Top Banner
la revista d’Agramunt i de la Ribera www.revistasio.info [email protected] Núm. 494 Any XLII Abril 2005 La Gran Nevada de 1944 i l’episodi dels Maquis en les memòries de Lluís Pons El Grup de Recerques de les Terres de Ponent va celebrar una jornada de treball La Gran Nevada de 1944 i l’episodi dels Maquis en les memòries de Lluís Pons El Grup de Recerques de les Terres de Ponent va celebrar una jornada de treball L’Escola Municipal de Música celebra el 25è aniversari amb molta música i reconeixements als pioners L’Escola Municipal de Música celebra el 25è aniversari amb molta música i reconeixements als pioners
45

REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

Mar 17, 2016

Download

Documents

Exemplar complet
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

la revista d’Agramunti de la Riberawww.revistasio.info • [email protected] Núm. 494 • Any XLII • Abril 2005

La Gran Nevada de 1944 il’episodi dels Maquis en lesmemòries de Lluís Pons

El Grup de Recerques de lesTerres de Ponent va celebraruna jornada de treball

La Gran Nevada de 1944 il’episodi dels Maquis en lesmemòries de Lluís Pons

El Grup de Recerques de lesTerres de Ponent va celebraruna jornada de treball

L’Escola Municipal deMúsica celebra el25è aniversari ambmolta música ireconeixementsals pioners

L’Escola Municipal deMúsica celebra el25è aniversari ambmolta música ireconeixementsals pioners

Page 2: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

2 sió ABRIL de 2005

Núm. 494 - Any XLII - Abril 2005

PORTADA:Dues joves alumnes de l'Escola Municipal de Música en el moment d'apagar les espelmes commemoratives en els pastissos que es van repartir durant el dinar del 25 aniversari del cen-tre. Va ser un acte ben emotiu amb un bon àpat i una sobretaula ben musical i entranyable.

(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITATFets del mes- Aniversari de l'Escola de Música ...... 5- Confi rmacions .................................. 6- Llibres ............................................... 7- Setmana Santa i Pasqua ................... 8- Dol ofi cial .......................................... 8- Cal Casalons ..................................... 9

ENTITATS

Grup de Recerques de les Terresde Ponent- Crònica d'una jornada de treball ....... 11

Unió de Botiguers i Industrials- Dues bicicletes de premi ................... 13

La Coral- Concert de Pasqua ............................ 15

Associació de Dones Esbarjo- Activitats i eleccions ......................... 17- 10è aniversari ................................... 17

Cine Club Riella- Hotel Rwanda ................................... 19

OPINIÓ

El celobert- El col·leccionista d'esdeveniments ... 21

L'Escola Municipal de Música ha programat un seguit d'actes per commemorar el 25è aniversaride la seva fundació.

Gent, fets, coses...- Ofi cis: Segadors amb falç i volant ..... 23

Hi serem a temps?- Repassar les promeses electorals .... 25

SOM A RIELLA

Històries- Vida de difunts: La Geràssima Marcobau i Llonganís . 27

MEMÒRIES

Agramunt en els dietaris personalsde Lluís Pons- L'Agramunt de 1944 vist per Lluís Pons: l'any de la nevada i dels maquis ..................................... 29

ENSENYAMENT

Finestra educativa- Setmana cultural ............................... 37- Alumnes de l'Institut fan una plantada d'arbres a la zona del Pont de Ferro .................................... 39

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

El conte- Emprendre el viatge .......................... 41

Coses de la vida- Converses disperses i l'art de la conversació ....................................... 43

Espurnes- Refl exions: El piano .......................... 45

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ....................... 47- Bàsquet Agramunt Club .................... 48- Club Handbol Agramunt ................... 50- Club Billar Agramunt ......................... 51

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- Ens hem adreçat al Síndic de Greuges ........................................ 53

PARTITS POLÍTICS- Actualitat candent: responsabilitats polítiques i l'11 de març .................... 54

REGIDORIES MUNICIPALS- El pla d'ordenació urbana continua endavant ........................................... 57- Nova zona d'esbarjo al Pont de Ferro 57

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 58

ALMANAC .......................................... 60

LLEURE- Amenitats ......................................... 61

LA FOTO ............................................ 62

LA CALAISERA ................................... 62

IMATGES D'AHIR I D'AVUI ................. 63

5 i Última

S'ha presentat el segon volum de la Biblioteca Acrimontis.Es tracta d'un recull de contes de Lluís Pons amb il·lustracions d'artistes locals.

7▼

Page 3: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 3ABRIL de 2005

( )

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola - Dipòsit Legal: L-138-1964

Redacció i Administració: C/. Ensenyament, 17 - Apartat de Correus, 10 - 25310 Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 28,50 € - Número solt: 2,60 €

Per a subscripcions i anuncis: Pilar Figuera. Tel. 973 39 20 42

Membre de l'Associació Catalanade la Premsa Comarcal

Redactors: Josep Bertran, Pasqual Castellà, Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig, Josep Rovira i Anna Santacreu.Col·laboradors: Serafi na Balasch, Ramon Bernaus, Ricard Bertran, Jaume Cots, Ramon Creus, Montse Guerrero,

Deudat Pont, Paulí Ribera i Rosa Maria Sera. Responsable pàgina web: Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes i cadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signifi ca l'ac ceptació implícita del seu contingut per part de l'equip redactor.

Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors a SIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça i el D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre que els autors ho vulguin. Es prega també, que no passin de foli i mig.

Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicats en el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats a la redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988 ■ Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989 ■ Torronaire d'Honor 2004

Amb la col·laboració del departament de Cultura de la Generalitat, l'IEI de la Dipu tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

CRÈDITS

Estimats lectors...

( )

Un dels meus contertulians habituals, i bon amic, té tres fi lls músics. Bé... músics. Han estudiat durant molts anys a l’Escola de Música i ara, amb

més o menys encert, toquen diversos instruments encara que no n’hi ha cap, almenys dels dos grandets, que es guanyi la vida amb aquest ofi ci. Comentant la celebració dels 25 anys de funcionament del centre, el meu amic em comentava que potser seria convenient que es fes un acte d’homenatge als soferts pares.

Els fi lls del meu amic són bastant espaiats en el temps, amb la qual cosa s’ha passat mitja vida, gairebé tota la de casat, aguantant estoicament els estudis i els assajos dels seus fi lls. “Això només ho pot entendre qui ho ha viscut”, em comentava. Amb la dona i els tres fi lls, –la sogra es va morir ja fa anys–, viuen en un pis del centre del poble, construït als anys seixanta, d’un centenar de metres.

Us imagineu l’amor de pare que hi ha per no engegar-ho a rodar, quan al quarto del costat hi tens la fi lla de vuit anys passant les lliçons de violí que li ha manat el Robert? Però és que abans de la petita, hi hagué la mitjana que tocava el piano i el “xelo”. I més abans el gran, que també tocava, és un dir, el piano, a més de la trompeta. El meu amic em pregunta que si ell, i tants pares com ell, no es mereixen també un petit homenatge.

Jo no sóc ningú, i de l’Escola de Música menys, però si per mi fos, una bona placa els donaria a tots. El que sí que puc fer és dedicar-los la carta d’aquest mes. Han estat centenars els pares que han portat els seus fi lls a l’Escola; que han sofert amb resignació els resultats dels intents dels seus fi lls per arrencar les primeres notes de l’instrument; que han fet l’esforç econòmic de comprar-lo; que els han acompanyat a classe, als assajos i a les primeres audicions; que s’han resignat quan han vist que l’instrument cada dia vagava més i s’esbargien les il·lusions d’arribar a veure'ls convertits en un bon músic.

Per tot això –perquè, malgrat tot, ha valgut la pena–, tants i tants pares són dignes de ser recordats en aques-ta entranyable celebració que fa l’Escola Municipal de Música. Perquè més enllà de la formació de músics, més o menys bons, el que importa és la formació de bones persones.

Ben afectuosament a tots,

Bernat Jofre

Agramunt, abril de 2005

Page 4: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 5ABRIL de 2005

❚ Josep Bertran

ACTUALITAT

Aniversari de l'Escola de Música

FETS DEL MES

JOSEP BERTRAN

El plat fort, musicalment par-lant, de la celebració del 25 aniversari de l’Escola Municipal

de Música va ser el concert que l’Or-questra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida oferí el dissabte, dia 16 d’abril amb l’assistència de prop de dues-centes persones. Per assistir a aquest concert, patrocinat per l’Ajuntament, calia pagar una entrada de 3 euros. No es recorda a Agramunt l’actuació d’una agrupació JO

SE

P B

ER

TRA

N

Page 5: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

6 sió ABRIL de 2005

FETS DEL MESACTUALITAT

JOS

EP

M. P

IJU

AN

tan completa con aquesta, donat el nombre d’executants.

A la mitja part del concert es va fer un reconeixement als quatre pri-mers professors de l’Escola que van col·laborar, desinteressadament, a tirar-la endavant com van ser Josep Pedrós, Manel Ginestà i els ja desa-pareguts, Josep Martorell i Fernando Ros, el fi ll i la vídua dels quals van recollir el record commemoratiu.

Durant el concert del diumenge 10 d’abril, que van oferir l’Orquestra de Cambra i l’Orquestra Amalgama, el reconeixement es va fer a l’alcalde de l’època fundacional, Josep Huguet; al regidor responsable de la seva crea-ció, Josep Bertran, i al primer presi-dent de l’Associació de Pares del cen-tre, Joan Puig.

El bisbe d'Urgell Joan-Enric Vives, el diumenge dia 10 d'abril es des-

plaçà a la nostra Vila per administrar el Sagrament de la Confi rmació a 36

adolescents de 6è curs de primària, que durant dos cursos s'han preparat amb la catequesi impartida pels se-güents catequistes: Emi Pla, Carme

Bosch, Margaret Palou, Mn. Salvador Solsona i Mn. Llorenç Utgés. Els nois i noies confi rmats han estat: Adrià Aguza Alberola, Carla Aritzeta Solé, Gemma Barroso Gutiérrez, Ariadna Bovet Torres, Míriam Carrera Man-zano, Laia Castro Manzano, Elisabet Cifuentes Cases, Ernest Costafreda Piulats, Joel Cuberes Girón, Naira Es-colà Villanueva, Àlex Esteve Bernaus, Francesc Xavier Inglés Trull, Lorena Manrique Penella, Gemma Massana Cornadó, Mario Novau Hernàndez, Jan Paelinck Mata, Imma París Puig, Ismael-Ricard Pascuet Bernaus, Pere Pascuet Bernaus, Marina Pedrós Monter, Josep M. Penella Pons, David Pérez Esteban, Àngels Ribalta Pedrol, Jaume Rodríguez Juan, Daniel Sàiz Adan, David Sala Pallejà, Albert Salat Martí, Xavier Sangrà Plaza, Adrià Sil-vestre Espinosa, Gerard Solé Guàrdia, Judit Solé Solé, Laia Talavera Cama, Sergi Tolosa Badia, Míriam Valero Campos, Xavier Vilella Santamaria, M. Pilar Villuendas Planes.

Confi rmacionsJO

SE

P M

. PIJ

UA

N

Page 6: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 7ABRIL de 2005

JOS

EP

BE

RTR

AN

FETS DEL MESACTUALITAT

“Contes de Festa Major i altres narracions” és el segon volum de la col·lecció Bibliotheca Acrimontis, que patrocina l’Ajuntament agramun-tí. El llibre es va presentar a la sala de plens, el dissabte 16 d’abril, en un acte presidit per l’alcalde, Ramon Muixí, i el regidor de Cultura, Ernest Caufapé, i amb la intervenció de Joan Puig. Aquest llibre recull un conjunt de relats que en Lluís Pons havia pu-blicat en els programes de la Festa Major. En Joan Puig en va tenir cura de l’edició i del pròleg. L’obra té l’in-terès afegit d’estar il·lustrada per set joves artistes agramuntins: Serafi na Balasch, Mireia Corrales, Olga Cor-tadelles, Cristina Cuñat, Montserrat Guerrero, Ramon Guixé i Rosa Mar-sà, aquesta darrera no apareix a la foto que il·lustra la notícia.

Confi ns d’aigua, erràtica pel canal d’Urgell, és el títol del llibre escrit per l’agramuntí Joan Granados i que es va presentar a l’Ajuntament el dia 2 d’abril. És la primera obra de l’autor en què exterioritza els pensaments i refl exions que experimenta durant les seves habituals passejades per la banqueta del Canal, d’aquí el títol del llibre. Aquestes vivències emocionals les expressa a través del personatge protagonista mitjançant unes cartes molt personals. També es descriu el paisatge canviant, no solament del que voreja el canal sinó del de les nostres contrades més enllà del nos-tre terme i de la nostra vall.

LlibresContes de Festa Major i altres narracions

Confi ns d'aigua,erràtica pel canal d'Urgell

JOS

EP

BE

RTR

AN

L'autor, Joan Granados, passejant per la banqueta del canal.

El responsable de l'edició i els autors de les il·lustracions.

Page 7: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

8 sió ABRIL de 2005

FETS DEL MESACTUALITAT

▼Dol ofi cial

Amb motiu de la mort del Sant Pare, Joan Pau II, esdevinguda la matinada del dia 2

d’abril, l’Ajuntament va posar la bandera a mig pal i un crespó negre a l’escut de la Vila.

La Parròquia celebrà un ofi ci religiós el dijous dia 7 d’abril. Durant una bona colla de dies tots els mitjans de comunicació van fer una gran co-bertura de tot allò relacionat amb la mort del Papa, el seu enterrament i els preparatius per escollir el seu successor.

La parròquia va organitzar els habi-tuals ofi cis religiosos en motiu de

la Setmana Santa. A més dels cele-brats a l’interior del temple, és tradi-ció mil·lenària sortir al carrer en pro-cessó com la del Diumenge de Rams i el Via Crucis del Divendres Sant. La més destacada és la d’aquest dia a la nit, malgrat que l’assistència de fi dels és lluny de la d’altres èpoques.

La tradicional cantada de carame-lles, a càrrec del Grup Caramellaire Aires del Sió, va culminar, una vegada més, els actes organitzats amb motiu de la Setmana Santa i Pasqua. En-

guany es van cantar tres peces: una havanera titulada Tsunami, original

de Bernat Solé; la sardana La dan-sa de l’amor, de Josep Plana i Josep

Voltas i el vals Cant a la don-zella enamorada original de Ferran Ros i Lluelles.

El Diumenge de Pasqua l’Ajuntament va organitzar una sessió teatral al Casal. Es va presentar l’obra Queridas Bestias, un monòleg a càrrec de l’argentí Sergio Dantí que va estar acompanyat pel trio de cambra Trio de Cámara. L’assistència va ser més aviat migrada.

Setmana Santa i Pasqua

Cartell promocional del muntatge.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

Page 8: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 9ABRIL de 2005

Cal Casalons

Aquestes són tres imatges del fi nal del procés d’enderrocament de cal Casa-

lons, que va tenir lloc a primers del mes d’abril. Després d’un treball molt minu-ciós fet manualment, la runa va ser reti-rada per les màquines que ho van enlles-tir en uns quants dies durant els quals va ser notori l’anar i venir dels camions que es van endur tones d’enderroc. Finalmentes pot veure el pati totalment net, en una vista absolutament inèdita i que benaviat desapareixerà quan comenci la construcció de l’edifi ci que ha de substi-tuir el desaparegut.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

El proper dia de Sant Jordi sortirà a la llum una nova publicació. Es tracta d’un conte que explica la llegenda sobre l’origen del nom de la població d’Oliana. El seu autor és

Ricard Bertran, mestre del CEIP Sant Jordi de la mateixa població, on ha exercit des de fa sis anys, i que ja ha publicat diversos llibres de les mateixes característiques, així com també un recull de cançons populars i tradicionals amb propostes didàctiques.

Les il·lustracions han anat a càrrec de la Serafi na Balasch, que ja ha il·lustrat nom-brosos llibres per encàrrec de diverses editorials.

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament d’Oliana, de la Diputació de Lleida, del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i de l’Empresa Taurus.

NOVA PUBLICACIÓ

Page 9: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 11ABRIL de 2005

ENTITATS GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT

Crònica d'una jornada de treball

❚ Pere Mora i Jaume Cots

Enguany, el diumenge dia 10 d'abril, a la vila d'Agramunt hem rebut, per tercera vegada,

el Grup de Recerques de les Terres de Ponent, en la seva XXXI jornada de treball de les que s'han realitzat amb anterioritat en més de vint pobla -cions diferents de Ponent1.

Tal com estava previst, els assis-tents ens vam trobar a les 10 del matí a l'Espai Guinovart i vam visitar el Museu Etnològic situat als baixos del mateix edifi ci.

Seguidament, a l'Espai, es van fer les presentacions i es van començar a llegir les següents comunicacions:

– Estudi toponímic del nom "Agra-munt", per Víctor Montañés i Borràs.

– Assaig sobre toponímia i noms comuns del Segar i Batre, per Miquel Torres, amb la col·labo-ració de Víctor Montañés.

– El procés de fi lat de la llana, per Rafel Gomà, Associació la Roureda.

– Cantirers i pagesos, per Ramon Boleda i Cases.

– Ball de moros i cristians a Roca-llaura, per Jaume Torres i Gros.

– Tradicions religioses dels s. XIX i XX al municipi d'Artesa de Se-gre, per Ramon I. Canyelles.

Després d'un breu descans en què ens vam saludar i canviar impressions amb els amics, vam continuar amb els treballs de la segona part com a Acte Especial d'Homenatge a Lluís Pons i Serra, historiador de la Ribera del Sió de l'Urgell i de la Segarra, el qual va ser iniciat per la ponència:

– Perfi l biogràfi c de Lluís Pons, per Joan Puig.

– 1944 a Agramunt, any de la ne-vada i dels maquis, per Ramon Bernaus.

– Lluís Pons, universitari de la ter-ra i home del fet comarcal, per Joan Duch i Mas.

– Les festes a Sanaüja durant el primer terç del segle XIX: una visió de la correspondència pri-vada, per Maria Garganté.

Aquestes intervencions ens van comportar nous i inèdits coneixe-ments sobre cada tema desenvolupat i, lògicament, cada persona en prefe-reix uns de determinats, però sí que hi van tenir especial atenció els que feien referència i record del bon amic Lluís Pons i Serra, sense perjudici de cap altre ja que tots eren prou inte-ressants.

