de santPau, la carta magna, la carta de comiat,la carta al pare, la carta de navegar, lescartes per[ver]ses,... si us plau, benvol-guts reis, que la gent no deixi d’escriurecartes, que no deixi de parlar i explicar-se coses, però sí que deixin, si és possible,

de pontificar des de l’absolutismedogmàtic i el coneixement absolut de tot.

Benvolguts reis, espero que el properany us pugui tornar a rebre amb el goigde sempre. Em faria il·lusió que en algu-na coseta de les que us he demanat emféssiu cas. Amb temps suficient us tor-naré a enviar una carta, com cada any,per no perdre el costum i les bonesmaneres.

Benvolguda agramuntina, avui és nitde reis, i amb l’emoció de fer la darreracarta als reis m’he quedat en blanc delque et volia comentar, potser no era prouimportant. De totes maneres no pateixis,que ja hi serem a temps un altre dia.

Ben cordialment. ■

Page 22: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 31GENER de 2005

OPINIÓ HI SEREM A TEMPS?

"Cal treballar per al poble"

❚ Una agramuntina

A cabem d’encetar un nou any ianem ben engalanats amb aquestnou disseny de la nostra revista.

La veritat és que ha quedat molt bé i quecom tot el que entra bé per la vista, esposa millor. Les fotografies a color, elsdibuixos en els diferents articles, lespàgines de publicitat... tot plegat dónaun altre aire a la revista, malgrat nohaver-ne canviat pràcticament l’estruc-tura. Com que considero que millorar éspositiu en tots els aspectes, vull felicitarl’equip de persones que s’esforça, ambtant d’èxit, en tirar endavant aquestprojecte endegat fa quaranta anys i ferentre tots que en continuï molts més.

presa vaig tenir en llegir que pel contraris’havien pressupostat tants diners perenjardinaments, no pas poc per a despesesde personal, res per a noves infraes-tructures, i perquè no dir-ho res per alpolèmic polígon. Si l’antic equip de governno havia pressupostat suficients diners perfer-lo i es deia a tort i a dret que no n’hihavia prou, com és possible que l’actualno en faci cap previsió? És que ja s’hadesistit en l’intent d’obrir les portes a novesempreses a la vila? És que l’equip de governja ha deixat el tema de banda? No es tractapas d’un pressupost auster quant als nú-meros que s’hi remenen, només ho és res-pecte a les inversions. Per què, jo em pre-gunto, com és que sense fer res, cal de-manar un crèdit tan important?

Polítiques socials és el lema dels partitsd’esquerra. Unes polítiques que quedenper veure. Si ens pensàvem que elsimpostos baixarien i aniríem més benservits, agafem-nos fort perquè demoment ja hem de suportar un rebutd’escombraries que “Déu n’hi do” totplegat per observar una recollida bastantdeficitària, i per si no n’hi hagués prouara haurem de vigilar amb l’aigua quegastem per no tenir un gran ensurt quanarribi el rebut. Com pot ser que a Barce-lona, amb tota la problemàtica que tenenper abastar-se d’aigua, hagin sofert unapujada del 3,7% i nosaltres situats en unazona privilegiada haurem de patir unaugment d’entre un 10 i un 90%? Nom’explico com el rebut d’un ciutadà que famés o menys sempre el mateix, puguihaver pujat la meitat més. El nostre governmunicipal deu ser aquí per evitar que elsque fan aquest servei no puguin passar-se. Potser el nostre govern hi hauria deser més i vetllar per nosaltres, per tot elpoble i evitar que aquest augment en elsrebuts no perjudiqui els ciutadans. Cal es-tar al cas, governar i fer el que calgui queper això els hem votat. Si no s’està a l’alçada

o no s’hi poden dedicar perquè tenen altrafeina que assumeixin els seus deures i sical que deixin pas als que tenen darreraque potser tindran més ganes de treballarper AL POBLE!

Avui i en aquesta edició de la revistano puc deixar de fer esment a un temaque de ben segur altres col·laboradors oaltres espontanis faran referència: Elteatre d’aquestes festes. Ha estat mésque bé! Feia molt de temps que moltsesperàvem una representació d’aquestalínia. El “Diari d’Anna Frank” no era pasuna obra fàcil de representar, però tot iaixí els actors de casa nostra van estar al’alçada. M’alegra moltíssim que s’hagitornat a engegar aquest teatre i encaram’alegra més que hagi tingut tant d’èxiti s’hagi demanat una tercera repre-sentació, perquè ha deixat palès el que lagent vol. El nostre poble sempre ha tingutun gran interès en l’apartat cultural idurant molts anys va quedar clar que eraun entusiasta del teatre fet per la gentd’aquí. Això no vol pas dir que el fetd’estar fortament vinculats amb l’artcontemporani dels espais culturals de lavila no ens deixi sentir positivament,també, un tipus de teatre més agosarat,més “d’avantguarda”, més “contempo-rani”... o com li vulguem dir. El fet ésque durant l’any hi ha temps per a tot iuna estona per a cada cosa, i de ben se-gur que es podrà tenir experiències moltsatisfactòries, que es podrà gaudir de totsels artistes de casa nostra. Això sí, perNadal el teatre que ens esperona, que ensfa riure, el nostre teatre de sempre. ■

Durant molts anys vaquedar clar que elnostre poble era un

entusiasta del teatre fetper la gent d’aquí.

Haurem de vigilar ambl’aigua que gastem perno tenir un gran ensurt

quan arribi el rebut.

Canviant de tema, voldria fer unareflexió a partir de la lectura d’un articlede diari, que vaig tenir ocasió de fer undimecres de finals de desembre. Amb ungran titular, parlava de l’aprovació delpressupost de la nostra vila. Quinadecepció en anar-me fent capaç de lesminses inversions que s’efectuaran a casanostra aquest any vinent. No es tractapas que hagi baixat el total del pres-supost, sinó que les despeses habitualses mengen tots els euros. El total per ainversions és d’un 15%, segons el diari.El primer pensament va ser pensar queaquesta mena de ”crisi “que ens afecta atots d’ençà que hi ha l’euro, també haarribat a la casa gran, però només deude ser per segons què. Caram quina sor-

Page 23: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 33GENER de 2005

Històries de vora la finestra:La Retxerxa Exculpació i Grei

❚ Guillem Viladot

SOM A RIELLA HISTÒRIES

Aquesta que ara passa, Urc, és la Retxerxa Exculpaciói Grei que arribà en aquest món sense que ningú nol’esperés. La seva vida sempre fou grisa, com l’ala de

mosca o la cua de la sargantilla. De fet, durant la seva vida nova ser ni carn ni peix. Potser per això s’asseguraque va ser la dona més feliç del món. Si t’hifixes, encara se li nota quan mussita algu-na melodia del seu temps. L’únic pro-blema que va tenir a la seva vida vaser el període, perquè l’hemorràgiano li acabava de sortir i, per tant,no aconseguia del tot la condicióde donzella. Arribà un moment,però, que o se solucionava elproblema o corria el perill derebentar, igual que si dins seu s’hiemmagatzemés un pes o una forçaque havia de sortir necessàriament.Com sigui que la seva mare haviafugit de casa i el seu pare haviamort d’accident del treball, resultaque la Retxerxa no tenia ningú perparlar de la qüestió. Un dia, unaveïna li va dir que anés a veure laLlimacçona, una mena de bruixaque guaria la gent més desnonada.Se n’hi anà. La Llimacçona vivia enuna cabana a la partida delsAufegats. La Retxerxa s’orientà pelfum que en sortia. La Llimacçonava rebre la noia amb molta cor-dialitat i de seguida la féu entrar.Un cop ajaguda dins d’una pastera, la guaridora li somrigué il’examinà de cap a peus, és a dir, li palpà el cap, el cos i lesextremitats. No tardà gens a fer-li el diagnòstic. Li comunicàque li faltava temperament per expulsar fora els humors dela pubertat, mentre li assegurava que es tractava d’una cosa

de fàcil guariment. Li recomanà que fes una novena de lapoció resultant de fer bullir, en una caldera d’aram, set gripaus,tres esmuriacs, una rata de graner, una cua de guineu i setcagallonets de conill. La Retxerxa féu la novena amb el brou

obtingut, i res, el resultat va ser nul; en canvi,regant-les amb l’apòzema, les flors milloraven

molt de color. Assabentada del fracàs, la Lli-macçona examinà de bell nou la Retxerxa.

La féu jaure ben plana en una estora iencetà damunt seu tot de cercles

concèntrics amb una mena de potforadat del qual sortia un fumgrogós. Acabat aquest ritual, manàa la noia que s’estigués ben quie-ta. En aquesta posició, la Lli-

macçona agafà un greix molt vermelli pintà els llavis de la Retxerxa. Lanoia, arribada la matinada, menstruà.Se’n va alegrar molt, si bé no li servíde res, ja que mai no arribà aaparellar-se amb ningú. Depassats elsquaranta anys, li sortí un pretendentque li feia bastant peça, però eldesnonà perquè després de viure tantde temps sola, no acabava de veureclar d’haver de compartir amb unhome, intimitats que a ella li feiavergonya de ser-ne protagonista.

Post scriptum: Has de saber, Urc,que l’Eugénie Lemoine Muccione,en el seu llibre titulat Partage des

femmes, Editions de Seuil, París, 1976, que podríem traduirper “La partició de les dones”, cita un cas molt semblant al dela Retxerxa. Diu: “un any després de la mort del seu pare,l’Anne-Marie es pintà els llavis de rouge per consell d’unpsicòleg, i la regla li tornà...”.

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O

Page 24: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

36 sió GENER de 2005

El castell i terme de les Puelles (4)

❚ Ramon Bernaus i Santacreu

HISTÒRIACULTURA

10 Els impostos i drets senyorials que pagaven els habitants de les Puelles al segle XVIII.:El delme. Era un impost del deu per cent sobre els productes de la terra que cultivaven els pagesos emfiteutes. Originàriament tenia dret a cobrar-lo l’església pelmanteniment del culte. A Catalunya en documents del segle XVI al XIX trobem que aquest impost ja el cobrava el senyor jurisdiccional d’un terme i a l’església seli reservaven les primícies, que eren un percentatge d’aquest delme. Tot i que en aquest document no queda citat, en comarques propers a la nostra aquest delmesolia ser a l’onzena, és a dir, deu franques pel pagès i una per al delme; de tota manera això s’especificava als capbreus. així delmaven el blat, el sègol, els llegums,les cebes, les faves, el lli i, entre molts altres productes, la verema. Les olives i el safrà delmaven a la dotzena, és a dir, dotze franques per al pagès i una per aldelme. Aquest era l’impost més important que cobraven els amos de les terres.Les terços i lluïsmes. Era el dret que tenia el senyor territorial de cobrar als seus emfiteutes per donar-los el consentiment que una finca passés a un tercer, ésa dir, que se la volgués vendre o, que en cas de mort passés del propietari als seus hereus. Generalment era la tercera part del valor que es donava a la finca o al’immoble quan es feia la transacció.El dret de fadiga. Era el dret que tenia el senyor directe d’adquirir pel mateix preu de venda o transacció el bé enfiteuiticat (finques o immobles). En el dret catalàel senyor només tenia trenta dies per pagar o dipositar el preu a partir de la data en que es presentava l’escriptura de transmissió. El rei també tenia el dret defadiga quan autoritzava el traspàs del feu d’un senyor a un altre, si bé mai no el va exercir a les Puelles.Les joves. Eren jornades de treball gratuïtes que els emfiteutes havien de fer obligatòriament per treballar les terres pròpies del senyor, ja que aquest, a més deles terres que donava en emfiteusi, es reservava les millors finques per a ell. Cal ressaltar que una d’aquestes joves era per podar, ja que al segle XVIII una part moltimportant de les terres estaven plantades de vinya i olivers.La quístia Era un impost feudal, pagat en moneda (dues lliures anuals), com a reconeixement que el vassall feia de la senyoria que sobre ell exercia el seu senyordirecte; en el nostre cas, la senyora Josepa de Montserrat i Xatmar.Pensem que aquests “certs impostos” que consten en el capbreu per les finques emfiteuticades, fan referència als censos, que era un tribut anual que pagavenles emfiteutes al seu senyor pel contracte d’emfiteusi, i que generalment es pagava en espècies. Aquí aquest extrem no es pot afirmar taxativament.

