Top Banner
ARXIUS54 C Cultura Arxius Editorial. XVI Congrés internacional d’arxius. Kuala Lumpur (Malàisia), pàg. 3 / Qüestions de treball. Vint anys de la Xarxa d’Arxius Municipals de Districte de l’Ajuntament de Barcelona, pàg. 5 / Noticiari. pàg. 7 / Rerefons. En Sebastià Bosom i Isern, arxiver de la Cerdanya (1955-2008), pàg. 40 / Els tres primers volums de la col·lecció «Arxius i societat. Quaderns de divulgació històrica», pàg. 42 / Memòries d’un arxivador de secà. pàg. 45 / Bibliografia. pàg. 46 Tardor 2008
48

Original Arxius 53

Feb 04, 2017

Download

Documents

dinhtruc
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: Original Arxius 53

ARXIUS54

CCultura Arxius

Editorial. XVI Congrés internacionald’arxius. Kuala Lumpur (Malàisia),pàg. 3 / Qüestions de treball.Vint anys de la Xarxa d’ArxiusMunicipals de Districte del’Ajuntament de Barcelona, pàg. 5 /Noticiari. pàg. 7 / Rerefons. EnSebastià Bosom i Isern, arxiverde la Cerdanya (1955-2008), pàg. 40 /Els tres primers volums de lacol·lecció «Arxius i societat.Quaderns de divulgació històrica»,pàg. 42 / Memòries d’un arxivadorde secà. pàg. 45 / Bibliografia. pàg. 46

Ta

rdo

r2

00

8

Page 2: Original Arxius 53

AR

XIU

S54

Page 3: Original Arxius 53

3

ARXIUS54Editorial

XVI Congrés Internacional d’Arxius.Kuala Lumpur (Malàisia)

El Consell Internacional d’Arxius (ICA) ésuna organització no governamental ambmés de 1.500 institucions afiliades i ambmembres de més de 190 països i territorisnacionals. Cada quatre anys el ConsellInternacional d’Arxius fa un congrés moltambiciós que permet donar a conèixer lesnovetats científiques en el camp de l’arxi-vística i en el qual els professionals de totel món presenten, debaten i reflexionen so-bre els temes més innovadors i els nous rep-tes professionals.

El XVI Congrés Internacional d’Arxius es vafer el passat mes de juliol a la ciutat deKuala Lumpur (Malàisia). Durant 6 dies ex-perts de tot el món van debatre en més de300 ponències, seccions, seminaris, taulesrodones, assemblees i workshops a l’entorndel tema principal del congrés: Govern i des-envolupament: construint la societat del futur.En les diferents sessions del congrés es vanplantejar les problemàtiques, però tambéles solucions i directrius que arreu del móns’estan utilitzant per assolir un bon nivelld’eficiència en la gestió dels sistemes d’ar-xius, en els arxius i en els sistemes de ges-tió documental.

A banda de les sessions habituals de qual-sevol congrés com les conferències, taulesrodones, seminaris i tallers, també s’orga-nitzaren reunions de treball de les diferentsseccions de l’ICA, es van fer les assemble-es de cada secció i, en especial, l’AssembleaGeneral de l’ICA. En les assemblees es vanpassar comptes dels quatre anys anteriors,es renovaren els membres dels comitès exe-cutius i es definiren les actuacions futures.En aquest Congrés cal destacar el nombred’arxivers catalans que formen part de lesdiverses seccions en els respectius comitèsexecutius. Catalunya va estar representadaen 5 seccions:

– Secció d’Educació i Formació (ICA/SAE).Remei Perpinyà, professora de l’EscolaSuperior d’Arxivística i Gestió Documentalde Catalunya.

– Secció d’Arxius d’Esport (ICA/SPO). FinaSolà, responsable de Gestió Documentalde la Diputació de Barcelona.

– Secció d’Arxius d’Associacions (ICA/SPA).Joan Boadas, vocal de relacions interna-cionals de l’Associació d’Arxivers deCatalunya i cap del Servei de GestióDocumental, Arxius i Publicacions del’Ajuntament de Girona.

– Secció d’Arxius Notarials (ICA/SAN). Enrepresentació de Pere Puig (director del’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental),Enric Cobo i Barri, coordinador Generald’Arxius. Subdirecció General d’Arxius iGestió Documental.

– Secció Arxius d’Arquitectura ((ICA/SAR).En representació de Montserrat Cervera(Col·legi d’Arquitectes de Catalunya), EnricCobo i Barri, coordinador Generald’Arxius. Subdirecció General d’Arxius iGestió Documental.

A més, es va reunir el grup de treball sobreArxiu i Drets Humans, del qual és membrel’Associació d’Arxivers sense Fronteres, ambla participació de Fina Solà com a repre-sentant d’AsF.Les diferents ponències van girar a l’entornde temes molt diversos, des dels nous re-queriments de la preservació de la docu-mentació digital, després d’una dècada d’e-xistència de nous suports i formats, fins al’evolució i la implantació de les normes in-ternacionals com la ISAD (G), la ISDAH(Norma internacional per descriure insti-tucions que custodien fons), ISDF (Normainternacional per descriure funcions), la ISO15489 (Tc46/SC11), etc.

Page 4: Original Arxius 53

ARXIUS54

4

La formació va tenir un paper destacat enel Congrés, amb diferents ponències queaportaven les experiències i propostes mésinnovadores sobre competències profes-sionals i recerca en l’àmbit de l’arxivísticai la gestió documental.

També es va parlar intensament de les ex-periències i projectes arxivístics relacionatsamb arxius i drets humans, especialmentamb aportacions de casos de l’Amèrica delSud. En aquest context, cal destacar la po-nència que van fer Fina Solà i FabienOpperman com a membres de l’Associaciód’Arxivers sense Fronteres i que va perme-tre mostrar el model de cooperació inter-nacional proposat per l’associació i que tanbons resultats està reportant.

L’Assemblea General de l’ICA que es va ferel divendres i el dissabte, va cloure elCongrés amb l’aprovació del Pla director2008-2018. En aquesta assemblea es va pre-sentar David Leitch (Arxius Nacionals del

Regne Unit) com a nou secretari general, ensubstitució de Joan Van Albada, que deixàel càrrec després d’anys de dedicació. Elsmembres de l’Assemblea, entre els quals hihavia Joan Antoni Jiménez (president del’Associació d’Arxivers de Catalunya), vanvotar, entre d’altres mesures, l’aprovaciócom a secció definitiva de la Secció d’Arxiusd’Esport.L’objectiu d’aquest Pla director és el de pro-moure el paper dels arxius en la protecciódels drets dels individus i les comunitats,en el bon govern de les organitzacions i enla preservació de la memòria de les nacions.Això es pot aconseguir a través d’una ges-tió efectiva dels arxius des del moment dela seva creació, un programa de preserva-ció permanent dels arxius i unes polítiquesd’accés a la informació. Cal destacar l’es-ment específic que fa el Pla director a la di-versitat lingüística i cultural com a valor perla comprensió entre les comunitats i la co-operació internacional.