I naturalment, ens cal agrair en gran manera totes i cada una de les intervencions en aquesta jornada de treball i a la setantena de persones

assistents, amics de fora vila i convila-tans, així com també la col·laboració de l'Ajuntament i de la Revista SIÓ a aquest acte, perquè sense la labor dels comunicants i la presència i col-laboració de tots, no s'hauria aconse-guit el meritós èxit del qual tots n'es-tem molt complaguts.

Acabada la feina i ja a la tarda, una trentena de persones ens vam reunir en un dinar de germanor en què vam gaudir d'una immillorable compa-nyonia que hi va transferir un distès i amical ambient, el qual enyorarem fi ns a la propera trobada que realit-zarem en una altra població de les Terres de Ponent. ■

1 La jornada núm. XI (primera de la vila) se ce-lebrà el maig de 1982.

La jornada núm. XXIII (segona de la vila) se celebrà el maig de 1989.

Els assistents van prestar atenció a les diferents comunicacions que es van exposar.

JOS

EP

RO

VIR

A

Page 10: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 13ABRIL de 2005

ENTITATS UNIÓ DE BOTIGUERS I INDUSTRIALS

Dues bicicletes de premi

❚ La Junta

Amb motiu de les festes de Pas-qua, la Unió de Botiguers i In-dustrials, va organitzar una rifa

de dues bicicletes per als seus clients, mitjançant unes butlletes que durant dues setmanes s'havien distribuït als comerços associats.

El dia 2 d'abril es va escollir les but-lletes guanyadores, i les bicicletes van anar a parar a Alfons Amigó Arrufat i Magdalena Perera Pantojo. Aques-tes butlletes les van cedir els establi-ments Rellotgeria Pla i Modes DUE, respectivament.

La gent que actualment formem part de la junta, volem i intentem que tot comerciant i industrial se sen-ti representat, i volem fer les coses, com més millor, perquè el comerç d'Agramunt tiri endavant, ja que te-nim la certesa que disposem de les ei-nes i els coneixements per poder gau-

dir d'un comerç del tot competitiu.Per poder arribar a complir els nos-

tre reptes, necessitem l'ajuda i la col-laboració de tots els botiguers que, en

defi nitiva, hem de ser els principals promotors de qualsevol projecte.

Des de la junta quedem a la vostra disposició per qualsevol tema. ■

Membres de la junta lliuren els premis als guanyadors: Ester Amigó i Magdalena Perera.

La Plataforma Solidària comunica amb com-plaença, que gràcies a la solidaritat popular, col·lectiva i individual, s'ha aconseguit recaptar

un total de 8.885 euros que aniran destinats a aju-dar els damnifi cats pel tsunami del sud-est asiàtic. Per triar la destinació d'aquesta recaptació, es va fer una reunió oberta a tothom en què es va concloure donar els diners a l'ONG Intermón-Oxfam. Els criteris pels quals es va seleccionar aquesta organització van ser les seves referències de fi abilitat i efi ciència, així com una llarga experiència de cooperació en els territoris

afectats. El dia 17 d'abril va comparèixer a Agramunt un representant d'Intermón-Oxfam, Albert Albiac, per tal d'explicar tant les funcions i programes de l'orga-nització a nivell global, com també les tasques i projec-tes desenvolupats a la zona afectada.

Una vegada més, agraïm a tothom la seva participa-ció i implicació en aquest projecte solidari de coopera-ció des de l'àmbit local, i esperem que aquest no sigui un fet puntual sinó que ens acostumem tots a treballar dia a dia per una solidaritat i una justícia global. ■

NOTA DE LA PLATAFORMA SOLIDÀRIA

Page 11: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 15ABRIL de 2005

ENTITATS LA CORAL

Concert de Pasqua❚ per J. Pijuan

El diumenge 20 de març, diu-menge de Rams, la Coral d’Avui i la Infantil Bon Cant van realit-

zar el seu tradicional Concert de Pas-qua a l’església parroquial.

El grup petit de la Coral Bon Cant, sota la direcció de l’Anna Baltral, van cantar quatre cançons: Un, dos, tres, un joc-dansa popular catalana; El car-gol, de Rosa Mª Garriga sobre una poesia de Josep Carner; El petit cuc de terra, cançó francesa amb adapta-ció de Maria Martorell i Vull pa amb xocolata, d’Antoni Miralpeix.

El grup mitjà, dirigits per la Dolors Ricart, van cantar quatre cançons de la cantata Till Eulenspiegel de Günter Kretzschmar amb acompanyament instrumental per la Sílvia Puigarnau, Roser Loscos, Judit Bertran, Anna Vilalta i Marta Canes. Aquesta cantata

la cantaran conjuntament amb altres corals de tot Catalunya el dissabte 28 de maig a l’Auditori de Barcelona dins la 38ª Trobada de Corals Infantils.

El grup gran dirigits per la Joana Tolmos van cantar: No tardis Jack!, un espiritual negre de Stephen Fos-ter; Cavallers de rodona taula, tradi-cional francesa harmonitzada per Die-go Ramon i Lluch i Siyahamba, una cançó popular africana zulú.

La Coral d’Avui, dirigida per la Do-lors Ricart, va cantar: Cançó de co-miat, de Johannes Brahms; Cançó de taverna, d’Apel·les Mestres har-monitzada per Josep Lluís Guzman i Antich; Pare, de Joan Manuel Serrat; Balaio, una cançó brasilera d’Héctor Villa-Lobos i Great day (un dia fantàs-tic), un gospel de Bjorn Lund, amb la Marta Canes com a solista.

IV PRIMAVERA CORALEl dissabte 2 d’abril la Coral d’Avui

va participar en un dels concerts de la nova edició del Primavera Coral que organitza la Delegació de Terres de Lleida de la FCEC, enguany la quar-ta edició, per donar a conèixer les diferents corals que integren aquesta Delegació.

El concert es va realitzar a l’esglé-sia parroquial de Raïmat. A més de nosaltres, hi van intervenir la Coral Montserratina de Raïmat i la Coral Signum de la Seu d’Urgell.

En la primera part del concert cada una de les corals va actuar indivi-dualment. El nostre repertori va ser: El Rei de Birondon; Cançó de taverna; Pare; Balaio; Goodnight, well it’s time to go i Bourrée for W.A. Seguidament i juntament amb la Coral Signum es va cantar Cançó de comiat (dirigida per la Dolors Ricart) i Great day (di-rigida per Rafael Llobet); aquestes dues cançons les cantarem de nou el diumenge 24 d’abril a l’Aplec de Co-rals de la Zona Nord de Lleida que en-guany s’organitza a Oliana. Per aca-bar el concert totes tres corals vam cantar el Cànon de la pau de Francis Terral.

TROBADA DECORALS INFANTILS

Els dies 9 i 10 d’abril el grup gran de la Coral Bon Cant va realitzar la Trobada d’aquest curs que consistia en un cap de setmana en una casa de colònies amb altres corals del Secreta-riat. La trobada es va fer a Can Caba-llé d’Estanyol amb les corals Art 9 de Granollers, els Virolets de Palafrugell, el Cor de Veus Blanques de Terrassa i el Petit Vailet de la Múnia.

Durant el cap de setmana van tre-ballar diverses cançons del repertori d’aquest curs, així com danses medi-terrànies. Però no hi va faltar la gres-ca i la diversió amb la preparació de diferents jocs per grups. ■Actuació del grup mitjà.

JOA

N P

IJU

AN

Page 12: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 17ABRIL de 2005

ENTITATS ASSOCIACIÓ DE DONES ESBARJO

Activitats i eleccions

❚ Pilar Marquilles Mora

Benvolgudes sòcies i amics. Des de la nostra Associació volem informar dels esdeveniments que s'han produït des de començaments d'any.

Amb la solidaritat que ens caracteritza a les dones de l'Es-barjo, amb totes les coses de la nostra Vila, una vegada més vam voler col·laborar amb el sopar de la jornada solidària del tsunami. Al mes de febrer vàrem celebrar Santa Àgueda, patro-na de les dones, amb una xocolatada, obsequi, i una ballada de Country al pavelló fi ral. També vàrem participar al Carnaval amb una comparsa.

La primera sortida de l'any va ser a Barcelona, a visitar l'ex-posició de vestits del modisto Pertegaz, al Palau Robert, la qual va resultar interessant.

Una diada molt destacable va ser la del dia 12 de març, en què es va celebrar el 10è aniversari de l'Associació. De bon matí no va faltar l'esmorzar a la cafeteria del Casal, i després de fer una mica de tertúlia, cap a missa. En sortir, totes ens vam dirigir a la sala teatre del Casal Agramuntí per gaudir del concert de la cobla Jovenívola i també dels ballets tradicionals de la colla sar-danista Estol. Un bon dinar a l'hotel Kipps, sorteig d'obsequis i ball van arrodonir i fi nalitzar la festa que va comptar amb la presència de la presidenta del Consell Comarcal de l'Urgell, de l'alcalde Ramon Muixí i de 150 sòcies. Una diada per recordar.

El dia 22 de març, a la sala del Foment Parroquial, tarda d'eleccions. 126 sòcies van donar el seu vot, també van degus-tar la tradicional panada i beguda que ofereix l'Associació des de fa quatre anys. Finalitzat el recompte de vots, la Junta queda constituïda de la següent manera:

Presidenta: Pilar MarquillesSotspresidenta: Teresa BarbachanoSecretària: Paquita CárcelesTresorera: Vicenta AsensioVocals: Carme Cercós Pilar Pampalona Magda Tallaví

Pel càrrec que represento i per amistat, vull donar les gràcies a Teresa Boncompte, Maribel Casulleres, Agnès Fonoll i Carme Castellà per aquests quatre anys que hem treballat juntes pel bon funcionament de l'Esbarjo.

Fins a fi nal de curs encara ens resta fer moltes coses, excur-sions, caminades concursos i també coca de Sant Joan, sopar de germanor i Escala en Hifi com a cloenda.

I això és tot, moltes gràcies. ■

10è aniversari

❚ Pepita Cahelles Mª Carme Escolà

El 25 de març de l’any 1995, ara fa deu anys, es convertí en realitat una idea que ja feia dies ens ballava pel cap entre una

colla d’amigues. Ens neguitejava la il·lusió de crear alguna cosa que pogués acollir les do-nes de qualsevol edat i condició social que s’hi volguessin integrar. Volíem trobar un àmbit que ens permetés sentir-nos lliures per plan-tejar-nos alternatives diferents a les tasques familiars, gaudir d’activitats compartides per companyes i amigues i evitar la solitud. I amb aquest desig i la màxima il·lusió va sorgir l’As-sociació de Dones ESBARJO.

Cal esmentar i agrair la dedicació que hi van esmerçar les companyes de tota la primera junta les quals, amb el seu entusiasme i col-laboració, varen fer possible que l’Associació tirés endavant, i també reconèixer i agrair la confi ança i caliu que hi varen posar les prime-res sòcies.

Creiem que ha de ser motiu de satisfacció general poder comprovar avui que aquells ini-cis plens de dubtes i neguits s’hagin convertit en la realitat actual: una Associació amb més de 350 sòcies que són l’ànima de l’ESBARJO, una entitat en què s’hi pot gaudir, partici -pant-hi, de les activitats que s’hi duen a terme i on s’hi recolzen les sòlides bases que han de permetre la seva continuïtat fomentant l’espe-rit de companyonia i solidaritat que es prete-nia.

No podem deixar d'esmentar l’esforç i la dedicació que hi han posat les companyes de junta que ens varen agafar el relleu, així com també el de les entusiastes components del grup de teatre que tant bones estones ens han fet passar i sobre tot per la seva altruista fi nalitat.

Per tot plegat, i amb el desig que s’encari el futur amb confi ança de continuïtat per po-der seguir gaudint en complicitat de moltes estones que ens alegrin la vida, volem dir: per molts anys, ESBARJO! ■

Page 13: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 19ABRIL de 2005

Hotel Rwanda6 de maig de 2005

ENTITATS CINE CLUB RIELLA

BIBLIOTECA MUNICIPAL"GUILLEM VILADOT"

ACTIVITATS“SANT JORDI”

• Del 19 al 30 d’abrilExposició de les Visualitzacions de

contes i poemes fetes pels nens par-ticipants al Certamen Literari de Sant Jordi.

• Divendres 22, a les 7 de la tarda “Llegir, gaudir, saber” presentació-

recomanació de llibres per adults a càrrec d’Anna Gasol (crítica literària).

• Dissabte 23, a les 11 del matí“La llegenda de St. Jordi i altres

contes populars catalans” a càrrec de Joan de Boer.

Seguidament es farà lliurament dels Diplomes “Súper Lector 2004”.

També farem un sorteig de llibres entre els usuaris que vinguin a la bi-blioteca.

Gènere: Drama bèl·licDirector: Terry GeorgeProtagonistes: Don Cheadle (Paul Rusesaba-

gina), Sophie Okonedo (Tatiana Rusesabagina), Nick Nolte (Coronel Oliver), Joaquin Phoenix (Jack), Desmond Dube (Dube).

Sinopsi: 1994. Rwanda. Kigali. A unes hores de la signatura d’un conveni de pau entre Hutus i Tutsis –amb el suport de l’ONU– a l’Hotel Mille Collines (Kigali, Rwanda), que regenta Paul Rusesabagina (Don Cheadle), petits esdeveniments comencen a pertorbar la vida quotidia-na de Rwanda. Soldats hutus instiguen per ràdio a «eradicar la invasió assassina dels tutsis». Paul Rusesabagina, és hutu i director de l’hotel Mille Collines, propietat de les aerolínies belgues, Sabena. Respectat per la seva generositat, el seu carisma i els contactes que té, es veu in-volucrat en el decurs dels esdeveniments quan amenacen la seva dona tutsi (Sophie Okonedo), els seus fi lls i veïns amb la mort i aconsegueix esquivar els primers obstacles mitjançant el suborn, amb l’esperança que les forces internacionals arribin en qualsevol moment per evitar la Guerra Civil. No obstant això, la situació empitjora. Després de l’assas-sinat del president rwandès, comencen les matances indiscriminades de tutsis a les mans dels soldats i ciutadans hutus. Paul aconsegueix protegir els seus a l’hotel, on comencen a arribar milers de persones de-manant auxili. Mentre un jove càmera, reporter internacional (Joaquin Phoenix), assisteix a l’espectacle dantesc i Paul fa ús de tots els re-cursos i suborns possibles per mantenir amb vida els tutsis refugiats a l’hotel, les forces internacionals arriben a Rwanda, però només per evacuar els ciutadans blancs i retornar-los als seus països d’origen i amb ordres de no intervenció. Paul, armat de coratge, amb l’ajuda del coronel Oliver (Nick Nolte) de l’ONU (defraudat pel comportament in-ternacional), aconseguirà allotjar i protegir primer, i salvar després, la vida de milers de persones que van confi ar en ell. Es compromet amb si mateix a protegir la seva dona tutsi, Tatiana, els seus fi lls i els 1.200veïns tutsis que, atemorits i amenaçats, arriben a l’hotel demanantauxili i recer, quan les forces internacionals no ofereixen intervenció ni ajuda als perseguits. ■

Page 14: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 21ABRIL de 2005

El col·leccionista d'esdeveniments

❚ Joan Puig

OPINIÓ EL CELOBERT

M’acaba de trucar un company molt preocupat. Resulta que està en un moment decisiu de

la seva vida i no sap quina opció triar. Davant del dilema en què es troba, ha pensat que jo tal volta li podia donar un cop de mà, és a dir, un consell as-senyat.

La qüestió és la següent. És el cas que s’ha afeccionat a les grans cues provocades per successos importants i des de fa uns anys no fa altra cosa sinó treballar i estalviar (diners i dies de vacances) per tal d’assistir a esde-veniments de fama mundial que es van produint de manera inesperada (o no). Sempre que hi ha una boda de les més sonades, un enterrament dels importants, una cimera dels grans, un partit o una competició que sols es pot veure una vegada a la vida, etc., ell deixa que un treballador li porti el negoci i es trasllada com si res al lloc dels fets. Si convé fa cua i es passa hores i hores a la intempèrie, per tal de ser a primera línia i poder veure el fet com Déu mana. Val a dir que com més estona es passa al carrer, embo-licat amb una manta o torrant-se de calor, esperant que obrin les guixetes o que retirin les tanques de torn, més gran és la satisfacció. De moment ja ha assistit a una vintena llarga d’es-deveniments d’aquells que es poden qualifi car d’irrepetibles: va ser pre-sent a la fi nal de futbol del campionat mundial que es va fer a Espanya el 82, deu anys després va anar a la inaugu-ració i a la cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any passat va ser dels primers a entrar al Fòrum de les Cul-tures el dia de la inauguració, va po-der veure en directe el carruatge de la malaguanyada Lady Di en el moment de l’enterrament, va assistir (des de lluny) als casaments de les dues prin-ceses espanyoles i també es va poder

mullar a Madrid el dia que es casà el Príncep amb la periodista, va visitar Nova York el mateix mes de setem-bre després que s’haguessin produït els atemptats de les Torres bessones, etc. O sigui, que és un col·leccionista d’esdeveniments irrepetibles. I en això és un autèntic crac. Encara que no és pas l’únic, perquè em va explicar que cada vegada més reconeix cares d’al-tra gent que s’ha trobat fent cues en ocasions anteriors. Fins i tot manté contactes amb alguns. Perquè s’ha d’admetre que deu, dotze, quinze o vint hores de fer cua en un lloc amb altra gent que tens al costat, ni que siguin de l’altra punta de món, donen per a moltes coses. Àdhuc per fermar una bona amistat.

La consulta del meu company ha es-tat provocada perquè en aquests mo-ments (dimecres 6 d’abril al migdia) està fent cua a Roma per tal de poder veure i retre el darrer homenatge al Sant Pare, Joan Pau II. A Roma hi ha arribat aquest matí i sembla ser que la cua de gent és d’uns dos quilòme-tres. Ell calcula que necessitarà unes vint-i-quatre hores per entrar al Vaticà i poder fer la foto amb el mòbil en el moment de passar davant del fèretre del Pontífex. Però i si s’allarga l’espe-ra? Perquè, és clar, també s’ha assa-bentat que el Príncep Rainier de Mo-naco acaba de morir i ell també vol-dria ser-hi present per allò que es diu que un príncep, ni que sigui d’un estat petitó, no es mor cada dia. Llavors el dilema que té el meu amic és el se-güent: si la cua de Roma s’allarga més del previst, tindrà temps de traslladar-se a Monaco abans que hagin enterrat el Príncep? A veure si resulta que no el deixaran entrar al Vaticà, perquè la cosa sembla que va per llarg i tard o d’hora han de tallar la cua, i després tampoc no arribarà a temps a l’altre enterrament. Això que pot semblar un futilesa per a alguns, és un autèntic trencacolls de difícil solució per al meu

amic que ja estava una mica picat de no poder ser a Londres per tafanejar des de lluny el cotxe del Príncep Char-les i la Camila en el dia de la boda (ni que ara no sigui una oportunitat com quan ell es va casar per primera ve-gada). Estava tan empipat i molest, el meu amic, que m’ha dit: “no sé per-què la gent important no es moren i es casen amb un cert ordre. Haurien de fi xar amb temps els dies de tots els successos”.