Impostos i càrregues queconsten al capbreu de 1797

En l’últim d’aquests documents, laUniversitat i jurats de les Puelles i Espolla(o sigui, el Comú de la població)reconeixen que el terme pertanyia a lasenyora Josepa de Montserrat i Xatmar,com anteriorment havia estat dels seusavantpassats, i que exercia tota lajurisdicció civil i criminal, eren els seusvassalls i homes propis, que estavenobligats a prestar-li els serveis acostumatsa un senyor natural; cosa que aixòafectava a cadascuna de les caseshabitades del poble10:a) El delme de tots els fruitsb) El terç de les vendes o canvi de

propietari de les finques del terme,juntament amb el dret de fadiga ialtres drets dominicals que no esciten.

c) Les joves per treballar les terrespròpies de la casa del senyor: un

dia de jova en temps de batre; unaltre dia en l’època de sembrar i unaltre en el temps de podar.

d) Dues lliures de quístia anuals perla casa que cada persona té al poble.

e) A més, el senyor tenia la propietatde les herbes i pastures del terme,tot i que era permès als veïns en-

trar a pasturar-les amb un nombrefixat de caps de bestiar endeterminades èpoques de l’any.

f) També consta en el capbreu que elsveïns i terratinents havien de pa-gar, a més, certs impostos (que nos’especifiquen) per les finques quetenien en emfiteusi.

La bassa de les Puelles tal com està actualment.

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 25: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 37GENER de 2005

(Continuarà)

Les conclusions

Són força interessants les conclusionsque Jaume Gomà posa al final de la sevaexposició:

– El domini alodial del poble de lesPuelles i Espolla sempre havia estat en laseva meitat dels senyors del castell i poblei dels seus hereus i compradors, fins araque el posseeix Antoni Florensa. L’altrameitat havia estat del comte d’Urgell, aqui la va cedir el rei; encara que va tor-nar a la corona amb el Compromís deCasp i la desaparició del comtat d’Urgell.

Les dues meitats (en feu i franc alou)del terme de les Puelles van ser traspas-sades a Jaume Castelló, antecessor del’actual propietari.

– La jurisdicció que les famílies Castelló,Oluja, Torres i Montserrat, van exercir ales Puelles fins al 1811, té un origendivers al de l’adquisició del castell i terme,ja que ve d’un contracte particular ambels nous pobladors (emfiteusi), amb elvist-i-plau de la corona, i no de la inves-tidura del feu del castell ni de la jurisdicciósenyorial sobre el mateix.

– Tot i tenir els dos títols un mateixorigen, el pagament de les prestacions ialtres drets que han de fer al senyor elsveïns de les Puelles pel contracted’emfiteusi, són deguts a un contracteparticular i no tenen cap relació amb lajurisdicció senyorial.

– El senyor del poble de les Puelles iEspolla, del seu castell i terme eraFrancesc Ignasi de Montserrat, el 1811,quan es va redactar la llei dels senyoriusjurisdiccionals.

– El Comú (Universitat) i terratinentsdel poble de les Puelles han confessat ireconegut en diversos capbreus, des del1525 fins al segle XIX, que tenienaquestes propietats en usdefruit, essentel domini directe i alodial de la famíliaCastelló, dels Oluja, dels Torres i delsMontserrat; a qui havien de pagar elscensos, els lluïsmes i altres drets se-nyorials que sempre s’anaven reconeixenten els capbreus. Aquest domini directe ialodial del terme ha estat reconegut pelspropis veïns i terratinents amb separaciódel senyoriu jurisdiccional que el mateixsenyor exercia sobre el territori i castell.

– En el 1811, quan van ser abolidesles jurisdiccions senyorials, el veïns de lesPuelles i Espolla van continuar pagant aF. Ignasi de Montserrat els censos,lluïsmes i altres drets dominicals de lespropietats rústegues i urbanes que teniendintre del terme.

– La llei de 6 d’agost de 1811, la de 3de maig de 1823 i les sentènciesposteriors, donades durant el segle XIX,per les quals havia de revertir a la coro-na les jurisdiccions de les poblacions iterritoris d’origen feudal, no eren apli-cables a les Puelles, ja que l’estat ja teniael domini suprem del castell de les Puelles,si bé era a la senyora marquesa deMascarell, Agnès de Montepuleiano, desdel 1863, a qui es va reconèixer lapropietat privada i el domini útil osenyoriu directe mitjà sense tenir lajurisdicció senyorial; i amb aquestasituació jurídica va passar a AntoniFlorensa.

Com a conclusió final, Jaume Gomà

demana al jutge que atengui la sevapetició i faci arribar al poble de lesPuelles, municipi de la Donzell, que noprocedeix la incorporació ni reversió a lacorona o estat del senyoriu territorial delpoble de les Puelles i el seu terme i, pertant, tot el terme s’ha de considerarpropietat privada particular d’AntoniFlorensa i Artigues. A més demana aljutge que ordeni als propietaris de ca-ses, terres i altres propietats del termede les Puelles i Espolla que paguin alsenyor Florensa els censos, lluïsmes,foriscapis i altres prestacions i drets noabolits, des de l’any 1863 fins al’actualitat, en que va ser adjudicada lapropietat a la marquesa de Mascarell.Sembla que des d’aleshores els del pobleno volien pagar. Finalment demana aljutge que condemni també als veïns dePuelles a la indemnització de costos,danys i perjudicis que ha causat el procésjudicial.

No coneixem la sentència que va dictarel jutge, però segurament es decantà perdesestimar les pretensions del senyorFlorensa. Els emfiteutes veïns de Puellesvan passar a ser els amos de les finquesque treballaven, i el senyor Florensa que-dava propietari del casal del castell i deles seves finques particulars (general-ment les millors). Si al 1904 la cosa nova anar d’aquesta manera, a la monarquialiberal espanyola d’ara fa cent anys hihavia alguna cosa que no funcionavacorrectament. És l’interrogant quedeixa la porta oberta a futures inves-tigacions.

Vista general de les Puelles, el setembre de 1991.

JOA

N P

UIG

Page 26: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 39GENER de 2005

Un tast d'articles perversos

❚ J. P.R.

Guillem ViladotCartes per[ver]sesLa Mañana (novembre de 2004)130 pàgines.De regal amb l'adquisició del diari

DE LLIBRESCULTURA

E l llibre és un petit recullde 107 escrits que enGuillem Viladot va pu-

blicar a La Mañana en la seccióque portava aquest mateix títol.La selecció va precedida per unapresentació, signada per laFundació Guillem Viladot, ons’explica que els escrits “tractend’aspectes de la seva biografia,com l’impacte del seu viatge aIsrael, dels fets polítics de laciutat de Lleida, (...) d’ho-menatges als amics perduts”.Tots foren escrits entre 1988 i1991 i són, doncs, una triad’entre els centenars que ell hiva publicar. La selecció l’harealitzada en Josep Miquel Gar-cia que explica que l’atem-poralitat ha estat el criteri queha tingut en compte a l’hora defer-la. En segon lloc hi apareixun pròleg del director generalde La Mañana, Josep RamonCorreal, on manifesta que el“volum només és un tast del’obra periodística del granescriptor d’Agramunt, perquèaquest primer pas té solament

El diari lleidatà La Mañana, en commemorar els quatre anys del traspàs de Guillem Viladot, vaobsequiar els lectors amb un nou llibre de l’escriptor agramuntí, Cartes per[ver]ses. Tots sabem proubé que entre el rotatiu i Viladot hi havia una gran sintonia i que el nostre poeta li va ser fidel i hiaportà moltes hores de dedicació amb els articles que aparegueren diàriament entre 1986 i 1999.

un centenar i escaig d’articles.Si tenim en compte que Viladoten va fer més de 4.000, vol dirque encara resta molt camp percórrer”.

El títol del llibre i de la seccióliterària respon a una dobleidea. Per una part, en GuillemViladot pretenia emular l’es-criptor francès Montesquieu,que amb la seva obra tituladaCartes perses (1721) va oferirals lectors una observació crí-tica de la societat francesa del’època. D’aquí que tots elsarticles apareguin en formad’epístola, dirigits a una talJunna amb qui l’escriptor co-menta i discuteix els temes dequè tracta. I per altra part, elsarticles contenen una volgudaperversitat, ja que l’escriptorponentí era un fervent alte-rador de l’ordre establert i liencantava trencar motlles. Diuen el primer article: “he decidit

d’escriure’t aquestes cartes pertal de deixar testimoni de lesperversions, de les perversitatsi dels comportaments perver-sos...” De totes maneres, quiconeixia en Guillem, ja sap quela seva “perversitat” era mésaviat una provocació que liencantava d’exercitar per veurecom els altres reaccionaven.

Els articles curts, d’unesdues-centes paraules, abordenmolts temes, encara que mésde la meitat (no sabem si deguta la influència de l’antòleg) unamajoria fan referència a l’art enqualsevol de les seves expres-sions: literatura, pintura,fotografia, etc. En menor part,es fa referència a la política delmoment, a la societat o aconsideracions filosòfiques delpropi autor. L’origen de l’escritpot ser motivat a la lectura oaparició d’un llibre, a la visitad’una exposició, a algun esde-

veniment social o a alguna cir-cumstància personal. La refe-rència a autors i personesque en Guillem admirava, hi téun gran pes: Maria AurèliaCapmany, Josep Vallverdú,Josep Lladonosa, Manuel dePedrolo, Marià Villangómez,Jordi Pàmias, Isidor Cònsul,Jaume Pont, Joan Barceló,Xavier Benguerel, Jordi Pujol,Josep Tarradellas, SalvadorDalí, Cristòfol, Tàpies, LluísTrepat, etc.

En algun dels articles enGuillem, que quan volia era unpersonatge incòmode iimmodest (o potser pervers?),parla d’ell mateix i no s’està derecomanar els seus propisllibres. Pel que fa a la política ia Catalunya és franc i directe:“Un referèndum sobre l’auto-determinació potser seria útil”(p. 86) “... caldrà conscienciarl’opinió pública sobre la des-trucció civil que l’Estat espanyolexerceix sobre Catalunya, i dela necessitat d’un Estat català”(p. 107).

Aplaudim amb entusiasmel’aparició del primer tast de lesCartes per[ver]ses amb l’es-perança que se’n publiquin mési que, si pot ser, en un dia nollunyà puguem tenir-les totesaplegades en un volum o en elsque facin falta, cosa que real-ment mostraria fins on arribàl'autèntica dimensió literària,assagística i periodística del'escriptor de Riella. ■

El llibre es va presentar a Lleida.

Page 27: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 41GENER de 2005

FINESTRA EDUCATIVACULTURA

125è aniversariCOL·LEGI MARE DE DÉU

DEL SOCORS

P R O G R A M A D ’ A C T E S

Febrer

> Dia 13: ACTE INAUGURAL– A 2/4 d’1, conferència a càrrec delSr. Joan Novell, al Casal Agramuntí.

– Inauguració de l’exposició delabors, fotografies, treballs..., alFoment Parroquial.

Petit refrigeri.Col·labora l’Escola Municipal de Mú-sica amb l’Orquestra de Cambra.

Abril

> Dia 24:– A les 12 hores, celebració del’Eucaristia a l’Església Parroquial.

– Ballada de sardanes, a la plaça del’Església, amb la Cobla QuatreVents.– A les 14 hores, dinar de germanoral restaurant Blanc i Negre.

