Sió 562

1si 562[DESEMBRE 2010]

la revista dAgramunti de la Ribera

Nm. 562 Any XLVII Desembre 2010www.revistasio.cat redaccio@revistasio.cat

CiU consolida la seva majoria.ERC senfonsa i suren novesopcions independentistes

Polmic Mercat de Nadal

SOS de la Barretina

Nm. 562 - Any XLVII - Desembre 2010

PORTADA:Laura Rovira, Clara Blvia i Janna Zurita van ser, per aquest ordre, les tres primeres clas-sifi cades en el concurs que lAjuntament or-ganitza per triar la postal amb qu felicitar les festes. Hi van participar uns 300 concur-sants.(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS .......................... 3

ACTUALITAT

Fets del mes- Arbre de Nadal a lEspai .................... 5- Mercat de Nadal ................................ 7- ONCE ................................................ 11- Campanya de seguretat .................... 11- Carrer tallat ....................................... 11- Nou ascensor .................................... 12- Ombres xineses ................................ 12- Concert de cobla ............................... 13- Premi internacional ........................... 13- Curs de catal ................................... 14- La concentraci a Montclar .............. 14- Els Plans de Si ................................ 15

Eleccions- Eleccions al Parlament catal 2010 ... 16

ENTITATS

Agrupaci Sardanista Barretina- Crida de lAgrupaci ......................... 21

Cor Parroquial- Concert de Santa Ceclia ................... 23

La Coral- Santa Ceclia ..................................... 25

Centre Excursionista dAgramunt- Sortida a la Vallferosa ....................... 27

Escola Municipal de Msica- Audicions i activitats ......................... 29

OPINI

El celobert- Pocs i mal avinguts .......................... 31

Gent, fets, coses...- Ocells: picot ...................................... 33

Els lectors escriuen- Ajuts de menjador escolar ................. 35- Pessimisme i democrcia .................. 37

ENTREVISTA

Club Ciclista Agramunt- Diversi i esport sobre dues rodes .... 39

ENSENYAMENT

Finestra educativa- Mestres a Turquia .............................. 43- Prctiques en empreses ................... 44

HISTRIA

Agramunt a les hemeroteques- Torronaires agramuntins a Barcelona ...................................... 46

COLLABORACIONS LITERRIES

El conte- Neguits ............................................. 49

El conte de Nadal- Els diners .......................................... 50

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 52- Bsquet Agramunt Club .................... 55- Club Handbol Agramunt ................... 57- Secci Motards ................................. 58- Secci de Futbol Sala ........................ 59- Atletisme ........................................... 60- Club Ciclista Agramunt ..................... 62- Club de Bitlles Si dAgramunt ......... 63

PARTITS POLTICS MUNICIPALS- Esquerra proposa, CiU imposa ......... 65

LAJUNTAMENT INFORMA ................. 67

ALMANAC i SERVEIS ......................... 70

RECEPTARI POPULAR ....................... 73

LLEURE- Amenitats ......................................... 75

LA FOTO ............................................ 77

LA CALAISERA ................................... 77

LLBUM ............................................ 79

Entrevista al Club Ciclista en la qual es va un reps a la seva trajectria i activi-tats que realitza, amb la Transiscar com a prova reina.

Reportatge de les diferents activitats realitzades durant la nova edici del tradicional Mercat de Nadal.

7 a 9

39 a 42

Imprimeix: Impremta-fset Barnola - Dipsit Legal: L-138-1964Redacci i Administraci: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripci anual: 36 - Nmero solt: 3,20 Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de:

Redactors: Ramon Bernaus, Josep Bertran, Pasqual Castell, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Collaboradors: Serafi na Balasch, Ricard Bertran, Jaume Cots, Deudat Pont,

Paul Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pgina web: Ramon Bernaus Vila.Edita: Collectiu de Redactors d'Agramunt

La redacci, manifesta la no obligaci d'acceptar totes i cadascuna de les collaboracions rebudes.Per altra banda, la publicaci dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptaci implcita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que envin els collaboradors a SI, han d'estar escrits a mquina, signats, amb l'adrea i el D.N.I.; si b, es publicaran amb pseudnim,sempre que els autors ho vulguin. Es prega tamb, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SI, perqu puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'sser presentats a la redacci (Apartat 10) fi ns el dia 5 del mes en curs.

Premi Humbert Torres d'mnium Cultural 1988 Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 Torronaire d'Honor 2004Pregoner Festa Major dAgramunt 2007 Premi Culturlia 2007

Amb la collaboraci de:

CRDITS

ESTIMATS LECTORS...

La continutat de les entitats, especialment al cap duns anys, ja s ms pro-blemtica per-qu el relleu dels que estiren del carro sempre sol ser difcil.

En aquest nmero de SI que tanca lany es publica una carta ober-ta de lAgrupaci Sardanista Barretina, en la qual es dna un ultimtum als agramuntins per la continutat de lentitat. Es diu que falta gent disposa-da a tirar endavant, falta gent per collaborar i falta gent que assisteixi a les activitats que organitza lAgrupaci.

Els actuals responsables fa temps que estiren del carro. Han buscat recanvi i no lhan trobat i ara diuen prou. Con-tinuaran fi ns lassemblea ex-traordinria que han convocat pel 15 de gener. I, tant si sur-ten voluntaris a substituir-los com si no, ells pleguen.

Les crisis sn inherents a qualsevol organisme que t molts anys de vida. La crea-ci de qualsevol entitat, els primers passos, lempenta inicial plena dillusi i dina-

misme sol ser relativament f-cil. La seva continutat, espe-cialment al cap duns anys, ja s ms problemtica perqu el relleu dels que estiren del carro sempre sol ser difcil.

Aquestes crisis les han passat moltes entitats de la Vila i, la majoria, les han su-perat, si tenien un bon psit de tradici, com s el cas de la Barretina. Cal esperar que aquesta tamb se supe-ri. Penseu que no s una cri-si econmica. Hi ha molt de guanyat.

On no sembla que hi hagi crisi s en el Club Ciclista, tal com sexplica en el reportat-ge que publiquem en aquest mateix nmero. Des de fa uns anys la nostra societat viu un boom de lactivitat esportiva relacionada amb el lleure. Fer esport, a ms de ser saluda-ble, sha posat de moda.

En els darrers anys els clubs

ciclistes, els grups excursio-nistes, els de bitlles, entre altres, han proliferat arreu. Cada dia desenes de persones surten a caminar, i no parlem de la muni de clubs espor-tius que cada cap de setma-na competeixen en les seves respectives especialitats. Les crniques de les seves acti-vitats omplien 10 pgines en el nmero del mes passat. En aquest, si fa o no fa.

I si el que importa s partici-par, no queda gens malament el poder informar, almenys de tant en tant, que sha guanyat alguna prova, un campionat, un subcampionat,... o una convocatria dxit com la Transiscar.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, desembre 2010

Bon any 2011

Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura

AjuntamentdAgramunt

4 [DESEMBRE 2010]si 562

ODONTOLOGIAI N T E G R A D ACENTRE DE LA RIBERA DEL SI

Seraf Miret CuencaNm. Col. 1256

Esther Marot SolNm. Col. 3408

Ldia Martorell SoldevilaNm. Col. 4483

Txell Valentines GanyetNm. Col. 4044

Av. dAgust Ros, 5, 1r, 2a - Tel./Fax 973 39 01 40 - AGRAMUNTclinicariberadelsio@infomed.es www.centresodontologiaintegrada.com

Horari:de dilluns a dijous, de 9 a 13 i de 16 a 20divendres, de 9 a 13dissabtes, a convenir

Oferim els tractaments doclusi i articulaci, esttica i cosmtica dental, cirurgia bucal i implants dentals, odontologia conservadora i preventiva, odontopedia-tria, ortodncia, prtesis dental i periodncia.

Serafina Balasch

Serafina BalaschSerafina Balasch

Serafina Balasch

Albert Malet

Albert MaletAlbert Malet

Albert Malet


Ramon Guix

Ramon Guix

Ramon GuixRamon Guix




Cristina CuatCristina Cuat

Cristina Cuat

Cristina Cuat

Cristina Cuat

Cristina Cuat

Cristina Cuat

Olga Cortadelles

Olga Cortadelles

Olga Cortadelles Olga Cortadelles

Olga Cortadelles

Olga Cortadelles

Serafina BalaschSerafina Balasch

Serafina Balasch

Serafina Balasch

Albert Malet

Albert Malet



Ramon Guix

Ramon Guix



Ramon Guix

Ramon Guix


Cristina CuatCristina Cuat

Cristina Cuat

Cristina Cuat

Cristina Cuat

Cristina Cuat

Cristina Cuat

Olga Cortadelles

Olga Cortadelles



Serafina Balasch Cristina Cuat Ramon Guix Albert Malet Olga Cortadelles

Plaa de lEsglsia, 5 bxs25310 Agramunt

Tel. 973 392 962info@amm.catwww.amm.cat

PerNadalregalaArtart>agaleria dart


Els alumnes de primer i segon de primriadels collegis Maci-Companys i Nostra Senyora del Socors dAgramunt i de la ZER del Si van participar, el dia 14 de desembre, en el guarniment de lArbre de Nadal de lEspai Guinovart. Un grup dalumnes de lEscola Municipal de Msica els va acompanyaren la interpretaci de diverses nadales i,per acabar, lEsbarjo els va prepararuna xocolatada.


ACTUALITAT FETS DEL MES per JOSEP BERTRAN

Mercat de Nadal

La celebraci del Mercat de Nadal, com sempre el dia de la Purssima, coincid amb una inusual bo-nana que convidava a sortir i a passejar per les parades. Enguany sestren circuit amb la incorporaci de la plaa del Mercadal al tradicional recin-te que suprim lespai del car-rer Sant Joan fi ns a la plaa del Mercat.

Els canvis introduts per lAjuntament, amb largumentde les obres de Ca la Vila, van motivar la protesta entre un sector dels paradistes habi-

Vista nocturna de la plaa de lEsglsia amb les llums de Nadal enceses. A baix, torrades amb arengada que van ser tot un xit.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


ACTUALITAT FETS DEL MES

tuals amb la Uni de Boti-guers pel mig. Finalment, i desprs dalgunes reunions, acords i desacords, es resol-gu una mena de soluci salo-mnica. A lindret habitual, la plaa de lEsglsia i Baixada del Mercadal, es van installar les parades locals, una vinte-na, mentre que al Mercadal es van collocar les forasteres, 16, i lexposici danimals de corral.

Porra carbassaLa porra sobre quan pesava

la carbassa que es feia a la parada de Monber, lha gua-nyat lagramuntina Gemma Vidal que endevin els seus 20,420 quilos de pes.

Altres activitatsA ms a ms de les acti-

vitats habituals de lAjunta-ment, uns quants botiguers de la Plaa i del carrer Si Ms Caf va tornar a elaborar la tradicional cassola dhivern.

Els ms menuts sho passen molt b amb els animals de corral.

La plaa del Mercadal va acollir les parades forasteres i els animals de corral. Matias Tols dibuixant una caricatura.

Les parades agramuntines es van hubicar a la plaa de lEsglsia i Baixada del Mercadal.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


en van organitzar unes al-tres. Les que no fallen mai sn les relacionades amb els

esmorzars i berenars gratu-ts. Les xocolatades i torrades amb arengada sn xit segur.