I jo crec que té tota la raó del món. No es fi xen els dies de les bodes? No es fi xen els dies dels batejos i altres mo-ments importants de la vida? Doncs, per què no es fi xa el dia de la mort o, millor dit, dels enterraments? Es podria permetre que cadascú es mo-rís quan li toqués, però l’enterrament s’hauria de fer el dia que es fi xés, si és un cas d’importància mundial. Al cap i a la fi , les tècniques de conservació, bé prou que ho permeten.

Jo, pel que pugui ser, he aconsellat al meu company que aguanti ferm a la cua dels carrers adjacents al Vaticà. Li he dit que com més li costi, més gra-tifi cant serà el resultat. I li he reblat que, en defi nitiva, de prínceps n’hi ha més que es poden morir, mentre que de Papes de Roma només n’hi ha un i, si el pròxim viu tant com aquest, és possible que ni ell ni jo ja no siguem a temps de poder fer cua per presenciar l’últim homenatge.

Em sembla que amb aquest darrer argument l’he convençut. ■

Page 15: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 23ABRIL de 2005

Ofi cis: segadors amb falç i volant

❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

Per començar crec que s'hauria d'incloure aquests segadors en dos grups, o vessants ben dife-

renciats, que tenen relació directa amb el temps en què van existir cadascun d'ells: els segadors amb falç o volant i els dallaires o segadors amb dalla que, amb el temps, van bandejar els primers i es van fer amos de la situació sense pal·liatius.

Els primers i més antics foren els de la falç i el volant, i es valien d'aquests dos estris per fer la seva feina, però des del moment que aparegué la dalla, la com-petència fou tan rotunda que van haver d'abandonar, sinó per grat, per força.

La falç consisteix en un estri tallant en forma de semicercle d'uns tres cen-tímetres de fulla amb diminutes dents i una empunyadura de fusta per fer-la segar amb una sola mà, ja que l'altra mà tenia la missió d'engrapar les tiges dels cereals que havien de ser tallades a una alçada prudent del terra tot evitant que un possible moviment descontrolat pogués tenir greus conseqüències si el tallant aconseguia contactar en qualse-vol part de la mà. Per evitar accidents d'aquesta mena, però, era de vital im-portància usar l'esclopet; una protecció de fusta en forma de guant que encabia tots els dits, llevat del gros, al seu inte-rior. Tan sols els dits fi ns al palmell de la mà. Això permetia cloure relativament el puny per engrapar les tiges i, al ma-teix temps, feia de pantalla protectora al palmell. El dit gros era protegit normal-ment per un didal fet de fusta, també.

No cal dir que haver de segar en aquestes condicions ara, seria total-ment impensable, impossible i... tots els ims que vulgueu, però la gent d'aquells temps era forta i acostumada a patir

molt per a sobreviure. I passar els dies de sega ajupits amb la falç al puny i un sol de justícia que encegava, formava part del seu calvari, cosa que, per al-tra banda, tenien plenament assumit i exterioritzat amb cants i gresca que s'anaven transmetent d'un camp a l'al-tre sense treva. Sense fer mai vaga i tre-ballant caps de setmana i festes sense miraments.

A mesura que la falç o el volant talla-ven el cereal, aquest era deixat en petits grapats anomenats falçades o gavells, els quals eren ajuntats seguidament en munts més grans amb el fi de lligar-los degudament i obtenir les garbes que,

fi nalment, s'ajuntaven en grups d'inde-terminades unitats per a bastir la "gar-bera", és a dir, el lloc d'espera abans de ser transportades mitjançant bast o carro, segons les zones del país, a l'era, on amb la batuda acabava un dels pe-ríodes més durs i, a la vegada, més es-perats, de la pagesia.

El que acabo d'exposar sobre la sega amb falç i volant pot ser aplicable tant a un estri com a l'altre. No obstant això, el volant tenia més envergadura i, per tant, superava àmpliament la falç. Tot depenia de qui l'empunyava.

Un altre dia ens ocuparem de la dalla i els dallaires. ■

Si parlem dels segadors d'antany, per descomptat que ens referirem a les persones que cada any, quan el blat i els diversos cereals eren al degut punt de maduresa, segaven els camps amb cura i mestria com si es tractés d'una veritable obra d'art. És clar que no tots ho aconseguien amb la mateixa esplendor, però també és veritat que no era per culpa de no posar tots els sentits en la tasca; ja que per a ells era un repte tan important que se'n podia veure directament afectat el seu honor, tant per a bé, com per a mal.

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Però Loli!, on vas tan sola amb aquesta ventolera? No veus que et constiparàs!– No tingui por, Sra. Rosa, a mi m'agrada molt i em fa feliç passejar sola quan em

xiula el vent!

Page 16: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 25ABRIL de 2005

OPINIÓ HI SEREM A TEMPS?

Repassar les promeses electorals

❚ Una agramuntina

Envieu les vostres col·laboracions a través del correu electrònic de SIÓ

[email protected]

L'equador d'aquest mandat és aquí i es va confeccionantla recta fi nal perarribar a un nou i

millor inici.Karol Josef Wojtyla ha estat

anomenat al llarg dels vint-i-sis anys de ser el Cap del Vaticà i

de l’Església Catòlica com “El Gran”, “El Viatger”, “El Papa dels joves”... etc. El seu papat ha estat el tercer més llarg de l’Església Catòlica. Joan Pau II, en una de les seves sortides als més de trenta països d’arreu del món, va visitar Catalunya, concreta-ment el 1982. Va anar a Montserrat on venerà la Moreneta i va fer una pregària en català. Durant la visita va ofi ciar una missa al Camp Nou a la qual van assistir 120.000 persones. Es considera que la seva trajectòria ha estat signifi cativa per l’Església, per la qual cosa hem de confi ar que el conclave sàpiga designar un nou Papa capaç de tirar endavant deci-sions d’actualitat, un Papa amb el pensament més obert a la realitat so-cial, i que escolti i miri amb bons ulls tots i cada un dels sectors de l’Esglé-sia i així estar obert a totes les mane-res de pensar que representen a tots els feligresos. Entre els elegibles n’hi ha sis d’espanyols, un dels quals és català (o potser cal dir valencià), és possible que si fos escollit tingués més en compte el territori català! Més de dos milions de fi dels han fet un llarg recorregut per acompanyar a la cape-lla ardent les despulles del Papa Joan Pau II vestit amb els hàbits pontifi cals

i plorar per la seva pèrdua i pel que representa. Ara només ens queda esperar que “la fumata blanca” parli quan sigui l’hora.

A més a més d’aquest tema d’impor-tància universal, aquests darrers dies la premsa del nostre país també ens assabenta que el President Maragall ha d’anar explicant en entrevistes, si acabarà o deixarà el mandat com va fer a l’Ajuntament de Barcelona. No puc entendre que després d’entossu-dir-se tant i tant en tenir la cadira, ara es pugui posar sobre la taula el fet d’acabar abans d’hora. I és que aquesta mena de comentaris, idees o hipòtesis són realment increïbles, però el cert és que es donen a tots els nivells, ja que segons comentaris de carrer, també corren rumors d’un canvi d’alcaldia per acabar la legisla-tura a casa nostra. Donat que estem en època de canvi potser no estaria malament, perquè fi ns ara l’únic que hem pogut veure és que la cosa no funciona, perquè si bé no se sap qui mana, sí es governa de qualsevol ma-nera.

Aviat serà l’hora de repassar papers sobre les promeses electorals. Res de res! Estem esperant una residència pública a l’abast de totes les famí -lies que ho necessitin. Estem esperant un casal per a la gent gran a planta baixa. Estem esperant un menjador a la guarderia municipal. Estem es-perant la rehabilitació de l’església de Santa Maria. Estem esperant l’adequació del parc del convent. Es-

tem esperant l’arxiu històric. Estem esperant el nou planejament general d’Agramunt. Estem esperant la gespa al camp de futbol. Estem esperant la piscina coberta. Estem esperant l’au-ditori per la nostra escola de músi-ca... I defi nitivament que comencin el polígon industrial o en facilitin l’inici d’un de privat si a algú l’interessa el futur de la vila, perquè ens estem quedant al racó de ponent. Encara tenim sort que se’ns coneix per la Fira del Torró i per l’apartat cultural, gràcies a l’embranzida que es va fer durant molts anys en aquest àmbit o del contrari...!

Cal afi lerar-se a treballar senyors mandataris i deixar-se d’estar tant a la defensiva, perquè del contrari la pregunta que encapçala aquesta secció d’opinió serà certa tot i que a voltes és motiu de mofa! L’equador d’aquest mandat és aquí i es va con-feccionant la recta fi nal per arribar a un nou i millor inici. N’estic conven-çuda, tot i que de millor, no costarà pas gaire!

(Ref. 1916) Arri! poc o molt. ■

Page 17: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 27ABRIL de 2005

Vida de difunts:La Geràssima Marcobau i Llonganís

❚ Guillem Viladot

SOM A RIELLA HISTÒRIES

Al tercer nínxol d'aquesta fi la, que fa cantonada amb la galeria de la marededéu dels Àngels, fa mig segle que hi fou enterrada la Geràssima Marcobau

i Llonganís que va ser a punt de fer-se famosa. Només a punt, ja que va ser una dona ignorada i només un cop morta es va conèixer el motiu de la seva fama no nada. La tal Geràssima va viure sempre sola un cop li fan faltar els pares, perquè la resta de la família, dues germanes i un germà, feren cap a ciutat i mai més no se'n va saber res. La Geràssima vivia en una de les cases que deixà deshabitada la família de Siscar. Ningú no sap com és que hi féu cap. Se supo-sa que va ser perquè necessitava molt espai per viure. La Geràssi-ma vivia sola del tot, vull dir que ni tenia tan sols la companyia d'un gat o d'un gos. Tanta solitud no li acabava de plaure, i per desfer-se'n començà a fer nines de drap. A poc a poc, aquestes nines van ser acompanyades de ninots. I a mesura que formaven parelles i grups tam-bé creixien en grandària, fi ns arribar a un punt que ja no es podia parlar d'altra cosa que de gegants. Si algú ha-gués conegut aquesta tasca de la Geràssima, segur que més d'un ajuntament li hauria comprat una parella de gegants per a la proces-só de Corpus o per a la Festa Major. Però com que ningú no en sabia res de res, vet aquí que la Geràssima anà acumu-lant nines, ninots i gegants a desdir. Arribà un dia que la Geràssima es posà malalta, o potser era tan vella que semblava que n'estigués. Els veïns se n'assabentaren en adonar-se que les portes de casa seva feia dies que no s'obrien per res del món. Aleshores, la presidenta de la Confraria de les Set Ajudes, se'n féu càrrec i la ingressà a les Germanetes dels Pobres de Santa Coloma. Malgrat

no trobar-s'hi gens de còmoda, perquè tot ho trobava estrany, s'hi passà uns tres anys. Al cap d'aquest temps, emmalaltí de debò i quan estava a punt de fer el darrer badall, demanà que volia parlar amb la presidenta de la Confraria de les Set Ajudes, i quan la va tenir al davant li pregà que satisfés el seu darrer desig. "I quin és aquest desig?", preguntà la presidenta. "Vull acomiadar-me de la meva família". A la presidenta, que estava al corrent de tot, li estranyà aquesta voluntat. Però complint amb

la seva funció, agafà la Geràssima i se l'emportà a casa seva, el vell casalot dels Siscar. La Geràssima va dir que l'acompanyessin a una colla d'estances que la presidenta desconeixia. De fet, l'havien de

dur asseguda en una cadira que conduïen dos homes. Enllestida la visita a totes les sales,

habitacions, racons i raconets, la Geràs-sima ordenà que se la deixés sola

enmig d'una gran estança. Se la va complaure. Un cop ben sola, ob-servà com el terra era ple d'unes engrunes que semblaven serradu-

res. De fet, cada compartiment de la casa n'era sadoll. Malgrat la seva salut, gairebé enruna-da del tot, la Geràssima va entendre el succés: les rates s'havien cruspit les seves cria-

tures: nines, ninots i gegants fi ns a convertir-los en triadures.

En aquell instant, la Geràssima se sentí absolutament sola i féu un crit i un badall, i

es quedà immòbil, amb la barbeta repenjada al pit i amb els ulls oberts, per dins dels quals es moviem tot d'imatges de diferents colors i mides. Quan la presidenta de la Confraria de les Set Ajudes rescatà la Geràssima, aquesta era morta. Però els seus ulls continuaven essent escenari d'un món que, per a sempre més, acompanyaria la Geràssima Marcobau i Llonganís. I que va estar a punt de donar-li fama. ■

MONTSE GUERRERO

Page 18: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 29ABRIL de 2005

L'Agramunt de 1944 vist per Lluís Pons:l'any de la nevada i dels maquis

❚ Ramon Bernaus i Santacreu

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

Quan el 2004, juntament amb Jaume Cots, vaig estar ordenant i fent la primera classifi cació del llegat que Lluís Pons havia cedit a l’Ajuntament

d’Agramunt, hi vam trobar una mica de tot, perquè ell, a part de ser un erudit en tot allò que fa referència a la cultura popular i a la història i vida d’Agramunt, també era un gran col·leccionista. De tota manera, una de les coses més interessants que ens van passar per les mans són unes llibretes en què, de forma manuscrita i amb lletra cal·ligràfi ca, deixà escrites les seves impres-sions amb comentaris dels fets més importants que passaven a Agramunt en una època determina-da. Concretament ens re-ferim a la que va titular: “Crònica dels fets princi-pals ocorreguts a la vila d’Agramunt a partir de l’any del Senyor 1944”.

Aquesta crònica és la que ha estat objecte del nostre treball. Abasta els anys 1944 i 1945. De fet, aquest treball, que vol ser un modest homenatge a la persona de Lluís Pons, només fa referència als fets que ell va comentar del 1944. Cal dir que no és un diari del dia a dia, sinó una crònica d’alguns dels fets que considerava importants.

Quan el Lluís va començar a escriure aquesta mena de crònica tenia 22 anys. En quedar-se sense pare de molt jove, es va estalviar de fer la llarga mili que feien el jovent. Ben aviat es dedicà a fer de pagès portant l’argenda familiar, a part de col·laborar en algunes de les activitats culturals d’Agramunt. Llavors era una persona

jove que de petit havia viscut el temps de la Repúbli-ca, la revolució anarco-sindicalista del 1936-37, conse-qüència del cop d’estat feixista i la Guerra Civil, com una veritable tragèdia que trencava els esquemes culturals molt tradicionals en què havia estat educat i això es nota a bastament en els seus escrits. Cal deixar constància que tots són redactats íntegrament en català, en un llen-guatge planer i molt entenedor que va mantenir al llarg de tota la seva vida. A vegades la catalanització arriba-

va a extrems tan curiosos com el que hem deixat constància, transcrivint-lo textualment, en parlar del gloriós Exèrcit Nacio-nal a les ordres del nostre insigne cabdill Francesc Franco.

Hem mantingut molts dels comentaris perso-nals que feia dels fets que passaven habitual-ment a Agramunt; des de la celebració del Dia de la Victòria, la primera co-munió dels nens i nenes, fi ns a la desafi nada que va fer el baríton el dia que cantava l’Ave Maria per la Festa Major. Hem

acompanyat aquesta crònica molt local i del dia a dia, amb el resum d’alguns dels fets més rellevants que suc-ceïen a nivell espanyol i mundial; a vegades citant-los al fi nal d’un període de temps (hivern-primavera) o bé fent-ne una explicació complementària al davant d’alguna de les cròniques, com és ara la de la Junta del cupo o de la que fa referència als maquis. Tot plegat ens aproparà a l’any 1944, una època molt fosca i encara poc estudiada de la nostra història recent.

Ramon Bernaus, amb Joan Puig, durant la seva intervenció d'homenatge a Lluís Pons en la jornada de treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent.

JOS

EP

RO

VIR

A

Page 19: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

30 sió ABRIL de 2005

• 12 i 13 de gener: celebració del 5è aniversari

de l’alliberació de la vila pel gloriós Exèrcit Nacional a les ordres del nostre insigne cabdill Francesc Franco.

La celebració va ser una petita fes-ta major, amb una missa cantada en acció de gràcies (pel que sembla, amb poca gent), i un partit de futbol, orga-nitzat per l’obra Educación y Descanso entre l’Agramunt i el Lérida Balonpié. Les noietes de la Joventut Femenina d’Acció Catòlica van representar en el seu local l’obra de teatre El Nadalde les pastores, que s’havia ajornat per culpa de la grip durant les festes de Nadal. L’organització va ser bona, la interpretació regular i la ta quilla va anar bastant malament. La resta de la festa va anar a càrrec del Casino Agra-muntés, on es va representar l’obra de teatre Chiruca de Adolfo Torrado i es va projectar la pel·lícula Rebeca. No hi van faltar els imprescindibles balls de so cietat. L’autor es dol de massa frivoli-tat i poc patriotis me a l’hora de celebrar aquesta festa per donar gràcies a Déu per l’alliberament d’Agramunt pel Cosde l’Exèrcit del Maestrazgo.

• 17 de gener:Sant Antoni Abat.

La Confraria de Sant Antoni Abat organitza de nou una de les festes més arrelades a Agramunt i amb més tradició entre la pagesia. Tot comença també amb la missa Te Deum Laudea-mus de Perosi, cantada pel mateix cor i orquestra que el dia de l’Alliberació. A l’ofi ci hi va assistir moltíssima gent. L’autor es lamenta de la poca devo-ció de molts agramuntins que només s’atansen a l’església el dia de Sant Antoni o alguna diada popular im-portant, però que no hi tornen en tot l’any. L’acte central, però, és la bene-dicció dels animals a la portalada del temple i els tradicionals Tres tombs; la comitiva la presideix el portaesten-dard i els cordoners, seguits de tots els animals guarnits per la festa (molt pocs pels que hi ha a Agramunt). No hi va faltar tampoc els tres o quatre joves inconscients que, a cavall dels seus animals, feien ximpleries, fi ns que una de les bèsties va relliscar, va fer caure el cavaller per terra i no va prendre mal de casualitat.

