VIU T VIU Reus VIU Reus Núm. 2 | Juny 2014 | www.viureus.cat Preu 3 euros Edició CIUTAT DE REUS Núm. 2 | Juny 2014 | www.viureus.cat Preu 3 euros Edició CIUTAT DE REUS VIU Reus Entrevistes Carles Pellicer, Alícia Alegret, Joaquim Sorio, Josep Poblet, Mariona Quadrada, Carrutxa, Colla Gegantera, Ball de Diables, Colla del Bou Sant Pere 2014 Tota la programació dels actes El Seguici Festiu i els seus protagonistes La gastronomia de les festes Núm. 2 | Juny 2014 | www.viureus.cat
La Revista dedicada a la Festa Major de Sant Pere de Reus, amb entrevistes, tots els actes de la Festa, i molt més
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
EDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SLc/ Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · Bloc B-2 baixos43002 TarragonaTel. 977 225 299
Direcció: Albert Vidaller, Antoni CorralesDepartament comercial: Albert Vidaller, Antoni Corrales Redacció: Anna Escolà Col·laboracions: Mariona QuadradaDisseny i maquetació: Marc PascualFotografia: Pierre Grubius www.fotopierregrubius.comFoto portada: Pierre GrubiusImpressió: RotimpresDistribució: Unimail
Dipòsit legal: GI.1612-2012
VIU REUS en cap cas respon del contingut dels articles ni com-parteix necessàriament les opinions que hi apareixen signades. Només els seus autors en són responsables.
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions, imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic a [email protected]
Si desitgeu anunciar-vos a les nostres revistes podeu adreçar-vos al nostre equip comercial per correu electrònic a [email protected] o bé per telèfon al 977 225 299
7 Editorial
8 Festa Major Sant Pere 2014
80 Gastronomia
90 Restaurants
VIU Reus
Editorial
Torna a ser Sant PereAmb la Festa Major de Sant Pere torna Viu Reus. El juny de l’any
passat vam sortir al carrer per primer cop i de nou ho tornem a
fer, aquesta vegada amb un número dedicat exclusivament a les
festes i als seus protagonistes.
La Festa Major és l’expressió de festa més gran dels pobles, un
dels principals motius d’orgull i, tot i que els temps evolucionen
i la manera de veure i viure les festes canvia, hi ha celebracions i
tradicions que es mantenen any rere any. En aquest número espe-
cial que teniu a les mans trobareu les novetats de la Festa Major
d’enguany, els motius que han inspirat el cartell de les festes, la
programació de tots els actes, una proposta d’alguns dels més
destacats i un gran nombre de pàgines dedicades al Seguici Fes-
tiu. I és que a banda de les revetlles, concerts i activitats vàries,
veure desfilar el seguici pels carrers del centre és l’escenari més
emblemàtic de la Festa Major. Associacions com Carrutxa, la qual
es dedica a recuperar la història i cultura popular dels pobles, fan
que sigui possible explicar amb gran detall la història dels gegants
i dels altres elements del seguici. És per això que en aquesta revis-
ta entrevistem a un dels seus socis, en Ferran Sugranyes, qui ens
explica com els qui van començar el 1980 a moure la recuperació
de la festa popular al carrer i que crearen Carrutxa, ja veieren clar
que un aspecte molt important de la recuperació de la festa era
el seu coneixement. També hem entrevistat a entitats que donen
vida al seguici, com la Colla Gegantera o el Ball de Diables. A les
pàgines “Menja’t la festa”, us proposem els plats i begudes típics
de les festes, com les coques, el vermut i el bou i arròs.
Cada cop que retrona la plaça Mercadal amb la Tronada sabem
que ha passat un any. Un any passa molt de pressa, i de nou torna
a ser Sant Pere.
Anna Escolà
VIU Reus | 8
Festa MajorSant Pere 2014 Del 24 al 29 de juny t’hi esperen més de 250 actes
Un any més, arriba la
Festa Major amb un pro-
grama d’actes pensat
per agradar a tots els
públics, amb noves pro-
postes però també amb
els actes d’arrel més tra-
dicional. La programació
abasta concerts, balls,
revetlles, xerrades, pre-
sentacions, concursos,
exposicions, representa-
cions teatrals, activitats
infantils i un llarg etcè-
tera. Tot i que els actes i
activitats pròpiament de
Festa Major se celebren
entre els dies 24 i 29 de
Juny, des del primer cap
de setmana d’aquest
mes que ja van arrencar
els actes previs, entre
ells, la I Trobada de dia-
bles amb civader.
El cartell d’enguany,
obra de Josep Mª Gort
L’artista reusenc d’estil
surrealista figuratiu és
l’autor del cartell d’en-
guany, batejat per l’au-
tor amb el nom d’ “esclat
de festa”. El cartell -que
sembla talment que esti-
gui pintat a l’oli- ens mos-
tra un campanar de Reus
esberlat a resultes de la
tronada. La imatge pro-
voca un efecte de movi-
ment i suggereix l’esclat
del soroll de la tronada.
Pomells de roses en for-
ma de coets es disparen
a l’espai. El cartell també
mostra un dels fanals tí-
pics de la plaça Merca-
dal, la bandera de Reus
Festa Major de SANT PERE 2014
coronant el campanar i
una senyera. El dia de la
presentació del cartell,
Gort explicava: “Tenint
en compte que un cartell
ha d’impactar, quin major
impacte que el que pro-
voca la Tronada”. Gort la
defineix com un element
que omple la plaça Mer-
cadal de fum i de soroll, i
que és simbòlica perquè
obre i tanca la Festa Ma-
jor. Com a fill de Reus,
ser l’autor del cartell de
festes “ha suposat un
fet importantíssim”, i va
explicar que el que més
li va costar treballar va
ser el fet que malgrat que
el campanar estigui “es-
berlat”, conservés la seva
essència. La pintura a l’oli
original estarà exposada a
l’Institut Municipal d’Acció
Cultural (IMAC), durant
els dies de la Festa Major,
i després serà traslladada
al Museu de Reus.
Les novetats
Jaume Amenós, presi-
dent del Teatre Bravium
des del 1990, serà el pre-
goner de la Festa Major, i
encendrà posteriorment
Anna Escolà
Joaquim Sorio, regidor de Cultura i l’artista reusenc Josep M. Gort el dia de la presentació del carteLlde la Festa Major.
la primera tronada . Una
altra de les novetats de
les festes d’enguany és
que el bust reliquiari de
Sant Pere apòstol tornarà
a sortir en processó des-
prés dels treballs de res-
tauració que s’hi han dut
a terme. Coincidint amb
la Festa Major, es reobre
l’històric refugi antiaeri
de la Guerra Civil ubicat
a la zona subterrània de
la Patacada, després que
s’hi hagin fet millores per
fer-lo visitable.
Torna la Festa Major amb un programa pensat per a tots els públics. L’artista reusenc Josep Maria Gort és l’autor del cartell que té el Campanar i la Tronada com a elements protagonistes.
Juny 2014
VIU Reus | 9
Festa MajorSant Pere 2014 Del 24 al 29 de juny t’hi esperen més de 250 actes
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014
El Pressupost
El pressupost de la Festa
Major és de 345.000€
-13.000 més que l’any
passat-, dels quals
60.000€ provenen de
capital privat. El pressu-
post es nodreix de l’Ajun-
tament i de les empreses
patrocinadores i col·la-
boradores.
El dia de la presentació
del cartell, Joaquim So-
rio, regidor de Cultura, va
destacar la bona entesa
entre les entitats que any
rere any col·laboren per
fer possible la Festa.
Per Sorio, la Festa Major
és “una gran festa i un
motiu d’orgull per tots els
reusencs i reusenques”.
Enguany, es recupera el
programa de butxaca.
El dilluns 30 serà festiu ja
que la Diada de Sant Pere
cau en diumenge.
Coincidint amb Festa Major es reobre
l’històric refugi antiaeri de la Guerra Civil
VIU Reus | 10 Juny 2014
LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CELEBRA SANT PERE DE REUS, FESTA PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL.REUSENQUES I REUSENCS, GAUDIU DE LA FESTA MAJOR!LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CELEBRA SANT PERE DE REUS, FESTA PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL.REUSENQUES I REUSENCS, GAUDIU DE LA FESTA MAJOR!
EN LA CULTURAI LES TRADICIONS
POSEML’ACCENT
Festa Major de SANT PERE 2014
VIU Reus | 10
Dimarts 24El Pregó
De 10:00 a 14:00 h, de 17:00 a 20:00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Parc Infantil Onda 0. Inflables i activitats per a tota la fa-mília. Organitza: Onda Cero.
18:30 h, des de la CASA RULL, sor-tida de la cercavila del Canó de les Festes.
18:30 h, a la PLAÇA DE PRIM, ac-tuació de l’Esbart Santa Llúcia.
18:45 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, ballada de sardanes de Fes-ta Major. Organitza i coordina el Patronat Sardanista de Reus, amb l’actuació de la Cobla Reus Jove.
19:00 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE de la ciutat, cercavila del Bou de Mesa (Boeuf de Mèze) i el Bou de Reus pel centre de Reus.
19:30 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, ballades dels Gegants i la Mulassa com a inici de la festa de la ciutat amb l’acompanyament musical de Metralla.
20:00 h, al SALÓ DE PLENS DE L’AJUNTAMENT, Pregó de la Festa Major, a càrrec de Jaume Amenós, activista cultural, president del Tea-tre Bravium des del 1990.
Quan acabi el pregó, el prego-ner farà la crida a la festa, des del balcó de l’Ajuntament, amb l’acompanyament musical dels
Ministrers de Reus. Llavors s’en-cendrà la primera TRONADA. Se-guidament, des del Campanar, toc general de festa. Durant el pregó es repartirà la postal de la Festa Ma-jor, número 31.En finalitzar la Tronada, el pregoner iniciarà la cercavila del masclet, amb el primer tast, des de la PLAÇA DEL MERCADAL.
21:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, mostra de hip-hop al carrer, a càrrec dels grups d’aquesta espe-cialitat de les diferents escoles de dansa que formen la Coordinadora de Dansa de Reus.
21:30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, concert tradicional de l’Or-feó Reusenc.
22:00 h, a LA PALMA, XVI Trobada d’Havaneres, amb l’actuació dels grups locals Sons de Mar, Balan-dra, Veus de Reus i Arrels de Canya Dolça. Degustació de rom cremat per a tothom.
Dimecres 25De 10:00 a 13:00 h i de 16:00 a 19:00 h, al GAUDÍ CENTRE, jorna-da de portes obertes, amb motiu de l’aniversari del naixement d’An-toni Gaudí. Visites cada hora. Im-prescindible reserva prèvia al telè-fon del Gaudí Centre, 977 010 670.
10:00 h, al MUSEU DE REUS, espai de la plaça de la Llibertat, Tasta la festa! Tallers de la Festa Major. 25, 26 i 27 de juny.
13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb l’Spes-sa.
18:30 h, a la PLAÇA EVARIST FÀ-BREGAS, titelles amb “El Pericu sense por”.
18:30 h, des de la CASA RULL, sor-tida de la cercavila del Canó de les Festes. Música i canonades que anuncien la festa.
19:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, concert musical a càrrec de l’Orquestra Meravella.
De 19:00 a 21:00 h, al REFUGI DE LA PATACADA, visites teatralitza-des. Aforament limitat. Preu: 3€. Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull (fins a una hora abans de l’inici de la visita).
19:00 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE, correbars del Bou de Reus, amb el Bou de Mesa (Boeuf de Mèze), els Nanos de Reus i els Gegants IPM, i l’acompanyament musical dels Bandsonats. Quan s’arribi a la PLAÇA DEL MERCADAL, versots i lliurament de la Gorra de
Portador i de la Cagarada del Bou.
19.30 h, a la sala d’actes del CEN-TRE DE LECTURA, Mostra de Ci-nema Occitan. Projecció dels films Frédéric Mistral i Le bolanger de Sant-Prict.
21:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Amb la col·laboració de DOP Siu-rana. 23:30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, ball per a tothom amb l’or-questra Meravella.
Dijous 26Els Cóssos
10:00 h, al MUSEU DE REUS, espai de la plaça de la Llibertat, Tasta la festa! Tallers de la Festa Major. 25, 26 i 27 de juny.
13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut, amb el grup Los Sirgadors.
De 17:30 a 19:30 h, a la PLAÇA DE SANT PERE, Aixeca el teu ge-gant. La Colla Gegantera us ofe-reix la possibilitat de posar-vos sota un gegant i aixecar-lo. Preu: 1€.
De 17:30 a 19.30 h, a la PLAÇA DE SANT PERE, Dóna el teu xu-met a la Mulassa! Organitza: Co-lla Gegantera.
18:30 h, des de la CASA RULL, sortida de la cercavila del Canó de les Festes.
18:30 h, a la PLAÇA EVARIST FÀ-BREGAS, animació infantil amb “Queviures”.
De 19:00 a 21:00 h, al REFUGI DE LA PATACADA, visites teatra-litzades. Aforament limitat. Preu: 3€. Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull (fins a una hora abans de l’inici de la visita).
19:00 h, a la PLAÇA DEL PRIM, ballada de sardanes de la Festa Major de Sant Pere amb la Cobla Reus Jove. Organitza: Colla Sar-danista Rosa de Reus.
19:00 h, al TEATRE BARTRINA, actuació. El projecte Desdezero presenta Una història amb doble joc. L’entrada és gratuïta i oberta a tothom.
Juny 2014
Programa d’actes dels dies de Festa Major Reus, del 24 al 29 de juny
LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CELEBRA SANT PERE DE REUS, FESTA PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL.REUSENQUES I REUSENCS, GAUDIU DE LA FESTA MAJOR!LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA CELEBRA SANT PERE DE REUS, FESTA PATRIMONIAL D'INTERÈS NACIONAL.REUSENQUES I REUSENCS, GAUDIU DE LA FESTA MAJOR!
EN LA CULTURAI LES TRADICIONS
POSEML’ACCENT
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014VIU Reus | 12
19:30 h, a la sala d’actes del CEN-TRE DE LECTURA, Mostra de Ci-nema Occitan. Projecció dels films Eth vin de casa i Aran ath limit.
20:00 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, els Cóssos, quart torneig de jocs tradicionals entre equips dels elements festius de la ciutat.
20:00 h, a CAL MASSÓ, presenta-ció del llibre Olor de maduixes, de Dolors Buyó.
21:00 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE, correbars pels 18 anys del Ball de Cercolets. El tiquet de begudes és de 5 euros i el podreu comprar abans del recorregut a la Plaça del Mercadal.
21:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Amb la col·laboració de DOP Siu-rana.
22.30 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, humor, màgia, ball i música a La Revista. Enguany, amb l’espec-tacle Nos hemos quedado en pelo-tas, amb un total de 16 components sobre l’escenari: una primera vedet, cos de ball, atraccions visuals...
Divendres 27La Festa Major Petita
10:00 h, al MUSEU DE REUS, espai de la plaça de la Llibertat, Tasta la festa! Tallers de la Festa Major. 25, 26 i 27 de juny.
De 10:30 a 13:30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Jocs Am-bulants, instal·lacions infantils i fa-miliars que recreen antics artefac-tes tant de l’àmbit científic i tècnic com lúdic.
13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb La Morena! Tradipatxanga.
19:30 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE, cercavila del Ball de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a les 19:30 h al carrer del Vidre, a les 20:15 h a la plaça de Sant Pere, a les 21:00 h al jardí de la Casa Rull i a les 21:45 h a la plaça Martí Napolità. 20:00 h, a la sala Fortuny del CEN-TRE DE LECTURA, inauguració de l’exposició “Joan Maria Llorens, 50 anys de pintura”. Fins al 12 de juliol.
20:30 h, al CÍRCOL, segon cinefòrum.
21.00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, Varietées de Sant Pericu. Amb la col·laboració de DOP Siu-rana
21:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, exhibició de dansa a càrrec de les escoles que formen la coordina-dora de Dansa de Reus.
21.00 h, al TEATRE FORTUNY, con-cert del Cor Mestral acompanyat de la Cobla Reus Jove.
22:00 h, a la FIRA DE REUS, Reu-genio, Saben aquel que diu... reviu l’esperit del mític Eugenio. Preu en-trada anticipada: 14€. Taquilla: 16€.
22:30 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀ-BREGAS, sopar popular de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major, i ball de revetlla a càrrec de l’Orfeó Reusenc. Coordina: Bou de Reus i Casal Despertaferro. Col·la-bora: Casa Borrull, Cal Pere Fruites i Verdures, Forn Cabré, De Muller i Arròs Nomen.
00:30 h, al FOSSAR VELL, als peus del campanar, començarà El tomet de Sant Ganxet, nova proposta fes-tiva de la ciutat. Recorregut: Fossar Vell, carrer de les Peixateries, plaça de l’Absis, carrer de Santa Maria, plaça del Castell, carrer del Castell, plaça del Mercadal, carrer Major i plaça de Sant Pere per acabar altre cop al Fossar Vell, on es celebrarà un concert a càrrec del grup Metra-lla. Organitza: els Tronats de Reus.
Dissabte 28La Vigília / Les Completes
9:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa, a càrrec dels agrupaments escoltes i guies MontsantCim i Mi-sericòrdia.
9:00 h, des de l’AJUNTAMENT, sor-tida de la cercavila dels Gegants, la Mulassa, els Nanos i l’Àliga per recórrer els carrers i places de la ciutat.
De 17:30 a 20:00 h, a la PLAÇA D’EVARIST FÀBREGAS, Jocs Ambu-lants, instal·lacions infantils i familiars que recreen antics artefactes tant de l’àmbit científic i tècnic com lúdic. 18:00 h, al balcó de la CASA RULL, col·locació de la bandera de l’arc de Sant Martí amb motiu del Dia Internacional de l’Alliberament Ho-mosexual. A les 18:30 h, al jardí de la CASA RULL, lliurament dels pre-mis Ploma Daurada 2014. Organit-za: Col·lectiu H2O.
18:00 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, cercavila del Seguici Petit, amb la participació del Ball de Diables Infantil, el Drac Petit, la Cucafera Petita, els Nanos Petits, la Mulasseta, els Vitxets, els Moros i Indis Petits, el Ball de Pastorets Petits, el Ball de Cercolets Petits, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Prims Petits, el Ball de Valencianets, el Ball de Gitane-tes, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla dels Xiquets de Reus i la Banda de Música Petita del Pare Manyanet. A més, aquest any, per primer cop, tindrem la Cucafe-ra Petita esperant una forta ben-vinguda.
Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Major, plaça de Sant Pere, carrer de les Peixateries Velles, ca-rrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de Santa Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal.
18:30 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, berenar popular, gentilesa de Borges.
De 19:00 a 21:00 h, al REFUGI DE LA PATACADA, visites teatralitza-des. Aforament limitat. Preu: 3€. Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull (fins a una hora abans de l’inici de la visita).
19:00 h, als antics rentadors del CA-SAL DE DONES, Els rentadors, espec-tacle de música, veu i dansa. Inter-pretat per les Artistes Reusenques.
10:00 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, ruta enigmàtica per la Prioral i el campanar. És imprescindible re-servar prèviament.