Petit concert de la formació de ventde l’Escola Municipal de Música.

> Dia 27:Celebració del 125è aniversari ambels/les alumnes del col·legi.

– Ofrena floral a la Plaça de la Ger-mana Montserrat Pons.

– Actes lúdics pels alumnes del’escola.

Juny

> Dia 19:Cloenda dels actes del 125è ani-versari amb el Dia de la Família alPasseig del Sió.

Actes oberts a tothom

Any rera any el col·legiMare de Déu del Socorsté una cita als voltants

de les festes de Nadal, és lacelebració de la "vetllada na-dalenca" que aquest any vatenir lloc el dia 18 de desembre,al pavelló firal. L'eix transver-sal de la vetllada va ser "Païsosi cultures del món". Volíemtransmetre als alumnes que lespersones som diferents en elsaspectes exteriors (físic, vestit),però tots tenim el mateix valorhumà. Volíem demostrar quecal reflexionar sobre el valor dela igualtat dels éssers humansper aconseguir una convivènciajusta. Començant pels xinesos,indis americans, mexicans,passant pels països de l'est,EUA, Hawai, Àfrica i l'Índia,tots els pobladors del món vananar actuant per l'escenariacabant amb la representaciódel nostre país, Catalunya, coma símbol d'acolliment de totesles cultures.

Nou himne

Vàrem cloure la vetllada ambl'estrena de l'himne creat pera l'ocasió en motiu de lacelebració del 125è aniversari(1880-2005) de la fundacióde la nostra escola aquí aAgramunt. Va ser una nit devivències, nervis i emocions quevam poder gaudir gràcies a totsels actors i públic que ens vaacompanyar. L'escola aprofitaper desitjar a tothom un bonany. ■

Vetllada de Nadal❚ Col·legi Mare de Déu del Socors

J.M

. PIJ

UA

NJ.

M. P

IJU

AN

J.M

. PIJ

UA

N

Page 28: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

42 sió GENER de 2005

FINESTRA EDUCATIVACULTURA

per la inspectora, Núria Ara-gonès, la regidora d’Educació,Josefina Verni, i el director de

En Jaume Vilaltella, fillde les Penelles, vacomençar de jove com

a mestre rural; fou destinat enpobles de muntanya i va con-tinuar durant molt de tempsa Fonz (Osca) fins que foutraslladat a Barcelona. Va arri-bar a l’institut d’Agramunt elcurs 1993/94 com a profes-sor del departament de socialsamb les llicenciatures d’His-tòria i de Geografia. És un pro-fessional amb un gran bagatgeacadèmic i cultural: un veri-table pou de ciència. A més deles tasques educatives, tambées va implicar en la direcció delcentre, en acceptar el càrrec desecretari que exercí en els vuitdarrers cursos. El seu mes-tratge, els seus coneixements,la feina ben feta i la sevabonhomia, seran recordatsdurant molts anys entre aquellsque hem tingut la sort de po-der treballar al seu costat, tanten les feines del dia a dia, comen les sortides culturals.Trobarem a faltar aquella per-sona culta, senzilla, planera iirònica que mai no tenia unanegativa per a ningú.

El sopar d’homenatge fousenzill i cordial. Va ser presidit

Es jubila Jaume Vilaltella, professor d’història

❚ Ramon Bernaus l ’Ajuntament en reconei-xement pels anys dedicats aAgramunt, una placa en nomdel departament d’Educacióper la seva tasca docent i unaploma estilogràfica, en nomdels companys de l’Institut.Finalment hi va haver algunesparaules d’entre les quals calrecordar les de l’homenatjatque després d’un agraïment vaanunciar que faria donació delsseus llibres (més de 6.000volums) a les biblioteques del’Institut i de l’Ajuntamentd’Agramunt.

Fi del primertrimestre

El dimecres 22 de desembrees van acabar les tasquesacadèmiques corresponents alprimer trimestre del curs: ladarrera classe, els últims

l’institut, Manel Martínez. Al’hora dels parlaments li foulliurat un gravat per part de

Jaume Vilaltella mostra la placa de record lliurada per la inspectora, Núria Aragonès,acompanyat pel director, Manel Martínez, i per la regidora d’Educació, Josefina Verni.

Foto inferior: El Jaume disposat a apagar les espelmes i a tallar el pastís commemoratiu,sota l’atenta i divertida mirada dels companys.

INS

TITU

TIN

STI

TUTEl dinou de novembre, una quarantena de professors (companys i excompanys de l’institut) vamfer un sopar de comiat i homenatge al professor d’història, Jaume Vilaltella i Farràs, en motiu delseu retir com a professional de l’ensenyament. El professor s’ha acollit a la jubilació anticipadagràcies a portar exercint més de quaranta anys de serveis.

Page 29: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 43GENER de 2005

assaigs de les actuacions il’última tutoria amb el lliura-ment de les notes i les normalsalegries i decepcions. El platfort va ser de les 11 a la 1, enquè els alumnes i professorsanàrem al pavelló firal per ce-lebrar el festival de Nadal. Laparticipació va ser molt alta,variada, amb actuacions dequalitat, cosa que cal agrair al’interès que el nombrósalumnat hi va posar i al guiatge

dels professors que el van ferpossible. No es pot oblidar lainestimable col·laboració del’Ajuntament, en cedir-nos ellocal. Van ser notables els nú-meros de dansa, les tongadesd’acudits i sobretot les actua-cions dels grups instrumentalsdirigides per la professoraMariam Torres i les actuacionsen directe interpretades pelsalumnes de primer i segon debatxillerat. ■

A la dreta: Professors i alumnes cantant lanadala “Santa nit”.

A sota: Alumnes de 1r. d’ESO en unaactuació en directe. FO

TOG

RA

FIA

PIJ

UA

N

FOTO

GR

AFI

A P

IJU

AN

Page 30: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 45GENER de 2005

TEATRECULTURA

Torna el teatre per Nadal

❚ Jaume Cots

H om no voldria caure en com-paracions, perquè sempre sónodioses. Però els records

s’amunteguen i es fa difícil no evocar-losa l’hora de parlar de la representació (diade Sant Esteve) d’El Diari d’Anna Frank.Però cal no barrejar conceptes i cenyir-se al moment actual.

Per començar cal reconèixer, donada laseva qualitat de novells (la majoria) en l’artde la interpretació teatral, que han estatmolt valents, han posat el llistó molt alt eniniciar-se amb una obra d’aquesta categoria:dura, dramàtica, encara que amb algunapinzellada d’humor mordaç que descarre-

En les passades festes de Nadal i al Casal, un nou/vell grup d’aficionats han tornat a fer teatrede text, tradicional, a l’ensems que han recuperat la vella/nova denominació de GRUP ESCÈNICAGRAMUNTÍ, que tants bons records havia deixat al públic assistent a les seves actuacions alllarg de les gairebé tres últimes dècades del passat segle.

gava la tensió del públic que es notavaimmers en l’obra, donat el silenci que im-perava a la sala, plena d’espectadors ama-tents amb la trama que es desenvolupavaa l’escenari els quals, fins i tot, aplaudirendiferents vegades l’actuació dels actors,sense esperar la finalització de l’obra.

No deu haver estat gens fàcil pel di-rector aglutinar les persones (en aquestambient quasi desconegudes unes de lesaltres) i fer-les actuar damunt un escenarii per primera vegada, amb l’afegitó defer-ho amb una obra on calia la presènciacontinuada de la seva majoria. Ha hagutde costar qui-sap-lo fer-los moure ambharmonia en un espai escènic tan ple, comqui-sap-lo també devia costar enllaçar elsdiàlegs amb fluïdesa. Aquest no crearsilencis, inculcar-los que el que cal és ac-

tuar d’acord al personatge i no recitar,tampoc deu ser fàcil aconseguir-ho.

L’escenografia sòbria, amb un únicmuntatge escènic a dos nivells i ambpoques concessions pel lluïment estètic,atès que la temàtica de l’obra –am-bientada en unes golfes d’àmbit claus-trofòbic– no donava per massa més. Unesveus en off situaven el temps amb quètranscorria cada escena, i llegien extractesdel diari de la jove escriptora.

Com a colofó es pot dir que la funcióels ha sortit força reeixida. A la sortida,al públic se’l veia content amb unageneralitzada opinió favorable del treballdels actors i, en especial, per la intèrpretd’Anna Frank.

Què més es pot demanar d’una prime-ra actuació. ■

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 31: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 47GENER de 2005

Il·lusions

EL CONTECOL·LABORACIONS LITERÀRIES

E s plantà davant la finestra icontemplà el pati que en aquellmoment es trobava completa-

ment enfarinat. “A fora deu fer un fredde mil dimonis –va pensar”. Llavors elsva veure. Eren els seus germans quecorrien pel pati alegrement. Malgrat elfred que feia no paraven de córrer amunti avall com si no els importés. Això sí,anaven ben abrigats. Durant unsmoments els contemplà i deixà que el sode les seves rialles l’embolcallessin.Després s’assegué de nou davant del’escriptori i acabà de redactar la carta.Abans de tancar-la dins el sobre la va tor-nar a repassar de dalt a baix. Tenia tantescoses a demanar que no volia deixar-seres al tinter. Un cop llegida, la va posardins el sobre i el va tancar. Estava moltsatisfet. L’endemà anirien tots a portarles cartes al patge.

Durant bona part de la nit no vadeixar de pensar amb el regal quedemanava als Reis: una bicicle-ta. En realitat feia uns quantsanys que era un dels regalsque posava a la llista, peròno arribava mai. Es de-sil·lusionava en noveure-la enmig detots els altresregals, però comque li portaven

Nicolau es trobava a la seva habitació acabant d’enllestir la carta quan va sentir l’enrenou. Elsoroll provenia de fora la casa i més concretament del pati. Per uns instants no va fer cap casd’aquell brogit i va continuar assegut davant l’escriptori omplint la carta de llargs desitjos, feiauna bona estona que l’estava redactant i la volia enllestir d’una vegada. Però davant la persistènciad’aquell soroll, que ja el començava a destorbar, es veié obligat a deixar-ho tot i dirigir-se cap ala finestra –que donava al mateix pati– per esbrinar el motiu d’aquell rebombori.

❚ per J. Pijuan les altres coses que demanava, de segui-da se n’oblidava. Enguany la tornava ademanar, però aquesta vegada tenia lacertesa que la hi portarien i per aquestmotiu era l’únic regal que demanava pera ell mateix, tot i que a la carta demanavamoltes altres coses per als altresgermans.

Eren a punt de sortir per anar a lliurarles cartes al patge quan van arribar. Elsseus rostres mostraven tristesa idesesperació. Es va sentir commogut. Encontemplar l’estat d’ànim que es trobavenli vingué al cap que els Reis no elsportarien res sense haver-los escrit unacarta. Així doncs, va pujar corrents a laseva habitació. Es tragué la carta de la

butxaca i al final detot hi afegí queportessin diver-sos regals per

als seus nousgermanets.

El dia de Reis l’orfenat es despertà debon matí amb un gran rebombori. Totsels nens s’havien llevat a l’hora i corriena buscar el seu regal. Sota l’ornamentatarbre de Nadal hi havia apilats un granmunt de paquets, de totes les grandàries,tots plens d’il·lusions. En Nicolau contem-plà satisfet els rostres alegres dels nousgermanets mentre obrien llurs regals,però al mateix temps l’envaïa una tristesaen veure que la seva bicicleta no era allà.

Malgrat tot estava molt content, perquèun dels seus desitjos –que tothom tinguésregal– s’havia complert. Aleshores vasentir que el cridaven des de l‘entradade casa. Quan hi acudí es va trobar ambtres homes ben abillats palplantats al migde l’entrada. Els observà detalladament illavors els seus ulls van adquirir brillantordavant la visió que copsaven.