Arxivers catalans al 16è Congrés Internacional d’Arxius a Kuala Lumpur

Page 5: Original Arxius 53

5

ARXIUS54Qüestions de treball

Vint anys de la Xarxa d’ArxiusMunicipals de Districte del’Ajuntament de BarcelonaNúria Bosom, cap de Coordinació deCentres de la Direcció d’Arxius de l’Ajuntamentde Barcelona

El naixement de la xarxa d’arxius munici-pals de districte l’any 1988 va ser conse-qüència de diversos factors: en primer lloc,la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelonad’apropar l’Administració municipal als ba-rris, amb la creació dels consells municipalsde districte i la descentralització de diver-ses funcions que fins aleshores es feien deforma centralitzada. En segon lloc, la vo-luntat de recollir diverses iniciatives ciuta-danes i de centres d’estudis que s’haviendonat amb anterioritat i que havien fet pos-sible la creació de diversos arxius històricsals territoris, que coincidien en la seva ma-joria amb els antics municipis del Pla deBarcelona. I per últim, i no per això menysimportant, al Projecte d’ordenació d’arxiusde l’Ajuntament de Barcelona, que amb ladirecció de Ramon Alberch i Fugueres, pri-mer com a director del Projecte i posterior-ment com a arxiver en Cap de l’Ajuntamentde Barcelona, es dugué a terme des del 1987fins al 1989.

Aquest Projecte va representar la creació dela xarxa d’arxius de districte, però també vaservir per modernitzar i posar ordre als cen-tres que hi havia en aquells moments:l’Arxiu Històric de la Ciutat i l’ArxiuMunicipal Administratiu, i al mateix tempsper redimensionar i planificar el nou siste-ma municipal d’arxius de l’Ajuntament deBarcelona.

L’any 1988 hi havia arxius històrics als dis-trictes de Sants-Montjuïc, les Corts, SantAndreu i Sant Martí que, juntament amb els

set de nova creació, van quedar definits coma arxius unitaris, amb documentació ad-ministrativa i també històrica, alhora quees convertien en centres de difusió del pa-trimoni del seu territori. La seva finalitat,com tot arxiu municipal, es defineix per laseva doble funció de contribuir, per una ban-da, a l’eficàcia i l’agilitat administrativa, iper l’altra, a preservar la memòria històri-ca dels barris.

Els fons documentals que custodien els ar-xius de districte són els produïts pels con-sells municipals de districte, els transferitsdes de les àrees centrals, els derivats de lestransferències de competències, els fonsmunicipals dels antics municipis del pla deBarcelona i tota la documentació d’àmbitprivat que els ciutadans, empreses, asso-ciacions i institucions del territori hi ha vol-gut dipositar.

L’any 1990, es van aprovar les Normes regu-ladores d’organització i funcionament del siste-ma municipal d’arxius, que defineixen el sis-tema municipal d’arxius com un conjuntde centres, òrgans i serveis que incideixenen tot el cicle de la documentació i que res-ten sota el comandament de l’Arxiver enCap, i l’any 1991 la Instrucció relativa als ar-xius municipals de Districte, descriu detalla-dament les seves funcions, els fons que con-serva i l’abast de la xarxa.

Els inicis no van ser fàcils, calia crear novesinfraestructures i demostrar la posició re-llevant que l’arxiver o arxivera tenia en l’or-ganització administrativa. Tot i les man-

Page 6: Original Arxius 53

6ARXIUS54

cances inicials, la seva expansió i reconei-xement van arribar de la mà dels seus pro-fessionals, que vint anys després, han sa-but trobar el seu lloc en el territori.

Les instal·lacions s’han anat adequant i s’-ha fet un gran esforç per dotar els equipa-ments d’uns estàndards suficients.Actualment, hi ha diversos centres que es-tan en procés de millora: l’Arxiu d’Horta-Guinardó inaugurarà aviat el nou edifici ales antigues casernes del carrer de Lepant;properament s’iniciaran les obres en un es-pai de la seu del Consell Municipal delDistricte de Sants-Montjuïc, per dotar d’unnou equipament aquest districte; el Districtede l’Eixample està redactant el projecte delque serà el seu nou equipament d’Arxiu quepassarà a ocupar part de l’antic cinemaWaldorf del carrer Calàbria.

Durant aquests vint anys, no només s’haavançat en infraestructures, també s’ha fetuna aposta important per millorar la des-cripció dels seus fons. D’ençà de l’aprova-ció de la Instrucció relativa al sistemad’Administració Integral de la Documentació idels Arxius de l’Ajuntament de Barcelona(AIDA), l’any 1998 es van donar les bases pertractar, difondre i fer accessible tot el pa-trimoni documental municipal a través d’unconjunt de mètodes i tècniques uniformesper a la documentació en tot el seu cicle devida.

Per altra banda, els arxius municipals dedistricte han consolidat un programa ge-neral de difusió que ha permès posar a l’a-bast dels ciutadans, dels centres escolars,de les entitats i del mateix ConsellMunicipal, un gran nombre de publicacions,de visites comentades, de materials didàc-tics, d’exposicions, etc. encaminades a do-nar a conèixer el ric i divers patrimoni do-cumental que custodien aquests centresd’arxiu.També s’ha fet una tasca importantde recuperació de fons privats gràcies a laimplicació dels arxivers amb les entitats,empreses i particulars del seu àmbit terri-torial.

Actualment l’Arxiu Municipal de Barcelona,ha donat un nou impuls al sistema, ambl’elaboració d’un Pla director d’arxius.Aquest Pla és un document marc on es re-cullen els elements estructurals i les pro-postes concretes, que es duran a terme du-rant el període 2008-2011, per tal d’avançar

en el nostre compromís de servei públic ide qualitat.

Per commemorar aquests vint anys laDirecció del Sistema Municipal d’Arxius del’Ajuntament de Barcelona ha encarregat al’historiador Daniel Venteo un llibre on esrecull la història d’aquests vint anys i la in-formació dels centres de la xarxa, i s’expli-ca la seva trajectòria, els seus fons docu-mentals i les activitats de difusió mésrellevants fetes per cada centre. El llibretambé inclou entrevistes als arxivers i ar-xiveres de districte, que expliquen les se-ves funcions, les activitats, etc. A més, in-corpora una quarantena de testimonis depersones de tots els àmbits personals i pro-fessionals vinculats a la xarxa d’arxius dedistricte, que s’intercalen al llarg de les pà-gines del llibre i ofereixen la seva visió imostren la seva particular relació.

L’acte central d’aquesta celebració es faràel dia 2 de desembre i hi serà present l’al-calde de la ciutat, entre d’altres personali-tats. Durant l’acte, es presentarà el llibre Elsarxius municipals de districte: territori i memò-ria, 20 anys, i l’escriptor Joan-Anton Baulenaspronunciarà la conferència «Els arxius, fontsde meravelles».

Durant el 2009, els arxius de districte farandiversos actes de difusió als seus territorisamb l’objectiu de mostrar la riquesa i di-versitat dels seus fons, les tasques que fani els reptes que se’ls plantejaran d’aquí enendavant, que no són pocs.

Amb l’experiència acumulada durant elsanys que fa que funcionen i la solidesa pro-fessional del seu personal tècnic, els arxiusde districte estan preparats per assumir elsnous reptes que l’era digital ens planteja iper continuar oferint i millorant un serveiiniciat ara.

