ucre - Biblioteca Digital de les Illes Balearsibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/... · Amador Bauçà Sastre Joan Barceló Mesquida Joana Maria Fullana

ucreObra Cultural Balear - Sant Joan M a i g í 1 995 - núm. 179

M

•P

•«1

PSM ARRELUS pp

mel i sucre

MEL I SUCRE - Maig, núm. 179. Butlletíinformatiu de l'Obra Cultural Balear a Sant Joan.

Local social: carrer de Ramon Llull, 48.Sant Joan (Mallorca) 07240.

Consell de redacció: Guillem Florit, Joan Sastre,Joan Font, Joan Moratinos.

Tirada actual: 500 exemplars.

EIs articles originals s'han d'entregar abans de dia18 del mes en curs.

Nota: S'adverteix als possibles lectors de MeI isucre que aquesta revista, amb els seus escrits icomentaris, pot ferir Ia sensibilitat dels esperits noacostumats.

Dipositlegal:PM.49/1983

Disseny de Ia capçalera: Jaume FalconerCoberta: Eleccions 95Contracoberta: Davallament i Processó de Pasqua

EN AQUEST NÚMERO HI TROBAREU

— Notícies locals

— Fotos d'Antany, per Gracià Sànchez

— Ajuntament, per G. Sànchez

— Setmana del llibre - 1995, per Catalina

Lluïsa Gayà Bauçà

— La llengua i eI PP, per Andreu Bauçà

— Meteorologia. «De ploure sempre que se

n'ha deixat, sempre hi ha tornat», per M.

Company i M. Alzamora

— Restes d'un molí fariner d'aigua a Horta,

per Josep Estelrich Mieres

— XXIII Certamen Poètic Verge de Conso-

lació. 1995

— EIs Nicolau de Son Font (1800-1995), per

F. Canuto Bauzà

— Servei de Promoció Econòmica de Ia

Mancomunitat PIa de Mallorca

— Un pagès ciutadà, per B. Mates Sastre

— MeI i sucre, dolcet dolcet, per J. Bauçà

— Addicció al joc, gentilesa de Domingo

Fontirroig

— Agenda

EL CONSELL DE REDACCIO^ES REUNIRÀ

DIA 31 DE MAIG,A LES 21.30 H,

AL CASAL SOCIAL.ELS COL·LABORADORS HI

ESTAU CONVIDATS

NOTA DE REDACCIÓTotes les persones o entitats que se sentin al·ludides

pel contingut d'aquesta revista, tenen a Ia sevadisposició una secció de «Cartes al Director» que admetescrits que complesquin les següents condicions:

— L'extensió màxima és un foli mecanografiat a dosespais.

— Les cartes han d'anar signades per l'autor, que hade ser identificable.

mel i sucre

^^-^ JL JL -^_^ JL JL~* »̂ r » ^ ^^r -^_^ .̂ jL j

• ' AV''> W 'V1, '' '\ A V , " \ V '1 ñ ̂ A1 » A A » W,SVV i v f v / v v y <• S| v /• /- /• J- >. v /- •• i v >/. >• M *//rt/.i /AVMAV,A M > A A A i A A V / A . ^ 'V / 1 '' *v 'v v v v v '• W1 / * / ^' ^/1 '' '' V '• ' V /' '\ ^ **s A K ' * ' ' A ' ' ^ V A V , A M A M A A A / / A , , » , 'y ;;J> xv y Av^v/^VVyj-vvhlV/AV;

Acfc de presentació del llibre L'Associació de Premsa Forana de Mallorca 1978-1995. 17anys de premsa local.

— El dia 10 de maig es va presentar a Ia seu de l'Associació de Ia Premsa Forana de Mallorca elllibre L'Associació de Premsa Forana de Mallorca 1978-1995. 17 anys de premsa local, que hancoordinat els santjoaners Miquel Company i Gracià Sànchez. Aquesta edició de l'obra ha comptatamb el suport econòmic del C^l i de SA NOSTRA. A l'acte de presentació hi assistiren el presidentdel Consell Insular de Mallorca, don Joan Verger i el president de Ia Caixa de Balears SA NOSTRA,don Joan Forcades.

— El mateix dia 10 de maig en el local de l'Associació de Ia Premsa Forana de Mallorca es varenfer les eleccions per triar Ia nova junta directiva. Després de Ia presentació de candidats va sortirelegit president el nostre amic i col·laborador Miquel Company Florit, Mena. Carlos Costa, fins arapresident, no es presentà a Ia reelecció ja que, com afirmà el mateix vespre, estava dins Ia junta desde Ia fundació de l'APFM.

— La parròquia de Sant Joan té previst fer obres de neteja i millora al local del cine. Aquest ésun dels objectius que s'ha proposat Ia Parròquia de Sant Joan de cara a noves obres d'infrastructura.De moment, Ia intenció seria Ia de cobrir Ia totalitat del local i enrajolar, sempre i quan ho permetinles possibilitats.

— L'ajuntament ha col·locat diversos bancs al passeig de Consolació i baix del campanar.L'objectiu d'aquesta mesura és el de complaure els vianants que passegen devers Consolació i alsusuaris que esperen l'arribada del bus de línia.

mel i sucre

— El dissabte 6 de maig hi hagué unaconcentració a Palma per fer Ia cadenahumana més llarga de Ia història deMallorca i, per reivindicar Ia defensa deIa llengua, Ia identitat i Ia cultura delpaís. La diada organitzada per l'OCB vareunir poc més de 20.000 persones, deles que hi havia unes 30 persones de SantJoan.

— El dia 1 de maig tingué lloc Iainauguració del menjador social a Iaresidència de Ia Tercera Edat. La tascade l'elaboració del menjar està a càrrecde na Maria Puça.

— L'obertura del carrer Ramon yCajal és, des del seu començament, unaobra polèmica pels rumors queconvergeixen entre veïnats. Defini-tivament, les màquines començarenl'obertura ija es defineix el nou carrer.

- Durant el passat mes d'abril esferen obres d'aixemplament i decobriment d'una capa asfàltica al camí deBinifarda, des del pont de sa Llova finsca ses Tronques. D'altra banda s'haneixermat diferents trossos de lesbardisses del camí d'Horta, donat quedificultaven Ia visibilitat dels conductors.

— Montse Payeres, de Can Borràs, haguanyat un televisor en un sorteig fet perIa Caixa amb motiu de Ia utilització deles targetes de crèdit de l'entitat.

Algunes animades santjoaneresparliciparen aIa cadena humana més gran de Ia història de Mallorca.

Na Montse de can Borràs que està acompanyadadel delegat de La Caixa va esser agraciada amb un televisor.

rnEKRisrci>v

Pedro MestrePORTES BASCULANTS -:- BARRERESBALCONS -;- FERRO RUSlICFERRERIA A6RICOLA -:- AUTOMATISMES

C/. Jaum* Mai Noqu*ra. 23TtU. 52 65 11- 52 60 63 07240 SANT JOAN

Ferreteria deSineu

C/ deh Bou.s, I 5Tel.: 52 65 3307240 Sineu

Ferreteria deSant Joan

C/ dc Palma, 17Tel.: 52 65 33

07240 Sant Jo.in

Lloguer de maquinària,còpies de claus al moment,venda d'eines, br icolatge,

pintures, reg, maquinàr ia. . .

mel i sucre

— El dimecres 10 de maig es va obrir al públic una nova botiga a Sant Jóan. La característicad'aquesta botiga és Ia de que és una botiga de 100 pessetes. Aquest nou local situat al núm. 74 delcarrer Major està regentat per na Carme León Marino.

— El passat 21 d'abril tingué lloc l'assemblea de Ia Cooperativa que es va fer en el local de canTronca, en Ia qual hi hagué renovació parcial de càrrecs. D'aquesta manera lajunta directiva de IaCooperativa va quedar de Ia següent manera:

President: Josep Estelrich MieresVice-president: Miquel VidalSecretari: Joan NigorraTresorer: Joan Oliver GornalsVocal 1 : Bartomeu MirallesVocal 2: Joan GalmésVocal 3: Joan B. MesquidaVocal 4: Antoni Gayà AntichVocal 5: Guillem Gaià GaiàVocal 6: Gracià SànchezInterventor: Antoni Company BonetInterventor: Joan Roig BauçàL·iterventor: Francesc Nicolau Català

Després de l'assemblea hi hagué unsopar entre els assistents servit al mateixlocal de can Tronca.

Joan Sastre, gerent de Ia Cooperativa, explicant elsexcel·lents resultats de Ia gestió de l'entitat.

— L'escola pública i Ia biblioteca pública de Sant Joan organitzaren una sèrie d'activitats enmotiu de Ia festa del llibre, de les que en parlam més endavant. Daltra banda, hem rebut el fullinformatiu del col·legi públic de Son Juny corresponent al mes d'abril de 1995. Es recolleixen tottipus d'informacions escolars, activitats realitzades, notícies, etc.

— La revista L'Estel de Mallorca, de Ia qual és director el santjoaner Mateu Joan Florit, publicàen el seu número del 15 d'abril vàries entrevistes curtes a diversos santjoaners.