Mentre els tres homes s’allunyavenamb el seu seguici, en Nicolau no esperàmés i agafà la bicicleta i se n’anà esperitata donar un tomb pel pati summamentcontent. ■

Durant bona part de lanit no va deixar depensar amb el regalque demanava alsReis: una bicicleta.En realitat feia unsquants anys que laposava a la llista...

Page 32: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 49GENER de 2005

COSES DE LA VIDACOL·LABORACIONS LITERÀRIES

La Immaculada Concepciói els títols universitaris

❚ Jordi Viladot Puig

Una de les aportacions ha estat fetaper la meva família, la famíliaViladot, ben arrelada al poble

d'Agramunt, des de fa segles, i especial-ment en el món de la cultura i de lafarmàcia. La biblioteca de la família, moltmalmesa per la guerra civil, a més a mésde ser important pels molts i escollitsllibres que la componen, el més importantsón els llibres i col·laboracions a publi-cacions, escrites pels membres de cadageneració. Molts recordaran els publicats,tirant enrera, pel meu germà i el meu pare,per fer una cita recent.

Un altre contingut interessant d'aquellabiblioteca és una carpeta on es guardenmolts dels títols universitaris de far-macèutics de les generacions que s'hananat succeint des de 1776. No tots són anom de Viladot, doncs la línia successorano sempre va ser de pares a fills, sinó quetambé va ser de pares a filles.

L'evolució d'aquells títols de farmàcia ésforça interessant i com a document públicque era, reflexa el pas del temps, tant perla seva presentació com per la seva redacció.Alguns títols tenen unes orles policromadesdignes de ser emmarcades i penjades a laparet. En canvi, els d'ara són d'una austeritat

monacal, fets amb ordinador i amb una re-dacció freda i protocol·lària.

D'aquells títols de farmacèutic, volemcentrar la nostra atenció al que porta datade 13 de març de 1794 i va a nom deJosep Benet i Bosch (el meu avi es deiaRamon Viladot i Benet) i d'ell cridenl'atenció una sèrie de detalls que volemdestacar, perquè posen de manifest el pasdel temps.

Està redactat en llengua castellana (comels d'ara) i amb una cal·ligrafia molt acu-rada, com podem veure en la reproduccióparcial que us oferim. És de la mateixaèpoca en què els notaris també redactavenles escriptures a mà. Quan el títol recull laidentificació del llicenciat a favor d'en JosepBenet i Bosch, diu que "es natural del lu-gar de Mafet, obispado de Urgell", o siguique la seva referència és religiosa i no ad-ministrativa, encara que també cal teniren compte que l'actual divisió d'Espanyaen províncies és de l'any 1833, però l'Estatespanyol sempre ha tingut una divisió ad-ministrativa. D'altra banda la seva fe devida no ve acreditada pel Registre Civil,sinó per "la Fe de su Bautismo".

Però al que ens volem referir d'una ma-nera especial, és que aquell títol de "Boti-cario", òbviament signat per qui el rebia iper tant donant la seva total conformitatal seu contingut, diu: "...aprobando la San-ta Fe Católica, Apostólica y Romana, juroa Dios y a su Santa Cruz... defender la

Concepción de la Inmaculada virgen Ma-ría...". El dogma de la ImmaculadaConcepció va ser proclamat l'any 1854 ila data d'aquell títol de farmacèutic és de1794, o sigui 60 anys abans de procla-mar-se el dogma.

Amb tot això volem destacar l'esperitreligiós d'aquella època ben diferent deld'ara, en què quasi tot és laic, encara queel fet d'exposicions com la que ha fet lanostra parròquia sobre la Verge, de-mostren que, en la intimitat, per a moltspersisteix aquella devoció mariana.

Una atenta lectura d'aquell títol dellicenciat en Farmàcia dóna per molts méscomentaris, però nosaltres ens hem trobaten dos inconvenients: primer, no serexperts en l'anàlisi de documents antics i,segon, que el títol està molt malmès. Hemtrobat en falta el bon amic Lluís Pons, queben segur ens hauria ajudat a desxifrarmés d'un dubte.

I per acabar, dir que no sé per quin motiula Immaculada Concepció és la patrona dela classe farmacèutica. ■

El passat dia de la festivitat de la Immaculada Concepció, laparròquia d'Agramunt va organitzar una exposició amb motiude la celebració del 150 aniversari de la proclamació deldogma. Les aportacions dels vilatans han estat nombroses iviariades: imatges, pintures, rosaris, llibres, gravats, etc. Elseu èxit ha demostrat el sentiment marià que la vilad'Agramunt ha tingut i encara té, si bé ara la seva manifestacióexterna és més discreta.

Page 33: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 51GENER de 2005

❚ R. Mendoza

Resultats i classificacions del mes de desembre C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

www.geocities.com/fcagramunt

Primera RegionalAgramunt G. Gatell 1 Cervera 6Tremp 2 Agramunt G. Gatell 1

Classificació J G E P GF GC Punts

Torrefarrera 14 10 2 2 27 10 32Organyà 14 9 2 3 33 16 29Borges 14 9 2 3 25 18 29Cervera 14 8 2 4 33 14 26Pobla 14 7 3 4 27 19 24Bordeta 14 8 0 6 23 22 24Guissona 14 7 2 5 18 14 23Artesa Segre 14 6 4 4 20 16 22Alfarràs 14 5 6 3 26 22 21Andorra 14 5 4 5 19 13 19Cervià 14 6 1 7 15 24 19Almenar 14 4 5 5 20 19 17Tremp 14 5 2 7 14 21 17Sunyer 14 4 2 8 14 25 14Juneda 14 3 4 7 16 23 13EFAC 14 2 5 7 16 23 11Gerard Gatell 14 2 1 11 13 36 7Gimenells 14 2 1 11 13 37 7

JuvenilsAgramunt G. Gatell 3 Bellpuig 4Agramunt G. Gatell 6 E.F. Urgell 1

Classificació J G E P GF GC Punts

Orgèl·lia 11 10 1 0 43 8 31Gerard Gatell 11 7 1 3 46 16 22Bellpuig 10 6 2 2 32 18 20Mollerussa 11 6 2 3 23 25 20Urgell 11 5 3 3 33 28 18Tremp 10 5 1 4 29 16 16Gardeny 11 5 1 5 30 30 16Guissona 11 3 1 7 27 41 10Oliana 11 2 0 9 16 38 6Ivars Urgell 10 2 0 8 7 50 6Rialp 11 1 2 8 23 39 5

InfantilsArbeca 3 Agramunt G. Gatell 2Agramunt G. Gatell 2 Mollerussa 2

Classificació J G E P GF GC Punts

AEM 12 10 0 2 52 10 30Oliana 12 10 0 2 54 30 30Mollerussa 11 8 3 0 35 11 27Artesa-Ponts 11 8 0 3 36 17 24Pla Urgell 11 7 1 3 48 27 22Pobla Segur 11 7 0 4 42 26 21Linyola 11 5 1 5 40 34 16Cervera 11 5 1 5 42 38 16Gerard Gatell 11 4 2 5 25 30 14

Rialp 11 3 2 6 40 51 11UE Bordeta 11 3 1 7 19 33 10Guissona 12 3 1 8 22 39 10Arbeca 11 2 0 9 13 36 6Urgell 11 1 1 9 20 55 4Ivars Urgell 11 1 1 9 14 65 4

AlevinsAEM 4 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 1 E.F. Urgell 4

Classificació J G E P GF GC Punts

Lleida U.E. 11 10 0 1 52 8 30Artesa-Ponts 11 9 1 1 30 9 28Arbeca 11 9 0 2 67 19 27Urgell 12 7 2 3 32 18 23Bellpuig 11 7 1 3 29 9 22Mollerussa 11 6 2 3 28 20 20At. Segre 12 5 2 5 20 26 17Tremp 11 5 2 4 23 34 17Guissona 11 4 1 6 20 21 13Tàrrega 11 3 3 5 18 19 12Balaguer 11 3 1 7 14 35 10Pobla Segur 11 3 1 7 20 45 10Pla d'Urgell 11 2 0 9 9 35 6AEM 11 1 2 8 16 33 5Gerard Gatell 12 1 0 11 10 57 3

BenjaminsAgramunt G. Gatell 2 Bordeta 3Artesa-Ponts 2 Agramunt G. Gatell 4

Pre-Benjamins AAgramunt G. Gatell 3 Mig-Segrià 7Artesa-Ponts 1 Agramunt G. Gatell 9

Pre-Benjamins BAgramunt G. Gatell 3 Tàrrega 4Lleida 10 Agramunt G. Gatell 1

Aquestes categories no tenen classificació.

Agenda

Partits que es jugaran al camp d'esportsel proper mes de febrer:

Primera Regional

Dia 6: Agramunt G. Gatell - Alfarràs 16:00 hDia 20: Agramunt G. Gatell - Almenar 16:00 h

Juvenil

Dia 12: Agramunt G. Gatell - Ivars 16:30 h

Infantil

Dia 5: Agramunt G. Gatell - AEM 16:30 hDia 19: Agramunt G. Gatell - Rialp 16:45 h

AlevíDia 13: Agramunt G. Gatell - Balaguer 11:45 hDia 27: Agramunt G. Gatell - Guissona 11:45 h

Benjamí

Dia 19: Agramunt G. Gatell - Balaguer 10:30 h

Pre-Benjamí ADia 19: Agramunt G. Gatell - Mollerussa 12:30 h

Pre-Benjamí BDia 19: Agramunt G. Gatell - Mollerussa 11:30 h

Equip categoria Aleví. D'esquerra a dreta, drets: M. Sàiz (delegat), X. Vilella, A. Esteve, S. Esteban, S. Tolosa, A. Aguza, J. Esteve,A. Civís, A. Donaire (entrenador). Ajupits: D. Sàiz, A. Creus, C. Esteve, A. Castellà, M. Novau, R. Boncompte, E. Eroles.Absents: J. Oechle, M. Ortiz, F. Solé, A. Padullés, C. Lázaro i S. Solé.

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

Page 34: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

52 sió GENER de 2005

Resultats i notícies del BAC

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

SÈNIOR MASCULÍResultats del mes de desembre:12/12/04 ACLE GUISSONA 27 BAC AGRAMUNT 13018/12/04 BAC AGRAMUNT 97 CEP VALLFOGONA 52

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.B. BALAGUER “B” 13 11 2 0 1034 892 24C.B. BELLVÍS 13 11 2 0 1182 800 24C.B. BELL-LLOC 13 10 3 0 1062 733 23BÀSQUET TORREFARRERA 13 10 3 0 1010 754 23BAC AGRAMUNT 13 10 3 0 1084 824 23C.B. ALMACELLES 13 9 4 0 1038 568 22CEP VALLFOGONA 13 8 5 0 939 913 21C.B. BELLPUIG 13 8 5 0 932 755 21C.B. ALPICAT 13 6 7 0 879 878 19C.B. CERVERA “B” 13 6 7 0 685 777 19C.B. JUNEDA 13 5 8 0 789 873 18C.B. CAPPONT 13 4 9 0 933 822 17C.B. SANT GUIM 13 4 9 0 581 829 17CENG ARTESA “B” 13 1 12 0 616 831 14C.B. PONTS 13 1 12 0 653 911 14ACLE GUISSONA 13 0 13 0 332 1289 13

Partit de tràmit enfront el cuer, però victòria inapel·lable contrael Vallfogona. Ja feia temps que el sènior tenia un compte pendentamb els vallfogonins i per fi l’han cancel·lat. L’equip ha tornat aredreçar el rumb, els resultats i el joc desplegat ho demostren.Però quan s’acabin les festes, plat fort a Torrefarrera; esperemque els torrons els donin la força suficient per donar la campanada.