Unes de les poques novetats van ser les caricatures en viu a crrec de Matias Tols, a la plaa i la sessi de cinema al Casal. Una altra novetat, negativa, labsncia del tradi-cional Arbre de Nadal. Mgia en directe, lectura de contes, cassola dhivern, lhora de la Soca, Nadal solidari i taller de corones, concurs de postals amb uns 300 participants, i cantada popular de nadales.

Escala en Hi-FiCoincidint amb el Mercat

de Nadal i aprofi tant el llarg pont festiu de quatre dies, lAssociaci de Dones Esbar-jo va celebrar una nova edici del Festival Escala en Hi-Fi a favor de la Marat de TV3. Com ja s habitual van fer ple en cada una de les sessions. La prpia organitzaci expli-car el resultat de la recapta total.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRANEscala en Hi-Fi de les dones de lEs-barjo a favor de la Marat de TV3.

La tradicional cantada de nadales a les escales de lesglsia, va cloure un any ms el Mercat de Nadal.


JOS

EP

BE

RTR

AN



1, 2 i 3. ONCEEl cup de lONCE del dia

9 de setembre estava illustrat amb una imatge de la faana principal del temple de Santa Maria dAgramunt. En total sen van repartir 50 sries de 99.999 nmeros, el que fa

uns 50 milions de butlletes amb aquesta imatge que es van distribuir per tot lEstat. El dia 29 de novembre un re-presentant de lOrganitzaci, Domingo Garca, va visitar la Vila i va lliurar a lalcal-de, Amadeu Padulls, una reproducci ampliada dun daquests cupons.

4. Campanya de Seguretat

Els Mossos dEsquadra i la Policia Municipal estan duent a terme, per tercer any con-secutiu, una campanya de seguretat especial amb motiu de les festes nadalenques. La seva presncia a la via pbli-ca es notar ms i simparti-ran una srie de consells als botiguers, principals objec-tius dels malfactors. Amb tot, durant les darreres setmanes han continuat els robatoris, o intents de robatoris en establi-ments de la Vila alguns amb ms destrosses que bot.

5. Carrer tallatAmb motiu de la concentra-

ci parcellria es va tallar el darrer tram del cam de pro-

JOSEP BERTRAN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

1

2

3 4



longaci del carrer del Canal que sha integrat a la fi nca que delimitava. Aix aixec les protestes dun sector dels vens de la zona. Amb tot, els responsables de la concentra-ci van rebutjar les protestes argumentant que el cam no comunica amb cap altre cam pblic, ho fa amb un del Ca-

nal, no afecta cap accs a fi nques i que en el moment de la planifi caci aix es va acordar sense cap allegaci. LAjuntament diu que el tram susps no s zona urbana i que quan es desenvolupi el POUM s que el cam haur de tenir continutat. Tamb es va queixar lAjuntament de

Puigverd ja que s un cam daccs a les seves instal-lacions de captaci i bombeig daigua de boca.

6. Nou ascensorLAjuntament est treba-

llant en la construcci dun nou ascensor a ledifi ci de Cal Mas Vell. La installaci, que ocupa un cant del jard de la plaa Montserrat Pons, forma part del projecte de millora de la Residncia Geritrica fi nanada pel Pla Zapatero. Lascensor t sufi cient capa-citat per traslladar lliteres i tamb per poder ser utilitzat com a muntacrregues. Len-trada en servei s prevista per a fi nals del mes de gener.

7. Ombres xinesesLEspai Guinovart acoll,

el dissabte 11 de desembre, una representaci dombres xineses acolorides a crrec de la companyia de Merc Framis-Teatre dOmbres. Les-pectacle La lluna la pruna, destinat a infants, s una s-rie de relats de curta durada,

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOSEP BERTRAN

5

6 7

Quan es desen-volupi el POUM el carrer del Canal haur de tenir continutat.


histries independents que es van entrellaant.

8. Concert de coblaLa Jovenvola va protago-

nitzar un concert de cobla el dia 21 de novembre al Casal en motiu de Santa Ceclia, la

patrona de la msica. Es van interpretar, sota la direcci dEsteve Molero, composici-ons que no acostumen a ser habituals en el repertori de les ballades de sardanes i que es guarden per fer-les en con-certs. El pblic va respondre

amb una bona entrada el diu-menge a la tarda.

9. Premi internacionalEl jove agramunt Gerard

Ingls, estudiant denginyeria multimdia de La Salle Bar-celona, ha guanyat el primer premi del concurs internacio-nal Cure4Kids 2010 Glo-bal eHealth Challenge que convoca lhospital St. Jude Childrens Research Hospital, un centre de referncia a ni-vell internacional de la ciutat nord-americana de Memphis.

El concurs estava dedicat a leducaci i suport tant a infants com a pares sobre el cncer i la vida sana. El treball guanyador Yummy Tricks s un joc desenvolupat pensant en educar els nens sobre els hbits alimentaris de cara a portar una vida ms sana i re-duir el risc de cncer.

Segons explica el Gerard, aquests jocs han estat desen-volupats per ser utilitzats amb un dispositiu tctil, encara

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

8

9

Gerard Ingls ha guanyat el primer premi del concurs internacio nal Cu-re4Kids 2010 Global eHealth Challenge.



que tamb es poden controlar amb el ratol. Lhospital els utilitzar perqu els infants malalts i els seus parres, pu-guin conixer, de forma ame-na i tot jugant, els tipus dali-

ments ms convenients de cara a les seves malalties.

10. Curs de CatalLAjuntament, amb el pa-

trocini del Consorci per a la

Normalitzaci Lingstica de Catalunya, ha organitzat di-versos cursos de catal per a no catalanoparlants. El pri-mer arrenc el dia 16 del mes passat i se celebra en horari de mat i hi participen nica-ment dones. Aix facilita la presncia dalumnes del col-lectiu musulm, segons lor-ganitzaci. El segon comen el dia 24 del mateix mes, de les 20,30 a les 22 hores.

11. La concentraci a Montclar

En el reportatge sobre la concentraci parcellria que vrem publicar en les pgi-nes centrals del nmero de novembre, en van quedar fora les imatges de les obres que es fan a la zona de Montclar. En la foto es pot veure les ex-planacions que corresponen a un dels camins que hi ha al voltant de la boca del Tnel del canal.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

10

11

Shan organitzat diversos cursos de catal per a no catalanoparlants.


12 i 13. Els Plans de SiLAjuntament dels Plans de

Si i el Departament de Medi Ambient han recuperat un tram de ms de 300 metres del riu Si, que ha esdevingut una zona desbarjo situada entre les poblacions de Sis-

ter i les Pallargues. Lobra sinscriu en un projecte glo-bal que t com a fi nalitat la recuperaci medioambiental del riu al llarg del municipi, del qual ja vrem parlar fa uns mesos.

Una pea importat daques-

ta recuperaci fa referncia a les peixeres, aquestes instal-lacions que sutilitzaven an-tigament per elevar i desviar laigua vers les segles per re-gar o que la portaven als mo-lins que hi havia riu avall.

Les obres que shan fet aquesta tardor han suposat una inversi de 25.000 eu-ros, segons lalcalde Adri Marquilles, i han consistit en la neteja de tota la brossa acumulada en aquests 300 metres en ambds marges del riu; consolidar la Peixera de les Pallargues, installar una tanca de fusta i equipar-ho amb mobiliari urb.

La zona on sha actuat acull tamb diversos pous que an-tigament es feien servir per regar els horts i fi nques i, es-pecialment, per captar laigua de boca que simpulsava fi ns a Sister i Pelagalls. Fa uns 25 anys les fi ltracions del riu amb aigua contaminada que baixava de Guissona van obli-gar a canalitzar un tram del Si.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

12

13

Recuperaci dun tram de ms de 300 metres del riu Si, que ha esdevingut zona desbarjo.


ACTUALITAT ELECCIONS

Eleccions al Parlamentcatal 2010 J. Bertran / J. Rovira

Un dels trets que cal destacar del resultat a casa nostra de les elec-cions al Parlament de Catalu-nya, celebrades el dia 28 de novembre, s el baix ndex de participaci, 58,29%, que es va quedar per sota de les co-marques lleidatanes, 61,75%

i, fi ns i tot, de la mitjana de Catalunya amb un 59,95%. En els grfi cs adjunts el lector trobar tots els resultats com-paratius amb els de fa quatre anys.

Al marge del resultat, la no-vetat de les votacions del dar-rer diumenge de novembre va

ser la concentraci dels dos collegis electorals en un ma-teix edifi ci, fet que no havia succet mai. A causa de les obres que es fan a Ca la Vila, els votants que hi tenen el seu collegi van haver danar a ledifi ci de les Escoles. Mal-grat els reiterats avisos per

El seixanta-cinc per cent dels votants agramuntins van escollir una opci nacionalista. CiU referma el seu lideratge, mentre que ERC senfonsa i apareixen les noves alternatives independentistes com Solidaritat i Reagrupament.

JOS

EP

BE

RTR

AN

Lafl uncia va ser 2,39 punts menys que ara fa quatre anys.


Mesa Cens Votants CiU PSC ERC PP ICV SI RI.cat PxC Cs Altres Nuls Blancs

2006 2010 2006 2010 2006 2010 2006 2010 2006 2010 2006 2010 2006 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010

1 689 623 413 362 190 169 64 34 111 41 21 31 15 5 32 17 5 4 11 3 10

2 770 738 480 441 222 223 74 38 107 53 42 45 15 9 10 12 12 6 8 5 20

3A 581 617 353 345 126 151 71 42 76 37 30 31 22 9 22 13 9 3 4 4 20

3B 693 699 416 421 171 188 68 54 108 52 22 28 23 8 25 19 14 3 13 1 17

4A 529 571 321 313 125 131 64 44 62 28 34 35 20 19 13 7 9 5 11 6 5

4B 581 610 349 367 138 153 69 47 83 41 20 30 22 15 16 7 18 9 8 2 21

TOTALS 3.843 3.858 2.332 2.249 972 1.015 410 259 547 252 169 200 117 65 118 75 67 30 55 21 93

Percentatge 60,68 58,29 41,68 45,13 17,58 11,52 23,46 11,20 7,25 8,89 5,02 2,89 5,25 3,33 2,98 1,33 2,45 0,93 4,14

Cens CiU PSC ERC PP ICV Cs SI RI.cat

2010 2006 2010 2006 2010 2006 2010 2006 2010 2006 2006 2010 2010 2010

PUIGVERD 192 73 71 23 23 15 8 8 9 6 5 1 3 1

PREIXENS 393 141 128 41 10 48 54 21 11 7 4 6 7 7

OSS DE SI 189 55 75 27 11 27 10 18 11 10 4 0 4 1

ELS PLANS DE SI 468 180 195 35 20 65 35 24 10 20 10 3 14 12

MONTGAI 616 198 206 51 32 130 98 36 35 16 7 0 9 6

LA SENTIU 440 117 145 48 59 57 29 16 22 22 4 7 5 7

AGRAMUNT

RIBERA DEL SI

CiUAlbertBatalla

CiUJosep MariaPelegr

CiUMartaAls

CiUJoanRe

CiURamonaBarrufet

CiUAgustLpez

CiUAnnaMiranda

CiUAntoniBalasch

CiUMireiaCanals

PSCJoaquimLlena

PSCAgnsPardell

PSCMnicaLafuente

PPM. DoloresLpez

PPMarisaXandri

EsquerraCarmelMdol

ELS 15 DIPUTATS PER LLEIDA

part de lOfi cina del Cens i de lAjuntament, hi va haver molt despistat.