— El santjoaner Jaume Sastre ha publicat un llibre titulat Mossegades, el qual és Ia recopilaciód'articles publicats a Ia revista L'Estel de Mallorca de Ia qual és col·laborador.

PLANXA • PINTURA SMVttdebnn:Vwpr

TJ.M7401

rafeIqaiàqaiàGrid*s ptf to »va contkmça

C/. -Jili Ii Sl -TJ.S7 U K

GARAHTIZAl

07740-SAHTKMN

JAUME SASTRE BAUZALlanterner i Pintor

mel i sucre

— El proppassat 27 d'abril ens deixà per sempre enCarles Estelrich, de ca na Blanc. La seva mort, inesperada,va ser rebuda amb estupefacció per Ia família i el poble engeneral, ja que ningú no ho esperava. Des d'aquí volemdonar el nostre condol a Ia seva família.

— El santjoaner i subscriptor d'aquesta revista, MiquelGayà Font «Escolà», ha estat condecorat amb Ia creu del'ordre de Sant Raimon de Penyafort. L'acte va tenir lloc eldia 28 d'abril en el col·legi de notaris de Palma.

— El grups de teatre del Col·legi públic Son Juny van ales totes. El grup dels petits va representar a Sineu «A Iacerca del suc de ferro rovellat», creada per ells mateixos.D'altra banda, els grans escenificaren «El pou de JoanaRaspall» els dies 18 i 26 de maig, a Sineu i a Palma,respectivament. El monitor d'aquests cursets de teatre idirector de les obres és en Toni Bonet, «Síndic». Miquel Gayà Font «Escolà»

homenatjat pel col·legi notarial.

— El passat 6 de maig el santjoaner Guillem Serra Bouque actualment es troba a l'Escolania de Lluc, va ser vestit amb Ia sotana de blauet, amb unacerimònia tradicional, molt senzilla, dedicada a Ia Verge de Lluc. CaI destacar el fet de que són elsblauets del darrer curs els que entreguen Ia sotana als nous blauets, fet que va recaure en un altresantjoaner Amador Antich Matas que Ii passà a n'en Guillem Serra.

— La Conselleria de Cultura, Educació i Esports ha posat en marxa Ia VlIIena. edició dels cursosd'anglès a Anglaterra. En aquest programa participen anualment més de 300joves, que conviuenamb famílies angleses. Si qualcú vol tenir informació sobre aquests cursos es pot dirigir a Ia DireccióGeneral d'Educació al carrer de Sant Felio, núm. 8 o cridar al telèfon 17 65 00.

— La pre-campanya electoral ha estat animada com sol passar en aquestes dates. No obstant, encontra del que pareixia, no hi ha hagut sorpreses de darrera hora. Alhora de tancar aquestes línies elspartits del PSM, PP i UM havien fet Ia típica penjada de pancartes i cartells. EIs mítings prevists i,que en tenguem coneixement alhora de tancar l'edició, són: el d'UM, pel dissabte 20, el del PP, eldimarts 23, el d'US, el dimecres 24, el del PSM el dijous 25 i el d'Arrel, el divendres 26. Tot seguitus oferim Ia composició de les cinc llistes que es presenten a Sant Joan.

^K 77Ia Caixa77

A G E N C I A D ES A N T J O A N

Carrer Bellavista, 38I .

Tel.: 52 60 78

PLANTERS i ORNAMENTALS PLANTERS

NICOLAU

C/ de Ramon LIuII, 5207240 Sant Joan

Tel.:56034652 61 87 (part.) ORNAMENTALS

mel i sucre

UNIÓ SANTOANERA

Juan Matas AntichMartín Jordà FerrerGuillermo Bou MasAndrés Bauzá GayaBárbara Matas SastreMiguel Fiol SorellJorge Serra PonsMiguel Bonet SastrePedro Nigorra NigorraSuplents:Andrés Pocoví JuanMelchor matas AntichCatalina Carbonell Oliver

UM

Amador Bauçà SastreJoan Barceló MesquidaJoana Maria Fullana MatasBartomeu Company MonroigJoana Obrador ColomLlorenç Llull BouJosep Jaume MoreyJoan Oliver GornalsJoan Jaume Nigorra

Suplents:Sebastiana M. Cunill FerrerAntoni J. Bauca Sastre

ARREL

Pep Mas LlaneresPep Rotger FloritJoan Fontirroig JaumeAntoni Gaià GaiàRafel Company EstelrichJoan Florit BauzaRael Bauçà BauçàJosep Bauçà FontirroigJoan Mora EstelrichPedro Mestre EsteMchAntoni Gomis BarcelóJoan Sorell JaumeGuillem Rorit Company

PP

Gabriel Mora MasJuan Matas GayáMiguel Torrens MasJuan Magro Bauzá

Miguel Gayá RotgerPedro José Galmés JaumeAntonia Gayá BauzáJosé Bauzá DalmauSebastián Mayol PayerasSuplents:Juan Florit SastreGuillermo J. Magro RieraJaime Rorit Antich

PSM

Francesc Nicolau CatalàJoan Sastre JuanGracia Sánchez FontAmador Gaya BauzáJoan Bauzá DalmauMaria Rebassa CompanyAntoni Barceló MoreyCaries Estelrich CostaFrancesc X. Moratinos JaumeSuplents:Josep Bauzá BonetCosme Josep Nigorra FiolMiquel Company Florit

POSAU ELS FEMS DiNS LES BOSSESPer al vidre, paper i ferralla

emprau els contenidors especials

La recollida es farà elsdimarts, dijous i diumenges al vespre

AJUNTAMENT DE SANTJOAN

Si teniu fotografiesantigues

(anteriors als anys setanta)

feis-ho saber a

Gracià Sànchez

Hem començat una nova secció:

FOTOGRAFIESD'ANTANY

mel i sucre

FRANCESC NICOLAU CATALAper batle

BON GOVERN

per Sant Joan

Nacionalistes de Mallorca

Espai pubUcitari gratuït pels partits polítics

8

mel i sucre

^*^^** X2

^y*OTOS DW7C?NTANY

Aquest mes duim a les nostres pàgines una fotografia familiar de fa prop de vuitantaanys. La família en qüestió és Ia família Rabassa, aleshores encapçalada per AntoniRabassa i Antonina de Son Vaquer. Les per sones que surten fotografiades són d'esquerraa dreta:

Joan Rabassa, "Es garriguer dels Calderers", Antoni Rabassa, el cap de família,Antonina de Son Vaquer, esposa de l'anterior, Antònia Bauçà, padrina materna, JoanFiol Bauçà, "Marc", Antoni Rabassa "París", Tonina Fiol "Marca", Catalina Bauçà, deSon Vaquer, mare de l'anterior; Ia petita en braços és Bàrbara Fiol, "Marca"; i l'últimaés Catalina Fiol, "Marca", (Ia mare de Jaume Pico).Les tres generacions recollides a aquesta instantània avui quasi tots ja han passat a

Ia història del nostre poble, però representen una ¡matge típica de Ia família santjoaneradels primers anys del nostre segle.

Gracià Sànchez

SUBSCRIPCIÓ PER UN ANY, 3.000 ptes.Nom:Cognoms:Carrer: núm.:Població: cp:Banc o Caixa: oficinacarrer: núm. de compte:..

Feu arribar aquesta butlleta a qualsevolmembre de l'equip de redacció o enviau-la a:

MEL I SUCRE Sant Joan, Ramon LIuII, 48

firma

mel i sucre

AJ TAMENTResum de Ia sessió extraordinària celebrada a Ia casa de Ia vila el passat 2 de maig. Assistiren al PIeIa totalitat dels regidors municipals, després de varis anys de no produir-se aquesta situació. EIspunts tractats foren els següents:

Últimament les obres municipals han generat tota una sèrie de conflictes.

l.-Esborrany de l'acta de Ia sessió anterior.Després de fetes unes modificacions proposades

pel grup del PSM, fou aprovada.2. -Projecte del circuit pedestre de Son Juny i Ia sevainclusió en el PIa Territorial d'EquipamentsEsportius 1995.

Aquest era un dels punts que havia motivat Iasessió extraordinària.

EIs membres de l'equip de govern, US i grupMixte, presentaren aquest projecte de circuitpedestre per Son Juny, projecte de varis anysd'antiguitat i que havia estat actualitzat amb unpressupost de més de 32 milions de pessetes arealitzar en dues fases.

Posat a discussió el tema els membres del'oposició, per vàries raons s'oposaren al projecteesmentat: per considerar que hi havia altres projectesmunicipals prioritaris abans d'aquest, com perexemple el referent al sòl industrial; per Iainoportunitat del projecte ja que deixava el properajuntament amb Ia meitat del projecte a realitzar, perl'elevat cost que té, etc.

Passant a votació hi hagué quatre vots a favor, eldel Grup mixte i US, i cinc en contra, el de total'oposició.

3.-Sol.licitut de modificació de lesobres del Pki d'Acció Especial 1996.