12:00 h, a l’INSTITUT PERE MATA, visita teatralitzada, concert i ver-mut. Per a públic general. És im-prescindible reservar prèviament.
12:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa, que ens anuncia la vigília de la festivitat.
A partir de les 12:00 h, al FOSSAR VELL, Vermut de Campanades. Pe-rejil’s Sounds ens presenta un nova proposta per al Sant Pere d’en-guany. Organitza: Perejil’s Sounds.
13:00 h, al JARDÍ DE LA CASA RULL, concert vermut amb la Ban-da de la Festa Major.
17:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa.
17:00 h, des de l’AJUNTAMENT, cercavila dels Gegants, els Nanos i l’Àliga.
18:00 h, pels CARRERS DEL NUCLI ANTIC, cercavila del Lleó.
18:30 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE, cercavila del Ball de Dames i Vells. Faran el ball parlat complet a les 18.30 h a la plaça de David Constantí, a les 19.15 h a la plaça de Sant Miquel i a les 20:00 h al carrer del Vidre.
Juny 2014VIU Reus | 14
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014VIU Reus | 14
20:00 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, el Seguici Festiu de la ciutat amb el Ball de Diables, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Gegants, el Carras-clet, el Ball de Pastorets, el Ball de Pere Joan Barceló, el Ball de Gale-res, el Ball de Cavallets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gita-nes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àli-ga, ens oferiran els seus balls, dan-ses i castells.
20:15 h, des de la PLAÇA DEL MER-CADAL, inici de l’anada a Comple-tes del Seguici Festiu.
Simultàniament, des del CAMPA-NAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa.
20:45 h, a la PORTA DE L’AJUNTA-MENT, Ball Solemne Curt de l’Àliga de Reus com a salutació a les auto-ritats.
21:00 h, des de la PLAÇA DEL MERCADAL, anada a Completes de la Corporació Municipal amb el convidat d’honor de la Festa Major, el rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Anton Ferré.
21:15 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemnes Completes. Ober-tura de l’arca de l’altar major, on es guarda durant tot l’any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere, amb tres panys.
Tot seguit, tornada del Seguici i tradicional pilar caminant de la Co-lla Castellera dels Xiquets de Reus, des de la Prioral fins a la porta de l’Ajuntament. La festa continuarà amb les ballades dels Gegants i del Bestiari.
Quan finalitzin les ballades, l’alcal-de, des del balcó de l’Ajuntament, mostrarà un mocador blanc i indi-carà l’encesa de la TRONADA, que anirà seguida d’una intensa mostra pirotècnica a l’antiga. En aquesta ocasió, la música ens l’oferirà en directe el grup.
23:30 h, al CENTRE D’ART CAL MASSÓ, concert amb Joe La reina, que ens presentarà el seu darrer treball, Bailamos por miedo, ofert per Oniria. Obertura de portes a les 23:00 h. Preu: 10€.
24:00 h, a la PLAÇA DE LA LLIBER-TAT, gran revetlla de Sant Pere amb l’orquestra Cadillac.
24.00 h, a la PLAÇA DE L’ALCALDE ANTON BORRELL, revetlla jove amb la Ghetto Orquestra.
24.00 h, a LA PALMA, 23a Nit de Marxa. Enguany actuaran els grups Roe Green & Txipiaité Band + Marina BBFace + The Kinky Coo Coo’s.
Diumenge 29Sant Pere
7:00 h, pel NUCLI ANTIC, tradicio-nals matinades, a càrrec dels dife-rents grups de grallers de la ciutat i, a partir de les 8:00 h, del Cos de Bastoners veterans de l’Orfeó Reusenc; matinades tronades, a càrrec de membres i tabalers del Ball de Diables; el Ball de Pere Joan Barceló amb les matinades galeja-des, i més matinades amb la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Mi-sericòrdia.
8:00 h, a DIFERENTS ESTABLI-MENTS, esmorzars de forquilla.
9:00 h, des de la CASA RULL i des de diferents terrats de la ciutat, 29 avisos pirotècnics per despertar Reus.
9:00 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa i sortida dels Gegants des de l’Ajuntament per recórrer els ca-rrers i les places de la ciutat.
De 9:30 a 14:00 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, veneració del bust reliquiari de Sant Pere, llevat de les hores de culte.
A les 10:00 h i a les 12:30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, celebra-ció de la missa.
De 10:00 a 12:30 h, al CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, visites al campanar, a càrrec dels membres de l’Agrupament Escolta i Guia Misericòrdia.
10:00 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE I A LA PLAÇA MERCADAL, ac-tuació de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia, que finalitzarà a la plaça del Mercadal.
11:30 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, TRONADA i actuació de lluï-ment dels grups festius de la ciutat.
13:00 h, a la PLAÇA DEL MERCA-DAL, quan finalitzi el Seguici, ex-hibició castellera dels Xiquets de Reus. La colla castellera de la ciutat alçarà els seus millors castells a plaça. Un cop acabada l’actuació caste-llera, dinar popular ofert conjunta-ment pels Xiquets de Reus i el Casal Despertaferro, al carrer de Rosich i el carrer de Martí Napolità. Venda de tiquets al bar 3 de 9 i a la Taverna Despertaferro.
De 14:00 h a 18:00 h, al PARC DEL FERROCARRIL, viatges amb trenet per a xiquets i grans. Recorregut de 5 minuts. Organitza: Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus.
17:30 h, des del CAMPANAR DE LA PRIORAL DE SANT PERE, Toc de Festa i anada a l’Ofici de les au-toritats municipals en corporació, acompanyades dels grups festius de la ciutat.
18:30 h, a la PRIORAL DE SANT PERE, Solemne Ofici, missa conce-lebrada, presidida per l’arquebisbe Jaume Pujol Balcells, assistit per la Comunitat de Preveres de la ciutat, amb l’acompanyament musical de l’Orfeó Reusenc i l’orgue de la Prio-ral. Quan la imatge de Sant Pere surti per la porta de la Prioral, l’Àli-ga farà el seu Ball Solemne Curt.
18:45 h, des del FOSSAR VELL, arrencada del Seguici dels grups
festius de la ciutat.
19:30 h, pels CARRERS DEL CEN-TRE, inici de la PROFESSÓ SO-LEMNE, amb la creu i els cirials, la capella de cantors, el bust reliquiari de Sant Pere, els Ministrers de la Ciutat, la bandera de Reus, els ma-cers, les autoritats, la Guàrdia Ur-bana de gran gala i, tancant la pro-fessó, la Banda Simfònica de Reus. Quan el reliquiari de Sant Pere iniciï la baixada del Fossar Vell, repic de les campanes amb el toc general de festa i avisos pirotècnics. Quan la imatge de Sant Pere arribi a la plaça del Mercadal, espectacular ballada de tots els grups festius. Quan la imatge se situï al davant de l’Ajuntament, esclatarà la darrera TRONADA de la Festa Major.
A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la Prioral i, quan arribi a la porta, gran esclat de festa i tronada aèria. Un cop la imatge torni a l’urna de l’altar major de la Prioral, es procedirà a guar-dar-la amb les tres claus que custo-dien l’alcalde, el prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preve-res, fins a l’any vinent.
En acabar, tornada festiva a la plaça del Mercadal. Últimes balla-des, encesa de la Víbria i el Drac, carretillada del Ball de Diables i mostra piromusical (a càrrec del Ball de Diables, amb la col·laboració de la Pirotècnica Igual), que posarà punt i final a la festa de Sant Pere d’enguany.
24:00 h, a LA PALMA, ball de gra-lles amb els grups Els Ganxets, gra-llers del Baix Camp i Canya d’Or.
QUILÒMETRES I QUILÒMETRES DE FIABILITAT.
opel.es
ASTRA
Després d’una exigent prova de resistència de més de 100.000 km i gairebé dos anys de durada, realitzada per la revista “Auto Motor und Sport”, l’Opel Astra ha estat l’únic cotxe del segment compacte que les ha superat sense la més mínima fallada.*
Consum mixt (l/100 km) / Emissions de CO2 (g/km): Gamma Astra: 3,7-8,1//97,0-189,0. Oferta vàlida per a particulars fins a final de mes i subjecta al compliment de les condicions i vigència del Pla PIVE 5. PVP recomanat a Península i Balears per l’Opel Astra Selective 5p 1.6 CDTI Start/Stop 110 CV amb equipament promocional (inclou IVA, transport, impost matriculació**, kit accessoris, descompte promocional i Pla PIVE 5. Despeses de matriculació no incloses. Només als Concessionaris Opel que participin voluntàriament en aquesta promoció. Model visualitzat: Astra Excellence amb equipament opcional (fars AFLPlus i llantes de 19”). Consulteu condicions de l’oferta al vostre Concessionari Opel. **Impost de matriculació segons els tipus generalitzats del 0%, 4,75%, 9,75% i 14,75% aplicables en base a les emissions de CO2 de cada vehicle. El tipus aplicable podrà variar segons CA. *Primer lloc en la Prova de Llarga Durada de la prestigiosa revista “Auto Motor und Sport” de 12/2013, realitzada en un Astra Sports Tourer 2.0 CDTI.
Sistema de Climatització Digital Bizona. Sistema d’il·luminació diürna LED. Control d’estabilitat ESP, TCplus, CSC.
Sistema multimèdia IntelliLink, Bluetooth i connector USB/iPod.
Després d’una exigent prova de resistència de més de 100.000 km i gairebé dos anys de durada, realitzada per la revista “Auto Motor und Sport”, l’Opel Astra ha estat l’únic cotxe del segment compacte que les ha superat sense la més mínima fallada.*
Consum mixt (l/100 km) / Emissions de CO2 (g/km): Gamma Astra: 3,7-8,1//97,0-189,0. Oferta vàlida per a particulars fins a final de mes i subjecta al compliment de les condicions i vigència del Pla PIVE 5. PVP recomanat a Península i Balears per l’Opel Astra Selective 5p 1.6 CDTI Start/Stop 110 CV amb equipament promocional (inclou IVA, transport, impost matriculació**, kit accessoris, descompte promocional i Pla PIVE 5. Despeses de matriculació no incloses. Només als Concessionaris Opel que participin voluntàriament en aquesta promoció. Model visualitzat: Astra Excellence amb equipament opcional (fars AFLPlus i llantes de 19”). Consulteu condicions de l’oferta al vostre Concessionari Opel. **Impost de matriculació segons els tipus generalitzats del 0%, 4,75%, 9,75% i 14,75% aplicables en base a les emissions de CO2 de cada vehicle. El tipus aplicable podrà variar segons CA. *Primer lloc en la Prova de Llarga Durada de la prestigiosa revista “Auto Motor und Sport” de 12/2013, realitzada en un Astra Sports Tourer 2.0 CDTI.
Sistema de Climatització Digital Bizona. Sistema d’il·luminació diürna LED. Control d’estabilitat ESP, TCplus, CSC.
Sistema multimèdia IntelliLink, Bluetooth i connector USB/iPod.
Els orígens de la Festa es remunten a l’Edat Mitjana. Segons les fons documentals de la ciutat, al segle XVII la Festa Major de Reus ja comptava amb els gegants, la Mulassa i l’Àliga.
Sant PereFesta Patrimonial d’Interès Nacional
Redacció
Foto
Nie
pce/
Arxi
u IM
AC
Les festes evolucionen, però hi ha elements
significatius que perduren al llarg
dels segles
PUBLIREPORTATGE SANTIVERI
Juny 2014 VIU Reus | 17
Santiveri ReusT’ajudarà a cuidar-te i sentir-te millor
No era la millor època però res
ens va fer tirar enrere. Ja han
passat tres anys des de l’ober-
tura, uns anys molt enriquidors
que ens omplen de satisfacció.
Gran part d’aquest èxit es deu
als nostres clients amb qui
hem compartit i volem seguir
compartint experiències.
En un món en que cada cop
estem més exposats a factors
nocius per a la salut i el benes-
tar creiem que és important in-
vertir en salut per intentar viure
el màxim de temps i amb millor
qualitat de vida. A Santiveri
Reus treballem per oferir els
millors productes als nostres
clients.
Quan vam obrir vam considerar
que Santiveri era la marca més
adequada per oferir aquest
servei. Santiveri, està conside-
rada com l’empresa pionera i
impulsora de la nutrició sana,
natural i ecològica a Espanya.
Va ser fundada a Barcelona
l’any 1885 per Jaime Santiveri
Piniés, un jove comerciant tèxtil
que afligit per una malaltia pul-
monar, considerada en aquell
temps com incurable, va entrar
en contacte amb la medicina
alternativa i la nutrició sana i
natural. Després de curar-se a
Alemanya amb mètodes natu-
ristes, tornà a Barcelona i va
transformar la seva camiseria
en una botiga de productes na-
turals i dietètics iniciant el seu
comerç a Espanya.
Avui Santiveri compta amb
tres centres de producció a
Com passa el temps… sembla que fos ahir quan fidels a una filosofia i a una manerad’entendre la vida vam optar per obrir aquest establiment orientat a la salut i el benestar.
Barcelona, Valladolid i Llei-
da, més de 400 treballadors,
prop de 300 botigues pròpies
i franquícies, exporta a 40 pa-
ïsos i té una cartera de gairebé
1.000 productes.
A Santiveri Reus trobaràs les
següents línies de productes:
Alimentació: aliments sense
sucre per diabètics, aliments
sense gluten ni lactosa per a
celíacs i intolerants a la prote-
ïna de la llet i diverses línies de
productes ecològics. Pa i pas-
tes integrals, muslis, sucs, suc-
cedanis càrnics, cereals, batuts
de soja, farina, tofu, seitan, etc.
Complements alimentaris:
destinats a suplir la dieta en
àcids grassos, vitamines, mine-
rals, antioxidants o altres nutri-
ents essencials que ajuden a
mantenir una dieta equilibrada
i un pes adequat. Alimentació
orientada a l’esport.
Plantes: En diferents formats:
Comprimits, extractes, bosse-
tes d’infusió, tisanes instantà-
nies o plantes trocejades, per
facilitar-ne el consum.
Bio cosmètica i cosmètica na-
tural: productes solars, facials,
corporals i capil·lars a base
d’extractes vegetals i altres in-
gredients naturals.
A Santiveri Reus comptaràs
amb un equip humà i profes-
sional excepcional, que t’ ofe-
reix els serveis de fisioteràpia
i acupuntura amb la Laia, de
nutricionista amb la Rosa i
d’assessorament amb la Maria
José, l’ Anna i l’Eva.
Santiveri ReusCarrer Sant Joan, 32
Tel. 977 31 05 63
Continuarem treballant per millorar la salut i el benestar de la gent
Juny 2014VIU Reus | 18
Quan va començar a haver-hi
la inquietud de recuperar la
història de la Festa Major de
Reus i els seus protagonistes?
De la festa major, sempre se
n’ha parlat. Als segles XVIII i XIX,
i abans, ja tenim magnífiques
descripcions de les festes que
es feien, dels balls i dels músics,
de les processons, dels gegants
i dels castells de foc... Més que
de la inquietud de recuperar la
història de la festa, parlem de
la recerca de la documentació
antiga de la història de la festa a
partir de la recuperació de la de-
mocràcia al nostre país a finals
dels anys setanta del segle pas-
sat, per tal de recuperar la festa
al carrer a partir del poc que ens
havia quedat. Volíem conèixer el
passat del futur per a construir
un nou present festiu i el futur:
una festa participativa, feta des
del poble, no des del poder. «Vo-
lem festes populars» era, i és, el
nostre lema.
Quines han estat les principals
fonts d’informació que han
permès recuperar la història
dels principals elements del
seguici festiu? En un primer
moment ha estat la documen-
tació antiga servada a l’Arxiu de
Reus, molt nombrosa, i on enca-
ra descobrim petits tresors que
ens fan canviar la imatge que
tenim de la festa i avançar en
el seu coneixement. Ens queda
molt per conèixer! També la bi-
bliografia, sobretot a partir del
XIX, amb llibres imprescindibles
com els d’Antoni de Bofarull,
Costums que es perden i records que fugen, o de Pere Cavallé,
Ferran Sugranyes Carrutxa
Anna Escolà
El centre Carrutxa de documentació del pa-trimoni i la memòria. Una associació cultural dedicada a la recerca, la difusió i la dinamitza-ció cultural en l’àmbit de la cultura popular.
Festes de Reus, entre d’altres no
menys importants. I l’aparició
de la premsa escrita a mitjan
segle XIX ens facilita més docu-
mentació, ja que Reus va comp-
tar amb un bon nombre de dia-
ris que ens mostren i descriuen
la festa des de la seva posició,
enriquint la informació.
Quants anys ha comportat
poder recopilar el gran volum
d’informació i documentació
sobre la Festa Major amb el
qual es compta avui en dia?
Si parlem de Carrutxa, enguany
farà uns 34 anys que estem
treballant sobre la festa, la ma-
jor i totes les altres. Els qui van
començar el 1980 a moure la
recuperació de la festa popular
al carrer i que crearen Carrutxa,
ja veieren clar que un aspecte
molt important de la recupera-
ció de la festa era el seu conei-
xement, i començaren a docu-
mentar-se, a cercar i recopilar
informació per a construir un
discurs vàlid, clar i intel·ligible
sobre què havia de ser la festa,
com calia recuperar-la i quins
eren els objectius a assolir. I una
altra cosa que tenien clara, i que
encara forma part de l’esperit
dels qui treballem avui a Car-
rutxa, és que si es volen assolir
uns objectius, s’ha de fer divul-
gació, editar llibres i revistes
i petits opuscles per a donar a
conèixer la festa, i la base de tot
això és la recerca i la documen-
tació. I no per a quedar-nos-ho
per a nosaltres, sinó donar-ho a
conèixer a la gent, revertir-ho al
poble perquè ho conegui i s’ho
faci seu, perquè és seu.
Quin és el secret d’arribar a
poder explicar aspectes de la
Festa Major i d’elements del
seguici amb tant de detall?
Les ganes de conèixer i, sobre-
tot, pensar i ser conscient que
mai ho arribaràs a saber tot,
perquè és impossible. Però no
només de conèixer la festa, sinó
qui la celebra, per què la celebra
i com... O sigui, conèixer el po-
ble on vius, la societat i els seus
conflictes, la seva història, els
seus costums i les seves creen-
ces, la seva visió del món.
Com s’està documentant ac-
tualment el contingut de la
Festa Major que serà història
d’aquí uns anys? La documen-
tació sempre s’ha fet a partir
de la recol·lecció i conservació
dels documents que el dia a dia
genera -llibres, diaris, revistes,
documentació administrativa,
vídeos, documents orals..-, sigui
la festa, l’economia, el que sigui.
I això es continua i continuarà
fent, canviant, si cal, la forma, a
cavall dels canvis socials i dels
avenços intel·lectuals i tècnics.
I aquesta recol·lecció ha de
disposar dels mitjans adients,
no només de quatre parets on
guardar-la perquè no es perdi
o es faci malbé. I això ja és més
difícil, perquè en temps de crisi
econòmica com els que estem
vivint, la visió utilitarista imperant
dels governs - siguin municipals,
autonòmics o estatals- fa que les
Festa Major de SANT PERE 2014
retallades més dures es facin en
coses que es creu que, com que
no produeixen un benefici eco-
nòmic immediat i quantificable
strictu senso, són prescindibles.
