Visual i Plàstica I

V

53

1

2

3

Quan August Rodin va exposar per primera vegada aquesta escultura d’un jove a mida real, va impressionar tant el grau de naturalisme que havia acon-seguit que el van acusar d’haver fet trampa utilitzant el buidatge del cos d’una persona real. Però ell va defensar-se convidant els experts al seu estudi per-què poguessin comparar l’escultura amb el seu model. Rodin tenia raó: no havia fet un calc, els dos cossos només s’assemblaven en alguns aspectes. Després, per acabar de convèncer-los, va fer una altra escultura molt natura-lista a una escala molt més gran, que va deixar tothom bocabadat.

En aquesta unitat sabràs com es creen les imatges, quines funcions tenen i com s’utilitzen en la comunicació visual.

COMPETÈNCIES A ESCALA

p Comunicativa lingüística i audiovisual: La iconicitat, la imatge objectiva i la subjectiva i les funcions de les imatges.

p Artística: la fotografia i l’im-pressionisme.

p Tractament de la informació i competència digital: estereo-grames o imatges en 3D.

REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

August Rodin, L’edat de bronze, 1876. Bronze. 180 x 80 x 60 cm.

Buidatge: Procediment escultòric que permet obtenir còpies d’un motlle original.

LA ICONICITAT

LA IMATGE OBJECTIVA I LA SUBJECTIVA

LES FUNCIONS DE LES IMATGES

54

1

7 6 5

LES IMATGES COM A REPRESENTACIÓ

El nostre món és ple d’imatges, de representacions de persones o coses que reprodueixen tan fidelment l’aparença del seu model que poden arribar a semblar tan reals com la realitat mateixa.

L’artista conceptual Joseph Kosuth reflexio-na en la seva obra Una i tres cadires sobre aquest fet, mostrant una cadira de tres ma-neres diferents: en una fotografia, en la de-finició que en fa el diccionari i en una cadi-ra real.

Per la nostra experiència, sabem que aquest objecte és una cadira tant si en veiem la seva representació gràfica, com si en llegim la seva definició, o si toquem la cadira real. Però de cadira real només n’hi ha una, les altres dues són imatges, representacions, imitacions d’una cadira.

LA ICONICITAT

Joseph Kosuth, Una i tres cadires, 1965.

REALISME.

EL GRAU D’ICONICITAT DE LES IMATGES

Aquesta escala compara diferents representacions d’un gos segons el seu grau d’iconicitat, amb imatges fotogràfiques i dibuixos.

Fotografia en color. Fotografia en blanc i negre. Pintura realista.

55

34 2 1

Algunes vegades, els creadors d’imatges copien fidelment la forma, els colors, les textures i les proporcions de les coses reals per mitjà dels materials i tècniques graficoplàstiques, amb l’objectiu d’aconseguir representacions d’una aparença de realitat tan gran que semblen la realitat mateixa, com en aquesta publicitat d’hamburgueses, que fa tot l’efecte que es poden menjar.

Però cal tenir en compte que aquestes imatges no són mai la realitat, per molt fidel que sigui la còpia del seu model.

En altres ocasions, segons la funció comunicativa que hagi de tenir la imatge, imiten de manera parcial el model. Per exemple, en aquesta icona del mòbil, la representació s’ha limitat a copiar-ne de manera sintètica la seva forma i pro-porcions, sense interessar-se per la seva textura ni pel seu color.

La semblança que hi ha entre una representació i el seu

model de la realitat s’anomena iconicitat.

V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

ABSTRACCIÓ.

En un extrem trobem les imatges més realistes, és a dir, les que s’aproximen més a la realitat i en l’altre extrem les que més se n’allunyen.

A mesura que les imatges s’esquematitzen, va minvant el grau d’iconicitat fins que esdevenen imatges abstractes, sense iconicitat.

Escultura de flors.Ceràmica. Icona. Paraula.

GOS

56

2 LA IMATGE OBJECTIVA I LA SUBJECTIVA

REPRESENTACIÓ OBJECTIVA I SUBJECTIVA

Segons la intenció del comunicador, les imatges poden ser creades per:

a) Representar el món real tal com és. Aquestes imatges s’ano-menen objectives perquè la seva finalitat és fer una descripció precisa del model, com en el cas de les il·lustracions natura-listes de llibres de botànica, zoologia, medicina, etc.

b) Representar de manera personal o fantàstica alguna cosa.Llavors s’anomenen subjectives, perquè la finalitat de l’autor és potenciar al màxim la seva pròpia expressivitat, manipulant les imatges amb algun d’aquests recursos:

RECURSOS DE SUBJECTIVACIÓ.