Detallant els nmeros que van donar de si les eleccions a nivell local, podem dir que el

cens es va incrementar en 15 electors, per que hi va haver un descens de participaci de 83 persones. Lafl uncia va ser 2,39 punts menys que ara fa quatre anys.

CiU s la formaci guanya-dora amb un increment de 43 vots i un 3,45%. Tamb augmenta el PP amb 31 vots i un 1,64%. La resta de forces parlamentries disminueixen.


DIFERNCIES ENTRE LES ELECCIONSDE 2006 I DE 2010

Votants Percentatge

Cens electoral ............. + 15

Nombre de votants ...... 83

ndex de participaci ... 2,40%

Resultats de CiU ......... + 43 + 3,45%

Resultats dERC .......... 295 12,28%

Resultats del PSC ....... 151 6,06%

Resultats del PP.......... + 31 + 1,64%

Resultats dICV ........... 52 2,13%

2006 972

2010 1015

2006410

2010259

2006 547

2010252

2006169

2010200

2006117 2010

65 200638

2010334

200610

201021

200664

201093

ALTRES NULS BLANCS

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

ARC PARLAMENTARI CATAL

135E S C O N S

Entre parntesiresultats 2006

4

3(3)

62(48)

28 1810

(37)(14)

(12)

10(21)

GRFIC COMPARATIU DE RESULTATS 2006 - 2010


Qui ms ho fa s ERC, que perd ms del 12% de vots, 295; seguit del PSC que ho fa un 6% i 151 vots. La coalici dICV perd 52 vots, el 2,31%. Augmenten els vots blancs, 29, i els nuls, 11.

Dues formacions que han tret resultats destacables es presentaven per primera vega-da. Solidaritat Catalana, SI, va aconseguir 118 vots; mentre que Reagrupament nobtingu 75. Cal recordar que ambdu-es formacions, especialment la primera, van participar ac-tivament en les campanyes pel Dret a Decidir que, para-doxalment, va impulsar ERC i que nha estat, electoralment parlant, la ms perjudicada. Destacar tamb que a PxC, la formaci xenfoba, la van vo-tar 67 persones.

Campanya electoralLa campanya electoral es

va desenvolupar si fa o no fa com les darreres. Cartells, pasquins i banderoles qui menys, per, CiU i ERC, i algun acte pblic amb poca assistncia. Ara la propagan-da electoral es fa a travs dels mitjans. La resta sn ganes de gastar diners i embrutar la via pblica.

Partits Vots % Escons Vots % Escons Vots %

2006 2010 2006 2010 2006 2010 2006 2010 2006 2010

31,50 38,50 48 62 40,09 46,90 7 9 41,68 45,13

26,80 18,30 37 28 21,93 14,80 3 3 17,58 11,52

14,10 7,00 21 10 17,75 9,20 3 1 23,46 11,20

10,70 12,30 14 18 9,09 10,20 1 2 7,25 8,89

9,50 7,40 12 10 6,60 4,00 1 0 5,02 2,89

3,00 3,40 3 3 0,97 1,50 0 0 0,60 1,33

0 3,30 0 4 0 3,10 0 0 0 5,25

0 1,28 0 0 0 2,3 0 0 0 3,33

Participaci: Participaci: Participaci: 56,77% 59,95% 60,30% 61,75% 60,68% 58,29%

CATALUNYA LLEIDA AGRAMUNT

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN


A CA LA ROSA pots gaudir aquestes Festes de A CA LA ROSA pots gaudir aquestes Festes de Nadal dun gran assortiment de plats caso-Nadal dun gran assortiment de plats caso-lans i una gran varietat de primers plats per lans i una gran varietat de primers plats per picar:picar: CANELONS CANELONS SOPA DE SOPA DE GALETSGALETS (amb pilotetes (amb pilotetes de lvia) de lvia) SARSUELA SARSUELA TERNASCO TERNASCO FRICAND FRICAND PAELLA PAELLA

POP A LA GALLEGA POP A LA GALLEGA ESPATLLA DE XAI ESPATLLA DE XAI CONFIT i MAGRET DNEC CONFIT i MAGRET DNEC PIT DE POLLASTRE PIT DE POLLASTRE farcit de gambes farcit de gambes

us desitja Bon Nadal

C/ Pau Casals, 20AGRAMUNT


ENTITATS AGRUPACI SARDANISTA BARRETINA

Crida de lAgrupaciBenvolguts agramuntins,

Aquestes ratlles van diri-gides a tots els nostres asso-ciats i a tota la resta dagra-muntins que duna manera o altra tenim un sentiment cap als nostres costums, folklore, cultura i llibertat per poder expressar i gaudir del que du-rant molts anys ens va estar prohibit.

La nostra Agrupaci passa per un mal moment. Actual-ment sanomena crisi i no pre-cisament una crisi econmica, si no ms aviat una crisi cap a la participaci, collaboraci, dedicaci i comproms.

Des que aquesta Agrupaci va ser fundada lany 1987, han estat diverses les perso-nes associades que han pas-sat per la junta amb inters

i iniciativa dorganitzar i tirar endavant lactivitat per la qual fou creada. Des del gener del 2008 fi ns avui, s una Co-missi Gestora lencarregada de tirar endavant i organitzar lactivitat corresponent, com sn les ballades dels diu-menges a lestiu i lAplec que durant 20 anys hem anat ce-lebrant.

Ha arribat un moment de cansament daquesta comis-si i donada la situaci actual s necessari que un grup de persones vulgui prendre lal-ternativa al grup que fi ns ara se nha fet crrec.

De poc serviran els grans actes de reafi rmaci nacio-nal i de la nostra cultura ca-talana, quan som incapaos de comprometrens amb una mnima part del nostre temps per ajudar que hi hagi mani-festacions de la nostra cultura al nostre nivell.

Per tant, demanem p-blicament a tots els socis, simpatitzants i gent compro-mesa amb el pas, i que vul-guin continuar aquesta tasca

que durant ms de vint anys hem portat a terme, lajuda i collaboraci per continuar i poder gaudir duna de les nostres tradicions ms impor-tants. Falta gent disposada a tirar endavant, falta gent per collaborar i falta gent que assisteixi a les activitats que organitza lAgrupaci.

Celebrarem una Assemblea Extraordinria el dissabte dia 15 de gener de 2011. En aquesta assemblea hi sou tots convidats i esperem que si-gui multitudinria. Daquesta Assemblea depn la continu-tat de lactivitat sardanista. Aquesta nota serveix per a tots els socis, ja que no es far cap convocatria per es-crit.

Esperem que aquestes rat-lles hagin transms el missat-ge que us volem fer arribar, i tenim la confi ana que no haurem de prendre cap deci-si que daqu un temps ens pot saber greu a tots plegats dhaver pres.

Fins ben aviat.

Dia assemblea: 15 de gener de 2011

Hora i lloc: 9 de la nit a Sala de confe-rncies del Casal Agramunt

De lAssemblea Extraordinria que es far al gener depn la continu-tat de lactivitat sardanista. Aques-ta nota serveix per a tots els socis, ja que no es far cap convoca-tria per escrit.


ENTITATS COR PARROQUIAL

Concert de Santa Ceclia

El Cor Parroquial voldria donar les grcies a to-tes les persones que ens han volgut acompanyar durant el concert que hem

celebrat per commemorar la festivitat de Santa Ceclia, patrona de la msica.

Fa 27 anys que cantem per solemnitzar les festes asse-

nyalades de la nostra parr-quia, i ho fem posant-hi la millor bona voluntat, a falta dels coneixements musicals dalguns. Per darrerament shan incorporat al grup noves veus que, posant-hi joventut, bones veus i, elles s, coneixe-ments musicals, ens han per-ms poder oferir-vos aquest senzill concert. La resta del grup estem doblement agrats,ja que per la gent jove que t obligacions familiars s un sa-crifi ci haver de dedicar cada setmana una hora als assaigs, i ms algunes que shan de desplaar de fora vila.

A tots i a totes, moltssimes grcies.

Als fi dels que ens han es-coltat i aplaudit, agrament, i esperem lany que ve si Du vol poder tornar-hi. CO

R P

AR

RO

QU

IAL

Dins dels treballs de la concentraci parcellria ja shan fet pblics els PLANS DE MILLORA de les noves fi nques. Per aquest motiu, lofi cina de la concentraci parcellria habilitada per REGSE-GA, a la sala de conferncies del Casal Agramunt, atendr les consultes a lhorari de costum (tots els dilluns de 11 a 13 hores)

Per tal devitar aglomeracions i esperes inneces-sries, a partir dara per a totes les consultes rela-

cionades amb la concentraci parcellria, incloses les dels plans de millora, caldr apuntar-se a les ofi cines municipals de manera presencial o al tel-fon 973390632. Les consultes es faran per rigors ordre dinscripci.

Pel que fa a la consulta de les obres que es porten a terme per ASG, en referncia a drenatges, camins, conduccions daigua etc... es continuar atenent com fi ns ara, sense necessitat dapuntar-se.

NOTA INFORMATIVA

Components del Cor Parroquial recent acabat el concert.


ENTITATS LA CORAL

Santa Ceclia per J. Pijuan

El diumenge 21 de no-vembre vam celebrar la festivitat de Santa Cec-lia, patrona dels msics, amb un bon esmorzar amb coca i xocolata desfeta al pati de la casa. Oberta tamb als pares, una bona majoria es van su-mar a la celebraci.

Desprs desmorzar, els nens i nenes de la coral infantil van participar en diversos tallers que sels va organitzar davant la bona acceptaci que tenen danys anteriors. Un dels ta-llers va ser pensat per als ms petits i va consistir en la nar-raci de diversos contes a cr-rec de la Carme Asensio que els va encantar molt.

Per als ms grandets sels va organitzar un taller de ma-nualitats que consist en la confecci dun moneder mu-sical que alguns van poder acompanyar amb un dibuix fet per ells mateixos. Un cop el van tenir fet sel van poder emportar cap a casa com a record. Els infants sho van passar dall ms b.

Concert de Sant EsteveCom ja s habitual per les

Festes Nadalenques, la Coral dAvui i infantil Bon Cant us conviden a gaudir del tradicio-nal Concert de Nadal que rea-litzaran per Sant Esteve, dia 26, al temple de Santa Maria dAgramunt a la una del mig-dia. Us hi esperem!

La Coral dAvui i infantil Bon Cant us desitgen unes Bones Festes Nadalenques i un Bon Any Nou.

Els petits escolten el conte amb atenci.

Els ms grans confeccionant un moneder.

J. P

IJU

AN

J. P

IJU

AN

26 [DESEMBRE 2010]si 562ESTTICA JUDITH

AVINGUDA JAUME MESTRES, 23 25310 AGRAMUNT (LLEIDA) Tel. 973 39 27 38

Apreciada amiga,

A ESTTICA JUDITH, el teu centre des-ttica, hem preparat el regal perfecte per a aquestes festes nadalenques. Un regal innovador i exclusiu per a tu, per a ell o per a ella.