Dins el PIa d'AccióEspecial per a 1996 el nostreconsistori tenia prevista Iarealització d'una xarxa per al'evacuació d'aigües pluvials a Iapart baixa del poble, allà on quanplou s'hi acumulen gransquantitats d'aigua. L'equip degovern proposava el bescanvid'aquesta obra per a asfaltamentde vials de Ia vila, ja que segonsdigué el Batle, amb informaciódels arquitectes diuen que no ésnecessària aquesta xarxad'evaquació d'aigües pluvials.

Després d'una breu discussió s'aprovà el punt ambcinc vots a favor, Grup mixte, US i un del grup PP-UM, tres abstencions, dus del PSM i una del PP-UM, i un en contra, Arrel.4.-Subvencio a l'Escoleta de les monges.

Per unanimitat l'ajuntament decidí atorgà100.000 ptes. de subvenció a l'escoleta de ca lesmonges, oberta recentment, per a l'escolaritzaciódels nins de 0 a 2 anys.4.-Sorteig per a Ia designació de les Meses electoralsper a les properes eleccions locals i de Ia CAIB.

Després de discutir el procediment a seguir per aaquest sorteig i donades les deficiències que té elsistema seguit tradicionalment se tractà un nousistema de sorteig, però davant Ia falta d'acord sedecidí fer aquest sorteig de Ia manera com es feiatradicionalment, i en unes properes eleccions tractàel tema amb més profunditat per tal d'esmenar elserrors detectats. Per Ia llargària com s'elaborenaquestes llistes, a l'hora de tancar Ia present edicióno vos podem facilitar el nom de les personeselegides.

Gracià Sànchez

10

mel i sucre

28de maig1995

ELECCiONS AUTONÒMIQUES

Per Balears

Només el teu vot pot decidir elfutur econòmic, social i culturalque desitges per a Ia teva comunitat perquèel teu vot és Ia força que demostra Ia voluntat d'unpaís que avança i no es vol aturar. Ara tens el futur en les teves mans, no ho oblidis.

Ara el teu vot decideix

GOVERN BALEAR

li

mel i sucre

SETMANA DEL LLIBRE - 1995

FESTA DEL LLIBRE '95Divendres 28 d'abril

Dijous 4 de maig

A partir de dia 25 d'abril

Teatre per a nins ambcontes, titelles... pel grup

Tornassol

RondaUes contades perna Catalina Valriu

Exposició de llibres,Àudiovisuals i objectes de

rondalles

EIs padrins contenRondalles

Lloc: Biblioteca PúblicaPare Rafel Ginard

Lloc: Col·legi Públic SonJuny

Lloc: Col·legi Públic SonJuny

Hora: a les 6.30 del'horabaixa

Hora: a les 2.30 del'horabaixa

Aquest any Ia Setmana del llibre que com cada any escelebra al voltant de Ia diada de Sant Jordi, es va organitzarconjuntament el CP Son Juny, Ia Biblioteca Pública i l'OCB.

El tema escollit va ser LES RONDALLES.Les activitats es repartiren:CP Son Juny• Enquesta amb Ia pregunta Qué és una rondalla? (adjuntam

una mostra)• Exposició monogràfica on cada grup/classe montava els

elements representatius d'una rondalla escollida pels nins(fotografia den Joanet de sa gerra).

• Contada de Rondalles per na Catalina Valriu (fotografia).EIs pares i padrins han comptat rondalles a l'escola.Biblioteca Pública Pare Rafel GinardRepresentació de Contes populars amb titelles per na ASJA-

OLGA SCHALECAMP (Fotografia).A Ia introducció del projecte de l'espectacle TORNASSOL

que noltros empram per finalitzar aquesta ressenya diu na ASJAEl conte és tan antic com /a mateixa humanitat, i segueix

sent tan necessari per a /a supervivència de Ia fantasia i quasim'atreviria a dir de l'espècies humana.

Hi ha hagut sempre diferents maneres de contar-los,Tornassol pretén donar-lis color i moviment mitjançant titelles.

La màgia pot sorgir d'un simple bastonet amb una bolla depaper arrugat o d'un traç de pintura que insniua un somriure.

EIs nins i ninots són els protagonistes, Tornassol narra Iahistòria...

Per molts d'anysfacinfesta els llibres i els que els estimam!

Catalina LIuUa Gayà Bauçà

12

mel i sucre

Què és una rondaUa?Franciscà RoigMargalida VidalMargalida RotgerAnònim

JosepJosepet Bauzà

Miquel BauzàJordi GayàNatàlia Fuentes

Margalida LópezTeresa FernàndezMaria Rosa BauzàEIiCatalinaMartaJoan FrancescCatalinaNeusJosep

és un conte popular Apol·lòniaés un conte popular de Mallorcaés un conte popular de Mallorca Cuineraés un conte que té fets fantàstics i Pep Lluísrelació amb Mallorcaés una rondallaun home que és gran que no menjava i Joan Moreyes va morir Diccionari de Iacoses que han passat Llengua Catalanacoses que han passatés un conte popular típic de Mallorca, téfets fantàstics i reals Maribelés un conte popular Natàliaés un conte popular Maria Rosa

és un conte popular Miquel cosesés un conte popular Tonino ho sé Miquel Àngelun llibre Xavieruna històriaun conteun conte popularés una rondalla

una història que es pot contar o escriure,un conte, fets que passen o poden passarcom un conteun conte o una història que se contava asa gent per transmetre ses tradicions delseu poble o d'altresun conte popular tradicional de Mallorca

narració breu de caràcter fantàstic,llegendari o amb elements reals, destinadaespecialment a l'entreteniment dels infantsun conte popularun llibreno ho séque han passatcontes que no són veritatun llibreuna narració que s'ha transmesa de pares afills i que és capaç de superar Ia barrera deltemps pel seu caràcter fantàstic i encisadorque encomana als qui l'escolten

FONTANERM i FERRERL\J. COMPANY

Instal·lació de banys ide calefacció central

LL·interneria en generalFerreria

C/ Consolació, 1 7. Sant JoanTeI. 52 62 77

R E S T A U R A N I - B A R

Ct*.M*nacor-lnci,km 9 Te!. 830246 PETRA

13

mel i sucre

LA LLENGUA I EL PP

Fa quatre anys, i com a militant del PSM que en aquelltemps era, i encara som, em vaig permetre escriure unesretxes sobre política local en aquesta mateixa revista.Aquelles reflexions en veu alta, fetes poc abans de leseleccions locals i autonòmiques de l'any 1991, només emdugueren maldecaps i males cares. Es per això queaquesta vegada, enc que hi torni haver eleccions, lesmeves reflexions seran només de caire autonòmic, ja quepel que es guanya escrivint al MeI i Sucre, no s'ho pagapatir les enrabiades dels ofesos.

Com sabeu tots els que alguna vegada heu llegit algundels molts de «sermons» meus, publicats en aquestarevista, una de les meves neures és Ia defensa de Ia nostrallengua.

La nostra llengua, el català o el mallorquí, tan se valcom Ii digueu, ja que el nom no fa Ia cosa, està cadavegada més a prop de Ia extinció. Es clar que aquesta noes produirà demà o passat demà. El procés, reversibleencara avui, serà més llarg, de bastants d'anyssegurament. Però l'enfonsament és ara per ara, no ensenganyem, lent i inexorable.

Una part important de Ia societat no està mansaplegades davant aquest fet. Des d'intel·lectuals deprestigi fins a gent normal i corrent, milers de mallorquinsestan units lluitant diàriament per evitar el genocidilingüístic. Altres vegades aquests mallorquins s'ajuntenpuntualment per defensar el seu dret a viure ells i els seusdescendents en Ia llengua que hem heretat del nostresavantpassats. La darrera vegada en què molts d'ells esreuniren va esser el passat dia 6 de maig a Ciutat,convocats per l'Obra Cultural Balear. Des de La Ramblafins al Consolat de Mar, més de 25.000 mallorquinsexpressaren el seu suport a Ia defensa aferrissada de Ianostra llengua.

Però tot això no és, ni de molt, suficient per aturar eldeclivi. Per recuperar Ia llengua és necessari que es doninuns quants condicionants. El primer de tots és que hicreguin de veres els que ens governen i alhora transmetinal poble aquesta creença. El segon, que el poble planertambé es convenci de Ia utilitat de saber i emprar Iallengua pertot arreu i sense cap tipus de por o recança.

EIs dos condicionants abans esmentats estaníntimament lligats. Quan el primer no es dóna, difícilmentes donarà el segon i a l'inrevés. El primer, el Govern d'enCanyelles usant, fomentant i protegint l'ús del mallorquí,no es compleix en absolut, més bé tot el contrari.Mallorca fa 12 anys que està governada pel PP. Hemviscut 12 anys de rodes de premsa i manifestacions delsdirigents «populars» quasi sempre en castellà. Dotze anyssense fer obligatori, als funcionaris de Ia CAIB, elconeixement oral i escrit de Ia llengua del país. Dotzeanys de portaveus a institucions, de regidors i de dirigentsdel PP monolingües, en castellà naturalment (GonzálezOrtea, Jaén Palacios, Carlos Ripoll, Martínez de Dios,Arturo Cadenas, Fernando Giménez, Berastain, J.M.Rodríguez, etc.).