I les retallades pressupostàries
en camps com el de la cultura i
el coneixement produeixen un
empobriment intel·lectual i soci-
al que, després, porta força anys
de feina redreçar.
Quins són els principals àmbits
de treball de la ciutat als quals
us dediqueu? Els temes princi-
pals són la cultura popular i la
història, però no estem tancats
només a aquests dos. Com a
entitat de la ciutat que som,
que vivim el seu dia a dia, també
opinem i treballem temes de de-
bat i d’interès social, alhora que
participem junt amb altres asso-
ciacions en àmbits ben diversos.
Qui forma part de Carrutxa i qui
s’hi pot afegir? Carrutxa comp-
ta amb uns socis que nosaltres
anomenem col·laboradors, que
amb el pagament d’una quota
permeten fer front a les despe-
ses bàsiques d’infraestructura.
Per altra banda, tenim les portes
obertes per a tot aquell que s’in-
teressi pels temes que treballem,
o no: només cal que cregui que la
tasca que està portant a terme
l’entitat és útil per a la societat i
serveix per a avançar en el conei-
xement de l’entorn en el que viu.
Per Ferran Sugranyes, “La Cabra marca la recuperació de la festa al carrer”.
GCD: EL PRIMER SHOWROOM PER A PROFESSIONALS DE LA PROVÍNCIAT’AJUDEM A VESTIR ELS TEUS PROJECTES PERQUÈ SIGUIN UN ÈXIT
A LES NOSTRES INSTAL·LACIONS TROBARÀS PROFESSIONALITAT, QUALITAT, SINGULARITAT I LES FIRMES MÉS DESTACADES I INNOVADORES DEL SECTOR.
HO TENIM TOT PREPARAT PERQUÈ ENLLUERNIS AMB ELS TEUS PROJECTES.
SEGUEIX-NOS A FACEBOOK: @GCDVANGUARDIATWITTER: @GCDVANGUARDIA_D
ROVIRA I VIRGILI, 66-68 LOCALS 11-13, 43002 TARRAGONA
Pellicer fa balanç d’aquests 3 anys d’Alcaldia i parla dels projectes que li queden damunt la taula abans que finalitzi la legislatura. Parlem amb l’Alcalde de les pro-peres eleccions municipals, els joves, l’habitatge, la Festa Major i altres temes d’actualitat de la ciutat.
Carles Pellicer Alcalde de Reus
Festa Major de SANT PERE 2014
VIU Reus | 21
Juny 2014VIU Reus | 22
Festa Major de SANT PERE 2014
prohibeix el vel integral burka
i niqab) a la via pública i als es-
pais municipals? No, he tingut
diferents reunions amb col·lec-
tius de la ciutat, com la Federació
d’Associacions de Veïns i el nostre
capteniment i el seu és idèntic.
Aquesta ordenança pot perju-
dicar les dones musulmanes?
Aquesta ordenança no va con-
tra cap gènere. El seu únic ob-
jectiu és garantir la seguretat
en la via pública.
Com veu la ciutat d’aquí 50
anys? Sóc optimista perquè la
força de Reus s’ha demostrat al
llarg de dècades i ho continua-
rà fent en el futur. La capacitat
de treball i d’innovació està en
l’ADN dels reusencs i això ens fa
superar els moments de dificul-
tat i aprofitar les oportunitats.
Com va ser que va decidir
convidar el seguici festiu de
Tarragona a la Festa Major? La
meva actuació com a Alcalde
cerca implicar i crear sinèrgies
amb les ciutats que ens envol-
ten; ho hem fet amb Barcelona,
Tarragona i ho continuarem
fent. A més amb Tarragona hem
constituït una comissió bilate-
ral per col·laborar en l’àmbit
cultural però també en el dels
serveis socials, la mobilitat, les
infraestructures, entre d’altres.
És el moment de la col·labo-
ració pensant en l’interès dels
ciutadans del territori. Això no
treu que es mantingui una sana
i legítima competència en mo-
ments puntuals.
Creu que hi ha d’haver més
col·laboració en matèria cul-
tural entre Reus i Tarragona?
Com li deia ha d’haver-hi més
col·laboració en tots els àmbits;
hem de trencar les “baralles de
campanar” per poder fer front
als reptes que té el territori en
el seu conjunt; tenim grans ac-
tius, com l’aeroport i el port que
han de treballar conjuntament.
Això és el que esperen els ciuta-
dans de les administracions pú-
bliques i dels seus governants.
Li preocupa que hi hagi xiu-
lades a la plaça Mercadal?
Quina actitud prendrà? No; les
xiulades són una expressió de
descontentament; el que hem
d’evitar són actituds que poden
desembocar aldarulls i corre-
disses en una plaça atapeïda
de gent i amb elements de piro-
tècnia. Sé que tothom serà res-
ponsable per poder gaudir de
tots els actes de la Festa Major
de Sant Pere.
Quin és l’acte que més li agra-
da de la Festa Major? M’agra-
den tots, sincerament. Tenim
un seguici popular espectacu-
lar i admirat arreu. Amb tot, ja
he dit en més d’una ocasió que
tinc una especial debilitat per
l’Àliga. La Tronada tampoc dei-
xa indiferent ningú.
Què li agradaria fer, quan ja
no sigui Alcalde? Ara estic con-
centrat les 24 hores del dia en
les meves responsabilitats com
Alcalde d’una ciutat que exigeix
la meva total atenció. A més, el
meu desig seria poder seguir tre-
ballant per Reus el proper man-
dat. El futur no està escrit. Quan
arribi ja en parlarem.
“ Hem estat aplicant un pla econòmic que permetrà haver reduït
en més de 120M€el deute”
Juny 2014VIU Reus | 24
Festa Major de SANT PERE 2014
La tronadaQuan Sant Pere peta fort
Quan la plaça Mercadal retrona
tots sabem que arrenca la Fes-
ta Major. El seu so ensordidor i
l’olor de pólvora ens fan adonar
que ha passat un any més i que
de nou ens esperen uns dies de
festa.
La Tronada és l’element iden-
tificatiu de la Festa Major, un
element inequívoc, l’orgull de
molts reusencs. No només
dóna el tret de sortida a les fes-
tes, sinó que també per donar
relleu a moments importants
com són el pas de la imatge de
Sant Pere per la plaça Mercadal
o el retorn de l’Ajuntament a
És l’element identificatiu de la Festa Major de Reus per excel·lència. La Tronada anuncia l’arrencada dels actes de les festes i fa retro-nar any rere any la plaça Mercadal
Completes. L’espera d’empeus
a la plaça Mercadal sempre afe-
geix tensió i emoció a l’esclat
de la Tronada. Un cop esclata,
claror vermellosa, trons, fum...
olor de festa. Els aplaudiments
arrenquen quan la Tronada
s’apaga.
Els primers testimonis de la
Tronada es remunten 300 anys
enrere – es troba documentada
des del segle XVII-, per tant, ja
en fa molts que la plaça Mer-
cadal retrona a resultes de la
pólvora.
Avui en dia, la Tronada és l’úni-
ca que s’elabora amb mascles
o morters que es carreguen
manualment amb pólvora i ar-
gila compactada. La prepara-
ció pirotècnica de la Tronada
consisteix en un rec de pólvora
traçat directament damunt de
les lloses de la plaça Mercadal,
sobre les quals s’hi posen una
trentena de peces anomena-
des mascles o morters i també
trons. El seu traçat ha anat va-
riant al llarg dels anys. El mun-
tatge de la Tronada té un fort
component artesanal.
La 1a tronada l’encén el prego-
ner. A la vigília de Completes,
és l’Alcalde la personalitat qui
l’encén. El dia 29, Sant Pere, al
migdia, la funció és delegada en
una personalitat o institució que
aquell any hagi estat rellevant
per a la ciutat i, la del mateix dia
a la tarda, l’encén l’Alcalde amb
algun personatge convidat.
Redacció
Foto
Nie
pce/
Arxi
u IM
ACFo
to N
iepc
e/Ar
xiu
IMAC
Els números 1en lloguers
Els números 1en lloguers
Zona de Mas iglesias a Reus. De 2, 3 i 4 habitaciuons amb calefacció, aire condicionat, jardí i piscina comunitària des de 113.000€
Venda obra nova
Lloguer de naus a Santa Oliva (El Vendrell).Noves per estrenar des de 340€.Superfície 320m² + 100m² d’altell
•Assegurances•Valoració d’immobles•Tramitació de cèdulesd’habitabilitat i certificats energètics•Administrem el lloguer del seu habitatge•Realitzem reformes•Valoració real del seu habitatge•Realització de contractes•Butlletins
Zona de Plaça Europa, Carrer Costa Brava a Reus. Pisos de 2 habitacions per 320€ i de 3habitacions per 400€
Lloguer obra nova
Registre d’agents immobiliaris de Catalunya, nº2381, aicat
Dra. Conchita CurullClínica Curull• Primer membre acceptada de la província
de Tarragona a la Acadèmia Americana
d’Odontologia Estètica (AACD).
• Delegada de la Societat Espanyola de
Periodòncia i Osseointegració (SEPA) a la
província de Tarragona.
• Vicepresidenta del Col·legi Oficial
d‘Odontòlegs i Estomatòlegs de
Catalunya, Delegació Provincial
De Tarragona.
Per què és diferent Clínica Curull?Un equip especialitzat en les últimes tècniques de periodòncia, implantologiai estètica dental ens permet oferir uns tractaments amb resultats immediats, fins i tot el mateix dia de la primera visita. Els nostres pacients arriben amb unes necessitats de salut i d’estètica que queden satisfetes des del primer moment.
Com definiria un resultat d'èxit?No hi ha res més
Podria resumir com enfoquen els tractaments a Clínica Curull?Nosaltres busquem salut, funció i estètica. El pacient arriba a la clínica amb un
Clínica Curull ha estat pionera a Espanya en implementar la tècnica d'anàlisis digital delsomriure (DSD-Digital Smile Design).És un fantàstica eina que ens permet crear somriures naturals. Estudiem cada cara icada personalitat. Hi ha un somriure perfecte per cada persona. I el DSD ens permetdissenyar aquest somriure ideal juntament amb el pacient.
CONEIXEMENT SENSE LÍMITS
No hi ha res més satisfactori que l'expressió de felicitat del pacient quan veu el seu nou somriure. Som capaços de canviar el seu aspecte sense modificar la seva identitat.
clínica amb un problema, però no és conscient de l'abast d'aquest problema. La nostra filosofia és que sempre trobarem una solució per a ell.
# 1
# 4
# 3
# 2
Carilles de ceràmicaNoi preocupat perquè fent esport li van donar un cop i es va fracturar una dent.
Invisalign® i blanquejamentNo li agradava ni la malposició de les seves dents ni el color.
Implants i corones sense metallSenyor acomplexat amb la seva boca ens va demanar un “somriure de cine”.
Després d'una sessió de fotografies i vídeo, dissenyem el millor somriure per al pacient.
Li ensenyem perquè també opini i fins i tot podem col·locar-li una espècie de màscara provisional sobre les seves dents que simularà com quedarà el tractament final.
Així doncs, no comencem el tractament fins que el pacient i nosaltres no estem convençuts de com quedarà.
# 4
PeriodònciaBruxismeEstètica dentalInvisalign
Carilles de resinaEl pas del temps havia desgastat les dents d’aquesta senyora i volia un rejoveniment.
BlanquejamentCarilles de resina i de ceràmicaCorones i ponts sense metallImplantologia i dents en un dia
TRACTAMENTS
Maig-Juny 2014VIU Reus | 28 Juny 2014
Com va néixer la Colla? Qui
portava els gegants, anterior-
ment? Abans els gegants els
portaven la brigada de l’Ajun-
tament. Poc a poc va anar fal-
tant gent per portar-los, i va
ser llavors quan va néixer la
Colla. Érem diferents famílies,
la majoria fills i filles d’antics
portadors. Els membres de la
brigada ja duien les sabatilles
esportives blanques amb la
rosa, i nosaltres vam completar
l’uniforme amb la camisa blava,
pantalons negres, faixa negra
i tovallola vermella. Al principi
els gegants només els portaven
homes, poc a poc les dones s’hi
van anar incorporant.
Què es necessita per poder
portar un gegant? A part de
tenir-ne ganes, equilibri, ritme
i força. Sobretot, pels gegants
que pesen més, com els Indis i
els Moros.
Quina edat tenen els nens i
nenes que porten els gegants
del seguici petit? Els Indis,
canalla gran. Els Vitxets i els
Moros els porten nens i nenes
d’entre 10 i 12 anys.
Com veieu el seguici festiu?
Ens agrada, és molt divers, hi
ha molts elements. Com que
nosaltres som els primers, el
veiem sencer des de la plaça
Mercadal esperant a les auto-
ritats. Val a dir, però, que els
temps d’espera a vegades es
fan llargs, hem de pensar que el
dia 28 i 29 sortim tot el dia i són
Xavier Gomis Colla Gegantera
Anna Escolà
Gomis és membre de la Colla Gegantera. Creada l’any 1989, actualment compta amb més d’un centenar de socis. Enguany celebra els 25 anys i està organitzant una campanya popular per recaptar diners per canviar els vestits dels gegants Negres.
moltes hores, es fa dur.
Hi haurà alguna novetat? En-
guany es presenta la Cucafera
al seguici petit.
Quin paper sentiu que hi te-
niu? Què representa ser els
portadors dels personatges
més emblemàtics del seguici?
La gent se’ls estima molt, als
gegants. Som dels elements
més estimats del seguici i els
que cridem més l’atenció. So-
bretot, la dels nens i nenes.
Us agradaria que hi hagués
algun gegant nou? No, ja els
veiem bé, representen els 5
continents, les 5 races més im-
portants d’arreu del món.
Com esteu organitzant la
campanya popular per recap-
tar diners pels vestits dels
gegants Negres? Els gegants
Negres també compleixen 25
anys, i cada 15 dies ens posem
a la plaça del Prim amb els ge-
gants i tenim unes vidrioles per-
què la gent que ho desitgi hi pu-
gui col·laborar amb la voluntat.
També hem repartit vidrioles en
diferents botigues de la ciutat, i
hi ha empreses i entitats de la
ciutat que han col·laborat en la
recaptació. Ràdio Reus també
ens està ajudant a fer-ne difu-
sió com ha fet moltes altres ve-
gades al llarg de la història dels
Festa Major de SANT PERE 2014
“La gent se’ls estima molt, als gegants”
gegants de la ciutat. A banda,
estem organitzant una trobada
de gegants negres -i d’altres-
d’arreu de Catalunya pel dia 13
de setembre.
Participeu en molts actes fora
de Reus? Sí, aquest 2014 hi ha
34 sortides a fora, i ja en tenim
d’emparaulades per l’any que
ve. Hi ha molta gent que ens
truca per convidar-nos perquè
saben que el conjunt de ge-
gants de Reus és molt maco.
Portar els gegants de Reus ar-
reu de la geografia catalana és
un orgull.
Arx
iu IM
AC
/Nie
pce
Foto
Nie
pce
/Arx
iu IM
AC
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014VIU Reus | 30
els actes de festes a la ciutat.
Dins de la festa, compta amb
dos moments d’actuació en
solitari al mig de la plaça: el
migdia de Sant Pere i obrint la
carretillada del Ball de Diables,
al vespre.
El Drac ha participat en multi-
tud de festes arreu de la geo-
grafia catalana i també fora
de Catalunya. En molts casos,
a més de participant, ha estat
el padrí de nous dracs i d’altres
tipus de bestiari.
De tots els éssers fantàstics, la
figura del drac és la més cone-
guda, la més representada i pro-
tagonista de moltes llegendes.
El Drac de Reus va néixer l’any
1992 i es va fer per comme-
morar el 400 aniversari de
l’aparició de la Mare de Déu de
Misericòrdia. Va ser una inicia-
tiva dels membres del Ball de
Diables de Reus. La part creati-
va va anar a càrrec del reusenc
Albert Macaya, qui li va fer uns
retocs i li va afegir quatre potes
l’any 96. La música la va com-
posar el també reusenc Ruben
Valdepeñas.
El Drac el porta una sola per-
sona i l’acompanyen una cobla
de ministrers. L’any 1993 va
integrar-se plenament a tots
El DracVa néixer l’any 1992 fruit d’una iniciativa d’El Ball de Diables
Redacció
La víbria o vibra és una figura de l’imaginari col·lectiu, una bèstia
fabulosa. La de Reus és jove, ja que va ser construïda l’any 2007
per l’escultor reusenc Manel Llauradó. Va néixer com a mitjà d’in-
corporació a la festa d’una entitat ja existent, ja que va ser creada
per iniciativa de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalun-
ya per celebrar el centenari del Foment Nacionalista Republicà.
Té el cos cobert per escates verdes i un llarg coll arquejat, rostre
ferotge i les seves grans potes. Participa al seguici, als correfocs
de la ciutat i als actes de la diada de Sant Jordi.
Alícia Alegret1a Tinent d’Alcalde i regidora de Segu-retat Ciutadana i Promoció EconòmicaAlícia Alegret, llicenciada en Dret, és regidora de l’Ajuntament de Reus des de l’any 2007 i diputada al Parlament de Catalunya des de desembre de 2010. Actualment és 1a Tinent d’Alcalde i regidora de Seguretat Ciutadana i Promoció Econòmica. Va ser presidenta del Partit Popular de Reus des del 2009 fins al desembre del 2013.
Quina valoració fa d’aquests
3 anys de 1a Tinent d’Alcalde?
Positiva, però hem de seguir
treballant i molt perquè la si-
tuació que ens vam trobar a
l’arribar no era l’òptima per po-
der desenvolupar les polítiques
que volíem i hem posat ordre,
hem estat racionalitzant, hem
aprimat l’administració i hem
focalitzat els nostres esforços
en polítiques fetes amb res-
ponsabilitat, austeritat i efi-
càcia i en sanejar els comptes
municipals- l’administració que
vam trobar estava pràcticament
en fallida-. Ara podem començar
a aplicar polítiques que volem,
les que portàvem al programa
electoral. Ha estat una època
de deixar de banda la ideolo-
gia i prioritzar els interessos de
la ciutat, fer molta política de
proximitat i molta racionalitat.
A un any de les eleccions mu-
nicipals, quin pronòstic en fa?
És aviat per fer pronòstics,
però crec que si sabem ex-
plicar bé la feina ben feta que
hem fet i que ha estat aprimar
i racionalitzar l’administració,
prioritzar la seguretat ciutada-
na amb la policia de proximitat,
aplicar polítiques per a una im-
migració legal, ordenada i inte-
grada, potenciar la capitalitat
comercial de Reus, reactivar
l’economia i que es creïn llocs
de treball... si sabem explicar-la
bé, espero que els ciutadans de
Anna Escolà Reus tornin a confiar en el Par-
tit Popular. No és un mandat de
grans inversions, sinó de peti-
tes accions que millorin la qua-
litat de vida en barris, carrers i
via pública. Aquests han estat els
nostres principals eixos.