Page 7: Original Arxius 53

7

AR

XIU

S54

7

Noticiari Subdirecció General d’Arxius

Cinquena edició de les Jornades Innova.doc

Els passats dies 14 i 15 d’octubre de 2008 es vafer la cinquena edició de les Jornades Innova.doc,que organitza la Subdirecció General d’Arxius iGestió Documental. Cal remarcar que aquestaedició és la primera que es fa al llarg de dos dies.Hi varen assistir un total de 337 persones, de lesquals el 76,8% treballen al sector públic i el 19,6%,al sector privat, aspecte aquest darrer, que sig-nifica un avenç notable respecte de l’any ante-rior.Pel que fa al tema central de les Jornades, aquestva ser la gestió de la preservació dels documentsdigitals sobre el qual es va oferir als assistentsexperiències pràctiques que s’estan produint da-vant d’aquest repte i solucions com ara serveisi infraestructures d’arxiu digital o normativa imetodologia pràctica per a la gestió de la docu-mentació digital.S’ha de destacar del programa el fet que engua-ny es varen iniciar les Jornades amb una po-nència inaugural a càrrec del senyor RicardoBaeza-Yates que ens va oferir una visió d’Internetavui i de la seva evolució en la ponència intitu-lada «Anatomia del Web».Mantenint el criteri d’apropar les principals ex-periències internacionals i les de Catalunya, esvaren presentar les experiències de GranBretanya, amb la ponència de Kevin Ashley, id’Alemanya, amb la ponència de SiegfriedHackel, que ens presentà el projecte Archisafe,un servei d’arxiu digital comú per al GovernFederal alemany. Es va oferir una ponència decaràcter normatiu a càrrec de Ricardo Eito i tam-bé un seguit de 3 casos pràctics: el primer, «Elprojecte iArxiu de l’Agència Catalana deCertificació», a càrrec de Francesc Oliveras (di-rector general CATCert) i Raimon Nualart (capde Producte de l’iArxiu CATCert); el segon cas,«El sistema integral de gestió documental ambarxius digitals del Govern Basc» a càrrecd’Antxon Larrañaga (responsable de projecte DO-CUSI d’EJIE – IECI) i Jaume Barella i Cevit (res-ponsable de Divisió Gestió DocumentalCatalunya i Balears – IECI) i, finalment, «La GestióDocumental Electrònica una exigència dels usua-ris amb confirmació legal», presentat perFrancisco José Izquierdo (responsable tècnic del’àrea d’ECM en Sector Públic per Espanya,Portugal, Israel, Grècia i Turquia - IBM)Es van cloure les Jornades amb una interessanttaula rodona, coordinada per Jordi Serra i ambla participació de Raimon Nualart, Ricardo Eitoi Nacho Alamillo.Com a novetats d’aquesta edició, a més de l’in-crement del nombre de dies, hi ha hagut el fet queles jornades han comptat amb la participació enl’organització del Centre de Telecomunicacions iTecnologies de la Informació de la Generalitat,

Page 8: Original Arxius 53

8ARXIUS54

que s’afegeix a la que ja ofereix l’Escolad’Administració Pública de Catalunya des de laseva primera edició.Finalment cal destacar la important col·laboraciód’empreses del sector com IBM, Informàtica elCorte Inglés i EMC, que, amb recursos i partici-pació dels seus tècnics, han possibilitat l’èxit d’a-questa edició.Disposeu de les presentacions i conclusions deles jornades al lloc web:http://innovadoc.cat/cat/index.html

Es fa la primera reunió de constitucióde la Comissió Nacional d’Accés, Avaluaciói Tria Documental

El passat dia 24 de novembre de 2008, d’acordamb el que estableix el Decret 13/2008, de 22 degener, sobre accés, avaluació i tria de documents,es va fer la primera reunió de la ComissióNacional d’Accés, Avaluació i Tria Documental.El primer punt de l’ordre del dia va ser la cons-titució de la Comissió, la qual, d’acord amb laResolució de 22 d’octubre de 2008 del consellerde Cultura, de nomenament de membres de laComissió Nacional d’Accés, Avaluació i TriaDocumental ha quedat composta per les perso-nes següents: Josep Maria Carreté i Nadal (pre-sident); Ramon Alberch i Fugueras (vicepresi-dent). Les persones que formen les vocalies il’organisme que representen són: Maria Utgés iVallespí (tècnica de l’Arxiu Nacional deCatalunya); Joan Ferrer Godoy (director d’un ar-xiu de la Xarxa d’Arxius Comarcals); MariaAntònia Balsells i Font (directora d’un arxiu cen-tral administratiu de l’Administració de laGeneralitat de Catalunya); Miquel Casademonti Donay (tècnic responsable de l’arxiu d’una uni-versitat); Josep Martínez Melgares (tècnic supe-rior de l’Administració de la Generalitat deCatalunya); FrancescVilanova iVila-Abadal (pro-fessor d’universitat d’història contemporània);Clara Isabel Velasco Rico (professora d’universi-tat de dret); Ignasi Alamillo Domingo (profes-sional en l’àmbit de les tecnologies de la infor-mació); Gràcia Pedrosa i Domènech (representantde l’Associació Arxivers de Catalunya); CarlesSan José Amat (representant de l’AgènciaCatalana de Protecció de Dades); Rosa M.ArtiagaGil i Roger Cots Valverde (representants delscol·legis oficials de secretaris, interventors i tre-sorers de l’Administració local, a proposta delConsell de Col·legis de Catalunya); Lluís-EsteveCasellas i Serra (tècnic responsable d’arxius del’Administració local, a proposta de la Federacióde Municipis de Catalunya); Raimon Carrasco iNualart (advocat de la Generalitat de Catalunya,a proposta del Gabinet Jurídic) i Jaume Sardà Fonti Lluís Cermeno Martorell (tècnics de laSubdirecció General d’Arxius i GestióDocumental), aquest darrer nomenat també se-cretari de la comissió.

En aquesta reunió, a més de l’acte formal deconstitució de la comissió, es va procedir a pre-sentar per part del president els principals rep-tes que haurà d’assumir en matèria d’accés, ai-xí com la revisió de la normativa relativa al’avaluació de documents. Es va informar de lesprincipals línies de treball de la comissió aixícom del seu règim de funcionament. Finalmentel ple de la comissió va procedir a delegar lesfuncions previstes als articles 5 i 6 del Decret13/2008 en la Comissió Permanent, la composi-ció de la qual resta explicitada a l’article 14.1 del’esmentat decret.

Es fa la migració de quasi un milió deregistres a l’aplicació informàtica GIACEl proppassat mes d’octubre va finalitzar per atots els arxius comarcals la migració de dadesde l’anterior aplicació GAC al nou aplicatiu GIAC.Concretament es va fer amb 978.130 registres.Actualment ens trobem en la segona fase delprocés que tracta de migrar els registres d’altresbases de dades. Ara per ara, s’han migrat 97 es-tructures diferents de bases de dades. És previstque la tasca continuï al llarg de l’any vinent.

Arxiu Nacional de Catalunya

Maria Dolors Calvet i Anton Cañellas: dos nousfons personals dipositats a l’ANC per a l’estudide la Transició Política a la DemocràciaL’atzar ha volgut que coincidís en el temps l’in-grés i primer tractament arxivístic a l’ArxiuNacional de Catalunya, dels fons documentalsproduïts per dues persones amb altes respon-sabilitats polítiques en els primers anys de la de-mocràcia. Dolors Calvet (nascuda el 1950) i AntonCañellas (1923 – 2006), des de posicions genera-cionals i polítiques fortament antitètiques, vancompartir protagonisme com a diputats en la le-gislatura constituent espanyola de 1977, als es-cons del primer Parlament de Catalunya el 1980i com a membres de la Comissió dels Vint, en-carregada de la redacció de l’Estatut de Catalunyade 1979.L’1 de febrer de 2008, en règim de donació ator-gada per Maria Roca Junyent, l’ANC va incorpo-rar el fons Anton Cañellas. Personatge influenten els primers passos del moviment europeu ial si de les organitzacions internacionals de laDemocràcia Cristiana, fou rostre públic d’UnióDemocràtica de Catalunya i de Centristes deCatalunya fins a la seva ensulsiada política, i sín-dic de Greuges durant els darrers anys de la se-va trajectòria pública. El seu fons, d’un volummolt notable, constitueix un dels millors obser-vatoris per a l’estudi des de Catalunya del des-envolupament de l’europeisme i les seves insti-tucions naixents. Documenta amb extraordinària

