Prova àmbit Social CATALÀ - XELU.NETxelu.net/pdf/materials/26/2011_maig_socials.pdf · El sector primari està protagonitzant una revifada gràcies al relleu per part de persones

Generalitat de Catalunya Departament d’Ensenyament Direcció General d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat

Convocatòria 05/11

Prova lliure per a l’obtenció del graduat en educació secundària obligatòria. Convocatòria 05/11

1

Prova lliure per a l’obtenció del títol de graduat/ ada en

educació secundària obligatòria

Àmbit social

Data:

Cognoms i nom:

Núm. DNI / NIE/PASSAPORT

INSTRUCCIONS

• Teniu dues hores per realitzar la prova

• Abans de començar la prova, ompliu la portada amb les vostres dades personals

• Llegiu atentament cada pregunta abans de contestar-la

• Respongueu cada pregunta tan bé com pugueu i en l’espai corresponent

• A continuació passeu a la pregunta següent

• Si us equivoqueu, ratlleu la resposta equivocada i marqueu clarament la nova resposta

• Al final de la prova disposeu d’un full en blanc per fer esborranys


Convocatòria 05/11


2

Activitat 1 (25 punts) 1. El sistema polític català i espanyol és una demo cràcia parlamentària,

caracteritzada per la divisió dels poders legislati u, executiu i judicial. Quines institucions representen els poders legislatiu i ex ecutiu a Catalunya i a Espanya? (2 punts)

Territori Poder executiu Poder legislatiu

CATALUNYA

ESPANYA

2. Argumenteu per quin motiu és necessària la divis ió de poders en un règim

democràtic. (2 punts ) 3. Indiqueu almenys tres diferències entre un règim dictatorial i un democràtic.

(3 punts)

Diferències Règim dictatorial Democràcia

1

2

3


Convocatòria 05/11


3

4. Relacioneu amb una fletxa els següents esdevenim ents amb la seva data correcta. (2 punts)

Esclat de la guerra civil espanyola 1945 Fi de la segona guerra mundial 1977 Primeres eleccions democràtiques després del franquisme 1981 Mort del dictador Franco 1936 Intent de cop d’estat conegut com a 23-F 1975

5. Ompliu els forats del text sobre l’elecció del g overn de Catalunya amb les

paraules que s’escauen. (4 punts)

El primer pas per escollir el govern de Catalunya és elegir la composició del

Parlament per mitjà de la convocatòria d’eleccions. Les eleccions es convoquen

cada __________ anys. S’hi presenten diferents ______________polítics, que

dissenyen un ______________ electoral on expliquen com serà la seva acció de

govern. En funció d’això, els ciutadans majors de ___________ anys voten una o

altra formació política. En total, al Parlament hi ha 135 parlamentaris, que ocupen

els seus ___________. En funció dels resultats electorals i d’un sistema de

representació per a cada una de les ____________ províncies catalanes, queda

constituït el Parlament. El partit o ____________ de partits que ha obtingut el

major nombre de vots obté la majoria parlamentària i forma govern. El Parlament

escull el ___________de la Generalitat que, al seu torn, constitueix el govern de

Catalunya, compost pels diferents consellers i conselleres.


Convocatòria 05/11


4

6. A continuació teniu els resultats de les eleccio ns al Parlament Català del

2006 i les del 2010. Amb la comparació dels resulta ts de les dues eleccions, responeu si les següents afirmacions són vertaderes (V) o falses (F): (4 punts)

2006 2010

Partit % vots Nº escons % vots Nº escons

CiU 31,53 48 38,47 62

PSC 26,81 37 18,32 28

ERC 14,05 21 7,00 10

PP 10,64 14 12,33 18

ICV 9,55 12 7,39 10

C’s 3,04 3 3,40 3

SI - - 3,28 4

V F

El partit polític que proporcionalment ha perdut més escons en relació amb l’any 2006 és el PSC

A CiU li han faltat 6 diputats per obtenir la majoria absoluta el 2010

Un partit que va obtenir escons el 2006 no n‘ha obtingut cap el 2010

La coalició del PSC, ERC i ICV els va permetre tenir majoria al Parlament l’any 2006

L’any 2010 ha obtingut representació parlamentària un partit més que el 2006

Si haguessin revalidat la coalició, PSC, ERC i ICV haurien pogut obtenir novament la majoria absoluta al Parlament l’any 2010