JÚNIORS MASCULINSResultats del mes de desembre:

Data JÚNIOR “A”11/12 C.B. BORGES 43 BAC AGRAMUNT 7618/12 BAC AGRAMUNT 75 SÍCORIS CLUB 67

Data JÚNIOR “B”11/12 C.B.CAPPONT 120 BAC AGRAMUNT 3118/12 BAC AGRAMUNT 30 LLEIDA “C” 130

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.B. MOLLERUSSA 13 13 0 0 1050 640 26C.B. CERVERA 13 11 2 0 978 625 24SEDIS SEU D’URGELL 13 11 2 0 1038 752 24BAC AGRAMUNT “A” 13 10 3 0 968 754 23C.B. TREMP 13 9 4 0 852 679 22SÍCORIS CLUB 13 9 4 0 945 674 22C.B. BALAGUER 13 9 4 0 902 675 22

Durant el mes de desembre, se solen disputar pocs encontres, ja que en les categories depromoció s’aprofita aquest mes per fer les trobades de les seleccions catalanes i lleidatanes.Aquest any, com a novetat, també s’ha fet la tria dels equips que competiran en la lligainterprovincial Tarragona-Lleida, a fi efecte de millorar el nivell de la competició. A part d’això,bon mes pel sènior i el júnior “A”, perquè s’han col·locat en els primers llocs.

UNIPREUS LLEIDA 13 7 6 0 939 788 20MARISTES MONTSERRAT 13 5 8 0 856 854 18C.B. BORGES 13 5 8 0 771 911 18PEÑA FRAGATINA 13 4 9 0 643 805 17C.B. BELLPUIG 13 4 9 0 548 868 17CB PARDINYES 13 4 9 0 723 944 17CB CAPPONT 13 2 11 0 805 849 15CB ALPICAT 13 1 12 0 568 1235 14BAC AGRAMUNT “B” 13 0 13 0 520 1153 13

Mals partits del “B”, són pocs i a més a més tenim dos lesionats.Les festes nadalenques han de fer de balneari pels júniors i inten-tar encarar la segona volta amb tota l’energia que puguin. A l’igualque el sènior, l’“A” s’ha posat en llocs de play-off, derrotant ambun gran encontre els nois del Sícoris. Nou equips per quatre places,viurem una segona volta molt emocionant.

JÚNIOR FEMENÍResultats del mes de desembre:12/12/04 C.B. SECÀ SANT PERE 43 BAC AGRAMUNT 32

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.B. LLEIDA “B” 10 10 0 0 694 365 20C.B. SECÀ SANT PERE 10 8 2 0 532 376 18C.B. LLEIDA “C.” 9 7 2 0 586 419 16C.B. LINYOLA 10 6 4 0 376 400 16C.B. SANT GUIM 9 5 4 0 375 363 14C.B. CERVERA 10 3 7 0 259 510 13BAC AGRAMUNT 9 3 6 0 375 445 12C.B. TORREGROSSA 9 3 6 0 337 433 12C.B. BELLVÍS 9 2 7 0 330 430 11C.B. TREMP 9 0 8 0 211 434 9

Seguim esperant que acabin de rematar els partits, contra elSecà tot el partit darrera el marcador d'un o dos punts, però alfinal, onze de desavantatge. A veure si a la segona volta elsresultats es decanten més del nostre bàndol.

CADET FEMENÍResultats del mes de desembre:11/12/04 BAC AGRAMUNT 57 SEDIS SEU D’URGELL 6717/12/04 SEDIS SEU D’URGELL 53 BAC AGRAMUNT 49

Un cop la primera volta acabada, durant aquest mes es vadecidir quins equips cadets formarien part de la lligainterprovincial entre Lleida i Tarragona. Les nostres, com aquartes de grup, els va tocar les primeres de l’altre grup. Si ens

Page 35: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 53GENER de 2005

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

fixem bé en els resultats, podrem treure dues conclusions: L’altregrup tenia un nivell més baix vers el nostre i que el nivell de lesnostres cadets és bo, ja que vam plantar cara, i de quina mane-ra!, al Sedis de la Seu d’Urgell (capital del bàsquet femení). Arasols cal demostrar-ho durant la segona volta.

INFANTIL FEMENÍ I MASCULÍMes de descans de partits, però de dura intensitat d’entrenaments,

tot esperant, que la segona volta sigui millor que la primera.

MINI MASCULÍResultats del mes de desembre:12/12/04 B.C. PRINCIPAT 48 BAC AGRAMUNT 1819/12/04 BAC AGRAMUNT 42 C.B. BELLPUIG 12

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

B.C. PRINCIPAT 8 8 0 0 322 172 16PEÑA FRAGATINA 8 7 1 0 387 270 15UNIPREUS LLEIDA “A” 8 5 3 0 336 293 13BAC AGRAMUNT 8 5 3 0 313 261 13C.B. BALAGUER 8 5 3 0 316 255 13C.B. MOLLERUSSA 8 3 5 0 346 325 11C.B. CERVERA 8 3 5 0 279 314 11SEDIS SEU D’URGELL 8 2 6 0 234 349 10CENG ARTESA DE SEGRE 8 2 6 0 206 299 10C.B. BELLPUIG 8 0 8 0 91 262 8

Derrota contra el líder, potser més abultada del que caldria.Potser això d’anar a Andorra als nostres els va fer una mica decosa, a part que el Principat té un bon equip. Almenys es vaguanyar en l’últim partit, la qual cosa dóna un bon gust de bocaper encarar els Nadals.

LA NOTÍCIA DE L’ESCOLALa notícia és que encara que hi hagi vacances, els petits

continuen entrenant per encarar la pròxima trobada durant elmes de febrer.

NOTÍCIES DE BÀSQUET• Felicitar els dos jugadors del BAC Agramunt que van ser

convocats per les seleccions lleidatanes, i que el diumenge19 van disputar un triangular a Barcelona entre les diferentsseleccions territorials. Els jugadors són: Dídac Cabello iJaume Riasol. El treball i les ganes d’entrenar fan meravellesi una és aquesta, ànims nois!

• En la crònica anterior ens vam deixar de felicitar les festesde Nadal, a tots els agramuntins i als lectors de la revistaSió. De part del BAC Agramunt us desitgem que tingueuun excel·lent any 2005.

• Finalment, felicitar la direcció de la Revista Sió per aquestsalt de qualitat, imprimint la revista a tot color. ■

Page 36: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 55GENER de 2005

REGIDORIES MUNICIPALS

Nota aclaratòria sobre el servei d'aigua

❚ Equip de govern

D es del govern municipal volemaclarir com s’ha esdevingut elprocés sobre la gestió actual del

Servei d’abastament d’aiguaTot el cas es va iniciar quan els qui

governaven l’ajuntament, l’any 2001, vandecidir emprendre un canvi en el serveipúblic d’abastament d’aigua potable.

Per dur-ho a terme van preparar unconcurs per adjudicar la gestió a una em-presa privada i, de les quatre que s’hipresentaren, van triar la que segonsresolgueren presentava les propostes mésavantatjoses.

Quines eren?

Doncs primordialment una, que com alloguer, en forma de cànon, s’establia quel’Ajuntament ingressaria la quantitat anualde 63.337,48 euros. Però a més, peravançat, cobrarien sis anys, amb la qualcosa, el govern de CiU s’aprofità d’unarecaptació de 380.025,00 euros perdisposar-los de forma immediata per unabanda i que l’empresa adjudicatària delservei avançava també els diners d’algunesinversions com la part a càrrec de l’ajun-tament del nou embassament per citar unexemple.

Què va succeir després?

Que un any i mig més tard, vam entrara governar a l’ajuntament una coaliciód’esquerres (ERC-PSC). Les circumstàn-cies amb què ens hem trobat han estat:no poder disposar de cabals del cànon,fins el 2008, ja que com hem dit es vaningressar per avançat; no poder evitarl’augment de les tarifes perquè l’any 2004concloïa la moratòria continguda en lesclàusules; no poder oposar-nos alcontingut de la clàusula 39 (*) i no podertenir capacitat pressupostària per fer frontals problemes financers actuals.

En resum,

a) Nosaltres denunciem la greuirresponsabilitat de l’equip de CiU que vaarribar a concedir aquesta gestió a unaempresa que atenent al contracte signat,ara repercuteix als rebuts, no només pelcànon, sinó per totes les inversions.

b) Manifestem que la divulgació nomésd’una part de la informació menysprea laveritat, que és la de no dir que l’augmentforma part dels acords signats perl’anterior consistori.

c) Els grups ERC-PSC ens posicionemper estudiar totes les possibilitats a fi detrobar una solució amb algun canvi en elclausulat del contracte o fins i totcontemplant la negociació amb l’empresapel rescat de la concessió si econò-micament és viable.

d) L’ajuntament assabentarà puntual-ment els ciutadans de les novetats que esprodueixin mitjançant el sistema que enel seu moment es cregui oportú.

e) L’ajuntament informa que hi ha a ladisposició de tots els ciutadans que hodesitgin la totalitat del contracte signatamb la companyia d’aigües, a fi i efecteque puguin fer les consultes que creguinconvenients.

(*) La clàusula 39 diu textualment:

«Els dos primers anys de concessió noes podran augmentar les tarifes jaaprovades per aquest ajuntament.

El projecte de modificació de tarifesseran redactades i tramitades pelConcessionari, havent l’Ajuntamentd’aprovar-les de conformitat amb la nor-mativa vigent.

Aquest projecte de modificació espresentarà juntament amb l’estudi de cos-tos abans del 30 de setembre segonsl’establert a la clàusula 41.

Caldrà redactar un projecte de tarifesdiferent per als nuclis agregats que durantels dos primers anys respectaran lestarifes actuals.

Aquestes tarifes inclouran la justificacióde les despeses d’explotació de l’abasta-ment, l’amortització de la inversió d’es-tabliment, amortitzacions tècniques,despeses financeres, despeses extraor-dinàries, cànon de la concessió i el beneficiindustrial del Concessionari i qualsevolaltre concepte que integri els costos delServei, així com les despeses d’amor-tització de les instal·lacions i les despesesfinanceres, extraordinàries i d’altre tipusque corresponguin a l’Ajuntament.

L’Ajuntament es compromet expres-sament a mantenir l’equilibri econòmic dela Concessió, d’acord amb els articles 244.b) i 249. b) del Reglament d’Obres,Activitats i Serveis dels Ens Locals i l’article127 del Reglament de Serveis de lesCorporacions Locals, compensant amb elcànon que el Concessionari hagi d’abonara l’Ajuntament, els possibles desajustos enl’aprovació i aplicació de les tarifes.

L’equilibri econòmic de la Concessió esproduirà quan el Concessionari, amb lestarifes que he aplicat als consums facturatsals abonats, hagi cobert el conjunt dedespeses d’explotació que incideixin en laprestació del Servei, així com les despesesfinanceres generades per les inversionsrealitzades i la recuperació del capitalinvertit o les aportacions realitzades pelConcessionari i tot altre concepte queconformi els costos del Servei.

En el cas que les tarifes del Servei nocobrissin la totalitat dels costos del Servei,l’Ajuntament cobrirà el diferencial amb lessubvencions corresponents, devent con-signar-se aquesta quantitat en elspressupostos municipals». ■

L’ajuntamentassabentarà puntual-ment els ciutadans de

les novetats que esprodueixin.

sió 55GENER de 2005

Page 37: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 57GENER de 2005

Precisions sobre la concessió de l'aigua:coherència i rigor

PARTITS POLÍTICS

Ens referim al tema de l’augmentdels preus de l'aigua, el qual haestat descontextualitzat pel grup

municipal de CiU amb una clara voluntatelectoral. No calia que dit grup ensdemostrés així, que l'únic que vol és tor-nar a governar a la nostra vila, indepen-dentment que per fer-ho practiqui allò mésvulgar en política, que és caure en lacontradicció i en arguments incomplets i encerta mesura obsolets. Des de l'agrupaciólocal del PSC censurem plenament aquestaconducta impròpia d'una oposició lleial, iaprofitem la pàgina que se'ns brinda perfer els aclariments pertinents al respecte.