Page 9: Original Arxius 53

9

ARXIUS54

riquesa informativa l’activitat de les organitza-cions mundials, europees, de dones i de joves dela Democràcia Cristiana, en especial durant lesdècades dels cinquanta al setanta del segle XX.El fons aplega informació molt rellevant relati-va a la lluita del productor en defensa dels dretshumans en temps del franquisme, duta a termesobretot a través del paraigua associatiu delCercle d’Estudis Europeus i l’Associació d’Amicsde les Nacions Unides a Espanya. La documen-tació produïda per Anton Cañellas és també d’e-norme valor pel que fa al coneixement de les or-ganitzacions polítiques nacionals i estatalsdurant els temps de la clandestinitat i la transi-ció a la democràcia. Finalment, cal destacar laimportància de la documentació aplegada du-rant l’exercici del càrrec de Síndic de Greuges(1993-2004).Setmanes més tard de l’arribada del fons AntonCañellas, ingressà a l’ANC mitjançant cessió encomodat el 28 d’abril de 2008, el fons documen-tal de Maria Dolors Calvet Puig, cedit per ella ma-teixa. El fons reflecteix la seva activitat associa-tiva i política, especialment entre els anys 1973i 1984. Jove militant del Partit Socialista Unificatde Catalunya (PSUC), participà activament en lalluita antifranquista en el marc dels movimentsestudiantils, feministes i veïnals. Dins el fonsdestaca fonamentalment la documentació rela-tiva a la seva activitat com a militant, membre

del Comitè Central i càrrec institucional del PSUCi del Partit Comunista d’Espanya, així com aque-lla que fa referència a la seva activitat com a di-putada per Barcelona al Congrés espanyol i elParlament de Catalunya (on presidí la Comissióde Drets Humans). Cal subratllar la importànciade la documentació que reflecteix l’activitat dela productora dins el moviment feminista, aixícom els recursos d’informació aplegats sobre ai-xò, sobre la situació política i els mitjans de co-municació. En definitiva, l’ingrés d’aquests dosnous fons personals a l’ANC posa a l’abast delsinvestigadors la possibilitat d’analitzar, des deperspectives ben diferents, un període clau dela història recent del nostre país.

L’ANC enllesteix la segona fase de ladigitalització de l’Arxiu de la Baroniad’Eramprunyà: el fons documentaldel llinatge Foxà conservat a l’Arxiu HistòricArxidiocesà de Tarragona.

L’ANC va rebre l’encàrrec de la SubdireccióGeneral d’Arxius i Gestió Documental de reunirvirtualment l’arxiu de la Baronia d’Eramprunyà(Baix Llobregat), disgregat entre diversos fonsdocumentals per raons històriques. L’any 2005es va concloure la digitalització de la part de l’ar-xiu conservada pels descendents del banquerManuel Girona, que va adquirir la baronia l’any

D’esquerra a dreta, entre d’altres, Jaume Sobrequés, Macià Alavedra, Anton Cañellas, Jordi Solé Tura, Maria DolorsCalvet i Miquel Roca Junyent.

Page 10: Original Arxius 53

10ARXIUS54

1897. Aquest any 2008 han finalitzat els treballsde la segona fase corresponent al fons docu-mental del Llinatge Foxà conservat a l’ArxiuHistòric Arxidiocesà de Tarragona.Els Foxà, senyors de Vilanova d’Espoia, Cabrerad’Igualada i Vallbona d’Anoia des del segle xiv,van heretar la meitat indivisa de la baroniad’Eramprunyà de la família Garma, els quals erenal seu torn hereus dels Pérez Moreno, que l’ha-vien adquirit a Francesc Salvador deBournonville, marquès de Rupit, el 1733 (l’altrameitat era dels Sarriera, marquesos de Moja).Eulàlia de Sagarra i de l’Espagnol, vídua de Dídacde Foxà, va vendre la seva meitat de la baroniaa Manuel Girona l’esmentat any 1897, però re-tingué l’arxiu per als seus successors. Eulàlia deFoxà, la darrera representant d’aquesta família,instituí hereu universal el cardenal Francescd’Assís Vidal i Barraquer, qui diposità el fons al’Arxiu Arxidiocesà de Tarragona el 1921.L’ANC ha encarregat la classificació i descripcióde la totalitat del fons familiar a l’arxiver JoanMaria Quijada i Bosch, que l’ha organitzat entres subfons corresponents a les principals fa-mílies: els Foxà, senyors de les baronies del’Anoia; els Pérez Moreno/Garma, senyors de labaronia de Clarà i de la meitat d’Eramprunyà; iels Guiu de Lleida. En total, el fons conté 1.431unitats documentals, simples i/o compostes, se-gons el cas, que donen un total aproximat de63.000 imatges.Per a la segona fase s’han seleccionat els docu-ments referents a la Baronia d’Eramprunyà, untotal de 256 unitats documentals que es podenclassificar així: 80 unitats simples (els perga-mins del fons) i 176 unitats compostes (els ex-pedients en paper). El fons digitalitzat són 12.071imatges.Respecte del seu contingut, la part més rellevantsón els 80 pergamins entre els anys 1223 i 1587,entre els quals hi ha diversos privilegis reials iels instruments dels traspassos de la baronia. Lamajor part dels pergamins són originals tot i quetambé es troben diversos trasllats. La resta de ladocumentació, en suport paper, té un interès se-cundari perquè molts dels documents ja es co-neixen en el fons Girona reproduït en la prime-ra fase.

El tractament dels procediments judicialsmilitars del Tribunal Militar Territorial Tercerfacilita la reducció del temps de respostaa les sol·licituds de consulta

Les diverses ajudes atorgades pels governs ca-talà i espanyol als represaliats pel franquisme il’interès cada cop més gran dels historiadors perl’estudi de la repressió durant la immediata post-guerra ha fet augmentar considerablement elnombre dels usuaris dels arxius on es conser-ven els procediments judicials militars, cone-guts, també com a sumaríssims.

En el cas català, aquesta documentació es con-serva a la seu del Tribunal Militar TerritorialTercer on, gràcies a la col·laboració entre el ma-teix Tribunal i els departaments de Cultura iMitjans de Comunicació i d’Interior, RelacionsInstitucionals i Participació, i sota la direcció iseguiment de l’ANC, s’està duent a terme el trac-tament d’aquesta sèrie documental. En total,s’estan descrivint i instal·lant més de 111.000procediments amb una cronologia que va del1939 al 1998 i que afecta a més de 150.000 pro-cessats.Aquest tractament, tot i que encara està en pro-cés, ja està donant els seus primers fruits, atèsque ha permès agilitzar la gestió de les consul-tes de la documentació per part del Tribunal idels usuaris i investigadors. Al seu torn, això hapermès reduir a només un mes el temps de res-posta entre que una persona fa una sol·licitudde consulta d’un o diversos procediments i elmoment en què se li notifica que pot anar a con-sultar la documentació. Cal tenir present que lesdificultats d’ordre tècnic i de manca de perso-nal que hi ha en altres tribunals i jutjats militarsd’arreu de l’Estat on es conserven sumaríssimsfa que en alguns el temps de resposta sigui moltmés llarg, i arriba, en algun cas, als dos anys d’es-pera abans de poder consultar la documentació.La reducció del temps de resposta ha compor-tat, també, que al cap de l’any es puguin aten-dre més consultes d’usuaris i es pugui servir mésdocumentació. Així, des del maig del 2003, quanva començar el tractament, al juliol de 2008 s’hanservit a consulta un total de 8.511 procedimentsjudicials, 1.833 dels quals han estat sol·licitatspels mateixos afectats.