Hem preparat 3 packs de bellesa per po-der regalar o regalar-te, que sn:

Box programme Anti-EdatBox programme SensibilitatBox programme Hidrataci

No ho deixis per a lltim moment i reserva avui mateix el teu pack o, si ho prefereixes, vine a veurens i tho explicarem.

Bellesacom a regal

BellesaResultats


ENTITATS CENTRE EXCURSIONISTA DAGRAMUNT

Sortida a la Vallferosa

El passat diumenge 21 de novembre una quarantena de socis vam anar amb auto-car fi ns al poble de Sant Serni per anar a la Torre de Vallferosa, que s una torre duns 32 m dalada construda a fi nals del segle X. Aquesta torre es troba al nucli de Vallferosa, situat a la vall del Llobregs, que a dia davui es troba deshabitat des de la Guerra Civil i est en un estat runs. All ens esperava un guia que ens va fer una visita guiada a la Torre i aix vam poder-hi entrar, i fi ns i tot els ms atrevits van pujar fi ns dalt de tot.

Llstima, que el temps no ens va acompa-nyar gaire, ja que durant els 13 km, del recor-regut, tot i poder gaudir del magnfi c paisatge i de la vegetaci que ens anvem trobant, la densa boira no ens va deixar poder observar les vistes que es poden contemplar des de dalt de la torre i fi ns i tot ens va difi cultar el cam de tornada cap a Sant Serni. Aquesta sortida ha estat proposada per una de les nostres scies, la Marta Torrescasana.

Barra de cap danyAprofi tem per recordar (o informar) que la

nit de Cap dAny tenim concedida la barra de la Festa de Cap dAny que es far al pavell, i aix animar tots els socis, parelles i amics que ho vulguin a collaborar i fer pinya per poder realitzar aquest servei.

Ja estem federats!Tamb us volem informar que des del passat

mes de novembre ja formem part ofi cialment a la Federaci dentitats excursionistes de Ca-talunya. Per aix durant el proper any ja ens podrem federar.

Per ltim, recordar-vos que si voleu ms in-formaci podeu entrar a la nostra pgina web www.ceagramunt.com o enviar-nos un correu electrnic a ceagramunt@gmail.com. Tamb ens podeu localitzar al telfon 689535233 (de 20 a 22h).

Un guia ens va fer una visita guiada a la Torre i aix vam poder-hi en-trar, i fi ns i tot els ms atrevits pujar fi ns dalt de tot.

CE

NTR

E E

XC

UR

SIO

NIS

TA

CE

NTR

E E

XC

UR

SIO

NIS

TA


ENTITATS ESCOLA MUNICIPAL DE MSICA

Audicions i activitats

Ja estem a les portes de les vacances de Nadal i podem dir que hem tin-gut un primer trimestre ple dactivitats, tant dins lEscola com fora la Vila. A les classes tractem tant la terica com la prctica de la msica, per al fi nal la msica serveix per a gaudir-la i tamb per a fer gaudir daltra gent! Aquest ltim mes hem tingut les se-gents activitats:

MendalerendaVrem anar a lAuditori de

Lleida on es feia aquest es-pectacle de msica i teatre, per a infants entre 1 i 6 anys. Molts dels ms menuts de la nostra Escola ho van gaudir!

AudiciEl dia 29 de novembre,

alumnes de guitarra i contra-baix van fer una mostra de la seva feina feta durant aquest primer trimestre. Van tocar canons de diferents estils i poques. Les audicions for-men una part molt important de laprenentatge de msica, ja que trepitjar un escenari tot sol (o en grup) i tocar da-vant de la gent s una bona experincia, que requereix una feina prvia i molta con-centraci. I tamb s divertit, tant per lalumne com per les famlies!

La propera audici la tenim programada pel dia 19 de ge-ner. Comenar a les vuit del vespre i tindr lloc a la Sala dAudicions de lEMMA. Tot-hom hi s benvingut!

Cantada de NadalesTamb aquest any vrem

participar com a escola en aquesta activitat nadalenca i tradicional de la nostra vila, que t lloc el dia 8 de desem-bre a la plaa de lEsglsia. Alguns alumnes de la nos-tra Escola hi van participar acompanyant els cantaires instrumentalment.

CaramellesA partir del dia 14 de gener

tornarem a fer assajos per les Caramelles. Assajarem, com cada any, els divendres a les nou de la nit a lEscola de Msica.

Tothom a qui li faci illusi shi pot apuntar, ja que com ms serem, ms riurem!!

EMMA

EMMA


TEL 973 39 06 31 - FAX 973 39 23 07ESTUDIS NOUS, 21 - 25310 AGRAMUNT ASSESSORIA-AGRAMUNT.COM

JOSEP ORTIZ LLENA

D A G R A M U N T

FISCALLABORAL

COMPTABLEJURDIC

GESTORIA


Pocs i mal avinguts

OPINI EL CELOBERT per JOAN PUIG i RIBERA

La paraula tripartit que es va imposar per denomi-nar el govern catal for-mat per les tres agrupa cions poltiques desquerres en les dues darreres legislatures pro-vocava un no-s-qu dang-nia. Tots entenem que desig-nava el pacte entre tres partits poltics diferents; per tothom sap tamb que el mot partit t ms dun signifi cat. A ms de

ser un terme aplicable a lesport, tamb s el participi de partir, que actua fcilment com un adjectiu. Dividir en parts o trencar pel mig sn sinnims de partir. Aix quan diem que el tub descapament sha partit o que va llenar a la brossa un bolgraf partit entenem perfec-tament de qu va la qesti.

Els resultats de les recents eleccions ca-talanes han anat fatal pels integrants del tri-partit. Aix ha provocat dimissions, replanteja-ments o fugides enda-vant dalguns dels l-ders de cada agrupaci.

La plantofada ha estat tan solemne que aquesta vegada els perdedors no shan atre-vit a dir que la collita havia estat bona, com solen fer els poltics en la majoria de ca-sos. Fins ara el dia ms bonic dunes eleccions era lende-m de la votaci perqu mai ning no havia perdut, tots havien guanyat... En canvi, en aquesta ocasi, el resultat

ha estat tan clar que fi ns i tot els poltics, malabaristes de la paraula, han acotat el cap i entonat el mea culpa.

I que consti que totes les enquestes i lopini pblica anaven predient que els so-cialistes i els desquerra te-nien mala pea al teler. Per ning no volia escoltar el que es veia venir. El fracs de la coalici sintua tan inevita-ble que el president Montilla abans dacabar havia assegu-rat que no repetirien el tripar-tit. Abans de ser mort, doncs, lenterraren! Tan malament ho veien? Si les coses, que ells vivien des de dins, eren tan palmries, per qu no ple-gaven?

La veritat s que amb els diputats obtinguts ni ajun-tant-se els tres partits de lex-tripartit fan ms escons que Convergncia i Uni. La frmula del 3 en 1, com el lubricant multiusos, ha pas-sat forosament a millor vida. El PSC ha rebut en bona part per ser un grup condicionat per Madrid i la poltica err-tica den Zapatero. LEsquerra Republicana ha viscut en una contradicci constant entre el vol i dol: aferrant-se a la men-jadora a qualsevol preu per no perdre quotes de poder. Els Verds, amb permanent vocaci opositora, defensen limpossible en una societat que cada vegada demana ms energia, ms carreteres, ms aigua, ms consum...

En aquestes passades elec-cions sha donat un altre fet lamentable. Cadascuna de

les tres formacions que ober-tament anunciava lluitar per la independncia de Catalu-nya va anar irremissiblement pel seu compte. Resultat: no es va sumar, sin que es va dividir. El ciutad del carrer no entn que defensin una idea per damunt de tot i a lhora de la veritat no siguin capaos de posar-se dacord i anar plegats. Tots diuen que Catalunya s la prioritat, per desprs no savenen ni per fer una nica formaci. Esquerra Republicana, entrampada en les tasques de govern i les lluites internes, no va saber aglutinar la demanda dinde-pendentisme del 10 de juny. Reagrupament, vist el resul-tat, val ms que plegui veles. Solidaritat Catalana ha acon-seguit entrar al Parlament grcies al lideratge meditic de Laporta, encara que ben poques possibilitats t de pro-clamar la independncia amb quatre diputats que no poden ni formar grup a lhemicicle. La divisi va fer que es per-dessin molts dels vots inde-pendentistes a les demarca-cions de Lleida, Tarragona i Girona. Han estat pocs i mal avinguts. No s sorprenent que amb el resultat hagin fet un pa com unes hsties.

Tornant al concepte de tri-partit al qual alludem en principi, diem que ara s que es poden cantar les absoltes al tripartit, perqu el tripartit, format per tres partits, sha ben partit, igual com els inde-pendentistes que sn partits que es presenten partits.

JOSEP BERTRAN

Cadascuna de les tres formacions que obertament anunciava lluitar per la independn-cia de Catalunya va anar irremis-siblement pel seu compte.

El ciutad del carrer no entn que defensin una idea per damunt de tot i a lhora de la veritat no siguin capaos de posar-se dacord i anar plegats.


Ocells: picot

OPINI GENT, FETS, COSES... per A. PONSA

Mentre que molts ocells sn veritables artistes a lhora de fer el seu niu, mesclant els diversos materials que hi solen emprar per a elaborar una construcci que sacosta a una arquitectu-ra que no s, ni molt menys, a labast de cap sser hum, el picot s lartes insigne treba-llant la fusta, ja que fa el niu tot foradant els arbres secs o malaltissos, encara que, de vegades, tamb el pot fer en altres completament serenys i en bon estat. Aquest s el picot que podrem qualifi car de generalista per lamplitud de la seva presncia al territo-

ri. En efecte, el trobem, fi ns i tot, en latituds elevades cap a la part dels Pirineus, per on s ms abundant s a la Plana de Lleida perqu per niar en t prou amb petites arbredes i la seva alimentaci procedeix en bona part del terra.

Aix, el menys forestal dels picots ateny uns trenta cen-tmetres i s un ocell bonic i sedentari de color verd amb el clatell vermell i lesquena groga, molt visible en vol, que salimenta dinsectes que atra-pa mitjanant lajut de la seva llarga i enganxosa llengua en introduir-la als formiguers per extreuren les formigues i les larves. Una llengua que quan no la necessita la plega i la guarda en una cavitat que t expressa al darrere del cap. El crit del picot s molt potent i sassembla al renill dun ca-vall, per aix s fcil de reco-nixer i se sent de molt lluny.

El picot t molta facilitat per arrapar-se i pujar pels troncs verticals dels arbres grcies a la fora dels dits que sagafen a lescora i a les plomes en-durides de la cua que recolza sobre el tronc, la qual cosa li permet fer petites empentes o saltirons tot anant escalant a poc a poc. Tamb li serveixen quan s lhora de foradar el tronc per comenar la tasca.

El comenament del niu s un forat completament rod, talment com si fos dibuixat amb un comps; un forat que de seguida gira cap avall i es va eixamplant formant una mena de cambra justa per en-cabir-hi locell. Un cop acabat

el forat hi pon els ous blancs com la neu sense afegir-hi cap mena de material, ni her-ba seca, ni plomes..., res de res. Els novells no en surten fi ns que tenen tot el plomatge ja ben pintat, cosa que vol dir que ja estan preparats per es-pavilar-se tot sols.

