REVISTA SIÓ. Núm 488 - Any XLI - Octubre 2004

sió 1OCTUBRE de 2004

2 sió OCTUBRE de 2004

❚ Josep BertranIMATGES D’ACTUALITAT

Els dies 2 i 3 d’octubre es va celebrar una nova edició de la festa de la “Sardana 02/10”,amb diverses activitats organitzades per les colles Estol i Espígol. A la plaça del Pou tinguélloc el concurs de Colles Sardanistes, amb la participació de la Cobla Riella. Al Casal es vafer un concurs de revesses amb la Jovenívola.

L’artista targarí Francesc Rufes va inaugurar, a l’Espai Guinovart, una exposicióde pintures sobre paisatges de l’Urgell i de la Segarra.

Unes 1.100 persones van assistir a l’acted’enterrament de l’industrial agramuntí RamonRoca Boncompte, que morí el dia 26 desetembre a causa d’una insuficiència cardíaca.Entre els assistents hi havia moltes autoritats,encapçalades pels consellers d’Agricultura id’Indústria, Antoni Siurana i Josep Reñé. RamonRoca Boncompte va ser enterrat a la masiade la Canosa, al Bosc del Siscar.

El dia 19 de setembre, es van celebrar aAgramunt les eleccions per renovar elscàrrecs de la Col·lectivitat número 5 dela Comunitat de Regants del CanalSegarra-Garrigues. Es van escollir vuitvocals entre onze candidats presentats.

La Fundació Guillem Viladot Lo Pardal va inaugurar, el dia 23 de setembre, una exposiciótitulada “Viladot inèdit”. El mateix dia es va fer una reunió del patronat al qual s’informàde la publicació del darrer volum de la poesia completa de Viladot, que sortirà aquestmateix mes. També s’editarà un llibre de bibliòfil amb textos de l’escriptor de Riellai amb obres del pintor Joan-Pere Viladecans.


Núm. 488Any XLIOctubre 2004

Imprimeix: Impremta-Òfset Barnola

Redacció i Administració:C/. Ensenyament, 17Apartat de Correus, 10Agramunt (Urgell)

Subscripció anual: 26,00 €Número solt: 2,35 €

Dipòsit Legal: L-138-1964

Per a subscripcions i anuncis:Ester Solé. Tel. 973 39 23 56

Premi Humbert Torres d'Òmnium Cultural 1988Premi "Tassis-Torrent" Dip. de Barcelona 1989

Torronaire d'Honor 2004

A C P C( )A s s o c i a c i óC a t a l a n ad e l a P r e m s aC o m a r c a l

Membre de l'AssociacióCatalana de laPremsa Comarcal

Redactors:Josep Bertran, Pasqual Castellà,Joan Pijuan, Antoni Ponsa, Joan Puig,Josep Rovira i Anna Santacreu.

Col·laboradors:Serafina Balasch, Ramon Bernaus,Ricard Bertran, Jaume Cots,Ramon Creus, Montse Guerrero,Deudat Pont, Paulí Riberai Rosa Maria Sera.

Responsable pàgina web:Ramon Bernaus Vila.

Edita: Col·lectiu de Redactors d'Agramunt

Amb la col·laboració del departament deCultura de la Generalitat, l'IEI de la Dipu-tació de Lleida i l'Ajuntament d'Agramunt

La redacció, manifesta la no obligació d'acceptar totes icadascuna de les col·laboracions rebudes.Per altra banda, la publicació dels articles signats, no signi-fica l'acceptació implícita del seu contingut per part de l'equipredactor.Es recorda que els treballs que enviïn els col·laboradors aSIÓ, han d'estar escrits a màquina, signats, amb l'adreça iel D.N.I.; si bé, es publicaran amb pseudònim, sempre queels autors ho vulguin. Es prega també, que no passin defoli i mig.Els escrits que arribin a SIÓ, perquè puguin sortir publicatsen el mes de la data de la revista, han d'ésser presentats ala redacció (Apartat 10) abans del dia 25 del mes anterior.

[email protected]

ESTIMATS LECTORS

Acabem de viure el que possiblement sigui l’acte o conjuntd’actes que més gent ha arreplegat mai a Agramunt. Desdels primers anys, la Fira del Torró ha estat l’esdevenimentque més visitants ha atret. En cada edició se supera en

nombre i, a hores d’ara, no podem ni imaginar-nos on pot ser elsostre si el ritme de creixement continua com fins ara.

La nostra fira s’ha anat fent a poc a poc. Fins ara mai no s’ha estiratmés el braç que la màniga i el resultat ha estat bo, podríem direxcel·lent. A hores d’ara la complexitat organitzadora i el seupressupost deuen començar a ser molt elevats, especialment si tenimen compte les limitacions pròpies d’un municipi com el nostre depoc més de cinc mil habitants i sense ser capital comarcal.

Això fa absolutament necessari ser molt curosos i imaginatius al’hora de tirar endavant el certamen, que és el màxim exponent derepresentació agramuntina de cara en fora. Una de les coses ques’hauria de tenir més clar és que la fira no és una festa. La fira és uncertamen essencialment comercial, encara que pot tenir un apartatfestiu. També caldria clarificar, d’una vegada per totes, quins sónels seus principals objectius; com aprofitar al màxim la presènciade tants milers de persones i el seu ressò mediàtic. Invertir tantsdiners perquè els torronaires comencin el Nadal abans d’hora i barsi restaurants omplin a vessar, està bé, però no n’hi ha prou.

Perquè la Fira ha esdevingut la principal imatge que donemd’Agramunt, sempre ha estat ben tractada pel conjunt delsagramuntins, tant a nivell polític com social. Cal que això continuïi es millori. La Fira ha de ser, és, de tots i els que tenen laresponsabilitat d’organitzar-la més directament així ho hand’entendre i, per tant, han de posar-hi els mitjans necessaris perfacilitar la col·laboració com més àmplia millor.

El llistó cada vegada és més alt i per arribar-hi la pinya ha de sermés gran, valenta, unida i forta.

Afectuosament,

Bernat Jofre

Agramunt, octubre de 2004

P. D. La nostra revista ha estat guardonada amb el títol de Torronaired’Honor, una distinció que arriba a tots qui hi col·laborem i que, perdescomptat, agraïm sincerament.


Núm. 488 - Any XLI - Octubre 2004 Els lectors escriuen- Hi serem a temps? ........................... 21- Escola de policia de Catalunya- Agramunt ......................................... 23- Voldríem seguir venint ..................... 25- I l'opinió del poble, què? .................. 25- CACAU 2004: L'aroma d'un cacau amarg ............................................... 27- Polígon industrial públic, on és el diàleg? .......................................... 29

SOM A RIELLAHistòries- Lo Pepelaloi ...................................... 31

CULTURAHistòria- El castell i terme de les Puelles .......... 34De llibres- Espiritualitat i misticisme ................. 37

COL·LABORACIONS LITERÀRIESCoses de la vida- El lloro dels nostres veïns i el gos dels nostres parents .................. 38El conte- Tercer grau ....................................... 39

ESPORTS- Club Futbol Agramunt ...................... 40- Bàsquet Agramunt Club ................... 43- Club Billar Agramunt ........................ 46- Club de Bitlles Sió d'Agramunt ......... 46- Club Tennis Agramunt ...................... 47

REGIDORIES MUNICIPALS- ...i els joves què? El CACAU del CAU ............................ 49- Coherència ....................................... 51

PARTITS POLÍTICS- Ribera del Sió: inversió, prosperitat i dinamització ................................... 53

GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS- Grup municipal del Partit Popular de Catalunya ..................................... 55- La veu del grup CiU a Agramunt ....... 57

L’AJUNTAMENT INFORMA ................. 58

ALMANAC ........................................... 60

LLEURE- Amenitats ......................................... 61

LA FOTO ............................................ 62

LA CALAISERA .................................. 62

sumariPORTADA:Durant quatre dies, Agramunt ha viscut unamultitudinària Fira del Torró i la Xocolata a laPedra. El certamen dóna moltes imatgesrepresentatives, però hem escollit la de lacuita del torró amb l'atenta i encuriosidamirada dels infants.

(Josep Bertran)

ESTIMATS LECTORS ......................... 3

ACTUALITATFets del mes- Fira del Torró 04 ............................... 5- SIÓ, Torronaire d'Honor ................... 9- Carta d'agraïment del director de la Fira ........................................... 10- Eleccions Canal Segarra-Garrigues .. 11- Transiscar ......................................... 11

ENTITATSAgrupament escolta- Què es cou al CAU? .......................... 13Escola Municipal de Música- Un nou curs en marxa ...................... 15

OPINIÓEl celobert- Una oportunitat històrica .................. 17

Gent, fets, coses...- Impunitat sobre rodes? .................... 19

L’acudit d’en Creus ............................. 19

Els menestrals torronairesagramuntins van elegir la nostrarevista com a Torronaire d'Honor2004, en motiu del 40 aniversari.

9

Durant la Fira es van repartir més de8.000 racions de tasts.

5

▼

▼


FETS DEL MES❚ Josep Bertran

ACTUALITATJO

SE

P B

ER

TRA

N

▼

Fira del Torró 04

E l secretari del Govern de la Generalitat, ErnestMaragall, va inaugurar la setzena edició de la Firadel Torró i de la Xocolata a la Pedra, en un acte

que es va celebrar a les 6 de la tarda del dissabte dia 9,primer dia de la Fira que, excepcionalment, va durar 4dies. A més de Maragall, van intervenir l’alcalde, RamonMuixí, i el director del certamen, Àngel Jubete.

Precedint l’acte oficial, un grupd’animació va pronunciar el

pregó festiu de la fira.JOS

EP

BE

RTR

AN


FETS DEL MESACTUALITAT

▼

E l dimarts anterior, representants municipalsdels torronaires i de la Unió de Botiguers va

presentar la Fira als mitjans de comunicació.

Com que aquest no és un any electoral els polítics no vanvisitar gaire la fira. Els parlamentaris de CiU, encapçalats

per l’ex-conseller d’Agricultura, Josep Grau, ho van fer el dilluns,dia 11.

L ’acte de cloenda el va presidir el Secretari General deDesenvolupament Rural, Jordi Wiliams, que va brindar per

l’èxit de la fira.

E l Secretari General del Departament d’Agricultura, JosepPau, va inaugurar la primera Jornada Tècnica que es va

celebrar el dia 11 a la carpa del tast. En aquest mateix indretes van presentar, entre altres activitats, els nous producteselaborats a base de torró com els de la Pastisseria Ramon iTorrons Vicens.

Una de les novetats d’aquest any va ser l’emissió enobert de Teletorró. Durant tots els dies del certa-

men es va emetre, en directe i en diferit, molts delsactes i activitats des dels estudis del pavelló firal.JO

SE

P B

ER

TRA

N

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN



▼

Com cada any la fira és objecte de força atenció per partdels mitjans de comunicació, que hi dediquen molt espai.

Aquest any, fins i tot es va emetre en directe uns minuts pelcircuit català de TVE.

El carrobús es va atipar de passejar visitantsper la plaça Fondandana. El recorregut

pensat inicialment es va haver de reduir, per lagentada que circulava pel recinte

Un dels indrets més visitats de la fira és el de la cuita i de ladegustació, on es van servir prop de set mil racions. Com

no podia ser d’altra manera, el públic més entusiasta eren elsmés menuts, com els del col·legi de Mollerussa que el dillunsvan visitar la Fira.

Una de les activitats que va tenir molta concurrència va serla dels tastos guiats de vi, cava i oli, a més de les

presentacions del Cremont a base de licor de torró i champagneque va presentar la delegació de Créon que va exhaurir totesles existències dels productes que van portar. No van ser sols, jaque moltes parades els va passar el mateix, donat que la de-manda va superar totes les expectatives.

Paral·lelament a la Fira del Torró es va fer la de la diversitat,situada a la avinguda d’Agustí Ros. Hi van participar una

bona colla d'entitats dedicades al Tercer Món; immigrants i ONG.Un escenari acollí diverses actuacions i una petita “haima” duesexposicions.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN



▼

A quest tractor de principis del seglepassat formava part de l’exposició de

màquines antigues, oficis artesanals ibrocanters que es van instal·lar a la plaça delPou.

E l joc del "catxo" malda per sobreviure en unafira multitudinària però que no coneix aquest

antic sistema de venta dels nostres torronaires.

Una altra de les activitats paral·leles que enguany van sermolt nombroses, per tots els gustos i totes les edats,

inclosos els concerts de la FiraNit en una carpa al pati de l’Escolade Música.

Una exposició d’eines i oficis en miniatura deMiquel Olivar situada en un local de l’avinguda

de Catalunya.

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN

JOS

EP

BE

RTR

AN



amb regularitat, encara que això darrersí que sembla més factible. Però el quesí que ens podem comprometre és aparlar, millor dit, a escriure dels nostrestorrons. SIÓ sempre ho fa fet i no hi hacap dubte que ho continuarà fent,perquè el torró és un dels elementsmés representatius de la nostra Vila isi una cosa distingeix la revista és lainequívoca voluntat de servei aAgramunt.

SIÓ sempre ha escrit sobre el nostretorró però és amb l’edició del col·lec-cionable, Agramunt una dolça tradició:els torrons i la xocolata que es fa elmàxim esforç. Per primera, i fins ara úni-ca vegada, s’escriu la història d’aquestsdos productes tan representatius de lanostra Vila. Va ser un esforç de la revis-ta encapçalat pels nostres companys,Ramon Bernaus i Jaume Cots.

El llibre ja fa temps que està exhaurit

i seria molt interessant que es reedités,després de posar-lo al dia. Seria unesforç que, segurament, ara no caldriaque SIÓ fes en solitari donat que el torrócompta amb una organització,reconeguda a nivell europeu, amb unaestructura i uns recursos econòmicsque fa uns anys no hi havia.

Com tots els agramuntins sabem, elnostre torró no és un producte qual-sevol ja que, històricament, ha estatl’element que ens ha representat arreude Catalunya. En el nostre país, torróés gairebé sinònim d’Agramunt. Elsnostres torronaires eren els nostresambaixadors per pobles i ciutats; pelpla i la muntanya. La seva arribada eraesperada per petits i grans i la sevapresència era un element protagonistaen fires i aplecs. Ells portaven unproducte dolç pel paladar i per l’esperit.Un producte les excel·lències del qual

La redacció va agrair la distinció amb aquesta intervenció:

En primer lloc cal, en nom de totsels que fem SIÓ, dels que ara ens

ocupem de la revista i també de totsels que hi han col·laborat al llarg delsseus 40 anys d’existència, donar lesgràcies al col·lectiu de torronaires perhaver concedit a la nostra revista el títolde Torronaire d’Honor corresponent al’any 2004.

Enguany, a diferència dels anteriors,la distinció està molt repartida. Perquèla Revista Sió no s’ha identificat mai enuna sola persona. Darrera la publicacióhi ha hagut sempre un equip que la ges-tiona directament i també moltscol·laboradors a títol personal o enrepresentació d’entitats. En nom de totsells, repeteixo, l’agraïment per aquestadistinció.

Com que som tants, no ens podemcomprometre en nom de tots a elabo-rar tauletes, ni fins hi tot a menjar-ne

SIÓ,Torronaired’Honor

E l cinquè títol de Torronaire d’Honor,distinció que concedeixen els me-

nestrals torronaires agramuntins, es vaconcedir a la nostra revista amb motiudel 40 aniversari que celebrem enguany.Com en altres ocasions, l’acte de lliura-ment tingué lloc en el decurs del Soparde l’Expositor que s’organitza amb motiude la Fira del Torró i al qual van assistirun centenar de persones.

L’acte el van presidir el vicepresidentde la Diputació de Lleida, Toni Bosch il’alcalde d’Agramunt, Ramon Muixí, amés dels tres actuals menestrals torro-naires. Ells es van encarregar de col·locara un dels membres de la redacció, Anna

Santacreu, la tradicional gorra musca itambé es va rebre una escultura repre-sentativa de la distinció.

A més de l’Anna Santacreu, van assistir

a l’acte els redactors Josep Bertran,Pasqual Castellà, Joan Puig i Josep Roviraaixí com els col·laboradors RamonBernaus i Jaume Cots.

Els redactors de SIÓ, P. Castellà, J. Rovira, A. Santacreu, J. Bertran i J. Puig van recollir el guardó.

FOTO

-ES

TUD

I CA

BA

LLE

R

▼


han estat lloades pels poetes i els seusorígens inspiradors de llegendes.

Ara, en el segle XXI, quan tantes itantes coses han canviat, quan res nosembla igual que abans, el nostre torrócontinua immutable. Els seus nuvolososorígens, la seva llarga història, conti-nuen sent el seu valor més preuat. Sónla base que ha de servir per continuarprojectant-lo arreu perquè, ara més quemai, la tradició és un valor reconegut imolt apreciat.

G ràcies a tots, Agramunt s’homereix.

Dolça fira, potser més dolça que mai,si hem de fer cas a les xifres: 65.000visitants i 8.500 degustacions servides,a més d’un volum de vendes d’un 60%superior a l’any passat. Queda clar quela XVI edició de la Fira del Torró i laXocolata a la Pedra que hem celebrat del9 al 12 d’octubre ha estat tot un èxit iun gran honor per Agramunt, que l’haacollit.

Doblar els dies de la fira volia dirnecessàriament dotar-la de més con-tingut, però sobretot de més qualitat.Aquesta és l’aposta decidida quemantindrem de cara a properes edicions,en què hem de donar al certamen l’em-branzida necessària per convertir-se encita de referència del sector del dolç i laconfiteria però també de l’alimentacióartesanal de qualitat. La tradició delstorronaires d’Agramunt, que ha passatde generació en generació per les millorsmans dels mestres artesans, fins a obtenirun producte amb reconeixementeuropeu, és un exemple de com ha deser la nostra fira en el futur. La Fira delTorró i la Xocolata a la Pedra ha de con-vertir Agramunt en la capital lleidatanade l’alimentació artesanal de qualitat ensinergia amb Lleida, capital de l’agro-indústria de Ponent.