Archiu Generau d’Aran

Retorn del llibre d’actes de la Junta delGovern Liberal de la Vall d’Aran de 1868L’Ajuntament de Balaguer ha retornat alConselh Generau d’Aran el llibre d’actes de laJunta de Govern Liberal de la Vall d’Aran de l’a-ny 1868. Es desconeix com aquest llibre va ar-ribar des de l’Aran a la població de Balaguer, onha estat custodiat fins ara a l’Arxiu Comarcalde la Noguera. El llibre recull tots els acords re-dactats per aquesta junta lliberal aranesa. ElConselh Generau d’Aran ha dipositat el llibre al’Archiu Generau d’Aran.

Exposició dels privilegis atorgats a laVal d’Aran des del segle XIV fins als XVIL’Archiu Generau d’Aran col·labora amb elConselh Generau d’Aran en l’exposició «AranClavis Regni. La Defensa d’un País». S’hi mostrenuna selecció dels privilegis atorgats a la Vald’Aran des del segle XIV fins al XVI. La mostra s’a-

Page 11: Original Arxius 53

11

ARXIUS54llargarà fins al juny del 2009. Període d’exposi-

ció 2008:Del 29 de juliol al 31 d’agost. Privilegi de laQuerimònia concedit pel rei Jaume II. 1313.De l’1 al 30 de setembre. Privilegi concedit pelrei Pere III. 1381.De l’1 al 31 d’octubre. Dos privilegis conceditspel rei Alfons III. 1330.De l’1 de novembre a l’1 de desembre. Privilegiconcedit pel rei Joan I. 1387.Del 2 de desembre al 10 de gener de 2009.Querimònia. 1313.

Aquest conjunt de plaques apleguen el mostreigde l’activitat de tota la vida d’en Corney, és a dir,no és fruit de l’atzar que s’hagin conservat enun mateix embalatge, sinó que segurament ellpersonalment o algú de la seva família féu aques-ta selecció; s’hi trobenmagnífiques imatges d’es-tudi d’interior amb el corresponent atrezzo o fonsde decorat i algun moble, els coneguts retrats dellençol fets a l’exterior on s’aplegaven diversesgeneracions en una mateixa foto familiar, pan-oràmiques d’alguns indrets relacionats amb laseva vida, retrats de grups –que inclouen bata-llons del castell de Sant Ferran de Figueres–, iimatges més de detall.

Imatge presa dins de l’estudi o botiga del fotògraf Corney de Figueres amb l’entra-da de llum natural per darrere dels nens que dóna uns efectes lumínics especialsde clarobscurs. 1900 ca. (ACAE)

Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà

Ingressen poc més d’un centenar de plaques devidre del fotògraf Joan Corney de FigueresCent vint plaques de vidre del fotògraf JoanCorney Mir han estat recentment donades al’ACAE. Nascut aVilamarí (terme deVilademuls)el 1864, aviat passà amb la seva família a viurea Figueres on es casaria amb la santperenca RosaRoig Ferrer. Sabem que va desenvolupar la sevaactivitat professional en diferents establimentsfotogràfics de la capital altempordanesa. El pri-mer estava situat al carrer Nou, 15 i hi va ser finsal 1893.Tot seguit es traslladà al carrer Caamaño,10 on també va tenir fixat el seu habitatge i laseu del Gran Taller Fotográfico La Española; el1903 va ser quan passaren al carrer Ronda, 20 ons’estigué fins al 1911, any en què deixa d’apa-rèixer al padró municipal d’habitants.

Enllestit l’inventari de la Col·lecció d’impresosdel figuerenc Joaquim CrumolsNascut a la capital altempordanesa el 1907 és re-cordat per haver regentat una coneguda arme-ria a la Rambla de Figueres, així com per la sevaactiva participació, ja des de jove, en nombrosesassociacions i entitats de la ciutat. Fou presidentde la Societat Coral Erato, la Creu Roja local i laLlar del Pensionista; també dedicà bona part dela seva vida al teatre d’aficionats. Fou regidor d’i-deologia conservadora del primer consistori de-mocràtic sortit de les eleccions del 1979. El Sr.Crumols fou una mena «d’enginyer cívic», ja queal llarg de la seva vida es va dedicar a projectar,establir i conservar obres de caire cívic. Un anydesprés del seu traspàs el juny del 1984, rebé atítol pòstum, la Fulla de Plata de Figueres.Dins d’aquesta col·lecció s’inclouen prop d’uncentenar d’impresos de Figueres (1909/1990), ai-

Page 12: Original Arxius 53

12ARXIUS54

xí com també dues-centes fotografies de te-màtica diversa, emmarcades dins els anys 1920a 1978. S’hi poden trobar imatges d’actes, ce-lebracions i premis fets per la Societat CoralErato. Entre la diversitat d’actes que englobaaquest conjunt fotogràfic, cal destacar les fo-tografies dels Premis Literaris de l’Erato, quevan començar a convocar-se a partir de l’any1972, les de l’homenatge al mestre JosepAnselm Clavé i diversos reportatges de repre-sentacions teatrals que es van fer a la SalaTeatre Edison de Figueres, a mans de la SeccióTeatral de l’Erato i l’Agrupació Teatral EduardoMarquina, en què Joaquim Crumols participa-va com a actor amateur.

giat per portar-ho a terme. L’Empordà ha estat,històricament, passadís i frontera. Estudiaraquest fet en una visió històrica de llarga dura-da és l’objectiu principal del congrés.Aquest congrés es farà a Figueres la tardor del2009. Es poden consultar els diferents trípticseditats a la pàgina web de l’Institut d’EstudisEmpordanesos. Les persones que ho vulguin po-dran proposar comunicacions lliures amb un re-dactat del tema del qual volen tractar, propostaque s’haurà d’enviar abans del 31 de desembrede 2008. El text definitiu haurà de ser lliuratabans del 31 de maig de 2009.

Arxiu Comarcal del Bages

L’Arxiu Comarcal del Bages ingressa més de centdocuments referits a Guillem Díaz-PlajaGuillem Díaz-Plaja va ser un reconegut escrip-tor en llengua catalana i castellana. Va néixer aManresa, l’any 1909, d’una manera un xic cir-cumstancial. El seu pare era mallorquí i militar;havia estat alumne intern al Col·legi de SantIgnasi –actual seu de l’Arxiu Comarcal. L’estadaa la capital del Bages va ser curta, els seus ger-mans ja van créixer a Barcelona. Tots tres ger-mans van tenir un protagonisme important endiferents vessants de les humanitats.Guillem Díaz-Plaja va ser doctor en lletres, lli-cenciat en dret i membre de la Reial AcadèmiaEspanyola i director de l’Institut del Teatre deBarcelona, entre altres càrrecs. La seva produc-ció literària és immensa, més en castellà que encatalà.Guillem Díaz-Plaja, sempre va guardar un recordsentimental vers la ciutat que el va veure néi-xer, ciutat que va visitar en diferents ocasions,i va participar en alguns dels seus actes cultu-rals. Així, va pronunciar la conferència inaugu-ral de la Quinzena d’Art Barroc, l’any 1982. ElDoctor Josep M. Gasol en va publicar un article,amb motiu de la seva mort, al Quadern Idees deldiari Regió 7 del 5 d’agost de 1984. És un articlebiogràfic, centrat en les seves arrels manresa-nes, farcit de dades històriques i anècdotes. Laseva família va fer donació a l’Arxiu de diferentsllibres per a la «biblioteca d’autors manresans».L’Arxiu Comarcal del Bages ha ingressat uns centdocuments (actualment en fase de classificació)referits a una vessant seva molt poc coneguda:el col·leccionisme del paper segellat. La docu-mentació abraça un període cronològic que vades de l’any 1968 a l’any 1970 i, bàsicament, es-tà format per correspondència, tant de cartestrameses com rebudes. Ell va donar a conèixeraquest col·leccionisme i el va impulsar, conjun-tament amb el senyor Àngel Allende. Un dels ca-pítols més curiosos que es recullen en la docu-mentació és el de les gestions que porta a termeper a la incorporació al Diccionari acadèmic de la