També hem pogut assistir,ja a les acaballes d'aquestadarrera legislatura a Ia promulgació del «famós» Decret

Rotger de regulació de l'ús de Ia nostra llengua a lesescoles. Mitjançant aquesta llei, sortida de Ia Conselleriadirigida per Bartomeu Rotger, antic afiliat d'UM iactualment del PP, es dóna llum verda a !'»aprengui vostèen Ia llengua que vulgui». En poques paraules, els peperoses renten les mans i no volen perdre un sol votcomprometent-se en Ia recuperació de Ia llengua del país.

I per acabar de adornar el pastís lingüístic, els màximsdirigents del PP, Canyelles, Fageda i Rotger, donensuport, amb Ia seva presència a Ia presentació, a Ia creaciód'una, de moment suposada, entitat cultural anomenada«Sa Nostra Terra». Es presidida pel senyor Joan Morro,ex-UM i actualment a una llista electoral del PP, i comptacom a dirigent amb en Santiago Balaguer, ex-candidat deUM a les passades eleccions europees i actualment tambéa les files del PP. Això sí, ens intenten fer creure que éspura casualitat. Aquesta entitat neix segons ells perdefensar les genuïnes formes vernacles, sense posar endubte Ia unitat de Ia llengua catalana, afegeixen. Estam desort, ja que almanco qualque cosa hem avançat des d'enCaime Martorell i els seus cussons del Círculo CulturalMallorquín. També ens adverteixen que a partir d'aral'Obra Cultural Balear, «casualment» l'entitat convocantde les 25.000 persones en defensa de Ia nostra llengua i encontra de Ia negligència del govern Canyelles en aquesttema, s'haurà de partir els panets oficials amb Ia nova i«apolítica» entitat. En poques paraules: igualaraneconòmicament les dècades de lluita d'una entitat veteranacom TOCE, amb tots els seus encerts i errors, amb unsnouvinguts que ho tenen tot per demostrar. Quinavergonya!, volen fer callar els qui no estan d'acord amb Iaseva nul·la política lingüística amb l'amenaça de tancarl'aixeta de les subvencions públiques, de les quals ells sónnomés els administradors, no els «amos i senyors».

El segon condicionant, un poble compromès totalmentamb Ia seva llengua no es dóna al cent per cent. Però,25.000 persones d'un cop a Ciutat són un bon motiu per al'esperança.

I aquesta esperança es multiplicarà si el 28 de maig elPP deixa de governar Ia nostra terra. El PP és ple de gentque col·lecciona carrerons de batre, rodes de carro vell iolles d'aram. Aquesta mateixa gent es incapaç d'estimaruna cosa molt més valuosa que les antiguitats: Ia llenguadels nostres padrins, l'única herència dels avantpassatsque ens iguala, si volem, ja que no són necessaris doblersper recuperar-la, en contraposició a Ia recuperació decanteranos, llits antics o altres estris. Només cal per Iaseva defensa voluntat i ganes.

No vull acabar sense fer una recomanació electoral atots els que heu tengut Ia santa paciència de llegir-me finsaquí. No vos diré qui heu de votar, sinó qui NO heu devotar: no voteu en Canyelles, no voteu el PP al ParlamentBalear. Abans de tirar les vostres paperetes a Ia urna feis-vos per favor aquesta senzilla reflexió: Si el mallorquí noes parla a Mallorca, on es parlarà? Ah, i rectific: votaupartits nacionalistes.

Andreu Bauçà

14

mel i sucre

METEOROLOGIA«DE PLOURE SEMPRE QUE SE N'HA DEIXAT, SEMPRE HIHA TORNAT»

Temperatura

Max

19

21

22

24

22

20

22

23

21

26

22

24

24

18

17

22

22

22

25

18

20

23

22

18

20

19

23

24

25

26

22.1

Min

3

6

6

6

7

9

8

9

8

8

7

6

7

10

8

8

I O

7

10

11

9

6

6

7

8

6

7

13

8

11

7.8

Dia

12345

67891011

1213141516

1718192021

222324252627

28293031

Mitja

Precipitació Cel

clar

clar

clar

clar

clar

clar

clar

clar

Ventdominant

arcual

variable

llebeie

llebeie

variable

gregal

gregal

variable

clar mestral

clar

clar

clar

variable

llebeig

llevant

Fenòmensobservats

2/4 tapat llevant

1 /4 tapat gregal

clar

09 ' 1 /4 tapat

¡ 2/4 tapat

0,8

clar

1 /4 tapat

2/4 tapat

3/4 tapat

1/4 tapat

3/4 tapat

1/4 tapat

2/4 tapat

clar

gregal

variable

llebeig

llebeig

llebeig

gregal

variable

migjorn

migjorn

variable

mestral

ponent

0_2 clar llebeig2%3 3/4 tapat

[ 1/4 tapat

j 1/4 tapat

llebeig

llebeig

llebeig

vent fluix

vent fluix

vent fluix

tormenta

VLMlI f l u i x

vent fluix

Mes: abril Any: 1995

Estació: Revista Meli Sucre deSantJoande Mallorca

Fonts: Guillem Company, Miquel Alzamora i MiquelCompany

I Precipitacióparcial

0,9 1 Precipitacióparcial

3.3 I

4— I Precipitaciótotal

El mes d'abril segueix les pautes inicials d'aquestirregular 1995. Les poques pluges recollides durant l'any—70,2 litres/m2— contrasten totalment amb Ia tardorhumida i plujosa del 1994. De fet, les característiquesclimatològiques del 1995 són similars a les del 1994, ambIa notorietat que en aquest any agrícola tinguérem unatardor plujosa i excessivament humida. No obstant això,durant els primers mesos del 1994 s'havien recollit méslitres que l'any en curs.

La poca pluja caiguda durant el mes d'abril ha estat de4,2 litres/m2. La precipitació total ha estat Ia següent:

MARÇABRILTOTAL

20,64,2

70,2

dial6dia21dia27dia28TOTAL

GENERFEBRER

0,90,80,22,34,2

28,117,3

De fet, durant l'any 1994 i durant els mateixos mesos,Ia pluja repartida era Ia següent:

GENER 36,6FEBRER 20,8MARÇ 17,9ABRU. 29,0TOTAL 104,3Aquesta atípica situació de sequera ha tingut els

primers casos de creixement anormal de fruiters comalbercoquers, cirerers, garrovers, etc. Així mateix, elscultius de tomatigueres, melons de secà pateixen aquestaanòmala situació, excepció feta d'aquells que han pogutveure una mica d'aigua de reguiu.

En definitiva, ni plou ni vol ploure.

Miquel Company i Miquel Alzamora

15

mel i sucre

RESTES D'UN MOLIFARINER D'AIGUA A HORTA

A Ia recentment pu-blicada Guia de Ia Manco-munitat del PIa de Mallorca,quan es refereix a Sant Joan,anomena alguns molins devent, dels quals es con-serven, total o parcialment,les torres.

Això em féu pensar en Iagran quantitat de molins desang que hi havia en el seglepassat i que, a principis del'actual, fins els anys tretzeo catorze, encara molien ales possessions i casespageses importants.

Però el que moltsignoren, és que hi va haverun molí fariner mogut per Iaforça de l'aigua, cosainsòlita a terres del pla, ja que aquests molinssolien estar a indrets d'alta muntanya, concreta-ment a Esporles, Pollença i Artà.

Estava situat a Ia vorera del torrent d'Horta auns quatre o cinc cents metres avall del pont delcamí que va de Sant Joan a Porreres, entre lespossessions d'Horta i d'Horteta.

S'abastia de l'aigua del torrent que naixia deIa font de l'Hort de Son Comelles (avuidesapareguda per esgotada); a Ia vora del pontesmentat hi havia un «parat» (taponat que esfeia a un torrent per desviar l'aigua), fet depedres i terra, per obligar Ia correntia a abocar auna grossa tuberia de test, que Ia conduïa pelcostat del torrent fins al molí.

Fa uns cinquanta anys que encara hi havia, enbon estat de conservació, el dipòsit de l'aigua,de forma circular, fet de pedra i cimentat al'interior, d'uns 2 metres de diàmetre i uns 3d'altària; a Ia part superior hi desembocava Iatuberia i a Ia part inferior s'hi veia encara Iasortida, amb restes de Ia comporta. PeIs voltants

Detall exterior del molí.La construcció en pedra encara es conserva bé..

del petit safareig i escampades encara es podienveure a finals de Ia dècada dels anys quarantarestes del que hauria estat Ia caseta i de lesinstal·lacions.

Uns anys després, quan vaig passar altravegada pel mateix lloc, ja havia desaparegutqualsevol vestigi del molí, ignorant qui havia fettal irreparable «neteja», segurament ignorant elseu valor històric.