En primer lloc cal dir que l'adjudicació del'expedient de concessió del servei públicd'aigua potable del municipi d'Agramunt inuclis agregats, la qual es va aprovar en elple de 20 de desembre de 2001, ja vaaixecar una gran polèmica en el consistori.Una altra cosa és que els poders fàcticsagramuntins d'aquella època fessin elpossible perquè no s'aixequessin ampolles.Al nostre entendre es va signar un contracteamb greus deficiències de planificació perun període de vint-i-cinc anys, sense teniren compte aspectes claus en matèria decontractació administrativa.

La no observació d'aquestes deficiènciesno solament va fer palesa la inoperànciade l’anterior equip de govern sinó que, elque encara es pitjor, ha hipotecat l’actualgovern municipal, el qual s’ha trobat lligatde mans i peus. I tot això ho afirmem ambla veu alta i és més, ja ho van dir els

nostres regidors en aquell ple de desembrede 2001. I com que la coherència i el ri-gor és la primera raó de ser tornem aexpressar el nostre parer.

Una oferta que establia un cànon anualtan elevat havia d'encarir forçosament elpreu de l'aigua en un futur no gaire llunyà.I és que a l’hora d’establir la tarifa del’aigua també es comptabilitza no sola-ment l'IPC si no totes aquelles inversionsque l'empresa concessionària ha realitzat,ja que sinó fos així no es compliria unprincipi bàsic de la contractació adminis-trativa, el d’equilibri econòmic de lescontraprestacions.

Dita afirmació no és gratuïta, sinó quequeda objectivament demostrada en totsels termes del contracte administratiu deconcessió signat per l’anterior alcalde (queper cert molts veïns d'Agramunt hantrobat en falta en la gran “bustiada” popu-lar). Cal dir que s’estableix que les tarifesde l'aigua inclouran les despeses d'ex-plotació de l'abastament, l'amortització dela inversió realitzada, les amortitzacionstècniques, les despeses extraordinàries iel cànon de la concessió. Així doncs, elpobre IPC, s'ha vist rodejat d'altres ele-ments que interessadament havien estatsostrets del seu hàbitat natural.

I això no és tot, el grup municipal delPSC, format en aquells moments per tresregidors, va ser l'únic grup que amb gransentit de la responsabilitat no va col·la-borar amb els seus vots a tirar endavantun pla que, tal i com ja es va dir llavors,ha condemnat el municipi a l'encarimentdel bé més preuat.

I si algú ens pregunta per què ens vamabstenir llavors, la resposta és fàcil: érem

conscients que el servei d'abastamentd'aigua potable és un servei necessari ibàsic per a la població d'un municipi, peròl'Ajuntament ha de vetllar perquè aquestservei es presti en les millors condicions igaranties per als usuaris, tenint en compteque se cedeix la concessió a una empresaprivada amb interessos econòmics privats.I això no es va fer, ja sigui per aprofitant-se d’una carència de dos anys, beneficiar-se electoralment de la decisió o simple-ment per ineficàcia de govern.

Ara, entre tots haurem d'afrontar unproblema que es podria haver evitat ambuna gestió ràpida, diligent i sobretotsolvent del govern anterior. Tot i aixíllancem un missatge d’esperança alsvilatans: el grup municipal del PSC nodeixarà en situació d’indefensió la nostravila, sinó que tirarà endavant amb mitjansadients solucions per ser conseqüent enles seves accions.

Ens corresponia un Agramunt millor iamb el pacte d’esquerres ja el tenim, arasols falta que, aquells que en detrimentdel poble volen contaminar l’ambient detreball, s’afegeixin al projecte amb vo-luntat de sumar i no restar, aportar i notreure. És un desig que reclamem i és dejustícia social! ■

Sempre s'ha dit que és més fàcil destruir que construir, manipular que informar adequadamentels ciutadans. Doncs bé, això que sembla un aforisme clàssic no és res més que la constataciód’allò que succeeix a la nostra vila en les últimes setmanes.

Es va signar amb l'empre-sa concessionària d'aigües

un contracte que contégreus deficiències de

planificació per un períodede vint-i-cinc anys.

sió 57GENER de 2005

❚ Agrupació local del PSC

Page 38: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 59GENER de 2005

“Amb l'aigua al coll”

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

É s ben conegut que CiU estava algovern la darrera legislatura i quela privatització del servei de

l’aigua es va fer l’any 2001. Aquesta vaser una decisió complicada i difícil per lacomplexitat que comportava. Per aquestmotiu, es va buscar la màxima informaciói el màxim assessorament, ja que el fetde concedir el servei a una empresa pri-vada no havia, de cap de les maneres,d’encarir el preu, ni perjudicar el servei ipel contrari havia de permetre al municipitenir una millor gestió del servei. Lesconsultes amb altres municipis que havientingut l’experiència, les gestions ambdiferents Departaments i l’assessoramentjurídic de l’Ajuntament van ser claus al’hora se signar el contracte de la con-cessió del servei d’aigua. Tres empreseses van presentar per ser adjudicatàries,presentant tota mena d’avantatges iofertes en el servei, en les inversionsd’obres i millores en infraestructures oen altres actuacions del municipi, en elsavançaments del cànon, en els quadrantsd’amortitzacions,... etc. etc. etc. Dona-da la complexitat per a fer la valoració esva considerar oportú que una empresaexterna a l’Ajuntament i especialista enel tema fes l’estudi i valorés quina eramés avantatjosa pel municipi i elsagregats. Finalment l’Ajuntament Ple, endata 20.12.2001, va contractar laconcessió del servei d’abastament d’aigua

No fa massa dies, tots els ciutadans d’Agramunt i agregats vàrem rebre un rebut pel pagamentde l’aigua que ens va deixar bocabadats. El tant per cent d’augment era realment important i nocal dir que era escandalós si es tractava d’algun empresari o establiment que realitza unaactivitat amb un consum important d’aigua. El fet és que el grup de CiU ha rebut moltes queixesi alhora consultes, per la qual cosa considerem que cal fer una explicació detallada del desen-volupament d’aquest tema.

amb un detallat llistat de condicions quel’empresa havia d’acceptar per signar elcontracte. La condició que ocupa el llocnúmero 9 diu literalment: “Les tarifes delservei durant els dos primers anys de laconcessió no es podran augmentar. Perals anys successius de la concessió del serveinomés es podran augmentar l’IPC establertper a cada any”. (clàusula 39, la qual deta-lla els termes necessaris que permetrienaugmentar l’IPC). Aquest augment quedatambé molt clar en “La previsió del’evolució del compte d’explotació” que vapresentar l’empresa a l’Ajuntament com agarantia del seu servei i de la previsió deno augmentar més que l’IPC. Consideremque l’equilibri econòmic del servei maihauria de repercutir en l’usuari, sinó queen cas d’existir motius imprevistos quefessin trontollar l’empresa i que l’Ajun-tament considerés lògics i raonables, hauriade repercutir mitjançant el cànon.

Bé, el cas és que aquest augment norespon a un compliment del contracte nia una bona gestió per part de l’equip degovern actual, per fer complir a l’empresatot allò que prometia quan volia obtenirla concessió. L’empresa hauria d’assumirel contracte que lliurement va signar i encas que considerés haver-se equivocat enproposar unes condicions i acceptar-lesper 25 anys, hauria de pensar que lesaltres dues empreses no anaven massalluny de les seves ofertes i propostes iper tant si canvia la proposta també hipodrien optar.

El nostre grup va votar a favor al Plede 28.07.2004 per l’augment de

diverses ordenances, entre elles la del’aigua. Teníem molt clar que el tercerany l’empresa concessionària podiaaugmentar la tarifa, però algú es va des-cuidar d’informar que era bona cosa mésque l’IPC i que arribaria a tenir aquestamagnitud en molts rebuts dels ciutadansd’Agramunt. Aquesta actuació no s’adap-ta per a res al signat i no es pot per-metre que quedi així. Des de l’Ajuntaments’han de prendre les mesures oportunesper corregir aquest gran error i no bus-car informes jurídics per justificar-se, entot cas s’havien de demanar informesabans de proposar l’augment al Ple.

Aquest és un problema que afecta atots els ciutadans i hem d’anar a una perresoldre’l, perquè l’únic que hi guanya ésuna empresa privada i en canvi hi perd elpoble! Deixem-nos de demagògia i solu-cionem-ho buscant les millors condicionsper als ciutadans! ■

La condició que ocupa ellloc número 9 diu literal-

ment: “Les tarifes delservei durant els dos pri-mers anys de la concessióno es podran augmentar.Per als anys successius

de la concessió del serveinomés es podran

augmentar l’IPC establertper a cada any”.

❚ Grup municipal de CiU

sió 59GENER de 2005

Page 39: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 61GENER de 2005

L'AJUNTAMENT INFORMA

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 15-11-2004

BAIXA ESTABLIMENTS’acordà donar de baixa del Registre d’Establiments el

corresponent a l’establiment Fruites i Verdures B. Serra, SL, dedicata la venda de joguines, així com els arbitris que pogués generardita activitat.

MANTENIMENT CONTROL DE COLOMSS’acordà contractar a l’empresa del Sr. Eduard García i Puig (Ciutat

i Coloms), per efectuar el manteniment del control de coloms, desdel primer de gener de l’any 2005, i fins al 31 de desembre de l’any2005, podent-se prorrogar per anualitats successives.

Tanmateix, s’aprovà la despesa que ascendeix a la quantitat de11.950,00 €, que es faran efectives per períodes trimestrals.

APROVACIÓ CONVENI EN MATÈRIA DE CONTROLS DEVELOCITAT AMB APORTACIÓ D’APARELL CINEMÒMETREENTRE EL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT I L’AJUNTAMENTD’AGRAMUNT

Atès el resultat dels estudis d’accidentalitat i comportament deltrànsit en travesseres i altres vies urbanes, demostra la significa-tiva participació dels excessos de velocitat en la producciód’accidents, i en general, de la conflictivitat del trànsit. Atès quetant el Servei Català de Trànsit com l’Ajuntament d’Agramuntconsideren aconsellable vigilar i controlar la velocitat màxima decirculació en l’àmbit local amb l’objectiu de contribuir a un augmenten la seguretat d’aquest.

S’acordà aprovar el Conveni de col·laboració en matèria decontrols de velocitat amb aportació d’aparell cinemòmetre entreel Servei Català de Trànsit i l’Ajuntament d’Agramunt, que entraràen vigor a partir del 1-1-2005, prorrogant-se anualment.

CARTELL SENYALITZACIÓ D’EMPRESES UBICADESAL POLÍGON INDUSTRIAL

S’acordà aprovar la instal·lació d’un cartell del directori de lesdiferents empreses ubicades al polígon industrial, mitjançant elqual es pretén donar publicitat de les empreses i la senyalitzacióen el plànol del lloc on estan situades al polígon industrial, i ladespesa que serà a càrrec del pressupost del 2005 amb lacol·laboració econòmica de les empreses.

MODIFICACIÓ DE LA CLÀUSULA CINQUENA DEL CON-TRACTE ADMINISTRATIU D’ADJUDICACIÓ DE LACONCESSIÓ DEL SERVEI MUNICIPAL DE PROGRAMESDE LA RÀDIO MUNICIPAL

S’acordà aprovar una modificació del contracte administratiud’adjudicació de la concessió del servei municipal de programesde la ràdio municipal esmentat establint una reducció del cànon ala quantitat anual de 7.200 €, inclosos impostos.

PLE, 25-11-2004

PROGRAMA D’INVERSIONS 2004: CONTRACTACIÓ PRÉSTEC(219.569 €)

S’acordà aprovar la concertació d’una operació de crèdit allarg termini amb l’entitat de “La Caixa” per import de 219.569 €

destinades a finançar el programa d’inversions de l’exercici del2004.