Una curiositat dels picots s que a la punta de la seva llarga llengua hi tenen una part molt dura dun centme-tre aproximadament en forma de punx que molts diuen que podria ser lestri amb qu foraden els troncs; per contra, per, altres diuen que s la pea que els serveix per obrir pas als formiguers i en les es-corces dels arbres per captu-rar els insectes dels quals es nodreixen. En qualsevol cas, tant si ho fan amb el bec, com si ho fan amb la llengua, sem-bla impossible que hi tinguin tanta fora. El terra de lindret on han fet el forat no cal dir que apareix amb una estesa signifi cativa de petits trossos de fusta semblants a serradu-res. Una altra curiositat seria la forma de volar daquests ocells, especialment si s en vols una mica llargs, ja que canvien contnuament lala-da que els separa del terra ascendint i descendint uns metres amb una mena dem-pentes que dibuixen una clara lnia ondulada en lespai.

Quant al fsic, trobem que el mascle disposa dun petit bigotet o sotabarba a la part de baix del bec, la qual cosa el diferencia clarament de la femella.

El picot t molta facilitat per arra-par-se i pujar pels troncs verticals dels arbres gr-cies a la fora dels dits que sagafen a lescor-a i a les plomes endurides de la cua que recolza sobre el tronc.


Ajuts de menjador escolarCarta del Consell Comarcal de lUrgell als centres escolars sobre el tema de les ajudes dels menjadors escolars

Carta de les famlies afecta-des de Montclar relacionada amb aquesta notifi caci

OPINI ELS LECTORS ESCRIUEN

Referent als ajuts de menjador a lalumnat dels pobles agregats (anomenats per ladministraci Alumnes No obligatoris), us co-muniquem que des de la Direcci General dAtenci a la Comunitat Educativa del Departament dEducaci de la Generalitat de Catalu-nya, ens informen que han pres mesures dajustament pressupostari i que aquest curs 2010-2011 la dotaci extraordinria per a ajuts de menjador ser dun 92% menys que el curs passat, la qual cosa ame-naa la continutat de la gratutat del menjador daquests alumnes.

s per aquest motiu que us demanem que comuniqueu a les fa-mlies afectades del vostre centre que a partir del dia 7 de gener del 2011 el Consell Comarcal de lUrgell NO es podr fer crrec del pagament daquests menjadors, per la qual cosa tamb us demanem que prengueu les mesures oportunes a lhora de fer el cobrament del menjador a les famlies directament.

Les poblacions que us afecten sn: Almenara Alta, Donzell dUr-gell, Mafet, Montclar, les Puelles.

Tamb us hem de dir que en el cas que el Departament dEducaci canvi la seva poltica dajuts, o en el cas que en la liquidaci fi nal (que sacostuma a fer al mes de juliol) de la despesa, un cop fetes les certifi cacions de les obligacions reconegudes al llarg del curs, sobrin diners, es podr mirar de donar part de lajut.

Esperem que us feu crrec de la difcil situaci actual, i contribuu a fer-ho arribar a les famlies.

Voldrem fer aquest escrit solamente per mostrar la nostra importncia, rbia i el nostre sentit de trobar-nos totalmente DISCRIMINATS. Un poble petit com el de Montclar, encara que siguem pocs no es pot tractar amb aquest menyspreu. s intollerable.

Un poble al que se li diu un BARRI dAgramunt, i s a NOU quilmetres del que se puposa que s el nostre municipi, no sel pot tractar igual que a un carrer dAgramunt.

Sabem que noms som tres famlies i sis alumnes els afectats en el nos-tre cas, MONTCLAR, per s que hi ha ms famlies en altres municipis, per creiem que shauria destudiar una mica ms cada cas. Qu passa, que per ser un poble agregat de lUr-gell perqu noms passa a lUrgell, solucionar la crisi de tot el Consell Comarcal?

Famlies afectades de Montclar


Pessimisme i democrcia

OPINI ELS LECTORS ESCRIUEN

M Teresa Riera Martorell

Darrerament es parla molt del malament que estem i que tota la culpa dels nostres mals la tenen els pol-tics, i com que magrada dir el meu parer voldria expressar el que en penso daquestes dues qestions.

Hi ha dues refl exions que vaig sentir una vegada al tortos Fe-derico Mayor Zaragoza que, en-tre altres coses, va sser direc-tor general de la UNESCO, que magrada recordar quan estic especialment pessimista degut a les notcies que porta el diari.

La primera s: -Els diaris no-ms porten generalment males notcies. Per una estranya ra, els periodistes han decidit que les bones obres quotidianes no siguin notcia, tampoc les bo-nes persones, i, en canvi, els encanta glossar les malifetes dels ms dolents. Si en el mn guanyessin els dolents, com sembla que diuen els diaris, el mn ja hagus desaparegut.

La segona s: - Els mals de la democrcia es curen amb ms democrcia.

La primera frase crec que es comenta per si sola: Segur que

hi ha molts ms fets generosos que miserables al nostre entorn, per qu, doncs, ens fi xem sem-pre ms en els segons que en els primers?

s clar que les persones que han perdut la feina o el negoci, degut a la mala situaci eco-nmica, senten que no havien estat mai tant malament, per tamb s veritat que si mirem alguns pasos propers i si hem viatjat ens adonem que, per sort, vivim en un pas que fun-ciona, funcionen els transports, la sanitat, lensenyament, els ajuts socials, la seguretat ciuta-dana s clar que tot aix s millorable, per ho tenim, i cal que es mantingui. Segurament shaur de canviar la manera de pensar, fer un desenvolupament ms sostenible, doncs la crisi ens ha de fer veure qu s all material que podem renunciar i quins avenos socials conside-rem irrenunciables.

Respecte a la idea sobre la democrcia, crec fermament que perqu els seus principis es mantinguin (govern del po-ble i per al poble), ha de ser difana.

Els que com jo vrem viure la dictadura tenem molta por que, a la mort del dictador, el pas no evolucions com desprs ho va fer. Ara sabem que el pacte constitucional ha aconseguit un gran progrs per al nostre pas. La Constituci Espanyola de 1978 va sser fruit dun gran pacte entre diverses ideologies poltiques, que van saber apar-car les diferncies per buscar el que creien que era millor per a Espanya. s clar que tot lhum s millorable, per no deixo de trobar a faltar, entre els nos-tres poltics, aquell esperit de la transici que va fer possible que busquessin un acord per a cercar el millor per a tots nosal-tres.

Crec que falta ms democrcia entre els partits poltics: trans-parncia en el fi nanament, en el seu patrimoni, llistes obertes, claredat en els seus objectius, humilitat davant dels errors

Per tant, valorem el que te-nim, siguem conscients que ho podem perdre i pensem que tot s millorable, i sens dubte el que ho s ms s aquest es-crit

Per a subscripcionsi anuncis de la revista,us podeu adrear a

Pilar FigueraTel. 973 39 20 42

Crec que falta ms demo-crcia entre els partits poltics: transparncia en el fi nan-ament, en el seu patrimoni, llistes ober-tes, claredat en els seus objectius, hu-militat davant dels errors


ENTREVISTA CLUB CICLISTA AGRAMUNT

Diversi i esport sobre dues rodes

per ANNA SANTACREU

Aquest club t actual-ment 108 socis, 86 dels quals sn homes i 22 dones, amb una quota anual de 15 euros, i estan as-sociats a la Federaci Catala-na de Ciclisme.

Disposen dun local de llo-guer situat a la Ronda dels Comtes dUrgell on, a ms a ms de garatge del cotxe i re-molc del que disposen, tenen una ofi cina per guardar tota la paperassa i els estris neces-saris per a lorganitzaci de curses i festes.

Les rutes que es programen sn recorreguts que ajuden a conixer millor Agramunt i els seus voltants. Habitualment

El Club Ciclista Agramunt ha anat mantenint, des de lany 1982 i a travs del seus associats, les ganes i la illusi de portar a terme les sortides amb bicicleta tots els dies de festa i fer una pedalada almenys duna cinquantena de quilmetres. Aix mateix tamb organitza activitats paralleles a la seva afi ci.

AR

XIU

CLU

B C

ICLI

STA

AR

XIU

CLU

B C

ICLI

STA

Esmorzar de Nadal a Vilanova de Mei, lany 2005.

Participants a la pedalada Lluntica, lany 2005.


sn de 10 a 15 persones de mitjana, amb un percentatge de representaci femenina gens envejable. Les distn-cies a recrrer depenen de la temporada. Per exemple, a la tardor i a lhivern recor-ren amb BTT 50-60 km, i a la primavera, que utilitzen la bicicleta de carretera, arriben a pedalar fi ns als 80-90 km. A la pgina web del club shi troba la programaci trimes-tral que sha decidit realitzar.

Activitats parallelesPel que fa a les activitats

paralleles, el divendres de la setmana anterior a la Festa Major organitzen la PEDALA-DA LLUNTICA que, com el

seu nom indica, es practica a la nit. Estan programats dos circuits, un de 25 i un altre de 15 km i est obert a tot-hom que hi vulgui participar, adults i joves. El recorregut va fi ns a Puigverd, Castellblanc, Renant i les Puelles. A les es-cales de lesglsia de les Pue-lles es fa parada i fonda i es proveeix energies amb coca i xocolata, i altra vegada cap a Agramunt.

Un clssic que cada any fan amb BTT, s la sortida cap a Montserrat. Aquestes activi-tats no sn sempre amb bici-cleta BTT, sin que ho convi-nen i tamb organitzen sorti-des per carretera. En aquesta modalitat es fa la de Salou,

tamb un cap de setmana el dediquen a fer una volta pel Pallars, un altre per la Cerda-nya i a Sant Lloren de Mo-runys. Aquestes sortides es realitzen entre els mesos de juliol, agost i setembre.

Les activitats prpies del Club sn lesmorzar de Nadal, que cada any sorganitza i se celebra a Vilanova de Mei. Tamb, encara que no duna manera continuada, fan la matana del porc un dissabte a la tarda i lendem hi ha di-nar per a tots els socis.

TRANSISCAR Lactivitat en la qual es

lluei xen s en lorganitzaci de la TRANSISCAR. Se ce-lebra per la Fira del Torr i enguany han arribat a la 18a edici. Aquesta cursa ha estat progressiva i no t res a veure en la manera de funcionar ac-tual amb la del primer any.

Al principi es comunicava la cursa a tots els clubs pos-sibles mitjanant una carta. A partir daqu ja tenien re-gistrats el nom i les dades dels ciclistes participants i els anys segents ho feien directament als interessats. Actualment el contacte ms ampli i ms rpid que tenen per comunicar-se s a travs dinternet. Hi participen gent de tot Catalunya: Igualada,

AR

XIU

CLU

B C

ICLI

STA

AR

XIU

CLU

B C

ICLI

STA

A dalt, ciclistes femenines del Club participants a la Dona de Ferro. Mollerussa, 2007.A sota, tradicional sortida dAgramunt a Montserrat amb BTT, aquest any 2010.

Un clssic que cada any fan amb BTT, s la sortida cap a Montserrat.Les activitats organitzades no sn sempre amb bicicleta BTT, sin que ho convinen i tamb organit-zen sortides per carretera.


Solsona, Tarragona, Lleida, Vall dAran. La provncia amb menys representaci s la de Girona, potser perqu s la ms llunyana.