El centre comercial de l’avin-
guda Sant Jordi “ha ressorgit
de les cendres”. Es va anunciar
que la seva posada en marxa
donaria feina a un centenar
de treballadors de Reus. S’es-
tà fent efectiu? Aquest era un
dels problemes que ens vam
trobar sobre la taula, i feia anys
que era “un monument a la cri-
si”. Vam aconseguir arribar a un
acord amb Metrovacesa i hem
signat un conveni de col·labo-
ració perquè els treballadors
i empreses que es contractin
siguin principalment de Reus i
el seu entorn. La segona part
del conveni serà quan el centre
obri les portes: hi ha un com-
promís ferm perquè els treba-
lladors, proveïdors i serveis si-
guin de Reus. Tenim dos reptes
amb Metrovacesa: que es noti
l’ impacte econòmic i generi
llocs de treball a la ciutat i que
no “vampiritzi” el comerç local,
sinó que sigui un complement.
Com a Partit Popular no apos-
tàvem pel centre, però vam ha-
ver de gestionar-ho i ara el rep-
te importantíssim que tenim és
que l’obertura del centre no faci
tancar portes al comerç tradi-
cional que ens dóna capitalitat i
posicionament de ciutat.
I el projecte Barcelona World,
és una garantia real de feina
per als reusencs i reusenques
en situació d’atur? El que de-
mano als impulsors és que
s’expliqui molt millor el pro-
jecte. Cal definir-ne sobretot la
part comercial i hotelera. Ha de
ser un reforç, un complement,
una oportunitat i no una ame-
naça per la zona. Sobretot, ha
de generar impacte econòmic
i llocs de treball. Així doncs, ha
d’evolucionar de la mà de Reus
i la Costa Daurada, el volem fer
compatible a la nostra oferta.
S’hauria d’aconseguir que els
turistes de Barcelona World vinguin a Reus i Tarragona, i
que sigui un turisme familiar
i d’excel·lència, que és el que
busquem a la nostra ciutat.
Així doncs s’han de fer esforços i
s’han de fer ara que és quan hem
de definir el projecte que volem.
Com i per què neix la nova
entitat “ Mesa per a l’Impuls
del Tecnoparc de Reus”? L’ob-
jectiu és recuperar la col·la-
boració de les entitats més
representatives de l’àmbit
empresarial, del coneixement
i administratiu del territori
per impulsar aquest nou Tec-
noparc i la seva contribució al
desenvolupament de l’entorn.
Es treballa per impulsar pro-
jectes estratègics amb col·la-
boració público-privada, fer
accions per captació d’empre-
ses, d’inversors... sobretot, el
que volíem és que el Tecnoparc
sigui un projecte de ciutat. És
així com va néixer, però una
part, l’empresa Tecnoparc, ha
estat judicialitzada i està in-
vestigada, i com a empresa té
connotacions negatives. No-
saltres, com a projecte li hem
de donar un impuls, ha de ser
un valor afegit a la ciutat a la
part empresarial, tecnològica i
del coneixement. La Mesa és
un projecte a mig termini que
ha començat a caminar i espe-
rem que tingui resultats el més
aviat possible.
Quines són les principals ei-
nes de l’Ajuntament per ofe-
rir oportunitats laborals a les
persones que no tenen feina?
La millor política social és la
creació d’un lloc de treball, i
això ho ha de donar el sector
privat. És molt difícil que això
ara ho pugui facilitar l’admi-
nistració, així que s’ha d’ajudar
als que generen llocs de treball,
fomentar l’auto ocupació, - es-
tem fent col·laboracions públi-
co-privades des de l’àmbit em-
presarial-, fer que els nostres
joves tinguin capacitat i ganes
de crear la seva pròpia em-
presa... i estem treballant en
aquesta línia. No hem pogut fer
grans plans d’ocupació, n’hem
fet algun, però tampoc creiem
que aquesta sigui la solució,
sinó que el que hem de fer és
posar les bases perquè les em-
preses generin llocs de treball i
això ho fem amb convenis amb
CEPTA, PIMEC, amb les patro-
nals, hem impulsat el progra-
ma Reempresa, etc. Hem fet
un esforç econòmic important
per fer les bases al comerç i
als emprenedors i empresa-
ris. El nostre objectiu principal
és que no marxin empreses i
que en vinguin de noves. Hem
sigut conscients que n’havien
marxat algunes, i volem recu-
perar-les. També volem que la
joventut de Reus no ens marxi,
que es quedi a la ciutat. La ciutat
té una vida de societat civil molt
activa i hem de donar facilitats
als joves perquè es quedin.
VIU Reus ENTREVISTA
VIU Reus | 35
Quins creu que són els sectors
de Reus que necessiten una
empenta econòmica? Tots,
però, bàsicament, el comerç.
El comerç marca una identitat
pròpia que genera molts llocs
de treball i és auto ocupació. És
un valor afegit i un posiciona-
ment de ciutat important, per-
què som la ciutat de compres
de la Costa Daurada. Tampoc
hem d’oblidar les empreses,
polígons i el sector de la cons-
trucció, que necessita impul-
sos però és complicat. Hem de
posar facilitats a tots aquells
que volen obrir una activitat o
negoci a Reus, i hem bonificat
les llicències d’obertura de les
activitats. Amb els joves em-
prenedors estem treballant
molt amb networking i cowor-king. Des del sector turístic,
hem aconseguit que empreses
touroperadores tinguin la cen-
tral del sud d’Europa a Reus;
també que empreses tecnolò-
giques com IBM estiguin al
Tecnoparc. Es tracta d’estar al
costat de qualsevol sector que
es vulgui moure i promocionar.
Com comencen les tramita-
cions perquè la marca “Ver-
mut de Reus” sigui conside-
rada d’Indicació Geogràfica
Protegida? La marca és molt
coneguda a Madrid, zones de
Castella i nord d’Espanya , in-
dependentment de la marca
que sigui, però a vegades no
té prou impuls a casa. És per
això que vam decidir impul-
sar el vermut de Reus com un
producte de qualitat, reusenc,
artesanal, conegut a nivell na-
cional i internacional i que ens
contribueix a situar Reus al
món. De fet, d’aquest projecte
en són impulsors els principals
productors de vermut de la
ciutat – Miró Salvat, Yzaguirre,
De Muller i Rofes-, marques
que són competència i que
cadascuna té el seu propi mer-
cat. Vam fer una presentació a
Madrid i en aquests moments
estem treballant amb la Gene-
ralitat perquè ens doni el reco-
neixement d’Indicació Geogrà-
fica Protegida.
Com viu la Festa Major de
Reus? Com a regidora i prime-
ra tinent d’alcalde, és un pri-
vilegi. Els darrers anys també
la visc molt com a mare. Tenir
fills petits et fa reviure la festa,
recuperar emocions...ho vius
d’una altra manera. Podríem
dir que ho visc molt de dia i
molt en família.
Tem aldarulls a la plaça Mer-
cadal com els darrers anys?
Sí, però esperem que tinguem
una Festa Major tranquil·la,
cívica i segura. Confiem en la
responsabilitat de tothom. Hi
ha molts altres dies per mani-
festar-se i mostrar queixes da-
vant dels polítics i l’administra-
ció, i aquell dia hem d’apel·lar
al sentit comú i responsabilitat
de tothom perquè la plaça Mer-
cadal és plena de famílies, nens
i pólvora de la Tronada. Espe-
rem tenir una festa cívica i fa-
miliar, una festa en definitiva, i
no una festa amb mesures de
seguretat extraordinàries per
possibles aldarulls. Però això
és un risc que tenim i ho hem
d’afrontar amb la màxima
professionalitat, discreció po-
licialment parlant i prevenció.
Quin és l’acte que més li
agrada de la Festa Major?
L’Anada a Completes, perquè
és una concentració de moltes
coses i emocions. Però també
visc amb especial emoció la
processó de Sant Pere quan
passa per davant la prioral i el
seguici festiu es posa a ballar
alhora. És un moment que he
tingut la sort de poder viure
com a regidora, i em sento molt
honorada. També m’agraden
molt totes les Tronades.
“Ha estat una època de deixar de banda la ideologia i prioritzar
els interessosde la ciutat”
Juntament amb els gegants i la Mulassa, els nanos són quatre parelles que repre-senten la corona catala-noaragonesa i el “xiquet” i la “xiqueta” de Reus.
A Reus, els capgrossos es coneixen com els nanos, i hi ha una tonada que és la més coneguda pels reu-sencs i reusenques, ja que és la que acompanya als na-nos al seguici i s’aprèn des de ben petits:
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014VIU Reus | 36
Els NanosUn dels elements més emblemàtics del seguici
«Els nanos mengen trum-fos, arròs i peix pudent.No sé com s’ho arreglen aquesta pobra gent.
Els nanos són uns dropos, no volen treballar i a casa de la vila els volen despatxar.»
El primer document que parla de l’existència de na-nos és de finals del segle XVIII. En aquella època, el ball de nanos estava vincu-lat a un gremi, el de serra-llers. Amb la decadència de l’antic món gremial – al pri-mer terç del segle XIX – els nanos van desaparèixer de les celebracions locals.
Entre finals del 1.800 i prin-cipis del 1.900 hi va haver diverses comparses i, des-
prés de deu anys sense nanos a la ciutat, l’any 1947 Ràdio Reus va proposar fer un nou grup finançat per subscripció popular.
Es van construir quatre pa-relles, cada una correspo-nent a una de les parts de la corona catalanoaragone-sa: una parella de catalans, una de valencians, una de
mallorquins i una d’arago-nesos. Es van encarregar a l’escultor Modest Gené que comptà amb la col·labora-ció de Vicent Ferré, Juli Ga-rola, Josep Torrell i Ramon Ferran. També es van enca-rregar una nova parella de nanos de sèrie a El Ingenio, de Barcelona. Les figures van ser conegudes com el Xiquet i la Xiqueta.
Els nanos representen la corona
catalanoaragonesa
Redacció
Foto
Nie
pce/
Arx
iu I
MAC
Foto
Nie
pce/
Arx
iu I
MAC
La millor de les opcions!Carrer Jacint Verdaguer, 12 • 43202 Reus • Tel. 977 32 62 73
www.everdaguer.com | www.tocajoc.com
Centre subvencionat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya
De 0 a 3 anystot l’any
I a lesvacances...
dels 3als 8 anys
Tot de tallers, joc simbòlic, jocs de taula, d'estratègia, intel·ligents,...
La MulassaLa mula més coneguda de ReusLa Mulassa acostuma a anar davant dels nanos, i és un dels elements del seguicimés estimat pels nens i nenes.
RedaccióVal a dir que la mulassa és una
de les bèsties de tradició més
llarga dins del costumari festiu
català.
Al voltant del coll la Mulassa hi
porta penjat un rastre de cam-
panes que repiquen al pas del
seu ball i que són un dels ele-
ments més simbòlics per als
nens i nenes, a qui els agrada
tenir-los entre les seves mans
Sobre l’esquena li penja un mantell amb
l’escut de la ciutat
com un sonall. Sobre l’esquena
li penja un mantell amb l’escut
de la ciutat.
La Mulassa ha arribat a inicis
del segle XXI portada des de
l’interior per quatre persones i
guiada des de l’exterior per un
acompanyant. Dins del seguici
va caminant amb pas tranquil
darrere dels elements de foc i
davant dels nanos. Quan arriba
a la plaça, és quan arrenca el
seu ball, un dels més esperats
del seguici popular.
Juny 2014 VIU Reus | 41
Una línia renovada Amb un equip jove i dinà-mic, Gestiomàtica ha re-novat la direcció amb un nou gerent al capdavant, Bernat Marsal, i un equip més integrat certificat ofici-alment per la marca Apple. Gestiomàtica ofereix un servei professional dedicat a l’empresa i al consumidor amb un tracte humà i per-sonalitzat que inclou des de l’assessorament inicial fins a la posada en funcionament i manteniment postvenda. L’empresa s’ha especialit-zat concretament en oferir un assessorament molt bo i acurat quant al tractament de la imatge, ja que gran part dels seus clients són profes-sionals del món del disseny, la fotografia i la impremta.
ServeisAmb l’objectiu de propor-
Gestiomàtica Professionalitat, tracte personalitzat, assessorament i formacióGestiomàtica s’ha renovat amb un nou gerent al capdavant i un equip més integrat format per persones certificades oficialment per la marca Apple. L’empresa ha ampliat les seves instal- lacions amb una forta aposta per la formació i una imatge més comercial de botiga especialitzada
cionar un servei integral i de qualitat, l’empresa atén demandes de tot tipus d’equips informàtics -enca-ra que no siguin de la marca Apple-, manteniments per a empreses i ofereix qual-sevol tipus de finançament i rèntings per a empreses. Pel que fa al Servei Tècnic Autoritzat d’Apple, el·labora pressupostos de reparació sense cap cost pel client, recicla equips informàtics vells i es desplaça a cercar l’equip a casa del client. La renovació de Gestiomàti-ca ve acompanyada d’unes instal·lacions reformades a la plaça del Víctor de Reus. L’ampliació del local de Ges-tiomàtica ha comptat amb el recolzament d’un grup d’empreses molt important a la ciutat i ha servit per dotar el local d’una imatge
PUBLIREPORTATGE GESTIOMÀTICA
més comercial amb caràc-ter de botiga especialitza-da en Apple i fer una forta aposta per la formació tot ampliant l’aula.
FormacióQuant a formació, Gestio-màtica ofereix cada mes cursets i seminaris perso-nalitzats i per a grups. La formació està orientada a dispositius Apple -portàtils i tauletes- i a programes per a empreses i particulars. Els cursos són sobre aplica-cions de sistemes operatius Mac i IOS i es fan tant a les mateixes instal·lacions de
Gestiomàtica com a domici-lis i empreses. S’encarrega de dur-los a terme el mateix equip de l’empresa.
Els cursos més sol·licitats a nivell d’empresa són sobre la plataforma Adobe (Illus-trator, Photoshop i Final-Cut, entre d’altres) i Gestio-màtica tramita la subvenció de la Fundació Tripartita que tenen les empreses per fer els cursos.
GestiomàticaPlaça del Víctor, 7 - ReusTel. 977 338 [email protected]
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014
Els gegantsRedacció
El referent del seguici
Els gegants són el referent del
seguici popular, per a molts, les
figures més estimades. Hi ha
testimoni dels gegants a la ciu-
tat des de principis del 1.600.
La referència documental més
antiga de gegants a Reus és del
1620, i és al principi del segle
XIX quan trobem notícies sobre
les tres parelles de gegants que
han arribat fins als nostres dies:
els Vitxets, els Moros i els Indis.
Actualment hi ha 5 parelles de
gegants i una mulassa que sur-
ten al carrer a les festes majors
de Sant Pere, Misericòrdia i
Corpus. Així com els nanos re-
presenten la Corona d’Aragó,
les 5 parelles de gegants grans
representen les parts del món:
Els Vitxets (Europa), els Moros
(Àfrica), els Indis (Amèrica), els
Japonesos (Àsia) i els Negres
(Oceania).
El seguici petit també comp-
ta amb la parella de Vitxets,
Moros, Indis, la mulassa petita
i una parella de gegants que
representen un reusenc i una
reusenca, els fadrins. Van ser
creats l’any 1998 i són portats
pels petits de la colla, tot i que
actualment només surten per
Corpus, ja que no participen
a les festes majors. Prenen el
nom de la manera com tradicio-
nalment la gent gran anomena
als nois i noies solters i són un
homenatge al jovent de Reus
de finals de segle XVIII. Les tres
parelles de gegants més anti-
gues són els Vitxets, els Moros
i els Indis.
Els gegants reusencs són pro-
pietat de la ciutat i els encarre-
gats de donar-los vida i fer-los
ballar són la Colla Gegantera de
Reus. Les figures dels gegants
s’han anat restaurant al llarg
dels segles, i els que actual-
ment participen als actes de
la Festa Major són una rèplica
que es va estrenar l’any 2005.
Les còpies dels Vitxets, Moros
i Indis es va fer a càrrec de Ra-
mon Ferran, Ramon Guillemat,
Josep M. Casas, Carles Tubella
i Perruqueria Louis juntament
amb altres col·laboradors.
Els gegants són pro-pietat de la ciutat i qui els fa ballar és la Colla Gegantera
Curiositats dels gegantsEls gegants indis són els més alts i els més pesants. Tots són portats per la Colla Gegantera de Reus i, generalment, el gegant desfila davant de la geganta excepte la parella dels Indis
Els gegants són el referent del seguici popular, per a molts, les figures més esti-mades. Hi ha testimoni dels gegants a la ciutat des de principis del 1.600.
La referència documen-tal més antiga de gegants a Reus és del 1620, i és al principi del segle XIX quan trobem notícies sobre les tres parelles de gegants que han arribat fins als nostres dies: els Vitxets, els Moros i els Indis.
Actualment hi ha 5 parelles de gegants i una mulassa que surten al carrer a la Fes-ta Major de Sant Pere. Els gegants Indis són els més alts i els més pesants.
VIU Reus | 44 Juny 2014
Els gegants més baixets i amb menys pes són el Vi-txet i la Vitxeta que pesen al voltant dels 50 quilos i fan 2,32 m. d’alçada la Vitxeta i 2,57 el Vitxet. En canvi, els més alts i més pesants són els gegants Indis, que pesen uns 100 quilos cadascun i mesuren 3,66 d’alçada. Si els posem per ordre d’alça-da de més baixets a més alts, seguidament dels Vi-txets hi tenim els Japone-sos, els Negres, els Moros i, finalment, els Indis.
Els gegants són portats per la Colla Gegantera, te-nen un portador i els seus acompanyants. Per tradició, els gegants homes desfilen
tots davant de les gegantes, excepte els gegants Indis, ja que la geganta índia va da-vant i l’indi tanca la comiti-va. La vestimenta dels por-tadors són sabatilles amb una flor, pantalons foscos, faixa negra i brusa blava.
L’acompanyament musical dels gegants va a càrrec del Grup de Grallers. Les tona-des són la marxa, el valset, la sonata dels gegants i el ball o vals de la Processó.
Els gegants actuen el dia de Corpus, per Sant Pere i Mi-sericòrdia. Per Sant Pere, el dia 28 al matí desfilen a la cercavila a l’anada i torna-da de Completes. El dia de Sant Pere, el 29, ballen al
migdia a la plaça Mercadal; desfilen a l’anada a l’ofici, a la processó, i fan el ball conjunt a la plaça Mercadal a l’entrada de Sant Pere i la tornada a l’Ajuntament. Per les festes de Misericòrdia, desfilen a la cercavila del dia 24 a la tarda i el dia de Mise-ricòrdia, el 25, fan la baixada al Santuari al matí i l’actua-ció davant del Santuari a la tarda.
Val a dir que els gegants Japonesos i els Negres, a més de les rèpliques dels gegants bicentenaris – els Vitxets, Moros i Indis – són obra de l’escultor reusenc Ramon Ferran.
VINE A DESCOBRIR PERQUÈ SOM DIFERENTS
Orthoclinic ReusTravessera de Sant Antoni, 15Tel. 977 345 231
Orthoclinic Tarragona. C. Cronista Sessé, 5 1r 1a. Tel. 977 235 976A l’agost inaugurem noves instal·lacions a l’Av. Catalunya 22D
www.orthoclinic.es
Juny 2014VIU Reus | 46
La darrera edició d’ El Tra-pezi va tancar amb una afluència de 100.000 vi-sitants i nous escenaris. Quin balanç en fa? Un balanç molt, molt positiu, creiem que ha anat molt bé. Tant per la resposta del públic com pels artistes i les companyies, que estan molt contents. Podríem dir que El Trapezi és “el festival de Reus”.