Fa pocs anys, sí que es podia veure encara, a Iasortida del dit torrent d'Horta, Ia boca de Ia tuberia,que, avui, està tapada de pedres i romaguers.

A més d'aquest molí d'aigua, són moltesd'altres les restes importants de vestigishistòrics que hem vist desaparèixer, moltesd'elles sense que fossin un obstacle ni un perill,sinó una pèrdua irreparable pel coneixement delnostre passat.

Josep Estelrich Mieres

16

mel i sucre

XXIII CERTAMEN POÈTICVERGE DE CONSOLACIÓ. 1995

Jurat:Maria Dolors CorbeUa i GiIi

Miquel Gayà i SitjarJaume Oliver i OliverMiquel Pons i BonetJoan Maimó i Vadell

Ir premi

Goigs i pregàries a IaVerge de Consolació

A Solanda, puig festiu,compartirem peix i pa;oh, verge del llum captiu,pel vostre amor que somriu,ensenyau-nos a escoltar.

Si, corprès per Ia bellesal'esclau, per Vós, fam passà;si, bressat per Ia dolcesa,Ia fe de Crist abraçà;qui podrà romandre esquiua rostre tan sobirà?Oh, verge del llum captiu,pel vostre amor que somriu,ensenyau-nos a escoltar.

Quan amb veu afamegadacercam l'aliment diví,i el pa i el peix de vespradaque, per Vós, trobam aquí,no trobeu intempestiuel plany de Ia nostra mà.Oh, verge del llum captiu,pel vostre amor que somriu,ensenyau-nos a escoltar.

Vostra llar acollidoraés porta que mai no tancai el quart diumenge, Senyora,l'àpat en el qual no hi mancapeix endolcit pel caliuque estima sense cremar.Oh, verge del llum captiu,pel vostre amor que somriu,ensenyau-nos a escoltar.

El blat per fer-ne fornadava creixent daurat i altiu,són les notes d'una anyada

que porta compàs ben viu,és un gran cor col·lectiuque batega enmig del PIa.Oh, verge del llum captiu,pel vostre amor que somriu,ensenyau-nos a escoltar.

Vostre nom és llepoliaper als llavis que us imploren;i rebem de Vós, Maria,promeses que no s'esflorenperquè, qui hi puja cloc-piusent les forces revifar.Oh, verge del llum captiu,pel vostre amor que somriu,ensenyau-nos a escoltar.

Si, cegats pel trist miratge,sols tenim falsos tresors,trobarem dins bell paratgemonestir brufat de florson el vostre esguard descriul'oratge d'un dia clar;oh, verge del llum captiu,pel vostre amor que somriu,ensenyau-nos a escoltar.

Salvau-nos de Ia fondàriaque amenaça nostres corsquan, per falsa lluminària,ens alimenten els plors;sols al vostre senyoriurecés hi podem trobar.Oh, verge del llum captiu,pel vostre amor que somriu,ensenyau-nos a escoltar.

Una llàgrima llenegaangoixosa, solitàriames, per l'oreig que gemega,també vola una pregària:és el record fugitiude qui us resa mar enllà.Oh, verge del llum captiu,

pel vostre amor que somriu,ensenyau-nos a escoltar.

Com Ia flor del gessamíque en Déu posa confiança,feis que sapiguem florirmots i pètals d'esperança;que sempre siguem estiui no fred per al germà.Oh, verge del llum captiu,pel vostre amor que somriu,ensenyau-nos a escoltar.

V/ Pregau per nosaltres Verge de Iallum i del consol.RJ Perquè mai no ens manqui l'oli deIa humilitat.

REGUEMOh, Senyor d'immens poder,que ens donàreu ver Camí,il·luminau nostra feamb vostre amor sense fi.Que puguem aconseguirl'eterna llum i el perdó.Verge de Consolació,acolliu el nostre clam;de tot cor vos ho pregamper Jesús nostre Senyor.R/Amén.

Pere Bru Serrano Darder

2n premi

Tot un elogi per Vós

Verge i mare, suau dolçurapau, silenci de mon coreco d'amor que perdurallumet blau, ametler en florvermella posta de soldins Ia quietud de l'hora

17

mel i sucre

amb notes de flabioldolces, que arriben d'enforaen tan garrida tonadadins Ia natura malmesaplaer, bonesa ignoradallar d'inefable dolcesariolera matinadaque us plau amb dolça escomesa.

Vénc del cor de Ia planurai a prop Vostre vull estara l'entrellum, suau alturaon consolau mon plorari com llàntia encesa cremarl'oli amb bàlsam de resinesde prop poder-vos cantar«Oh, Roser Blanc sense espines!».

La seva gràcia mai mordel camp Rosa Alexandrinacal dur botonada d'ori mantell de randa fina.MeI del florit romaní,amb l'embat de primaveradel fons del cor Vos vull dir:«Rosa Blanca i encisera!».

Bàrbara Matas Sastre

Ir accèssit

A Ia Verge de Consolacióen el Quart diumenge.

I per Vós un somriure

Malgrat coses de Ia vidaque ploren avui dins mi,Ia vostra festa em convidaa viure i a compartir

el sentiment, l'alegria,d'unes hores de fervoron s'escampa l'harmoniad'un poble amb il·lusió.

I per Vós, per Ia dolcesade comprendre i d'estimar,obriré el cor a Ia bellesaque floreix al vostre altar.

I a Ia llum clara i serenad'aquest diumenge d'encísvos faré l'íntima ofrenad'un poema i d'un somrís.

Margalida Matas

2n accèssit

Consol dels afligits

Oh mare del redemptor,Vós que sou de cor tan gran,del poble de Sant Joanen sou Ia Consolació.Es un poble encès d'amoron molta festa vos fan.

I ara jo també demanIa vostra proteccióper fer-vos una cançóque entre altres cantaran,i els versos escoltaranque he compost al vostre honor.

Vós sou una Verge Estimadade Ia Consolació.Donau-me Ia inspiraciói faré una glosada,senzilla i delicadai feta amb il·lusió.

No per ésser premiadacom si fos de Ia millorsols vull consolaciói que surti encertada,com si l'hagués preparadaun que sia glosador.

Per Ia Majestat Divinafóreu Mare del Senyor,i donau Consolacióa qui a Déu s'encamina,escoltant bé Ia doctrinade Jesús el Redemptor.

Sant Joan bé vos adoraho demostra el seu fervor.Qui vos demana un favoramb gust sou Mediadoradavant Déu, benefactora,cercam Consolació.

Consolació trobam,oh dolça Verge Maria,amb Vós no falta alegriasi de veres invocam,i tot quant vos demanamarribarà qualque dia.

Consolau els afligitsi feis que véngui Ia Pauja que tant ens estimau,hauríem d'anar units,perquè si anam dividits

un de l'altre serà esclau.

El món està corromputper Ia dreta i per l'esquerra,feis que s'acabi Ia guerraIa, i tenguem salut;que tot això s'ha perduttant pel PIa com per Ia Serra.

I si ens ve Ia bonançaviurem tots en unió.Si tenim Consolacióno faltarà l'esperançai Ia gent tornarà mansasense odi ni rancor.

Girau-nos nostra mirada,dau-mos Ia benedicciódel FiIl vostre, i Redemptor.Que Ia gent descarriadatrobi en Vós altra vegadapau i Consolació.

La Festa d'es Pa i es Peixde tothom apreciadaarreu és anomenadad'un any a l'altre molt creix,i de gloses un bon feixno falten en tal diada.

De dalt d'aquest turósempre vos alabaran.PeIs veïns de Sant JoanVós sou joia de valor.Donau-los Consolacióa aquells que en demanaran.

Siau sempre alabadallum i Consolacióde tot pobre pecadorno decanteu Ia mirada.Oh, Maria Immaculada,concediu-nos el perdó.

Antoni Ginard

18

mel i sucre

ELS NICOLAUDE SON FONT (1800-1995)

El llinatge Nicolau, amb unaantiguitat més que provada de tressegles d'existència al nostre terme, ésa hores d'ara un llinatge pràcticamentextingit.

Les referències documentals delsNicolau es remunten al segle XVI, onja els trobam com a propietaris de Iapossessió de Son Ramon. EIsNicolau de Son Ramon s'expandirenpel nostre terme, i entroncaren ambels Gayà de Solanda, els Matas deSon Santos, els Font de Cugulutx, elsFerragut de Son Dixopta... Lavenguda a Sant Joan del rector PereAntoni Palet, doctor en teologia,acompanyat de dos nebots seus,engendrà dues branques més: elsNicolau-Palet i els Palet-Nicolau,amb nombrosa descendència (1).

Les successives branques delsNicolau nodriren Ia nostra vila debatles, secretaris, regidors, preveres,frares, honors... prengueren part i destacaren molt enIa vida política i social del poble. Apareixen ambmolta freqüència com a clavaris i obrers als llibresd'obreries (Consolació, Sant Isidre, Sant Antoni...).Tenien Ia sepultura familiar a l'església, dins elportal lateral.