Lorganitzaci de la cursa comena a partir del mes de juliol. De juliol a octubre la junta es reuneix cada setma-na per distribuir les feines als diferents responsables, com sn els permisos ofi cials, el

marcatge del circuit, els con-trols, els avituallaments, les-morzar, els regals...

En aquesta cursa la gent del club hi participa duna altra manera, ja que aquell dia s necessria la seva col-laboraci en la part organit-zativa. Es necessiten gaireb un centenar de persones per dur a terme totes les tasques, fent menci tamb als Bom-

bers voluntaris, a la Creu Roja i a la brigada de lAjunta-ment. Tamb s necessria la collaboraci de la delegaci lleidatana de la Federaci de Ciclisme, pel que fa al tema de les assegurances, permi-sos legals i tamb el perms de Trnsit.

Rcord de participaciAquest any shi van inscriu-

AR

XIU

CLU

B C

ICLI

STA

AR

XIU

CLU

B C

ICLI

STA

AR

XIU

CLU

B C

ICLI

STA

AR

XIU

CLU

B C

ICLI

STA

Diverses imatges de la Transiscar denguany, la cursa per excelln-cia organitzada pel Club Ciclista, amb els perfi ls de desnivell i plnols dels dos circuits.


re un total de 597 ciclistes, assolint el rcord de partici-paci. La cursa t habilitats dos circuits: 38 i 56 km. Fins al quilmetre 30,9 es corre de manera conjunta, i a par-tir daqu si sha fet un temps mxim de 2:30 h es pot de-cidir fer la cursa llarga. Els avituallaments estan situats a Mafet, km. 14,8 (lquid); Donzell, km 23 (slid i lquid), i la Canosa, km 42,6 (slid i lquid). Enguany el primer en

arribar a la meta va ser un jove de Balaguer, que va re-crrer 56 km amb 2:15 hores. Es considera tot un rcord.

Per inscriures a la Transis-car, sha de pagar. Si es fa de manera anticipada el preu s de 12 euros, i al mateix dia limport s de 18 euros. A ms shi ha dafegir 5 eu-ros ms per lassegurana dun dia si no sest federat. Aquesta assegurana la ges-tiona la mateixa organitzaci i el cost va directament a la Federaci Catalana de Ciclis-me. En contrapartida, el Club ofereix als corredors els avi-tuallaments, lesmorzar fi nal, que consta duna llonganissa-da, i els regala una bossa amb algun record til de la Transis-car, torrons i algun document per donar a conixer una mica ms Agramunt als forasters.

Canvi de paisatgeSn conscients que aquest

any ha estat el darrer en qu el circuit utilitzat presentava lautntic paisatge on la natu-ra s cent per cent autctona.

Lendem mateix a la cursa les mquines que treballen per portar a terme la concen-traci parcellria, van posar-se a la feina i tant els camins com els arbres sofriran una veritable transformaci. Se-ran camins ms amples, no hi haur arbres, per tant no hi haur tant bosc, ni ombres... Ser qesti dacostumar-shi.

Estan contents del ress que ha tingut aquesta cursa, per ells la ms important. La seva organitzaci els porta feina, nervis, moltes hores esmerades... per amb la sa-tisfacci que els participants sho passen dall ms b. Al cap i a la fi , aquesta s la fi -nalitat: diversi i esport.

Amb en Joan Loscos i Jau-me Areny, president i secreta-ri de lentitat respectivament, hem fet un recull de lapor-taci que aquest club dna als seus associats i a la vila dAgramunt. Hem arribat a la meta i limportant s partici-par, no guanyar totes les cur-ses.

AR

XIU

CLU

B C

ICLI

STA

JUNTA ACTUAL

President: Joan Loscos Sol Vicepresident: Jordi Padulls Serra Secretari: Jaume Areny Torn Tresorera: Anna Viladrich Huguet Ajudant tresorera: Imma Cobero Tarragona Vocals: Jordi Pars Dalmau Josep M Guasch Huguet Miquel Caralps Gimenez Joan Fit Ribalta Ramon Fit Ribalta Jordi Reig Cucurull

Foto de famlia al Consist Parc dels qui van celebrar la Matana del porc lany 2009.

A la Transiscar denguany shi van inscriure un total de 597 ciclistes, assolint el rcord de participaci.


Mestres a Turquia

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

CEIP Maci-Companys

La darrera setmana de novem-bre, tres mestres de la nostra escola van estar en terres de Turquia, concretament al nord del pas, vorejant el mar Negre, a la poblaci de Tirebolu. Una de les seves escoles la FatihSultan de primria, juntament amb una esco-la de la petita poblaci de Kowala (Polnia) han iniciat amb nosaltres un projecte Comnius que girar a lentorn del teatre com a vehi-cle daprenentatge. Aquests pro-jectes europeus atansen cultures, relacio nen mestres, nens, adminis-tracions i fan que sobri un ventall de relacions humanes que t com a fi nalitat la construcci per a no-saltres i per a futures generacions,

dun mn ms unit i amb menys diferncies classicistes i fi ns hi tot racials.

Durant la nostra curta estada hem observat que sn una gent re-servada, seriosa, molt observadora, tmida, amable en el tracte, expec-tants i que obren les seves portes quan aconsegueixes comunicar-te i relacionar-te. Sn gent amb una infl uncia multicultural com a pas de cultures dorient a occident, gent que estima el seu pas com a conjunt, donat que no existeix riva-litats fortes entre les seves regions; gent molt nacionalista i admiradors dels seus smbols nacionals com sn la bandera i el fundador de la repblica. Sn un poble amb unes

ganes enormes de donar-se a co-nixer a Europa. Coneixedors que per viure millor necessiten obrir mercats pels seus productes agr-coles ms importants com lavella-na, cireres, te... Reben lestranger amb especial admiraci. Poble amb poca immigraci, conserva les seves tradicions de forma ad-mirable. Gent que en certes coses sembla que el temps sha aturat i en altres, com les relacions huma-nes, estan en millors posicions.

Esperem que durant aquests dos anys que treballarem plegats, sapiguem transmetre als nostres alumnes els valors de respecte, amistat i comprensi i que serveixi per apropar cultures.

MA

CI

-CO

MPA

NY

S

MA

CI

-CO

MPA

NY

S


Prctiques en empreses

ENSENYAMENT FINESTRA EDUCATIVA

Maria Baeres

Fa cinc cursos es va ini-ciar una important no-vetat a linstitut en en-degar el projecte educatiu de lAula Oberta.

A mesura que lalumnat avana en el seu procs for-matiu en lESO, es van po-sant de manifest necessitats educatives especials que, de vegades, ja sn notables a pri-mria per que sagreugen en arribar a secundria. Aques-tes difi cultats sovint apa-reixen pels diferents ritmes daprenentatge que manifesta lalumnat i la seva difi cultat per aprofi tar les classes quan es treballa en un gran grup, perseguits per un calendari frentic i uns continguts nor-matius millimetrats que van marcant les programacions i els llibres de text.

Quan un alumne no segueix el ritme, perd el fi l i, si perd el fi l, es desconnecta. Llavors se sent fora de lloc, cosa que suposa que li quedin poques opcions per escapar del fra-cs escolar.

En un primer moment apa-reix la desmotivaci davant una situaci que els desbor-da, ja que els resultats acos-tumen a ser els mateixos tant si hi posen feina com si no. La seva autoestima se situa en nivells molt baixos i re-muntar es fa difcil. En gene-ral, davant aquesta situaci, lalumnat dna dos tipus de resposta per cridar latenci, una, basada en una actitud

passiva i sense cap motivaci davant les classes, i laltra, basada en un canvi important dactitud, no sempre positiva.

Per donar atenci a aques-ta tipologia dalumnat es van crear els grups de diversitat. Lalumnat deixa de treballar amb el gran grup classe per passar a treballar en petits grups de 10 alumnes, com a molt. Daquesta manera laprofi tament de les classes canvia sensiblement, poden recuperar el ritme, lautoesti-ma i la motivaci i, fi ns i tot, tornar al grup classe.

Hi ha, per, alumnes, que aquest recurs no els s sufi -cient. Les seves destreses no sn acadmiques sin manu-als i, malgrat millorar quan treballen dins els grups de diversitat, no acaben de tro-bar la motivaci per tirar en-davant. Aquests sn els alum-nes de lAula Oberta.

A lAula Oberta el ritme de treball s ben diferent. De-sapareixen les assignatures per deixar pas als projectes pluridisciplinars en els quals sintegren totes les matries aplicades de forma prctica. Les matemtiques, per exem-ple, sestudien des del cl-cul mental dels amidaments quan es fan reparacions al centre, des de la confecci de pressupostos i factures de les activitats realitzades, des de la realitzaci destadstiques i grfi cs en petites enques-tes que es duguin a terme i

en lestudi del consum i la despesa energtica del nostre institut, entre molts altres ca-sos prctics.

A hores dara el projecte de lAula Oberta de linstitut Ribera del Si s un projecte madur i ben consolidat que dna atenci a un mxim de 10 alumnes per any, que dis-posa duna aula-taller espec-fi ca i amb molt bons resultats acadmics, ja que lalumnat que hi accedeix recupera el ritme i deixa destar en el llin-dar del fracs escolar i, llevat de pocs casos, tots han aca-bat amb el graduat de lESO guanyat per mrits propis, cosa que els ha perms con-tinuar estudiant algun cicle formatiu.

Quan lalumnat arriba al quart curs de lESO, per, apareix un nou escull en el seu cam, han de decidir qu volen fer i cal orientar-los b en els diferents mbits pro-fessionals perqu puguin escollir el cicle formatiu que ms savingui als seus inte-ressos, inquietuds i habili-tats. A lAula Oberta sintenta donar una orientaci prcti-ca perqu lalumnat conegui els trets ms bsics dalguns dels ofi cis. En aquest sentit, aquest curs sha fet una pas ms; sha endegat el Projecte de Prctiques en empreses.

Des del Departament dEdu-caci es va obrir una porta ala possibilitat que els alum -nes menors de 16 anys po-

Cinc alumnes de 4t dESO de lAula Oberta han comenat a fer prctiques en empreses o entitats de la vila amb la intenci de formar-se en alguna especialitat i viure el mn empresarial in situ.

A hores dara el projecte de lAula Oberta de linstitut Ribera del Si s un projecte madur i ben consolidat que dna atenci a un mxim de 10 alumnes per any, que disposa duna aula-taller especfi ca i amb molt bons resultats acadmics.

Des del Departa-ment dEducaci es va obrir una porta a la possibi-litat que els alum-nes menors de 16 anys poguessin fer prctiques en cen-tres de treball mit-janant convenis de collaboraci.


guessin fer prctiques en centres de treball mitjanant convenis de collaboraci, la qual cosa noms era permesa als de cicles formatius i bat-xillerat.

Aquest projecte pretn mi-llorar les eines dorientaci professional proporcionades a lalumnat mitjanant la prc-tica en un lloc de treball de diferents ofi cis, a ms de mi-llorar les seves habilitats indi-viduals, socials, professionals i humanes en situar-los, de forma totalment tutorada, en el mn real.

