Top Banner

Click here to load reader

Roses adria

Jun 03, 2015

ReportDownload

Education

Treball sobre el municipi de Roses. Autoria: Adrià Garnica Marín

  • 1. ROSES Adri GarnicaConeixement del medi4t A

2. ndex 1. NDEX............................................................... 2 2. DADES DEL MUNICIPI...................................... 3 3. SITUACI EN EL MAPA....................................4 4. RELLEU............................................................ 5 5. ACTIVITATS ECONMIQUES...........................6 6. MONUMENTS I EDIFICIS IMPORTANTS..........7 7. FESTES LOCALS............................................... 11 8. CURIOSITATS .................................................12 9. ALTRES FOTOS ............................................... 13 10. BIBLIOGRAFIA (FONTS DINFORMACI) ......... 15 3. 2.- DADES DEL MUNICIPI.Extensi: 46 km 2Poblaci: 20.197 h [2009]UTM: 5148 x ; 46791 yMunicipi de lAlt Empord.El terme municipal de Roses t 45,91 km2 i s situat a la costa septentrional de lampli golf deRoses. Comprn les terres del sector SW de la pennsula del Cap de Creus.El litoral de Roses va des de Cala Jncols al lmit amb Cadaqus fins a lantic grau de Roses,una de les boques de lantic estany de Castell, al lmit amb Castell dEmpries. Els altresmunicipis vens sn el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentri, i Palau-saverdera aponent.El terme comprn la vila de Roses, estratgicament situada al fons de la badia del mateix nom,on la costa baixa deixa pas al litoral abrupte i hi forma un excellent port natural aprofitat desde lantiguitat ms remota. Lespai urb sha ests en totes les direccions a causa del turisme.Hi ha un gran nombre durbanitzacions. Segons el padr del 2005, les Canyelles Petites,lAlmadrava o Canyelles Grosses i Santa Rosa de Puig Rom, al SE de la vila, tenien, plegades, 1061 h. El Mas Bosc, Argonisla i el Card, al N de Roses, tenien 294 h; la Garriga i el Cortijo, versel NW, 109 h; les Suredes den Mairo, els Grecs i la Muntanyeta, al NE, formant conurbaciamb Roses, 920 h, i Santa Margarida i el Salatar, a ponent, tenia 1 375 h. Altres urbanitzacionssn tamb el Mas Fumats, amb 282 h i el Mas Oliva, amb 814 h, al N, el Mas Mates, amb 983 h,a tocar de la Ciutadella, i Montjoi, amb 6 h, a la badia homnima, entre daltres. Hi ha, a ms,algunes de les antigament nombroses masies escampades, aprofitades encara per a la cria debestiar. 4. 3.SITUACIO EN EL MAPA 5. 4. RELLEUs accidentat en una bona part pel muntanyam rocalls del tram final de la serra de Rodes i detota la pennsula, en un dels extrems pirinencs. Els punts ms alts sn: el Pen (606 m), on el1989 sinstall un parc elic, al lmit amb Cadaqus, el Puig Alt (490 m), el puig de lliga (463m), el serrat de Can Berta (380 m), al sector del Port de la Selva i de la Selva de Mar, i el cim deQueralbs (659 m), fita amb la Selva de Mar i Palau-saverdera.El territori muntanys s drenat per rierals que sescolen per valls estretes i fondalades, i queconfiguren larticulaci de la costa: la riera de Ginjolers, que migparteix Roses, la riera de laTrencada i la de la Quarantena, que desemboquen a ponent i a llevant de la vila, i les deJncols i de Monjo, que van a morir a les platges homnimes.A la costa, partint de la solitria Cala Jncols, a lextrem de llevant del terme, trobem aviat lapresncia imposant del cap de Norfeu, una pennsula enlairada damunt la mar, que formapenya-segats molt acusats des de 174 m (hi ha les restes duna torre de guaita); davant el caphi ha lillot rocs dit des de la mar el Cavall Bernat (per la seva forma fllica). A migdia deNorfeu sobre la gran badia de Montjoi, amb les platges del Calitjar i la Pelosa, edificadesencara sense excs; aquesta badia s tancada a ponent pel cap del Falc i la Punta Falconera,extrem ms meridional de la costa, que segueix articulada formant el port de Reig, la cala deCanyelles Grosses o de lAlmadrava, la de Canyelles Petites i les puntes de la Bateria i de laPoncella, sobre les quals hi ha el far de Roses i el castell de la Trinitat; s en aquest punt quesinicia la corba de la badia amb la vila i el port de Roses.Des del 1998, el sector oriental del terme de Roses, ocupat pels contraforts del Pen, formapart del Parc Natural del Cap de Creus. La zona costanera del parc dins el terme de Rosessestn des de la Punta Falconera fins al cap de Norfeu, on sha declarat una zona terrestre dereserva natural integral i un mbit mar de reserva natural parcial. 6. El sector sud-occidental, a linici del golf de Roses, forma part de la gran plana alluvialempordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvi, ocupada aqu pels aiguamolls iestanyols del Salatar, continuaci dels de Castell dEmpries, i per la zona plana, al peu de lesmuntanyes, on shavien localitzat tradicionalment els conreus. Un petit sector al lmit ambCastell dEmpries i amb Palau-saverdera s integrat dins el Parc Natural dels Aiguamolls delEmpord, creat ja el 1983. 