PROMOCIÓ INDUSTRIALS’acordà concedir de conformitat amb l’article 9è de la norma-

tiva de promoció industrial, les subvencions especificades en l’article2n. de la mateixa, a l’empresa CANIGÓ REMOLCS SL, per a lainstal·lació de la seva activitat en el polígon industrial, que són lessegüents:

a) Subvenció del 100% de l’import total a que ascendeixi lallicència municipal d’obres (en cas de realitzar obres).

b) Subvenció del 100% de l’import total a que ascendeixi lallicència municipal d’obertura d’establiment o activitat, així com latramitació de l’expedient.

c) Subvenció del 100% de l’IBI de naturalesa urbana, en untermini de 3 anys i posteriorment subvenció del 50% en un terminide 2 anys, havent-se de realitzar per part de l’empresa CANIGÓREMOLCS, SL la corresponent alta al Centre de Gestió Cadastral iCooperació Tributària.

APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE D’OBRES: “INS-TAL·LACIÓ ELÈCTRICA EN BT PER L’ENLLUMENAT PÚBLICDE L’AV. DE CATALUNYA, AV. D’AGUSTÍ ROS i Pl. DEL POU”

S’aprovà inicialment el projecte d’obres denominades: “Novainstal·lació elèctrica BT per l’Enllumenat públic de l’avingudaCatalunya, avinguda Agustí Ros i plaça del Pou a Agramunt”,redactat per l’enginyer tècnic Industrial Sr. Jordi Dalmau i Clua”,amb un pressupost d’execució per contracte de 227.752,60 €.

APROVACIÓ INICIAL DEL PROJECTE D’OBRA “INFRAES-TRUCTURA D’ARRANJAMENT DE LA PL. DEL POU

S’aprovà inicialment el projecte d’obres denominades: “Infraes-tructura d’arranjament de la Plaça del Pou a Agramunt”, redactatper l’arquitecte municipal”, amb un pressupost d’execució percontracte de 128.221,26 €.

ALIENACIÓ BÉ PATRIMONIAL MITJANÇANT SUBHASTA IPROCEDIMENT OBERT D’UNA FINCA D’ALMENARA ALTA

S’acordà alienar, mitjançant subhasta pública la finca qualificadacom a bé patrimonial, la descripció del qual és la següent: Fincarústica en l’agregat d’Almenara, municipi d’Agramunt, partidaSerra, Polígon 13, parcel·la 67 del cadastre de rústica d’Agramunt.

Tanmateix, s’aprovà el plec de clàusules administrativesparticulars que ha de regir la subhasta.

RATIFICACIÓ APROVACIÓ DEFINITIVA ESTUDI DE DETALLJAUME MESTRES

Es procedí aprovar definitivament l’estudi de detall d’ordenacióvolumètrica, del solar de superfície núm. 9 del C. Jaume Mestresd’Agramunt amb una superfície de 33’50 m2 presentat per lapropietària Maria Pilar Sangrà Balastegui.

APROVACIÓ PROVISIONAL DEL PLA DE MILLORA URBANADE REGULACIÓ VOLUMÈTRICA DEL C. MOLÍ VELL

Es va aprovar provisionalment el Pla de Millora Urbana de regulacióvolumètrica del C. Molí Vell promogut per l’empresa Malle CubellsSL redactat per l’arquitecte, la Sra. Anna Serra i Valls. ▼

Page 40: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

62 sió GENER de 2005

MOCIÓ “RECONEIXEMENT INTERNACIONAL DE LESSELECCIONS ESPORTIVES CATALANES”

S’adoptà els següents acords:– Demanar que l’esport federat català sigui objecte del suport

institucional, tant de la Generalitat de Catalunya com del Parlament,suficient per tal d’assolir la plena sobirania i pugui formar part,de ple dret, de les federacions internacionals respectives.

– Demanar el reconeixement de les federacions esportives ca-talanes per part de les homòlogues internacionals i, conse-qüentment, el reconeixement per part del Comitè Olímpic Inter-nacional (COI), del Comitè Olímpic Català (COC).

– Demanar als partits polítics del Parlament de Catalunya elsuport necessari en forma d’actuacions i/o disposicions perquè lesfederacions esportives catalanes puguin actuar, i en conseqüència,competir a escala internacional.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 29-11-2004

EDUCACIÓS’aprovà acceptar la subvenció concedida pel Departament

d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que ascendeix a laquantitat de 38.950,00 €, per l’escola d’educació infantil de pri-mer cicle “Nins”.

REVISIÓ PARALLAMPSS’aprovà revisar el parallamps situat a l’Escola Municipal de

Música, mitjançant l’empresa “Aplicaciones eléctricas egarense,SL”, i s’aprovà la despesa que ascendeix a la quantitat de 174,00€, que seran a càrrec del pressupost municipal del vigent exercici.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 13-12-2004

ADQUISICIÓ PAVIMENT SINTÈTIC I MARCATGE REGLAMEN-TARI AL PAVELLÓ POLIESPORTIU MUNICIPAL

S’acordà declarar vàlida la licitació del procediment negociat

per a l’adquisició de paviment sintètic i marcatge reglamentari alpavelló poliesportiu municipal, i s’adjudicà l’adquisició de l’esmentatmaterial a l’empresa, PL SPORTS INSTAL·LACIONS que va pre-sentar la proposició més avantatjosa per a la corporació, i s’aprovàla despesa, restant pendent de consignar en el pressupost de 2005.

Tanmateix, es donà d’alta a l’inventari l’adquisició.

ACCEPTACIÓ DE LA CESSIÓ GRATUÏTA DE 732,93 M2 PERA VIALS PÚBLICS DE L’AV. CATALUNYA XAMFRÀ PASSATGEDEL RIU SIÓ PER INDUSTRIAS MADERO METALÚRGICASROS ROCA 2000, SL.

Es procedí acceptar, de conformitat amb el Reglament delpatrimoni dels ens locals, la cessió gratuïta realitzada pel Sr. RamonRoca i Enrich, en nom i representació de l’empresa INDUSTRIASMADERO METALÚRGICAS ROS ROCA 2000, SL, de 732,93 m2

per a ser destinats a vial públic el següent: “Terreny destinat a vialpúblic, d’una superfície total de 732,93 m2 en l’Av. de Catalunya,xamfrà passatge del riu Sió, d’Agramunt”.

Aquests terrenys se cedeixen gratuïtament i lliures de càrreguesi gravàmens.

Tanmateix, es donà d’alta en l’inventari de béns i drets del’Ajuntament d’Agramunt com a bé de domini públic afecta a l’úspúblic destinat a vials públics.

SUBVENCIÓ PARC DE BOMBERSS’acordà concórrer a la convocatòria del Departament d’Interior

per a la concessió de subvencions adreçades a ens locals i inversionsen infrastructures destinades a parcs de bombers voluntaris, i essol·licità una subvenció per import de 177.449,09 € per les obresd’acabament del parc de bombers voluntaris d’Agramunt.

L'AJUNTAMENT INFORMA

LLICÈNCIES D'OBRESJOAN FUSTÉ BARRABÉS, per l’acabament les obres indicades en

la llicència inicial núm. 2002/064, per a la construcció d’un habitatgeunifamiliar entre mitgeres. C. Sant Joan.

JOAN JOSEP HERNÀNDEZ ASENSIÓ, per la pròrroga de lallicència d’obres núm. 2002/463, per dur a terme les obresconsistents en la rehabilitació i ampliació d’un edifici plurifamiliarentre mitgeres. C. Àngel Guimerà.

SÍLVIA LLUCH CODINA - ANTONI MIR CAPITÀ, per la construcciód’un habitatge unifamiliar entre mitgeres. C. Raval de Puigverd.

SÍLVIA LLUCH CODINA - ANTONI MIR CAPITÀ, per l’enderrocd’un cobert entre mitgeres. C. Raval de Puigverd.

JOAN ANTONI GARCIA CASTRO, per reformar la coberta del’habitatge. Partida Clos.

ESTEVE I RIUS, SL, per les obres consistents en la distribució dela planta baixa i l’obertura de tres portes a la façana. Av. MariàJolonch.

ANTONI SIN BRUALLA, per l’ampliació de l’activitat d’estació deservei amb 3 rentadors per a vehicles. C. Tarascó.

PROMOCIONS LLUCH-FIGUERA, SL, per la construcció de treshabitatges unifamiliars en filera. C. Molí Vell.

PILAR SOLANES MARTÍ, per les obres d’ampliació d’un habitatgeunifamiliar. C. Molí Vell.

STRABERES EMPRESARIAL, SL, per la construcció de 4 habi-tatges adossats. C. Camí de les Masies.

AJU

NTA

ME

NT

Pista poliesportiva amb el nou paviment sintètic.

Page 41: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 63GENER de 2005

L'AJUNTAMENT INFORMA

XAVIER SARRI SOLÉ, per les reformes interiors d’un habitatgeunifamiliar entre mitgeres. Montclar.

N.P. IMATGE I REGAL, SL, per la construcció d’una piscina. C.Miranda.

CARME VICENS PLA, per ampliar un camí particular pel pas demaquinaria agrícola. Partida Serra.

MARIA PILAR CLAVERA VIDAL, per l’enderroc de l’antic paviment,col·locació de malla electrosoldada, reconstrucció de paviment ambformigó i fer un rebaix a la vorera amb peces. C. Miranda.

M. PILAR CLAVERA VIDAL, per ocupar la via pública amb materialsd’obres. C. Convent.

FRANCESC CLOTET SABIO - M. SOLEDAT MIRALLES GIL, perun dret de connexió d’aigua potable. C. Comtessa Aurembiaix.

RAMON BADIA BRINGUE, per un dret de connexió d’aigua pota-ble. C. Canal.

ANTONI SORRIBES ODENA, per un dret de connexió d’aiguapotable. C. Clos.

TERESA SANS BONCOMPTE, per enrajolar el terra. C. Sió.TERESA SANS BONCOMPTE, per ocupar la via pública. C. Sió.JOSEPA DÍAZ RODRÍGUEZ - ANTONI ABRIL MONTERO, per un

dret de connexió d’aigua potable. C. Clos.JOSEP M. GENÉ ROSET - RAMON GENÉ BOSCH, per col·locar

una tanca metàl·lica. Partida les Peloses.TERESA RIBERA HERBERA, per canviar l’enrajolat de l’entrada

de l’habitatge. C. Castell.CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL, per obrir una rasa per arranjar

una avaria d’aigua. C. Ntra. Sra. Verge del Socors.ROSER ESCOLÀ RIBALTA, per arrebossar la façana del magatzem.

C. Firal.ROSER ESCOLÀ RIBALTA, per ocupar la via pública. C. Firal.JOAN J. HERNÀNDEZ ASENSIO, per ocupar la via pública.

C. Aspi.JOAN VILADROSA VIDAL - M. DOLORS RIERA CLAVÉ, per 6

drets de connexió d’aigua potable. Av. Marià Jolonch.JAUME COTS SOLÉ, per canviar les rajoles de la terrassa, les

rajoles d’una habitació i enrajolar dos balcons, repicar i arrebossarles parets de les golfes i substituir la banyera per un plat de dutxa.Plaça del Mercadal.

DEVEDES, SCP, per un dret de connexió d’aigua potable. Av.Catalunya.

JOSEP FITÓ VICENS, per canviar les teules malmeses de lateulada, arranjar el balcó i la barana del terrat. Av. Marià Jolonch.

JOSEP FITÓ VICENS, per ocupació de la via pública. Av. MariàJolonch.

MARTÍ FALCON LLUELLES, per substituir una paret malmesasoterrani i fer una obertura a la façana per ventilar l’entrada. Plaçadel Mercadal.

ESTEVE I RIUS, SL, per ocupació de la via pública. Ctra. Tàrrega- Av. Marià Jolonch.

STRABERES EMPRESARIAL, SL, per moviments de terres. C.Camí de les Masies.