Com que s el primer any, hem comenat humilment i de prova, destinant noms dues hores lectives setmanals a fer prctiques en empreses. La idea s conixer un ofi ci cada trimestre i tenir ms ei-nes de cara a triar la formaci que voldran fer lany que ve. Si el projecte continua al mateix ritme que ha funcionat aques-tes tres primeres setmanes, la idea s arribar a destinar un mat sencer a les prctiques en empreses per afavorir la implicaci i responsabilitat en la feina desenvolupada.

Aquest curs tenim 5 alum-nes de 4t dESO a lAula Oberta que han comenat les prctiques en empreses. El Carlos est fent cuina al Res-taurant Blanc i Negre amb lobjectiu dentrar el curs vi-nent a lEscola dhostaleria i turisme de Lleida. El Xavier, molt interessat per les acti-vitats de la famlia agrria, fa prctiques de jardineria amb la Brigada Municipal de lAjuntament. El Ricard, en canvi, va a les ofi cines de lAjuntament dAgramunt on fa tasques de suport i atn la centraleta. LAdri porta a ter-me una activitat centrada en lassistncia socio-sanitria a la Residncia davis de Cal Mas Vell. Finalment, el Geani ha de comenar a fer mec-nica dautombils als Tallers dautomoci Castro.

No podem ms que ma-nifestar la nostra gratitud a lens local i a les empreses que participen en aquest pro-jecte educatiu, aix com a to-tes aquelles que han mostrat la seva bona disposici, mal-grat que lalumnat, hagi triat un ofi ci diferent per formar-se. Esperem, doncs, que lex-perincia sigui positiva i que es pugui continuar per aquest cam.

INS

TITU

T R

IBE

RA

DE

L S

I

Els alumnes de lAula Oberta amb la tutora, Maria Baeres.

Aquest curs tenim 5 alumnes de 4t dESO a lAula Oberta que han co-menat les prcti-ques en empreses.


HISTRIA AGRAMUNT A LES HEMEROTEQUES R. BERNAUS / J. BERTRAN

En Barcelona ya casi no que-dan turronaires. Antao, los que privaban eran los valencia-nos, que celebraban una especie de feria si mal no recuerdo en la plaza de la Universidad. Los tenderetes eran sencillos, unos simples caballetes, con unos maderos y a veces un toldo, pero lo ms notable, lo ms indispensa-ble, era el mantel blanco, de extrema-da limpieza, donde se exhiba la me-ranca. La mayora de los vendedores llevaban el traje tpico valenciano y algunas mujeres lucan tambin indu-

mentarias levantinas. A los pe-queos nos llamaba la atencin el plumero con mango de caa y plumas de papel serpentina-do que continuamente movan para alejar a las numerosas abejas s, seores, abejas

que revoloteaban alrededor de los puestos, atradas por el olor de la miel.

Tambin el turrn cataln tena su exponente y contina tenindolo, con el de Agramunt, cuyos vendedores se situaban sin orden ni concierto en la plaza de Catalua y en las Ramblas. Como los valencianos, llevaban tambin su traje tpico, sin la menor preocupacin folklri-ca. Terno de pana y barretina morada. Ciertamente, al igual que los valencianos, para ellos no constitua ningn negocio, pero s algo productivo, pues

un ao tras otro volvan a ocupar sus tradicionales puestos. Recuerdo entre ellos a aquel vendedor, todo cordialidad, que se llam El Pipa, hombre de un humor muy comercial, que saba vender y que creo segn me dijeron en cierta ocasin muri hace algunos aos.

EL POSTRER TURRO-NAIRE VALENCIANOHoy, en la calle que-

Adis a los ltimos TurronairesEn estos das pre-navideos, ya quedan muy pocos

en las calles barcelonesas

Torronaires agramuntins a BarcelonaAquest article, fi rmat pel prestigis periodista Jos Tarn-Iglesias, descriu les acaballes de la presncia dels torronaires agramuntins i valencians a Barcelona durant les festes nadalenques. La feina de torronaire era ms aviat de subsistncia, complementria, i amb larribada duna certa prosperitat a la dcada dels seixanta del segle XX va anar desapareixent, especialment aquest desplaament a la capital barcelonina que, com molt b es descriu en la crnica, era una estana molt feixuga.Per a ms informaci sobre els nostres torronaires es pot consultar el colleccionable Agramunt, una dola tradici: xocolata i torrons. Es pot fer en ledici de paper o en la digitalitzada.

Domingo 16 Diciembre de 1962

Parada de torrons a Barcelona als inicis del segle XX. La venedora s Josefa Sans i Lluch (la noia de cal Torrat).


dan escasos, quiz muy pocos turronaires. Varios se han refugiado en portales de escale-ras. Yo conozco todava algunos, principalmente de Agramunt, que todos los aos para estas fechas se trasladan con toda su

mercanca a Barcelona. Pero la fi gura popular por antonomasia era la del ltimo turronaire valenciano, que tena su puesto en un portal de la Rambla muy cerca de la calle Puertaferrisa. Era hombre de buena posicin,

aunque conservaba el sombrero de fi eltro negro y a veces una especie de blusa del mismo color, tan caracterstica en esta clase de vendedores.

Senta un gran orgullo por los turrones que fabricaba y recuerdo que algunas veces me deca, melanclicamente:

Esta cocida no me ha sa-lido como hubiera deseado. De todos modos, haga un tastet.

Ahora, ya casi nadie nos ofre-ce un tastet. Los turronaires han ido desapareciendo de la geografa ciudadana. Los pocos que quedan parecen agazapados tras el mostrador, con mucho fro y, a veces, con pocas ganas de vender...

Jos TARIN-IGLESIAS

Torronaires agramuntins amb barretina musca. Aquesta foto lexposaven a les parades barcelonines i era smbol de qualitat i demostrava la seva procedncia.


Neguits

COLLABORACIONSLITERRIES EL CONTE per J. PIJUAN

FON

T: J

. PIJ

UA

N

El pobre home est im-pacient per sortir de la feina, ja vol ser a la masia amb la famlia prepa-rant el pessebre, per aques-ta tarda t la sensaci que les hores passen molt ms lentament que mai, com si el temps no volgus avanar per turmentar-lo expressament. Es mira el rellotge i veu que sols han passat uns pocs mi-nuts de lltim cop que lha mirat sha obsessionat tant amb lhora que durant tota la tarda no ha parat de con-templar el rellotge, com si el fet de mirar-lo ms sovint aju-ds a escurar el temps que faltava per no ha estat aix. Est neguits perqu encara ha de passar per la botiga a comprar diverses fi guretes que els falten per al muntat-ge, la compra de les quals ha anat ajornant conscientment i davui no pot passar de com-prar-les. T por que quan ar-ribi a la botiga no les trobi ex-haurides i ja simagina les-broncada que rebr si arriba

a casa amb les mans buides. Enmig daquesta angoixa que el t capfi cat, sent el toc de la sirena anunciant el fi nal de la jornada i aleshores nota un fort alleujament a sobre que el fa respirar tranquil. I sense encantar-se surt corrents cap a la botiga amb la idea den-llestir aviat.

Quan entra a la botiga es queda sorprs de la gent que hi ha, prcticament no shi pot moure. Durant una bona esto-na busca les fi guretes sense trobar-ne cap per enlloc. En-vat per la desesperaci es dis-posa a marxar cap a una altra botiga, per llavors les veu al fons dun dels prestatges que t davant seu i les agafa de seguida abans no les hi pren-guin de les mans. Quan per fi surt al carrer amb la bossa a la m est tan content que t la sensaci dhaver-se tret un gran pes de sobre. I sense en-cantar-se puja al cotxe i sen va cap a la masia. Shavia fet tard i la famlia estaria preo-cupada per la tardana.

El sol sha post i la tem-peratura comena a davallar lentament. El cel est ben ras i mostra amb claredat el man-tell destels que el cobreix. Durant uns segons aparta la mirada del cam i observa aquells puntets del cel, i no t cap dubte de la gelada que caur aquella nit. Per de moment sacontenta en no fer massa tard, aix que torna la vista al cam per evitar algun ensurt. De cop i volta el cel comena a ennuvolar-se i ben aviat percep petites volves de neu xocant contra el vidre. La visi de la neu linquieta

fora i accelera el cotxe per arribar a la masia abans no empitjori el temps. A mesura que avana, la neu cau amb ms intensitat i es veu obligat a reduir la velocitat per pre-cauci. Malgrat els problemes que t per conduir segueix endavant confi ant que arriba-r b, no obstant en un dels revolts el cotxe patina i va a parar dins una squia don no el pot treure. Intenta demanar ajuda amb el mbil per es troba sense cobertura, davant daquest fet decideix esperar dins el cotxe que pari de ne-var. Per els minuts van pas-sant sense cap canvi a la vista i aleshores es comena a pre-ocupar per la seva famlia que estaran intranquils per la seva tardana. Sortosament al cap duna estona sent una veu a fora que el crida pel seu nom i a linstant lenvaeix una gran satisfacci en veures socorre-gut. Per lalegria sesvaeix de seguida quan surt fora i sols hi troba foscor i ning ms. Ple de consternaci es torna a resguardar. Per la veu no calla, continua cridant-lo, i al fi nal linfon tal atracci que surt del cotxe i camina en la seva direcci. El so de la veu el guia en la foscor i no el dei-xa defallir. Camina lentament sense cap rumb suportant el pes de la neu a sobre fi ns que tot duna la cortina de neu sesquina i veu la llum al fons, aleshores apressa el pas sense apartar la mirada daquella llum i a mesura que shi apropa el patiment ses-vaeix perqu veu la seva dona plantada davant la porta del mas.

Intenta demanar ajuda amb el mbil per es troba sense cobertura, davant daquest fet decideix espe-rar dins el cotxe que pari de nevar. Per els minuts van passant sen-se cap canvi a la vista i aleshores es comena a preo-cupar per la seva famlia que estaran intranquils per la seva tardana.


Els diners

COLLABORACIONSLITERRIES EL CONTE DE NADAL per JOAN PUIG i RIBERA

En Joan era un nen com els altres. Tenia vuit anys i esperava amb

candeletes que arribs el mes de maig perqu havia de fer la comuni. Mossn Roc li repetia que el dia de rebre Jess fra el ms feli de la seva vida. No s des-tranyar, doncs, que passs moltes nits pensant-hi.

De totes maneres, darrera-ment se nhavia mig oblidat perqu tenia el pensament en les festes de Nadal i, sobre-tot, en el dia dels Reis, el ms mgic i atractiu de tots els de lany. Recordava que el pas-sat hivern li havien portat un arc de plstic amb sis fl etxes

i un joc de fustetes pintades per construir palaus, cases i ponts. Com en cada ocasi, els Reis tamb havien passat per casa de la padrina on li havien deixat un parell de pistoles de ferro colat amb sengles cartut-xeres i una estrella de xrif. A ms, a la fbrica on treballava el pare, li havien portat un pe-tit carro de fusta com els que solien deixar els pagesos a la placeta de davant de casa.