Però no ens volem quedar només aquí,

sinó que a través del DARP farem arri-bar la nostra invitació a la regió italianade la Llombardia i a l’Aquitània francesaperquè participin a la nostra fira id’aquesta manera convertir-nos en unamostra internacional. És una propostaagosarada que creu en el concepte del’Euroregió i també un repte que estemconvençuts que podrem assolir desprésde rebre el reconeixement de la Diputació,

que ens ha catalogat com la tercera mésimportant del territori de Ponent enl’àmbit agroalimentari, després de les quefins ara han estat els grans certàmensde referència: Sant Miquel i Sant Josep.Vull agrair també a aquesta institucióaquest impuls tan necessari i la sevacol·laboració en matèria de difusió.

La Fira, però, sobretot ha estat possibleper la gent. Tant pels milers de visitantsque cada any ens fan confiança, com pelsnous que han vingut a Agramunt perprimera vegada, però també pelscentenars de persones que han cregut enella i hi han presentat les seves empresesi productes. A tots ells els animo a repe-tir en properes edicions i els asseguroque des de l’organització no s’estalviaranesforços per continuar aquesta dinàmicade creixement imparable del certamen.A ells també, als de l’organització, quehan treballat en inesgotables jornades,des del primer a l’últim, els felicito i elsagraeixo molt sincerament el gran esforçesmerçat, cadascú des del seu àmbit. Ials agramuntins vull agrair-los la paciènciaper les possibles molèsties que totesdeveniment d’aquestes característiquespot arribar a ocasionar en algun moment.

Gràcies a tots. Agramunt s’ho mereix.

Àngel Jubete i ComengeDirector de la Fira del Torró i laXocolata a la Pedra d’Agramunt


Això els agramuntins ho hauríem detenir clar. I més que ningú els torro-naires, els més interessats per donara conèixer aquests valors a travésd’una política de promoció en què ellshaurien de ser els capdavanters imàxims inspiradors. Què més voldrienaltres sectors comercials i industrialsde la vila, que tenir al darrera tot unpoble que col·labora en la promociódels seus productes.

Al voltant del torró es va crear

aquesta fira avui tan celebrada. Uncertamen que va néixer malgrat totsels impediments i gràcies a la tossu-deria de l’associació Foment Pro-Mercats, avui Unió de Botiguers. Coma mitjà de comunicació hem estattestimonis de primera fila del creixe-ment del certamen que, des de bonprincipi, va ser molt ben acceptat i queesperem que ho continuï sent per moltsanys. I que tots ho puguem veure.

Gràcies per tot, en nom de tots.

Carta d'agraïment del director de la Fira

▼

JOS

EP

BE

RTR

AN



A Agramunt, dinou de setembre dedos mil quatre. Essent les nou

hores i prèvia convocatòria es reuneix alSaló de Sessions de la Casa Consistorial,el Sr. Ramon Muixí i Calderó, Alcalde del’Ajuntament d’Agramunt i la Sra. SaraMiñarro i Gómez, secretària de l’Ajun-tament d’Agramunt, a l’objecte de cele-brar les eleccions per a la renovació decàrrecs de la Col·lectivitat núm. 5 dela Comunitat General de Regants del Ca-nal Segarra-Garrigues. Dins d’aquestacol·lectivitat s’han d’elegir 8 vocals.

Prèvia convocatòria mitjançant edictesals taulells d’anuncis de la Corporació idels nuclis agregats i en Butlletí Oficialde la Província, se celebra una assembleaamb l’Ordre del dia previst, que constadels punts següents:

1.- PRESENTACIÓ DE CANDIDATS

Exposa que poden ser candidats avocals els propietaris de finques dins dela col·lectivitat núm. 5.

Es presenten com a candidats elspropietaris següents:

• Ramon Muixí Calderó- Alcalde del’Ajuntament d’Agramunt

• Miquel Valls Marquilles• Damià Vicens Balagueró• Reinaldo P. Benet De Capara

Seguette• Agrícola Casanosa 2000 SL• Josep Albareda Salvadó• Josep M. Codina Ginestà• Joan Ribes Freixes• Matín Falcon Lluelles• Josep M. Penella Fitó• Ramon M. Gené Bosch

2.- ELECCIÓ DELS VOCALSTot seguit, l’alcalde anuncia que es

procedirà a l’elecció dels vocals i sol·licitaque per secretaria s’informi de lamecànica de votació a seguir.

Per secretaria s’informa de la mecànicaa seguir en les votacions.

Es procedeix seguidament a l’elecció.

Aquesta s'efectua mitjançant papereta se-creta introduïda en una urna.

CANDITATS VOTS

- Damià Vicens Balagueró ........ 181- Josep M. Codina Ginestà ....... 167- Josep M. Penella Fitó ........... 167- Josep Albareda Salvadó ........ 166- Miquel Valls Marquilles ......... 161- Joan Ribes Freixes ............... 157- Ramon M. Gené Bosch ......... 151- Ramon Muixí Calderó ........... 134- Agrícola Casanosa 2000 SL ... 77- Reinaldo P. Benet De Capara Seguette .............. 52- Martín Falcon Lluelles ........... 30

Queden com a vocals els candidatssegüents:

Damià Vicens Balagueró, Josep M.Codina Ginestà, Josep M. Penella Fitó,Josep Albareda Salvadó, Miquel VallsMarquilles, Joan Ribes Freixes, RamonM. Gené Bosch, Ramon Muixí Calderó (al-calde de l’Ajuntament d’Agramunt).

Eleccions Canal Segarra-Garrigues 2004ACTA DELS COMICIS

El passat dimarts 12 d’octubre, secelebrà la XI BTT del Torró, la Tran-

siscar 2004, aconseguint un èxit senseprecedents, superant amb escreix el rècordde l’edició passada. Un total de 444 ci-clistes participaren enguany a la pedalada.Es tracta d’una volta no competitiva icompta amb tres circuits marcats, adequatsals diferents nivells de participació. Totsels participants reberen esmorzar calent al’arribada i una samarreta de record.

S’aconsegueix així un dels objectiusprincipals, que era consolidar la Tran-siscar i convertir-la en una festa de la bi-cicleta apta per a gaudir-ne tothom.

Transiscar

CLU

B C

ICLI

STA


AGRUPAMENT ESCOLTAENTITATS

Què es cou al CAU?❚ Agrupament Escolta d’Agramunt

Tal com us anunciàvema la revista del mespassat, els dies 18 i

19 de setembre vam celebrarel Cacau. La festa va començarel dissabte a mitja tarda ambla presentació oficial. Elpasseig oferia la seva millorimatge amb una trentena detendes d’acampada. Mentreels més petits anaven gaudintdels tallers que l’agrupamenthavia organitzat per a l’ocasió,els més grans van agafar lesbicicletes en una emocionanttravessa nocturna fins aBellver. En arribar de nou a

Agramunt, com és habitual, elRah-mon Roma ens estavaesperant amb el seu magníficrepertori de festa. Dues horesde música ambiental per alsmés grans van cloure les ac-tivitats del dissabte. L’endemàal matí, una bona xocolatadaamb coca, preparada per laCarme Cercós i la Teresa Bala-gueró, va donar-nos forces pera les cucanyes que es van feral mateix pati del Cau.

Hem volgut oferir el millorde l’agrupament a la nostravila i crec que hem assolit elsobjectius que ens havíem

proposat: hem mostrat comconvivim, com treballem i compensem els escoltes.

Activitats per alnou curs

Ara sí que ens posem de pleal nou curs 2004-2005 ambun bon calaix d’activitatspreparades. I tots els que soude l’Agrupament us diem: Quetinguem un molt bon curs!

El mes d’octubre ens mostrala cara més entranyable de latardor. Les tardes encara sónrelativament llargues i el soles pon daurant les fulles delsarbres que a poc a poc vancaient. Us proposem, doncs,fer una caminada pel nostrePasseig, des del Pont de Fer-ro fins més enllà del Cau.Sovint descobrim la bellesaen les situacions més quoti-dianes. ■Els més petits van gaudir dels tallers que s'havien organitzat.

Els més grans efectuaren una travessa nocturna fins a Bellver.

CA

U

CA

U


ENTITATS ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

Un nou curs en marxa

Un nou curs ja està enmarxa i, aquest cop,amb l’emoció que

dóna la perspectiva d’entraraviat al nostre 25è aniversari,fet que ens motiva i ens dónamoltes ganes de fer i gaudirde la música.

Les classes, com ja és habi-tual, van començar el dia 15de setembre pels alumnes ambensenyaments reglats, i l'1d’octubre pels adults i alumnesde l’aula tradicional.

Audicions escolarsEl dia 24 de setembre, els

professors de l’EMMA vanoferir a les escoles “MaciàCompanys” i “Mare de Déu delSocors” unes audicions mu-sicals adreçades als alumnes deP5, primer i segon curs. Enaquestes audicions també vanparticipar alumnes d’ambdós

centres, interpretant cançonsamb els seus companys com apúblic atent.

Presentaciódel curs 04/05

El proper dia 22 d’octubre,es realitzarà la presentació delpresent curs amb la partici-pació del compositor i peda-gog Sr. Josep Prenafeta iGavaldà, el qual ens oferiràuna conferència sota el títol “Elmón de la composició”, la qualanirà il·lustrada amb exemplessonors a càrrec de la cobla“Quatre Vents”. L’acte tindràlloc a la sala del FomentParroquial, a les 21h. Hi esteutots convidats.

Josep Prenafeta i Gavaldà,conegut i reconegut en el mónsardanista per la quantitat iqualitat de les seves obres pera cobla, també ha estat el

“mestre” de molts músics qued’una manera o d’altra es de-diquen a la música, donat que

va desenvolupar la seva tascapedagògica al Conservatori deLleida durant molts anys.

Concert a l’EMMAEl dia 29 d’octubre, a les 9

del vespre, els alumnes del’escola, oferiran al públic elprimer concert del curs.Durant aquest concert, espodran escoltar tant les obresdels grans compositors clàssicscom cançons populars. ■

Tres imatges de les audicions musicals celebrades als col·legis "Macià Companys"i "Mare de Déu del Socors". Com es pot apreciar, els alumnes van estar molt atentsseguint les diferents interpretacions.

EM

MA

EM

MA

EM

MA


OPINIÓ EL CELOBERT

Una oportunitat històrica❚ Joan Puig

Amb el projecte de remodelacióde les comarques, el consellerCarretero ha destapat la capsa

de Pandora o, si es vol dir d’una altramanera, la caixa dels trons. Està bé servalent i afrontar els temes per peluts quesiguin, encara que ja m’agradarà veurequina serà la solució final d’un assumptetan inflamable i delicat com aquest.Sembla que el conseller de la Generalitatestà fent un estudi on es contemplafavorablement l’ampliació de lescomarques catalanes. És més, fins i totja s’ha anunciat (el sistema de globussonda polític funciona la mar de bé!) queel Moianès, el Lluçanès, la Vall de Ribes,la Vall de Camprodon, el Delta de l’Ebre,el Segre Mitjà i la Baixa Segarra podenser les set noves comarques a crear,cosa que ampliaria substancialment les41 ja existents.

És prou sabut que la divisió comar-cal és una eina administrativa que in-tenta reflectir la realitat geogràfica,encara que, en alguns casos hi hagiclarament altres elements històrics,geogràfics, demogràfics o de voluntatdels administrats que s’oposen a ladivisió. Aquest és el cas de la Ribera delSió que, tot i servar una unitat històricai geogràfica inqüestionable, fouesquarterada entre tres comarques. Peraltra part, ja fa temps que es demostràque la divisió comarcal no és perfecta niintocable, en poder ser modificada quanes cregui oportú, tal i com es féu amb elPla de l’Estany o el Pla d’Urgell.

Des d’un punt de vista d’adscripciópurament nominal, als ciutadans decarrer tant ens fa pertànyer a una co-marca o a una altra, perquè se suposaque l’administració i el govern han devetllar amb equitat pel bé comú. Tots hemd’estar igualment ben tractats. Dit d’unaaltra manera, a mi tant més que emdiguin que sóc de la Ribera del Sió, del’Urgell, de la Segarra o de la Noguera,

perquè el nom no fa la cosa (o no hauriade fer-la). Com és doncs que ara sor-geixen veus per totes bandes demanantformar una comarca pròpia o ser la ca-pital de la que es crea? Per què Ponts iArtesa es disputen la candidatura de lanova comarca del Mig Segre? Per què hi

ha molts poblets petits que rei-vindiquen la seva can-

didatura?

D o n c sperquè la Generalitat

fins ara no ha actuat igual pera tots els ciutadans. Així de clar.Hi ha hagut els que viuen en

els caps de comarca que hanrebut més serveis i estan millor

atesos que la resta. I això es pot dir de lamateixa manera que demanem al governcentral que faci pública la balança fiscalde les autonomies. Per què no es publi-ca, doncs, la balança fiscal comarcal? Perquè la majoria dels serveis de la comarcahan d’anar a parar sempre a la capital,mentre els pobles petits o mitjans s’hande buscar la vida? Per què la capital té laseu del Servei Comarcal, la Biblioteca Co-marcal, l’Arxiu Comarcal, els Mossosd’Esquadra, etc., etc. i tots els que no hivivim ens ho hem d’ensumar de lluny?No es podria fer un xic la política de re-partir el pastís entre tots? Encara hemde dir quien parte y reparte se queda conla mejor parte? O potser haurem de pre-cisar que qui reparteix s’ho queda tot?

En aquest sentit, la política duta a termeper la Generalitat i els diferents governsde Pujol han estat nefastos. És clar quees va dir que començaven a repartir pelsmés grans i que després tocaria el tornals altres. Però al cap de vint-i-cinc anysel “després” sembla que no arriba. I crecque això s’ha de denunciar.

Per això mateix no és d’estranyar queara moltes viles, pobles i poblets que ens

vam quedar sense capitalitat enla primera repartició comarcal,vulguem tenir una comarcapròpia i ostentar-ne lacapitalitat. Qui no vol entrar ala menjadora? Si ser cap de co-marca, com s’ha fet fins ara, vol

dir rebre més diners en inversionsi serveis (que en definitiva creen llocs

de treball), tots volem ser caps de co-marca.

Quan fa uns dies es va dir que donarienpas a noves comarques, hom tenia la vivaesperança que Agramunt hauria pre-sentat la seva candidatura i l’hauriadefensada, amb arguments sòlids iconvincents, a capa i espasa. La decepcióva venir quan, en saber quines eren lesnoves candidates, la Ribera del Sió noapareixia per enlloc. Ni se l’esmentava.Fins i tot l’Informe Roca, que es presentàfa poc a la Universitat de Lleida, contem-plava la comarca del Sió com una realitatterritorial. Com pot ser que ara ni se’nparli? Agramunt, al llarg dels segles, haperdut moltes batalles històriques quel’han minvat considerablement. Nos’entén, doncs, que es torni a escapar unaoportunitat com aquesta. Els nostrespolítics de la casa gran ho haurien de tenirben clar i haurien de pugnar per acon-seguir-ho. D’aquesta manera no noméss’obtindria justament el que la nostra vilai els pobles de la Ribera del Sió es me-reixen, sinó que també es desfaria ungreuge històric que fa temps que s’arros-sega i ens limita. ■


Impunitat sobre rodes?❚ A. Ponsa

OPINIÓ GENT, FETS, COSES...

L’ACUDIT D’EN CREUS

– Amb algunes ací baix quedaria millor!, ja t'ho he dit una altra vegada!!– A mi no m'agrada, caram!! Sempre em renyes!!!– Sí, però la que regnes ets tu!

A vegades hi ha notícies que etrevelen detalls que van moltmés enllà del que sembla el seu

contingut intrínsec. Que durant unperíode relativament curt de temps esdetectin dos ral·lis il·legals a les carreterescatalanes, sense que tinguin res a veurel'un amb l'altre, diuen, circulant moltscops a velocitats de llampec, resulta unfet inversemblant mancat de capexplicació raonable. Malgrat tot, però, sicom s'ha dit, els seus participants tenenel privilegi (o la dissort) de pertànyer algrup mundial dels qui posseeixen lesfortunes més exorbitants, pot entendre'sper on van els trets de l'excentricitat.

que no tenen res a veure amb la sevajuguesca. Aquesta combinació d'èxtasi-finiment etern sembla ser que, per a ells,ha de ser la llumeta de l'estímul que elsalliberi de la presó de l'avorriment en quèse senten sotmesos.

Com tota persona amb massa pasta,aquests individus són propensos a altresactituds que sovint freguen, sinó lail·legalitat, sí el sentit de la incivilitat méselemental. Unes imatges servides per latelevisió ho confirmen a bastament.Segons elles, corresponents al darrerral·li que va passar per les autopistes ca-talanes, aquests pobres rics ho feien lluintuna actitud de superser que surava perdamunt de tot i de tots, sense que res niningú no els pogués impedir el seu pro-

pòsit d'anar de Londres a Tarragona enmenys de vint-i-quatre hores, com si lesmultes i els expedients als quals s'expo-saven per l'incompliment dels requisitsfossin fets insignificants davant el grapatde bitllets de banc que podien exhibir enun moment determinat.

Per acabar-ho d'adobar, es veu que alseu entorn no hi manca mai l'habitualrepertori de festes: disbauxa i mam, cosaque contribueix a fer pujar el nivell d'ir-responsabilitat fins a extrems perillosos.

És cert que cada país té dret a triar lamanera d'actuar per resoldre els seusassumptes, però s'hauria de barrar el pasa aquestes persones. Ja en tenim prou deconductors eixelebrats al nostre país. Nocal que en vingui de fronteres enllà. ■Ja en tenim prou de

conductors eixelebratsal nostre país. No calque en vingui defronteres enllà.

Es veu que aquesta mena de desafia-ment a la vida s'organitza i té punt departida a Anglaterra i s'endinsa per al-gunes autopistes europees sense previavís, és a dir, que els agents encarregatsde vetllar per l'ordre del trànsit es trobenels desaprensius conductors a sobre persorpresa i, per tant, sense haver pogutelaborar el seu pla d'actuació prèviament,tot i que les vies de circulació de cadapaís estan suficientment senyalitzadesperquè tothom sàpiga en tot moment sis'excedeix a allò que marca la llei,sobretot pel que fa referència a velocitats.

