Top Banner
ROSES Adrià Garnica Coneixement del medi 4t A
17

Roses adria

Jun 03, 2015

Download

Education

Escola Cervetó

Treball sobre el municipi de Roses. Autoria: Adrià Garnica Marín
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: Roses adria

ROSES

Adrià Garnica

Coneixement del medi

4t A

Page 2: Roses adria

Índex

1. ÍNDEX............................................................... 2

2. DADES DEL MUNICIPI...................................... 3

3. SITUACIÓ EN EL MAPA.................................... 4

4. RELLEU............................................................ 5

5. ACTIVITATS ECONÒMIQUES........................... 6

6. MONUMENTS I EDIFICIS IMPORTANTS.......... 7

7. FESTES LOCALS............................................... 11

8. CURIOSITATS ................................................. 12

9. ALTRES FOTOS ............................................... 13

10. BIBLIOGRAFIA (FONTS D’INFORMACIÓ) ......... 15

Page 3: Roses adria

2.- DADES DEL MUNICIPI.

Extensió: 46 km 2

Població: 20.197 h [2009]

UTM: 5148 x ; 46791 y

Municipi de l'Alt Empordà.

El terme municipal de Roses té 45,91 km2 i és situat a la costa septentrional de l'ampli golf de Roses. Comprèn les terres del sector SW de la península del Cap de Creus.

El litoral de Roses va des de Cala Jóncols —al límit amb Cadaqués— fins a l'antic grau de Roses, una de les boques de l'antic estany de Castelló, al límit amb Castelló d'Empúries. Els altres municipis veïns són el Port de la Selva i la Selva de Mar, a septentrió, i Palau-saverdera a ponent.

El terme comprèn la vila de Roses, estratègicament situada al fons de la badia del mateix nom, on la costa baixa deixa pas al litoral abrupte i hi forma un excel·lent port natural aprofitat des de l'antiguitat més remota. L'espai urbà s'ha estès en totes les direccions a causa del turisme. Hi ha un gran nombre d'urbanitzacions. Segons el padró del 2005, les Canyelles Petites, l'Almadrava o Canyelles Grosses i Santa Rosa de Puig Rom, al SE de la vila, tenien, plegades, 1 061 h. El Mas Boscà, Argonisla i el Card, al N de Roses, tenien 294 h; la Garriga i el Cortijo, vers el NW, 109 h; les Suredes d'en Mairo, els Grecs i la Muntanyeta, al NE, formant conurbació amb Roses, 920 h, i Santa Margarida i el Salatar, a ponent, tenia 1 375 h. Altres urbanitzacions són també el Mas Fumats, amb 282 h i el Mas Oliva, amb 814 h, al N, el Mas Mates, amb 983 h, a tocar de la Ciutadella, i Montjoi, amb 6 h, a la badia homònima, entre d'altres. Hi ha, a més, algunes de les antigament nombroses masies escampades, aprofitades encara per a la cria de bestiar.

Page 4: Roses adria

3.SITUACIO EN EL MAPA

Page 5: Roses adria

4. RELLEU

És accidentat en una bona part pel muntanyam rocallós del tram final de la serra de Rodes i de tota la península, en un dels extrems pirinencs. Els punts més alts són: el Pení (606 m), on el 1989 s'instal·là un parc eòlic, al límit amb Cadaqués, el Puig Alt (490 m), el puig de l'Àliga (463 m), el serrat de Can Berta (380 m), al sector del Port de la Selva i de la Selva de Mar, i el cim de Queralbs (659 m), fita amb la Selva de Mar i Palau-saverdera.

El territori muntanyós és drenat per rierals que s'escolen per valls estretes i fondalades, i que configuren l'articulació de la costa: la riera de Ginjolers, que migparteix Roses, la riera de la Trencada i la de la Quarantena, que desemboquen a ponent i a llevant de la vila, i les de Jóncols i de Monjoï, que van a morir a les platges homònimes.

A la costa, partint de la solitària Cala Jóncols, a l'extrem de llevant del terme, trobem aviat la presència imposant del cap de Norfeu, una península enlairada damunt la mar, que forma penya-segats molt acusats des de 174 m (hi ha les restes d'una torre de guaita); davant el cap hi ha l'illot rocós dit des de la mar el Cavall Bernat (per la seva forma fàl·lica). A migdia de Norfeu s'obre la gran badia de Montjoi, amb les platges del Calitjar i la Pelosa, edificades encara sense excés; aquesta badia és tancada a ponent pel cap del Falcó i la Punta Falconera, extrem més meridional de la costa, que segueix articulada formant el port de Reig, la cala de Canyelles Grosses o de l'Almadrava, la de Canyelles Petites i les puntes de la Bateria i de la Poncella, sobre les quals hi ha el far de Roses i el castell de la Trinitat; és en aquest punt que s'inicia la corba de la badia amb la vila i el port de Roses.

Des del 1998, el sector oriental del terme de Roses, ocupat pels contraforts del Pení, forma part del Parc Natural del Cap de Creus. La zona costanera del parc dins el terme de Roses s'estén des de la Punta Falconera fins al cap de Norfeu, on s'ha declarat una zona terrestre de reserva natural integral i un àmbit marí de reserva natural parcial.

Page 6: Roses adria

El sector sud-occidental, a l'inici del golf de Roses, forma part de la gran plana al·luvial empordanesa de la desembocadura de la Muga i el Fluvià, ocupada aquí pels aiguamolls i estanyols del Salatar, continuació dels de Castelló d'Empúries, i per la zona plana, al peu de les muntanyes, on s'havien localitzat tradicionalment els conreus. Un petit sector al límit amb Castelló d'Empúries i amb Palau-saverdera és integrat dins el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, creat ja el 1983.