> Modificant la forma mitjançant:

p La simplificació. Consisteix a representar la realitat de manera esquemàtica i estilitzada, com fa Alberto Giacometti en aquesta obra.

p La deformació. Es basa a modificar la forma habitual d’un element, normalment exagerant o empetitint-ne parts per emfatitzar-lo i fer-lo més expressiu. Com en aquesta obra de Ludwig Meidner.

p La fragmentació. És un recurs que es pot utilitzar de dues maneres: - Descomponent la forma en fragments, com en el retrat que

David Hockney va fer de la seva mare.- Reproduint el moviment fotograma a fotograma en una sola

imatge, tal com fa el fotògraf Harold Edgerton per suggerir l’agilitat i el moviment del golfista.

Alberto Giacometti, Mà, 1947-1949.

Ludwig Meidner, La casa del xamfrà,

1913.

David Hockney, Mare I, 1985. Harold Edgerton, Fotografia amb flaix

múltiple del golfista Bobby Jones.

Impressió en gelatina de plata.

57

> Canviant el color

El color és un element molt important en la creació d’imat-ges. Si es canvia o es modifica respecte a l’original s’obte-nen efectes molt suggeridors, com és el cas de les foto-grafies de l’artista Sandy Skoglund.

> Canviant la textura

La textura és un aspecte molt significatiu de les coses. Si es manipula es poden aconseguir imatges tan expressi-ves com aquesta de Meret Oppenheim.

> Variant el punt de vista, la il·luminació

o l’enquadrament

Si es representa un objecte que ens és quotidià des d’un punt de vista poc habitual, o amb una il·luminació o un enquadrament poc corrent, s’obté una imatge insòlita, com en el cas d’aquesta fotografia d’Otto Umbehr.

> Variant la grandària

Consisteix a variar les dimensions d’allò que es represen-ta ampliant-ho o reduint-ho, com ho fa el conegut escul-tor contemporani, Ron Mueck.

Els caricaturistes tam-bé modifiquen la forma exagerant les proporci-ons dels elements que formen la cara.

Ron Mueck, Dona de peu, 2008.

Otto Umbehr, Misteri

del carrer, 1928.

Caricatura del president dels

Estats Units d’Amèrica Barack Obama.

Meret Oppenheim, Esmorzar amb pells, 1936.

Sandy Skoglund, Gats radioactius, 1980.

V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

58

3 LES FUNCIONS DE LES IMATGES

COMUNICACIÓ AMB IMATGES

Encara que no ens n’adonem vivim envoltats i condicionats per les imatges. Fixeu-vos en aquesta fotografia d’una plaça molt popular de la ciutat de Londres i descobrireu la gran vari-etat d’imatges que poblen els nostres carrers i els diferents missatges que ens comuniquen:

- La tanca publicitària ens vol convèncer per adquirir un producte.

- El cartell del comerç informa de quin tipus de botiga es tracta.

- Els senyals de trànsit volen regular el comportament dels conductors i dels vianants.

- L’escultura, amb les seves qualitats estètiques, orna-menta i organitza l’espai urbà.

FUNCIÓ EXHORTATIVA.

Aquest tipus d’imatges pretén condicionar la conducta dels ciutadans d’una manera determinada. Poden comunicar d’una manera clara i ràpida una norma, com aquest senyal de prohibit fumar o bé referenciar una filosofia o una idea més elaborada com la campanya contra la droga.

FUNCIÓ EMOTIVA.

Pretén fer aflorar els nostres sentiments a través de les emocions. Aquest cartell de la pel·lícula Tauró aconsegueix provocar clarament la sensació de terror per l’imminent atac del tauró al banyista.

Piccadilly Circus, Londres.

Imatge de radar del

Servei meteorològic.

Campanya contra la droga

de la Fundación de Ayuda

contra la Droga (FAD).

Senyal que indica la

prohibició de fumar.

Cartell de la pel·lícula Tauró,

de Steven Spielberg, 1975.

LES FUNCIONS DE LES IMATGESLes imatges tenen diferents funcions comunicatives segons el missatge que l’emissor vol transmetre al receptor:

FUNCIÓ INFORMATIVA.

Centra el seu missatge a trans-metre informació d’una mane-ra clara, objectiva i totalment impersonal. Com els mapes de previsió del temps, els plànols arquitectònics…

59

FUNCIÓ ESTÈTICA.

Vol comunicar bellesa i harmonia. Es basa en la utilització poètica dels elements propis del llenguatge visual (formes, colors i textures) prescindint del tema. És el que fan la ma-joria d’obres abstractes, com aquesta de Mark Rothko.

IMATGES AMB MÉS D’UNA FUNCIÓ DOMINANT.

És habitual que les imatges tinguin més d’una funció.

– Tenen l’objectiu de vendre un producte, funció exhortativa. – Són imatges molt cuidades gràficament, funció estètica.