Però, és clar, qui compra un cotxe detants milers d'euros no ho fa per bé i peralt, sinó per la imperiosa necessitat decombatre el tedi que el rosega tot buscantla descàrrega suficient d'adrenalinacorrent a velocitats extremes perentremig de l'agitació viària, sense deixarde ser conscients, a la vegada, del risc dequedar esclafat o mutilat per sempremés, i el d'atropellar uns quants innocents


Hi serem a temps?❚ Una agramuntina

OPINIÓ ELS LECTORS ESCRIUEN

E l primer escrit que em vaigdisposar a fer, vaig tenir moltclar com s’havia de batejar, do-

nada la difícil situació del moment i lapoca confiança que dipositava amb elsnostres mandataris locals i altres canvisque les circumstàncies del momentauguraven.

No fa massa dies, un bon amic ensparlava en un sopar de colla, de l’escritde l’agramuntina, evidentment senseconèixer que de mi es tractava, i va co-mentar que no sabia si era apropiat coma encapçalament de cada mes i per a totsels temes que exposava. Personalmentconsidero que fins al moment ha estatutilitzat en propietat, però no sé si a par-tir d’ara serà prou precís perquè ja sónuns quants els temes en què segur queno hi serem a temps!

És ben palpable per a tots, que les co-ses a la casa gran van de mal en pitjor,que les desavinences de l’equip de govern,encara que amagades, creen conflicteshabitualment al bipartit, i que el tracteamb l’oposició és insuportable tot i haveranunciat la intenció de diàleg i d’entesaals quatre vents. Coneixent les per-sones, cosa molt fàcil en els pobles petits,podem tenir per segur que els cincregidors no menteixen pas en sentir-sedesinformats, marginats i fins i tot enocasions ridiculitzats per l’equip degovern en algun Ple. De fet, em constaque la manca de diàleg i d’informació noés una exclusiva cap a l’oposició, sinó queafecta d’altres col·lectius, entitats i fins i

tot sectors de participació del propiajuntament en les seves diverses co-missions.

No es tracta de predicar intencionspensant que la gent som “uns babaus“ iens ho creiem tot fent-nos un copet al’espatlla. Tampoc es tracta d’anar fentel posat de bones persones, sinó de-mostrar que se n’és. Ocupar un càrrecno és sols anar a firmar o manar pertelèfon i continuar amb la professió ha-bitual com si res no hagués passat, s’hiha de ser a les verdes i a les madures. Nocal omplir-se constantment la boca delbé que ho fem ara i el malament que esfeia abans. No cal excusar-se amb queno hi ha diners, quan l’actual pressupostno és pas inferior al d’anys anteriors.Tampoc no cal anar canviant a tort i adret tot el que estava fet o començat iquan hi ha queixes dir que estavaprogramat per l’altre govern. Ni voler fercanvis espectaculars a la Fira, encara quesigui en perjudici de la mateixa i delsestandistes.

Pel que es veu el criteri i la coherènciadels ciutadans està molt per damunt delque l’equip de govern pensa dels ciuta-dans i la veritat és que el descontentde molts ja no s’amaga en el silenci comfins ara. Ja és hora que es parli lliurementi manifesti el desacord amb actuacionsnefastes com la rotonda de l’Av. Cata-lunya, com l’haver privat de la sub-venció al carrer Molí Vell, com lesdespeses d’enjardinaments per totarreu, com la inacabada obra dels safa-

reigs, com la inexistent reforma delsdipòsits... i un llarg etc. que acabaria ambel tema més “tufenc”, el Polígon que haacabat amb un contenciós, de la qual cosael que més ens ha de preocupar és el fetque ens hem quedat sense futur indus-trial per falta de diàleg, de gestió i dededicació.

Període d'estancamentBé, no continuaré enumerant actua-

cions desencertades, però sí vull fer unapetita matisació quant al fet queAgramunt està clarament en un períoded’estancament. Sembla ser que s’hanacabat les obres de gran envergadura quefeien de la nostra vila, una vila ambiciosai a l’alçada de gairebé una capital de co-marca quant a infrastructures i serveis.Per cert, és ben curiós que el nou governde la Generalitat (dels colors del bipartit)anunciés la concessió de noves comarquesper a tots els que ho havien sol·licitat i laRibera del Sió no aparegui per enlloc!Es veu que en sortir a la premsa elcomunicat vàrem córrer a sol·licitar-ho.

Per acabar i acomiadar-me fins el mesque ve, només vull fer-vos una petitareflexió. Podria ser que el fet de plantartantes flors fos per contrarestar la pu-dor de purins que últimament envaeixenles nostres llars si gosem a obrir lesfinestres per a ventilar? No cal, però,buscar cap culpable perquè com diu elrefranyer “De tot en té la culpa elmanxaire” (Ref. 4775). ■


Escola de Policia de Catalunya - Agramunt❚ Pere Mora i Giribet


"Si voleu valents de menaanau ab los catalans,sobretot los de l'esquadra,sobretot los xichs de Vall".

(Mn. Cinto Verdaguer)

A l'estiu era de vacancesa Vilafortuny i, desd'allí, vaig anar a

Salou a saludar el meu amic. Enarribar a la plaça d'Europa vaigveure tres noietes rosses(semblaven angleses) les qualstenien un plànol turístic a lesmans i hi assenyalaven unsdeterminats indrets; tot d'una,diligent, un jove i eixerit policialocal amb un impecable unifor-me s'hi atansà i els digué: "– CanI help gou?" (les puc ajudar)."– Yes, thank you very much!"(Sí, moltes gràcies), ellesdigueren; (ell havia estudiatanglès a Dublín) i amb amabilitatels indicava el que li pregun-taven, i com que tots eren moltjoves allà no faltava ni el bonhumor ni les rialles; jo, queportava crosses degut a unaccident, esperava al seu darre-ra i tan bon punt van acabar laconversa, vaig dir al meu amic:"– I a mi em pots ajudar, Eloi?",ell es va girar i ens vam saludarefusivament.

* * *L'estudi de la llengua anglesa

m'ha comportat la satisfacció,entre d'altres, que un "carrossa"com jo, hagi connectat ambnoves amistats i també amb laCristina, l'Anna, l'Enric, elGerard, el Marcel i l'Eloi, unsjoves de divuit anys dels qualsm'honra de poder dir que, ara,són també els meus amics.

Al març del passat hivern, en

una telefonada, el Marcel emdeia: "Hauries d'acompanyarl'Eloi a l'Escola de Policia deCatalunya a Mollet del Vallès,perquè hi té un examen psico-tècnic que, de passar-lo, elfacultarà per fer unes oposicionsde policia local; els seus paressón de vacances i ell creu quetu series l'indicat per acom-panyar-lo" ...i, efectivament, ales set del matí sortíem d'Agra-munt cap a Mollet.

En arribar-hi, en una comis-saria dels Mossos d'Esquadraens van indicar on era l'Escola iben aviat ens vam veure im-mersos en l'especial ambient del'acadèmia; tot seguit, el meuamic es va trobar enmig d'unavuitantena de joves que aspi-raven a poder cobrir vint placesde policia local a Salou.

Mentre ells feien el primerexamen, em va quedar tempssuficient per recórrer les mo-dernes instal·lacions de l'Escola:Diversos edificis, aules i patis ondes de 1985 es formen elsfuturs mossos d'esquadra ipolicies locals de Catalunya.Impressiona viure i veurel'aspiració de més de mil cinc-centes persones (homes i dones)fent les pràctiques dels mésvariats exercicis que comportal'estudi d'aquesta milícia. Allí hiha pistes d'atletisme, d'ins-trucció, de tir, pavelló esportiu,circuit per pràctiques de cotxespatrulla, pati de banderes onformen els aspirants, el "bou-levard" ...aquest últim és unapetita ciutat subterrània on hiha bars, botigues, bancs,oficines, discoteques... i s'hi si-mulen atracaments, tirotejos,accidents... A la sortida d'aquestnucli urbà vam tenir l'agradable

sorpresa de trobar-hi dosaspirants de la policia locald'Agramunt que, tal com an-teriorment ja van fer els altres,hi rebien formació policial; elsvam saludar i els vam trametreel nostre cordial encoratjamenti l'enhorabona. Són singulars elsaires de disciplina, jerarquia,ordre, veus de comandamentque s'hi respiren i també lessalutacions militars que hi repla persona que visita l'escola.

En acabar les més de dueshores d'exàmens del matí, vamdinar al menjador de l'escola ihi vam viure la companyoniadels mossos i policies estudiants;en aquell distès ambient ens hivam trobar com a casa.

A la tarda nous exàmens, entotal més de quatre hores. Iquan ja marxàvem, en passarper l'atrevit pont elevat, queuneix l'escola de policia i la debombers, de sobte, ens hi vamtrobar amb les nostres compa-triotes Josefina Verni i Tere Añé,ambdues regidores del nostrenou Ajuntament, les quals ensvan manifestar que assistien auna conferència d'estudi deseguretat viària que auspiciavala policia holandesa, i, natural-ment, la sorpresa i alegria van

ser mútues. Vam visitar, també,un fitó d'agermanament amb lapolicia d'una ciutat italiana i vamdonar per acabada la jornada.

A l'Eloi, tot això no li veniatan de nou com a mi, perquèell, anteriorment, ja havia fet unimportant treball de fi de cursa l'Institut (150 pàgines, titulat:"Passat i present d'una pro-fessió de servei - Mossos d'Es-quadra") i gràcies, evidentment,als estudis realitzats en unaacadèmia es va poder presen-tar als exàmens esmentats queel qualificaren per poder exercira la policia de Salou.

Per tant, aquell dia ens vamsentir orgullosos de la nostraEscola de Policia de Catalunyaon es formen tants nois i noies(catalans "valents de mena" quediria Mn. Cinto) i també el quehi trobéssim una tan bonarepresentació de la nostra Vila,va ser molt gratificant i per nooblidar-ho fàcilment.

I ara penso que l'elecció tanvocacional d'unes professionscom aquestes ha de donar, sensdubte, els seus bons fruits perals qui les elegeixen i, natural-ment, també per al nostre país,en comportar-nos més seguretati menys delinqüència. ■


Voldríem seguir venint❚ Mercè Solé i Ribalta


❚ Un veí de Montclar

I l'opinió del poble, què?

En un indret estimat, s'alça la vilad'Agramunt, segur que ben cone-

guda per tots els que llegiu la revista SIÓ.

Veniu turistes, veniua visitar nostra vila,que us espera amb cant joliula nostra excelsa Regina.

Mare de Déu del Socorssigueu sempre, si us plau,guia i nord de nostra vidai feu que una mà suaubeneeixi nostra Vila.

Josep Soldevila i Vilanou(Recull de poesies)Agramunt 1964

E l passat mes de setembreel nostre alcalde, el

Vicenç, va dimitir del seu

La meva família ha fet que nosaltres,els néts, besnéts, nebots, ens estiméssimla Vila i la casa on tantes i tantes estoneshavíem passat, amunt i avall de les esca-les, "de les golfes al planxador", "delplanxador a les golfes", això ha canviat,ja no es pot pujar i baixar: "vigileu hi hanescletxes per tot arreu". Sortir al balcóestimat del carrer Sabateria és un altreperill. La casa ens espera, però restatancada. Si parlem dels "coberts", joiapreuada de la Vila, hi veureu un pasbarrat, ja no s'hi pot passejar.

Què us passa, agramuntins? Ensconvideu a venir, però allà on hem dedormir, la nostra casa estimada, la "del

Joanet de Can Viladàs i la Genoveva, laPauleta i el seu taller de modistes,l'Esperança, la planxadora i el Quimet, elpetit de la família, la troben que s'estàmalferint per no tenir un resguard i al-guna cosa al costat. És això el que voleu?Necessiteu el solar? I tots vosaltres, veïns,què en penseu d'aquesta història?

Nosaltres volem continuar venint,endreçar casa nostra, obrir el balcó benobert per sentir el brogit del poble iensenyar als nostres petits una part de lanostra història.

Segur que trobareu solucions per fer mésbonic el poble i així els fills dels fills podrananar venint a visitar aquesta Vila. ■

càrrec. Els fets són que,després de moltes pressions ide ser acusat de frau al poble,

preguntes a la junta quantsdiners falten, i diuen que nofalta ni un "duru".

Cada vegada que saludo elVicenç, tinc ganes de pregun-tar-li si algú li ha demanatperdó. Sé ben cert que ésd'una família humil, que delladres no en tenen res, i quea hores d'ara ho han de passarmolt malament.

I ara qui mana? Els mateixosque han tractat el Vicenç delladre. En una democràcia, elpoble podia triar el seu alcalde.A Montclar ens l'han imposat.Per què no fan eleccions? Opotser no els interessa... ■

• Manteniments agroindustrials

• Especialistes en tot tipusde soldadura

va dimitir per la desconfiançaque li van merèixer.

Si mal no recordo, fa unscatorze anys ningú no volia serl'alcalde, perquè no hi haviadiners. Ara que tot estàreflotat, tothom vol manar acosta del que sigui.

Fins ara al poble s'havien fetmoltes coses. Què en faranara? Ara el poble es pregun-ta, si el que volien era manar,per què van fer passar veusque l'alcalde es quedavadiners?

Com a veí del poble nomésveig enveges i moltes ganes detenir la paella pel mànec. Ara



CACAU 2004: L'aroma d'un cacau amarg❚ L'Equip de Caps de l'Agrupament Escolta d'Agramunt

Feia dies que hi estàvem treballant.Ho teníem tot pensat però faltavamolta feina per a fer. Sabem que

aquesta mena d’activitats per a tanta genti tan diversa poden sorprendre’t enqualsevol moment amb algun imprevistde darrera hora. N’érem conscients, peròvam intentar ultimar fins al darrer detall,ja que la pluja de l’any passat va deixar-nos amb les ganes de tenir-ho tot a punt.

Era dissabte a la tarda i tothom anavaarribant amb les tendes sota el braç. Erarealment bonic veure com el passeigs’anava omplint de colors i de joves. Elsmés petits podien gaudir d’un ampliventall de tallers, mentre que els mésgrans havien de dur la bicicleta. És clar,en tots els actes també hi ha el sector degent que no sap el que hi van a fer i espresenten sense la bicicleta. També hieren aquests. Potser preferien fer lesactivitats dels petits, perquè per fer altrescoses alternatives no calia que esdesplacessin fins al passeig, que qualsevolindret de la vila els hagués acollitamablement.

Quan arriba la nit tot es fa més espe-cial, hi així ho havíem previst. Els mésjoves, amb els pares i mares, es divertien

cantant cançons i ballant. Per als mésgrans, la música d’ambient pretenia rei-vindicar aquell espai alternatiu que avegades no se’ls dóna. Ho havíem planejatamb aquest objectiu. La darrera cançódonava pas a l’hora d’anar cap a lestendes. Es demanava silenci i ordre pelsque feia estona que dormien i pels quel’endemà havíem de seguir vetllant per al’organització. I el silenci no va arribar.La situació es va desbordar i l’equip deCaps, com a responsables de l’activitat,vam haver d’enfrontar-nos al compor-tament insolent de molts dels participantsi, sobretot, d’altres joves que, trencantla rutina dels dissabtes a la nit vaguejantpel carrer, aquell dia tenien un lloc onsentir-se protagonistes. Potser el proble-

ma és que no tenen ningú que es preocupidel que fan i del que deixen de fer undissabte a altes hores de la matinada.

Sentit de la responsabilitat

Els escoltes tenim l’hàbit de treballaren consens i utilitzar la paraula per aaconseguir-lo. Per altra banda, tambétenim molt aferrat el sentit de la respon-sabilitat davant de les persones que handipositat la seva confiança en nosaltres.Quan es presenta una situació límit, laresponsabilitat pesa més que la paraulai, si cal, demanem ajuda a autoritatsexternes per a assegurar-la. I així ho vamhaver de fer. No ens agrada ni enspertoca; per aquest motiu rebutgem elsactes i les situacions que ho requereixen.Som voluntaris al servei de qui ens vol iens respecta, només d’aquests, i no tenimla necessitat d’experimentar amb aquellsque no comparteixen la nostra manerad’educar. Sempre hem volgut entendreels joves i les seves inquietuds. Icontinuarem treballant en aquest sentit,però no permetrem que la mancad’educació d’alguns d’ells deteriori imalmeti la nostra tasca. ■

La situació es vadesbordar i l’equipde Caps vam haverd’enfrontar-nos alcomportamentinsolent de moltsdels participants...


Polígon industrial públic, on és el diàleg?❚ Alejandro Silvestre i Rosell Director de Transil Logística


T elevisió Espanyola deu1 . 2 4 7 . 0 0 0 . 0 0 0 . 0 0 0(7.494.620.941’66 euros) de

pessetes. El deute, xifres de mareig, espagarà, cal no oblidar-ho, amb dinerspúblics de vostè i meus, de tots nosaltres.La torpor dels governs i dels directorsgenerals de l’ens es reflectirà en la futu-ra programació televisiva i el que és pitjor,en els pressupostos generals de l’estat,que hauran de deixar de bandadeterminats serveis (sanitat, educació,habitatge...) per poder fer front a lesmilionàries factures dels creditors. Aquestrecordatori posa de manifest que hi haresponsables d’institucions públiques quejuguen amb els diners dels altres sabentque la seva butxaca particular no es veuràafectada.

Passem full i parlem ara de quelcomben proper: l’ampliació del polígon indus-trial públic d’Agramunt.

La dissortada història comença quan,com a fruit de converses mantingudesamb l’Ajuntament registrades l’any 2001,arribem a un acord i firmem un contracteel 2002; el 2003 l’Ajuntament aprova elPla Parcial PP8 d’ampliació del polígonpúblic ja existent; el projecte entra en viamorta en vigílies de les eleccionsmunicipals d’aquell any –tots els partitspolítics defensaven en els seus progra-mes l’ampliació urgent del polígon indus-trial públic, se’n recorden. Acabats elscomicis, pregunto al nou alcalde, RamonMuixí, per l’evolució del polígon indus-trial públic i em respon, per escrit, quetirarà endavant tot allò pactat ambl’anterior consistori de manera rigorosai ràpida (document signat l’onze de juliolde 2003).