Quina rebuda han tingut els nous espais? Està pre-vist mantenir-los de cara la propera edició? Canviar l’escenari de La Palma per l’Avinguda Sant Jordi des-prés de 18 anys feia patir una mica, però tots els in-puts que tenim són positius. Hi ha gent fins i tot que ho va trobar curt i això sem-pre és bona senyal. Sí que tenim previst mantenir-los, fins i tot obrir-ne algun de nou ja que hi ha alguns es-pectacles on l’espai es va fer petit degut a l’afluència de públic.
I s’incrementarà el pressu-post? M’encantaria, però és molt difícil. Sí que és veritat que a mesura que anem te-nint èxit podem engrescar alguna empresa o algú que pogués posar-hi diners, ja que és cert que amb la inèr-cia que les coses van bé la
Joaquim Sorio Regidor de Cultura i Joventut
Anna Escolà
Entre el regust d’El Trapezi que va tancar la seva darrera edició el passat mes de maig i l’olor de festa de les primeres setmanes de juny, Joaquim Sorio fa balanç del festival del circ, ens parla de la salut cultural de la ciutat i valora el seguici festiu de la Festa Major i les seves activitats.
gent s’anima.
Encara no fa un any que va obrir les portes el Centre de les Arts del Circ i del Gest, quin balanç en fa? La idea del centre és una idea conjunta amb El Trapezi, i de moment està evolucionant molt bé. Va començar molt modestament i amb la idea que amb molt poca inversió -sense un gran edifici- po-dria fer-se molta cosa. És el futur del circ amb el qual creiem, i és que els actors de circ per expressar-se en un teatre o al carrer també han de saber fer mim, saber parlar, expressar-se, expli-car una història, tenir un guió, saber fer espectacle, arribar a les persones... això és el que se’ls intenta ense-nyar. A més a més, és una escola que amb el mercat proper que tenim (com ara Port Aventura, càmpings, ajuntaments que cada ve-gada reclamen persones que puguin actuar al carrer, etc.) és un projecte molt in-teressant que pot funcionar molt bé i que cada vegada s’integrarà més dins d’El Trapezi.
Què explica que la Biblio-teca Xavier Amorós estigui perdent públic? Això és un fenomen que no només passa aquí, sinó a les bibli-oteques de tot Catalunya. Podríem dir que potser es podria invertir més en ad-quirir novetats de llibres -i estem mirant de fer-ho-, però no és només això, i per
això ho estem estudiant i s’està analitzant arreu del Principat.
La Biblioteca Pere Angue-ra veurà finalment la llum? Només per obrir-la es ne-cessita 1.200.000 € i són uns diners que no tenim, així que no serà fàcil. Estem tenint converses i ho estem intentant, però és molt difícil.
Difícil vol dir que no serà a curt termini? A curt termini segur que no, i no sé si a la propera legislatura la podrí-em obrir. Esperem que sí, a més a més l’edifici és preci-ós. Però no tenim el capital, i la Generalitat tampoc. Hem de ser molt conscients d’això.
Quina és la salut cultural de Reus? Crec que és molt bona. La gent jove està fun-cionant, es mou, i això és molt bo. La força de Reus sempre és de “baix cap a amunt”, la força és de les entitats i de la gent que té ganes de fer coses. A banda d’això, El Trapezi ha anat molt bé, el Cos anirà molt bé -som molt coneguts internacionalment amb aquest festival- i el festival internacional de cine Me-morimage cada vegada té més embranzida…crec que en podem estar molt con-tents. Per la seva banda, els museus han acollit exposi-cions que han comptat amb rècords de visitants, la que es va fer de Fortuny va arri-bar als 25.000, i la de Tapiró també està funcionant bé.
Al setembre n’hi haurà una sobre el Prim que creiem que també tindrà èxit.
Quines novetats ens des-tacaria de les festes de Sant Pere d’aquest any? El nou bust reliquiari de Sant Pere, que ja està restaurat i que tornarà a lluir. També la 1a trobada de Balls de Diables amb civader , la pre-sentació de la cucafera pe-tita i reobrirem el refugi de la Patacada amb visites te-atralitzades. S’hi ha canviat la instal·lació elèctrica i s’hi ha posat una porta d’emer-gència, i a partir de les fes-tes es podrà visitar sempre amb visites concertades.
Les obres del Parc de la Festa estaran enllestides per la Festa Major? Sí, el Parc ja estarà a punt, i ara tindrà un aforament per a 18.000 persones, quan fins ara era d’11.000. No eren ben bé obres, sinó que vam trasplantar arbres i vam fer les portes més amples.
Per què es va decidir am-pliar-lo? Calia? Bé, per es-tar tranquils en espectacles on hi hagi molt públic. Tot i que al ser un espai a l’aire lliu-re, no té els riscos d’un espai tancat com és un pavelló.
Com veu el seguici festiu? Jo el trobo el millor de Cata-lunya (somriu). Bé, crec que és dels millors de Catalu-nya, i el que més m’agrada és que hi ha molta gent que se l’estima, el mima, que el
Festa Major de SANT PERE 2014
“El Trapezi és el festival de Reus”
cuida i treballa per ell.
Com és que s’ha decidit allotjar tots els elements del seguici al Vapor Vell? Perquè estigués tot el seguici junt, ja que ara estava repartit en di-ferents espais. Aviat ja estarà enllestit, ja que hem d’esperar que s’acabin les obres que s’hi han dut a terme.
Vindrà el seguici festiu de Tarragona? La idea hi és i ho farem, però no enguany. L’Àliga de Tarragona vindrà al setembre perquè fem una trobada d’àligues, que serà la primera trobada d’àligues de Catalunya, i els nostres nanos apadrinaran els nous de Tarragona. En tot el que puguem, volem intentar dur a terme una col·laboració mútua entre ambdues ciu-tats, així que és qüestió de posar-nos d’acord entre les colles i preparar-ho bé.
Creu que la Festa Major té activitats per a tots els públics? Crec que el Segui-ci agrada molt i a totes les edats i, pel que fa a les acti-vitats, intentem que arribin i agradin a tots els públics.
Com viu les festes i quin és l’acte que més li agrada de la Festa Major? M’agrada i l’intento gaudir, però no la visc massa tranquil, és el problema de la responsa-bilitat, sempre estàs pen-dent que tot surti bé. L’ac-te que més m’agrada és la Tronada i l’entrada de Sant Pere quan ballen tots els elements. Aquest moment sempre m’ha agradat molt, és una “explosió” molt maca que emociona.
“La salut cultural de Reus és molt bona i
la gent jove es mou, i això és molt bo”
Juny 2014
Avui en dia les tendències de moda femenina les marquen les revistes, pàgines web i blogs de moda i a les xarxes socials. Molt diferent de fa més d’un segle, quan la veu popular ens explica que era el vestit de la geganta el re-ferent de moda del moment per les noies reusenques.
Segons les fonts sembla que va ser a principis del segle XIX quan el vestit de la Vitxeta va començar a can-viar sovint. Potser el ves-
tit no canviava totalment però sí que ho feia en part, d’acord amb la moda del moment. Actualment en-cara li veiem canvis, encara que menors.
Tot i això, es manté cada any per Corpus el fet de re-novar-li el pentinat.
Redacció
El Vitxet i la Vitxeta
El vestit de la Vitxeta
Els gegants Vitxets – el Vi-txet i la Vitxeta - són les figures europees dins la col·lecció que vol represen-tar els diferents continents del món. Aquests gegants van aparèixer al voltant del 1800 i s’accepta que es van estrenar per les festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d’unir Reus i Salou, celebra-des el 1805.
Els gegants Vitxets formen part de les primeres pare-
lles que es van construir: el Vitxet i la Vitxeta, els Moros i els Indis -Indius, com es diuen popularment a Reus- . Els Vitxets són els gegants més baixets i menys pe-sants de tota la colla.
El Vitxet ha sofert transfor-macions al llarg del temps, ja que per exemple, fins a la dècada del 1860 era un gegantó on la carcassa arri-bava a l’alçada de la cintura del portador i a aquest se li veien les cames. També, durant una època, el gegant anava sense barba.
Redacció
Un referent de la moda de les reusenques durant moltes dècades
Sembla que el vestit va començar a canviar a principis del s. XIX
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014VIU Reus | 48
Les figures europees
Foto
Nie
pce/
Arxi
u IM
AC
Foto
Nie
pce/
Arxi
u IM
AC
Els Moros De representants de l’Àsia a representants de l’Àfrica
Juny 2014
Festa Major de SANT PERE 2014
VIU Reus | 50
Els gegants Moros, juntament
amb els Vitxets i els Indis, són
de les primeres parelles de ge-
gants que va tenir la ciutat de
Reus. L’aspecte d’aquesta pa-
rella de gegants , representants
del continent de l’Àsia, respon a
la imatge de l’època que tenien
els reusencs de principis del se-
gle XIX, que és quan es van fer.
En principi els gegants Mo-
ros eren els representants de
l’Àsia, però, quan més d’un
segle més tard es van fer la pa-
rella de Japonesos, llavors els
gegants moros van passar a
representar el continent Africà.
Els Moros eren coneguts com
els “gegants mitjans”, en refe-
rència que no eren tan petits
com els Vitxets ni tant alts ni
tant pesants com els Indis. Al
llarg dels anys, la parella dels
gegants ha evolucionat i ha
Redacciócanviat el modelat, el pintat de
les cares, els turbans i els ves-
tits, sobretot, el de la geganta.
La seva imatge representa tant
una figura llegendària com la
voluntat universalista dels reu-
sencs de començaments del
segle XIX quan van idear les
figures dels gegants que re-
presentessin els diferents con-
tinents del món.
La imatge de la geganta representa
una figura llegendària
Els gegants Moros eren els representants del continent asiàtic fins que més tard van aparèixer els Japonesos. Llavors, els Moros van passar a representar el continent africà.
Foto
Nie
pce/
Arxi
u IM
ACFo
to N
iepc
e/Ar
xiu
IMAC
Si saps que necessites ajuda
Psicodiagnòstic • Psicoteràpia • Teràpia de parella • Sexologia
Dirigit per Miquel Alcaraz Fernández.Més de 20 anys d’experiència
Els gegants Indis, com els Moros i els Vitxets, daten del se-gle XIX o començament del XX. Les fonts documentals afir-men que van ser estrenats el 1805 en motiu de les festes de col·locació de la primera pedra del canal de Reus a Salou, però potser ja existien d’abans. La seva estètica recorda la visió que es tenia dels nadius nord-americans del voltant del 1800. Els gegants Indis són, a banda dels més alts i els més pesants de la colla (havien arribat a pesar 100 quilos cadascun), dels més emblemàtics.
Es diu que la figura de l’Indi amb el braç al darrere – parant la mà a l’esquena – justifica una dita “fer com el gegant indi” que fa referència a rebre comissions o suborns d’amagat.
D’altra banda, el dit del gegant indi és emblemàtic per a molts reusencs i reusenques, que any rere any, quan els ge-gants surten al carrer, van a tocar-li el dit.
Redacció
Foto
Nie
pce/
Arxi
u IM
AC
Els gegants Japonesos es van
estrenar l’any 1956 en la cele-
bració del 150è aniversari dels
gegants “vells”, que en aquella
època eren els Vitxets, Moros i
Indis al Reus Deportiu. A la inau-
guració es va fer una concen-
tració de gegants d’arreu de la
província.
La seva creació respon al fet que
al llarg del segle XIX hi havia ha-
gut la voluntat de completar la
comparsa gegantera, ja que hi
havia la necessitat d’una quarta
parella asiàtica perquè els Mo-
ros -que en un principi havien
estat considerats com la parella
representant del continent asià-
tic- es van considerar represen-
tants del continent africà.
Aquesta quarta parella es va
consolidar gràcies a una subs-
cripció popular amb Ràdio Reus
de la qual es van reunir 17.000
pessetes que van fer possi-
ble tirar endavant la parella de
gegants Japonesos. La tasca
s’encomanà a l’escultor reusenc
Ramon Ferran.
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014VIU Reus | 54
Redacció
Els japonesosLa quarta parella que representa el continent asiàtic
Vernet-Navarro, assessors immobiliarisVernet-Navarro obrí les seves portes l’octubre del 2013, amb la finalitat de donarals seus clients un servei proper i de confiança a l’hora de comprar, vendre o llogar el seu habitatge.
de satisfer.
Com treballeu per aconseguir
aquest èxit? Per a nosaltres la
clau sens dubte és la confiança
que genera treballar dia a dia
i conjuntament amb el client,
Oferim al propietari diferents
opcions per comercialitzar el
seu habitatge, l’ajudem a triar
la millor opció proporcionant-li
tota la informació que sigui ne-
cessària, ens agrada compar-
tir també els habitatges amb
altres agències amb les que
tenim una estreta col·labora-
ció dins del grup ACORDIA, on
gaudim d’una important bossa
de compradors en actiu, en de-
finitiva la clau és la confiança i
la seguretat que li transmetem
al client.
Carretera de Castellvell
Parc dels Lledoners
Zona Mas Miarnau
Casa adossada
249.000 €
Casa adossada amb jardí
220.000 €
Habitatge exclusiu
256.000 €
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014VIU Reus | 56
Els primers gegants negres es
van estrenar el 1977 al Reus De-
portiu. Tot i així, al cap de pocs
anys van aparèixer els primers
defectes de construcció i amb el
temps es van necessitar noves fi-
gures que els substituïssin. L’any
1989 va ser la darrera vegada
que els gegants negres van sortir
al carrer, ja que després van ser
desats al Museus de Reus. Els
gegants negres no representa-
ven la noblesa de la raça com sí
que ho representaven la resta de
parelles de gegants, i potser per
això mai van acabar d’agradar
als reusencs i reusenques.
Els negresEls representants d’Oceania
Redacció
Foto
s N
iepc
e/Ar
xiu
IMAC
Foto cedida per la Colla Gegantera on s’hi veuen els gegants Negres antics
Els 2ns gegants negres van sorgir doncs, arran del mal estat dels
vells. Per tal d’involucrar la ciutadania en el projecte, la Colla Gegan-
tera i l’associació Carrutxa van engegar la campanya “Negres i Nous”
per aconseguir que la nova parella pogués ser una realitat gràcies a
l’aportació de Ràdio Reus, de totes les entitats reusenques i de tots
els col·laboradors de la campanya popular; a més del Carrasclet i la
geganta Índia.
ESTIU 2014PER A NENS
MATINS DE TEATREDe l'1 de juliol al 22 d'agost
De dilluns a divendres de 9 a 13 hEntrada a partir de les 8 i recollida fins les 14 h
Preu: 42 € setmana (38 € de l’1 al 4 de juliol)Professor: Toni Guillemat
PER A JOVESCIRC I TEATRE
De l'1 de juliol al 22 d'agostDe dilluns a divendres de 17 a 21 h
Preu: 42 € setmana (38 € de l’1 al 4 de juliol)Professors: Marc Micheo i Lluís Graells
PER A ADULTSCOMMEDIA DELL’ARTE
De 14 de juliol a l’1 d'agostDe dilluns a divendres de 19 a 22 h
Preu: 155 €Diversos professors
Inscriu-te ja a :Giny, Centre de les Arts Gestuals i del Circ de Reus
Carrer de Pere Cavallé Llagostera, cantonada c. AstorgaJust al costat de l’Institut Josep Tapiró
Línies de bus: L10 (Barri Gaudi) i L11 (Plaça de les Oques)Telèfon: 977 010 284 - Mòbil: 651 87 47 87 - Email: [email protected]
Grups reduïts de 10-12 persones
Apunta't la setmana que vulguis
facebook.com/elginy.reus @GinyReusginyreus.cat
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014
El Ball de Diables de Reus
compta amb diferents sec-
cions: els Diables, la Cabra, el
Drac, els Bitllers, els Tabalers,
la Batucada Tokatrons, els Dia-
bles Infantils, el Drac Petit i la
Cabra petita. Tot i que va néixer
l’any 1981 -primer dins de la
Carrutxa i deu anys més tard
es van independitzar- compta
amb referències històriques
des de 1771. La primera colla va
ser la Cabra i un any més tard
els Diables. Actualment El Ball
de Diables té 300 socis, i el nú-
mero de diables varia d’any en
any. Roger de la Cruz en forma
part des que tenia 3 anys.
Què representa El Ball de Dia-
bles i quina és la seva contri-
bució a la Festa Major? Per no-
saltres formar part d’El Ball de
Diables és seguir una tradició.
Any rere any observem orgu-
llosos com la plaça cada vega-
da està més plena quan fem el
nostres espectacles, especial-
ment, la carretillada. Això ens
anima cada any a seguir treba-
llant en les nostres actuacions.
Com viviu la Festa Major? Sant
Roger de la CruzCap de Colla d’El Ball de DiablesEl Roger la defineix com una colla tradicional a qui li agrada innovar dins de la tradició. Diu que per ser un Diable se n’han de tenir moltes ganes i respecte, però no por.
Anna EscolàPere per nosaltres té molta im-
portància i ho vivim amb molta
intensitat, però les festes que
tenen més sentit per nosaltres
són les de Misericòrdia. Hem
de tenir en compte que abans
només actuàvem per Miseri-
còrdia, ja que per Sant Pere
només fa 8 anys que ho fem. En
canvi, hi ha referències de sor-
tida dels Diables per Misericòr-
dia des de finals del segle XVIII.
Així doncs, la nostra verdadera
vinculació històrica i emocional
és per aquestes festes.
Quines actuacions feu per
la Festa Major de Sant Pere?
Comencem amb la cercavila de
foc de la nit de Sant Joan. Des-
prés el dia 27 surten els Diables
petits, el dia 28 fem l’anada i
tornada de Completes i el dia
29 comencem ben d’hora amb
les matinades, després de la
tronada fem l’encesa de lluï-
ment, a la tarda a la processó i,
finalment, la carretillada. Cada
any la fem diferent.
Com s’innova? La carretillada
és l’espectacle en el qual més
podem innovar, de fet cada any
és diferent, i també en l’encesa
del Drac. Ara mateix, portem
treballant en la carretillada
d’enguany des del mes de març.
Comencem prenent nota dels
anys anteriors i sempre la co-
mencem i l’acabem d’una ma-
nera diferent. També permeten
innovar molt els “lliures”, els qui
es posen al mig de la colla tirant
carretilles. I és que som una co-
lla tradicional però ens agrada
innovar dins de la tradició. Una
altra de les coses que hem fet va
ser tirar endavant el Ball de Sant
Miquel a Misericòrdia.
Molts Diables infantils passen
als Diables adults? Sí, molts.
De fet, molts caps de colla ac-
tuals de les diferents seccions
venen dels infantils. Podríem
dir que “tenim pedrera”.