Aplicant la llei d’Hondt, és possible que un partit obtingui més escons que un altre que ha obtingut més vots

El 2006, va ser president de la Generalitat el candidat del partit més votat


Convocatòria 05/11


5

7. Definiu amb les vostres paraules almenys 4 de les paraules següents: (4

punts) Coalició: Legislatura: Candidatura: Referèndum: Abstenció:

8. Llegiu el text i feu l’activitat proposada: (4 punts) En l’actualitat, segons la llei, els menors de 16 anys no poden votar a les eleccions, però sí que tenen dret a participar en les Iniciatives Legislatives Populars (ILP). Les ILP són peticions adreçades al Parlament que han d’estar avalades per un mínim de 50.000 signatures de ciutadans o ciutadanes. Redacteu un escrit que reculli almenys dues argumen tacions a favor i dues en contra del fet que la població entre 16 i 18 anys p ugui votar en les eleccions.

Activitat 1


Convocatòria 05/11


6

Activitat 2 (25 punts)

1. Llegiu atentament el text següent i responeu les qüestions que hi ha a continuació:

El nou règim va eliminar les garanties constitucionals de la República. Francisco Franco va controlar tots els poders, i es va erigir en cabdill, cap dels exèrcits i de l’únic partit permès, el Movimiento Nacional. El dictador mai no va indultar els derrotats i sempre va optar per la repressió d’aquelles veus contràries al règim. Molta gent es va haver d’exiliar. A Catalunya, l’ús del català va ser prohibit en l’administració pública, l’ensenyament i els mitjans de comunicació. L’himne, la bandera i els monuments més significatius també van desaparèixer de la vida pública.

a. Citeu, amb les vostres paraules, tres caracterís tiques del Franquisme. (3 punts)

b. Franco es va mantenir al poder, entre altres mot ius, perquè alguns grups socials li van donar suport, quins? (2 punts)


Convocatòria 05/11


7

2. Aparelleu els fets amb el període del franquisme corresponent: (2 punts)

Crisi del Sàhara Espanyol

Racionament

Turisme

Fundació de TVE

“Miracle econòmic”

Assassinat de Carrero Blanco

Estraperlo

Nova Cançó

Període 1939-1959

Període 1960-1975


Convocatòria 05/11


8

3. El següent mapa de comunitats autònomes actual i ndica algunes de les principals migracions internes que es van produir a Espanya als anys 60.

a. Relacioneu de quines comunitats autònomes proced ien i a quines es dirigien els emigrants. (2 punts)

Galícia

Castella i Lleó País Basc

Aragó Catalunya

Extremadura Madrid

Castella i La Manxa València

Andalusia

b. Situeu el nom de les comunitats autònomes citade s en el mapa d’Espanya. (2 punts)


Convocatòria 05/11


9

4. El mapa següent indica les migracions d’espanyol s a Europa als anys 60.

a. A quins països europeus van emigrar els espanyol s? (1,5 punt)

b. A continuació situeu-los al mapa d’Europa. (1,5 punt)


Convocatòria 05/11


10

c. A partir de 1973 es va aturar l’emigració cap a Europa i molts dels

espanyols que s’hi havien traslladat van tornar, pe r quin motiu? (1 punt)

d. Expliqueu la causa principal de les migracions i nternes i externes que es van produir a Espanya als anys 60. (1 punt)

5. Llegiu atentament el text següent i responeu le s qüestions que hi ha a continuació:

Les assemblees es feien sense el consentiment de l’empresa, fora de l’horari de treball, al pati de la fàbrica, després de menjar, abans de reprendre la feina a la tarda, o bé en plegar fèiem córrer la veu entre el personal, ens esperàvem tots, i amb tot el personal reunit, o la major part –els que volien quedar-s’hi-, se celebrava l’assemblea. […] Eren assemblees no programades, amb tots els avantatges de l’espontaneïtat. Com que no havíem de preveure el termini abans de la reunió, ni tràmits burocràtics, es produïa una comunicació espontània i una resposta més efectiva.