Acte de lliurament dels II Premis Literaris de la SocietatCoral Erato de Figueres de l’any 1973 (ACAE)

Curs d’història de la Guerra del Francès(1808-1814)L’Institut d’Estudis Empordanesos dedica un cursa l’anàlisi de la Guerra del Francès (1808-1814)que té com a principal finalitat difondre el co-neixement historiogràfic sobre aquesta guerratan singular, ja que es produïa en el marc mésampli del procés de facturació d’una societat, lad’Antic Règim, i posava les bases de la futura so-cietat liberal. Esdevinguda un mite, ha estat ce-lebrada com a mostra de patriotisme enfront del’invasor francès, però els estudis més recentsbasats en recerques documentals serioses qües-tionen no pocs d’aquests aspectes.Michel Brunet de la Universitat de Tolosa obriràel curs el 30 d’octubre, Genís Barnosell, MònicaBosch, ambdós de la UdG, Maties Ramisa, de laUniversitat de Vic, i Josep M. Fradera, de laUniversitat Pompeu Fabra, seran la resta de con-ferenciants fins al 5 de desembre. Per a més in-formació www.iee.cat

Congrés sobre el fet fronterer: fronteres,relacions, intercanvisSi és des de la frontera des d’on millor es pot es-tudiar un país, l’Empordà és un territori privile-

Page 13: Original Arxius 53

13

ARXIUS54

llengua castellana dels mots timbrofilia («afición acoleccionar los timbres impresos en el papel se-llado por el Estado, que indican la cuantia de im-puestos que percibe para dar validez oficial a losdocumentos») i les paraules complementàriestimbrófilo, timbrología i timbrólogo/ga. Aquesta in-corporació va reeixir l’any 1969. La tasca difuso-ra que es va portar a terme, certament, va serimportant.Trobem cartes a diferents personali-tats de l’època: com el ministre d’Informació iTurisme d’aquells moments, Manuel FragaIribarne o el director del diari La Vanguardia,Enrique del Castillo.

L’Arxiu Comarcal del Bages i l’Ajuntament deManresa organitzen una mostra sobre ladocumentació de la Guerra del Francès a laciutatEs tracta d’una mostra de documentació crono-lògicament situada entre 1808-1814 i provinentde dos fons documentals: fons de la JuntaCorregimental i de la ciutat de Manresa.També,s’hi ha afegit un annex amb documentació i bi-bliografia generada ambmotiu de diferents com-memoracions que s’han fet.L’exposició s’organitza al voltant de dos eixos:primer, vuit plafons que expliquen i contextua-litzen la guerra i la seva època i, segon, quatrevitrines amb documentació, llibres i materialgràfic.Entre la documentació de l’Arxiu cal destacar elfons municipal que fou inventariat, l’any 1908,per l’arxiver Joaquim Sarret i Arbós; incloent-hila documentació corregimental. També el fonsnotarial –uns seixanta lligalls, d’aquesta època–i el fons judicial, enriqueixen la documentaciód’aquest període.Val a dir que l’hemeroteca tam-bé conserva un ric i interessant llegat format perpublicacions locals i algunes de foranes, que per-meten fer un recorregut «periodístic» que va desdel 1808 fins als nostres dies. Així mateix, l’Arxiuposseeix, a més, un voluminós conjunt d’obresgenerals, opuscles, revistes, obres de teatre, lli-bres de poesia i monografies que tracten de laGuerra del Francès a Manresa i la seva comarca,com també dels fets ocorreguts amb posteriori-tat, però que hi estan directament relacionats.

Enguany es porta a terme la segona fasede catalogació del fons antic de monografiaimpresa de l’Arxiu Comarcal del BagesAquest projecte té el suport i l’assessorament dela Biblioteca de Catalunya. La feina que es fa in-clou la catalogació dels llibres de l’Arxiu dels se-gles XVI i XVII (identificació del títol, autor, pagi-nació, signatura, impremta, editor, ciutat i anyde publicació, ex-libris, etc.) com també, una anà-lisi de conservació de l’exemplar de què dispo-sem (òxid, humitat, restes de paràsits, taques detinta, exemplars incomplets, etc.) per tal de ser

englobats dins del Catàleg Col·lectiu de lesUniversitats de Catalunya (http://ccuc.cbuc.cat),on s’inclouen els fons de la majoria de bibliote-ques de les universitats del país, la Biblioteca deCatalunya i altres institucions culturals.L’Arxiu Comarcal del Bages apareix al CatàlegCol·lectiu de les Universitats de Catalunya com ainstitució d’altres fons patrimonials, ja que els do-cuments que es cataloguen són inclosos com apatrimoni bibliogràfic i els correspon el codi G928de localització. La seva incorporació al CatàlegCol·lectiu de les Universitats de Catalunya signi-ficarà una difusió externamolt important i la pos-sibilitat de consulta d’un fons que actualment eradesconegut per la gran majoria d’estudiosos.S’han catalogat ja unes 400 obres diferenciades(es comptabilitzen per obres i no per volums).Els fons provenen, principalment, de l’anticCol·legi de Sant Ignasi de Manresa, del Conventdel Carme de Manresa i de diversos llegats par-ticulars. La majoria d’obres són de temàtica re-ligiosa, tot i que també hi ha glossaris, llibres dedret, de medicina i farmàcia. El seu gènere, enbona mesura, està determinat per la seva pro-cedència.El programa de gestió documental que s’haviautilitzat fins ara era VTLS, però amb el nou sis-tema que s’està implantant a la Biblioteca deCatalunya, s’ha procedit a catalogar amb les nor-mes de MARC21 i el programa Mil·lennium.

La Mútua Intercomarcal cedeix a l’ArxiuComarcal més de 24.000 fotografiesLaMútua Intercomarcal, abans,MútuaManresanad’Assegurances ha complert 75 anys.Avui és unaentitat catalana important en aquest àmbit; ac-tualment dóna cobertura a gairebé tres-cents miltreballadors. La seva història es va iniciar en unllunyà diumenge del mes de setembre de l’any1933. La notícia va ser publicada a la premsa del’època i el diari El Pla de Bages va ser el mitjà queli va donar un relleu més gran. La seva seu, du-rant els primers anys, va estar a la Plana de l’Om,en una casa notable, propietat de la família Soleri March.La Mútua ha fet lliurament a l’Arxiu de més de24.000 fotografies (en sis anys l’Arxiu ha passatde 150.000 unitats fotogràfiques a més de 750.000unitats) i es completa amb un seguit de mate-rial imprès: memòries, llibres, etc. Les fotogra-fies són, bàsicament, d’actes socials de la insti-tució: inauguracions, centres hospitalaris, etc. Ides del punt de vista geogràfic, abraça un extensventall de comarques: Bages, Berguedà, Anoia,Baix Llobregat, Barcelonès, Vallès Occidental iOriental, Osona, entre altres. Cal assenyalar quela col·lecció és molt completa; destaca la me-mòria de l’any 1934 –la primera– i una memòriaque recull els anys 1936, 1937, 1938 i 1939. Lesdades econòmiques, el llenguatge, les personesque en formen part són el reflex de la seva his-

Page 14: Original Arxius 53

14ARXIUS54

tòria. I com va manifestar el seu president, el se-nyor Alexandre Blasi, aquesta donació és un ele-ment que ajudarà a «perllongar la història de lamútua per molts anys en el futur».