Després, tot i la boira espessa i ge-lada, es va tornar a celebrar La Cor-

dera, tradicional cursa a peu que no es feia des de la Guerra. El recorregut començava a l’entrada de la vila (a les Monges), arribava fi ns al quilòmetre 19 de la carretera de Cervera i es retornava al lloc de sortida. Hi van participar 15 corredors, la majoria forasters. El primer i el segon premis, un corder i dos pollastres respecti-vament, van ser per corredors de Puigverd; mentre que el tercer, una ceba colossal i 25 pessetes, va anar a parar a un de Preixens; als parti-cipants d’Agramunt no els va tocar res.

Després de dinar hi va haver un bon concert al Casal i a la nit, el tra-dicional ball familiar, durant el qual es va fer el sorteig del porc que cada any es rifava.

• 23, 24 i 25 de febrer:la nevada.

El 23 de febrer, Dimecres de Cen-dra, va començar a nevar a mitja tar-da. El dijous 24, al matí ja hi havia un pam de neu i va continuar nevant tot el dia. Al vespre el gruix de neu ja superava els dos pams i continua-va nevant. Al matí del divendres 25 de febrer la doblada de neu ratllava el metre i va continuar nevant amb menys intensitat durant tot el dia. Allò que havia començat com una cosa bonica i alegre va acabar com una veritable tragèdia.

La nit del dijous al divendres es van ensorrar algunes teulades pel pes de la neu i el pànic es va estendre per la vila. La majoria de la gent feien caure la neu de les seves teulades. Qui no s’ho podia fer, llogava treballadors que cobraven entre 25 i 50 pessetes per la neteja dels teulats. No es va ser a temps a totes les cases i algu-nes es van ensorrar a causa d’estar malmeses encara dels bombardeigs de la Guerra. Tot i que el Lluís no ho especifi ca, un dels edifi cis més em-blemàtics que es van ensorrar va ser la teulada de la sala del teatre del Ca-sal. Per sort, ningú va prendre mal.

Els carrers es van fer intransitables Confraria de Sant Antoni. El portaestendard i els cordoners. Any 1948.

AR

XIU

SIÓ

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

Page 20: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 31ABRIL de 2005

pel gruix de neu acumulada i encara més per la que s’hi va anar tirant des dels teulats. La gent van començar a obrir carrerons per poder transitar, però era poca cosa. El dilluns, per ini-ciativa de l’alcalde, es van mobilitzar

tots els veïns i es van obrir passos més espaiosos a tots els carrers per poder transitar a peu. A la carretera que voltava la vila es va fer un pas més ample per poder-hi circular amb carros i cotxes. En dies successius

l’Ajuntament va fer treure a carreta-des la neu de la carretera, de la plaça major i de la majoria dels carrers. Les carretades de neu les portaven al Sió, on baixava rubinada i, a mesura que l’anaven, llençant s’anava fonent.

La vila va quedar completament in-comunicada durant vuit dies i també es va interrompre el subministrament de corrent elèctric. Les úniques notí-cies que arribaven de l’exterior eren captades per algú que va poder fer funcionar el receptor de ràdio amb les bateries del cotxe. A mitjans de la setmana següent alguns van de-cidir anar fi ns a Tàrrega a peu. Poc després, un camió, precedit per un tractor, que obria pas per la carretera nevada, va fer el viatge d’anada i tor-nada fi ns a Tàrrega. Una veritable he-

L'avinguda Jaume Mestres l'any de la nevada grossa. Els balcons són plens de neu. Febrer de 1944.

La teulada del Casal es va ensorrar a causa de la neu. Plaça del Mercadal des del Casal. Es pot apreciar clarament els gruixos de neu.

AR

XIU

SIÓ

AR

XIU

SIÓ

AR

XIU

SIÓ

Page 21: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

32 sió ABRIL de 2005

roïcitat! Molt a poc a poc es va anar tornant a la normalitat.

Els arbres de fulla perenne (olivers i alzineres), en aguantar més la neu, van quedar més malmesos, ja que se’ls trencaven les rames. Els de fulla caduca no van patir tant. La cosa més positiva va ser que no hi va haver des-gràcies personals.

Ara ja es pot dir que aquesta va ser la nevada més grossa del segle XX. L’any 1944 és conegut a les nostres contrades com l’Any de la Nevada.

• 1 d’abril: Dia de la Victòria.

Els nens de l’Escola Nacional van celebrar el Dia de la Cançó i es van passejar pel poble, acompanyats pels mestres, amb pancartes del Frente de Juventudes (on obligatòriament tots estaven enquadrats), cantant can-çons populars de les diverses regions d’Espanya per celebrar la victòria de l’exèrcit de Franco a la Guerra Civil. L’autor es dol que, per deixadesa de les autoritats, no se celebrés un so-lemne ofi ci d’acció de gràcies, encara que sí que es van fer a la tarda les diversions acostumades.

• 9 d’abril:Pasqua de Resurrecció.

L’autor explica de forma molt breu i poc detallada les cerimònies tradi-cionals de la Setmana Santa: el Via Crucis del Diumenge de Rams es va fer a l’església degut a la pluja; el del Divendres Sant, al matí; la processó de Dijous Sant, al vespre, i, sobretot, el sermó de les set paraules del Di-vendres Sant, que de forma magistral va pronunciar el rector de Puigverd, mossèn Josep Sala.

• 5 de maig:s’inaugura el pont sobre el canal al camí vell de Mafet.

El pont del canal d’Urgell del camí vell de Mafet va ser destruït per l’exèrcit republicà el dia 12 de gener del 1939 quan marxaven en retirada. Se n’havia construït un de provisional

amb taulons que havia funcionat fi ns aquest any en què, aprofi tant la tan-ca del canal, es va construir el nou. Es va fer de formigó i no de ferro com l’antic, ja que el ferro anava molt car. La Societat del Canal hi va posar la direcció de l’obra i el 25 % del cost, la Societat de les Herbes un altre 25 %, mentre que la meitat restant el van pagar els veïns que hi passaven a raó de 5 pessetes per pórca.

• 15 de maig: Sant Isidre, patró dels page-

sos.

La festa va ser organitzada per la Cooperativa Agrícola de Agramunt y su Comarca, que se n’encarregava des del 1943. A part de l’obligat ofi -ci solemne i l’imprescindible sermó, aquest any es va fer una exposició d’art organitzada per la Cooperativa, amb tres seccions: pintura, dibuix i dibuix infantil. Cal destacar el gran nombre d’obres presentades i la qua-litat de les mateixes.

L’autor es dol que el concurs d’art no sigui convocat per una organitza-ció cultural, mentre que la Cooperati-va hauria d’organitzar exposicions o concursos de caràcter agrícola.

• 18 de maig:l’Ascensió del Senyor.

En aquesta data es va celebrar, com cada any, la Primera Comunió dels in-fants de la parròquia. Aquell any era el primer cop que ho van fer junts els nens i les nenes. L’església es va om-plir de gom a gom i no hi van faltar totes les mares i la major part del pares de les criatures. Pel que sem-bla, però, els pares no anaven gaire a missa i molt menys a combregar. Segons l’autor, els nous combregants van donar proves de poc fervor reli-giós i molt poca atenció durant l’acte, ja que van cantar el Oh, Verge i Mare de Déu ... d’una manera anàrquica i indisciplinada; pensa que tot això es conseqüència de la desmoralització que corre pel món.

• 8 de juny: Corpus Christi.

Els fets més destacats van ser el solemne ofi ci del matí i la magna processó de la tarda. Al llarg del seu recorregut la gent va preparar onze altars on es parava la comitiva per re-bre la benedicció del Santíssim. L’ac-te més emotiu i celebrat per tothom va ser l’acatament de les banderes i els pendons davant de la custòdia i l’ofrena de fl ors dels infants a la plaça de l’església.

• 10, 11 i 12 de setembre:la Festa Major.

Actes religiosos: el primer dia, so-lemne ofi ci cantat amb l’assistència de les autoritats i, a la tarda, lluïda processó tot passejant la Verge del Socors pels carrers de la vila. Abans de la Guerra la imatge de la Verge solament la treien en cas d’extrema sequera per demanar pluges, però després de la seva absència durant els tres anys de la contesa civil i del retorn triomfant el 1939, cada any la treuen en la processó de la Festa Major. Va fer el sermó laudatori de la Verge el reverent Jaume Codina, de Barbastre. Un cor format per homes i joves de la vila van cantar la Missa Te Deum Laudeamus, de Perosi, i, durant l’ofertori, el tenor Vicens Simon va entonar l’Ave Maria de Goumont; per cert, sense gaire èxit, ja que l’harmò-nium que l’acompanyava sonava mig to més baix que la seva veu. A la pro-cessó de la tarda hi anaven el pendó del Santíssim Sacrament de l’Ajunta-ment, la bandera de la Congregació Mariana i la històrica bandera del Sometent d’Agramunt. De retorn, al portal de l’església, el baríton Josep Petcharné va entonar la Salve Mont-serratina en honor a la Verge del So-cors.

Altres actes: el dia 11 a la tarda, el Gobernador Civil y Jefe Provincial del Movimiento, José Manuel Pardo Suárez, va inaugurar el Camp d’Es-ports que l’Obra Sindical de Educa-ción y Descanso havia construït a

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

Page 22: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 33ABRIL de 2005

Agramunt. Pel que es dedueix dels comentaris, l’home no era gaire sim-pàtic i sembla que no va quedar gens content de la seva visita a Agramunt. En l’aspecte esportiu, el partit inau-gural el van disputar l’Agramunt, re-forçat amb elements de primera cate-goria, i el Lérida Balonpié. Van véncer els forasters.

Per a la mainada, el primer dia hi va haver sessions de pallassos i jocs de mans al Casal i, el segon al migdia, cucanyes i elevació de globus.

No hi va faltar tampoc les sessions de ball de tarda i nit a l’envelat; ni les sessions de sarsuela del diumen-ge i dilluns al vespre al Casal a càrrec de la companyia de Josep Marlés. Un dels actes més celebrats va ser el concert a la plaça de l’Església a càrrec de l’orquestra La Principal d’Agramunt. També tingueren força ressò els concerts de primavera cele-brats al Casal a càrrec de l’orquestra Unión Artística de Barcelona. Les ba-llades de sardanes també foren una tradició de la festa, però es lamenta l’autor que, tot i ser molt boniques, no tingueren gaire acceptació entre el jovent, ja que s’estimaven més el ball agafat. Acabant en aquesta línia crítica, exposa que, tot i que la Festa Major és ofi cialment una festa religio-sa en honor de la Verge del Socors, a la pràctica té més de pagana que de cristiana, refl ex sens dubte de com estava el món.

• 13 de novembre:Reunions pel cupo.

Un cop passada la Guerra Civil, l’Espanya de Franco va viure una crisi

econòmica i de subsistències sense precedents. En part, per la crisi gene-ral de resultes de la Guerra Mundial; en part, per la reticència de les demo-cràcies occidentals a comerciar amb un dictador que estava aliat amb les potències de l’Eix i, sobretot, per la ideologia econòmica falangista vigent que es basava en l’autarquia. Aques-ta escassetat de subsistències havia fet que s’implantés al juny del 1943 la Cartilla de Racionament. Per això el govern exigia als pagesos que lliures-sin al Servicio Nacional del Trigo (SNT) tot el blat de la collita, llevat del que necessitaven pel propi consum i del de llavor per tornar a sembra.

Aquest sistema no funcionava de cap manera, ja que el SNT pagava el blat a preu molt baix i els pagesos, si podien, el venien d’amagat al mercat negre a millor preu. És a dir que exis-tia l’anomenat estraperlo. Per aques-ta raó des del 1943 s’havia establert el sistema de cupo, assignant una determinada quantitat de blat a cada municipi, on el respectiu ajuntament nomenava una junta que s’encarrega-va de repartir el cupo del SNT entre els pagesos de manera proporcional a la collita de cadascú. Com a exem-ple del que comentem, a la campa-nya 1943-1944 el SNT va comprar 8.680.000 Qm de blat, mentre que les transaccions al mercat negre van ser de 10.670.000 Qm. A la campa-nya 1944-1945 el SNT va comprar 11.585.000 Qm de blat, mentre que el mercat negre en va comercialitzar 12.917.000 Qm. Aquesta tendèn-cia no va remetre fi ns a l’any 1951 en què es va suprimir l’autarquia i a

poc a poc l’economia espanyola es va obrir a la resta del món.

A Agramunt el repartiment del cupo de la collita de 1943 no va anar gens bé i va ser molt desproporcionat. Tot-hom es queixava i procurava donar-ne el mínim possible i poder-lo ven-dre al mercat negre a més bon preu. La Junta de Repartiment d’aquell any ho havia fet força malament i ara l’ha-vien de canviar. En l’anterior reunió celebrada l’11 de novembre, l’alcalde va aconseguir que els pagesos votes-sin de forma democràtica les perso-nes que havien de formar part de la nova junta del cupo, posant-se tots d’acord amb les persones elegides. Però el problema va venir quan es va fer córrer pel poble que aquells que havien sortit elegits eren d’esquerres. En aquelles circumstàncies, una acu-sació d’aquesta mena no deixava in-diferent a ningú i l’endemà la junta en ple va anar a presentar la dimissió a l’alcalde. El dia 13, l’alcalde va acon-seguir formar una nova junta de re-partiment amb persones que es van presentar voluntàries i amb altres no-menades directament per ell. Va cos-tar tant trobar persones per formar la junta que l’autor es lamenta de ser massa jove (llavors tenia 22 anys), perquè si no, s’hi hauria presentat voluntari. Finalment sembla que es pogué tirar endavant el repartiment del cupo de manera més equitativa, ja que tots els pagesos es van com-prometre a fer la declaració de la su-perfície sembrada i que la llista amb aquestes declaracions s’exposaria als coberts de casa de la vila a fi que tot-hom pogués veure si deien la veritat i, així, fer les reclamacions que es cre-guessin convenients. La junta tingué la feina més fàcil.

• Dia 13 de novembre:els maquis.

Dels 25.000 espanyols republi-cans que van combatre a les fi les aliades contra els nazis, uns 10.000 ho van fer a la resistència francesa quan França va ser ocupada pels ale-manys. Aquests, a partir del desem-

AR

XIU

SIÓ

Inauguració del camp municipal d'esports.

Page 23: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

34 sió ABRIL de 2005

bre del 1941 van tenir un actiu, de-cisiu i heroic paper quan es va crear el XIV Cos de Guerrillers Espanyols (GE) i es van coordinar amb les for-ces aliades que atacaven França i que des del juny d’aquest any lluitaven ja en territori gal. Quan al setembre de 1944 França fou alliberada, uns 10.000 d’aquests GE dirigits pels Partit Comunista (PCE) es preparaven per tornar a Espanya, organitzar una resistència armada i, amb l’ajuda de la gent del país, forçar un canvi de rè-gim amb el suport dels aliats, ara que la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi te -nien la guerra perduda. A principis de setembre de 1944 s’inicià una pro-gressiva penetració de partides per 20 punts dels Pirineus espanyol. El 19 d’octubre van entrar 12 brigades de guerrillers, a raó d’uns 300 homes cadascuna, per més d’11 punts de la frontera del Pirineu lleidatà i ara-gonès, a les ordres de Vicente López Tovar, coronel de GE de l’Arieja i de la Dordogne durant la guerra. El gruix de les forces havien d’ocupar la Vall d’Aran i convertir-lo en territori repu-blicà per instal·lar-hi el Govern de la República a l’exili i poder participar a les conferències internacionals que estaven a punt de començar ara que la guerra es trobava a les acaballes. Però la por i la indiferència de la gent del país, la manca de su-port dels aliats a una possi-ble república d’esquerres i, sobretot la resistència de la Guàrdia Civil i l’arribada de la 42 Divisió de Muntanya, manada pel general Mos-cardó, i d’una bona part de l’Exèrcit d’Àfrica, va fer que els maquis, després de pa-tir 588 baixes, evacuessin la Vall d’Aran i es retiressin de nou cap a França a fi nals del mes d’octubre. Però la 3 Brigada de maquis que havia d’ocupar la Conca de Tremp, va quedar descon-nectada del gruix de les for-ces que lluitaven a l’Aran i

van arribar fi ns a la serra del Montsec el dia 3 de novembre, sense assaben-tar-se de l’ordre de retirada. Aquests dies van ocupar diverses poblacions de la Coma de Meià i es van deixar veure per aquelles contrades fi ns el dia 11 de novembre, Sant Martí, en què va arribar l’exèrcit d’Àfrica per perseguir-los. Els militars van ocupar la contrada, obligant els guerrillers a dispersar-se. El dia 13 foren afuse-llats 3 maquis al cementiri de Santa Maria de Meià.

El grup de maquis que el dia 13 de novembre es van presentar a Cubells i van demanar el camí que portava a Montclar, segons comenta Lluís Pons, possiblement formaven part de la 3 Brigada que aquests dies eren per-seguits per la serra del Montsec. En saber-se aquesta notícia a Agramunt, que no tenien Guàrdia Civil ja que els havien desplaçat a tots cap a la fron-tera, es van alarmar pensant que tam-bé podien ser ocupats pels maquis. L’Ajuntament va triplicar la vigilància de la nit i, en lloc d’un sereno, en val voltar tres pels carrers de la vila.

Quan la notícia dels maquis a la ser-ra de Montclar i la possible ocupació d’Agramunt va arribar a la guàrdia ci-

vil de Cervera, aquests van enviar una colla de guàrdies perquè prenguessin posicions a la carretera d’Artesa prop de la cruïlla de Balaguer, però no van avisar amb antelació l’Ajuntament. Així, doncs, la nit del 13 de novembre rondaven pels carrers d’Agramunt la guàrdia civil de Cervera i els tres se-renos, tots esperant l’arribada dels maquis.