Què s’ha de tenir per ser un
Diable? Moltes ganes. Hi ha
molts diables infantils que co-
mencen amb por, però, quan
veuen que no passa res, s’ani-
men. L’únic imprescindible,
doncs, és tenir-ne moltes ga-
nes. Sempre diem que s’ha de
tenir respecte, però no por. I si
a algú no li ve de gust fer actua-
cions de foc, doncs pot tocar el
tabal. Hi ha lloc per a tothom
perquè fem moltes activitats.
Quina acceptació ha tingut el
Drac? Nosaltres diem que és
l’animal simpàtic de la casa. Els
nens s’hi apropen molt, els hi
agrada molt.
Teniu prevista alguna nove-
tat de cara a les festes d’en-
guany? Com que nosaltres se-
guim l’estil de diables del Baix
Camp i Priorat i, com marca la
tradició anem amb vestits de
fons blanc, vermell o verd i amb
el civader (la bossa on portem
les carretilles), enguany vam
decidir fer una trobada de Dia-
bles amb civader .
Com veieu el seguici festiu?
Tenim una gran Festa Major
i un seguici festiu envejable.
L’única crítica que tenim és que
tot el que s’incorpora nou està
orientat a la canalla. Hi trobem
a faltar activitats orientades als
joves perquè puguin participar
més al seguici.
Què recomanaríeu a les per-
sones que vulguin sumar-se
i participar a l’actuació dels
Diables? Pels qui vulguin parti-
cipar al correfoc, a part de tenir
una actitud responsable, han de
dur roba de cotó, mocadors, ba-
rrets de palla, roba vella ( si pot
ser texans) i sabates tapades.
Com us financeu? Rebem una
subvenció per part de l’Ajunta-
ment, però, bàsicament, grà-
cies a les quotes dels socis i als
espectacles.
“Formar part d’El Ball de Diables és seguir una tradició”
VIU Reus | 58
El Pla PIVE 5 no durarà per sempreAprofita els descomptes de Ford
FORD FOCUSAmb Motor EcoBoost
per 12.990€*
NOU FORD FIESTAAmb Connectivitat Total SYNC
per 8.590€*
FORD KAAmb Auto Start-Stop
per 5.990€*
Reus CarConcessionari Oficial
C/Cambrils,s/n • 977 751 500(Obert també dissabtes matí)
Festa Major de SANT PERE 2014
El Carrasclet va néixer de la
iniciativa popular l’any 1985
i és l’únic gegant que sense
pertànyer als Gegants de Reus
participa en els seguicis de les
dues festes majors de la ciutat.
Desfila amb la resta de seguici
des de principis de la dècada
dels anys 90.
Representa un personatge his-
tòric i reivindicatiu, Pere Joan
Barceló i Anguera, anomenat
“El Carrasclet” (Capçanes,
1682). De professió era carbo-
ner, i lluità durant tota la Gue-
rra de Successió a les files de
l’arxiduc Carles d’Àustria. Aca-
bada la guerra i amb el grau de
capità, es retirà de nou al seu
ofici. Després d’un petit inci-
dent amb un oficial borbònic,
hagués de fugir. Aixecà una
partida amb la qual reprengué
de nou la lluita per restablir les
llibertats catalanes que havien
estat suprimides per Felip V.
L’any passat, el Seguici Popu-
lar de Barcelona va visitar la
Festa Major de Reus després
que anteriorment, el Seguici
de Reus hagués visitat la ciutat
comtal amb motiu de les festes
de Santa Eulàlia. En el marc
d’aquesta visita, la geganta
que representa Elisabet Cris-
tina de Brunsvic-Wolfenbüttel
va acompanyar el gegant Ca-
rrasclet. Elisabet Cristina (1691
-1750) era l’esposa del rei Car-
les d’Àustria, i va concedir -en
nom l’arxiduc- el títol de ciutat
a Reus l’any 1712 durant la Gue-
rra de Successió.
El gegant CarrascletRepresenta un personatge històric i reivindicatiuEl Carrasclet és el gegant més nou i representa el personat-ge històric Pere Joan Barceló, anomenat “El Carrasclet”. Tam-bé és el més alt, i impressio-na quan el veiem al costat del Vitxet i la Vitxeta, la 1ª parella de gegants de la ciutat que, en comparació amb la resta, són els més baixets.
Redacció
Juny 2014VIU Reus | 60
Foto
s N
iepc
e/Ar
xiu
IMAC
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014VIU Reus | 62
Ball
de P
rim
s: F
oto
Nie
pce/
Arxi
u IM
AC
El Ball dePastorets
El Ball de Pere Joan Barceló
El Ball de Prims
Redacció Redacció
Redacció
Els estudiosos li atorguen un sentit religiós ja que el relacionen amb
les representacions nadalenques dels pastors, i també s’ha presen-
tat com una variant del ball de bastons ja que tots dos tenen l’acció
dels picaments amb els pals. El Ball es va incorporar al seguici de
la Festa Major l’any 2010, tot i que s’havia estrenat en format petit
l’any 2007 a la Festa Major Petita. Va a càrrec de la Coordinadora de
Danses Tradicionals de Reus.
Fa pocs anys que la Festa Major incorpora, com a ball parlat, una
peça de nova creació: el Ball de Pere Joan Barceló, el qual recrea
la figura del guerriller, conegut com a Carrasclet. Al ball hi surten
la seva dona, Pepeta Figueres, i els companys de lluita, entre altres
personatges, amb indumentària pròpia del segle XVIII i utilitzant re-
produccions d’una arma de l’època. També hi figura un diable, com
s’acostumava a fer en els balls parlats.
L’estètica de la dansa i la melodia recorden antics balls. Encara
avui no se sap d’ on prové el seu nom ni a què es refereix. La parau-
la prim, en català antic, significa primer. L’any 1992 es va incorporar
al seguici de la festa major reusenca, ballat per membres de la Co-
ordinadora de Danses Tradicionals de Reus, amb una coreografia
del folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia.
Tot i així, anteriorment havia sortit d’altres vegades. La seva indu-
mentària és molt vistosa, de colors vius, amb unes cintes de colo-
raines que pengen del capdamunt d’un cucurutxo llarg que els ba-
lladors porten al cap. D’aquest cucurutxo també els cau una xarxa
fins a mig cos.
A les mans i als peus porten un munt de picarols que piquen al rit-
me de la música. La tonada tradicional va ser recollida al segle XIX.
Consum de combustible (l/100 km): ciutat: 7.7 - 6.3 / carretera: 5.6 - 5.0 / mixt: 6.1 - 5.7; emissions de CO2 (combinat): 159 - 149 g/km. Les xifres no es basen en les específiques emissions o consum de combustible d’un sol vehicle, no formant part de cap oferta, i s’ofereixen únicament amb finalitats comparatives entre diferents models de vehicles. *Exemple de Finançament per a un Clase V 200 CDI Largo PVP 39.843,03 € (IVA, Impost de matriculació i transport inclosos. Despeses de prelliurament no incloses.) amb les facilitats del programa Alternative de Mercedes-Benz Financial Services España, E.F.C., S.A., vàlid per a sol·licituds aprovades fins al 31/08/2014 amb contractes activats i vehicles matriculats fins al 30/09/2014 . Per 365,00 € al mes en 36 quotes i una quota final de 19.666,82 €, entrada 10.626,47 €, TIN 4,75%, comissió d’obertura 873,58 € (2,99%). TAE 6,18%. Preu total a terminis 44.306,86 €. ** Hi ha 3 possibilitats per a la última quota: canviar el vehicle, tornar-lo (sempre que es compleixin les condicions del contracte), o adquirir-lo pagant la última quota. (1) Acord de Servei Excellent de Mercedes-Benz España S.A., que ofereix tots els manteniments necessaris segons el pla prescrit pel fabricant, reparacions necessàries per avaria o fallades de producte i la substitució de peces de desgast (pastilles, discs, embragatge, etc.), a més del Servei de Mobilitat Europea amb assistència en carretera 24H. L’import presentat correspon a una quota fixa mensual IVA inclòs que cal pagar durant el període total contractat.
Per a CEO i Mares.
Descobreix una nova dimensió de la versatilitat: amb una configuració de seients variable de fins a vuit places, el nou Clase V està preparat per al ritme familiar i, gràcies al
seu exclusiu disseny interior, també per a les altes exigències del món executiu. Descobreix més sobre el teu nou company a www.mercedes-benz.es/nuevo-v
Acord de Servei Excellent 32 €(1)
36 mesos/45.000 km finals
Clase V 200 CDI Largo
al mes en 36 quotes365 €*Entrada: 10.626,47 €
Quota Final: 19.666,82 €**TIN 4,75%TAE 6,18%
Nou Clase V. Tan gran com la vida.
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014VIU Reus | 64
El Ball de Cavallets està documentat a Reus des del 1620, i va ser a
partir dels inicis del 1.700 quan la seva participació va ser constant.
El Ball va desaparèixer de les festes locals a meitats del 1.800, i es va
reincorporar a la Festa Major el 1988 per iniciativa del Col·lectiu Reu-
senc d’Activitats Culturals (CRAC). Els cavallets són obra de l’escultor
reusenc Manel Llauradó i la música ha estat composada per Daniel
Carbonell a partir de la melodia tradicional. Al ball, quatre genets cristi-
ans s’enfronten a quatre genets moros. A la dansa també hi participen
l’àngel i el macer.
Ball de Cavallets
Ball de Galeres
Les fonts documentals apunten que aquesta dansa està vinculada a
antics rituals agràries, a la verema, alguns el vinculen a les festes de
tardor, d’altres de la primavera...el que sí que destaquen és que l’ús de
cercolets i arcs és comú a diversos països d’Europa en ritus de pas –
com els casaments – i altres cerimònies festives.
A Reus està documentat al segle XVIII, tot i que les fons assenyalen
que probablement ja s’havia ballat abans. Es va reincorporar al seguici
reusenc l’any 1996 a càrrec de la Coordinadora de Danses Tradicio-
nals de Reus a partir del treball de recuperació del folklorista Josep
Bargalló.
Les seves balladores van vestides amb brusa i pantalons blancs, mo-
cador creuat al pit i al cap, faldellí verd o vermell, picarols a les cames,
espardenyes amb vetes i un cèrcol guarnit amb flors. Una formació de
grallers acompanyen musicalment el ball.
És una dansa que figura l’enfrontament entre quatre naus cristianes i
quatre turques que els balladors porten penjades a mig cos. A la dan-
sa hi participen també un àngel i un diable, símbols del bé i del mal.
S’explica que el ball es va crear per commemorar la victòria de la flota
cristiana a la batalla de Lepanto. Els balladors porten pistoles amb les
que disparen a la part final de la dansa.
L’Entitat és la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. Van
acompanyats d’una cobla de Ministrers.
Redacció Redacció
Redacció
Ball de Cercolets
Ball
de C
erco
lets
: Fo
to N
iepc
e/Ar
xiu
IMAC
Consum de combustible (l/100 km): ciutat: 7.7 - 6.3 / carretera: 5.6 - 5.0 / mixt: 6.1 - 5.7; emissions de CO2 (combinat): 159 - 149 g/km. Les xifres no es basen en les específiques emissions o consum de combustible d’un sol vehicle, no formant part de cap oferta, i s’ofereixen únicament amb finalitats comparatives entre diferents models de vehicles. *Exemple de Finançament per a un Clase V 200 CDI Largo PVP 39.843,03 € (IVA, Impost de matriculació i transport inclosos. Despeses de prelliurament no incloses.) amb les facilitats del programa Alternative de Mercedes-Benz Financial Services España, E.F.C., S.A., vàlid per a sol·licituds aprovades fins al 31/08/2014 amb contractes activats i vehicles matriculats fins al 30/09/2014 . Per 365,00 € al mes en 36 quotes i una quota final de 19.666,82 €, entrada 10.626,47 €, TIN 4,75%, comissió d’obertura 873,58 € (2,99%). TAE 6,18%. Preu total a terminis 44.306,86 €. ** Hi ha 3 possibilitats per a la última quota: canviar el vehicle, tornar-lo (sempre que es compleixin les condicions del contracte), o adquirir-lo pagant la última quota. (1) Acord de Servei Excellent de Mercedes-Benz España S.A., que ofereix tots els manteniments necessaris segons el pla prescrit pel fabricant, reparacions necessàries per avaria o fallades de producte i la substitució de peces de desgast (pastilles, discs, embragatge, etc.), a més del Servei de Mobilitat Europea amb assistència en carretera 24H. L’import presentat correspon a una quota fixa mensual IVA inclòs que cal pagar durant el període total contractat.
Per a CEO i Mares.
Descobreix una nova dimensió de la versatilitat: amb una configuració de seients variable de fins a vuit places, el nou Clase V està preparat per al ritme familiar i, gràcies al
seu exclusiu disseny interior, també per a les altes exigències del món executiu. Descobreix més sobre el teu nou company a www.mercedes-benz.es/nuevo-v
posturals | Fibomialgia | Infertilitat | Problemes de pes Pors i malsons | Problemes de relació | Dificultat de
concentració | Baix rendiment escolar i altres
Festa Major de SANT PERE 2014
Juny 2014VIU Reus | 68
Aquest ball és una de les danses més antigues de Catalunya i a
Reus es va recuperar per la Festa Major de Sant Pere l’any 1961. Els
balladors porten uns pals de fusta que colpegen entre ells o també
al terra tot portant el ritme de la música. L’entitat que ho organitza
és el Ball de Bastons de l’Esbart de Sant Llúcia i el Ball de Bastons
de l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc.
Els components han de ser un mínim de vuit balladors, i van vestits
amb espardenyes, picarols a les cames, calça curta, camisa, faldellí
i mocadors, un al cap i un altre creuat al pit de colors vius. L’acom-
panyament musical va a càrrec d’un grup de grallers.
Aquest ball és dels més vistosos del seguici i, segons apunten les
fonts documentals, té força relació amb una festa de la primavera,
la de l’arbre de maig. El pal que aguanta el dimoni té un pom de flors
a la part més alta, i d’ allí surten les cintes amb les què ballen les
gitanes. La dansa consisteix en anar trenant i destrenant les cintes
al so de la música interpretada per les gralles.
El Ball va a càrrec de la coordinadora de Danses Tradicionals de Reus,
i el ball el componen vuit gitanes i un diable. El vestuari és una faldilla
de volants de colors vius, mantell i gorro. El diable va vestit a l’estil del
Ball de Diables. Els complements del vestuari és un pal amb cintes de
color groc i vermell amb un pom de flors i castanyoles.
La dansa es reincorporà al seguici festiu reusenc de festa major el
1982, ballada per noies.
Ball de Bastons
Ball de Gitanes
Redacció
Redacció
Foto
Nie
pce/
Arxi
u IM
AC
Foto
Nie
pce/
Arxi
u IM
AC
VIU Reus | 70
Quines oportunitats de tre-
ball real ofereixen els futurs
projectes a l’entorn de PortA-
ventura? Amb 4.500 milions
d’euros d’inversió, tindran un
gran impacte econòmic per al
territori. En el terreny laboral,
als llocs de feina directes s’hi
hauran d’afegir els indirectes
fruit de la desestacionalitza-
ció turística que comportaran
aquests nous projectes. Es
tracta de transformar una des-
tinació turística europea en una
de mundial.
En quina mesura és una ga-
rantia de feina per als aturats
i aturades de la demarcació?
Inversions d’aquest tipus afavo-
reixen, sobretot, els habitants
dels territoris més propers, on
el sector turístic i de serveis té
un pes molt destacat.
Quins són actualment els
mercats més interessats i in-
teressants pel territori a nivell
turístic? A la Costa Daurada i
les Terres de l’Ebre, el mercat
domèstic és molt important.
Avui els clients que arriben
de Catalunya o del conjunt de
l’Estat suposen un 47% de la
nostra demanda. És un fet,
però, que el nostre sector té
una clara orientació també
cap a l’exterior i, per tant, els
mercats internacionals esdeve-
nen clau. I ho han estat encara
més quan ens hem trobat amb
greus dificultats davant el mer-
cat domèstic a causa de la crisi
econòmica. Des d’aquest punt
de vista, els nostres principals
mercats emissors són Rússia,
Viu ReusFrança, el Regne Unit i, a una
mica més de distància, Holan-
da, Alemanya, Bèlgica i Irlanda.
Per quina raó el turisme ca-
talà i provinent de la resta de
l’Estat espanyol està remun-
tant? Ho hem detectat ja així
durant aquesta darrera Setma-
na Santa. També ens arriben in-
dicadors a través d’operadors
turístics convencionals i on line
que ens fan veure que hi ha
símptomes clars de recupera-
ció del consum de lleure. L’ex-
plicació que hi trobem només
és un canvi en la percepció de
confiança entre els consumi-
dors que fa que la contenció
existent en els darrers temps
comenci a canviar de tendència.
Quines previsions turístiques
es fan des de la Diputació per
aquesta temporada d’estiu?
En general, el sector es mostra
confiat i amb un grau moderat
d’optimisme. Fins i tot en els
anys més durs de la crisi l’acti-
vitat ha estat prou satisfactòria,
i això explica la fortalesa, capa-
citat d’adaptació i la competiti-
vitat del nostre sector. Pel 2014
esperem un bon comporta-
ment de mercats com el català,
l’espanyol, el britànic (afavorit
pel canvi de la lliura), el francès
i l’alemany. Veurem contenció
en el mercat belga i holandès i
una certa tendència a la baixa
pel que fa al mercat rus a causa
de la devaluació del ruble al llarg
dels darrers mesos.
Pel que fa a l’àmbit econòmic,
quines iniciatives du a terme
actualment la Diputació per
promoure l’ocupació a la de-
marcació? Conscients de la
necessitat de fer front a la crisi
social que encara afecta la nos-
tra societat, a la Diputació de
Tarragona impulsem múltiples
iniciatives de caràcter laboral
i formatiu. Una de les més re-
cents és el Pla de Foment de
l’Ocupació 2014, que abasta
les deu comarques de la de-
marcació i dóna continuïtat a
les mesures empreses els anys
anteriors. El pla es desglossa en
els plans d’ocupació comarcals,
destinats al condicionament
d’entorns naturals i urbans a
través d’accions que aniran des
del manteniment i adequació
de camins fins a l’arranjament
de mobiliari urbà. Aquest pla
contribuirà a donar resposta a
les elevades taxes d’atur exis-
tents en general, i en particular
a la demarcació de Tarragona.
L’edifici de la Diputació situat
entre els carrers del Vent i de
Sant Jaume és a punt d’acollir
la nova seu de l’Escola d’Art i
Disseny de la institució i part
de l’Escola de Música. Quin ha
estat el motiu d’aquest canvi
d’ubicació? El nou edifici, amb
superfície total de 2.387,72 m²
i pràcticament enllestit, dóna
resposta a les necessitats d’es-
pai dels estudis d’art i disseny i
de música, al mateix temps que
racionalitza recursos i seus de
la Diputació i hi aporta nous i
clars avantatges. Pel que fa a
l’Escola d’Art i Disseny, ubica-
da des de fa anys al passeig de
la Boca de la Mina, retorna a
la seva ubicació original, en un
espai totalment nou, modern
i molt cèntric, fet que li atorga
una major presència i visibilitat.