JOSÉ CANO, militant de Comissions Obreres

a. Quin és el tema o idea principal del text? (1 punt)

b. Què reflecteix sobre les condicions de vida de l a població? (2 punts)


Convocatòria 05/11


11

c. Com se celebren actualment aquest tipus d’assemb lees? (3 punts)

6. Expliqueu en què va consistir la Transició Democ ràtica a Espanya i quan va tenir lloc aproximadament. (3 punts)

Activitat 2


Convocatòria 05/11


12

Activitat 3 (25 punts) Llegiu atentament el text i feu les activitats prop osades. Una escola per a persones que vulguin fer de pagès o pastor El Projecte Grípia té per objectiu garantir el relleu generacional de les explotacions agroramaderes de muntanya amb la incorporació de gent jove i també vol contribuir a dignificar la professió. És urgent la dinamització del sector primari de muntanya mitjançant accions que donin suport a les explotacions existents i visibilitzar una nova generació de joves agricultors i ramaders que basen en l’agroecologia la seva manera d’entendre aquest ofici. 1ª edició. Durant la seva primera edició, l’escola ha acollit els alumnes durant 4 mesos en 25 explotacions ramaderes dels dos Pallars. En aquesta edició l’escola ha acomplert amb els objectius de formar, d’una banda, persones joves que volen aprendre l’ofici de pagès i pastor i, de l’altra, oferir l’oportunitat a pagesos en actiu de tenir persones com a suport a les seves explotacions. El balanç és molt positiu per part dels alumnes, pagesos i organització. Només 3 persones han abandonat les pràctiques abans d’hora, mentre que la resta no només les ha realitzat sinó que en la majoria de casos volen continuar amb l’activitat. Algunes d’elles han estat contractades per les mateixes explotacions. 2ª edició. En aquesta segona edició l’escola oferirà 30 places. A hores d’ara hi ha una llista de 126 persones pre-inscrites. El perfil dels aspirants és comú: nois i noies d’entre els 20 i 30 anys, molts d’ells amb estudis universitaris, procedents de Catalunya. El sector primari està protagonitzant una revifada gràcies al relleu per part de persones que no provenen de tradició familiar pagesa. L’escola vol donar-los-hi l’oportunitat, oferint-los un període de pràctiques intensiu per tal que puguin valorar les seves aptituds i capacitats davant d’aquesta feina i decidir si finalment volen tirar endavant el seu propi projecte. Alhora el Projecte Grípia treballa per la incorporació de joves al camp a través del “banc de terres”, que ofereix l’oportunitat a gent jove que no disposa ni de terra ni de patrimoni, d’establir-se i poder iniciar una activitat agroramadera mitjançant relleus de finques de propietaris que estan a punt de jubilar-se.

Reelaborat de: CST. Centre per a la Sostenibilitat Territorial 1. Expliqueu en 4 o 5 línies i amb les vostres para ules el tema del text. (2 punts)


Convocatòria 05/11


13

2. En el primer paràgraf es parla d’agroecologia. C om ho definiríeu? (2 punts)

3. En la llista següent teniu diverses pràctiques a gràries. Assenyaleu les que

considereu que són agroecològiques: (2 punts)

□ Criar animals en corrals amb accés a l’aire lliure

□ Usar llavors tractades genèticament que permeten rendiments més alts

□ Aprofitar per plantar els productes de temporada

□ Conrear els productes locals que millor s’adaptin a la terra

□ Treure el màxim de producció fent ús de pesticides químics

□ Introduir tecnologies per obtenir més producció encara que comporti canviar

el paisatge tradicional

□ Recuperar races d’animals autòctones en perill d’extinció

□ Fer madurar les fruites en càmeres frigorífiques

4. Escolliu l’opció adequada a les següents pregunt es sobre el text: (4 punts)

a) Per formar part del Projecte Grípia...

□ cal tenir una experiència prèvia en el món de la pagesia.

□ no és obligatori tenir experiència però sí molt desitjable.

□ no cal tenir una experiència prèvia.

b) En finalitzar el Projecte...

□ tots els participants excepte tres han estat contractats.

□ alguns dels participants han estat contractats.

□ tres persones han estat contractades.


Convocatòria 05/11


14

c) El Projecte Grípia té com a objectiu principal:

□ formar persones per fer de pagès i dignificar l’ofici.

□ contractar persones per ajudar a les explotacions agràries.