DeIs nombrosos Nicolau de Son Font, hem triatuna branca, de Ia qual us oferirem a continuació unesnotes biogràfiques (2). Així coneixerem un poc mésels habitadors de Son Font, l'ocupació humana, lesherències familiars... Passem a veure, doncs, unesbreus notes sobre aquesta famflia de terratinentssantjoaners.

Miquel Joan Nicolau i Matas. Neix el 5-4-1772,fill de l'honor Llorenç Nicolau i Salom i de donaMargalida Matas i Canyelles. EIs seus padrins forenLlorenç Nicolau i Palet, de Son Font VeIl, iMargalida Salom. Casat amb dona Catalina Bauzà iGayà (7-1842), tengueren cinc fills: Miquel Joan,Margalida, Maria, Antoni i Gregori.

Morí viudo als 75 anys el 21-7-1847. Fatestament el 3-9-1843 davant don Joan Bauzà,

Son Font. Parcel·lari de 1982.

notari. Marmessors: Ia seva esposa i els fills Antonii Miquel Joan.

Miquel Joan Nicolau i Bauzà, el Secretari VeIl.Fill de Miquel Joan Nicolau i Catalina Bauzà. Casaten primeres núpcies amb dona Antònia AinaBalaguer de Ciutat (1817-1883) i en segones ambAntònia Aina Bauzà i Ponts (1865-1893). De Iaprimera esposa tengué dos fills: Miquel i Catalina.

El fill, Miquel Nicolau i Balaguer, morí tísic, alsdevuit anys, el 16-5-1860. La filla, Catalina Nicolaui Balaguer (1848-1929), es casà amb don JoanMuntaner i Vallespir, ric terratinent de Manacor.Morí viuda, el 4-3-1929, als 81 anys. La gent velladel poble Ia recorda com Ia senyora Catalina, filladel Secretari VeIl.

El Secretari VeIl, del qual hem parlat anteriormenta Ia toponímia, és el propietari que consta aramillarament de l'any 1864, posseïdor del lloquet deSon Font que posteriorment seria del seu gendre donJoan Muntaner —Son Font d'en Muntaner— illavors, a partir de l'any 1929, Can Dalmau.

19

mel i sucre

Mapa toponímic de Son Font.

La casa pairal del Secretari VeIl era el núm. 4 decarrer de Ia Presó (ara Consistori), coneguda poste-riorment com Can Muntaner.

Fou secretari de l'Ajuntament una partida d'anys:1839-1870. Moríel 4-12-1896, als 85 anys.

Catalina Nicolau i Balaguer, Ia senyora Catalina.Filla de Miquel Joan Nicolau, el Secretari VeIl iAntonina Aina Balaguer.

Neix el 1848. Casada amb Joan Muntaner iVallespir, el senyor Muntaner. Tengueren tres fills:Miquel Joan (1875-1902), Joan (1870-1891), que morítísic segons les fonts orals, i Magdalena (1869-1943).

La senyora Catalina morí el 1929, als 81 anys. Elseu espòs, el senyor Muntaner, era natural deManacor, fill de don Joan Muntaner i donaMagdalena Vallespir. Les fonts orals conten que erad'una família molt rica, propietària de cases i terresa Manacor.

MoIt afeccionat al joc, perdé devers 80 quartonsde terra que posseïa a Sa VaIl (dins el terme deManacor, devora el torrent de Na Borges). Perdédues vegades Ia possessió de Son Pou (Vilafranca).El seu pare, darrera darrera, Ii pagà molts deutes.

Gent vella del poble recorda haver jugat a lescartes amb ell. També era molt afeccionat a lescarreres de cavalls. Tenia un cavall molt bo. Anava acórrer a Sa Pobla i Muro i els guanyava a tots.

La memòria popular recorda aquesta cançó:En Muntaner diu que tées doblers dins un paperfermats amb una corda

i ara no Ii recordadins quin forat los té.

El senyor Muntaner morí a SantJoan el 9-9-1925, als 75 anys.

Magdalena Muntaner i Nicolau,na Magdalena Muntaner o Muntanera.Neix l'll-5-1869, filla de don JoanMuntaner i dona Catalina Nicolau.Heretà tot el patrimoni familiar, ja queels seus germans moriren molt joves.Vivia al carrer del Consistori, a CanMuntaner. A instàncies seves, establíl'amo en Joan de Son Gual, l'any1929, Son Font d'en Muntaner.

Algú Ia recorda quan assistia al'església als novenaris de Ia Puríssima—era filla de Ia Puríssima—acompanyada de Ia seva criada, madò

Colava, que Ii portava el maridet per escalfar-se.Morí fadrina, diabètica, als 73 anys, l'any 1943.

Amb el seu traspàs s'extingí aquesta branca delsNicolau de Son Font i es va dispersar tot elpatrimoni familiar.

Margalida Nicolau i Bauzà. Filla de Miquel Joan iCatalina. Morí als 70 anys el 1879, fadrina.

Propietària a Son Font (Can Pobler), els seusbéns consten a ramillarament de l'any 1864. Granpart o tot el seu patrimoni l'heretà el seu germàMiquel Joan, el Secretari VeIl.

Antoni Nicolau i Bauzà. Fill de Miquel Joan iCatalina. L'any 1864 era propietari de Ia possessióde Son Ramon. Casat amb Catalina Mayol i Bauzà(+1847), de Vilafranca, tengueren tres fills: Àngela,Antonina i Antoni. Morí viudo, el 13-3-1873, als 70anys.

Maria Nicolau i Bauzà. Filla de Miquel Joan iCatalina. El 1847 es casà amb don Antoni Matas iFerragut, cirurgià. Sembla que aquest fou l'hereu deIa seva esposa, ja que a ramillarament de l'any 1864era el propietari de Son Font VeIl. Antoni Matas —possiblement de Son Santos— morí el 30-5-1882.

Maria Nicolau i Bauzà morí el 2-7-1850.Filla d'ambdós fou Catalina Maria Matas i

Nicolau (1849-?).Gregori Nicolau i Bauzà. Fill de Miquel Joan i

Catalina. Casat amb Coloma Noguera i Mora, dePorreres(1865-1891).

Tengueren dos fills: Catalina, casada amb JoanFont i Sureda (l'amo en Joan de Cugulutx) i MiquelJoan, casat amb Margalida Matas.

20

mel i sucre

A l'amillarament de l'any 1864era propietari de Son Font (Son Fontde l'amo Antoni).

Morí el 20-5-1894, als 80 anys,viudo de Coloma Noguera.

Catalina Nicolau i Noguera. Fillade Gregori i Coloma. Neix el 1846.

Casada amb Joan Font Sureda,l'amo en Joan de Cugulutx,tengueren quatre fills:

- Gregori, casat amb na Cataüna deSon Barceló.

- Joan, fadrí.- Antonina, casada amb l'amo

Arnau de Son Perdut.- Coloma, casada amb Rafel

Horrach de Cugulutx.L'amo en Joan de Cugulutx morí

el 27-4-1924, viudo, als 86 anys. A l'amillaramentde l'any 1864 era el propietari de Cugulutx (ara CanHorrach).

Gregori Font i Nicolau, Gori de Son Font o deCugulutx. Fill de l'amo en Joan de Cugulutx iCatalina Nicolau i Noguera. Es casà el 19-4-1905amb Catalina Barceló i Nicolau (Catalina de SonBarceló). Catalina Barceló era viuda de BernadíMatas i Bauzà (+1902).

Demanaren dispensa per poder-se casar, ja quetenien impediment de tercer grau de consanguinitat(fills de cosins). La viuda Catalina aportà dos fills almatrimoni: Bernadí Matas i Barceló (l'amo enBernadí des Serral) i en Miquel (?), fill natural,tengut d'una relació amb el majoral o garriguer desPagos.

DeI matrimoni amb en Gori de Son Font varennéixer:

- Antoni font Barceló, l'amo Antoni de SonBarceló o de Son Font, casat amb Margalida Mayol,Mica, de Vilafranca, darrers propietaris santjoanersde Son Font VeIl.

- Joan Font i Barceló, Joan de Son Barceló,(1906-?).

L'amo en Gori de Son Font quedà baldat d'unaccident (caigué d'un poll) i visqué assegut a unacadira Ia resta de Ia seva vida. Madò Catalina, oCatalineta, de Son Barceló és recordada com unavelleta, petita, que caminava amb l'ajut de dosgaiatets a les darreries de Ia seva vida.

Antonina Font i Nicolau, Tonina de Son Font.Filla de l'amo en Joan de Cugulutx i de Catalina

Es Serral.

Nicolau i Noguera. Neix el 1873, es casà als 28 anysamb Arnau Gayà i Barceló, de Son Perdut, de 32anys, el 12-10-1901. Morí als 36 anys, el 25-1-1908.

L'amo Arnau de Son Perdut es va tornar casaramb una Batxana del carrer de Ia Sínia: naMagdalena Mestre i Gayà.