Aturem aquí la primera part delcalendari. Abans d’encetar la segona partde la relació cronològica dels fets, vulldeixar constància que a hores d’ara

mentre els Ajuntaments de Cervera,Tàrrega, Balaguer, Camarasa, Solsona ola Seu d’Urgell ultimen acords per am-pliar els seus respectius polígonsindustrials –a fi i efecte que no se’lsescapin inversions empresarials oferidesper empresaris de dins i de fora dels seusmunicipis i així crear riquesa i prosperitatper als seus ciutadans– el Consistorid’Agramunt busca subterfugis peraparcar el compliment dels acordsesmentats ficant-se en un carreró judi-cial de difícil sortida que he hagut d’instaren veure’m greument perjudicat perl’incompliment de l’esmentat contracteestablert pel Sistema de Cooperació,segons consta –i l’alcalde Ramon Muixíadmet– en documents públics degu-dament signats.

Diu l’alcalde, després de més de tresanys d’anant-la ballant –i de guanyar vots,ell i els seus companys de Consistori, ambla promesa de tirar endavant l’ampliaciódel polígon industrial públic–, que novalen precipitacions.

Subvenció de la Generalitat

Tornem al calendari. L’octubre de 2003la Generalitat em concedeix unasubvenció de 120 milions de pessetes(facin el càlcul en euros) per ajudar-me ainstal·lar a Agramunt un centre logísticamb magatzem de fred, empresa quepermetrà la creació d’uns 200 llocs detreball. El gener de 2004 he de renun-ciar a l’esmentada subvenció davant laimpossibilitat de començar a construir lesnaus perquè no disposo dels terrenys. Elfebrer, març i abril d’enguany mantincdiverses entrevistes d’alt nivell (regis-trades en els llibres de visites respectius)amb la Delegació del Govern, elDepartament d’Indústria i la SecretariaGeneral d’Indústria per tal de solucionar

problemes de subministrament elèctricadduïts per l’Ajuntament com a excusaper a no tirar endavant el projected’ampliació del polígon públic –veuranque sempre remarco públic perquè elpolígon privat és un negoci particular quemereix tractament específic. A partird’aquest moment, es precipiten elsesdeveniments fins a desembocar al 15de setembre d’enguany, data de l’ad-missió judicial del recurs contenciós admi-nistratiu contra l’Ajuntament d’Agramuntper rescissió de contracte i no execuciódel Pla Parcial PP8.

Agramunts’enfronta a uncontenciós judicialque pagarem totsmenys els respon-sables de l’embolic...

Com es pot veure, parlar de pre-cipitació és un sarcasme insultant. Dir,com s’ha dit en l’última sessió plenàriadel mes de setembre, que hi ha hagut is’ha ofert diàleg és amagar la veritat.Argumentar dificultats insalvables ésreconèixer incapacitat de gestió. Presu-mir de contactes per trobar solucions ésfer volar coloms perquè la realitatdemostra que mentre altres pobles del’entorn s’espavilen i creen riquesa,Agramunt s’enfronta a un contenciós ju-dicial que pagarem tots menys els res-ponsables de l’embolic, un Ajuntamentd’esquerres, teòricament sensible aldesenvolupament econòmic i social de lanostra vila.

Al principi parlava del deute de TVE i,malauradament, no era un recursal·legòric. ■


Lo Pepelaloi❚ Guillem Viladot

SOM A RIELLA HISTÒRIES

Lo Pepelaloi era un sentimentalacabat de néixer cada dia. Dematinades el refilet dels moixons

al seu modest jardí el feia pampallugar.La corredissa de qualsevol bestiola lientendria els menuts i es desfreixuravade mica en mica davant una bona postade sol. Lo Pepelaloi defensava les coseselementals i els sucosos hidrats de carbócarregats de proteïnes vegetals que elshortets donen: els carbassons, leslluentes tomates, la filigrana de lamongeta tendra, la grupa arrodonida delpréssec madur...

Lo Pepelaloi aquell dia sentia que n’hipassaria una de grossa. Lo Pepelaloiesperava sentir, tot d’una, una veuvinguda de pregoneses tel·lúriques queel cridaria:

– Pepe!

– Digueu.

– Que no te n’adones, Pepe? Que note n’adones de la sort que tens?

I el bon jan de Pepelaloi esperavaaquest senyal per adonar-se, mésrodonament encara, que tenia moltasort.

Va fer una pipa, encarat al degotallengargussat de floretes del Manto de laMarededéu. Aleshores va trucar el carter.Lo Pepelaloi, malgrat les espardenyesratades, l’espitregament i la descurançadel seu aire extern, rebia cartes delspaïsos anglosaxons i es feia ambprofessors universitaris estrangers.Tothom deia que sabia moltes coses,però en comptes de dir-li «Don Josep»,–que a ell li hauria fet molta gràcia ipessigolles al cerebel–, li deien LoPepelaloi i el sol·licitaven dels pobletsmés petits que anés a parlar en festetes

parroquials. Lo Pepelaloi, segur que alseu darrera hi havia grans veritats, elsengegava unes tirallongues sobre el paísi la fidelitat que els pagesos trobavenuna mica massa complicat. Potser si loPepelaloi hagués tingut poder per aabaixar les contribucions li haurien dit«Don Josep».

Entre les cartes d’aquell dia n’hi haviauna que féu exclamar al Pepelaloi:

– Ostiqueta!

I és que venia de Serra d’Or. Quanl’hagué llegida, lo Pepelaloi tenia als ullsuna llum d’agraïment i se li haviaestarrufat la tendrella, liquat la badiellai inflat la mamella.

Perquè a la carta li encomanaven quefes la crítica i la recensió d’un llibre ple

de gent i de vent que havia escrit loLlermo Viladot, aquell que viu als porxosde l’Alquímia a la vella, sòlida,inesborrable vila d’Agramunt.

I aquesta possibilitat, d’explicar unamica més als lectors qui era i com escriviade bé aquell xicot d’Agramunt, picantcom un bitxo d’agost i tendre com unenciam d’abril, que tenia una prosa fetade totes les giragonses inesperades imovedisses del vent al Pilar d’Almenara,va comblar el dia de lo Pepelaloi. I es vaquedar com encisat, el paper als ditsmirant enllà d’Arbeca, cap a la Riberadel Sió, cap al país del vent, cap a cal’Isidori. I només va deixondir-lo del’encantament la sobtada presència al seuvolt del primer muricec de la nit. ■

MO

NTS

E G

UE

RR

ER

O


CULTURA HISTÒRIA

El castell i terme de les Puelles (1)❚ Ramon Bernaus i Santacreu

Introducció

En revisar i classificar els llibres idocuments de l’arxiu particular delmalaguanyat historiador agramuntí LluísPons i Serra, que fou donat a l’Ajunta-ment, vàrem trobar, entre molts d’altresi sense cap ressenya ni catalogació, undocument que ara volem comentar i quefa referència al castell i terme de lesPuelles i Espolla.

És un manuscrit de setze pàginesredactat per Jaume Gomà, advocat deTàrrega, el 21 de novembre de 1904,que presentà davant el jutge de primerainstància de Balaguer, Antoni Florensa iArtigues, també veí de Tàrrega, el qualhavia comprat el terme i castell de lesPuelles el 18 d’octubre de 1885.

De la seva lectura es desprèn que elsveïns i terratinents de les Puelles volenque el terme passi a l’estat (la corona) ies neguen a pagar al senyor Florensa elsarrendaments i altres impostos queprovenen dels contractes d’emfiteusi queels antics senyors jurisdiccionals del castellhavien fet amb els seus avantpassats quanencara eren vassalls, des del segle XVI, ique fins al segle XIX havien anatreconeixent periòdicament en diversoscapbreus. Consideraven que lesjurisdiccions senyorials i tots els privilegisi impostos provinents dels contractesd’emfiteusi havien quedat sense efected’ençà el decret de 1811 de les Corts deCadis i de la llei de 1823, quan es vanabolir les jurisdiccions senyorials i les res-tes del feudalisme vigents encara del’Antic Règim i entraven en vigor lesnoves idees liberals impulsades per laRevolució Francesa.

Crida una mica l’atenció que la gent deles Puelles (Puelles i Espolla tal coms’anomena al document), no s’haguessinnegat amb anterioritat a pagar aquests

arrendaments i antigues càrreguessenyorials i que no fessin arribar alsjutjats les seves peticions fins a principisdel segle XX, tot just ara fa cent anys.

El més destacat, i que dóna un valorafegit a aquest document, és que elsenyor Jaume Gomà fa una veritablerecerca històrica molt documentada so-bre els senyors i l’origen dels dretssenyorials que van des de principis delsegle XIV fins a finals del segle XIX, i queha de servir per demostrar davant el jutgel’origen, l’evolució i la vigència dels dretsque el senyor Antoni Florensa té encarasobre les terres, les cases i els mateixosveïns de les Puelles. Com a annex almateix escrit i per corroborar la seva tesi,presenta també un nou documentmanuscrit de catorze pàgines, datat el1314, en què el rei Jaume II fa donaciódel comtat d’Urgell i, per tant, del castelli terme de les Puelles, al seu fill, l’infantAlfons. Donat el seu gran interès històric,aquest document el transcriurem íntegreal final del treball.

Descripció i interpretació deldocument de Jaume Gomà

- Nomenament de procurador iplantejament del procés judicial.

Comença el text amb el nomenamentper part d’Antoni Florensa i Artigues,senyor del castell i terme de les Puelles iEspolla, de Jaume Gomà com a procura-dor i representant seu davant la causajudicial interposada pels habitants de lesPuelles, municipi de la Donzell. Aquestsvolen que el seu terme passi a la corona(l’estat) i deixi de dependre d’AntoniFlorensa com a hereu dels antics senyorsjurisdiccionals i es neguen a pagar-li elsarrendaments i altres impostos icàrregues provinents dels antics dretssenyorials.

Per la seva part Jaume Gomà vol de-mostrar que el terme de Puelles i Espollaés propietat particular del seu repre-sentat, Antoni Florensa, i que les perso-nes que ara habiten les cases i treballen

Església i castell de les Puelles actualment.

JOS

EP

BE

RTR

AN


CULTURA HISTÒRIA

les terres han de pagar-li com a particu-lar els arrendaments corresponents ialtres impostos. A més, en aquest llarginforme vindrà a demostrar que aquestesterres, quan van desaparèixer lesjurisdiccions senyorials, van quedar coma propietat privada del senyor que enaquell moment les posseïa i així les hacomprat ell. Per tant, vol que elshabitants (emfiteutes) que viuen al poblei treballen les seves terres li paguin elscensos, lluïsme, foriscapis i les altresprestacions territorials i drets dominicalsque no van ser suprimits per llei quan esvan abolir les jurisdiccions senyorials.També reclama el pagament de l’onzenade tots les fruits que es recullin al termei en altres termes que cultivin els veïnsde Puelles, llevat de Ramon Vila (fill ihereu de Josep Vila) i Ramon Pla (fill ihereu de Francesc Pla) que en els seuscontractes d’emfiteusi quedaven exemptsd’aquest últim pagament.

- Proves que aporta Jaume Florensa perdefensar els seus drets.

Aquest apartat del procés judicial és elque per nosaltres té un més gran interèshistòric. Ens endinsarem en el món delfeudalisme de l’Antic Règim amb elssenyors jurisdiccionals i els seus drets.

– En primer lloc s’indica que el reiJaume II a 4 dels idus de novembre del1314 va fer donació al seu fill Alfons delcomtat d’Urgell, del vescomtat d’Àger, dela ciutat de Balaguer i dels castells i vilesd’Albesa, Menàrguens, Linyola, Agra-munt, i molts altres pobles que s’espe-cifiquen en el document original, amb elsdrets en els castells i viles d’Artés, Puig-verd, Oliola i el domini del lloc denominatPuelles1.

– En segon terme s’indica que a lescalendes del mes de juny de 1328, quanl’infant Alfons ja era rei d’Aragó i comtede Barcelona (Alfons III el Benigne), i que

1 Aquesta informació està extreta del document annex que transcriurem al final.2 Ermengol X d’Urgell va ser l’últim comte d’Urgell i vescomte d’Àger, després de més de quatre-cents anys d’independència respecte al casal de Barcelona. Era dela dinastia dels Cabrera, descendent d’Arnau Mir de Tost. Va ser un dels nobles més importants de les corts de Jaume I, Pere II el Gran, Alfons II i Jaume II. Vamorir el 1314 sense descendència i, segons les seves disposicions testamentàries, tota l’herència del comtat d’Urgell passava al rei Jaume II a canvi d’una quantitatde diners estipulada i el casament del seu fill, l’infant Alfons, amb la neboda i hereva d’Ermengol, Teresa d’Entença. D’Aquesta manera el comtat d’Urgell revertiaal casal de Barcelona.3 Els nombres amb l’asterisc són, per ordre cronològic, els senyors de Puelles, del seu castell i terme. Els impostos senyorials: censos, delmes, quísties,...s’explicaran més endavant.

abans havia estat comte d’Urgell, va ferdonació al seu segon fill, Jaume (l’hereuera el futur Pere III el Cerimoniós), detot el comtat d’Urgell, del vescomtatd’Àger i de les ciutats, viles i castells jaesmentats, fent constar expressament eldomini del lloc denominat les Puelles ambtots el seus drets i jurisdiccions.

– En tercer lloc s’indica que el reiAlfons, en fer donació del comtat d’Urgellal seu fill Jaume, fa constar expressamentque la ciutat de Balaguer i les viles icastells d’Agramunt, Albesa, Menàrguensi Linyola, les posseiria en feu en nom delrei, mentre que la resta de viles, llocs icastells del comtat, les tindria en francalou. Aquesta condició l’havien ja acordatel rei Jaume II amb l’últim comte d’Urgell,Ermengol X, quan aquest va morir sensehereus directes i deixà el comtat a la co-rona2.

– En el quart apartat es comença a do-nar notícia dels senyors que posseïen ellloc i castell de les Puelles com a feudatarisdel comte d’Urgell i després, en des-aparèixer el comtat, en nom de la corona.

El 25 de febrer de 1376 Pere Terrerde Berga (*3)3 va vendre a BernatGuillem de Peramola (*4) el lloc i castellde Puelles amb els seus territoris,fortaleses i dominis, censos, delmes,quísties, aigües, muntanyes, herbes ialtres drets i servituds. En aquestaescriptura fan constar que una meitat dela senyoria la tenia en feu pel comteJaume d’Urgell, mentre que l’altrameitat del domini la tenia Pere Terrer enfranc alou (propietat privada), reco-neguda pel propi comte. És importantaquest detall, ja que en aquesta meitatde domini privat basa Antoni Florensa ladefensa de la possessió directa i privadadel terme a començament del segle XX.

Carrer de les Puelles, l'any 1991.

JOA

N P

UIG

(Continuarà)


CULTURA DE LLIBRES

Espiritualitat i misticisme❚ per Jaume Cots

Antonio María RamírezMeditaciones ante el retablo de TorreciudadCol·lecció: Astrolabio, EspiritualidadEdita: Ediciones Universidad de Navarra, S.A. (EUNSA),2004237 pàgines. Preu: 15 euros

C al ser sincer. He deconfessar que segu-rament no hauria

llegit mai aquest llibre de noser-ne l'autor un amic (amicdels de tota la vida). La te-màtica que s'hi exposa no ésel meu fort, donat que lesmeves conviccions religiosesno són molt fermes, i menyscomparant-les amb la inten-sitat que viuen la fe elscomponents d'un orde religióscom l'Opus Dei.

per la Universitat Lateranensede Roma. L'any 1959 ésordenat sacerdot, i celebrà laprimera missa a l'esglésiaparroquial d'Agramunt. Coma sacerdot i membre de l'OpusDei va exercir la seva activitatpastoral en diferents ciutatsandaluses. Des de fa deu anystreballa a Torreciudad com aprofessor de Teologia, onimparteix cursos de recés es-piritual.

És de suposar que la sevallarga estada en aquest san-tuari i la contemplació diàriadel monumental retaule que elpresideix, han estat uns delsmotivadors d'aquesta publi-cació, que transmet espiri-tualitat a doll.

L'he llegida amb molt derespecte –no precisamentmotivat per qui era l'autor–atès que el seu contingutmereix aquest tractament.Parlar-ne amb profunditat noestà al meu abast, no sóc quini tinc prou coneixements perfer-ho. Per altra part la mevavisió crítica de la religió, ambdubtes i un cert grau d'ag-nosticisme, no són suficientsmotius, ni em donen cap dreta pontificar sobre un dogmadeterminat.

Aquest volum està escrit

amb prosa molt rica, plena dematisos. A l'ensems que expli-ca cada una de les diferentsparts del retaule, està donantuna lliçó magistral de cate-quesi per a adults. Les sevesreflexions, fruit d'una bonadosi de misticisme, porten ala bonhomia.

És un llibre sincer, colpidoren certs aspectes, no enganyaningú, proclama obertamentla fe en Déu, amb una parti-cular predilecció per la Verge

Aquest volumestà escrit ambprosa molt rica,plena dematisos...Les sevesreflexions, fruitd'una bona doside misticisme,porten a labonhomia.

L'Anton va néixer a Agra-munt l'any 1934 (fill delmetge Ramírez), on va passarla infantesa i la primerajoventut, fins que va marxar aBarcelona a estudiar: esllicencià en Medicina per laUniversitat de Barcelona, idesprés es doctorà en Teologia

Maria i, com no, amb especialdevoció a San Josemaría, elfundador de l'Obra.

Sens dubte vivim una èpocamolt materialista, enlluernatsper falsos valors que porten adistorsionar la nostra pau in-terior. Tal vegada caldriaplantejar-se novament buscarideals més enriquidors.

Aquesta obra porta a pensar-hi. Pot servir per intentar-ho,encara que no s'arribi al per-feccionisme que demana. ■


COL·LABORACIONS LITERÀRIES COSES DE LA VIDA

❚ Jordi Viladot Puig

El lloro dels nostres veïns i el gosdels nostres parents

E ls nostres veïns són una famíliaencantadora a la qual ens uneixuna bona amistat. Són gent del

nostre país a qui els agrada molt elsanimals domèstics, especialment un llo-ro que estimen quasi com un fill.