– Informen també de les qualitats del producte, funció infor-

mativa. En aquest exemple d’una publicitat del pa de motlle Har-ry’s, una imatge molt cuidada estèticament destaca el fet que és molt tou, fins a l’extrem que un nen hi pot dormir a sobre. Aquesta imatge barreja les funcions emotiva, es-tètica i exhortativa, però no la informativa.

– Els artistes volen transmetre el seus sentiments o idees amb la seva obra, funció emotiva.

– L’artista busca les solucions plàstiques més atractives visualment, funció estètica.El Guernica de Picasso és un exemple d’imatge que busca emocionar l’espectador utilitzant amb mestratge el recurs dramàtic del blanc i negre.

IMATGES QUE VARIEN LA SEVA FUNCIÓ.

Les imatges no sempre mantenen la mateixa funció.

p El context o l’ús. Quan una imatge s’ubica en un context diferent de l’original, la seva funció canvia. És evident que el plànol del metro de Londres té una funció informativa, però quan es fa servir com a motiu decoratiu d’una tassa passa a tenir una funció estètica.

p El pas del temps. Les imatges poden perdre o canviar el seu significat i funció al llarg del temps. Per exemple, el símbol de l’esvàstica ens remet actualment a l’horror nazi durant la Segona Guerra Mundial, però l’origen d’aquesta

imatge es remunta a l’època prehistòrica i ha estat utilitza-da per diverses cultures com la mesopotàmica, l’egípcia, la romana o la hindú i sempre amb un sentit positiu.

Pablo Picasso,

Guernica, 1937. Oli sobre tela.

Record de Londres.

Crater amb creu gamada (símbol

solar). Mosaic romà, s. IV aC. Museu Nacional d’Art Romà. Mèrida.

Publicitat de pa Harry’s.

Mark Rothko, Núvol blanc sobre

porpra, 1957. Oli sobre tela.

V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

60

webRESUM: REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

Té funcions comunicativesdiferents

per imitar,descriure,interpretar,detallar, etc.

utilitzai reproduirla realitat

Transmet dades, explica fets o descriu objectes.

Vol convèncer i moure a unadeterminada acció.

mitjans

grafi coplàstics de

dibuix, pintura,

fotografi a, vídeo…

les formes

visuals

LA REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

funció informativa funció exhortativa

61

mitjançant laimaginació

mitjançant l’observació o el record

Hi ha imatges que notenen una funciódominant i transmetendues funcions o més.També hi ha imatges,la funció de les qualscanvia segons elcontext d’ús o amb elpas del temps.

Per transmetre emocions o sensacions l’autor recorre a modifi car, transfor-mar o canviar algun dels aspectes visuals, com són la forma, la grandària, el color, la textura, el punt de vista, la il·luminació, etc.

En la representació d’un objecte, l’autor tria els trets visuals i plàstics que considera més adequats per a una determinada funció comunicativa.

Mostra formes originals de bellesa.

Expressa sentiments i emocions.

Realisme

Objectivació

Abstracció

Subjectivació

+ Iconicitat –

– Fantasia +

grau de semblança a la realitat

V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES

grau d’invenció a partir de la realitat

funció emotiva Funció estètica

62

vídeo

vídeo

.ELS CREADORS.

LA FOTOGRAFIA I L’IMPRESSIONISME

L’aparició de la fotografia l’any 1826 va revolucionar el món de la imatge. Els pintors van adonar-se que no podien com-petir amb el nou mitjà a l’hora de representar la realitat i se la van començar a mirar d’una altra manera.

.MATERIALS I TÈCNIQUES.

LES QUALITATS GRAFICOPLÀSTIQUES

Quan un artista plàstic es planteja crear una obra, el primer que fa és triar la tècnica artística que li permetrà comunicar millor la seva idea. Escollir adequadament el suport, els materials grafi-coplàstics i la manera d’aplicar-los és determinant perquè condicionarà la quali-tat estètica de la seva obra d’art i el seu potencial expressiu.

Les tècniques pictòriques poden ser:

p Humides: Són les que necessiten un dissolvent com l’aigua o l’aiguarràs per aplicar la pintura. En aquest grup s’inclou l’aquarel·la, la pintura acrílica, la pintura a l’oli…

p Seques: S’anomenen així quan el material utilitzat deixa empremta per si ma-teix. Aquest material pot ser:- Tou, com el carbonet, el guix i el pastel.- Dur, com el grafit, el llapis de color, el retolador…

La influència de la fotografia va ser determinant en la pintura impressionista.

p La primera exposició d’aquest moviment artístic es va fer a l’estudi d’un fotògraf amic del grup.

p Tots els artistes impressionistes van utilitzar les imatges fotogràfiques per treure informació o com a esbossos pre-paratoris per a les seves obres.

p Van adoptar el concepte d’instantània que va crear la foto-grafia, la seva manera d’enquadrar i de tallar les imatges i el concepte de sèrie sobre un mateix tema. Un clar exem-ple són aquesta vista urbana de Caillebotte i les sèries de Claude Monet sobre la catedral de Rouen.