□ jubilar els pagesos que siguin grans i posar-hi gent jove.

d) Els organitzadors creuen que actualment:

□ només les persones amb tradició familiar pagesa tenen interès per l’agricultura.

□ cada vegada hi ha menor interès en general per treballar en l’agricultura.

□ ha crescut l’interès fins i tot en persones sense tradició familiar pagesa.

e) El perfil dels participants en els cursos de pag esia és:

□ gent jove d’arreu d’Europa amb o sense experiència prèvia.

□ estudiants universitaris procedents de Catalunya.

□ joves catalans molts dels quals amb estudis universitaris.

f) El balanç del projecte ha estat positiu perquè:

□ hores d’ara es pot garantir el relleu generacional en el món de la pagesia.

□ ho han sol·licitat moltes persones i la majoria ha acabat amb èxit.

□ encara que hi ha hagut poques sol·licituds, la majoria ha acabat amb èxit.

g) El banc de terres serveix perquè:

□ les persones que comencen disposin de diners per tirar endavant el propi projecte.

□ s’avanci la jubilació a les persones que volen deixar de fer de pagès.

□ les persones que comencen i no disposen de terres, en puguin tenir per tirar endavant el propi projecte.

h) Les pràctiques serveixen perquè les persones:

□ comprovin si tenen prou capacitats per fer de pagès.

□ acabin sent contractades pels propietaris de les terres.

□ siguin explotades pels propietaris de les terres.


Convocatòria 05/11


15

Observeu el mapa de les comarques catalanes on s’ub iquen les escoles de pastors i pagesos i responeu les activitats següent s:


Convocatòria 05/11


16

5. Quines d’aquestes imatges de paisatges correspon en a les comarques

senyalades en el mapa anterior? (3 punts)

a) Si / No b) Si / No

c) Si / No d) Si / No

e) Si / No f) Si / No


Convocatòria 05/11


17

6. Contesteu si és veritable (V) o fals (F): (4 punts)

V F

Les comarques de l’interior tenen un clima amb temperatures més extremes (més calor a l’estiu i més fred a l’hivern)

El clima mediterrani litoral té hiverns extremadament freds.

El relleu és un dels condicionants del tipus de clima.

La Vall d’Aran és l’única comarca amb influència atlàntica.

Catalunya és un país amb poca variació climàtica i paisatgística.

Les comarques on hi ha escoles de pastors són en general de muntanya.

En època de pluges fortes els torrents propers a la costa baixen amb molta aigua o fins i tot es poden desbordar.

Alguns dels climes de Catalunya estan inclosos dins l’àrea tropical.

7. Observeu les dades sobre l’evolució de la poblac ió dedicada al sector primari

a Espanya i expliqueu almenys dues raons del descen s de mà d’obra d’aquest sector: (4 punts)

Any % de població dedicada al sector primari

1900 63%

1930 45%

1950 47%

1960 39%

1970 29%

1990 11%

2010 4%


Convocatòria 05/11


18

8. Un conegut vol muntar el propi negoci en una com arca tradicionalment rural,

però no es vol dedicar al sector primari. Feu un es crit d’unes 8-10 línies suggerint-li possibles activitats econòmiques alter natives per al seu negoci. (4 punts)

Activitat 3


Convocatòria 05/11


19

Activitat 4 (25 punts) Llegiu atentament els dos textos i feu les activita ts proposades. Durant els primers segles del cristianisme, al marge de l’organització de l’església, va sorgir una forma diferent de viure la religió: el monacat. Els seus practicants, els monjos i les monges, portaran una vida dedicada a l’oració i al treball en comú, sotmesos a unes normes (regla) i reclosos dins uns edificis anomenats monestirs, lluny del món que els rodeja i autosuficient, per practicar la fe cristiana d’una manera més íntima i espiritual. Benet de Núrsia (segle VI) fou la figura més influent en la formació dels monestirs, ja que va redactar una regla que regia la vida dels monjos establint les pautes per resar i treballar al llarg del dia: “ora et labora”.