Cap a les 12 de la nit dos dels se-renos que vigilaven per la carretera d’Artesa, a prop de la pallissa del Ciscar, van veure dos homes plantats davant de cal Burgos: eren els civils de Cervera. Els guàrdies en veure els dos serenos els van cridar l’alto i aquests, que no sabien res dels civils, van contestar que eren la vigilància d’Agramunt. Els civils, que tampoc sa-bien res dels serenos i estaven espe-rant els maquis, en veure que no els feien cas van preparar i carregar els fusells. Els serenos en sentir el soroll de les armes tampoc es van acovar-dir, sobretot un xicot jove que havia estat a Rússia amb la División Azul, el qual es va llençar a terra, va treure la pistola i va començar a disparar. Els guàrdies van saltar cap al corral de cal Burgos per parapetar-se i també

JOS

EP

BE

RTR

AN

Pallissa de cal Ciscar.

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

Page 24: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 35ABRIL de 2005

es van posar a disparar. A l’altre se-reno, un home de més edat, en veure que la cosa es posava lletja, li va aga-far por i va córrer a amagar-se en una era. El tercer sereno que voltava per l’altra banda del poble, en sentir els trets, va córrer a tocar alarma amb la sirena del poble; i avalot rai!

L’alcalde també havia organitzat una espècie de sometent amb els homes que tenien armes i es van presentar a la plaça. Allí, amb altres voluntaris, van buidar d’escopetes les armeries de la vila i van formar patru-lles disposats a plantar cara als ma-quis. Encara havia ajudat a crear més alarma el sereno de la pistola que, en acabar-se-li les municions, va pujar corrent a l’Ajuntament a buscar-ne més i va donar la notícia: “Ja tenim els maquis aquí!”

Els altres guàrdies, en sentir la sire-na, van enviar un civil a la vila per in-formar-se del que passava. En arribar aquest guàrdia i explicar la situació, tot va quedar aclarit: la guàrdia civil i els serenos s’havien pres mútuament per maquis. Un cop tot aclarit i as-sossegats els ànims, l’alcalde es va preocupar molt perquè un dels sere-nos no apareixia, el qual, amagat a la pallera, no en va sortir fi ns que es va fer clar i va veure que no hi havia cap perill. Per sort, ningú prengué mal en l’incident.

Després de l’ensurt, unes patrulles del sometent van vigilar els voltants d’Agramunt durant dos o tres nits, però de maqui no se’n va veure cap.

Conta el Lluís que encara es va pro-duir una altra anècdota menor amb una patrulla del sometent. Una nit van veure un bulto a la cuneta i d’un tros lluny li van cridar repetidament l’alto i, en veure que no contestava, li van disparar un tret. Després, en apropar-s’hi, van comprovar que ha-vien apuntat a la soca d’un arbre.

• Alguns fets històrics de caràcter més general (1944)

Mentre a Agramunt es celebrava l’alliberament de la vila per les tro-

pes de Franco, la tradicional festa del Sant Antoni o es produïa la nevada del segle, Europa i el món sencer es-taven immersos en el confl icte bèl·lic més important de la història: la Se-gona Guerra Mundial. Fou a mitjans de 1943 i durant tot el 1944 que el signe dels combats canvià defi nitiva-ment a favor dels aliats que s’imposa-ren en tots els fronts.

El 27 de gener l’exèrcit soviètic posa fi al setge alemany de Leningrad que havia durat prop de 900 dies. L’octubre de 1943 Franco, veient el caire negatiu que per a les potències de l’Eix prenia la guerra, havia des-tituït Serrano Suñer, havia passat de la no bel·ligerància a l’estricta neu-tralitat i havia retirat la División Azul del front de Rússia: els supervivents van retornar a Espanya al de març de 1944.

El 2 de març Franco decreta l’obli-gatorietat de posseir el Documento Nacional de Identidad (DNI).

El 15 de febrer l’exèrcit dels EUA, en la seva reconquesta d’Itàlia, ataca i conquesta el monestir benedictí de Montecasino, ocupat pels alemanys.

El dia 6 de juny es produeix el dia D. Els aliats, sota el comandament del general americà Eisenhower, desem-barquen a les platges de Normandia. Ho porten a terme 6.696 vaixells, 14.600 avions, bombarders i caces, i 86 divisions. L’operació Overland (nom ofi cial del desembarcament) té com a fi nalitat la reconquesta del nord i centre d’Europa, després de quatre anys d’ocupació nazi.

El 13 de juny cauen sobre Londres les primeres bombes volants (V-1 i V-2), però ja no canvien el curs de la guerra.

El 6 de juliol Hitler sortí il·lès d’un atemptat organitzat per alts coman-daments del seu exèrcit (coronel Claus Shenk i el mateix Rommel) que volien signar la pau amb els aliats.

El 18 de juliol les tropes aliades desembarcaren a les costes mediter-rànies del sud de França.

El 21 de juliol les tropes dels EUA conquistaren al japonesos l’illa de Guam.

El 31 de juliol morí Antoine de Saint-Exupèry, autor de “El petit prín-cep”, després d’estavellar-se el seu avió en una acció sobre la Mediter-rània.

El 25 d’agost el general De Gau-lle entrà a París amb els exèrcits aliats. El 16 de setembre presideix la desfi lada de la victòria a Tolosa de Llenguadoc on afi rma “la France n’oublierait jamais” el serveis de més de 3.000 guerrillers espanyols allí presents, mentre que la resta, fi ns a 10.000 estaven agrupats preparant la reconquesta d’Espanya.

El 7 de novembre Franklin D. Roos-velt fou elegit president dels EUA per quarta vegada consecutiva, pel man-dat 1945-1949. Morí el 1945, pocs mesos abans de la fi de la II Guerra Mundial. ■

BIBLIOGRAFIA:

PONS I SERRA, Lluís. Crònica dels fets principals ocorreguts a la vila d’Agramunt a partir de l’any del Se-nyor 1944. Són 37 pàgines de lli-breta escrites amb ploma i amb una cal·ligrafi a impecable, on dóna notí-cies sobre Agramunt dels anys 1944 i 1945.

SÁNCHEZ AGUSTÍ, Ferran. Maquis catalans i la seva època (1944-1963). Lleida, Diari Segre, octubre de 1944 - agost 1995.

VALLÈS, Edmon. Història gràfi ca de Catalunya sota el règim franquista (1939-1975). Edicions 62, Barcelona 1983.

VVAA. Panorama del segle XX. Edita Carroggio S.A. Barcelona, 2000.

VVAA. AGRAMUNT SEGLE XX. Cròni-ca dels fets més signifi catius d’aquests cent anys. Edita Revista SIÓ, desem-bre de 1999 - octubre 2001.

MEMÒRIES AGRAMUNT EN ELS DIETARIS PERSONALS DE LLUÍS PONS

Page 25: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 37ABRIL de 2005

FINESTRA EDUCATIVAENSENYAMENT

Setmana cultural❚ CEIP Macià-Companys

CE

IP M

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

Durant uns dies, deixem de banda els horaris, assignatu-res, llibres i llibretes,... per dedicar-nos a aprendre d’una altra manera.

Els alumnes d’educació infantil, als matins, vàrem realit-zar sortides per la vila. Vam visitar una fàbrica de xocolata, un corral de cabres, vam veure com elaboren el formatge, vam fer jocs motrius al pavelló poliesportiu,... A les tardes vàrem fer tallers com ara el d’educació vial amb bicicletes al pati, tallers de música i aeròbic, també va venir una con-ta-contes que ens en va ensenyar i llegir molts!, i ens vam posar "guapos" amb els pentinats africans. I l’últim dia ens

vam llepar els dits amb les mones que havíem preparat.Els nens i les nenes de primària, també van ser moltes

les sortides que vàrem realitzar durant els matins per co-nèixer bé el nostre poble i entorn. Educació vial amb bici-cletes pels carrers de la vila, també vam anar a una altra fàbrica de xocolata i vam veure com feien les fi guretes per la mona. Vàrem visitar serveis municipals i culturals com ara: l’ajuntament, correus, la deixalleria, els Safareigs, l'es-glésia, la capella del Socors i l’Espai Guinovart.

A les tardes els tallers van ser molt variats, des de jocs tradicionals i d’enginy fi ns a tallers de plàstica, música, cuina, esportius, experiments, risoteràpia, xerrada sobre sexologia, nutrició... i aprofundint en el coneixement del Quixot, va venir un expert a fer un taller amb els alumnes de cicle superior.

Han estat uns dies molt profi tosos d’aprenentatge i con-vivència fora de les aules, en els quals, tant alumnes com professors i monitors hem gaudit molt! ■

La darrera setmana del segon trimestre, i seguint la tradició, tot el col·legi Macià-Companys vàrem cele-brar la nostra SETMANA CULTURAL.

CE

IP M

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

CE

IP M

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

CE

IP M

AC

IÀ-C

OM

PAN

YS

Page 26: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 39ABRIL de 2005

FINESTRA EDUCATIVAENSENYAMENT

Alumnes de l'Institut fan una plantadad'arbres a la zona del Pont de Ferro

❚ Jaume Rovira Professor d'Educació Física

El 9, 10 i 11 de març els alum-nes de primer d’ESO de l’Insti-tut van dedicar-se a realitzar el

Crèdit de Síntesi: “El medi ambient a la Ribera del Sió”. Durant aquests dies els alumnes van treballar en petits grups el tema proposat i van haver de resoldre activitats de les di-ferents àrees d’aprenentatge.

Una d’aquestes activitats va ser la plantada d’arbres, proposada per l’àrea d’Educació Física i realitzada a la zona del Pont de Ferro, mitjançant la qual es pretenia que els alumnes experimentessin l’esforç físic que su-posa fer una activitat com aquesta: fer el forat, treure la terra, posar-hi l’arbre i tapar-lo, regar-lo convenient-ment...; després, sobre el paper, ha-

vien de marcar els grups musculars més treballats.

A més d’aquesta activitat, també es va visitar la deixalleria del poble per tal que poguessin comprovar com es fa la recollida selectiva de la brossa i dels materials voluminosos.

Amb aquestes activitats i el crè-dit en general hom pretenia un gran objectiu: fomentar el respecte per al medi ambient. Els professors van considerar que una bona manera de fer-ho era, a més de treballar-ho a l’aula, contribuir-hi amb l’esforç per-sonal que dóna la satisfacció de fer quelcom positiu per a tots.

Volem destacar que aquesta activi-tat va ser possible gràcies a la col-laboració de l’Ajuntament d’Agramunt, que va subministrar els arbres, el per-sonal de Parcs i Jardins, que en tot moment van estar orientant els nos-tres alumnes, i la Policia Local que va vetllar perquè tot anés bé. A tots ells, moltes gràcies! ■

F. M

OR

ELL

F. M

OR

ELL

A la foto superior, l'encarregat de l'Ajuntament, Miquel Cabrol, donant les explicacions als alumnes abans de plantar els arbres, dia 10 de març. A la imatge inferior, els alumnes fent la plantada d'arbres a l'esplana del Pont de Ferro.

Page 27: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 41ABRIL de 2005

Emprendre el viatge

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

❚ per J. Pijuan

EL CONTE

El vell roure ens ha deixat. Les se-ves branques, que en un temps passat havien estat exuberants

i plenes de vida, ara resten totalment despullades de tota fulla. El vent aca-rona la seva nuesa i li parla a cau d’orella amb un dolç xiuxiueig. No hi ha resposta, silenci. El vell roure roman completament immòbil –com si dormís– al bell mig de la planura desposseït de tota la seva ufanositat. El roure és mort.

Feia molt de temps que havia es-tat escollit d’entre una minsa colla de plançons per a perpetuar la nissaga en el que seria a posteriori la seva llar per sempre més. El jove plançó, que en prou feines pujava un pam de terra, fou arrabassat de la seva terra natal i trasplantat a una nova terra més llunyana que restava inhabitada. Els primers dies de la nova destina-ció van ser molt durs per la solitud que l’envaïa. Observava aquella ter-ra erma que tenia als seus peus tot preguntant-se quin destí li depararia el futur. Però no es desanimà per la visió que tenia al seu davant. Encara que l’envoltava la soledat d’aquell pa-

ratge, no es va rendir, ans al contrari, es va encoratjar encara més a tirar endavant la voluntat dels qui l’esco-lliren. I amb aquest esperit que l'en-fundava ànims va arrelar en aquella deshabitada terra, de seguida cobrà vida. Les petites arrels van començar a endinsar-se més i més en les profun-ditats del sòl. A mesura que creixien, ell també es feia gran exteriorment.

Amb el temps es transformà en un majestuós roure que ni ell ma-teix s’ho arribava a creure. Les seves branques ufanoses s’enlairaven cel amunt i s’obrien en totes bandes per oferir el seu aixopluc. Mentrestant als seus peus començaren a brotar pe-tits plançons que ben aviat s’expan-diren al seu voltant. Abaixà el cap i els observà detingudament. En veure com treien el caparró del terra aque-lles menudeses es va sentir cofoi de contemplar que la seva nissaga per-sistiria en el temps. A l’ensems que els mirava, aquells petits espècimens també l’estaven escodrinyant de dalt a baix. Observar aquella grandària que tenien al seu davant els feia venir ganes d’arribar a ser com ell.

El vell roure es va convertir en el centre de pelegrinació de molta gent. La seva corpulenta fesomia sobresor-tia amb escreix per sobre de la resta

dels seus congèneres, fet que el va convertir en una mena de reclam. Des de la llunyania hom el podia distingir clarament recobert amb el seu gran mantell de verd fullam. Es mostrava amb els braços completament oberts com si esperés el moment per fer-te una abraçada. I la gent hi anava a contemplar-lo. Quan els tenia davant seu se sentia content de ser estimat i els embolcallava en la seva ombra per resguardar-los.

Els canvis de temps semblava no afectar-lo per a res. Ni la sequera ni els aiguats aparentaven immutar-lo. Es mantenia al seu lloc ben ferm i amb el seu esplendorós mantell de fullam ben verd. Fes el temps que fes es mantenia amb un aspecte jovial.

Però un bon dia tot canvià. La seva fesomia començà a notar el pas del temps. Les branques es van comen-çar a marcir i les fulles anaren caient a poc a poc. La seva malaltia de se-guida va ser de domini públic, tothom hi deia la seva. Intentava mantenir-se vigorós, però les forces defallien més i més. Cada dia anava a menys fi ns que no va poder aguantar més.

El vell roure es mantenia ferm al seu lloc. A pesar que havia deixat anar el seu últim alè encara lluïa certa esplendor. La roureda estava de dol. Una gran multitud s’havia congregat allà i l’envoltava per donar-li l’últim adéu, i mentre ho feien es pregunta-ven qui serà el proper escollit. ■

Page 28: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 43ABRIL de 2005

COL·LABORACIONS LITERÀRIES COSES DE LA VIDA

Converses disperses i l'art de la conversació❚ Jordi Viladot Puig

La tertúlia, entesa com a reunió de vàries persones per a conversar, és una cosa que va a menys. Tots

en sabem els motius i el primer és, sens dubte, la televisió. Malgrat tot, encara quedem uns quants que ens agrada compartir opinions sobre tot allò que passa pel món pròxim o llunyà, que en defi nitiva és parlar de la vida.

En l'art de la conversació el correcte és desenvolupar un tema i sols apar-tar-se'n en els matisos que allò com-porta. Però les coses no són pas així, i sovint és anar d'una cosa a l'altra sen-se cap sentit. És això tan freqüent que un dia hom portà a fer una cosa que feia temps em ballava pel cap: anar a una tertúlia amb la gravadora i gravar els successius temes de conversa. I així ho vaig fer.

La tertúlia va ser durant un dinar. La trobada va ser en un poblet del Penedès i un dels matrimonis venia de Lleida-capital. Poc abans de l'hora convinguda varen telefonar dient que es retardarien per culpa de la boira i lògicament en arribar el primer que vàrem fer va ser parlar de la boira. A partir d'aquí, durant l'aperitiu, el dinar i el cafè, la conversació, resumint, va evolucionar així:

A Lleida la boira és espessa i dura molts dies; difi culta la circulació i és motiu d'accidents; a les carreteres hi ha molts accidents; els Mossos d'Es-quadra vigilen però de vegades es passen; l'altre dia em varen fer bufar i vaig donar negatiu; més valdria que vigilessin aquestes "pandilles" que ac-tuen per les carreteres i te la foten; no fa pas molt que em varen punxar una roda i una parelleta amb moto, fent veure que ens volien ajudar, em varen robar la bossa; això dels roba-toris està a l'ordre del dia; ara l'última estratègia és que et porten un paquet que pesa molt i fent-se l'amable te'l

deixen dintre casa i tot seguit tanquen la porta, treuen la navalla i t'obliguen que obris la caixa forta; tots tenim una assegurança per reposar l'import ro-bat, però això signifi ca un pelegrinat-ge, que no sempre acaba com esperes, el que convé és que els que manen po-sin més vigilància, però les autoritats van a la seva i un exemple el tenim amb el tripartit; a les campanyes elec-torals tots són promeses i bones cares, però després la realitat és una altra; ells diuen que no hi ha diners per fer tantes coses i per això apugen els im-postos; ara ens tornaran a apujar l'IBI i que fan els ajuntaments amb tants diners?; hi ha regidors que cobren un sou que ja el voldria per a mi; del que més es preocupen és divertir i distreu-re la ciutadania i així a guanyar vots per a les properes eleccions; a les prò-ximes ja tinc ben clar a qui no votaré; el que cal és que ajudin les mares de família que treballen fora de casa, no-més estàs tranquil·la quan els petits són al col·legi; l'altre dia vaig anar a la festa que varen fer els petits, quina monada! Quan ets gran no tothom té un bon record del seu col·legi; fa poc vàrem fer un sopar amb les amigues de la meva promoció i ens ho vàrem passar molt bé; la Letízia també ho ha fet amb les seves; aquesta noia cada vegada m'agrada més, serà una bona reina; jo prefereixo més la república que la monarquia; mira aquell noiet de la casa reial britànica disfressat de nazi; a Alemanya hi ha un moviment de simpatia amb Hitler, els seus se-guidors es comporten molt malament; com els d'aquí, que són "gamberros"; d'això la culpa la tenen els pares, que no saben educar els fi lls; abans hi ha-via un respecte, una educació, ara el comportament de la gent jove cada vegada és més deteriorat, només cal veure com parlen; el seu llenguatge cada vegada és més pobre i moltes vegades no l'entenc; això està recollit en el Diccionari Cheli de Paco Umbral;

m'agrada com escriu, però prefereixo Cela; aquest només buscava protago-nisme i era un faldiller; això del sexe cada vegada va a més; abans hi havia un pudor, i ara tot s'hi val; sí, i així van els matrimonis que duren quatre dies; el problema de les separacions són els seus fi lls; però més difícil ho tindran els nens adoptats per homosexuals; si els homosexuals s'ajunten, és el seu problema, però el matrimoni és entre un home i una dona; això l'Església ho té molt clar, però el missatge del Sant Pare de cap d'any mai no el diu en català; a molta gent tan els fa, el català va de cap a caiguda; ara el que compta és saber anglès que és la llen-gua de comunicació universal; però la llengua és el que defi neix l'entitat d'un país; a la gent que els expliques dels sentiments, avui el que compta són els diners, la gent valora els altres pel que tenen i no pel que saben; sí, però cada vegada hi ha més jovent universitari i de què els serveix si guanya més un paleta que un biòleg; a Lleida tancaran algunes facultats per manca de ma-triculacions; Lleida és rica, té moltes possibilitats i la gent hi viu bé, hi ha qui diu que passada la Panadella el de-corat canvia molt; que bé han quedat les obres de l'autovia de la Panadella; amb una bona carretera se circula més còmode i més segur, encara que la boi-ra no la treu ningú; bé marxem, que no sigui que per culpa de la boira tornem a arribar tard.