Un cap de setmana vàrem convidar unsparents a passar uns dies amb nosaltres ivaren venir amb el seu gos. Un dia, estàvemamb ells al nostre jardí fent la xerradeta,quan de cop i volta apareix el gos amb ellloro dels veïns a la boca i mort. El sobresaltde tots plegats va ser gran, pensant ambel disgust dels nostres veïns. Després de

donar-hi mil voltes i aprofitant que els amosdel lloro eren fora, vàrem decidir anarràpidament a la Rambla de Barcelona acomprar-ne un d'igual i deixar-lo a la gàbiadels veïns, com si res no hagués passat.Però després de veure totes les parades iparadetes, no en vàrem trobar cap ques'hi assemblés. La nostra estratègiaquedava sense solució i vàrem decidir tor-nar cap a casa, rentar el lloro i deixar-lodintre la seva gàbia com si hagués mortde forma natural.

L'endemà va sonar el timbre de la por-ta. Era la nostra veïna. Per uns segons

vàrem pensar l'impensable, però la sevaexpressió no delatava cap contrarietat. Iamb aquestes, diu:

– No us podeu pas imaginar què ensha passat. Abans d'ahir va morir el nostrelloro i el vàrem enterrar al nostre jardí iavui l'hem trobat net i polit a la sevagàbia, quins misteris passen en aquestavida!

Tot plegat, que el gos dels nostresparents va anar al jardí dels nostres veïns,va remoure la terra, va desenterrar ellloro i ens el va portar com trofeu de lesseves aventures. ■


Tercer grau❚ J. Pijuan

COL·LABORACIONS LITERÀRIES EL CONTE

Contemplava el calendari que te-nia penjat a la paret de l’ha-bitació amb certa intran-

quil·litat. Tan sols feia uns instants quehavia acabat de senyalar amb una creul’acabament del dia, que ja començava aamoïnar-me pel que s’esdevindria l’en-demà. Contemplava amb tristor la munióde creus vermelles que s’estenien al llargde gairebé tres mesos, sabedor que avuis’acabava la meva llibertat i dintre depoques hores hauria de prendre el camíde retorn a la captivitat.

Havien transcorregut ben bé tres mesosd’ençà que la porta del recinte s’obrí debat a bat per deixar-nos sortir. Durant moltsdies havíem esperat amb impaciència aquellmoment. Les hores transcorrien tanlentament que teníem la sensació que eltemps anava en contra nostra i s’haviaaturat. Anàvem errats del tot perquè al fi-nal va arribar el dia que tant esperàvem.Les portes es van obrir i una alenada d’airefresc del carrer penetrà a l’interior i ens vaembolcallar a tots de cap a peus. Ens envaíuna sensació tan sublim que semblava comsi flotéssim en l’aire. Malgrat que els nostresrostres mostraven una desmesuradaalegria, vam dubtar uns instants a donar elgran pas cap a la llibertat. La porta estrobava oberta i ens invitava a traspassar-la, però ningú no gosava moure’s del seu

lloc com si l’esperit del recinte ens estiguéssubjectant fortament per no deixar-nospartir. Llavors algú d’entre la multitud vaexclamar: “Endavant companys! Somlliures!” Aleshores ens vàrem encoratjar adonar el gran pas, ja que estàvem ansiososde marxar d’allà. Havíem esperat tant detemps la partença que ara que teníeml’autorització, se’ns feia difícil abandonarla rutina de tants dies de reclusió, però vamdonar el pas, ningú no es va quedar enrera.Traspassàrem la porta amb la mirada fixaal davant, temorosos de girar el cap enreraper no ser atrapats de nou per l’esperit delcentre.

Mentre contemplava el calendari no emsabia avenir que havia arribat l’hora de latornada, però la visió d’aquelles marquesvermelles, que jo mateix havia dibuixatdia rera dia en aquell full, així m’hoconfirmaven. Romania tan absort en elsmeus pensaments que no la vaig sentirentrar. Em vaig girar tan bon punt vaignotar una presència al meu darrera. I allàla vaig veure, palplantada davant meuobservant-me amb cara de satisfacció.Durant uns instants m’observà detalla-dament i després sortí de l’habitació sensedir res. Quan hagué sortit vaig restar unabona estona pensatiu intentant endevinarel motiu de la seva satisfacció.

Aquella nit la vaig passar gairebé

desvetllat. No podia dormir de pensar quel’endemà havia de tornar de nou al cen-tre duent a sobre aquella feixuga càrregaque havia preparat temps enrera.

El permís havia acabat i ja era hora deretornar al centre. L’autocar va arribarpuntual a recollir-nos. D’una llambregadavaig estudiar l’altra gent que s’esperavacom jo. Els seus petits rostres expres-saven –com el meu– un desig d’escapolir-se, que es veia frustrat per la presènciadels vigilants que no ens treien els ulls desobre. Quan el vehicle va reemprendre lamarxa amb tots nosaltres a dins em vaigadonar que tots els vigilants mostravenuna gran alegria per la nostra partençacom si haguessin esperat amb ànsiaperdre’ns de vista.

L’estació, que es troba davant mateix delcentre, està plena de gom a gom, i tot iaixí encara va arribant més personal. Lagent va carregada amb voluminoses bosses,algunes deuen de pesar considerablementque les han de portar arrossegant. Tan bonpunt arribem ens col·loquem de manerainstintiva a la fila. La gent avança lenta ipesada cap al centre. A les portes, elscarcellers ens reben amb els braços oberts,però amb una mirada inquietant. A mesu-ra que traspassem el llindar ens envaeixuna fredor a tot el cos en desconèixer comserà el nou curs. ■


❚ R. Mendoza

Resultats i classificacionsdel mes de setembre C.

F.AG

RAM

UNT ESCOLA

G.GATELL

www.geocities.com/fcagramunt

ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

Primera RegionalAgramunt G. Gatell Almacelles suspèsAlfarràs 4 Agramunt G. Gatell 0Agramunt G. Gatell 1 Juneda 0Almenar 5 Agramunt G. Gatell 2

Classificació J G E P GF GC Punts

Pobla 3 3 0 0 9 3 9Torrefarrera 3 3 0 0 6 2 9Artesa Segre 3 2 1 0 6 2 7Sunyer 3 2 1 0 5 3 7Almenar 3 2 0 1 5 3 6Alfarràs 3 1 2 0 8 4 5Organyà 3 1 1 1 3 3 4Cervià 3 1 1 1 4 6 4Cervera 3 1 0 2 6 3 3Borges 3 1 0 2 7 7 3Juneda 3 1 0 2 4 5 3Tremp 3 1 0 2 3 4 3Andorra 3 1 0 2 1 3 3Gerard Gatell 2 1 0 1 1 4 3Bordeta 3 1 0 2 2 9 3EFAC 2 0 1 1 2 3 1Guissona 3 0 1 2 2 5 1Gimenells 3 0 0 3 5 10 0

JuvenilsAgramunt G. Gatell 2 Urgell 2


Orgèl·lia 1 1 0 0 6 3 3Mollerussa 1 1 0 0 3 0 3Oliana 1 1 0 0 3 1 3Agramunt 1 0 1 0 2 2 1Urgell 1 0 1 0 2 2 1Bellpuig 0 0 0 0 0 0 0Tremp 0 0 0 0 0 0 0Rialp 1 0 0 1 1 3 0Gardeny 1 0 0 1 3 6 0Guissona 1 0 0 1 0 3 0

InfantilsAgramunt G. Gatell 4 Guissona 6


AEM 1 1 0 0 8 0 3UE Bordeta 1 1 0 0 6 2 3Oliana 1 1 0 0 5 1 3Mollerussa 1 1 0 0 3 0 3Guissona 1 1 0 0 6 4 3Artesa-Ponts 1 1 0 0 2 0 3

Cervera 0 0 0 0 0 0 0Linyola 0 0 0 0 0 0 0Agramunt 1 0 0 1 4 6 0Urgell 1 0 0 1 0 2 0Arbeca 1 0 0 1 0 3 0Rialp 1 0 0 1 2 6 0Pla d'Urgell 1 0 0 1 1 5 0Ivars d'Urgell 1 0 0 1 0 8 0

AlevinsArbeca 9 Agramunt G. Gatell 1Agramunt G. Gatell 3 Artesa-Ponts 3


Arbeca 1 1 0 0 9 10 3Lleida U.E. 1 1 0 0 6 0 3Guissona 1 1 0 0 5 0 3Bellpuig 1 1 0 0 3 0 3Tremp 1 1 0 0 3 1 3Balaguer 1 1 0 0 2 1 3Pobla Segur 1 1 0 0 1 0 3Tàrrega 1 0 1 0 1 1 1Mollerussa 1 0 1 0 1 1 1Urgell 1 0 0 1 1 2 0Artesa-Ponts 1 0 0 1 0 1 0AEM 1 0 0 1 1 3 0Pla d'Urgell 1 0 0 1 0 5 0At. Segre 1 0 0 1 0 6 0Agramunt 1 0 0 1 1 10 0Rialb 1 0 0 1 0 3 0

BenjaminsAgramunt G. Gatell 4 E. Urgell 5

Pre-BenjaminsAgramunt G. Gatell 3 E. Urgell 0

Aquestes categories no tenen classificació.

Presentació de latemporada 2004/2005

El dia 10 es va fer la presentació delsequips del C.F. Agramunt Escola GerardGatell, en el primer acte oficial de la novajunta. El president del club, Damià Miró,va agrair l'assistència de pares i socis, jaque amb la seva presència fan possible lapràctica d'aquest esport; i als aficionats,perquè amb el seu suport puguem ferque el nostre club estigui el més amuntpossible. També va agrair la presència del'alcalde, Ramon Muixí, i de la regidorad'esports, Josefina Verni, els quals enllurs parlaments ens van al·lentar idesitjar molta sort en la temporada quecomença.

Relació d'equips i cos tècnic:– Primera regional

Entrenador: Torcuarto QuesadaDelegat: Andrés Ramos

– JuvenilEntrenador: Manel OlayaDelegat: Rafa Vadillo

– InfantilEntrenador: Manel GuixéDelegat: J. Manel Verdejo

– AlevíEntrenador: Antonio DonaireDelegat: Maximino Sàiz

Campionat de lliga2003/04

Presentació temporada 2004/2005.

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT


ESPORTS CLUB FUTBOL AGRAMUNT «ESCOLA GERARD GATELL»

– BenjamíEntrenador: Andrés RamosDelegat: Rafa Vadillo

–Pre-Benjamí AEntrenador: Ramon TarruellaDelegat: Josep M. Cuñat

– Pre-Benjamí BEntrenador: Aleix MiróDelegat: Manel Olaya

Entrenador porters: Vladimir ShreiterCoordinador: Ramon Capdevila

AgendaPartits que es jugaran al camp d'es-

ports:Primera regional

7 de novembreAgramunt G. Gatell - Borges Blanques 16:00 h

21 de novembreAgramunt G. Gatell - Torrefarrera 16:00 h

Juvenil30 d'octubre

Agramunt G. Gatell - Oliana 16:15 h6 de novembre

Agramunt G. Gatell - Tremp 16:00 h20 de novembre

Agramunt G. Gatell - Rialp 15:45 h

Infantil13 de novembre

Agramunt G. Gatell - Pla d'Urgell27 de novembre

Agramunt G. Gatell - E.F. Urgell

Aleví31 d'octubre

Agramunt G. Gatell - Pobla de Segur 11:30 h14 de novembre

Agramunt G. Gatell - Mollerussa 11:30 h

28 de novembreAgramunt G. Gatell - Pla d'Urgell 11:30 h

VI Torneig Fira del TorróEl VI Torneig Fira del Torró, es va dis-

putar el dia 12 d'octubre amb un granambient, una climatologia molt favora-

Equip Pre-Benjamí B. Equip Pre-Benjamí A. Equip Benjamí.

Categoria BenjamíArtesa-Ponts 1 Guissona 2Agramunt G. Gatell 0 EFU 1Mollerussa 8 Artesa-Ponts 0Agramunt G. Gatell 2 Guissona 0EFU 1 Mollerussa 0Agramunt G. Gatell 2 Artesa-Ponts 2Guissona 4 EFU 2Mollerussa 3 Agramunt G. Gatell 3EFU 2 Artesa-Ponts 2Guissona 5 Mollerussa 1

Classificació: 1) E.F. Urgell. 2) Mollerussa. 3)Agramunt G. Gatell. 4) Guissona. 5) Artesa-Ponts.

Categoria Pre-BenjamíGRUP 1

Agramunt G. Gatell A 0 Artesa-Ponts B 0Mollerussa 4 AEM B 0Mollerussa 1 Agramunt G. Gatell A 1

Artesa-Ponts B 2 AEM B 0Artesa-Ponts B 2 Mollerussa 1Agramunt G. Gatell A 2 AEM A 1

GRUP 2Agramunt G. Gatell B 0 Guissona 2AEM A 6 Artesa-Ponts A 1Agramunt G. Gatell B 0 AEM A 5Guissona 6 Artesa-Ponts A 0Guissona 1 AEM A 0Artesa-Ponts A 0 Agramunt G. Gatell B 1

FINALSFinal per al 7è i 8è llocArtesa-Ponts A 2 AEM B 1Final per al 6è i 5è llocAgramunt G. Gatell B 0 Agramunt G. Gatell A 0(penals 3-2)Final per al 3r i 2n llocMollerussa 3 AEM A 0FinalArtesa-Ponts B 2 Guissona 0

ble i moltes ganes de jugar per part delsnens. Es va jugar amb el sistema de futbolset i en les categories de Pre-Benjamí iBenjamí. Hi van participar els equips dels

següents clubs: Artesa-Ponts, Mollerussa, AEM deLleida, Guissona, E.F. Urgelli Agramunt G. Gatell.

A la categoria Benjamí vaguanyar l'escola de futbolUrgell. Aquí l'Agramunt vatenir mala sort en el primerpartit, ja que es va perdreamb l'equip que seria elguanyador.

A la categoria Pre-Benjamícal destacar el derbi local pel5è lloc. Hi va haver emociófins al final i el partit es vadecidir en la tanda de penals.Lliurament de trofeus.

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT

FUTB

OL

AG

RA

MU

NT


ESPORTS BÀSQUET AGRAMUNT CLUB

Presentació dels equips del BAC

D esprés d’unes merescudes vacances, per part del cro-nista, tornem a emprendre la nostra cita mensual. Enla crònica del mes d’agost us comentàvem els equips

que teníem intenció d’inscriure en els diferents campionats. Araja són una realitat i són:

Masculins: Sènior, Júnior "A", Júnior "B", Infantil, Aleví-Mini.

Femenins: Júnior, Cadet, Infantil.

Escola de Bàsquet:Benjamí mixt / Pre-MiniPre-benjamí mixt / Escola

Tot aquest conglomerat d’equips està dirigit pel nostre equiptècnic format per onze entrenadors. Pel nombre de jugadorsés un equip un pèl just, però la recerca d’entrenadors és moltcomplicada.

Tot seguit passarem a presentar-vos els equips del BACAgramunt per la temporada 2004/2005.

SECCIÓ FEMENINA

Respecte la temporada passada, passem de dos a tres. Alcanviar de categoria la meitat de les cadets, hem fet un júnior iun cadet. Les infantils continuen en la mateixa categoria.

JÚNIOR FEMENÍCompost per vuit jugadores (totes de primer any), les entrena

el Miquel Àngel Palou, ajudat per la Marina Feliu. Les nostresjúniors arriben a l'última fase de les categories de formació, ésl’any de fer el salt definitiu. La competició serà dura, perquè sónles petites, però com que són una pinya se’n sortiran més que bé.Dia i hora dels partits: Diumenge a les 12.30.

Júnior femení.Dretes: MiquelÀngel Palou, EstherFiguera, MireiaPuig, Marta Cama.Assegudes: ClaraGregori, MartaCanes, Núria Civís iEster Guerrero.Falta: Anna Capitan.

CADET FEMENÍCompost per vuit jugadores (cinc de 2n any i tres de primer

any), les entrena el Javi Salat, ajudat pel Rafa Salat. És unconjunt experimental amb jugadores amb una progressió tècnicaexcel·lent, ara sols falta formar l’equip. Dia i hora dels partits:Diumenge a les 11.00.

INFANTIL FEMENÍCompost per tretze jugadores (set de 2n any i sis de primer

any), les entrena l’Anna Capitan, ajudada per la Cristina Solé.És l’equip de les debutants, d’entre les quals hi ha les duesentrenadores (per fi noies entrenadores!!!). Aquest any seràd’adaptació a la categoria. Si compleixen en els entrenaments ials partits ja ens donem per satisfets. Dia i hora dels partits:Diumenge a les 9.30.

Presentació dels equips del BAC

▼B

AC

BA

C



SECCIÓ MASCULINA

Dels cinc equips, tres estan completament consolidats (Sèniori els júniors), un altre l’hem de millorar molt (Infantil) i l’últim(Aleví), que són els primers fruits de l’Escola de bàsquet“Lludribac”.

SÈNIOR MASCULÍ Compost per dotze jugadors, entrenats pel Mere Farreny.

Després de la temporada anterior, on el rendiment va ser realmentbo, arriba l’any de la consolidació, per tant, el més complicat. Lacategoria tindrà el mateix nivell que l’any anterior, així esperemque els nostres sèniors ens facin passar unes bones tardes dedissabte. Dia i hora dels partits: Dissabte a les 20.00.

JÚNIOR MASCULÍ “A”Compost per deu jugadors (tots de primer any), entrenats pel

Miquel Àngel Palou i ajudat per l’Àngel Lluch. L’any passat vamser agosarats i ens va sortir bé. Aquest any, ja amb l’edat de la

Cadet femení.Dretes: Javi Salat,Montse Palacio,Gemma Gou, IraidaBalasch.Assegudes: MartaLlobera, EsterMora, Marina Soléi Anna Carbó Falta:Adriana Alba

Infantil femení. Dretes: Maika Balagué, Meritxell Flores, Sandra del Rio, Ester Esteban,Melanie Quesada, Anna Capitan. Assegudes: Mònica Manias, Laia Farràs, Pili Villuendas,Alba Loscos i Marta Pacheco. Falten: Laura Roca i Alba Rúbies.