Ja feia dies que les dues ger-manes del Joan, ms grans que ell, li deien i li repetien que ha-via de redactar tot sol la carta dels Reis, perqu ara ja sabia llegir i escriure. Per aix la dia-da de Sant Esteve es va asseu-re a la taula de la cuina prop

de lestufa de serradures i, tot fent companyia al padr, es va posar a escriure amb llapis la carta: Estimats Reis: Primer us demano un cotxe daquells que corren donant-los corda com el que he vist a laparador del Sigle. Tamb vull una bal-dufa, perqu la que tenia me la va trencar el Pere Patolo dun cop de pedra. A ms, vull que em porteu uns quants patufets del Capitn Trueno i del Jabato com els que venen a la llibreria de cal Jaume Anyego. Tamb magradaria molt i molt tenir un Mecano com el de mon cos per fer mquines i edifi cis de tota mena; encara que el papa em va dir que no mel podr-eu portar perqu s un joguet molt car. Per jo ja s que els Reis sou els ms rics del mn. Finalment va afegir, recordant la carta de lany anterior, que li podien portar a ms a ms tot el que els vingus de gust. I es-crit aix, va fi rmar la carta amb una signatura recargolada que havia practicat a collegi pocs dies abans de festes.

Acte seguit va escriure el nom dels tres Reis en un so-bre que la mare li havia donat. Durant una estona va rumiar si posar-hi un segell i portar-la a correus o b anar al rei de fus-ta de la botiga de cal Sangr per dipositar-la a la bstia que servava a les mans. Desprs de pensar-ho b, va escollir el rei de fusta, perqu aix sestalvi-ava el segell. Al cap i a la fi , el senyor Rib, el seu mestre, els havia explicat una cosa que semblava impossible: totes les cartes arribaven sempre a mans

MONTSERRAT GUERRERO


dels Reis, fi ns i tot aquelles que mai no shavien escrit!

El Joan, per, de moment no va anar a portar la carta, sin que la va guardar davall del coix i va sortir a jugar amb els amics.

* * *

Al cap de dos dies la mare va dir-li:

Escolta, Joan, eh que no et sap greu que tagafi els diners que tens a la guardiola? Daqu a uns dies ja tels tornar i enca-ra ten donar ms!

s clar que no em sap greu, mare va respondre decidit.

s que aquests dies amb tantes festes... va justifi car-se ella.

Ja ho saps, mama, que tels deixo. I si vols tels dono i tot.

No, no cal. Ja saps que al-tres vegades tels he agafat i desprs, quan ja en tinc, tels torno.

Dacord, ara vaig a buscar la guardiola.

I dit aix, el Joan sen va anar a la seva habitaci i es va enfi -lar al tamboret per tal daverar la guardiola de llauna de dalt de larmari. La va obrir amb la clau que astutament amagava davall dels mocadors de la tauleta de nit. Va abocar tots els diners da-munt del llit i els va comptar. Hi tenia quatre-centes quaranta-tres pessetes amb vint-i-cinc cntims! All era tot un capital atresorat a partir dels diners que guanyava fent descol; al duro que li pagava cada setmana mossn Sala, hi afegia les pro-pines de casaments i batejos. No eren, doncs, diners fcils, perqu fer descol suposava ajudar la missa cada dia (una setmana a les sis del mat i una altra a les vuit) ms dues o tres els diumenges. A lhivern sha-

via de llevar tan aviat que ms dun cop, de retorn de lesgl-sia, en comptes de quedar-se a estudiar esperant lhora de col-legi, es despullava i sen tornava al llit.

En Joan va agafar tot els diners i els va portar a la mare, encara que ella li va dir que ja passava amb tres-centes cinquanta pes-setes i que les altres les podia retornar a la guardiola.

En Joan, doncs, va anar altre cop a lhabitaci per desar els cntims que la mare no neces-sitava. Llavors es va recordar de la carta que havia escrit als Reis i dels problemes que sovint te-nien a casa. Una idea com un estel fuga li va passar per la ment. Va agafar, doncs, la car-ta i amb la goma va esborrar el que havia escrit del Mecano i en el seu lloc va escriure: Voldria sobretot que portssiu un mili de pessetes per a la mare; aix podr anar a comprar tot el que li faci falta. I desprs de dir que marxava a donar un tomb samag la carta sota labric i va sortir en direcci al rei de fusta de cal Sangr.

* * *

Els dies de les vacances de Nadal van passar i per fi arrib la viglia de Reis. El Joan, com tots els nens i nenes del poble, va anar a veure la cavalcada a la plaa de lEsglsia. Va mirar astorat aquelles immenses car-rosses farcides de paquets i pa-quets; i els Reis que anaven ves-tits de llarg amb robes vistents i capells extics. De tot, per, el que ms li crid latenci fou el Rei Baltasar que era negre com lestalz. Quina sort, per fi han arribat els Reis dOrient!, va pensar.

Aquella nit, en Joan sen va anar a dormir sense remugar,

content i ple dillusi. Lende-m, sense esperar que el crides-sin, es va alar en un tres i no res i va crrer cap al menjador per veure si havien passat els Reis. I s, havien passat perqu hi havia un munt de coses em-bolicades.

Papa, mama, correu, ve-niu... que ja han passat els Reis va cridar.

Aviat hi van ser les germanes i els pares. Cadasc va comenar a desfer els paquets que porta-ven el seu nom. La cridria i la illusi hi eren presents. Desprs dhaver desembolicat els regals, va resultar que al Joan li havien portat un cotxe, una baldufa i uns quants tebeos. Estava con-tent, doncs, perqu tenia tot el que havia demanat a la carta. Per llavors es va recordar dels diners per a la mare a qui noms havien deixat una ampolleta de colnia.

Mama, has mirat b el regal? No hi havia res ms a dins?

No, Joan, jo ja estic con-tenta. Mhan portat perfum del bo...

Per en Joan no es va poder aguantar i es va posar a plorar en comprovar que a la mare no li havien deixat el mili de pesse-tes que ell havia demanat. Era el desig que ms hauria volgut que es compls i ara resultava que els Reis no li havien fet cas...

La mare, en saber per qu plorava, el va abraar i el va aca-ronar tot dient-li:

Joan, s igual que els Reis no mhagin portat els diners que vas demanar; segur que hi ha al-tres famlies que els necessiten ms. Nosaltres amb el que te-nim podem anar tirant. Al cap-davall, el ms important s que tots estiguem b i ens estimem; aix s que no es pot pagar amb tots els diners del mn.

Els dies de les vacances de Nadal van passar i per fi arrib la viglia de Reis. El Joan, com tots els nens i nenes del poble, va anar a veure la cavalcada a la plaa de lEsglsia. Va mirar asto-rat aquelles immenses carrosses farcides de paquets i paquets; i els Reis que ana-ven vestits de llarg amb robes vistents i capells extics.


ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT ESCOLA GERARD GATELL

C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELLwww.cfagramunt.cat

Resultats i classifi cacions R. MendozaPrimera TerritorialAndorra 4 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 4 Vilanova de la Barca 1Artesa de Lleida 2 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 3 Tremp 0

Classifi caci J GF GC Punts

Almacelles 12 39 14 26

Andorra 11 27 6 26

Alpicat 12 21 15 24

Balfi a 12 31 25 22

Borges Blanques 12 18 15 21

La Seu dUrgell 11 22 13 21

Artesa de Segre 12 24 16 21

Juneda 12 22 17 20

Solsona 12 19 20 19

Linyola 11 17 12 16

Artesa de Lleida 12 14 21 14

Tremp 12 13 25 13

Vilanova de la Barca 11 18 20 12

Balaguer 12 16 20 11

Agramunt G. Gatell 12 17 22 11Guissona 11 8 17 7

Pobla de Segur 11 8 31 3

Almenar 12 11 36 3

JuvenilAgramunt G. Gatell 0 Solsona 9Artesa-Ponts 0 Agramunt G. Gatell 0Balfi a 3 Agramunt G. Gatell 1


Cervera 7 24 9 16

Oliana 6 24 14 13

Solsona 7 35 12 13


Guissona 7 17 10 12

E. F. Urgell 7 17 25 9

Artesa-Ponts 6 9 19 6

Balfi a 8 23 44 3

Agramunt G. Gatell 4 2 25 0

CadetGuissona 2 Agramunt G. Gatell 2Agramunt G. Gatell 1 Trrega 2Pla dUrgell 5 Agramunt G. Gatell 0


Baix Segri 6 31 3 18

E. F. Urgell 7 31 16 16

Guissona 7 29 10 14

Agramunt G. Gatell 7 15 17 11

Balaguer 6 10 10 10

Bellpuig 6 14 20 9

At. Segre 7 14 12 8

Ivars dUrgell 6 18 15 8

Trrega 7 14 15 8

Pla dUrgell 8 13 20 7

Fondarella 8 12 42 3

Tremp 7 7 28 1

InfantilCervera 4 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 3 Trrega 1Agramunt G. Gatell 2 Balaguer 2Artesa-Ponts 3 Agramunt G. Gatell 5


Garrigues 8 34 8 22

E. F. Urgell 7 26 5 18

At. Segre 6 23 5 18


Bellpuig 7 24 18 13

Agramunt G. Gatell 8 20 17 13Tremp 7 21 10 12

Cervera 8 6 33 7

Balaguer 8 8 32 4

Trrega 7 6 18 4

Artesa-Ponts 7 14 24 3

Guissona 7 10 24 3

Rialp 6 7 22 3

Alev ALleida 4 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 7 Balfi a 2Agramunt G. Gatell 5 Pla dUrgell 1At. Segre 4 Agramunt G. Gatell 0


Lleida 8 36 5 32

At. Segre 7 27 5 25

Arrels 8 29 10 24

Agramunt G. Gatell 8 35 19 24E. F. Urgell 7 29 27 19

Pla dUrgell 8 19 29 18

Guissona 7 30 31 17

Garrigues 7 20 25 16

Balfi a 7 28 35 15

Trrega 8 17 35 15

Cervera 7 19 24 14

Ivars dUrgell 7 10 32 10

Pardinyes 7 13 35 7

Alev BMollerussa 3 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 1 Trrega 1Agramunt G. Gatell 7 Oliana 2At. Segre 5 Agramunt G. Gatell 0


Intercomarcal 8 35 12 27

At. Segre 7 31 9 26

Infantil.

R. M

EN

DO

ZA


AGENDA DEL MES DE GENER AL CAMP DESPORTS

Primera Territorial Dia 17, a les 16,00 h Agramunt G. Gatell - Guissona Dia 23, a les 16,00 h Agramunt G. Gatell - Pobla de Segur

Cadet Dia 15, a les 16,00 h Agramunt G. Gatell - Baix-Segri Dia 22, a les 17,00 h Agramunt G. Gatell - Tremp

Infantil Dia 22, a les 15,30 h Agramunt G. Gatell - Tremp

Alev-A Dia 15, a les 11,00 h Agramunt G. Gatell - Pardinyes Dia 22, a les 11,00 h Agramunt G. Gatell - E. F. Urgell

Alev-B Dia 15, a les 12,00 h Agramunt G. Gatell - Intercomarcal Dia 22, a les 12,00 h Agramunt G. Gatell - Pla dUrgell

Benjam Dia 11, a les 11,00 h Agramunt G.

Sió 562

Documents

Experiència ZER Riu de Sió

Sió 555. Maig 2010

Sió 589

Sió 566

Sió 563

REVISTA SIÓ. Núm 501 - Any XLII - Novembre 2005

Sió 571. Setembre 2011

Sió 594

Sió 587

REVISTA SIÓ. Núm 523 - Any XLIV - Setembre 2007

Sió 559. Setembre 2010

OPENGEWERKTE TEKENING GAS MUUR KETEL … · ALIXIA GREEN...