El fons musical de Nicanor Pérez ingressaa l’Arxiu ComarcalCompositor, pianista i mestre va morir l’any 1957.Des d’aquella època, la família, ha guardat cu-rosament la seva documentació que ara ha ce-dit a l’Arxiu.L’any 1989, el musicòleg Josep Maria Vilar en vafer una primera classificació: va establir sis apar-tats. Primer: partitures manuscrites; segon: par-titures impreses; tercer: revistes de música;quart: mètodes; cinquè: gravacions, i sisè: altresdocuments. I en cada apartat va fer una valora-ció dels elements més significats. L’embalum delfons documental és d’1,5 metres lineals i es con-centra des dels anys vint fins a l’any de la sevamort. La seva obra –en bona part inèdita– incloucomposicions per a piano (sobretot, de tema pro-fà, però també algunes de religioses), sardanesi algunes composicions religioses com rosaris,goigs i trisagis. Entre les partitures, també en tro-bem d’altres músics manresans com JosepMiralles, Josep Suñé o Enric Massana. La seva vi-da i activitat professional va estar molt vincula-da a la música: professor, corresponsal de la re-vista Ràdio Catalana, col·laborador de la SocietatCoral Sant Josep (amb articles biogràfics), assis-tent a les vetllades musicals. Hom pot assenya-lar que la música per Nicanor Pérez Ferrándiz vaser la llum a través de la qual va poder veure elmón.

Participació de l’arxiu en nombrosos actesde la comarcaAquest darrer mes l’Arxiu ha col·laborat o par-ticipat en diferents actes culturals que han tin-gut lloc a la comarca. Per exemple: la celebraciódel segon aniversari del Museu de Sant Fruitósde Bages (dissabte 20 de setembre); la conferèn-cia a càrrec de dos historiadors –Francesc Serrai Albert Fàbrega– en el pintoresc i espectacularindret de Claret dels Cavallers –avui, municipide Sant Mateu de Bages– (diumenge, 5 d’octu-bre) o la presentació del llibre Un manresà de «CalTort». Memòries 1901-1984; també el diumenge 5d’octubre a Calders. Aquesta llista la podríemampliar molt més, però la idea és assenyalar quela participació de l’Arxiu, en aquest i molts al-tres actes semblants, contribueix a enfortir elseu caràcter territorial.

Jornada divulgativa sobre arxius personalsi patrimonialsEl dia 25 d’octubre a l’Auditori de la Caixa deManresa a la Plana de l’Om es va fer una jorna-

da amb el títol que hem assenyalat. Aquesta vaser organitzada pel Centre d’Estudis del Bages,l’Associació Catalana de Documentació HistòricaPatrimonial i Familiar i l’Arxiu Comarcal delBages. El seu objectiu és contribuir al coneixe-ment i a la sensibilització d’aquesta tipologia defons documentals que presenten unes caracte-rístiques pròpies. Els fons personals són el re-flex de la trajectòria professional, intel·lectual,econòmica, etc. d’una persona. I els fons patri-monials fan referència a una família o conjuntde famílies; i un dels casos més típics a laCatalunya central són els arxius de masos.La jornada comptarà amb la participació de JosepFernándezTrabal (cap de l’Àrea de Fons Històricsde l’Arxiu Nacional de Catalunya), Andreu Galera(director de l’Arxiu Històric de Cardona), RamonTarter (de l’Arxiu Històric de Moià) i Jordi Torner(director de l’Arxiu Comarcal del Bages) que mo-derarà l’acte. La presentació anirà a càrrec delsecretari del Centre d’Estudis del Bages, IgnasiCuadros, i de Miquel de Fàbregas de l’AssociacióCatalana de Documentació Històrica Patrimoniali Familiar.

El llibre Joan Vilanova. Itinerari vital i artísticEnguany es fan 100 anys del naixement de JoanVilanova i Roset i s’han fet diferents actes comexposicions, conferències i l’edició d’un llibre i,n’hi ha un altre en preparació. L’Arxiu hacol·laborat en l’edició del llibre de FrancescComas i Pere Sobrerroca: Joan Vilanova. Itinerarivital i artístic. El llibre vol ser un viatge a travésde l’itinerari personal i artístic del dibuixant, unartista que ens recorda –com han assenyalat al-guns crítics d’art– Junceda. Joan Vilanova té unestil detallista, unes vegades més esquemàtic,d’altres menys, però sempre irònic. La seva pro-ducció és enorme, però va ser un homemolt cen-trat en Manresa. La seva implicació amb la ciu-tat va fer que anés teixint una crònica crítica iirònica d’una part important del segle XX.L’Arxiu Comarcal ha col·laborat en la realitzaciód’aquesta i ha estat una font de primer nivell perals autors.

Exposició «Nans, Gegants i els seusAcompanyants»És una exposició que es va fer al Centre Culturalel Casino del 29 d’agost al 2 de novembre. Feiaun repàs a la història de la imatgeria, però tam-bé, de la seva realitat actual i futura. Un dels as-pectes que més va destacar és la combinació dematerials, documents i el mateix bestiari de lesfestes. Intentava, alhora, oferir una visió lúdica ididàctica. L’Arxiu Comarcal ha col·laborat enaquesta exposició, tant en el préstec de docu-mentació com en aspectes relacionats amb la re-cerca.

Page 15: Original Arxius 53

15

ARXIUS54Arxiu Comarcal del Baix Empordà

Ingressa el fons municipal de l’Ajuntament deMont-rasEl passat mes d’agost han ingressat uns 24,6 me-tres lineals del fons municipal de l’Ajuntamentde Mont-ras. Aquesta documentació que ja ha-via estat inventariada l’any 1994 per personalcontractat pel Consell Comarcal del BaixEmpordà i dirigit per l’Arxiu Comarcal és im-portant per moltes raons: primer, temporalments’incorpora als nombrosos fons municipals queja conservem; segon, es milloren les condicionsde conservació dels documents i es posen a dis-posició dels investigadors; i tercer, l’ingrés s’e-fectua el mateix any que se celebren els 150 anysd’independència del municipi que fins al 1858va pertànyer a Palafrugell. Per tant, malgrat quealgunes sèries comencen abans del 1858, les da-tes extremes del fons se situen entre aquestadata i el 1986.

Arxiu Comarcal del Baix Llobregat

Ingressa documentació de la ComissióIntermunicipal d’Urbanisme (1976-1979)Ha ingressat la documentació de la ComissióIntermunicipal d’Urbanisme (1976-1979), unaplataforma d’oposició cívica creada amb l’ob-jectiu d’aturar la construcció d’una sèrie de po-lígons d’habitatges de caràcter marcadament es-peculatiu. Estava integrada pels municipis de

Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat,Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí i SantJust Desvern.Aquesta comissió també va fer pro-postes adreçades a donar coherència i sentit alsespais econòmics i residencials i a les necessi-tats de mobilitat i lleure dels habitants (0,12 me-tres lineals).

Beca de Recerca Blanca BardieraEl 20 de novembre va tenir lloc a Sant Feliu deLlobregat la presentació del veredicte de la VIIedició de la Beca de Recerca Blanca Bardiera,beca dirigida per l’Arxiu Comarcal del BaixLlobregat i l’Ajuntament de Sant Feliu deLlobregat. En l’acte es va fer la conferència «Lesveus silenciades. La repressió franquista contrales dones", a càrrec de Margarida Gómez Inglada,doctora en història i directora de l’ArxiuMunicipal del Prat de Llobregat.També, en el de-curs de l’acte, la guanyadora de laVI edició, NeusRibas, va presentar un avenç del seu projecte so-bre la repressió franquista durant la dècada delsquaranta contra les dones de Sant Feliu deLlobregat.