Sènior masculí. Drets: Joan Añé, Roger Fabregat, Marc Solé, Joel Huguet, Marc Arpa,Ruben Añé, Mere Farreny. Asseguts: Rafa Salat, Josep M. Font, Àngel Lluch, Josep Coma,Javi Salat, i Roger Huguet. Falta: Marià Pla i David Fontanet.

categoria, esperem que ens donin les mateixes alegries. És certque hem perdut un dels puntals de l’equip, però la base és pràc-ticament la mateixa. Dia i hora dels partits: Dissabte a les 18.00.

Júnior masculí"A". Drets: JoanBalcells, AleixMorell, RaülCaparrós, JordiFontanet, MiquelÀngel Palou,Víctor Puebla.Asseguts: AndyEroles, AdriàMartín, SsoíRamon, OtPadullés iGerard Vall.Falta: ArnauPedrós.

JÚNIOR MASCULÍ “B”Compost per set jugadors (tots de primer any), entrenats

pel Mere Farreny. L’any passat en tenir molts cadets vam apos-tar per pujar-ne uns quants de categoria (L'“A” actualment),dels que van quedar-se a la seva categoria en surt el “B”. Seràun any molt complicat per ells, són pocs i la competició és moltforta. El més fàcil pel club hagués estat no fer equip, però noés la nostra política; creiem que tothom té dret a jugar si en téganes. Des d’aquí els animem que no perdin la il·lusió per jugara bàsquet. Dia i hora dels partits: Diumenge a les 12.30.

INFANTIL MASCULÍCompost per onze jugadors (quatre de 2n any i set de pri-

mer any), entrenats pel Sisco Farràs. L’any passat aquest equipno va funcionar. Un dels objectius de l’equip tècnic per enguany,és formar un equip d’aquests onze jugadors, la labor se li haencomanat al degà dels nostres entrenadors, el Sisco. Li desitgemque se’n surti. Dia i hora dels partits: Diumenge a les 11.00.

▼

BA

C

BA

C

BA

CB

AC


Júnior masculí"B". Drets:AlfredoMuñoz, SergiLlop, MarcDaniel, EduardBerenguer,Mere Farreny.Asseguts:Marc Martín,Xavi Villalba iJordi París.

Infantil masculí. Drets: Ian Saura, Emili Caparrós, Andy Eroles, Ricard Hernàndez, SiscoFarràs. Asseguts: Marc Carrasco, Carles Hernàndez, Dídac Cabello, Ramon Cuñat i AleixLópez. Falten: Ricard Gonzàlez i Lluís Rúbies.

BA

CB

AC

Aleví-Mini masculí. Drets: Ramon Cuñat, Sergi Mata, Javi Salat, Ismael Pascuet, GerardSolé, Francesc Xavier Inglés. Asseguts: Josep M. Penella, Alex Calvo, Albert Salat, JaumeRodríguez i Josep Ramon Torra. Falta: Jaume Riasol.

Escola Lludribac. Dret/es: Joan Añé, Pere Pascuet, Joan Cama, Oriol Padullés, RogerBanega, Andrés Vadillo, Ruben Añé, Òscar Balcells, Rafel Ferri, Sergi Valls, Sergi Aritzeta,Francesc Bernaus, Sisco Farràs, Arnau Tallaví. Asseguts: Jonathan Minero, Aïda Giménez,Oriol Farràs, Miquel Rovira, Gerard Miralles, Cristina Mendoza, Oriol Cinca, Robert Creus,Jordi Planes, i Marc Cuñat. Falten: Pau Rovira, Axel Saura, Clara Fons, Marc Villaró, XavierLe Roux, Xavier Fitó, Genar Esteve i Frank Mari.

BA

CB

AC

L’Escola de bàsquet competirà mensualment en set trobadesprefixades i entremig alguna que altra trobada, com pot ser elcas de la nostra.

ALTRES NOTÍCIES• Com cada any hem estat presents (com a entitat cultural),

en la Fira del Torró. Estem contents d’haver participat enun dels actes més importants de la nostra vila.

• Felicitem la Regidoria d’Esports, per l’habilitació del pavellófiral, en tres pistes d’entrenament, d’aquesta manera totsels clubs d’Agramunt tenen més hores i més espai per en-trenar. Ara sols falta la “traca final”, arreglar la pista delpavelló municipal.

• Volem agrair, un altre cop, a l’institut “Ribera del Sió”, laconfiança que ha tinguin envers el BAC Agramunt en cedir-nos un altre any, el gimnàs, per poder realitzar elsentrenaments. ■

ALEVÍ-MINI MASCULÍCompost per dotze jugadors (deu de 2n any i dos de primer

any), entrenats pel Javi Salat. Ara els arriba l’hora de la veritat,després de competir en les diferents trobades organitzades perla Federació Catalana, els toca debutar en una competiciósetmanal. Equip de gran progressió en un futur, però demoment, si juguen i s’ho passen bé ja n’hi ha molt de guanyat.Dia i hora dels partits: Diumenge a les 9.30.

L’ESCOLA DE BÀSQUET “LLUDRIBAC”Composta per dos grups el benjamí i el pre-benjamí, en total

uns 32 nens/es. D’edats compreses entre sis i nou anys,entrenats pel Sisco Farràs, el Joan Añé i el Ruben Añé.Aquests nens/es són l’autèntic bressol del bàsquet, és peraquest motiu que convidem tota la canalla nascuda entre el1998 i 1995 (des de 1r fins a 4t de primària) que vingui iprovi el joc del bàsquet. Els horaris de l’escola són: Dimarts idijous de 18 a 19 pels nens/es de Primer i 2n de primària i de19 a 20 pels nens/es de Primer primària. Fins a primers denovembre el lloc d’entrenament serà el gimnàs de l’institut“Ribera de Sió”.



ESPORTS CLUB BILLAR AGRAMUNT

Una altra promesaIVET PENELLA, medalla de bronze en el campionat d'Espanya modalitat lliure

A les instal·lacions del Centro deAlto Rendimiento de LosNarejos (Múrcia), es van dispu-

tar durant el passat mes de juliol elsCampionats d’Espanya de Billar, modalitatlliure, categories Cadet (de 14 a 17 anys)i Infantil, fins a 14 anys.

En aquesta última categoria laFederació Catalana de Billar hi vainscriure dos jugadors: Mateu Carbonell,de Cervera, i Ivet Penella, d’Agramunt,que hagueren de competir amb onzejugadors més: 3 de la FederacióMadrilenya, 5 de la Valenciana, 1 del’Aragonesa, 1 de Castella - La Mancha i1 d’Andalusia.

Val a dir que la competició fou moltdisputada en què es proclamà campió iper tant medalla d’or, el jove Mateu Car-bonell, de Cervera, que ja havia estatsotscampió en la passada edició; 2nclassificat i per tant medalla de plata,Rubèn Fernàndez, madrileny i campió enl’anterior campionat, i 3r classificat i

La Ivet, en plena actuació durant el campionat. A destacar el seu bon estil.

òbviament medalla de bronze, la nostraIvet Penella, que hi participava per pri-mera vegada i que era l’única noia inscri-ta que competia.

Considerem que és prou important nosolament la classificació assolida per la

nostra jugadora, sinó que a més hem defer esment de la millor tècnica billaristade la que féu gala, superant àmpliamenten aquest sentit a altres jugadors moltmés veterans. Per tot plegat, rep lanostra felicitació, Ivet. ■

ESPORTS CLUB DE BITLLES SIÓ D'AGRAMUNT

A mb gran èxit de públic iparticipació es va celebrar, eldiumenge 10 d'octubre, la tra-

dicional tirada de bitlles catalanes, quecada any organitza el C.B. Sió d'Agra-munt coincidint amb la Fira del Torró.Enguany hi varen participar 16 equipsconvidats, amb un total de 160 bitllaires.

Durant el matí es van celebrarnombroses tirades, que van donar elssegüents guanyadors: Per equips o bé delpernil, com també se l'anomena: C.B.Cervera, amb 125 punts. En la tiradaindividual, va quedar en primer lloc elSr. Miquel Lloreta, del C.B. Los del Huer-to (Cervera), i en segon lloc la Sra. Isa-

bel Pedrós, d'Ivars d'Urgell.Des d'aquí volem agrair la col·laboració

de la Diputació provincial, l'Ajuntamentd'Agramunt i el Consell Comarcal, així comde les nombroses cases comercials d'Agra-munt i comarca que amb el seu suport hanajudat que la tirada d'enguany hagi tingutun gran èxit en tots els sentits. ■

Tirada de bitlles Fira del Torró

CLU

B B

ILLA

R


ESPORTS CLUB TENNIS AGRAMUNT

Assemblea general i nova temporada

Com és tradicional es va celebrar,el passat dissabte 2 d’octubre,l’assemblea general i el sopar

vetllada social. Durant l’assemblea, i dinsde l’ordre del dia, es va passar balanç ala temporada passada i es presentà elpressupost i les activitats per lad’enguany. Cal destacar que, malgrat queencara no es pot dur a terme el granprojecte d’arranjar les dues pistes mésantigues, el club destinarà més del 30%del seu pressupost a millorar lesinstal·lacions. Així mateix, es va acordarpotenciar l’Escola de Tennis, que tantsbons resultats ha donat darrerament, ique aquest any comptarà ambl’enllumenat d’una altra pista.

Quant a la vetllada social, cal destacarque va ser força participativa i va conti-nuar amb bona presència de jovestennistes de l’escola. Al sopar, que va serforça distès, vam comptar amb lapresència de l’alcalde, Ramon Muixí, i dela regidora d’esports, Josefina Verni.L’alcalde, en el seu parlament, va comen-tar que l’ajuntament havia ajudat el clubdins les seves possibilitats i que enendavant ho continuaria fent.

Com és tradicional, durant la vetlladaes van lliurar els trofeus als guanyadorsdels campionats socials en les sevesdiferents categories:

Categoria Benjamí:1r Joan Coll2n Jaume Avellana

Categoria Aleví:1r Joel Cuberes2n Adrià Silvestre3r Xavier Sangrà4rt Julià Solé

Categoria Infantil1r Sergi Areny2n Josep M. Coll

Individual absolut:1r David Gassió2n Albert Roig

Consolació:1r Josep Rovira2n Manel Ollé

També es van repartir trofeus alsguanyadors del “picar i marxar”, una di-vertida i instructiva prova realitzada al’escola durant tot el curs:

Categoria Aleví:1r Joel Cuberes2n Adrià Silvestre3r Xavier Sangrà

En finalitzar la vetllada, s’efectuà eltradicional sorteig amb diferentsobsequis cedits per: Magatzems El Siglo,Calçats Mary, Ferreteria Molinet, Consist,Llibreria Marsà, NP imatge i regal, Aví-cola Batalla, Dolors Arriasol, Dietètica iNatura, Tendals Sangrà i Farmaòptics, alsquals agraïm la seva desinteressadacol·laboració. Així mateix volem donar lesgràcies a l'Ajuntament per la sevacol·laboració i el seu suport.

Escola de tennisS’ha tornat a endegar un altre curs de

l’escola de tennis, amb una bona par-

ticipació. Com ja hem comentat moltesvegades, la seva finalitat és la d’iniciaren aquest esport els joves que comenceni millorar el nivell dels més avançats, elsquals puguin participar als diferentscampionats que es vagin celebrant durantla temporada tant a nivell individual comper equips.

Canvi generacionalCal destacar que l’escola, tal com hem

comentat abans, continua donant moltbons fruits. Els seus integrants han su-perar el canvi generacional i, per tercerany consecutiu, han quedat sotscampionsdel campionat provincial Terraferma enla categoria Aleví. Una fita molt difícild’assolir, si tenim en compte la diferènciade potencial entre el nostre club i la res-ta dels altres participants. Encoratgemels tennistes locals i llurs entrenadors acontinuar en aquesta línia.

Des d’aquí animem tots els joves quevulguin practicar tennis, que vinguin a lespistes del club i s’apuntin als cursets. Re-cordem que estan oberts a tothom. ■

❚ La Junta

JOS

EP

RO

VIR

A

L'alcalde i la regidora d'esports, junt amb els guardonats i altres membres del club.


S i hi ha un sector de la poblaciócapaç de sorprendre és, sensdubte, el sector jove. Avui en dia

aquesta franja engloba des dels 15 finsels 30 o 35 anys. És l’etapa d’auto-afirmació més intensa i on la formació ila projecció cap a un futur adquireix unadimensió real i determinant.

Els joves tenen la necessitat i el poderper associar-se movent-se per interessoscomuns: lúdics, esportius, culturals,polítics, de lleure... i cada franja d’edatté la seva pròpia dinàmica.

Entre aquestes associacions n’hi ha detipus altruista. Dedicar part del tempslliure a promoure activitats que esprojecten en la formació dels més jovesés una d’elles.

El CAU és una associació de joves perals joves. Fa temps que els coneixem. Elseu compromís amb els objectius del’agrupament els fa tirar endavantmalgrat els alts i baixos que hi hagi poguthaver. A casa nostra compta, a més, ambel suport de pares i simpatitzants que hancreat la seva pròpia associació; «Amicsdels escoltes.”

El seu objectiu principal és educar enel lleure, dins d’uns valors de respecte itolerància, amb unes normes i actituds

que fomenten la integració i la convi-vència mitjançant el joc i el diàleg.

El servei que aquests joves donen a lasocietat hauria de tenir el reconeixementde tothom, des dels pares que confienels seus fills als caps de l’agrupament finsles institucions, entre elles l’Ajuntamentque els ha de facilitar els mitjans perquèes puguin dur a terme les activitats queprèviament han estat programades iautoritzades.

L’acampada dels dies 18 i 19 de se-tembre, amb uns tallers oberts a tots elsnens i nenes d’Agramunt, va suposar pelsorganitzadors un esforç considerable enunes dates de principi del curs escolar ide retorn a la feina, que malgrat tot noels va treure la il·lusió de tenir-ho tot apunt. El temps acompanyava i el fet depernoctar al passeig i “dormir” en latenda era una experiència motivadorasobretot per als més joves.

Una activitat així comporta assumirunes responsabilitats per part dels caps imonitors. Permisos, autoritzacions, vigi-lància durant la nit. Tot havia d’anar bé.

Per què, doncs, es van produir els alda-rulls amb una acampada lliure per partd’uns que no estaven autoritzats, sorollsi petards de gent aliena i no inscrita quea hores intempestives es van dedicar amolestar? Què es podia fer sinó demanarajut als mossos a fi que posessin ordre?

Per què els responsables de l’activitates van sentir desprotegits davant l’actituddels que, en teoria, els haurien d’haverajudat a imposar ordre?

No és d’estranyar que aquests fetsprovoquin un desencís i una sensació denavegar contra corrent. Es planteja dinsde l’agrupament si val la pena repetirl’experiència.

Els joves que tenen ganes de fer cosespels altres s’han de sentir valorats, lasocietat ha de confiar en ells. Els paresels han de fer costat. Educar en el lleureés una tasca que complementa la que fanels centres escolars, i si a més es fa deforma voluntària i desinteressada, qui elsha de recriminar res? Educar no és fàcil,però bé sabem que l’educació és feina detots. O no? ■

REGIDORIES MUNICIPALS

...i els joves què? El CACAU del CAU❚ Regidoria de Joventut

Els joves que tenenganes de fer cosespels altres s’han desentir valorats, lasocietat ha de con-fiar en ells.


Coherència❚ Equip de Govern

REGIDORIES MUNICIPALS

C ada història personal té la sevacoherència. Aquesta és unaveritat fidedigna. Amb tot, hi

ha persones que arriben a triomfar ofracassar, són uns guanyadors o unsperdedors. Moltes altres fan camí per lavida amb les seves petites o granshistòries, de forma planera i senseestralls: són la gran majoria.

Totes les persones, al llarg de la sevaexistència, tenen un comportament basaten l’educació rebuda i els principis queguien la seva ètica personal.

Sempre s’ha discutit la influència de lacàrrega genètica i la influència ambientalper atribuir el motiu que condiciona aactuar d’una forma determinada.

Sembla que s’ha arribat a la conclusió,per part dels experts, que totes duesparts tenen molta importància en elscomportaments de la persona.

Sigui quin sigui el motiu que condicio-na el comportament humà, gairebé maino canvia de forma radical al llarg de lavida. Sempre seguim un itinerari, ens éspermès d’aprendre de forma continua-da, i amb tot se’ns conforma la fama que

nosaltres teixim dia a dia.A les poblacions com la nostra que tots

sabem la vida i miracles de tots, gairebémai no ens estranyem quan algú surt ambun estirabot. Gairebé sempre coincideixamb que el fa aquell que l’ha de fer percoherència.

Guanyar-se la credibilitat

La credibilitat ens la guanyem o ens laperdem en funció de la coherència delnostre discurs i les nostres accions.

Els representants de la vida pú-blica, que prediquen una filosofia i viuenen funció de la contrària malmeten el

crèdit que els concedeixen els seus veïns,quan aquests acaben per comprovar queaquells no es creuen el seu propi discurs.

Uns funcionaris que diuen voler elmillor per la ciutadania però que sols espreocupen d’omplir el seu sarró, acabena la fi amb el seu crèdit personal esgotat.

Per coherència, qui més qui menys sapd’algun personatge de la funció públicaacostumat durant anys i panys a disposarde màniga ampla en les seves funcions.Quan se li esgota la confiança dels seusresponsables públics, el personatge cauvíctima de la gran depressió, i en dóna laculpa als nouvinguts.

A continuació presenta un recurs Con-tenciós Administratiu contra el consistorimunicipal.

Tanmateix, sempre hi ha una sortidaper una nova situació de màniga amplaen altre lloc, en paregudes circums-tàncies. Fins que el crèdit s’esgoti denou...

Només és una reflexió per comprovarque continua sent vigent allò que deia unpadrí que ho havia sentit dir al seu: “elshomes fem el que som”. ■

A les poblacions comla nostra que totssabem la vida imiracles de tots,gairebé mai no ensestranyem quan algúsurt amb unestirabot.