Amb aquestes conversacions tan dis-perses, arriba un moment que quedes atabalat i el millor que pots fer és anar a escampar la boira. ■

En l'art de la conversa-ció el correcte és desen-volupar un tema i sols

apartar-se'n en els mati-sos que allò comporta.

Page 29: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 45ABRIL de 2005

COL·LABORACIONS LITERÀRIES ESPURNES

Refl exions: El piano

❚ Teresa

Oblidat i sol ha emmudit el pia-no. Els corcs van foradant la seva estructura de fusta dei-

xant, al seu pas, un rastre de petits muntets de polsim.

Sobre la tapa, el bust d'un Beetho-ven seriós i jo diria que trist, colpint la soledat i el silenci que hi ha al seu entorn. Fa anys que les tecles han emmudit per manca de mans que alliberin melodies.

Les partitures amuntegades al seu costat han anat acumulant pàtina. Són el testimoni de la seva activitat

passada sota les mans infantils de la fi lla.

Colpeix la decadència dels objec-tes que han estat testimoni de temps passat que han compartit bocins de la nostra vida i que ara, passada la seva època d'activitat, resten oblidats i solitaris. Sempre solen estar lligats a records entranyables. La seva arri-bada difi cultosa per manca d'estris apropiats a la seva envergadura. Des-prés, la sonoritat diària d'estudi que a voltes ens deixava atabalats.

A poc a poc, els anys, lligats amb els esdeveniments de canvi, el van deixant postergat, ja no hi havia mans expertes que el fessin vibrar i

l'únic contacte humà que té, és la mà que l'allibera del polsim.

A voltes em pertorba el pensament del seu destí fi nal ignorat. Formarà altre cop part d'una família? Quedarà ignorat i sense destí en el racó d'al-gun magatzem?

Amb tot i que ja sabem que no hi ha res etern ni perdurable, em dol la precarietat del temps. T'aferres a les coses materials perquè totes tenen la seva història lligada a nosaltres i mal-grat tot, ets conscient de la seva tem-poralitat que també és la nostra. ■

Colpeix la decadència dels objectes que han

estat testimoni de temps passats que han compartit bocins de la nostra vida.

Page 30: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 47ABRIL de 2005

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT

Equip "amateur" Primera Regional. Drets: J. M. Mendoza (aj. tècnic), M. Garcia (entrenador), R. Rey, J. Mendoza,M. Marín, D. Marsol, B. Esteban, A. Cases, F. Alvarez, S. Garrido, T. Nogales, J. Pinós. Ajupits: C. Areny, X. Garcia, A. Parada, A. Bouchatab, E. Balagueró, X. Serrano, J. Alós, D. Marsà. Absents: J.L. Garrido (delegat), R. Cercós, F. Valls.

❚ R. Mendoza

Resultats i classifi cacions del mes de març C.F.

AGRA

MUN

T ESCOLAG.GATELL

www.geocities.com/fcagramunt

Primera RegionalAgramunt G. Gatell 0 Bordeta 2Organyà 1 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 0 Andorra 0

Classifi cació J G E P GF GC Punts

Organyà 24 14 5 5 53 27 47Torrefarrera 25 14 5 6 44 30 47Cervera 25 14 3 8 50 25 45Guissona 25 14 3 8 47 28 45Pobla 25 13 5 7 55 38 44Bordeta 25 14 1 10 42 38 43Alfarràs 25 11 9 5 50 30 42Borges 25 13 2 10 38 35 41Andorra 25 10 7 8 35 27 37Artesa Segre 25 9 6 10 37 41 33Almenar 25 8 6 11 36 37 30Tremp 25 7 7 11 24 38 28Cervià 25 9 1 15 28 47 28Juneda 24 6 9 9 32 36 27Sunyer 24 8 3 13 22 40 27Gimenells 24 7 3 14 30 52 24EFAC 25 5 5 15 25 45 20Gerard Gatell 25 5 4 16 23 57 19

JuvenilsAgramunt G. Gatell 3 Guissona 0Rialp 1 Agramunt G. Gatell 9Agramunt G. Gatell 6 Mollerussa 1

Classifi cació J G E P GF GC Punts

Orgèl·lia 19 15 1 3 70 22 46Bellpuig 19 13 2 4 67 28 41Gerard Gatell 18 13 1 4 81 25 40Gardeny 18 11 1 6 61 36 34Tremp 18 10 1 7 48 32 31Mollerussa 17 9 3 5 35 39 30Urgell 19 8 3 8 54 52 27Guissona 17 6 1 10 54 63 19Oliana 18 3 1 14 22 59 10Ivars Urgell 18 3 0 15 15 103 9Rialp 19 1 2 16 27 75 3

InfantilsAgramunt G. Gatell 5 Ivars d'Urgell 0Agramunt G. Gatell 1 Bordeta 1Pla d'Urgell 2 Agramunt G. Gatell 2

Classifi cació J G E P GF GC Punts

AEM 22 18 2 2 89 20 56Mollerussa 22 17 3 2 69 20 54Oliana 22 16 3 3 108 54 51Artesa-Ponts 22 15 2 5 74 38 47Pobla Segur 20 13 0 7 79 44 39

Pla Urgell 21 12 3 6 83 54 39Linyola 22 11 2 9 79 56 35Gerard Gatell 21 8 4 9 50 48 28Rialp 21 7 3 11 65 77 24Guissona 22 6 3 13 36 75 21Cervera 21 6 3 12 56 89 21UE Bordeta 21 6 2 13 45 59 20Arbeca 21 3 5 13 26 59 14Urgell 21 2 2 17 37 107 8Ivars Urgell 21 1 1 19 28 124 4

AlevinsPobla de Segur 6 Agramunt G. Gatell 5Agramunt G. Gatell 0 Tàrrega 2Mollerussa 7 Agramunt G. Gatell 1

Classifi cació J G E P GF GC Punts

Lleida U.E. 21 20 0 1 101 10 60Artesa-Ponts 22 18 2 2 57 15 56Arbeca 21 15 3 3 105 32 48Bellpuig 21 15 2 4 62 17 47Mollerussa 22 15 2 5 73 31 47Urgell 22 12 3 7 48 46 39At. Segre 22 9 5 8 45 45 32Tàrrega 21 8 4 9 35 32 28Tremp 20 7 3 10 32 52 24Pobla Segur 21 7 2 12 50 86 23Guissona 21 7 1 13 34 45 22Balaguer 20 6 1 13 30 62 19Pla Urgell 22 3 0 19 15 74 9AEM 22 2 2 18 26 70 8Gerard Gatell 22 1 0 21 17 113 3

BenjaminsTremp 1 Agramunt G. Gatell 4Gardeny 3 Agramunt G. Gatell 3Agramunt G. Gatell 2 Tàrrega 2

Pre-Benjamins AAgramunt G. Gatell 2 Tàrrega 6Intercomarcal 4 Agramunt G. Gatell 6Agramunt G. Gatell 0 Guissona 9

Pre-Benjamins BAgramunt G. Gatell 1 Balaguer 5Cervera 4 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 0 Urgell 3

Aquestes categories no tenen classi-fi cació.

Agenda

Partits que es jugaran al camp d'es-ports el proper mes de maig:

Primera RegionalDia 8: Agramunt G. Gatell - Tremp 17:15 hDia 22: Agramunt G. Gatell - Cervià 17:30 h

InfantilDia 14: Agramunt G. Gatell - Oliana 17:45 h

AlevíDia 1: Agramunt G. Gatell - At. Segre 11:45 hDia 17: Agramunt G. Gatell - Bellpuig 11:45 h

BenjamíDia 9: Agramunt G. Gatell - Orgèl·lia 10:30 h

Pre-Benjamí ADia 7: Agramunt G. Gatell - AEM 12:30 h

Pre-Benjamí BDia 9: Agramunt G. Gatell - Guissona 11:30 h

CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»ESPORTS

Page 31: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

48 sió ABRIL de 2005

Resultats i notícies del BAC

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

El sènior està en la línia d'assolir la primera posició, que li donaria la possibilitat de dispu-tar la fi nal a quatre a Agramunt. El mateix camí també el pot seguir el cadet femení, però encara és massa aviat per ni tan sols pensar-ho. Pel que fa als altres equips, van continuant el campionat, cadascú amb la seva pròpia problemàtica.

SÈNIOR MASCULÍResultats del mes de març:

05/03/05 C.B. JUNEDA 49 BAC AGRAMUNT 7012/03/05 BAC AGRAMUNT 71 C.B. ALMACELLES 5319/03/05 C.B. PONTS 58 BAC AGRAMUNT 91

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

BAC AGRAMUNT 24 21 3 0 1964 1462 45C.B. BELL-LLOC 24 20 4 0 2176 1475 44C.B. BELLVÍS 24 20 4 0 2005 1353 44C.B. ALMACELLES 24 18 6 0 1850 1548 42C.B. BALAGUER “B” 24 17 7 0 1774 1672 41C.B. BELLPUIG 24 16 8 0 1704 1398 40C.B. ALPICAT 24 15 9 0 1677 1484 39C.B. TORREFARRERA 24 14 10 0 1747 1458 38CEP VALLFOGONA 24 11 13 0 1634 1728 35C.B. JUNEDA 24 10 14 0 1369 1505 34C.B. CERVERA “B” 24 10 14 0 1242 1436 34C.B. CAPPONT 24 7 17 0 1570 1500 31C.B. SANT GUIM 24 6 18 0 1075 1568 30C.B. PONTS 24 5 19 0 1201 1575 29CENG ARTESA 24 1 23 0 1146 1638 25ACLE GUISSONA 24 1 23 0 864 2198 25

Ja en porten quinze de guanyats consecutivament,en falten sis per acabar i si volen quedar primers elshan de guanyar tots, en cas contrari en tenir el bàsquet average en contra amb els dos segons, la posició fi nal seria la tercera. Enfront l’Almacelles (4t classifi cat) un altre pas endavant i demostrant que a casa l’equip està molt fort.

JÚNIORS MASCULINSResultats del mes de març:

Data JÚNIOR “A”5/2 C.B. TREMP 76 BAC AGRAMUNT 5712/2 BAC AGRAMUNT 72 C.B. CERVERA 6119/2 PEÑA FRAGATINA 63 BAC AGRAMUNT 62

Data JÚNIOR “B”5/2 C.B. ALPICAT 2 BAC AGRAMUNT 012/2 BAC AGRAMUNT 24 C.B. MOLLERSSA 11019/2 C.B. BORGES 86 BAC AGRAMUNT 17

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.B. MOLLERUSSA 24 23 1 0 1973 1154 47SEDIS SEU D’URGELL 24 22 2 0 1828 1328 46C.B. CERVERA 24 19 5 0 1804 1177 43C.B. TREMP 24 18 6 0 1688 1270 42C.B. BALAGUER 24 17 7 0 1752 1217 41BAC AGRAMUNT “A” 24 15 9 0 1720 1439 39SÍCORIS CLUB 24 16 7 0 1595 1233 39UNIPREUS LLEIDA 24 13 11 0 1631 1419 37PEÑA FRAGATINA 24 10 14 0 1263 1397 34MARISTES MONTSERRAT

24 10 14 0 1621 1520 34

C.B. BORGES 24 7 17 0 1363 1669 31C.B. PARDINYES 24 6 18 0 1273 1771 30C.B. BELLPUIG 24 7 16 0 1180 1528 30C.B. CAPPONT 24 6 18 0 1338 1512 30C.B. ALPICAT 24 2 22 0 974 2131 26BAC AGRAMUNT “B” 24 0 24 0 869 2107 24

Mal moment pels nostres júniors. El “B” ja fa dies que espera que s’acabi el campionat, la travessia ha estat molt dura. L”A” no ha complert les previsions d’inici de temporada, bàsicament, per la falta d’ambició d’aquest equip. Per guanyar partits no n’hi ha prou en jugar uns minuts bé, cal lluitar fi ns al fi nal, i això els nostre júnior ho han perdut.

JÚNIOR FEMENÍResultats del mes de març:

05/03/05 C.B. SANT GUIM 34 BAC AGRAMUNT 3313/03/05 BAC AGRAMUNT 35 C.B. SECÀ ST PERE 43

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

C.B. LLEIDA “B” 18 17 1 0 1164 620 35C.B. SECÀ 18 16 2 0 928 616 34C.B. LLEIDA C 18 12 6 0 1081 813 30C.B. SANT GUIM 18 11 7 0 679 719 29C.B. LINYOLA 18 10 8 0 725 648 28C.B. BELLVÍS 18 8 10 0 766 827 26BAC AGRAMUNT 18 6 12 0 686 829 24C.B. TORREGROSSA 18 5 13 0 687 845 23C.B. CERVERA 18 4 14 0 637 995 22C.B. TREMP 18 1 17 0 421 862 19

Page 32: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 49ABRIL de 2005

BÀSQUET AGRAMUNT CLUBESPORTS

Un altre cop es queden en el “quasi”. A Sant Guim van fallar els dos llançaments de tirs lliures per guanyar el partit i contra el Secà tota l’estona estaven per guanyar, però al fi nal, no les van poder atrapar. El positiu de l’equip és que està en alça i ho ha de demostrar en la segona volta.

CADET FEMENÍResultats del mes de març:

06/03/05 BAC AGRAMUNT 66 C.B. LLEIDA 5913/03/05 C.B. BELLPUIG 46 BAC AGRAMUNT 75

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

MARISTES MONTSERRAT 8 7 1 0 395 325 15C.B. SECÀ SANT PERE 8 6 2 0 456 316 14B.C. ANDORRA 8 6 2 0 348 295 14BAC AGRAMUNT 7 6 1 0 437 284 13C.B LLEIDA 8 3 5 0 434 320 11C.B. BELLPUIG 8 3 5 0 334 412 11C.B. SANT GUIM 8 2 6 0 272 425 10PEÑA FRAGATINA 7 2 5 0 306 374 9C.B. CERVERA 8 0 8 0 229 460 8

Va costar arrancar enfront el Lleida, però al fi nal els punts es van quedar a casa. Si l’equip cadet en els partits de fora, contra les quatre primeres, assegura els resul-tats la fi nal a quatre està a tocar. Cal destacar l’ajuda cada cop més important de les infantils en les victòries de les cadets.

INFANTIL FEMENÍ Resultats del mes de març:

05/03/05 PEÑA FRAGATINA 58 BAC AGRAMUNT 3813/03/05 BAC AGRAMUNT 35 C.B. LLEIDA 45

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

UNIPREUS LLEIDA PREINFANTIL 9 9 0 0 561 235 18C.B. SANT GUIM 9 8 1 0 527 301 17C.B. BALAGUER 9 7 2 0 536 421 16MARISTES MONTSERRAT 9 6 3 0 457 351 15C.B. CERVERA 9 5 4 0 447 432 14PEÑA FRAGATINA 9 4 5 0 341 390 13C.B LLEIDA PREINFAN. 9 3 6 0 338 430 12CEP VALLFOGONA 9 2 7 0 337 413 11C.B. BELLVÍS 9 1 8 0 164 505 10BAC AGRAMUNT 9 0 9 0 282 512 9

Continuen perdent, cal ser més constants en els entre-naments, per poder guanyar algun partit. Algunes juga-dores milloren cada cop més i es nota quan juguen amb les cadets, però el conjunt no acaba de rutllar.

INFANTIL MASCULÍResultats del mes de març:

06/03/05 BAC AGRAMUNT 43 C.B. CAPPONT 4813/03/05 C.B. MOLLERUSSA 62 BAC AGRAMUNT 43

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

CENG ARTESA DE SEGRE

9 8 1 0 645 415 17

C.B. PARDINYES 9 7 2 0 642 460 16C.B. MOLLERUSSA 9 7 2 0 556 457 16C.B. BELLVÍS 9 6 3 0 570 421 15B.C. ANDORRA 9 6 3 0 525 504 15SEDIS LA SEU D’URGELL

9 5 4 0 592 437 14

CAPPONT “B” 9 3 6 0 402 555 12C.E. MARISTES 9 2 7 0 383 562 11C.B. BALAGUER 9 1 8 0 300 591 10BAC AGRAMUNT 9 0 9 0 341 554 9

Es va perdre l’oportunitat de guanyar el Cappont, quan semblava que el partit estava a favor nostre. L’equip no acaba de jugar com sap, hi ha jugadors que ajuden el júnior “B” fent-ho força bé, però en canvi no donen el salt de qualitat quan juguen en la seva pròpia categoria.

MINI MASCULÍResultats del mes de març:

06/03/05 SEDIS SEU D’URGELL 40 BAC AGRAMUNT 6513/03/05 BAC AGRAMUNT 41 B.C. PRINCIPAT 4519/03/05 BAC AGRAMUNT 56 UNIPREUS LLEIDA “A” 35

CLASSIFICACIÓ J G P NP TF TC PTS

B.C. PRINCIPAT 17 16 1 0 849 518 33PEÑA FRAGATINA 17 15 2 0 923 532 32UNIPREUS LLEIDA “A” 17 11 6 0 899 713 27BAC AGRAMUNT 17 10 7 0 753 597 26C.B. CERVERA 17 9 8 0 695 644 25C.B. BALAGUER 17 8 9 0 754 719 25C.B. MOLLERUSSA 17 7 10 0 798 806 24SEDIS SEU D’URGELL 17 6 11 0 547 789 23CENG ARTESA DE SEGRE

17 3 14 0 498 815 20

C.B. BELLPUIG 17 0 17 0 225 808 17

Els mini han tornat a agafar el fi l de la competició, excel·lents els dos partits últims, serioses possibilitats de guanyar als andorrans i victòria sense discussió en-front el Lleida. Ara s’ho juguen tot enfront el Cervera per quedar enquadrats en la lluita pel quart lloc en la segona fase.