CAPÍTOL XLVIII

EL TREBALL MANUAL DE CADA DIA

L’ociositat és enemiga de l’ànima, i per això els germans s’han d’ocupar a unes hores determinades en el treball manual i a unes altres també ben determinades en la lectura divina. Així, creiem que ambdues ocupacions poden ser regulades d’aquesta manera: de Pasqua fins al primer d’octubre, al matí, en sortir de l’hora prima, han de treballar en allò que calgui, fins a prop de l’hora quarta. Des de l’hora quarta fins a l’hora de celebrar la sexta, que es dediquin a la lectura. Després de sexta, en aixecar-se de taula, que reposin als seus llits amb un silenci absolut, o bé, si algú per ventura vol llegir, que llegeixi per a ell sol de manera que no molesti ningú. Si les condicions del lloc o la pobresa exigien que ells mateixos es fessin les collites, que no s’entristeixin, perquè és aleshores que són monjos de debò, quan viuen del treball de les seves mans, com els nostres Pares i els apòstols. Que totes les coses, però, es facin amb moderació pensant en els més febles. El diumenge, que es dediquin tots a la lectura, llevat d’aquells que estan posats en els diversos serveis.

Extracte de la Regla de Sant Benet de Núrsia

1. Extraieu i copieu una frase del capítol anterior on quedi ben expressat el

significat del lema dels monjos “ora et labora”. En quin idioma creieu que està escrit “ora et labora” i per què? (2 punts)

2. Distingiu quin dels dos textos és una font primà ria, tot justificant la resposta. (2 punts)


Convocatòria 05/11


20

3. Per què el monestir ha de ser autosuficient? Com ho devien fer els monjos per ser autosuficients? (2 punts)

4. Creieu que el “monacat” és una forma de viure la religió que només existeix

en el cristianisme? Argumenteu la vostra resposta. (2 punts) 5. En l’Edat Mitjana la cultura era a mans de l’esg lésia. Quines eren les altres

classes socials d’època medieval? Expliqueu a què e s dedicaven i per què no tenien accés a la cultura. (2 punts)

6. Dels següents aspectes, assenyaleu amb una “X” e ls que són propis d’una

societat estamental (com la medieval): (2 punts)

És una societat tradicional on els canvis són molt lents

Legalment totes les persones són iguals

Es considera que el governant ho és per la gràcia de Déu

Els grups socials es diferencien legalment des del naixement

Els privilegis de classe són heretats

És possible ascendir socialment per mitjà dels diners o de l’educació


Convocatòria 05/11


21

Els monestirs eren com “petites ciutats” on es dese nvolupava la vida dels monjos o monges. Observeu el plànol d’un monestir i realitzeu l’activitat proposada:

7. Relacioneu cada estança del monestir amb la seva funció: (4 punts) Pati central del monestir LOCUTORI On l’abat llegia els capítols de la regla MAGATZEM El menjador HOSTATGERIA Lloc per acollir els peregrins BIBLIOTECA/ ESCRIPTORI Lloc de culte REFECTORI Lloc per guardar els queviures SALA CAPITULAR On s’escrivien i guardaven els llibres CLAUSTRE Lloc on els monjos poden parlar entre sí ESGLÉSIA


Convocatòria 05/11


22

8. Alguns monestirs són importants obres d’art romà nic, mentre que altres són gòtics. Observeu les fotografies, que corresponen a edificis medievals catalans o de fora de Catalunya, i assenyaleu quins són romànics i quins gòtics: (4 punts)

a) ________________________ b) _________________________

c) _________________________ d) _________________________


Convocatòria 05/11


23

e) _________________________ f)_________________________

g) _________________________ h) _________________________


Convocatòria 05/11


24

9. Distingiu quins dels següents aspectes són propi s de l’art romànic o de l’art

gòtic. (5 punts) a) Escultures poc expressives b) Arcs apuntats o ogivals c) Pintures al fresc sobre els murs ART ROMÀNIC d) Gran alçada i amplada de les esglésies e) Finestrals grans amb vitralls f) Voltes de canó g) Arcs de mig punt ART GÒTIC h) Basat en l’art romà precedent i) Pintures sobre fusta a l’oli j) Voltes de creueria k) Murs gruixuts amb poques obertures

Activitat 4

PUNTUACIÓ TOTAL Puntuació màxima 100 punts


Convocatòria 05/11


25

Full per fer esborranys

Prova àmbit Social CATALÀ - XELU.NETxelu.net/pdf/materials/26/2011_maig_socials.pdf · El sector primari està protagonitzant una revifada gràcies al relleu per part de persones

Documents