Ribera del Sió: inversió, prosperitat i dinamització❚ Agrupació local del PSC

PARTITS POLÍTICS

T al i com deien els il·lustrats delsegle XVIII, tot bon governantes caracteritza per adaptar la

seva acció de govern a la realitat existent.Doncs bé, una realitat avalada per undenominador comú històric, cultural,econòmic i demogràfic s'ha engendrat alnostre voltant. Estem parlant d'allò queanomenem comarca de la Ribera del Sió.

L’entitat tindria la seva capital o centreadministratiu en la nostra vila i podriaben bé estendre’s des de Butsènit, aponent, fins a Plans de Sió, per la partde llevant.

Aquesta nova distribució territorialsuposaria una millora en l'estat delbenestar de tots els conciutadans, ja queimplicaria que serveis com la sanitat il'educació, fins ara mancomunats amb lesdiferents comarques, passarien a serexecutats per un únic ens comarcal. A mésa més això facilitaria la comunicació delnou òrgan amb la futura vegueria, almateix temps que donaria fluïdesa iceleritat en les seves actuacions perquèseria el reflex d'una sola veu i d'unprojecte ferm, estable i ambiciós.

suposaria la potenciació de l'eix Salou-Pirineu, el qual es materialitza en la car-retera C-14. Aquesta potenciació esveuria acompanyada d'un augment de lainversió, d'augment de llocs de treball i,en definitiva, de la dinamització del nostreentorn i la consecució d'una més granprosperitat.

Així doncs, el conjunt del teixitassociatiu i empresarial local hauríemd'unir esforços per donar la màximadifusió possible a la comarca. No ensquedem de braços plegats perquè amillorar tot allò que ens envolta encarahi som a temps.

Quan hem fet referència a ladinamització no ens oblidem d'una de lesgrans preocupacions de la majoria de lesfamílies. Aquest element pertorbador endeterminats casos no és cap altre que elde la recerca d'un habitatge digne,assequible i estable.

Des de l’agrupació local del PSC volemfer constar la nostra joia i alegria perl'aprovació, per part del govern de laGeneralitat, d'un pla de xoc de l'habitatgeque permetrà que les famílies mésmalmeses o amb menys recursos puguinaccedir a habitatges de protecció oficial.Aquestes estaran destinades bàsicamental jovent que busca un espai onindependitzar-se o a la gent gran quepersegueix un hàbitat on reposar de for-ma tranquil·la.

Dit pla de xoc de l'habitatge ratifica queel govern tripartit està fent de la políticasocial la seva raó de ser, lluny d'altresgoverns molt distants respecte de lesnecessitats socials.

En la mateixa finalitat social podríemubicar els pressupostos generals del'estat, que lluny de perseguir elpropagandisme, la demagògia o elclientelisme, estan destinats a cobrir lesgrans mancances del conjunt de l'estat.

Ara sí que el govern ja no escatimarà

esforços ni recursos en beques perestudis o investigació, augment del salarimínim, augment de les pensions mésbaixes o mesures per avançar en l'estatdel benestar.

Aquells pressupostos que prometienmolt, però que a l'hora de la veritat noeren res més que pa sucat amb oli, jahan passat a millor vida. Ara ja no esparalitzaran obres ni tampoc nos'aprovaran plans hidrològics per regarcamps de golf, senzillament es destina-ran les partides a ajudar els mésnecessitats i a contribuir que tothompugui millorar el seu nivell de vida. I aCatalunya això serà possible gràcies a laforta inversió que farà l'estat espanyolen infraestructures i en mesures socials.

I ni tan sols l'intent de menystenir elspressupostos, per part d'aquells quedurant vuit anys van atorgar un xec enblanc al govern d'Aznar, ens aturarà. Enambició, perquè Catalunya rebi mésinversions per part de l'estat, ningú noens guanyarà. Per tant sembla que aquestcop sí, el govern estatal ha obert els ullsrespecte les demandes més sol·licitades.

La fira del torró

Per acabar volem referenciar quedurant aquest mes s’ha celebrat la XVIfira del torró i la xocolata a la pedra. Unafita que any rera any supera totes lesprevisions i dispara les expectativesd'assistència i seguiment fins a límits moltengrescadors.

Així doncs, aprofitem l'avinentesa perdir a tots els agramuntins i agramuntinesque l’hagin visitat i valorat en la seva jus-ta mesura que continuïn en el futurcol·laborant-hi amb civisme, respecte ieducació per tal de fer-la encara mésgran. Cuidem la fira, cuidem Agramunt,que el poble s'ho mereix!! I si n’heu gauditque us hagi anat de gust!! ■

Tot el conjunt delteixit associatiu iempresarialhauríem d'uniresforços per donarsuport a la propostade creació de lacomarca Riberadel Sió.

Ara bé, perquè l'anhelada comarca vegila llum tots hem de ser conscients delmolt que la nostra vila es juga en aquestaproposta. No és solament una alteracióde l'ordre territorial sinó que també


GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

Grup municipal del Partit Popularde Catalunya

A viat farà un any i mig de leseleccions municipals i creiemque és suficient temps de

marge a l’actual equip de govern perpoder fer, des del partit populard’Agramunt, una valoració d’algunsaspectes de la seva tasca. Abans, voldríemagrair a tots els votants d’Agramunt laseva participació a totes les eleccionscelebrades durant aquest any i que nohan estat poques, però particularmentvolem donar gràcies a totes aquelles per-sones que ens van donar un vot deconfiança. Vam augmentar el nombre devots, tot i això ens en va faltar vuit perpoder tenir representació a l’Ajuntament;això fa que no tinguem vot, però sí quetenim veu, com a força políticad’Agramunt que som i ens ho avalen 170vots d’agramuntins/ines.

Projectes a l'AjuntamentDesprés de tot aquest temps, creiem

que el PPC hagués aportat a l’Ajuntamentel que no hi ha ni per part de l’actualequip ni per part de l’oposició, que ésl’empenta i la realització de projectesnecessaris i útils per Agramunt. Podementendre que és difícil per part del’oposició poder exercir-se com a tal,sense que des de l’actual equip no espresentin cap o pocs projectes, però elque no podem entendre, és que es facintots els impossibles perquè l’equip degovern no pugui governar ni dur aterme cap proposta ni projecte sensepolèmica. Un d’aquests projectes quetots sabem és l’ampliació del polígon, ondins del nostre programa electoral eraun dels principals objectius marcats pelnostre equip. Pensem que el polígon ésel gran puntal econòmic perquè un poblecreixi i, alhora, també és la base per arealitzar altres projectes. Indiscuti-

blement en uns temps en què lesempreses busquen el màxim benefici ivaloren totes les ofertes per a decidir siubicar-se en un poble o en un altre,Agramunt, des de fa temps, deixa d’ésseruna opció per atreure les empreses, crearllocs de treball i, en definitiva, posicionar-se com a motor econòmic alternatiu del’Urgell.

El tema del polígonSembla que el “tema polígon” solament

sigui la raó perquè govern i oposicióestiguin en constant pugna. Nosaltrescreiem que un projecte com aquest noes pot dur a terme amb un ambientde divergències, on després si algunacosa surt malament continuarà la lluitaper donar-se les culpes els uns alsaltres.

Però lamentablement aquest ambientes pot apreciar en molts altres aspectes,només cal assistir als plens celebrats ihom es pot adonar que poca cosa hacanviat, quasi bé les mateixes cares, peròles males maneres encara perduren en-tre govern i oposició, sigui pel motiu que

sigui. Al PPC d’Agramunt creiem que elsciutadans no ens mereixem aquestespectacle pagat per tots nosaltres, enlloc d’arreglar els problemes i les defi-ciències que Agramunt pateix.

No n'hi ha prou amb bonesintencions

Bé, no ens volem allargar gaire, perquèja hi hauran altres temps d’aquí poc perdebatre i opinar, ja que a partir d’aras’ha de començar a governar de debò ino amb polítiques de propaganda,pensades per estar a l’oposició, com hemvist fins ara aquí, a la Generalitat i algovern estatal.

La nostra valoració, en general, de lafeina feta durant tot aquest temps debipartit agramuntí (ERC-PSC), és quecreiem que hi ha un ambient de bonaintenció, degut al canvi polític, peròaquest canvi ja compleix més d’un any il’ambient de bona intenció s’hauria dematerialitzar amb més treball, per aixòdemanem més dedicació per part del’actual equip de govern, perquè en uncontext polític en què a la Generalitat i algovern espanyol hi ha els mateixos colorsque Agramunt, pensem que això s’hauriade notar a l'hora de governar Agramunt,cosa que ara no es pot apreciar.

Precisament en un tema tan importantcom l’ampliació del polígon, la col·la-boració tant de la Generalitat com ladel govern central hauria d’ésser essen-cial i solament veiem que les bonesintencions no arreglen els problemes,com va dir una vegada la que va ser pri-mera ministra britànica, la Sra. MargaretThacher: “Ningú no recordaria el bonsamarità, si a part de bones intencions,no hagués tingut diners”, que cadascúagafi la frase com vulgui, però és fàcild’entendre, no?. ■

Després de totaquest temps, creiemque el PPC haguésaportat al’Ajuntament el queno hi ha ni per part del’actual equip ni perpart de l’oposició, queés l’empenta i larealització deprojectes necessaris iútils per Agramunt.....


GRUPS POLÍTICS MUNICIPALS

La veu del grup CiU a Agramunt

A questa comissió, que ésobligatòria a tots els ajun-taments, ha d’estar integrada

per membres dels diferents grups políticsde la Corporació, amb la proporcionalitatestablerta per la resta de les comissionsinformatives o dels resultats electorals.Correspon a la Comissió l’examen, estudii informe de tots els comptes del’Ajuntament, tant pressupostaris comextrapressupostaris. Així mateix, tambété les competències en l’examen il’informe de les reclamacions, obser-vacions o descàrrecs que els interessatshagin posat de manifest durant el períoded’informació al públic dels esmentatscomptes, sempre com a actuació prèviaper part del ple de la Corporació.

bé totes les partides. De fet, aquestscomptes els va pressupostar l’antic equipde govern, però amb el canvi, es van feractuacions que no estaven pressu-postades i això suposa un desequilibri enel pressupost de tot l’any.

Quan vam anar a mirar els comptes,vam poder comprovar que les actuacions“extres” que es van fer l’any passat, nofiguraven dins les partides tancades del’exercici. Això vol dir que al 2004sortiran les factures pendents depagament del 2003. A veure on lesencabiran? En la Comissió Especial deComptes el nostre grup es va absteniren la seva aprovació, per una raó moltclara, votar en contra no ho trobàvemètic perquè aquests comptes els vapressupostar l’anterior equip de governi amb ell alguns de nosaltres, però sí quetenim molt clar que quan vam deixarl’ajuntament sabíem els diners que hiquedaven per finalitzar les actuacionsprevistes per tot l’any. El que desaprovemés que fessin actuacions que no estavenpressupostades i que no eren urgents, ia més diguessin a tort i a dret que elshavíem “deixat les arques buides”.

Per més informació us direm que en laliquidació del pressupost de 2003 el Ro-manent de Tresoreria (superàvit) queva quedar per a l’exercici actual és de165.138,97 €. Déu n’hi do, són bastantsdiners per dir que ens ho havíem polit tot.Però potser ho deien perquè si haguessinpagat totes les factures pendents depagament, d’actuacions fetes pel nou equipde govern, i que han deixat per al 2004,el Romanent hagués quedat amb núme-ros rojos. Ja se sap que qui estira més elbraç que la màniga... L’any vinent quan ani-rem a revisar els Comptes de l’any 2004,possiblement trobarem moltes sorpreses.

Ara, donem els comptes per tancats iel que queda per pagar ja ens hotrobarem tots l’any vinent!

Per fi s’ha fet la Comissió Especial de Comptes!

Quan vam anar a mi-rar els comptes, vampoder comprovar queles actuacions“extres” que es vanfer l’any passat, nofiguraven dins lespartides tancades del’exercici.

“L’esmentada Comissió celebraràsessió, necessàriament, amb ante-rioritat al dia 1 de juny de cada any,així ho marca la Llei”. Fins ara sempres’han complert els terminis (excepte quancoincidia amb període electoral o deconstitució del consistori), però ara esveu que l’actual equip de Govern espermet passar l’informe dels comptes del’Ajuntament de l’exercici 2003 al mesd’octubre del 2004. Només creiem unacosa, que els ha costat molt de quadrar

No perdeu més eltemps volent dirigirl’oposició o donantconsells de comhauria d’actuar...

Coherència amb les votacions

Volem fer una petita reflexió a l’equipde Govern i en especial a l’alcalde. Quanassistim als Plens o bé a les Comissionssiguin les quines siguin, ens agrada sercoherents amb els nostres vots i per aixòamb anterioritat ens informem i venim ala casa gran, que us recordem que és lacasa de tots els ciutadans, per assessorar-nos i prendre les nostres decisions i novolem actuar com fins ara havia fet l’opo-sició, que votava en contra o s’absteniasimplement perquè tocava o perquè sí,sense cap raó en concret, perquè tampocno es preocupaven mai a esbrinar res, nia mirar els expedients, ni a demanar cappaper. És llastimós que fins i tot, en unaentrevista a l’alcalde en un diari, noaprofiti les columnes promocionant la Vilai manifestant l’orgull de ser-ne l’alcalde,queda clar que prefereix aprofitarl’avinentesa pes desprestigiar l’oposició.Pensem que això s’està convertint en unaobsessió per algú i és preocupant. Si usplau, no perdeu més el temps volent di-rigir l’oposició o donant consells de comhauria d’actuar i centreu-vos a portar lescoses al dia i treballar per Agramunt iper als seus ciutadans.

Siau convilatans, sigueu feliços. Fins unaltra. ■


JUNTA DE GOVERN LOCAL, 26-7-2004

SUBVENCIÓ LLICÈNCIA D’OBRES CLUB HANDBOLAGRAMUNT

S’aprovà concedir un ajut econòmic per un import de 705,96€,al CLUB HANDBOL AGRAMUNT, per satisfer les despeses de laliquidació dels drets de la llicència d’obres, núm. expedient 238/2004, d’arranjament del local social.

APROVACIÓ PROJECTE REPARCEL·LACIÓ PLA PARCIALNÚM. 3 – CTRA. BALAGUER MITJANÇANT MODALITATCOMPENSACIÓ BÀSICA

S’aprovà definitivament el projecte de reparcel·lació voluntàriamitjançant compensació bàsica del Pla Parcial núm. 3 “Carreterade Balaguer”, i es disposà la inscripció al Registre de la Propietatdel projecte de reparcel·lació esmentat.

RECLAMACIÓ POLÍGONVist l’informe emès per l’assessor jurídic municipal sobre l’escrit

presentat pel Sr. Alejandro Silvestre Rosell, en data 26 de maigde 2004, s’acordà desestimar les peticions formulades pel Sr. Ale-jandro Silvestre Rosell davant aquest Ajuntament, amb fonamenten la manca d’incompliment imputable a l’Ajuntament i inexistènciade responsabilitat patrimonial.

RENOVACIÓ DEL CONVENI AMB REPSOL BUTANO S.A. PERA LA CESSIÓ D’US DE LES PARCEL·LES C-13 I C-14 DELPOLÍGON INDUSTRIAL I PER A LA GASIFICACIÓ D’AGRAMUNT

S’aprovà la renovació per un termini de 5 anys prorrogablesdel conveni per la cessió d’ús de les parcel·les C-13 i C-14 delPolígon Industrial PP5-I-, qualificades com a béns patrimonials, al’empresa REPSOL-BUTANO,SA., per a la instal·lació dels dipòsitsde G.L.P. equips de transvasament, vaporització o regulació.Aquesta cessió s’extingirà automàticament en el cas de què el bées destini a una altra finalitat.

SUBVENCIÓ CLUB BILLAR AGRAMUNTS’acordà concedir un ajut econòmic per un import de 300 € al

Club Billar Agramunt per participar als Campionats d’Espanyaindividuals Sub-14 i Sub-15 de billar que se celebrarà els dies del15 al 18 de juliol a Los Narejos (Múrcia).