LA NOTÍCIA DE L’ESCOLAEl diumenge 13 de març es va fer una trobada d’Es-

coles de bàsquet a la Seu d’Urgell, i com és tradició els nostres no hi van faltar. Segons els entrenadors de l’escola, el nivell de bàsquet a aquestes edats és forçaelevat i la diversitat de pobles que hi participen indica la bona salut que gaudeix el bàsquet en les terres de Lleida. ■

Page 33: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

50 sió ABRIL de 2005

CLUB HANDBOL AGRAMUNTESPORTS

Quatre catalans campions del món

David Barrufet (Barcelona-Cifec), Albert Rocas (Port-land San Antonio), David Davis (BM Valladolid) i Mariano Ortega (Ciudad Real) són els quatre ju-

gadors catalans que han format part de la selecció espa -nyola d’handbol que, de la mà de Juan Carlos Pastor, ha guanyat el seu primer Mundial. L’èxit va arribar després que a la fi nal derrotessin Croàcia, vigent campiona olím-pica i fi ns aleshores també del món, per sis gols de dife-rència (40-34).

Des del Club Handbol Agramunt volem felicitar els cam-pions. Felicitats!

Resultats i classifi cacions de marçEn aquest mes no hi han hagut massa partits disputats,

degut a les vacances de setmana santa, ben merescudes a tots plegats. Volem destacar el gran paper que està fent el cadet masculí en aquesta temporada, és un equip molt consolidat i que aquest any està donant molts bons re-sultats. Desitgem que acabi la Competició amb el màxim possible d’objectius assolits per tot l’equip, i esperem que donarà peu a parlar-ne molt més.

INFANTIL MASCULÍResultatsH PARETS 21 – CH AGRAMUNT 13CH AGRAMUNT 34 – SPAI RECOVER SÚRIA 29H BALSARENY 14 – CH AGRAMUNT 39

Classifi cacióEquip Punts PJ PG PE PP GF GC Dif. Gols

PARETS H 12 6 6 0 0 160 90 70TERRASSA HAROCA (A)

10 6 5 0 1 151 102 49

CARDEDEU H 8 6 4 0 2 148 98 50OAR GRACIA 6 6 3 0 3 128 118 10AGRAMUNT CH 4 6 2 0 4 140 148 -8SPAI RECOVER SA SURIA

2 6 1 0 5 125 140 -15

BALSARENY H 0 6 0 0 6 51 207 -156

CADET MASCULÍResultatsCH AGRAMUNT 40 – H COOPERATIVA (B) 20CHIP SANT JOAN DESPÍ 28 – CH AGRAMUNT 35

Classifi cacióEquip Punts PJ PG PE PP GF GC Dif. Gols

LOAD ESPORTS.COM GAVA CH

34 18 17 0 1 635 261 374

CH AGRAMUNT 30 18 15 0 3 591 431 160

CH PARDINYES 26 17 13 0 4 538 385 153SANT LLORENÇ 20 18 9 2 7 513 465 48CHIP SANT JOAN DESPI

20 18 10 0 8 461 458 3

MOLINS DE REI CE 19 16 9 1 6 468 360 108CE VILANOVAI LA GELTRU

9 18 4 1 13 360 479 -119

CASTELLDEFELS E 9 18 4 1 13 326 518 -192SANT ANDREU DE LA BARCA

5 17 2 1 14 297 552 -255

H COOPERATIVA (B) 4 18 2 0 16 308 588 -280

SÈNIOR MASCULÍResultatsST ANDREU DE LA BARCA 30 – CH AGRAMUNT 25CH AGRAMUNT 28 – ESCOLA PIA GRANOLLERS 27

Classifi cació

Equip Punts PJ PG PE PP GF GC Dif. Gols

AROCA HTERRASSA (B)

6 3 3 0 0 88 54 34

SANT ANDREUDE LA BARCA CH

6 3 3 0 0 79 70 9

CH AGRAMUNT 2 3 1 0 2 78 87 -9CE VILANOVAI LA GELTRU

2 3 1 0 2 57 71 -14

ESCOLA PIAGRANOLLERS

0 4 0 0 4 87 107 -20

SÈNIOR FEMENÍResultatsCH ASCÓ 19 – CH AGRAMUNT 17CH AGRAMUNT 23 – LOADESPORTS GAVÀ

Classifi cació

Equip Punts PJ PG PE PP GF GC Dif. Gols

CASTELLDEFELS E «B» 31 16 15 1 0 416 249 167MOLINS DE REI CE 28 16 13 0 3 423 291 132VILAMAJOR H 21 17 10 1 6 337 309 28LOADESPORTS.COM GAVÀ «B»

21 17 10 1 6 331 303 28

LA ROCA BM 20 17 9 2 6 350 317 33BELLSPORT AE 15 17 7 1 9 310 331 -21ARRAHONA 12 17 6 0 11 322 386 -64JOVENTUT EL TOT MATARO

11 16 4 3 9 303 329 -26

SALLE MONTCADA APISERUM

10 17 4 2 11 364 426 -62

ASCO CH 10 17 4 2 11 329 408 -79AGRAMUNT CH 7 17 2 3 12 259 395 -136

Page 34: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 51ABRIL de 2005

CLUB BILLAR AGRAMUNTESPORTS

Des de fi nals del mes de febrer i durant tot el mes de març, s’han estat desenvolupant els

habituals campionats socials en les modalitats acostumades. Les competi-cions no estan encara acabades, però a falta d’algunes partides podem avançar les següents classifi cacions en la modalitat lliure:

5ª Categoria: 1r, Agustí Gili; 2n, Francesc Ros; 3r, Antoni Penella.

4ª Categoria: Amb tot i que queden diverses partides per jugar, en Pere Vicens ja s’ha proclamat matemàtica-ment campió amb 8 punts tot i que té un partit menys jugat. El segon i ter-cer llocs d’aquesta categoria s’han de decidir entre F. Xavier Noró Camats (6

punts), Joan Martínez (4 punts amb un partit menys) i Mateu Escolà (4 punts també amb un partit menys). Com queda palès pels resultats indi-cats, la pugna és força renyida.

3ª Categoria: S’han defi nit ja les següents classifi cacions: 1r, Ramon Vilalta; 2n, Josep Mª Canosa; 3r, Josep Lluís Marina.

2ª Categoria: Les puntuacions són també defi nitives: 1r, Miquel Pla; 2n, Joan Viladomat; 3r, Deudat Pont.

Pel que fa als jugadors de 1ª Cate-goria, s’està disputant encara ara en el moment d’escriure aquesta petita crònica, però en la modalitat Quadre 71/2 en lloc de la lliure. A falta d’al-gunes partides per jugar, també es

pot avançar que l’Ignasi Aragon és ja matemàticament campió, mentre que el segon i tercer llocs s’han de deci-dir entre Laureà Giménez (6 punts), F. Xavier Noró P., (2 punts i dos partits menys) i en Joan Llurba, 6 punts.

A banda dels resultats precedents i que donen prova de la vitalitat del Club, podem informar que en el nostre local ha tingut lloc el “Segon curset d’apre-nentatge del Billar” a cura del fl amant campió de Catalunya en la mo dalitat Quadre 71/2 Esteve Mata i dirigit a les joves promeses del billar català.

I per acabar, ens satisfà poder anunciar que la jove Ivet Penella, del nostre Club, ha estat convidada a la localitat de Seròs per fer, juntament amb el Mateu Carbonell (una altra promesa), una exhibició de joc a fi de motivar els joves d’aquella Vila en la pràctica d’aquest esport. ■

Resum d'activitats

Page 35: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 53ABRIL de 2005

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Ens hem adreçat al Síndic de Greuges

❚ La veu de CiU a Agramunt

sió 53MARÇ de 2005

Ja som al bell mig de l’estació primaveral i sembla que aquelladita tan popular “la primavera

la sang altera”, en algunes persones, més que en altres, els deu causar un cert efecte com hem pogut obser-var últimament en algunes reunions mantingudes amb l’equip de govern a l’Ajuntament.

El nostre Grup té molt clar, del pri-mer fi ns a l’últim, que per fer qualsevol actuació tots hem d’estar assabentats, cap del nostre grup no ha actuat ni ha fet mai res sense el consentiment dels altres, i menys encara del Cap de llis-ta. I és així com hauria de ser, tot això ho diem perquè no tothom segueix la mateixa línia de treball, ja fa temps que ho podem percebre dins l’equip de govern i no només nosaltres, segu-rament que molts ciutadans també ho han fet i com altres, que ens ho han manifestat. No som ningú per donar consells, però és ben cert que si hi ha més d’un que estira de la corda, al fi -nal s’acaba trencant.

Aquest mes us volem informar d’un tema que teníem guardat dins el ca-laix i que feia dies que ho meditàvem entre tots, segurament ens va acabar de decidir de dur-ho a terme, els es-deveniments ocorreguts últimament entre l’equip de govern i l’oposició.

Així doncs, el passat dia 25 de fe-brer, el nostre grup va fer arribar un seguit de queixes al Síndic de Greu-ges de Catalunya. Pensem que des de l’equip de govern de l’Ajuntament d’Agramunt, s’està vulnerant reitera-dament l’exercici dels drets fonamen-tals dels regidors de CiU a participar en els assumptes públics, garantit per l’article 23 de la Constitució. Aquesta vulneració reiterada, que en aquests moments encara continua, consisteix

en limitar l’accés a la informació dels expedients de l’Ajuntament, així com no atendre les peticions de còpies de documents o no permetre l’accés a la informació, un cop passat el moment idoni pel qual se sol·licitava dita infor-mació. Mocions presentades pel nos-tre grup dins del termini legal i que no han estat incloses en l’ordre del dia de forma ordinària sinó per urgència, després de diversos impediments i restriccions. Diversos recursos de re-posició interposats contra acords mu-nicipals i que no han estat contestats tot i l’obligació de l’Administració de fer-ho. Mocions presentades per tots els grups que som a l’Ajuntament, les dues mocions aprovades pels grups d’ERC-PSC i sobretot la d’ERC, amb un caire molt ofensiu i faltant a la in-tegritat dels regidors de CiU. Es veu clarament el tracte poc idoni, al nos-tre entendre, amb què es dirigeixen contínuament i no se’ns permet fer la nostra tasca des de l’oposició.

El passat dia 1 de març, vam rebre una carta del Síndic de Greuges de Catalunya contestant que el nostre es crit ja era entrat en la seva Institu-ció i tan aviat com hauran estudiat el cas, ja informaran al respecte. Quan sapiguem alguna cosa del tema tam-bé us mantindrem informats, tan si ens equivoquem com no, sobre aquest assumpte.

Tot el que hem demanat amb instàn-cies o bé documents que hem presen-tat davant l’Ajuntament, no són pas res que no tinguem el dret a veure o a obtenir com a regidors que som, i no ho diem nosaltres sinó que ho diu la Constitució. El seguit de queixes que plantegem al Síndic les haguéssim po-gut fer arribar als corresponents De-partaments de la Generalitat, segons la queixa, però vam decidir de fer-ho al Síndic de Greuges de Catalunya per-què creiem que el seu Director el Sr. Rafael Ribó, és una persona que com

a experiència pròpia pels anys que ha estat a l’oposició, ens pot entendre millor i també recordem que en algun dels seus discursos, va manifestar que vetllaria pels drets que també tenen els regidors de l'oposició, per poder fer bé la seva tasca. És una persona amb una gran experiència i el veiem molt responsable en el seu càrrec, confi em que podrà donar una bona solució per a tots plegats.

En la passada sessió Plenària del mes de març, ens vam acabar de convèncer que el diàleg que hi ha actualment en-tre l’equip de govern i l’oposició cada vegada és més pobre, i també estem convençuts que hi ha persones que no canviaran perquè la seva superació en poder és tan gran, que s’enfosqueixen en la seva raó absoluta. Observem que quan no s’aprova el que nosaltres demanem en un Ple, com per exemple una moció, se’ls dibuixa una rialla a la cara de satisfacció i el que nosaltres ens agradaria, és que aquesta rialla irònica la fessin per haver aconseguit coses noves per Agramunt i no confor-mar-se simplement amb la satisfacció i l’afany de rebatre l’oposició.

En diferents circumstàncies que et trobes a la vida, no només a l’Ajunta-ment, hi ha temes que poden portar un diàleg més dur, opinions o decla-racions diferents, totes respectables, però en qualsevol cas, sempre s’ha de respectar la llibertat dels altres.

A la vostra manera gaudiu força de la primavera i fi ns la propera. ■

En la passada sessió plenària del mes de març, ens vam acabar de convèn-cer que el diàleg que hi ha actualment entre l'equip

de govern i l'oposició cada vegada és més pobre.

Page 36: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

54 sió ABRIL de 2005

Actualitat candent: responsabilitatspolítiques i l'11 de març

❚ Agrupació local del PSC

54 sió ABRIL de 2005

PARTITS POLÍTICS

Per tots és sabut que la millor forma d'entendre allò que succeeix al nostre voltant és aplicant la comunicació participativa amb la gent. És per aquest motiu que l'agrupació local ha decidit tirar endavant la pàgina web que el PSC ha posat a la nostra dispo-sició.

Aquesta pàgina ha de servir per aprofundir encara més en els temes d’actualitat així com es-

devenir una via per a canalitzar les diferents opinions entre militants i simpatitzants. Tot això sense obli-dar els principis que esdevenen lanostra raó de ser: la transparèn-cia i el compromís amb la vila d’Agramunt.

La forma d’accedir al mitjà tele-màtic és a través de la pàgina adre-çada a www.socialistes.org i un cop dins d’aquesta clicant al municipi d’Agramunt. Així contínuament tot-hom podrà copsar el nostre punt de vista respecte les diferents qües-tions que es converteixin en perma-nent actualitat.

Darrerament, l’actualitat discorre per dos canals ben diferenciats. En primer lloc el treball que es realit-za en la comissió d’investigació dels fets del Carmel, tema que ja vam tocar en el passat número de Sió i d’altra banda el trist aniversari de l’atemptat a Madrid. Respecte la comissió d’investigació volem posar de manifest que les compareixencesrealitzades a dia d’avui han demos-trat que l’incident ocorregut no va

tenir la seva gènesi en un període temporal curt sinó que la mala ges-tió i la pèssima planifi cació en l’exe-cució de l’obra pública ha estat una xacra que Catalunya ha hagut de suportar durant més de dues dèca-des. Aquesta afi rmació, lluny de ser gratuïta, es posa de manifest de la lectura de les actes de les obres del Carmel en les quals entre d’altres coses s’afi rma que les discrepànci-es respecte la utilització i adequa-ció del formigó, entre les diferents empreses que perforaven el terreny i la direcció d’obres, tenen el seu ori-gen l’any 2002, durant el govern de CiU. També ens agradaria destacar la sinceritat de Joaquim Nadal que al capdavant de la Conselleria no ha volgut imputar a ningú la culpa de la tragèdia ocorreguda sense abans tenir una visió global del lamentable incident.

I és a partir d’aquesta visió global que s’han de depurar al màxim les responsabilitats a fi de rescabalar la confi ança del conjunt de la ciuta-dania. No s’ha de dubtar que el tri-partit està compromès a cercar els motius de l’enfonsament dels blocs de pisos.

L’honorable conseller mai no ha esgrimit teories falses sinó que ha anomenat allò pel seu nom. A ningú li pot sorprendre que fos el govern de CiU, aquell que fent cas omís a les recomanacions prohibitives, de-cidís ubicar el túnel de maniobres al Carmel tot i la manca de documents avalant tal actitud negligent.

Ara bé, allò que més repulsió ens produeix és la manipulació que per part del PP s’ha produït del major atemptat terrorista a l’estat espa-nyol. Si les ja reiterades manifesta-cions del sector més zaplanista de la dreta, embrancant-se amb l’autoria intel·lectual dels atemptats, posant en dubte la legitimitat del govern i inclòs creant una realitat paral·lela no són més que sectàries i voregen l’absurd polític i moral. A més, l’emis-

S'han de depurar les responsabilitats

d'aquells que en fer les obres públiques han

actuat negligentment.

Page 37: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 55ABRIL de 2005

PARTITS POLÍTICS

sió 55ABRIL de 2005

sió del vídeo de la FAES no té cap qualifi cació. Almenys no en té per un govern que mai no hagués defi -nit la catàstrofe del Prestige com fi ls de plastilina que se solidifi quen en la superfície o que tampoc hagués permès que una televisió pública fos condemnada arran del tracte infor-matiu d’una vaga general.

Amb l’oposició realitzada des de la rancúnia, l’odi i la rebequeria, el partit liderat encara no se sap ben bé per qui, solament fa palès que el més important per ells no van ser les 192 víctimes, sinó la pèrdua del ple dret d’habitar a la Moncloa.

Una actitud retrògrada, impròpia d’un estat de dret, i que demostra

que el conjunt de la ciutadania va realitzar un bon exercici d’higiene democràtica enviant-los a l’oposició. A més a més, el missatge ciutadà va ser clar i contundent: no mereixeu seguir governant, ja n’estem cansats de mentides i d’interpretacions res-trictives.

Des de l’agrupació local del PSC lluny de menystenir les víctimes vol-dríem retre un sentit homenatge a totes aquelles persones que van deixar la vida en aquella fatalitat i a totes aquelles altres que van patir o patiran diferents seqüeles arran d’aquella salvatjada.

A l’estat espanyol va costar molt assolir un nivell mitjà de llibertats, vam haver de patir el franquisme i tots els seus diferents vestigis i al fi nal, després d’una consensuada transició, ens mereixem viure en pau i ser respectats pel que som. Solament demanem això: que ningú no ens pertorbi la pau, caminem cap a un ple estat del benestar. ■

Amb el dolor de les víctimes de l'atemptat

de l'11-M alguns actuen despreciant la voluntat popular perquè conti-

nuen ancorats en teories absurdes.