Coloma Font i Nicolau, Coloma de Son Font.Filla de l'amo en Joan de Cugulutx i CatalinaNicolau i Noguera. Neix a Porreres el 21-1-1879.Casada amb Rafel Ferrà Bauzà, Horrach. Foren elspares d'en Jaume Ferrà i Font, Horrach, actualpropietari de Cugulutx.

Probablement aquest matrimoni morí a Porreres,car no trobam rastre d'ells a l'arxiu parroquial.

Miquel Joan Nicolau i Noguera. Fill de GregoriNicolau i Bauzà i Coloma Noguera i Mora. Neix el1835. Casat el 1867 amb Margalida Matas i Matas(1845-?). Tengueren dos fills: Antoni (l'amo Antonide Son Font) i Gregori. Morí el 2-7-1900, als 65anys.

Gregori Nicolau i Matas. Fill de Miquel JoanNicolau i Noguera i Margalida Matas i Matas. Neixel 1868. Morí el 4-5-1893, als 25 anys, demeningitis.

Antoni Nicolau i Matas, l'amo Antoni de SonFont. Fill de Miquel Joan Nicolau i Noguera iMargalida Matas i Matas. Neix el 1871.

Es casa amb Antònia Aina Matas i Pocoví (1868-1963), germana de Miquel Matas i Pocoví (1864-1952), el senyor Miquelet, prevere i organista del'església de Sant Joan.

21

mel i sucre

L'amo Antoni de Son Font fou un delssantjoaners que participa a Ia guerra o va fer el serveia les Filipines. Pareix que s'hi va campar bé, puix novolia tornar. La mort prematura del seu germà Goriel va decidir a tornar per posar-se al capdavant dellloquet de Son Font. Amitgers o arrendadors queposteriorment habitaren el lloquet conten que hihavia penjats mapes de les Filipines i de l'arxipèlagde les Carolines, aleshores colònia espanyola. Fapoc temps, una rebesnéta seva, de Porreres, restauràel baül que dugué o utilitzà a les Filipines i que tocàd'herència a Ia seva filla Margalida, casada amb enCarles, de Porreres.

L'amo Antoni de Son Font morí el 26-8-1958 als87 anys. Tengué dues filles:

- Margalida Nicolau i Matas (1908-1983),Margalida de Son Font, casada amb en Carles, dePorreres. Heretà el lloquet de Son Font.

- Franciscà Nicolau i Matas, Franciscà de SonFont, que, als seus 85 anys, és, si no anam errats, Iadarrera i única supervivent de Ia nissaga delsNicolau de Son Font.

Francesc Canuto i Bauzà

Notes(1) Josep Esteuich i Costa. «Els rectors de Sant Joan (ss. XVI-XIX).Notes Biogràfiques». Damunt Damunt 38,juuol 1994: 17.(2) Hem omès, intencionadament, per no voler ser pesats ni reiteratius,les referències documentades d'aquest apèndix. Hem consultat, a partde les fonts orals, els Uibres de baptismes, matrimonis i defuncions del'Arxiu Parroquial de Sant Joan.

SERVEIDE PROMOCIO ECONOMIGADE LAMANeOMUNLTATPLA DE MALLORCA.

ElServei de PromocióEconòmicatécomobjectiu promoureaccions quepossibilitin un desenvolupamenteconòmiedelPla. Part d'aquestes accionsvan encaminades a disminuir l'atur de Ianostra comarca.

Elfet dequeia Mancomunitat no s'hitrobi cap oficina de ITNEM, ide que sedepengui detres (INEMlnca, INEMManacor, INEM Palma) dificulta Ia tascad'aquestesofiçinesen elmercat laboraldelsmunicipisdelPla.

En el sentit de pal.liar aquestamancança ide proporcionaralciutadàuninstrument que faciliti el procésde cercarfeina e s v a crear Ia BORSA DETREBALL de la Mancomunitat PladeMallorca.

LaBORSADE TREBALLés per unabanda una einade col.locació per qui ésar a t u r i p e r q u i encaraquetingui feina,desitgi trobaraltre ocupaci6que s'adaptimillor a les seves qualificacions profes-sionals o al seudesig personal, i per altràbanda és un recurs que agilitza el procésde recerca dç treballadors per part dei'empresarip^ropprcionant-li el contacte

amb els treballadors delperfil professionalque es sol.liciti en cada oferta de feina,

DesdelaBORSA DETREBALLensposamencontac te amb empresesiorganitzacions, feim unrepàs constant deles ofertes públiquesi privades que surtenifeim un seguiment personalitzat detotsels demandants de treballinscritsalaborsa i en definitiva s'intenta aconseguirl'inserció laboral el més aviat possible.

Conjuntament a m b l a BORSA DETREBALLes desenvolupael programad'ORIENTACIÓ LABORAL que té perobjectiu donar informacio;personalitzadasobre tècniques de recerca de feina,fórmules d'autoocupació, ajudes existents,etc.

Elsinteressats erí:*Apuntar-se a laborsa de treball*Realitzaruna entrevista d'orientació

laboral*Trobarun treballadorambun perfil

professional determinatpoden adreçar-sea les oficines de la

Mancomunitat PIa de Mallorca del carrerHospital 28de Petraotelefonaral 830441de dilluns adivendresde 9 a 14hores*

22

mel i sucre

MALLORCAHlaertCcatro

129

U

LA^LECHERA

FERTASRESANTES

DEL12ÂL25DEMAYO

-.jRis>.

MALLÒRQülH

49SUPtRlOR, MIZCL*

' HUUKIUA DUKO 5OO O«

St usted envía o Cafes Maro!la e! vafe por

'rt va'or ̂ 330 P*1 °tue se ̂ a"a "I <lofso del*• paquote ei precio resultonfo fina! ¡e saldrá a

ete de 25O gr

(canlidad mo<imn duranto toda Ia

23

mel i sucre

UNPAGES CIÜTADADuc es glosat de lavilaaSant Miquelde Ciutati com vella queprim filadic queel món hatrabucat.El comerç quearas'estilaés grossa barbaritat.

MaI llamp els grnas magatzemsque aclaparen elcomerç,ija ésmalsi nocomprenemque els petitsqueden deserts.Anern'hi tot dret, comprem,sempre que estiguÍnoberts!

Al petit comerçcornprarho feim bé i aixísia,de çorens hemd'esforcarsolsperdar-losalegria.L'empenta leshem de darper viure amb bona armonia.I girant nostres ulls al celdiguent: "No ésjust això que passa",que alcarrer deSant Miqueltotsón tendesdegran vasa.De Palma és el cobriceli percomprar és Ia més gran plaça.De Io bo hi ha Io millor

gent noble i acreditada,hi trobessense cercar-hoIa prenda més avalada.Dona gust contemplar-hoÍ comprar-hi és feina encertada.

La més antiga és del ram,de prestigi i qualitatIa contrada a oncercamboi barato dins Ciutat.Fixau-vos-hisihomiram,comprar-hi no és disbarat!.

Lo milloret, podem dir,està dins aquest carrer.Jo sempre que he de sortirper compres que hagi de fertenc clar a on he de partirperquè sé que allà em va bé.

Bàrbara Mates Sastre.(Aquestesgloses han estatfetesperaparticipar a ünconcurs patrocinat per

l'Associacióde Comerciantsdelcarrerde Sant Miquelde Ciutat.)

A BANCAMARCH

C/de Mestre Mas, 11Tel.: 52 60 66

07240 Sant Joan

24

mel i sucre

mel ¿ svLcve^ dolcet dolcet

L'Ajuntament s'ha passat quatre anyssense invertir gairebé res en mobiliariurbà. Quan falten poques setmanes per ales eleccions decideix posar quatre bancsal passeig de Consolació i un a Ia paradadel correu, davant l'església. Això és purelectoralisme, i prové a més d'un batleque sempre ha presumit que ell noactuava de cara a Ia galeria i que això eldistingia del batle que hi havia abans. Iamb aquesta pobresa d'arguments fancomptes guanyar les eleccions. Sort tenende l'empenta de n'Aznar i en Canyelles,perquè si s'haguessin de fiar només de lespròpies forces i de les seves idees genialsde darrera hora, potser farien darrers a lescarreres

***Un cop desvelat el dubte de quantes llistes espresenten al poble, i de qui els integren, haarribat l'hora de les travesses electorals. Hi hagent que ha desenvolupat una capacitat enormeper aplicar mentalment Ia llei d'Hont. Endècimes de segons són capaços de passar delsvots als escona, aparentment sense esforç. EIsresultats de les cavil·lacions, però, estan oberts:uns diuen 4-2-2-1-0, uns altres 3-3-2-1-0, altres3-2-2-1-1. En poques paraules, pel gust de quasitothom. Algunes donen el govern a l'actual batlesense passar pena, i altres l'hi posen difícil. L'únicque és ben segur que canviarà de mans seràqualque sopar dels que s'han posat de messions.D'aquí pocs dies es resoldrà Ia incògnita.