Festa Major de SANT PERE 2014
Exerceix el càrrec des del 2007 i és alcalde de Vila-seca des del 1993. Conseller nacional de CDC des del 2003, va ser di-putat al Parlament de Catalunya en la 7a i en la 9a legislatura
Josep Poblet President de la Diputació de Tarragona
VIU Reus | 71
Festa Major de SANT PERE 2014
Quant a l’Escola i Conservatori
de Música, permet desconges-
tionar les dependències del Pa-
lau Bofarull, que s’havien que-
dat petites. Tots aquests canvis
esdevenen molt importants
amb vista al creixement del
nombre de persones que es pu-
guin interessar pels estudis ar-
tístics i musicals que oferim. El
fet de compartir espai farà pos-
sible la interrelació d’activitats
conjuntes de música i art. Cal
destacar també la recuperació
d’un edifici emblemàtic al centre
de la ciutat, així com la vitalitat
que l’activitat docent aportarà a
l’històric barri del Carme.
Quins altres projectes du a
terme la Diputació actualment
a la ciutat de Reus en matèria
cultural? A banda dels anterior-
ment esmentats, la nostra insti-
tució gestiona a la ciutat el Col-
legi Públic d’Educació Especial
Alba, el qual també és objecte
d’inversions any rere any per
tal de dotar-lo dels serveis que
necessita. D’altra banda, la nos-
tra principal seu institucional a
Reus, el Palau Bofarull, compta
permanentment amb una ex-
tensa oferta cultural pluridis-
ciplinar oberta a la ciutat. Per
posar un exemple, l’any passat
s’hi van organitzar una dese-
na d’exposicions pròpies i una
desena més corresponents a
altres entitats, actes als quals
cal sumar-hi les audicions, els
concerts i les altres activitats
organitzades per l’Escola i Con-
servatori de Música de Reus.
Tot plegat ha representat una
xifra de prop de 25.000 visi-
tants, que dóna fe de la pro-
jecció del Palau Bofarull com a
focus cultural i social de primer
ordre. Així mateix, la Diputació
s’ha compromès amb la ciutat
de Reus a garantir el suport
econòmic per a la celebració
dels anys Fortuny, Tapiró i Prim,
i el suport a múltiples instituci-
ons, com per exemple el Centre
de Lectura. Reus és clarament
un dels àmbits prioritaris i es-
tratègics de la nostra actuació
territorial.
VIU Reus | 72
PUBLIREPORTATGE LA MARTINA
Cuinar, cantar, fer manualitats,
escoltar contes... Qualsevol
ocasió és bona per a que els
més petits aprenguin anglès. És
per això que aquest estiu, l´es-
cola La Martina de Reus, Tarra-
gona i Cambrils tornarà a oferir
les ja conegudes Fun Weeks de
Kids&Us.
Les Fun Weeks són setma-
nes temàtiques d’immersió
lingüística total en anglès. En
aquestes, els nens i nenes fan
diferents activitats lúdiques
al voltant d’un tema central.
L’aprenentatge es fa seguint el
mètode Kids&Us, un sistema
innovador i exclusiu que repro-
dueix el procés d’adquisició
de la llengua materna. Amb el
nostre mètode els nens s’in-
trodueixen en el nou idioma de
manera natural i, gairebé sense
adonar-se’n, aprenen nou vo-
La Martina Kids&Us aposta per l’aprenentatge natural de l’anglèsLes Fun Weeks permeten que nens i nenes d’entre 3 i 10 anys gaudeixin de les vacances a la vegada que aprenen o perfeccionen un nou idioma
www.lamartinaschool.com
cabulari i interioritzen expres-
sions i estructures gramaticals
en anglès.
La Martina Kids&Us ofereix les
Fun Weeks durant tot el mes
de juliol a Tarragona i fins el 8
d´agost a Reus. El centre esco-
llit per a realitzar-les són La Sa-
lle Tarragona, i a Dia de Granja.
Els espais escollits per a realit-
zar-les són: La Salle Tarragona i
Dia de Granja. Les instal·lacions
on es realitzaran els casals són
molt adients, ja que l´entorn
natural i l´espai són una prio-
ritat pel bon desenvolupament
del casal. Les Fun Weeks estan
adreçades a nens d’entre 3 i
10 anys, sigui quin sigui el seu
nivell d’anglès, ja que l´objec-
tiu no és més que la compren-
sió, l´expressió i la interacció
oral d’aquests nens i nenes.
Aquests es dividiran per grups
d’edat, amb un nombre redu-
ït d´alumnes per professor.
D’aquesta manera, es garanteix
un correcte seguiment i es faci-
lita la interacció per part de tots
els membres del grup.
Les activitats tenen lloc al llarg
del matí i, per a aquells que es
queden a dinar, també n’hi hau-
rà a la tarda. Els nostres casals
inclouen des d’activitats de psi-
comotricitat fins a manualitats,
danses, cançons, contes o un
mercat simulat en què els nens
hauran de comprar el seu es-
Les Fun Weeks són setmanes temàtiques d’immersió lingüística
total en anglès
morzar amb una moneda crea-
da especialment per a l’ocasió.
A més, al llarg de la setmana,
els nens i nenes prepararan un
petit espectacle on gaudiran de
manera lúdica i espontània del
seu aprenentatge.
Les Fun Weeks permeten als
més petits gaudir de l’estiu a
la vegada que aprenen o per-
feccionen un nou idioma. A tot
Europa ja hi ha més de 40.000
nens aprenent anglès amb
metodologia Kids&Us, un
mètode nascut ara fa 11 anys i
que ha suposat una autèntica
innovació respecte el sistema
tradicional d’aprenentatge. Se-
gons un estudi de la Universitat
de Barcelona, els nens que han
après anglès a Kids&Us tenen
millors competències en voca-
bulari, gramàtica, pronuncia-
ció, comprensió oral i escrita
que els que ho han fet seguint
el mètode tradicional.
Us convidem a formar part d´a-
questes petites i intenses Fun
Weeks que us faran viure histò-
ries quasi reals en un marc di-
vertit, social i encisador, i tot en
una llengua vehicular, l´anglès.
Juny 2014
Març-Abril 2014
kidsandus.es
La Martina - La Salle Tarragona
Tarragona-Reus-Cambrilswww.lamartinaschool
Juny 2014VIU Reus | 74
Festa Major de SANT PERE 2014
Castells Les exhibicions castelleresdels Xiquets de Reus
Àliga Representa el poder i té un lloc d’honor dins del seguici
El culte a Sant Pere ens ar-riba des dels primers reu-sencs del segle XII. La devo-ció també ha deixat senyal a la toponímia dels carrers de la ciutat.
La diada de sant Pere i de sant Pau, el 29 de juny, es començà a celebrar a Reus des del mateix moment de la fundació, al segle XII. De fet, el temple inicial que s’erigí a la vila a la segona meitat del segle XII li fou dedicat.
Els reusencs medievals ja eren devots de sant Pere. A les darreries del segle XV es va fer un nou temple prioral perquè els veïns de Reus ja no hi cabien al vell. El nou fou posat -de la mateixa manera que l’antic- sota l’advocació de Sant Pere com el nou re-taule de l’altar major.
La devoció a sant Pere tam-bé ha deixat prou senyal a la toponímia ja que un dels primers carrers de la vila del qual se’n coneix el nom
De fet, el bust reliquiari de Sant Pere Apòstol va re-tornar el mes passat a l’es-glésia prioral de Sant Pere després dels treballs de res-tauració que li havien estat portats a terme. La peça, d’alt valor patrimonial i sim-bòlic per a la ciutat, havia sortit feia un any per sot-metre-la a tasques de recu-peració. El bust reliquiari de plata de 1696-1697 és obra de Francesc Via i va substi-tuir una talla de fusta molt semblant a l’anterior.
és precisament el de Sant Pere, el 1368. Encara avui en tenim una bona mostra: tenim la plaça, el raval, el carrer Alt i el Baix de Sant Pere, així com la travessia i el corredor, i encara el de Sant Pere Apòstol.
La imatge del sant era pre-sent en altres indrets, fora de la seva església i, tot i que a la Festa Major hi in-tervenen molts factors soci-als i lúdics que formen part del corpus festiu, el conjunt d’actes s’articulen al vol-tant de dos moments cab-dals relacionats amb Sant Pere: l’exposició pública de la seva imatge a l’ofici de Completes, i l’arribada de la seva imatge en processó davant de la Casa de la Vila. A l’actualitat, el reliquiari es guarda a l’altar major, sota la imatge de sant Pere in catedra, igualment encara tancat sota tres Claus.
Redacció
Sant PereEl Patró de la ciutat
Foto
Nie
pce/
Arx
iu I
MAC
El primer temple que s’erigí a la vila de Reus
en el segle XII fou dedicat a Sant Pere
PUBLIREPORTATGE PÀDEL AMB TU
VIU Reus | 77
Pàdelamb tuUn projecte esportiuintegrador
Dirigida per Albert Coscollola
Feixa, sense ànim de lucre, pre-
ten ser un referent a la demar-
cació de Tarragona tot fent arri-
bar l’esport del pàdel a totes les
persones amb una discapacitat
motora, sensorial, intel·lectual
o visceral .
Amb un eix “integrador espor-
tiu” molt marcat, vol establir un
segell molt clar de foment de la
integració esportiva a les per-
sones amb aquesta necessitat.
Això es fa mitjançant la pràctica
del pàdel (junt amb altres acti-
vitats) amb la finalitat única de
viure l’esport com a guia de les
seves vides i de les seves famílies.
Els objectius: A través dels
esdeveniments i la posada en
marxa de la nostra escola “Pà-
del Amb Tu” es vol aconseguir:
• Fomentar els hàbits psicomo-
trius , psicosocials i aplicar els
beneficis de l’activitat esportiva.
• Atendre les necessitats reals
d’aquest col·lectiu, tot facilitant
la seva integració en les millors
condicions d’ensenyament, co-
operació i afecte.
• Millorar la seva autonomia
pròpia tant individual com
col·ectivament per a la presa de
decisions diàries i una millora
de la satisfacció personal.
• Aplicar les metodologies d’en-
senyament necessàries per a
la millora del seu aprenentatge
individual, en parella, grupal, fa-
miliar i terapèutic.
L´Associació d´Esport adaptat de pàdel “Pàdel Amb Tu” i esport multilateral de Tarragona neix l’abril del 2014, amb l’objectiu d’integrar persones amb discapacitat mitjançant l’esport.
La posada en marxa: El 23 de
maig es posà en marxa L´As-
sociació tot col·laborant i mun-
tant activitats adapatdes de
pàdel amb una multitrobada a
l´IES Cal·lipolis i que organitza
el CET. En aquesta trobada as-
sistiren més de 130 participants.
Un dia per recordar.
El director tècnic Albert Cos-
collola comenta que ha vist
el seu somni i el del seu equip
fet realitat en una data per re-
cordar. En les instal·lacions del
Padel Indoor Reus es posà en
funcionament -el passat 24 de
maig- la primera i única esco-
la d’esport adaptat de pàdel a
la nostra demarcació. Amb un
total de 16 nens/es amb tota
mena de discapacitats s´incià
Es busca la integració del col·lectiu
discapacitat en les millors condicions
l’escola “Pàdel Amb Tu”. Els ho-
raris de l´escola són dissabtes
i diumenges de 15.00 a 19.00h.
Viabilitat de projecte futur.
L’Associació preten consolidar
l´escola de Reus fins al mes de
desembre, per després obrir la
segona escola de “Pàdel Amb
Tu” a la ciutat de Tarragona i
poc a poc anar-ho ampliant a la
resta de la província.
Recorregut: plaça del Mercadal, ca-rrer Major, plaça de Sant Pere, ca-rrer de les Peixateries Velles, carrer de l’Hospital, carrer de la Presó, plaça de la Farinera, carrer de San-ta Anna, raval de Santa Anna, plaça de Prim, carrer de Monterols i plaça del Mercadal.
4 Sopar popular de bou i arròs
Divendres 27 a les 22:30h, a la plaça d’Evarist Fàbregas, sopar popular de bou i arròs, el plat tradicional de la Festa Major, i el ball de revetlla a càrrec de l’Orfeó Reusenc. Coordina: Bou de Reus i Casal Despertaferro. Col·labora: Casa Borrull, Cal Pere Fruites, Forn Cabré, De Muller i Arròs Nomen.
5 Institut Pere Mata
La vigília de Sant Pere, el dissabte 28, visita teatralitzada a l’Institut Pere Mata, concert i vermut a les 12 del migdia. Per al públic en general. Imprescindible reservar prèviament.
1 Jornada de portes
obertes al Gaudí Centre
El Dimecres 25 de 10 a 13h i de 16 a 19h, jornada de portes obertes al Gaudí Centre amb motiu de l’ani-versari del naixement de l’arquitecte Antoni Gaudí. Visites cada hora. Im-prescindible reserva prèvia al telèfon Gaudí Centre 977 010 670.
2 Refugi de la patacada
Visites teatralitzades al refugi de la patacada els dies dimecres 25, di-jous 26 i divendres 27 de 19 a 21h. Visites amb un preu d’entrada de 3€ (i reduït de 2€) i aforament limitat. Venda d’entrades a la Botiga de la Casa Rull fins a una hora abans de l’inici de la visita.
3Cercavila
del Seguici Petit
El divendres 27 a les 6 de la tarda des de la Plaça del Mercadal amb la parti-cipació del Ball de Diables Infantil, el Drac Petit, la Cucafera Petita, els Na-nos Petits, la Mulasseta, els Vitxets, els Moros i els Indis Petits, el Ball de Pastorets Petits, el Ball de Cercolets Petits, el Ball de Bastonets de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Prims Petits, el Ball de Valencianets, el Ball de Gita-netes, l’Escola de Bastons de l’Orfeó Reusenc, la Canalla dels Xiquets de Reus i la Banda de Música Petita del Pare Manyanet. A més, aquest any, hi haurà la Cucafera Petita esperant una forta benvinguda.
Juny 2014VIU Reus | 78
Festa Major de SANT PERE 2014
Una proposta d’entre els més de 250 actes de la Festa Major
6 Cercavila
dels Gegants, els Nanos i l’Àliga
Dissabte 28 a les 5 de la tarda des de l’Ajuntament.
7Seguici Festiu
El mateix dissabte 28, seguici Festiu de la ciutat a les 8 del vespre a la Plaça Mercadal amb el Ball de Dia-bles, la Víbria, el Drac, el Basilisc, el Lleó, els Nanos, la Mulassa, els Ge-gants, el Carrasclet, el Ball de Pas-torets, el Ball de Pere Joan Barceló, el Ball de Galeres, el Ball de Cava-llets, el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el Ball de Mossèn Joan de Vic, el Ball de Gitanes, el Cos de Bastoners de l’Orfeó Reusenc, els Xiquets de Reus i l’Àliga, oferiran els seus balls, dan-ses i castells.
8La Tronada
La Plaça Mercadal tremola amb les Tronades de Festa Major. La primera tindrà lloc el dia de Sant Joan després del pregó de Festa Major. La segona, el dissabte 28 quan finalitzin les ba-llades de la tornada del Seguici i el tradicional pilar caminant de la Colla Castellera dels Xiquets de Reus des de la Prioral fins a la porta de l’Ajunta-ment. Aquesta tronada anirà seguida d’una intensa mostra pirotècnica a l’antiga. La tercera tindrà lloc el dia de Sant Pere a 2/4 de 12 del migdia a la Plaça Mercadal, acompanyada de l’actuació de lluïment dels grups festius de la ciutat. La darrera Trona-da esclatarà el mateix dia després de la processó solemne pels carrers del centre. Serà quan la imatge de Sant Pere se situï davant l’Ajuntament després de l’espectacular ballada dels grups festius, que esclatarà la darrera Tronada de la Festa Major
9Revetlles
Dissabte 28 a les 12h de la nit, gran Revetlla de Sant Pere a la Plaça Lli-bertat amb l’orquestra Cadillac. A la mateixa hora, Revetlla jove amb la Guetto Orquestra a la plaça de l’Al-calde Anton Borrell.
10Actuació
de lluïment
El dia de Sant Pere, diumenge, ac-tuació de lluïment dels grups festius de la ciutat a dos quarts de 12 del migdia a la Plaça del Mercadal. A la 1, a la mateixa plaça, quan finalitzi el Seguici, exhibició castellera dels Xi-quets de Reus. La colla castellera de la ciutat alçarà els seus millors cas-tells a plaça. La processó solemne té lloc aquest mateix dia a 2/4 de 8 del vespre pels carrers del centre.
Els 10 actes i activitats que no et pots perdre
Foto
ced
ida:
Ant
oni V
ecia
na
Juny 2014VIU Reus | 80
Festa Major de SANT PERE 2014
La reusenca Colla del Bou va néixer fa 10 anys i en fa 6 va recuperar
el “Bou i arròs”, un menjar tradicional i patrimonial de la ciutat que
té els seus orígens al segle XV. La recepta actual és de la cuinera
reusenca Mariona Quadrada i, gràcies a la iniciativa de la Colla del Bou,
el Bou i arròs s’ha convertit en el plat de referència de les festes i s’ha
recuperat aquesta tradició tan antiga. Molts bars i restaurants de Reus
l’inclouen als seus plats al voltant de les festes i també es pot adquirir
el bou i arròs en llauna a la botiga de la Festa Major. Hi ha molts colma-dos i comerços de la ciutat que en venen durant tot l’any.
Menja’t la FestaLa gastronomia de la Festa Major El Bou i arròs és el plat de les festes i, el masclet, la beguda. També ho és el vermut, una de les begudes més emblemàtiques, reconegudes i amb més tradició de Reus
Un altre dels menjars que no pot faltar a taula aquestes festes són
les típiques coques de Sant Joan, la coca amb cireres o la coca amb
recapte. Pel que fa a la beguda, el masclet i el vermut en són els prota-
gonistes. El masclet consisteix en un combinat a parts iguals de Plim
(beguda de fruites) i vermut Miró, tot i que cadascú se’l pot combinar
com ho prefereixi. Aquesta beguda es pot assaborir en diferents esta-
bliments durant tots els dies de les festes.
Redacció
Juny 2014
Festa Major de SANT PERE 2014
VIU Reus | 81
Pel que fa al vermut, el “Vermut de Reus” es va començar a ela-
borar a la ciutat de manera tradicional o casolana i actualment
compta amb gran prestigi i reconeixement arreu d’Europa. El ver-
mut de Reus és un referent al mercat de l’alcohol, juntament amb
París i Londres. Actualment s’està presentant i promocionant la
marca “vermut de Reus” , la qual compta amb la promoció de les
principals marques de vermut de la ciutat. La marca ha demanat
ser reconeguda amb la “Indicació Geogràfica Protegida” (IGP) , una
categoria que identifica els productes originaris d’un lloc concret
que posseeixi una qualitat determinada o reputació atribuïda al seu
origen geogràfic.
protagonisme que el propi dinar
de Festa Major i a taula sempre hi
ha les coques, tant la de recapte
com les dolces.
Com vas recuperar la recepta
del bou i arròs? A finals dels 70
i principis dels 80 estava al grup
de teatre “Taronjada natural” i
vam començar a buscar coses
de la història i cultura de Reus.