Page 38: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 57ABRIL de 2005

REGIDORIES MUNICIPALS

El POUM va fent el seu curs. Ara estem en la fase de determinar com s’enlla-ça el tramat urbà amb la variant que

ha de permetre allunyar del nucli de la po-blació els vehicles pesants. Una solució que ho pot permetre és la d’ampliar el traçat i donar un nou recorregut al trànsit que provinent de Balaguer o Artesa vulgui anar fi ns a Cervera. És important treure el pas de camions per la travessia urbana de l'Av. M. Jolonch, A. Guimerà i J. Mestres. Això només s’aconseguirà si es perllonga la vari-ant des de l’entrada de Tàrrega fi ns a l’alça-da de Puigverd per, des d’aquí, poder con-tinuar fi ns a Cervera. En la darrera reunió amb el servei territorial de carreteres vam acordar que el pla d’ordenació s’ha de fer seguint el criteri que senyala els límits de la variant i que han de regular el creixement d’Agramunt seguint una línia que aniria de: Mafet-depuradora-pujada del campament-polígon-Puigverd d’Agramunt.

D’altra banda, el que sí que tenim acabat és la catalogació dels habitatges dissemi-nats del municipi. N’hem classifi cat un total de seixanta-quatre. Es tracta de masies o edifi cis que són susceptibles de ser usats com a residència. Tots els altres: caselles, cabanes, tancats... no tindran aquesta con-sideració i acabaran sent simples edifi caci-ons sense capacitat d’esdevenir immobles en un futur. Com que la relació de les ma-sies que s’han comptabilitzat és llarga i ex-haustiva, tothom qui hi estigui interessat pot consultar-la i comprovar com s’ha trac-tat aquesta catalogació específi ca de cases de pagès, acudint a les ofi cines de l’Ajunta-ment. ■

A Agramunt tenim espais públics que han estat més de trenta anys oblidats i arraconats. Espais i indrets que no són lloc de pas, pel fet d'estar als afores. Som conscients que tenim

aquests espais i que, de manera lenta però contínua, els anirem netejant, ordenant i posant-los a disposició de tots els vilatans.

Un dels projectes de més abast és el riu Sió, des del pont de Cervera fi ns al Pont de Ferro. El riu Sió travessa, vertebra i divideix tot el poble d'Agramunt. El creixement urbanístic cap a l'altra ban-da del riu ha fet que ara el Sió sigui al mig del poble. En els darrers anys s'han fet algunes actuacions puntuals en la zona més visitada que és el parc actual.

Aquest any hem iniciat la neteja, ordenació i remodelació de les esplanades que hi ha davant del Pont de Ferro. Serveis Municipals s'ha encarregat de la feina. Entre les actuacions que s'hi estan fent, podem destacar els dos marges del riu:

• Neteja a fons de l'entorn, buidat de brossa i deixalles acumu-lades d'anys.

• Descoberta i recuperació del mur de pedra fet per "Regiones devastadas" després de la guerra civil.

• Reconstrucció del tram fi nal acanalat del Sió.• Sanejament del terra, redistribució de les zones de pas i plan-

tació d'arbres nous.• Creació al marge esquerre de la nova zona arbrada per a

menjar amb bancs i taules, zona infantil d'esbarjo amb gron-xadors, zona de 6/8 focs ("barbacoa") i piques amb aigua corrent i potable, zona lliure de jocs i zona d'aparcament al marge dret.

Falta poc perquè la zona quedi acabada del tot, esperem poder-ne gaudir força. Confi em que ben aviat hi puguem fer el primer dinar i estrenar els focs. ■

El pla d’ordenacióurbana continua endavant

❚ Regidoria d'Urbanisme Nova zona d'esbarjoal Pont de Ferro

❚ Regidoria de Governació, Parcs i Jardins Àngel Jubete Tinent d'Alcalde

Page 39: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

58 sió ABRIL de 2005

AJU

NTA

ME

NT

L'AJUNTAMENT INFORMA

PLE 27/01/05

ADJUDICACIÓ DEFINITIVA DE LES OBRES D’INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA EN BT PER L’ENLLUMENAT PÚBLIC DE L’AVDA. RIBERA DEL SIÓ D’AGRAMUNT

S’adjudicà les obres a l’empresa IPV, en la quantitat de 61.637,02 €.

ADJUDICACIÓ DEFINITIVA DE LES OBRES D’URBANITZACIÓ DEL SECTOR DEL CARRER DE LES PEIXERES I L’AVDA. RIBERA DEL SIÓ (SECTOR POLÍGON INDUSTRIAL) D’AGRAMUNT

S’adjudicà les obres a l’empresa ARIDS ROMA SA, en la quantitat de 275.000,00 €.

EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA D’ARRANJAMENT DE LA PLAÇA DEL POU

Per a la tramitació ordinària de les obres es designà com a director facultatiu l’arquitecte municipal. Al mateix temps s’aprovà el Plec de Clàusules Administratives parti-culars que haurà de regir el contracte, i la despesa corres-ponent per import de 128.221,26 €. El fi nançament serà el següent:

– Pressupost Execució: 128.221,26 €– Subvenció PUOSC_PG: 80.740,54 €– Subvenció PUOSC_DL: 31.054,05 €– Fons propis: 16.426,67 €

EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DE LES OBRES D’INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA EN BT PER L’ENLLUMENAT PÚBLIC DE L’AVDA. CATALUNYA, L’AVDA. AGUSTÍ ROS I LA PLAÇA DEL POU

Per a la tramitació ordinària de l’expedient es designà com a director facultatiu de les obres el Sr. Jordi Dalmau Clua, enginyer industrial. S’aprovà el Plec de Clàusules Administratives i la despesa corresponent per l’import de 227.752,60 €.

El fi nançament serà el següent:– Pressupost Execució: 227.752,60 €– Subvenció PUOSC-PG: 146.247,50 €– Fons propis: 81.505,70 €

RECLAMACIÓ AL GOVERN SOBRE LES ZONES D’EXCLUSIÓ DE REGADIU

S’aprovà instar al Parlament de Catalunya, al d’Espanya i al de la C.E.E. que impedeixin l’ampliació de la superfície d’exclusió total o parcial de reg per damunt de les hectà-rees que ja es preveuen en el projecte i en la Declaració d’Impacte Ambiental de l’any 2002.

MOCIÓ GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ MOCIÓ GRUP MUNICIPAL D’ESQUERRA REPUBLICANADE CATALUNYAMOCIÓ GRUP MUNICIPAL PARTIT SOCIALISTADE CATALUNYA

Els tres grups polítics amb representació municipal van presentar les corresponents mocions en relació al tema del subministrament de l’aigua potable a través de l’em-presa concessionària CASSA.

JUNTA DE GOVERN LOCAL 21/02/05

ADJUDICACIÓ DEL CONTRACTE ADMINISTRATIU DE SERVEI DE TRANSPORT

S’adjudicà el servei de transport de Tàrrega a Agramunt iniciat el dia 1 d’abril a l’empresa MARTE, SL per un ter-mini de tres mesos, que podrà ser ampliat a un any si es considera necessari el manteniment del servei.

ADQUISICIÓ SOLAR CARRER DE LA SABATERIA DE BAIX NÚM. 1

S’aprovà la compra de la fi nca urbana del carrer saba-teria de baix, per tal de disposar d’espai sufi cient per les dependències municipals.

PLA LOCAL DE JOVENTUT D’AGRAMUNT

El Pla Local de Joventut d’Agramunt es va apro-var pel període 2005-2007.

Els objectius generals que pretén assolir són:– Millorar la qualitat de vida dels joves agra-

muntins, evitant el fenòmen de l’emigració a d’altres poblacions o ciutats degut a la man-ca de serveis dirigits a ells.

– Fomentar els espais de participació jove.– Millorar la mobilitat dels joves.– Millorar l’accés al món del treball.

Per dur-lo a terme s’ha sol·licitat una subvenció al Departament de Joventut.

Van ser fi xats d’acord amb l’estudi de la realitat que van dur a terme els joves de la vila compresos entre 15 i 30 anys.

Recuperació marge sud del riu Sió en el tram proper al pont de la carretera de Cervera.

Page 40: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 59ABRIL de 2005

L'AJUNTAMENT INFORMA

NOU HORARI DEIXALLERIA MUNICIPAL

Inici 1 de maig de 2005

Dilluns a divendres matí 9 h a 13 h

Dijous tarda 15 h a 18 h

Dissabte 9 h a 14 h

LLICÈNCIES D'OBRESJORDI ORTIZ LLENA, per construcció d’una bassa de purí i col-

locació tanca metàl·lica al voltant de la granja. Partida Grumaus. CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per construir 12 habi-

tatges adossats. Av. Esports. PROMOCIONS LLUCH-FIGUERA, SL per un dret de connexió a

la xarxa, d’aigua per obres. C. Molí Vell.ROSA MARIA ALDAVO PINEDA, per redistribuir parcialment

l’entresol. Pl. Mercadal. JOAN ZURITA OLMO, per un gual permanent. Av. Catalunya. COMUNITAT DE PROPIETARIS PARQUINGS MIRADOR DE LA

RIERA per un gual permanent. C. Capella. FRANCESC ANTONI FERNÁNDEZ CALER, per substituir una

biga malmesa de la teulada. C. Sant Joan. JAUME ESCOLÀ TORRA, per un dret de connexió a la xarxa,

d’aigua potable. C. Comtessa Aurembiaix. STRABERES EMPRESARIAL, SL per construir 2 habitatges

adossats. C. Ronda Molinal - C. Pare Geroni Viladàs. STRABERES EMPRESARIAL, SL per un dret de connexió a la xar-

xa, d’aigua per obres. C. Ronda Molinal - C. Pare Geroni Viladàs. STRABERES EMPRESARIAL, SL per dos drets de connexió a la xarxa, de clavegueram. C. Ronda Molinal - C. Pare Geroni Viladàs.

PERE MARCH MARCH, per canviar les rajoles del terra i el mo-biliari de la cuina. C. Asgous.

SERVIDEU, SL per col·locar un rètol informatiu. C. Horts. JOSEP MARIA TORNÉ CREUS, per canviar les rajoles del terra.

Av. Catalunya. CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arran-

jar una avaria d’aigua. C. Noguera. JOSEP CAMATS ESTEVE, per modifi car la distribució interior de

l’habitatge. C. Sant Joan. BECA 25, SL per construir un habitatge unifamiliar aïllat amb

garatge. C. Ronda Molinal. ACOVERD, SL per construir un edifi ci per a serveis annexes a

una indústria. Ctra. Tàrrega. JOSEP SILVESTRE IBARS, per llicència de segregació d’un solar

urbà. C. Clos. COPIRAL, SL per ocupar la via pública amb materials de la in-

dústria. Ctra. Tàrrega. SERVIDEU, SL per ocupar la via pública amb materials d’obres.

Av. Agustí Ros - C. Horts. CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per 12 drets de con-

nexió a la xarxa de clavegueram. Av. Esports. CONSTRUCCIONS BLANCO-ROVIRA, SA per un dret de conne-

xió a la xarxa, d’aigua per obres. Av. Esports. PAMPALONA CACERES, JOAN per obrir una rasa. C. Sió, 14. JOAN NOVELL BALAGUERO, per treure envà del menjador,

substituir els armaris malmesos de la cuina i fer cates a la paret per col·locar tubs d’aigua i instal·lació elèctrica. C. St. Joan.

MIQUEL PARIS OMEDES, per pintar la façana de l’habitatge. C. Ntra. Sra. de la Mercè.

MIQUEL PARIS OMEDES, per ocupar la via pública amb un ca-mió cistella. C. Ntra. Sra. de la Mercè.

ANNA MARIA SORRIBES BURGUES, per arrebossar les parets interiors i enrajolar el terra. Av. Catalunya.

JUDITH MARTÍ CASTELLÀ, per enrajolar el terra i el lavabo del local. Av. Jaume Mestres.

JUDITH MARTÍ CASTELLÀ, per ocupar la via pública amb un contenidor. Av. Jaume Mestres.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per anular una escomesa d’aigua. C. Carabassa.

CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arran-jar una avaria d’aigua. Puelles.

JAUME ALZINA ARAN, per arranjar i pintar la façana de l’habi-tatge. Montclar.

JAUME ALZINA ARAN, per ocupar la via pública amb una bas-tida. Montclar.

HABITATGES AGRAMUNT, SL per un dret de connexió a la xar-xa, d’aigua per obres. Av. Catalunya.

BECA 25, SL per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua per obres. C. Ronda Molinal.

BECA 25, SL per un dret de connexió a la xarxa, de clavegue-ram. C. Ronda Molinal.

ACOVERD, SL per un dret de connexió a la xarxa, de clavegue-ram. Ctra. Tàrrega.

CONSTRUCCIONS SABALL-SALA, SCP per obrir una rasa. C. Ametller - C. Tossa.

MIQUEL CASTRO MIRALLES, - NÚRIA PORTA ALDOSA, per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua potable. C. Clos.

ANTONI SOLANS GUAL, per un dret de connexió a la xarxa, d’aigua potable. C. Àngel Guimerà.

AMADEU PADULLES SERRA, per canviar les rajoles del lavabo, substituir un fals sostre de plaques per fusta i arranjar les parets interiors dels baixos. C. Raval de Puigverd.

GERMANS BALAGUERÓ, CB per col·locar un rètol informatiu. Av. Maria Jolonch.

PENELLA FITÓ, SL per col·locar rètol lluminós. C. À. Guimerà. JOSEP MARIA ROQUE MORA, per pintar la façana de l’habitat-

ge. C. Portalada. RAMON VICENS PEDROL, per arranjar i pintar la façana de l’ha-

bitatge. Mafet. JOSEP ALÓS GUILLAUMET, per obrir una rasa dins del garatge

per desembussar la claveguera. C. Raval de Puigverd. STRABERES EMPRESARIAL, SL per col·locar un rètol informa-

tiu. C. Ronda Molinal. CARME ROVIRA CORNUDELLA, per canviar la canalera, els bai-

xants pluvials i enrajolar el terrat. C. Raval Sant Francesc.

CEMENTIRI MUNICIPALS’acordà concedir previ el pagament dels drets d’Ordenança

corresponents, els drets funeraris següents:ANTONI I ASTRID GUASCH ASENSIO. Nínxol núm. 6, galeria

Mare de Déu del Castell. JAUME BELISON CARBONELL I BEATRIZ IBÁÑEZ BELMONTE.

Nínxol núm. 7, galeria Mare de Déu del Castell.Tanmateix, es concedí el següent canvi de nom dels drets fune-

raris:- Del nínxol núm. 160 de la Galeria Sant Jordi, per successió

hereditària, del Sr. Gregori Ortiz Jiménez, anterior titular a la Sra. Francisca Coll Tomàs.

Page 41: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

60 sió ABRIL de 2005

ALMANAC

Page 42: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 61ABRIL de 2005

❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Dinar commemoratiu del 25è aniversari de l'Escola Municipal de Música.

La foto de l'esquerra és l’ori ginal, mentre que a la de la dreta s’han fet set mo difi cacions.

A veure si les tro beu!

Solució al'ELIMINOGRAMA:

ELIMINOGRAMA

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres que hi ha, hi tro-bareu quinze verbs, cadascun de sis lletres que comencen amb la vocal A, i acaben en AR.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Abocar, abusar, acabar, acatar, actuar, adobar, adorar, afanar, afi lar, afi nar, afonar, agafar, agitar, ajudar i amenar.

A A R A F O N A R A B E

B F I C L O C D G M P J

U N H Q T T R R U Z R S

S V A R U X A A B H A C

A D I A E A C A N F L G

R J R B C M O G L I I M

N Q S A R E B I R O F P

T Z T C A R A T A R A A

A A U A B A V A N X B R

R C A D O R A R A R D G

F A J U D A R E F B F D

C E A R A F A G A R J L

AMENITATSLLEURE

sió 61ABRIL de 2005

Solució a les7 diferències:

Per eliminació, trobeu una paraula de sis lletres relacionada amb el primer dels deu mots que us donem. Després de la igualtat hi ha indicat el nombre de lletres comunes a la paraula incògnita.

FUTBOL

Page 43: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

62 sió ABRIL de 2005

❚ Serafi na Balasch

❚ Josep Bertran

Malgrat la sequera i el fred, els arbres fruiters han tornat a florir com cada any, encara que una mica més tard de l'habitual. La foto fou presa a primers de mes d'abril, quan les fl ors d'aquests cirerers estaven en el seu màxim esplendor. Són tres magnífi cs exem-plars que hi ha en el jardí d'un dels habitatges dels Xalets. En alguns països, els cirerers florits tenen unes connotacions poèti-ques, gairebé místiques. Aquí no arribem a tant, però no deixen d'impressionar per la seva bellesa.

LA FOTO

LA CALAISERA

Page 44: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

sió 63ABRIL de 2005

Josep BertranIMATGES D’AHIR i D ’AVUI

IMATGE D’AHIR: L’any 1948 el Director General de “Regiones Devastadas” va visitar Agramunt. Se’l va rebre amb tots els honors.Va arribar a la plaça del Pou i, acompanyat d’un nombrós seguici, es desplaçà a peu fins a l’Ajuntament. En la imatge d’aquestmes es veu com tota la concurrència passa per davant de la cruïlla Àngel Guimerà-Travessia de l’Aspi. D’un dels edificis de lacantonada únicament en queda en peu la singular façana que, poc després, va ser enderrocada per construir-hi l’actual edificide cal Mas. A l’altra s’aixecà cal Poch. Posteriorment s’han anat canviant molts altres immobles, com s’aprecia en la foto actual.

IMATGE D’AVUI: L’indret tal com està actualment.

Page 45: REVISTA SIÓ. Núm 494 - Any XLII - Abril 2005

L’ÚLT IMA

La nostra Escola Municipal de Música celebra aquests dies els actes commemoratius del 25è aniversari de la seva fundació.Prèviament, tingué lloc la Setmana Musical amb un seguit de concerts al propi centre i a Lo Pardal i a l’Espai Guinovart.El dia 10 se celebrà al Casal un primer concert, amb la participació de l’Orquestra de Cambra d’Agramunt i l’OrquestraAmalgama. En el decurs de l’acte es va homenatjar l’exalcalde, Josep Huguet; Josep Bertran, impulsor del centre durantla seva etapa com a regidor, i Joan Puig, primer president de l’Associació de Pares i Mares de l’Escola. El dissabte 16, vaser l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida la protagonista del concert, i els homenatjats van serels quatre primers professors que van participar en la fundació de l’Escola: Josep Pedrós, Manel Ginestà, Josep Martorelli Fernando Ros, els dos darrers ja desapareguts. L’endemà es va celebrar un dinar de germanor al poliesportiu ambl’assistència d’unes 160 persones.