***La celeritat del nostre Ajuntament és grossaa l'hora de tapar sotrots, síquies, regalons ialtres herbes... que ell mateix ha deixat que esprovocassin. Al camí de Son Baró instal·larenuna alegal xarxa d'aigua. EIs senyals d'aquestainstal·lació han estat més que evidents aquests

L'Ajuntament ha posat bancs a diversos indrets del poble.Serà que vénen eleccions?

set o vuit darrers mesos. Evidents en forma demal de ronyons cada vegada que hem hagut depassar pel camí amb algun tipus de vehicle. Ahores d'ara no sé que ens prometen per al futuraquests «magnífics gestors de Ia cosa pública»,però n'hi ha per tremolar si ens em de refiar deIa dita que diu: «pels seus fets els coneixereu».

***No tot han de ser males notícies en aquestasecció. A les passades festes de Pasqua el rectorva anunciar que el Consell Parroquial haviaressuscitat, mai més ben dit, el vell projected'aixecar l'antic teatre parroquial, destruït en unincendi que es produí ja fa molt de temps. Vacomentar que ja hi feien feina els tècnics, i vaassegurar que com a mínim es cobriria per aixíaturar d'arrel el seu deteriorament. Després s'hifaran altres obres per arribar a posar a disposiciódel poble un espai multidisciplinar al servei delmateix poble. Ja era hora i que no manquin niànims ni ganes, ni com és de suposar doblers,públics i privats.

Joan Bauçà

25

mel i sucre

ADDICCIÓ AL JOC?

Li passa a vostè (o a qualcú que coneix) que juguide tal manera que el joc Ii sigui més important que Iafamília, Ia feina o els amics? S'ha sentit preocupatalguna vegada per aquest hàbit? En el cas que tenguidubtes consideri Ia següent llista de conductes:

• preocupació pel joc i per aconseguir diners percontinuar jugant.

• intents de tallar el costum de jugar, però senseèxit.

• tolerància (en Ia mesura que es van augmentant lesquantitats que es juguen, les petites apostes deixen deproduir l'excitació desitjada).

• síndrome d'abstinència (amb irritabilitat,inquietud, ànsies per jugar i altres signes psicològics)

• tomada al joc amb l'ànim de recuperar les pèrdues.• el joc és, també, una forma d'escapar dels

problemes o de sentiments intolerables.• es menteix a Ia família i als altres sobre Ia

vertadera dimensió amb què un juga.• s'arrisquen les amistats, l'educació, Ia feina per

continuar amb Ia conducta del joc.• es recorre a activitats il·legals amb l'ànim de

finançar el joc o els deutes que s'hi relacionen.• recerca d'ajut en els altres o en les institucions per

alleujar el problema econòmic produït pel joc.Si alguna d'aquestes situacions l'afecten a vostè o a

qualcú que vostè conegui, les probabilitats de sofriruna addicció al joc són molt altes. Com passa ambl'alcoholisme, l'addicció al joc és una malaltia que potser tractada si vostè està disposat a reconèixer elproblema.

EIs addictes al joc passen diverses fases al llarg deIa seva evolució:

• FASE D'ESCAPADA O D'AVENTURA: per alsamants d'aventures, el joc és una possibilitat tant dediner com d'excitació. Per als que s'escapen significaun alleujament davant els problemes que els aclapareno davant sentiments intolerables.

• FASE DE PÈRDUA: es caracteritza per Iapersistència en el joc amb l'ànim de recuperar elsdiners i compensar les pèrdues, Ia qual cosa se Iiconverteix amb una obssessió.

• FASE DE DESESPERACIÓ: és el resultat del'esforç per evitar les conseqüències dels problemesproduïts durant Ia primera etapa de Ia malaltia. Sovintcomença amb Ia impossibilitat de tornar un préstecbancari i es recorre a demanar diners a familiars oamics amb Ia intenció de pagar el més urgent. Durantaquesta fase es fan frenètics esforços per liquidar elspréstecs i són característiques les dificultats i pèrduesd'amics, problemes laborals, augment de l'estrès itemptatives per fugir dels problemes derivats del joc.

• FASE D'ENFONSAMENT: ve després del'esgotament de tots els recursos i de Ia presa deconsciència de Ia impossibilitat de continuar. Enaquesta fase el joc tendeix a ser utilitzat com unarecerca d'eufòria que generalment fracassa. Lesfantasies davant Ia possibilitat de Ia redempciópersonal a travès de Ia recuperació de les pèrdues s'hanacabat. En aquest punt, molts de jugadors es plantegenel suïcidi.

Alguns investigadors han trobat uns trets depersonalitat comuns entre els jugadors compulsius i elsaltres addictes químics. TaI com succeeix amb elsalcohòlics es troben elevats índexs de depressió i detrastorn antisocial, Ia qual cosa fa que estiguin molt detemps tots sols i amb poca tendència a comunicar-seamb els altres. Molts de jugadors han crescut aambients on ha existit un alcohòlic o un jugador.

El joc patològic té un fort impacte a Ia família i enpersones pròximes. Vostè pot negar o minimitzar elsignificat del joc. Moltes famflies també«racionalitzen» el joc a través de Ia recercad'explicacions per justificar-lo. De vegades, elsfamiliars poden ajudar al jugador perquè continuï ambel seu hàbit a través de préstecs o avals o altres ajudes,intentant amagar el problema.

Generalment, però, aquestes estratègies fracassen.El resultat per a les esposes, pares, fills i altres ésl'estrès i l'extenuació. Hi ha estudis que han demostratIa freqüència d'estrès, malalties, depressió i intents desuïcidi entre les dones dels jugadors (no hi ha estudisdels marits de les jugadores).

EIs jugadors que tenen altres addiccions tenen mésprobabilitats d'involucrar-se en activitats delictives. Amés, tenen taxes més altes de complicacionspsiquiàtriques i de temptatives de suïcidi.

Però vostè pot trobar ajuda per si mateix o per a Iapersona que sap que té un problema amb el joc. A lesclíniques especialitzades es desenvolupen programesespecífics per al tractament d'aquest problema. Commés prest decideixi posar-se en acció, abans començaràel camí de Ia recuperació.

Adaptació de Henry R. Lesieur, aThe Addiction Letter

Gentilesa de Domingo Fontirroig

I ¡¡¡¡I ABSTEMIACamí Bandriss/n. Manacor

Teràpies els dilluns de ies 19a les2i H.Tel.843119

Urgencies(24h)Tel.; 401484

26

mel 1 sucre

A g e n d a - M ai gNatalicis

DefuncionsMateu Bauçà Caimari (04-XII-1921 / 09-IV-1995)Joan Bauçà Bauçà (24-11-1902 / 09-IV-1995)

Noces

Apotecaries de guàrdiaDiumenges

Dia 7: ArianyDia 14: MontuïriDia21: PetraDia 28: PorreresDia 4 juny: Sant JoanDia 11: VilafrancaDia 18: Ariany

Horari d'autobúsSant Joan-Palma-Sant Joan: 7.50 h; 13.00 h; 15.20 h;16.20 h; 18.20 h; 19.30 (dies feiners).Sant Joan-Palma-Sant Joan: 8.25 h; 10.00 h; 18.25 h;19.30 h (dies festius).

Horari d'assistència mèdicaCentre sanitari: 10.30 h - 13.00 h (de dilluns a divendres).PAC de Vilafranca: resta d'hores.

Horari de farmàciaEstiu: D e l O h a l 3 . 3 0 h / D e l 8 h a 2 1 hHivem: D e l O h a l 3 . 3 0 h / D e l 7 h a 2 0 h

Horari de misses20 h (dies feiners) / 10.30 h i 20 h (dies festius)Consolació: 18 h

Telèfons d'interèsBombers:Centre Sanitari:GESA:Ajuntament:

55 00 805263 115541 1152 60 03

Apotecaria: 52 62 52

Centremeteorològic: 264610

Guàrdia Civil: 56 00 27

OCE: 72 32 99

PAC (Vilafranca): 56 05 50

El temps

Pluviometria G. Company

Abril

Dia 16:

Dia21:

Dia 27:

Dia 28:

Total mes:

0,9

0,8

0,2

2,3

4,2

Total acumulat: 70¿

La lluna

Nova de dia 1 a dia 7.

Creixent de dia 8 a dia 14.

Plenadedia 15adia21.

Minvant de dia 22 a dia 29.

Novadia 30 adia 31.

Efemèrides

Maig del 75 a Sant Joan

• Una nombrosa expedició santjoanera encapçalada per

mossèn Gabriel Ferriol anà en peregrinació al santuari de

Lourdes.

Maig del 85 a Sant Joan

• El mes fou ploguer i fred, es recolliren 65,7 litres.

• Dia 12 es va fer a Ia vila Ia trobada de donants de sang.

Gracià Sànchez

C o o p e r a t i v a Agr í co l a

SANT JOAN

«Xota casta deproductes del camp a

bon preu»

Carrer de Perra, s/n Tcl.: 52 fi3 24

Elèctrica

PEP DES SAIGinstal·lacions elèctriques

xarxcs de baixa tensió

subministraments elèctrics

Consistori, 8 \ 52 63 23S a n t J o a n

27

611 ™-S66I / Wn • uBOf;uBS9p930 I^^VL