7. 5. ACTIVITATS ECONOMIQUESSegons hem trobat a la pgina idescat.cat, veiem que la majoria de la poblaci de Roses esdedica al sector del Turisme. Quasi la meitat de les places hoteleres de lAlt Empord estan aRoses. Tamb veiem que hi ha un 12% datur en la poblaci activa. I que la quantitat de gentque treballa es la mateixa que la inactiva (gent jubilada, o gent estudiant, o nens....) Tambhem vist que hi ha mes homes que dones....Tot i que el turisme ofereix la font dingressos principal de leconomia de Roses, el sectorprimari tamb hi t presncia, amb lagricultura (conreu de lolivera i de la vinya), encara quereduda i minvant, i, sobretot, la pesca, ja que Roses compta amb el port pesquer ms destacatde la costa nord de Catalunya. 8. 6. MONUMENTS I EDIFICIS IMPORTANTS- LA CIUTADELLA DE ROSESConstitueix un importantssim conjunt histric que abasta des dels segle IV aC fins al XIX. Hi harestes arqueolgiques dpoca hellenstica i romana, duna vila medieval, amb el seu recinteemmurallat i una petita baslica romnica. Tot plegat tancat dins una fortificaci renaixentistaconstruda durant els segles XVI i XVII. 9. - HOMENATGE ALS PESCADORSObelisc realitzat amb estructura metllica i vidre glaat, realitzat lany 1990. Els vitralls formenuna mena de mosaic amb escenes del mar i la pesca. De nit sillumina des de linterior. 10. - DOLMEN DEL CAP DE LHOMESepulcre de corredor datat cap al 2700 aC. T quatre lloses verticals ms la coberta. Es vaexcavar per primer cop lany 1919 i es van trobar restes de cermica i ossos. Va ser restauratlany 1983. El 1946 es van trobar fulles de slex, peces de collaret desteatita i callata i un trosde terrissa a m.- LLIT DE LA GENERALA 11. Sepulcre de corredor amb cambra trapezodal datat cap al 3200 aC. Shi pot accedir des delcam que surt del dolmen del Cap de lHome, del qual est situat a uns 200 metres. Es vaexcavar lany 1925 i shi van trobar alguns fragments de cermica. Ha estat restaurat lany2001.- MENHIRS DE LA CASA CREMADAPel mateix cam que surt de la urbanitzaci els Grecs, passant pels dlmens del Cap de lHome ide la Generala, trobarem, uns 5oo metres ms enll, les dos menhirs, separats entre ells uns200 metres. El menhir Casa Cremada I va ser trobat a terra lany 1996 i el II el 1998. Tots dostenen forma destela i secci triangular. Es poden datar al quart o del tercer millenni aC. 12. - DOLMEN DE LA CREU DEN COBERTELLAEst considerat com el dolmen ms gran i un dels ms notables del pas. Va ser construt enpoca neoltica (est datat entre 3000 i 2700 aC) i est documentat des del segle XIII, quan selconeix com pedra cooperta. s del tipus sepulcre de corredor. Prop dell es va alar unsantuari, ja en poca ibrica. Es va restaurar lany 1957. En lexcavaci es van trobar restes dediferents poques: cermica, monedes romanes i alguns ossos.- CASTELL DE BUFALARANYAShi accedeix des dun cam que surt de la carretera de Roses a Cadaqus. Est documentat desdel segle X com a possessi del monestir de Sant Pere de Rodes. Sembla que cap al segle XI java ser abandonat.T una planta ms o menys rectangular, adaptada al terreny. Es conserven algunes restes de latorre dhomenatge. Cal destacar la disposici de les pedres en forma despina de peix (opusspicatum). 13. 7. FESTES LOCALSLa Festa Major de Roses s el 15 dagost. La msica clssica, les havaneres, les sardanes i elsgegants hi sn sempre presents. El 15 dagost se celebra la missa ecumnica Oikoumene.Des del segle XVII, Roses celebra per carnestoltes el "Carnaval de Roses". Comena el DijousGras i sallarga durant quatre dies amb diverses activitats, tot i que la principal s la desfiladaper lAvinguda de Rhode, en la qual sexhibeixen les disfresses ms originals preparades per alocasi. 14. 8. CURIOSITATS - Atemptat dETA a Roses del 2001. El 17 de mar de 2001, ETA va fer explotar un cotxe carregat amb 50 quilos de dinamita davant lhotel Montecarlo, provocant la mort del mosso desquadra Santos Santamara. - Roses va ser assetjada moltssimes vegades pels francesos durant tota ledat mitjana. - La irrupci del turisme, a partir de la dcada de 1960, canvi radicalment la fesomia de la poblaci i la seva economia - El fams restaurant El Bulli de Ferran Adri est a Roses, a la Cala Monjo. 15. 9. FOTOS 16. 11. BIBLIOGRAFIA:- www.roses.cat/es- es.wikipedia.org/wiki/Rosas_(Gerona)- www.idescat.cat- www.roses.net- www.roses.cat/es/Turisme/Patrimoni/Ciutadella.aspx- ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses- www.castillosnet.org/programs/castillosnet.php?tip=inf&dat...- www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3886- www.rosespedia.cat/.../Dolmen_del_Llit_de_la_...- http://www.pueblos-espana.org/cataluna/gerona/roses/galeria-fotografica/

Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.