PLE, 28-7-2004

MODIFICACIÓ ORDENANCES FISCALS 2004S’acordà aprovar provisionalment la modificació de l’Ordenança

Fiscal reguladora dels tributs següents:TARIFA - FIRA DEL TORRÓ1 - a) Ocupació via pública establim. comercials, per m2 4,00 €/m2

b) Per metre quadrat de parada 6,00 €/m2

2 - Estands activitat firal 12 m2 (1 sopar expositor inclòs) 210,35 €/m2

3 - Altres estands 12 m2 (1 sopar expositor inclòs) 360,61 €/m2

4 - Estands automoció 12 m2 (1 sopar expositor inclòs) 372,65 €/m2

5 - Estands exteriors 4,00 €/m2

6 - Estacionament vigilat aparcament recinte firal 1,50 €/m2

7 - Neteja moqueta estand 12 m2 (els quatre dies) 30,00 €/m2

8 - Fraccions de 1100 W monofàsica 220 V 15,03 €/m2

9 - Fraccions de 3300 W trifàsica 380 V 30,05 €/m2

TARIFA PEL SUBMINISTRAMENT D’AIGUA € / bimensualsA.- TARIFA PRIMERA SUBMINISTRAMENT

ÚS DOMÈSTIC:1- Mínim 16 m3 a 0’3960 €/m3 ........................................ 6,34 €2- A partir de 16 m3 .................................................................. 0,80 €

ÚS COMERCIAL/GRANGES I OBRES1- Mínim 16 m3 a 0’6120 €/m3 ........................................ 7’34 €2- A partir de 16 m3 .................................................................. 0,95 €

B.- TARIFA SEGONA CONSERVACIÓ COMPTADORÚS DOMÈSTIC

Tipus A ............................................................... 0,24 €Tipus B ............................................................... 0,27 €Tipus C ............................................................... 0,297 €Tipus D .............................................................. 0,405 €Tipus E ............................................................... 0,54 €Tipus F ............................................................... 0,81 €

ÚS COMERCIAL/GRANGES/ OBRES(Segons diàmetre de comptador)

1.- de 15 mm ..................................................... 0,81 €2.- de 20 mm ..................................................... 1,62 €

C- DRETS ESCOMESA d’aigua, per una sola vegada ...... 120,20 €

TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DEL’ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA

A.-TARIFA PRIMERA1.- Material anual: .................................................. 12 €2.- Lloguer d’instrument: ........................................ 10 €

B. TARIFA SEGONA: Nivell Elemental1.- Matrícula anual: ................................................. 35 €2.- Música P5 mensual: ........................................... 20 €3.- Curs primer i segon mensual: ............................. 40 €4.- Curs tercer mensual: .......................................... 45 €5.- Curs quart mensual: .......................................... 50 €2n Instrument

- 1/2 h. instrument mensual: ................................ 15 €- 3/4 h. Instrument mensual: ................................ 20 €- 1 h. Instrument mensual: ................................... 25 €

C.- TARIFA TERCERA: Grau Mitjà1.- Matrícula anual: ................................................. 35 €2.- Primer, segon, tercer i quart mensual: ................. 55 €

D.- TARIFA QUARTA: Mòdul(Instrument + Cambra o grup d’instrument +cant coral)

1.- Matrícula anual: ................................................. 35 €Instrument

- 1/2 h. Instrument mensual: ................................ 40 €- 3/4 h. Instrument mensual: ................................ 45 €- 1 h. Instrument mensual: ................................... 50 €

E.- TARIFA QUINTA: Adults1.- Matrícula anual: ................................................. 40 €2.- Llenguatge musical (1h. set.): ............................. 20 €3.- Instrument

- 1/2 h. instrument mensual: ................................ 30 €- 3/4 h. Instrument mensual: ................................ 50 €- 1 h. Instrument mensual: ................................... 70 €

F.- TARIFA SISENA.- 2n INSTRUMENT (Mitjà, Mòdul i Adults)- 1/2 h. instrument mensual: ................................ 25 €- 3/4 h. Instrument mensual: ................................ 30 €- 1 h. Instrument mensual: ................................... 35 €

L’AJUNTAMENT INFORMA


L’AJUNTAMENT INFORMA

TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE GUARDERIA INFANTILA.-TARIFA PRIMERA -Servei de la Guarderia Municipal:

1.- Matrícula: 26,22 €2.- Mensualitat: 59,14 €3.- Material: 31,60 €

4.- SERVEI D’HORA COMPLEMENTÀRIA: 8:15 a 8:45 i de 19:00 a 19:30

- 1 hora tot el mes: 21,30 €- 1 hora eventual: 5, 17 €- 1/2 hora tot el mes: 10,65 €- 1/2 hora eventual: 2, 60 €

MANIFEST CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNEREL’Ajuntament d’Agramunt ha manifestat en reiterades ocasions

el seu rebuig i la seva indignació davant la violència de gènere i hareiterat el seu compromís en la seva eradicació.

No obstant això i malgrat les nombroses campanyes, resolucionsi recomanacions fetes, tant per organismes nacionals, estatals cominternacionals, seguim observant que la violència contra les donescontinua essent un mal endèmic de la nostra societat.

Per poder modificar aquesta realitat cal que tots i totes, indivi-dual i col·lectivament, denunciem tota mena de violència i enscomprometem en la solució d’aquesta autèntica malaltia social.

El consistori vol encapçalar aquest sentiment ciutadà i vol ferpalesa la seva solidaritat amb totes i cadascuna de les dones quepateixen qualsevol tipus de violència i fa una crida al conjunt de lasocietat perquè mostri el seu rebuig i perquè col·labori activamenten la eradicació de qualsevol tipus de discriminació.

Per tot l’expressat anteriorment, el Ple de l’Ajuntament acordà:Primer.- Reiterar el nostre compromís de: lluita contra la violència

en vers les dones, mitjançant un seguit de mesures on es concre-ten, d’una forma integral, aquelles actuacions d’atenció a les víctimesque tenen com a objectiu assolir la seva plena recuperació perso-nal i social; manteniment i millora d’aquelles mesures educatives,preventives i de sensibilització; difusió dels valors d’igualtat, detolerància i de respecte entre tots els ciutadans/nes.

Segon.- Demanar a la resta d’administracions implicades: quegaranteixin i augmentin, segons les necessitats existents, els re-cursos necessaris per a la protecció, l’atenció i la rehabilitaciópsicosocial de les víctimes a la violència de gènere: cases d’acollida,pisos pont, centres d’urgència, centres de llarga durada; queprioritzin polítiques integrals encaminades a la prevenció, ladetecció, l’atenció i l’eradicació de la violència de gènere; quegaranteixin una coordinació eficaç dels circuits dels serveisassistencials existents per aconseguir un tractament integral detotes i cadascuna de les víctimes; que els municipis de Catalunya, através de les dues entitats municipalistes (FMC i ACM), puguinparticipar en l’elaboració de la propera llei contra la violència degènere i el Pla de polítiques d’igualtat que està elaborant laGeneralitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.

Tercer.- Traslladar el present acord a les entitats municipalistes(FCM i ACM), a la Generalitat de Catalunya i al Parlament deCatalunya.

RECLAMACIÓ PRÈVIA A LA VIA JUDICIAL PRESENTADA PELSR. JAUME SOLANS I SOLÉ

S’acordà apreciar l’existència de doble immatriculació de la fin-

ca de la parcel·la cadastral núm. 81 del polígon 4 d’Agramunt, ambuna inscripció a favor de l’Ajuntament i una altra a favor dels Srs.Teresa Solé Penella i Jaume Solans Solé, i reconèixer que la titularitatde la finca pertany als Srs. Teresa Solé Penella i Jaume Solans Solé.

Als efectes de rectificar la doble immatriculació, es sol·licità alRegistre de la Propietat de Balaguer que procedeixi a cancel·lar lainscripció de la finca registral de l’Ajuntament.

JUNTA DE GOVERN LOCAL, 13-9-2004

FESTES LOCALS 2005S’aprovà fixar els dos dies de Festa Locals per a l’any 2005,

pels nuclis de població que s’indiquen com les dades següents:Agramunt 2 i 5 de setembreAlmenara Alta 5 i 6 d’agostDonzell d’Urgell 16 i 20 d’agostMafet 3 de setembre i 1 d’octubreMontclar 23 i 25 de juliolLes Puelles 30 de juliol i 3 de setembre

AMPA DE L’IES “RIBERA DEL SIÓ”S’acordà concedir a l’AMPA de l’IES “Ribera del Sió”, una

subvenció de 300 €, per a les activitats realitzades durant el curs2003/2004 que seran a càrrec del pressupost municipal del 2004.

FUNDACIÓ ESCLEROSI MÚLTIPLEEs concedí a la Fundació Esclerosi Múltiple, una subvenció de

100 €, per la 11a edició de la campanya “MULLA’T PERL’ESCLEROSI MÚLTIPLE” que serà a càrrec del pressupost muni-cipal del 2004.

LLICÈNCIES D'OBRESBRÍGIDA BERTRAN PARÍS, per pintar façana habitatge. Ctra. Cervera.BRÍGIDA BERTRAN PARÍS, per col·locar un plat de dutxa a l’habitació

de bany. Ctra. Cervera.EDUARD ARENY BARRIL, per pintar façana habitatge. Av. Agustí Ros.RICARD INVERNON HERNÀNDEZ, per gual permanent. Av. dels Esports.JÚLIA ESTEBAN GARCIA, per la col·locació d’una tanca metàl·lica al

voltant de l’habitatge. Ctra. Tàrrega.FRANCESC TOBAJAS MAQUEDA, per rebaixar vorera garatge. Pl. Dula.ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA, S.L. per obrir una rasa per la

instal·lació d’una línia subterrània de baixa tensió per dotar desubministrament elèctric l’immoble situat al C. Segarra.

SCHLECKER, SA per la instal·lació d’un rètol a la façana. Av. Catalunya.MARIA TERESA HUGUET ESCASANY, per pavimentar el terra del

garatge. C. Raval de Puigverd.ROSER ESCOLÀ RIBALTA, per la reforma d’una coberta. C. Firal.DEVEDES, SCP pel condicionament d’un local. Av. Catalunya.MARIA OMEDES FARRANDO, per col·locació tanca metàl·lica. Mafet.COMUNITAT DE PROPIETARIS LA TORRE BLOC 2, per l’arranjament

de la cornisa de la teulada i les parets de l’entrada de l’edifici. Av. Catalunya.COMUNITAT DE PROPIETARIS LA TORRE BLOC 2, per l’ocupació de

la via pública. Av. Catalunya.CASSA AIGÜES I DEPURACIÓ, SL per obrir una rasa per arranjar una

avaria a la xarxa d’aigua. C. Segadors.JOSEP HUGUET HERBERA, per l’ocupació de la via pública. C. Castell.JORDI BERTRAN PARÍS, per l’ocupació via pública. Av. Jaume Mestres.MIQUEL DEL CASTILLO LAOZ, per canviar les teules velles de la teulada

per unes de noves. Donzell.


ALMANACNOVEMBRE: Mes de 30 dies, onzè de l’any segons elnostre calendari (Gregorià) i novè del primitiucalendari romà anomenat November.

En l’antic calendari romà, la nona corresponia alcinquè dia del mes (nonae quintanae) o bé al setè dia(nonae septimanae) dels mesos de març, maig, julioli octubre. Les nones s’esqueien sempre nou diesabans del idus. Igual que a les calendes, escomptaven els dies que faltaven per arribar al dia 5o 7, segons els mesos.

40

35

30

25

20

15

10

5

0

l./m2

El dia 1 el sol surt a les 6h 22m, i es pon a les 4h 47mEl dia 30 el sol surt a les 6h 56m, i es pon a les 16h 23m

Demografia

(Mes de setembre de 2004)

NAIXEMENTSJoan Carles Lloveras i TiradoMar Badia i RieraGael Marsà i FigueraBiel Muixí i GilabertRubèn de la Vega i Ramírez

dia 16-8dia 30-8dia 15dia 18dia 25

Temps

PLUJA CAIGUDA DURANT EL SETEMBRE

Dia 2Dia 3Dia 4Dia 10Dia 11TOTAL

Inapreciable1,3 l./m2

Inapreciable1,2 l./m2

0,5 l./m2

3,0 l./m2

TEMPERATURES EXTREMES DEL SETEMBRE

Màxima del mesMínima del mesOscil·lació extrema mensualMitja de les màximesMitja de les mínimesMitja de les mitjanes

34°, dia 49°, dies 26 i 27

25°26,766°14,966°20,866°

L'Observador: Deudat Pont

El dia 21 el sol entra a la constel·lació de SAGITARI.

�

GRÀFICA DE LES TEMPERATURES MÀXIMES I MÍNIMES I DE LES PRECIPITACIONS CORRESPONENTS AL MES DE SETEMBRE

9 10 11 12 13 14 151 2 3 4 5 6 7 8 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

40

35

30

25

20

15

10

5

0

–5

°C

DIES

Temperatura màxima:Temperatura mínima:Precipitacions:➵

DATES ASSENYALADES I COSTUMARI:

Aquest mes marca el trànsit de la tardor cap al’hivern. A mitjans del mes el temps se solabonançar, després de les primeres fredorades, ies produeix l’anomenat estiuet de Sant Martí. A lamuntanya, però també a les planes de l’Urgell,comença les època de les boires. En algunescontrades creuen que la boira és obra d’uns dominisnegres com el sutge i força més peluts que elsaltres que salten i ballen i escampen la boira perno ser vistos i, enmig de la seva espessor, es lliurena fer malifetes. Quan la boira és molt espessa ihumida, a les nostres contrades se’n diu boiraploranera o pixanera. El refranyer és molt ric aquestmes:

Pluges de novembre, Pel novembre,omplen els barrals qui no ha sembrat,i curen tots els mals. que sembri.

Quan la lluna està en rodó,caça la fagina, la guineu i el teixó.

Dia 1: Festa de Tots Sants.Dia 2: Dia dels difunts. Hi havia moltes

semblances entre els ritus funeraris i els de lasembra en els pobles antics. Creien que en laresurrecció de l’ànima hi havia una certa analogiaentre l’enterrament dels difunts i la seva resurreccióde sota terra al cap d’un temps, igual que les llavorssembrades ara i ressorgides després pletòriques

d’espigues i de gra. D’algunes divinitats de lamitologia antiga es creia que els seus cossos forenesquarterats i escampats per diversos indrets ambel propòsit de fecundar el terreny. Lacommemoració de la festa dels difunts en l’èpocade la sembra respon a creences i ritus de caràctermàgic que establia una relació entre els difunts ila llavor. Aquesta festa és molt antiga i universal,ja la celebraven els egipcis i d’ells va passar alsaltres pobles mediterranis. La dècima que hi haviaa la porta del fossar d’Agramunt deia així:Entra mortal sense espant pensa sols en preparar-teen la ciutat dels difunts a morir, puix escapar-tea on hem de morar junts, no podràs per ric que siasdes del petit al més gran. i tos bens i bisarriesSerena lo teu semblant, dins breu temps han de deixar-te.

EFEMÈRIDES DEL MES:11 de novembre del 1700: Agramunt s’assa-

benta oficialment del canvi de dinastia. Al mesd’octubre del 1700, pocs dies abans de morir,l’últim rei Habsburg espanyol, Carles II, va escollircom a successor a la corona espanyola Felip deBorbó, duc d’Anjou, gràcies als bons oficis delsambaixadors francesos. El perjudicat era l’altrecandidat a succeir-lo, l’arxiduc Carles d’Àustria.Felip era fill del Gran Delfí de França i nét de LluísXIV i M. Teresa, germana del rei castellà. Carlesera fill de l’emperador d’Àustria i nét de Maria, fillade Felip III de Castella. El dia 1 de novembre del1700 va morir Carles II i la seva successió vaplanejar sobre Europa, amenaçant de destruir elfràgil equilibri existent entre les grans monarquiesd’ençà la Pau de Westfàlia (1648), que va posar fia la Guerra del Trenta Anys.

Tal dia com avui del 1700, el Capità General deCatalunya va enviar una carta datada a Barcelona,i dirigida als paers d’Agramunt. En la missiva elstraslladava el Real Despacho on els comunicava lamort de Carles II i el nomenament del seusuccessor, el senyor duc d’Anjou, segon fill delGran Delfí de França. Els fa saber que aquesta vaser l’última voluntat del rei difunt. També els demanaque la vila celebri els corresponents sufragis idemés cerimònies que s’acostumen a fer en aquestscasos. En aquelles dates eren paers de la Universitatd’Agramunt Ramon de Siscar, Onofre Ratés i PereMàrtir Bragós, essent secretari Josep de Cercós.

R. Bernaus i Santacreu

DEFUNCIONSFrancesc Sorribes i XandraGuadalupe Sànchez i GuareñoJosefa Sànchez i MaldonadoEngràcia Grove i FalipPrudenci Garcia i PrietoAntoni Setó i VallsRamon Roca Boncompte

52 anys, dia 2 89 anys, dia 7

63 anys, dia 1172 anys, dia 1259 anys, dia 2192 anys, dia 2169 anys, dia 26

MATRIMONISJaume Bertran i Puigpinós, iMíriam Llorens i CastellàJoan Potrony i Cardeñes, iMaria Lluïsa Solans i Esteve

dia 18

dia 25

Les fases de la lluna:Quart minvantLluna novaQuart creixentLluna plena

el dia 5el dia 12el dia 19el dia 26

a les 05h 53ma les 14h 27ma les 05h 50ma les 20h 07m


❚ Coordina Rosa Maria Sera

❚ per Ricard Bertran

Les 7diferències

Jocs de fusta a laplaça del Mercat,durant els dies dela Fira del Torró.

La de l’esquerra ésl’original, mentre quea la de la dreta s’hanfet set modificacions.

A veure si les trobeu!

Solució a les7 diferències:

LLEURE AMENITATS

Solució a l'Aritjoc:

ARITJOC

Quines xifres del 0 al 9 hauràs de posara cada requadre per tal que es verifiquin

les igualtats?

SOPA DE LLETRES

En aquest embolic de lletres hi trobareu el nomde deu fertilitzants que hi ha de les plantes.

Solució a la SOPA DE LLETRES, per P.R.:

Bor, carboni, coure, ferro, fòsfor, magnesi,nitrogen, potassa, sofre i zinc.

A E R U O C B H I C I R

D J N E L O F S G M P O

Q N R C S V E T Z A U F

X B I C A N D H L E I S

F J N T G R F G Z M Q O

E P S A R E B I R O T F

R U M R R O N O V O X A

F B I R Z C G C N O B D

O E O M F J N E G I L H

S P T X Q U Z R N V S A

B E H L P C F I M D G J

N S A S S A T O P O R T


LA FOTO

LA CALAISERA ❚ Serafina Balasch

❚ Josep Bertran

La Fira del Torró té moltsprotagonistes, moltes perso-nes que fan que sigui possi-ble i moltes que aguantenal peu del canó durant totsels dies, enguany quatre.Entre els que van treballarde valent hi ha el grupd'animació Rebombori, queno van parar, nit i dia, derecórrer el recinte firaltocant i ballant amunt i avalli també la colla de la cuitaque tenen cura de fer lestauletes i repartir-ne entreel públic. La foto simbolitzacom una mena d'home-natge mutu. És una instan-tània feliç de la fira.


❚ Josep BertranIMATGES D’AHIR i D ’AVUI

IMATGE D’AHIR: Aquest és l’aspecte que tenia el carrer de la Sabateria de Baix, cruïlla amb la travessia de l’Aspi i carrer Sió, l’any1915. Els carrers de terra, pràcticament tots els de la Vila, eren impracticables durant l’hivern i quan plovia. Molt pocs indretseren empedrats. La pavimentació generalitzada no arribà fins la dècada dels vuitanta amb l’arribada de la democràcia. En l’escenaride la foto, unes passarel·les amb lloses servien per anar d’uns coberts als altres sense enfangar-se.

IMATGE D’AVUI: L’indret tal com està actualment.


❚ Josep BertranL’ÚLT IMA

Entre els dies 9 i 12 d’octubre, la nostra vila vaviure la Fira del Torró més multitudinària i lacelebració d’una gran varietat d’actes de tota mena,que van omplir d’activitats aquest llarg certamenque va ser visitat per unes 40.000 persones, segonsles estimacions més assenyades.

REVISTA SIÓ. Núm 488 - Any XLI - Octubre 2004

Documents