PROMOCIONS LLUCH-FIGUERA, SL, per 3 drets de connexió declavegueram. C. Molí Vell.

CARME GRANERS BENET, per un dret de connexió d’aigua po-table. C. Àngel Guimerà.

FARMAOPTICS, SA, per ampliar les oficines i construcció d’unanau industrial. Ctra. Cervera.

INDUSTRIAS MADERO-METALÚRGICAS ROS ROCA 2000, SL,per la construcció d’un edifici plurifamiliar en testera de 22habitatges, 1 local i 22 garatges. Av. Catalunya.

STRABERES EMPRESARIAL, SL, per construir 4 habitatgesadossats. C. Camí de les Masies.

XAVIER SARRI SOLÉ, per reformes interiors en un habitatgeunifamiliar entre mitgeres. Montclar.

JAUME COTS SOLÉ, per ocupar la via pública. Pl. Mercadal.JOSEP HUGUET HERBERA, per ocupació de la via pública. C.

Castell.INDUSTRIAS MADERO-METALÚRGICAS ROS ROCA 2000, SL,

per 23 drets de connexió de clavegueram. Av. Catalunya.STRABERES EMPRESARIAL, SL, per un dret de connexió d’aigua.

C. Camí de les Masies.STRABERES EMPRESARIAL, SL, per 4 drets de connexió de

clavegueram. C. Camí de les Masies.JOSEP LLUÍS CLOTET SABIO, per un dret de connexió d’aigua

potable. C. Comtessa Aurembiaix.VÍCTOR PRENYANOSA PADULLÉS, per enrajolar i substituir les

teules malmeses de la teulada. C. Estudis Nous.AGUSTÍ SILVESTRE ROSELL, per un dret de connexió d’aigua

potable. C. Aspi.ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.U., per substituir dos

suports de fusta existents per nous suports metàl·lics i estesa d’unnou conductor per reforma de la línia aèria de mitja tensió. Pol. 1.

UTESA SANTAMARIA, SL, per enderrocar d’un envà per ampliarla sala. C. Comtessa Aurembiaix.

FRANCESC RAICHS JOVAL, per un dret de connexió d’aigua po-table. C. Tossal dels Jueus.

J. BRACEROS BERMUDEZ-M. GIRON RUFIAN, per un dret deconnexió d’aigua potable. C. Clos.

M. ÀNGELS SOLÉ ISANT, per canviar l’enrajolat de la cuina i dellavabo. C. Molí Vell.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL, per obrir una rasa per arranjaruna avaria d’aigua. C. Peixeres.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL, per obrir una rasa per a lacol·locació d’un comptador soterrat. C. Canal.

JOSEFINA VERNI ALSINA, per fer un voladís de teula a la façanade la part del darrera, col·locar un taulell, canviar un safareig malmèsdel pati, anivellar el pendent del garatge i construir un envà divisori.C. Passeig Nou.

JOSEFINA VERNI ALSINA, per ocupar la via pública. C. PasseigNou.

VICENS CARBÓ TORRENTS, per treure runa del pati. Ctra. Ar-tesa de Segre - C. Segadors.

ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L.U., per obrir una rasaper a la instal·lació d’una línia subterrània de baixa tensió, per durel subministrament elèctric. C. Molí Vell.

FELIP LLENA ARRIASOL, per tancar amb obra les finestres laterals,ampliar la porta d’entrada i enderrocar els envans del cobert. Mafet.

FELIP LLENA ARRIASOL, per arranjar i arrebossar la façana delcobert. Mafet.

M. ÀNGELS VILLALBA SÁNCHEZ, per pintar la façana del’habitatge. C. Molí Vell.

Page 42: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

64 sió GENER de 2005

ALMANAC

Mes de 28 dies, segon del nostre calendari. Toti que el dia comença a allargar-se, encara famolt de fred i en els antics llunaris sempre esrepresentaven persones escalfant-se a la voradel foc.

40

35

30

25

20

15

10

5

0

l./m2

El dia 1 el sol surt a les 7h 3m,i es pon a les 17h 7mEl dia 28 el sol surt a les 6h 28m,i es pon a les 5h 40mEl dia 18 el sol entra a la constel·lació de PEIXOS.

Demografia

(Mes de desembre de 2004)

NAIXEMENTSSanar LatefIan Pijuan i Ibàñez

dia 1dia 10

Temps

PLUJA CAIGUDA DURANT EL DESEMBRE

Dia 1Dia 4Dia 6Dia 7Dia 8Dia 9TOTAL

16,7 l./m2

9,0 l./m2

Inapreciable4,0 l./m2

10,3 l./m2

0,5 l./m2

40,5 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL DESEMBRE

Màxima del mesMínima del mesOscil·lació extrema mensualMitja de les màximesMitja de les mínimesMitja de les mitjanes

14°, dia 19–5°, dia 28

19°8,129°1,322°4,725°

L'Observador: Deudat Pont

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE DESEMBRE

9 10 11 12 13 14 151 2 3 4 5 6 7 8 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

°C

DIES

Temperatura màxima:Temperatura mínima:Precipitacions:➵

DATES ASSENYALADESI COSTUMARI

Com que en aquesta època de l’any no hihavia massa feines a pagès, era l’època de fercabanes de pedra seca i adobar marges delsbancals. Per treballar la pedra seca, hi soliahaver persones molt especialitzades en aqueststreballs que ni tan sols dominaven els mestresd’obra. A les zones més muntanyoses i amb lafinalitat d’aprofitar al màxim el terreny,esglaonaven els pendents en feixes sostingudesper murs de pedra seca que sovint s’assussiaveni ara era l’època en què es reparaven. El febreres molt dolent per al bestiar de llana.

Qui té ovelles pel febrer,les daria per cap diner.El febrerno deixa ovella ni corder.

Dia 2: La Presentació del Senyor. La Puri-ficació de la Mare de Déu (la Candelera).

Dia 3: Dijous Gras.Dia 6: Festa del Carnaval.Dia 9: Dimecres de Cendra; comença la Qua-

resma.Ara vénen set setmanestotes de dejunar,i set que ja n’hem passadestotes de riure i folgar.

EFEMÈRIDES DEL MES15 de febrer de 1801: Es construeix la façana

porticada de la plaça de l’Amball. El nom del’Amball (en realitat la grafia correcta seria ambv), prové de l’antic vall o fossat que es trobavaal peu dels murs del castell i que l’envoltava perla seva part nord, dins de les muralles de la vila,i que havia quedat com un descampat allargassato plaça amb un petit portal que s’obria a lesmuralles per ponent. En perdre el castell i lesmuralles el seu valor militar, es va construir lafilera de cases al peu del turó del castell, mentreque per l’altre costat ja estava urbanitzat, quedantl’actual plaça, que en aquesta època era conegudacom la placeta de l’Anyés. Tal dia com avui de1801, Antoni Anyés i Pijoan i Josep Lluelles iBalaguer demanen permís a l’Ajuntament peraixecar la galeria i la façana de pedra al davantde les seves cases, de 100 pams de llarg i 16pams d’amplada. Als pòrtics de la galeria hi figurala data de 1804 quan es varen construir. Aixòtambé demostra que les cases eren més antiguesi que la façana es va afegir en aquesta època.

La família Anyés, propietària d’una de lescases, ja ha desaparegut, però d’allí procedia lareligiosa concepcionista Coloma Anyés i Sendrós(mare Bernarda), superiora de la seva con-gregació quan es va fundar el Col·legi d’Agramuntamb la mare Montserrat Pons. La família queviu a la casa del costat porta encara el mateixcognom, Lluelles, que el Josep que va construirl’esmentada façana juntament amb l’AntoniAnyés.

R. Bernaus i Santacreu

DEFUNCIONSJaume Ribalta i SoléMiquel Muixí i VenturaMontserrat Perearnau i FarràsJúlia Altés i CostaAndreu Pérez i NavarroGaietà Castillo i FernàndezRamir Boix i TorresPilar Rius i Torreguitart

86 anys, dia 8 90 anys, dia 973 anys, dia 1293 anys, dia 1476 anys, dia 1971 anys, dia 1992 anys, dia 2176 anys, dia 26

Les fases de la lluna:

Quart minvant

Lluna nova

Quart creixent

Lluna plena

el dia 2

el dia 8

el dia 16

el dia 24

a les 7h 27m

a les 22h 28m

a les 00h 16m

a les 05h 54m

F E B R E R

Page 43: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 65GENER de 2005

❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Grup de violoncelsen plena actuacióal Casal, durant elconcert de Nadalde l'Escola Munici-pal de Música.

La foto superior ésl’original, mentre quea la inferior s’han fetset modificacions.

A veure si les trobeu!

Solució a les7 diferències:

Solució a l'ELIMINOGRAMA:

ELIMINOGRAMA

Per eliminació, trobeu una paraula de sislletres relacionada amb els deu mots que usdonem. Després de la igualtat hi ha indicatel nombre de lletres comunes a la paraulaincògnita.

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nomde vuit sinònims que hi ha del mot MESTRE.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Catedràtic, conceller, director, educador, guia,pedagog, preceptor i professor.

E A D G J G B E H L C C

D M P R F I O N Q S I O

U C R V O X T G Z T U A

C R O B E T C F A D G M

A O H N I N C R J D L O

D S P T C Q D E R U E S

O S V A R E B I R X A P

R E D Z T B L C A I U G

D F E A E H J L F L D G

I O C M Q T X N E R U O

P R E C E P T O R R A D

P P S V Z B E G C F H J

AMENITATSLLEUREESCLOP

sió 65GENER de 2005

Page 44: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

66 sió GENER de 2005

❚ Serafina Balasch

❚ Josep Bertran

La mainada és la gran pro-tagonista de les festes na-dalenques i, molt especial-ment de la Diada de Reis.Malgrat la presència, cadavegada més penetrant iaclaparadora, gràcies alsgrans mitjans de comuni-cació, del Papa Noel, elsReis continuen sent el prin-cipal motiu d'il·lusió delsmés menuts. La seva proxi-mitat física, com en lafotografia, és una imatgeinesborrable per a tots.

LA FOTO

LA CALAISERA

Page 45: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

sió 67GENER de 2005

❚ Josep BertranIMATGES D’AHIR i D ’AVUI

IMATGE D’AHIR: Fa una seixantena d’anys (1944) es va iniciar la construcció, a càrrec de l’organisme públic Regions Devastades,de les populars Casetes Barates. El Camp Municipal d’Esports, inaugurat el març de 1945, i els 33 nous habitatges, van estendreAgramunt al llarg de la carretera de Puigverd. Els nous habitatges eren de lloguer i, més tard, l’Estat se’ls va vendre. És untipus de cases adossades, amb una gràcia i personalitat que no han estat superades, ni de lluny, per la majoria de les que araes construeixen en altres indrets de la Vila.

IMATGE D’AVUI: Entrada a Agramunt per la carretera de Cervera, amb les Casetes Barates a la dreta, aquest mes de gener.

Page 46: REVISTA SIÓ. Núm 491 - Any XLII - Gener 2005

68 sió GENER de 2005

Les activitats culturals i tradicionals protagonitzen la major part de l’actualitat durant les festes nadalenques. La“recuperació” del Grup Escènic Agramuntí i la bona acceptació que va tenir per part del públic va ser el mésdestacat d’aquestes activitats. També hem de destacar els actes organitzats per SIÓ amb motiu de la seva aparicióen color i de l’exposició a l’Espai Guinovart de la nostra companya Serafina Balasch, amb una mostra antològicade les seves col·laboracions a la revista. Ramon Pasqual va exposar els seus paisatges a la Sala Penedès i un grupd’animació actuà la vigília de Nadal a càrrec dels comerciants del carrer Sió. No hi podia faltar l’Actinadal i l’arribadade SS.MM. els Reis d’Orient.

❚ Josep BertranL’ÚLT IMA


Related Documents