Enmig de la documentació vaig
trobar que a Reus es cuinava “bou
i arròs”. Anant pensant en la gas-
tronomia de l’època, la deducció
lògica era un plat de talls rodons
on hi havia arròs. A l’hora de recu-
perar el plat se’m va proposar fer
una recepta adaptada als gustos i
tradicions del moment.
Què conserva intacte i què té
de nou? Vam decidir “fer-ho fà-
cil” i ho vam transformar una
mica en un estofat. El que ara es
promociona és un estofat de bou
-ara, vedella- amb ceba, pasta-
naga, herbes i arròs amb herbes
d’acompanyament. D’antic con-
serva que no hi ha tomaca, ja que
a la cuina aquest ingredient va
tardar molt en incorporar-se.
Què t’agrada cuinar a casa du-
rant les festes? Per la Festa Ma-
jor, m’agrada fer “cuina d’estiu”:
amanides divertides, plats que
es puguin deixar preparats com
ara tonyina amb escabetx, olives
i llimona confitada; roast beef
fred amb salsa tàrtara... En canvi,
a l’hivern, m’agrada molt cuinar
sopes calentes.
Quins són els plats que no
poden faltar a la nostra taula
d’estiu? Tomaca en totes les se-
ves formes i maneres, amanides
variades, plats amb albergínia,
Festa Major de SANT PERE 2014
Mariona QuadradaCreadora de l’escola de cuina Taller Mariona Quadrada
La cuinera reusenca Mariona
Quadrada va estudiar filologia
catalana i treballa en l’àmbit de la
gastronomia des de fa més de 30
anys quan va crear la seva escola
de cuina, el Taller Mariona Qua-
drada. Especialitzada en la cuina
de casa, la seva llarga trajectòria
fa que a Reus Mariona Quadra-
da sigui tota una referència en el
món gastronòmic. Ha publicat
més de 50 llibres de cuina , ha
participat en diferents mitjans
de comunicació i també ha pu-
blicat diversos articles. Ha portat
la gastronomia més enllà del plat
per combinar-la amb altres disci-
plines com la cultura tradicional i
el teatre.
Com vas endinsar-te en el
món de la gastronomia? Es
podria dir que vaig néixer en una
cuina. La meva mare treballava i
jo sempre estava amb la meva ti-
eta, qui era cuinera d’una família
extensa. Així doncs, des de ben
petita em vaig “empapar” del
món de la cuina.
Quins són els plats de la Fes-
ta Major? Tant a Reus com a la
resta de pobles de la comarca,
des del segle XVIII fins fa uns 35
o 40 anys, els plats típics eren la
sopa amb brossa (encara que fos
estiu), canelons i tall rostit, que
abans se’n deia bou rostit. Així
mateix, del segle XIX cap aquí, la
sarsuela de peix, que feia molta
festa. Més tard també es va in-
corporar l’entremès, que ara s’ha
perdut una mica. I ara s’estilen
plats freds com les cremes -men-
jars que es poden deixar prepa-
rats- o aperitiu amb diferents en-
trants. Les revetlles han pres més
Anna Escolà
pebrot, diferents tipus d’escaliva-
des...amb diferents ingredients
es pot fer cuina molt creativa.
També és l’època d’escabetxos
...i els arrossos fan molt estiu, no
només pel plat en sí, sinó per la
significació que té, ja que és una
època per retrobar-nos.
Es podria dir que és més fàcil
cuinar a l’estiu que a l’hivern?
A l’estiu tot és més variat i més
divertit. Tot és més viu, hi ha més
colors, es poden barrejar fruites i
verdures.... tot i que els bolets de
tardor donen força de sí.
Quants cursos organitza el Ta-
ller al llarg de l’any? S’organitzen
cursos de nivell bàsic, mitjà i su-
perior d’octubre a maig amb gru-
pets de deu persones. També es
fan monogràfics, pràcticament,
un a la setmana. Hi ha monogrà-
fics de producte i monogràfics de
tècniques. A banda, hi ha dos cur-
sets clàssics: el de cuina de Nadal
(que té lloc abans de festes) i el
de cuina d’estiu.
Quin és el perfil majoritari de
persones que s’hi apunten?
Quan vaig començar el taller hi
havia gent més gran que potser
la que predomina ara. I és que
cada vegada hi ha més gent jove,
i més nois. Tinc un grupet d’un
perfil molt jove entre 25 i 35 anys.
Hi ha una edat per aprendre a
cuinar? No n’hi ha. És cert que
tot el que s’aprèn de petit s’es-
tima més, t’entra a través d’un
canal d’afecte. S’estima més i té
més valor. Però aprendre és un
desig d’evolucionar, i ho podem
fer tota la vida.
A casa sempre cuines tu? Sí, es
podria dir que sempre he cuinat
jo. A la meva filla gran també li
agrada molt cuinar, i els últims
temps de viure a casa tam-
bé ho feia ella. Sempre cuino
per la meva família, però quan
quedem amb els amics és com-
partit, perquè tots som cuiners.
El ritme de vida que molts
portem fa que estiguem aban-
donant l’art de cuinar? O hi
ha una tendència de voler-ho
recuperar? Crec que en general
es cuina molt poc. La cuina es
veu més des del punt de vista
lúdic, als caps de setmana po-
dríem dir que “hi ha ganes de
cuinar”. Però des del punt de vis-
ta de la salut i el gust, crec que
està absolutament arraconada.
Es compra molta cosa feta i
no pas de qualitat. La indústria
alimentària ha fet molt de mal
a la cuina de casa. I la cuina in-
dustrial no està a l’alçada, ni des
del punt de vista de la salut ni
del gust. Els últims anys, grans
cuiners han promocionat molt
la cuina, però ho han plantejat
com una cosa tan especial que
ha espantat i allunyat una mica
el jovent. Hem de pensar que
la cuina no necessita tant de
temps. Hi ha coses molt fàcils
de fer i molt saludables que es
poden fer molt ràpidament.
Juny 2014VIU Reus | 82
Juny 2014
PUBLIREPORTATGE VERMUTS MIRÓ
Director de Vermuts Miró
Carles Prats
Emilio Miró Salvat, S.A. va
ser fundada a Reus l’any 1957
pel pare de l’actual propietari
Pere Miró. Des dels seus orí-
gens elaboraven vins aroma-
titzats i vins de licor, principal-
ment a granel, fins que a l’any
1983 l’empresa es va especia-
litzar en la fabricació de pro-
ductes envasats potenciant
així la marca MIRÓ, dedicada
fonamentalment a l’elabora-
ció del tradicional Vermut de
Reus. Actualment l’empresa
produeix una extensa i variada
gamma d’aquests productes,
tant pel mercat nacional com
per l’internacional.
L’empresa es trobava ubicada
originàriament al centre de
Reus, però degut a l’expansió
comercial es va fer necessari
un trasllat de les instal•lacions
al Polígon Industrial Agro Reus
en una nova nau, molt més
gran i millor condicionada. La
companyia va decidir ampliar
la gamma dels seus Vermuts,
Blanc, Roig i Sec amb noves
referències de Vermut Casero,
Reserva i Etiqueta Negra.
Fa un temps que se sent a
parlar molt de vermut. Po-
dríem dir que darrerament
s’ha recuperat la moda de fer
el vermut? Sí, hi ha una recu-
peració d’aquesta tradició que
ve donada, en part, perquè
els fabricants de vermut hi
hem apostat i perquè els joves
s’han incorporat al consum de
vermut, ja que abans, estava
més associat a la gent gran.
Podríem dir que el vermut ha
saltat una generació, ja que
els meus pares en bevien, la
meva generació – gent d’entre
50 i 60 anys- ha estat més de
refrescos i, ara, el jovent l’ha re-
cuperat. També un altre factor
que hi ha influït és el sector de
la restauració, ja que els bars
s’han reinventat cap al tema de
VIU Reus | 84
les vermuteries.
Així que podríem dir que ara
el principal públic de vermut
és la gent jove? Sí, tot i que
fins fa poc a les àrees catalanes
el principal públic era la gent
gran, els joves s’hi han incorpo-
rat i amb força. Ara bé, hi ha al-
tres zones com ara Madrid que
sempre han estat “vermuteres”.
De fet, diuen que a Madrid
és on es veu més vermut i on
es coneix més el vermut de
Reus i la marca Miró. És així?
A Madrid sempre hi ha hagut
un consum important de ver-
mut, hi ha molts tiradors i molts
bars especialitzats. Pel que fa
a la resta de l’estat espanyol,
també hi ha molta tradició al
País Basc i Cantàbria. Nosal-
tres hem intensificat molt la
xarxa de distribució, sobretot
aquest darrer any, i des de l’1
de gener d’enguany fins al 15 de
maig hem crescut un 41% de li-
tres de Miró a l’estat espanyol.
Aprofitant que el vermut torna
a estar de moda, hem apostat
fort per la distribució i per les
estratègies de comunicació.
I a Catalunya, on diríem que es
veu més vermut? Ara mateix, i
en proporció per habitant, a
Reus i Tarragona.
Quins són els principals paï-
sos als quals exporteu? Prin-
cipalment, i més recentment, al
Brasil, on hi hem exportat tot el
catàleg de productes. També
als Estats Units, Irlanda, Por-
tugal, Polònia, Kènia i Santo
Domingo.
Miró és una empresa amb
una trajectòria de més de 50
anys. Quina és la vostra visió i
aposta de futur? Seguir amb el
fet de ser una empresa familiar
amb un creiexement important.
Disposem dels mitjans indus-
trials necessaris per poder tri-
plicar la producció sense haver
de fer grans inversions, en part,
gràcies a les nostres instal·la-
cions. Darrerament hem fet
grans inversions que permeten
que el tema de l’elaboració si-
gui el més breu possible, tenint
en compte que el vermut re-
quereix una maceració hidroal-
cohòlica de 3 fins a 6 mesos en
el cas dels reserves.
Recentment ha aparegut la
marca Vermut de Reus, què
n’espereu o com hi partici-
peu? L’objectiu és aconseguir
més força, sobretot quan anem
a Madrid o al País Basc. Ara ma-
teix estem en tràmits per ser
reconeguts amb la categoria
d’Indicació Geogràfica Protegi-
da. Hem d’aprofitar que el ver-
mut de Reus és conegut, que
en som els hereus, per poten-
ciar-ne la marca enfront de pro-
ductes d’altres zones de l’estat
espanyol o mercats estrangers.
Què representa per Miró
l’obertura del Museu del Ver-
mut? Una oportunitat per po-
tenciar el vermut de Reus i, a la
vegada, és un aparador per la
nostra marca.
El producte Miró es continua
elaborant amb les fórmules
originals. Se’n pot rebel·lar
algun secret? En el procés hi
intervenen més de 60 herbes,
les quantitats de les quals en
són el secret. Un altre compo-
nent és que el vi ha de ser bo,
però neutre, perquè l’aroma del
vermut prové de les herbes.
Quins són els millors combi-
nats que es poden fer amb
vermut? Nosaltres no fem cap
beguda concreta, tret de si te-
nim algun esdeveniment que
preparem un còctel especial.
Amb vermut es poden fer com-
binats amb ginebra, cava, ta-
ronja, etc. i és que el vermut es
presta a moltes combinacions, i
també s’utilitza molt per cuinar.
Com i quan s’ha de prendre un
bon vermut? El que és tradició,
el que és més típic, és abans de
dinar, ja que per això es diu “fer
el vermut o l’aperitiu”, tot i que
cada vegada més la gent pren
vermut a totes hores.
Carles Prats i Diego Delgado, l’enòleg de l’empresa
Juny 2014
Empresa
Electro Servicio Cornelmat S.L.
és una empresa fundada l’any
1978 per a aportar solucions
professionals i DISTRIBUCIÓ DE
QUALSEVOL MARCA DE MA-
QUINÀRIA DE RESTAURACIÓ.
És el distribuïdor oficial i servei
tècnic oficial de les marques
ELECTROLUX i ZANUSSI PRO-
FESIONAL a Tarragona, líders en
el sector de la maquinària per a
tota mena de negocis d’hostaleria.
Serveis
Amb una àmplia experiència
de més de 30 anys en el sec-
tor, realitzen serveis integrals
de manteniment preventiu i/o
correctiu de tota classe de ma-
quinària d’hostaleria i fred in-
dustrial en qualsevol dels seus
àmbits: climatització, ventila-
ció, cocció, preparació, extrac-
ció, conservació etc.
També duen a terme projectes
i instal·lacions noves aportant
solucions per a qualsevol mena
de negoci d’hostaleria: Resi-
dències, Hotels, Restaurants,
Càtering, Pizzeries...
PUBLIREPORTATGE
VIU Reus | 85
Electro Servicio CornelmatServei tècnic oficial Electrolux i Zanussi Profesional
Antoni VecianaPresident de la Colla del Bou La Colla del Bou va néixer ara fa 10 anys a l’en-
torn del Casal Despertaferro.
L’any 2008 van recuperar el “Bou i arròs”, un
menjar tradicional i patrimonial de la ciutat
Qui és la Colla del Bou? La Colla
va néixer l’any 2004 a l’entorn
del Casal Despertaferro. De fet,
el nostre local és el Casal. Tot
i que podríem dir que jo en sóc
el “president”, funcionem com
una assemblea i som una sei-
xantena de socis sense comptar
els nostres fills i filles, sinó, serí-
em molts més. Som una entitat
oberta i obrim les nostres portes
a noves incorporacions.
Com va néixer? Després de l’Àli-
ga, vam ser la segona bèstia que
ens vam incorporar a la Festa Ma-
jor reusenca, i volíem ser un con-
trapunt. Com diu la nostra dita,
“que la festa sigui bèstia”. Volíem
donar-li un punt més “gamberro”
a la Festa Major i complementar-la
amb nous espais i nous actes.
L’any 2008 vau recuperar el
“Bou i arròs”. Quins són els
orígens d’aquest plat? Els orí-
gens es remunten al segle XV,
a l’Edat Mitjana. Antigament,
es comprava un bou, i a la ciu-
tat s’organitzava un correbous
Anna Escolàganitzem amb bou i arròs sem-
pre ens quedem sense. També
ens consta que molta gent de
Reus l’està començant a cuinar
a casa seva.
On el podem trobar? Des de la
colla comercialitzem les llaunes
de Bou i arròs durant tot l’any,
i també se’n poden trobar a
colmados i comerços “de tota
la vida”. Al voltant de la Festa
Major de Sant Pere les llaunes
també es poden comprar a la
botiga de la Festa Major. Durant
els dies de les festes, diferents
restaurants de la ciutat introdu-
eixen el plat als seus menús.
Teniu constància d’altres po-
blacions on també es mengi
Bou i arròs? Aquest plat havia
estat tradicional a Girona per
Corpus, es va perdre i van in-
tentar recuperar-lo sense èxit.
Al País Valencià hi ha moltes
poblacions que mengen fetge
de bou amb arròs.
Quines activitats organitzeu
des de la Colla? Participem a
les festes de Sant Pere, i el dia
27 organitzem el sopar de bou
i arròs al Pallol. També parti-
cipem a les festes de Miseri-
còrdia, organitzem una rifa de
panellets per Tot Sants, parti-
cipem al Carnaval amb el “Can-
taval” i sortim a la manifestació
de l’11 de setembre.
Teniu prevista alguna cosa es-
pecial aquestes festes? Amb
motiu de la celebració dels 10
anys de la Colla del Bou farem
algunes coses noves, entre
elles, portarem el bou més
antic d’Europa, que es troba
a Occitània i data de l’any 68
després de Crist. Aquest bou
vindrà un parell de dies – el 24
i el 25 de juny -, és enorme i
impressionant. Per Sant Jordi
vam treure al mercat el bou de
joguet, va ser una prova i, com
que se’n van exhaurir les exis-
tències, n’hem encarregat més
que ens arriben per aquestes
festes.
Bou
de R
eus.
Fot
o Sa
lvad
or P
alom
ar
Juny 2014 VIU Reus | 87
PUBLIREPORTATGE MAS D’EN ROS
Rere la imatge d’una torre ro-
genca, s’alça Mas d’en Ros. Un
espai situat entre Reus i Cam-
brils que permet a tot aquell
que el visita allunyar-se de la
ciutat i endinsar-se en un ambient
rústic i acollidor rodejat de na-
turalesa.
Mas d’en Ros es converteix en
l’escenari de tot tipus d’esde-
veniments, ja siguin de caire
familiar -bodes, batejos i co-
munions- o per a celebracions
d’empreses i institucions.
Des de fa més de vint anys ofe-
reix un servei personalitzat per a
cada tipus de celebració i té cura
que cada esdevenimen es con-
verteixi en una festa inoblidable.
La seva cuina es basa en una
gastronomia tradicional i de
qualitat, pròpia de la dieta me-
diterrània.
Amb el bon temps més que mai,
els visitants poden gaudir dels
jardins del Mas. D’una banda es
pot trobar el jardí d’El Torreón,
format per una carpa interior i
que compta amb fonts d’aigua
natural que fan possible sub-
mergir-se en un espai utòpic.
Així mateix, també s’hi troben
diversos jardins exteriors que
fan possible celebrar-hi festejos
Mas d’en RosQualitat i distinció en un entorn idíl·lic
a l’aire lliure i que ofereixen es-
pais de ludoteca per als més
petits.
Durant tot l’any, Mas d’en Ros
també ofereix la possibilitat
de celebrar sopars i trobades
d’empresa. L’espai compta
amb la possibilitat d’acollir fins
a 600 comensals i disposa de
sala multifuncions on les em-
preses poden treballar i fer-hi
projeccions abans de gaudir de
l’àpat. I és que les instal·lacions
disposen d’equipaments audio-
visuals que permeten crear un
espai a gust del client, ja sigui
un ambient de treball o bé d’oci
-com ara la possibilitat de fer-hi
discoteca-.
Mas d’en Ros
Carretera de Reus a Cambrils,
Km 4.400, RIUDOMS
Tel i Fax. 977 751 092
www.masdenros.com
Amb el bon temps més que mai, els visitants
poden gaudir delsjardins del Mas
Juny 2014VIU Reus | 88
Festa Major de SANT PERE 2014
La ReceptaBou i arròs La recepta que es proposa és fidel a la tradició quant a ingredients, però en forma d’estofat, és a dir, en lloc del tall sencer, fet a daus, ja que és més repartidor. S’hi inclou l’arròs com a acompanyament per obtenir un plat complet.
Per Mariona Quadrada
Ingredients:
Preparació:
Enrossiu la carn amb oli fins que faci crosta. Afegiu-hi una juliana
de cebes i pastanagues i deixeu que agafi color. Poseu-hi la cabeça
d’alls, la tomaca ratllada i les herbes.
Quan la tomaca estigui integrada al sofregit, tireu-hi la canyella i la
farina i remeneu per repartir-la bé. Immediatament, afegiu-hi el vi
ranci i deixeu-li fer un bull. Seguidament, mig cobriu-ho d’aigua i
tapeu la cassola. Feu-ho coure a foc lent fins que la carn sigui tova,
unes dues hores, depenent de la qualitat de la carn.
Si en acabar hi ha massa suc, poseu el foc ben fort fins que es
vegi lluent i acaramel·lat. Bulliu l’arròs amb aigua i sal. Escorreu-lo,
passeu-lo per aigua freda i condimenteu-lo amb oli i les herbes.