Claude Monet, Catedral de Rouen, 1892. Olis.

Leonardo da Vinci,

Estudi de cap de soldat, 1504. Sanguina.

André Derain, Retrat d’Henri Matisse,1905. Oli sobre tela.

William Turner, Vista del Rhin, Sense datar. Aquarel·la.

Gustave Caillebotte, Pluja en un carrer de París, 1877. Oli sobre tela.

63

ESTEREOGRAMES O IMATGES EN 3D

Els estereogrames són imatges planes que provo-quen una gran sensació de tridimensionalitat. Es ba-sen en la visió binocular que té l’ésser humà. La se-paració que hi ha entre els nostres ulls fa que cada un percebi les coses des d’un punt de vista diferent i és el cervell el que fusiona aquestes dues imatges i crea la sensació de tres dimensions.

Hi ha dos tipus d’estereogrames:

p D’imatges dobles. S’obtenen a partir de dues imatges preses des d’angles lleugerament dife-rents, com fan els nostres ulls.

La sensació de profunditat s’aconsegueix mitjançant un mirall, un estereoscopi o unes ulleres especials.

p D’una única imatge. En realitat tots els estereogra-mes integren dues imatges en una de sola mitjan-çant programes informàtics com el Gimp, del qual pots veure una demostració en el vídeo. Per tal de poder obtenir un efecte tridimensional hem de for-çar la mirada; hi ha dues tècniques: la de visió paral·lela i la de la visió creuada.

Les pel·lícules en 3D que podem veure als cinemes són fruit d’una evolució de la tècnica estereogràfica gràcies als mitjans tecnològics de què disposem ac-tualment.

La filmació de cinema en 3D és molt semblant a la creació d’una fotografia estereoscòpica, ja que utilit-za dues càmeres exactament iguals col·locades a una certa distància. Antigament per visionar aques-tes imatges en 3D al cinema s’utilitzaven dos projec-tors que treballaven simultàniament, però actual-ment només se’n fa servir un que fusiona digitalment les dues imatges. De totes maneres segueix sent im-prescindible fer servir ulleres especials.

James Cameron, Avatar, 2009.

Estereograma d’imatge única generada per ordinador.

.TECNOLOGIA DIGITAL.

Estereograma d’imatge doble.

64

web

.TEST.

1. Quina de les afirmacions següents és

certa?

a) Modificar la forma d’un objecte és un recurs expressiu que consisteix a variar la grandària.

b) Modificar la forma d’un objecte és un recurs expressiu que consisteix a canviar la textura.

c) Modificar la forma d’un objecte és un recurs expressiu que consisteix en la simplificació, deformació o fragmentació.

a) La iconicitat és la semblança que hi ha en-tre una representació i el seu model de la realitat.

b) La iconicitat és una tècnica de pintura.c) La iconicitat és el context en el qual es troba

una imatge.

a) Les funcions de les imatges es poden classi-ficar en: informativa, exhortativa, realista i es-tètica.

b) Les funcions de les imatges es poden classifi-car en: informativa, artística, emotiva i estètica.

c) Les funcions de les imatges es poden clas-sificar en: informativa, exhortativa, emotiva i estètica.

2. Quina de les afirmacions següents és falsa?

a) Les imatges mai reprodueixen totalment la realitat.

b) Les imatges són representacions que reprodu-eixen, en part, l’aspecte exterior d’una cosa.

c) Les imatges reprodueixen només els som-nis dels artistes.

a) Una imatge té un grau d’iconicitat més ele-vat si l’artista és abstracte.

b) Una imatge té un grau d’iconicitat més elevat si l’artista reprodueix fidelment la realitat.

c) Una imatge té un grau d’iconicitat més ele-vat si l’artista fa servir la seva imaginació.

. LECTURA D’IMATGE .

A partir d’aquestes litografies de Pablo Picasso sobre un toro contes-

ta les preguntes següents:

a) Creus que alguna d’aquestes imatges reprodueix totalment un toro real?

b) Quina de les quatre imatges té un grau més elevat d’iconicitat?

c) I de menys iconicitat?

d) Per aconseguir el seu propòsit quin dels elements del llenguatge visual s’han modificat: forma, grandària, color, textura…?

e) Quina creus que és la funció d’aquestes imatges: informativa, ex-hortativa, emotiva o estètica?

. RECURS TAC .

Fes aquesta activitat.

COMPETÈNCIES A ESCALA V REPRESENTACIÓ AMB IMATGES