Page 7: Roses adria

5. ACTIVITATS ECONOMIQUES

Segons hem trobat a la pàgina idescat.cat, veiem que la majoria de la població de Roses es dedica al sector del Turisme. Quasi la meitat de les places hoteleres de l’Alt Empordà estan a Roses. També veiem que hi ha un 12% d’atur en la població activa. I que la quantitat de gent que treballa es la mateixa que la inactiva (gent jubilada, o gent estudiant, o nens....) També hem vist que hi ha mes homes que dones....

Tot i que el turisme ofereix la font d'ingressos principal de l'economia de Roses, el sector primari també hi té presència, amb l'agricultura (conreu de l'olivera i de la vinya), encara que reduïda i minvant, i, sobretot, la pesca, ja que Roses compta amb el port pesquer més destacat de la costa nord de Catalunya.

Page 8: Roses adria

6. MONUMENTS I EDIFICIS IMPORTANTS

- LA CIUTADELLA DE ROSES

Constitueix un importantíssim conjunt històric que abasta des dels segle IV aC fins al XIX. Hi ha restes arqueològiques d'època hel·lenística i romana, d'una vila medieval, amb el seu recinte emmurallat i una petita basílica romànica. Tot plegat tancat dins una fortificació renaixentista construïda durant els segles XVI i XVII.

Page 9: Roses adria

- HOMENATGE ALS PESCADORS

Obelisc realitzat amb estructura metàl·lica i vidre glaçat, realitzat l'any 1990. Els vitralls formen una mena de mosaic amb escenes del mar i la pesca. De nit s'il·lumina des de l'interior.

Page 10: Roses adria

- DOLMEN DEL CAP DE L’HOME

Sepulcre de corredor datat cap al 2700 aC. Té quatre lloses verticals més la coberta. Es va excavar per primer cop l'any 1919 i es van trobar restes de ceràmica i ossos. Va ser restaurat l'any 1983. El 1946 es van trobar fulles de sílex, peces de collaret d'esteatita i cal·laïta i un tros de terrissa a mà.

- LLIT DE LA GENERALA

Page 11: Roses adria

Sepulcre de corredor amb cambra trapezoïdal datat cap al 3200 aC. S'hi pot accedir des del camí que surt del dolmen del Cap de l'Home, del qual està situat a uns 200 metres. Es va excavar l'any 1925 i s'hi van trobar alguns fragments de ceràmica. Ha estat restaurat l'any 2001.

- MENHIRS DE LA CASA CREMADA

Pel mateix camí que surt de la urbanització els Grecs, passant pels dòlmens del Cap de l'Home i de la Generala, trobarem, uns 5oo metres més enllà, les dos menhirs, separats entre ells uns 200 metres. El menhir Casa Cremada I va ser trobat a terra l'any 1996 i el II el 1998. Tots dos tenen forma d'estela i secció triangular. Es poden datar al quart o del tercer mil·lenni aC.

Page 12: Roses adria

- DOLMEN DE LA CREU D’EN COBERTELLA

Està considerat com el dolmen més gran i un dels més notables del país. Va ser construït en època neolítica (està datat entre 3000 i 2700 aC) i està documentat des del segle XIII, quan se'l coneix com pedra cooperta. És del tipus sepulcre de corredor. Prop d'ell es va alçar un santuari, ja en època ibèrica. Es va restaurar l'any 1957. En l'excavació es van trobar restes de diferents èpoques: ceràmica, monedes romanes i alguns ossos.

- CASTELL DE BUFALARANYA

S'hi accedeix des d'un camí que surt de la carretera de Roses a Cadaqués. Està documentat des del segle X com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes. Sembla que cap al segle XI ja va ser abandonat.

Té una planta més o menys rectangular, adaptada al terreny. Es conserven algunes restes de la torre d'homenatge. Cal destacar la disposició de les pedres en forma d'espina de peix (opus spicatum).

Page 13: Roses adria

7. FESTES LOCALS

La Festa Major de Roses és el 15 d'agost. La música clàssica, les havaneres, les sardanes i els gegants hi són sempre presents. El 15 d'agost se celebra la missa ecumènica Oikoumene.

Des del segle XVII, Roses celebra per carnestoltes el "Carnaval de Roses". Comença el Dijous Gras i s'allarga durant quatre dies amb diverses activitats, tot i que la principal és la desfilada per l'Avinguda de Rhode, en la qual s'exhibeixen les disfresses més originals preparades per a l'ocasió.

Page 14: Roses adria

8. CURIOSITATS

- Atemptat d'ETA a Roses del 2001. El 17 de març de 2001, ETA va fer explotar un cotxe carregat amb 50 quilos de dinamita davant l'hotel Montecarlo, provocant la mort del mosso d'esquadra Santos Santamaría.

- Roses va ser assetjada moltíssimes vegades pels francesos durant tota l’edat mitjana.

- La irrupció del turisme, a partir de la dècada de 1960, canvià radicalment la fesomia de la població i la seva economia

- El famós restaurant El Bulli de Ferran Adrià està a Roses, a la Cala Monjoï.

Page 15: Roses adria

9. FOTOS

Page 16: Roses adria
Page 17: Roses adria

11. BIBLIOGRAFIA:

- www. roses .cat/es

- es.wikipedia.org/wiki/Rosas_(Gerona)

- www.idescat.cat

- www.roses.net

- www. roses .cat/es/Turisme/Patrimoni/ Ciutadella .aspx

- ca.wikipedia.org/wiki/Ciutadella_de_Roses

- www.castillosnet.org/programs/castillosnet.php?tip=inf&dat ...

- www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3886

- www.rosespedia.cat/.../Dolmen_del_Llit_de_la_...

- http://www.pueblos-espana.org/cataluna/gerona/roses/galeria-fotografica/