Arxiu Comarcal del Baix Penedès

Ingressa el fons personal de dos vendrellencsil·lustres: els germans Jaume i RamonRamon VidalesEl dimarts 1 de juliol es va signar el conveni decessió en dipòsit a l’Arxiu Comarcal del Baix

Page 16: Original Arxius 53

16ARXIUS54

Penedès, d’una part del fons personal dels ger-mans Jaume Ramon Vidales i Ramon RamonVidales. La signatura va anar a càrrec de JordiSánchez i Solsona, president del ConsellComarcal del Baix Penedès, en nom i represen-tació de la Generalitat de Catalunya, i de MariaRamon i Caballé (besnéta de Jaume RamonVidales), en qualitat de propietària de l’esmen-tat fons.Jaume Ramon Vidales (1846-1900) va ser notaride la vila delVendrell entre 1888 i 1900, i va com-paginar aquesta professió amb la d’escriptor,tant d’obra literària i periodística com històrica.Va formar part de la Renaixença i va ser un granentusiasta dels Jocs Florals. Junt amb el seu ger-mà Ramon, va fundar la impremta que duuaquest nom, i el 1892, el setmanari El Vendrellense.En el fons personal de Jaume RamonVidales s’hiconserva, d’una banda, documentació notarialque aplega des de llibres esborrany de notaris, apartir del segle XVIII, fins a documentació per-sonal que recull obra manuscrita, entre la qualdestaquem Retratos al natural, del 1865, com tam-bé articles, publicacions i la sèrie de correspon-dència.Ramon Ramon Vidales (1854-1916) va ser aju-dant del seu germà a la notaria, però també undestacat escriptor de sainets i poesia. La majorpart de la seva obra teatral fou representada alTeatre Romea de Barcelona. La documentacióconservada inclou no tan sols la seva obra ma-nuscrita, sinó també creacions d’altres autors,com una poesia de Joan Ramon Soler de 1879, il’obra mecanografiada de Josep Aixalà Casellastitulada Del Vendrell a l’Havana, escrita entre 1932i 1935. Aquesta obra va entrar a la impremtaRamon l’any 1936, però la seva publicació va que-dar truncada a conseqüència de la Guerra Civil.Ens trobem, doncs, davant d’una obra inèdita delvendrellenc Aixalà, que sortosament s’ha con-servat íntegra.

Exposició:«Identitats. Fotografies de Feliu Olivé Nin»Durant la primera quinzena d’octubre ha tingutlloc l’exposició «Identitats. Fotografies de FeliuOlivé Nin» organitzada per l’Arxiu Comarcal delBaix Penedès i els Amics de la Història delVendrell amb el suport de l’Ajuntament delVendrell i el Consell Comarcal del Baix Penedès.La mostra ha presentat una selecció de tres-centsretrats del fons del fotògraf vendrellenc FeliuOlivé Nin (1890-1968) fetes durant els anys cin-quanta i seixanta. L’objectiu de la mostra és queels visitants col·laborin amb l’Arxiu en la iden-tificació de les persones que apareixen en els re-trats de cara a completar l’inventari d’aquestfons que s’està elaborant i també de donar a co-nèixer als ciutadans el treball de digitalitzaciód’aquest fons que s’està duent a terme des del’Arxiu.

Arxius centrals dels departaments d’AccióSocial i Ciutadania i de Justícia

Transferència de documentació històrica al’Arxiu Nacional de CatalunyaEl passat 24 de juliol es va formalitzar una trans-ferència extraordinària a l’Arxiu Nacional deCatalunya, per part dels arxius centrals dels de-partaments d’Acció Social i Ciutadania i de Justícia.Aquesta transferència continua el projecte d’ac-tualitzar el tractament arxivístic i unificació dedeterminats fons documentals històrics que, acausa de diverses reestructuracions orgàniquesdels dos departaments, van donar lloc al seu frac-cionament passant per diferents espais i ubica-cions.L’interès d’aquesta documentació recau en el fetque ampliarà i els fons documentals ja custo-diats per l’Arxiu Nacional de Catalunya i s’hi in-tegrarà:• Junta Provincial de Protecció de Menors de

Barcelona (Fons núm. 334).• TribunalTutelar de Menors de Barcelona (Fons

núm. 821).• Departament de Justícia de la Generalitat de

Catalunya (Fons núm. 822).• Patronat de Protecció de la Dona (fons 774).

Malgrat l’interès històric que té la documen-tació transferida no s’havia pogut portar aterme un tractament arxivístic i una des-cripció exhaustiva que pogués facilitar-ne laseva difusió i consulta. És per aquests fetsque es va determinar de presentar una peti-ció de transferència extraordinària a l’ArxiuNacional de Catalunya, que es va resoldre fa-vorablement.

El volum documental transferit s’acosta als 9metres lineals i comprèn un període cronològicd’uns cinquanta anys (amb algunes unitats d’ins-tal·lació del 1932 fins a la dècada dels anys vui-tanta).Seguidament destaquem algunes de les sèriesdocumentals transferides:

• Historials psicomedicopedagògics i fitxes demenors de les Escuelas Profesionales delTribunal Tutelar de Menors de Barcelona.

• Expedients de menors del LaboratorioPsicotécnico de la Junta Provincial deProtecció de Menors de Barcelona i delTribunal Tutelar de Menors de Barcelona.

• Fitxes de les alumnes de la Escuela Femeninade Educación de Barcelona del Patronat deProtecció de la Dona de la JPPMB i fitxes deles menors del Colegio de Nuestra Señora dela Esperanza del Tribunal Tutelar de Menorsde Barcelona i de la DG de Protecció i Tutelade Menors del Dept. de Justícia de laGeneralitat de Catalunya.

• Llibres i cartilles d’escolaritat, de classifica-ció escolar… dels menors tutelats per aques-tes institucions.

Page 17: Original Arxius 53

17

ARXIUS54

Francesc Cambó. Les noves instal·lacions cons-ten de dos dipòsits al soterrani de l’edifici, quecompleixen totes les mesures arxivístiques i deriscos laborals. S’hi han instal·lat prestatgeriescompactes, amb una capacitat total de 1.264 me-tres lineals, amb una ocupació actual de 674 me-tres lineals. Les oficines de l’arxiu es troben al’àtic i disposen d’una zona de treball per al trac-tament de la documentació i d’un dipòsit de 150metres lineals.Amb aquesta intervenció, el Departament de laPresidència i en concret l’Arxiu Central, ha apos-tat per una millora, no només des del punt devista dels equipaments i la seguretat sinó tam-bé per oferir un millor servei ja que les novesinstal·lacions estan en contacte directe amb lesoficines productores, cosa que facilita molt lagestió i el control de la producció documental itotes les tasques pròpies d’aquesta gestió (prés-tecs, incorporacions de documents als expe-dients, etc.).

Arxiu Central Administratiu delDepartament de Salut

Ingressa el fons de l’antiga Escola dePuericultura de BarcelonaAquest any ha ingressat a l’Arxiu central admi-nistratiu del Departament de Salut el fons do-cumental de l’antiga Escola departamental dePuericultura de Barcelona, procedent de l’Institutd’Estudis de la Salut (a partir d’ara IES), òrganautònom administratiu del Departament deSalut.L’Escola Departamental de Puericultura deBarcelona, situada al carrer Muntaner deBarcelona (actualment centre cívicVil·la Florida),depenia, segons el reglament de l’Escola Nacionalde Puericultura de data de 4 de novembre de1969, de la Direcció General de Sanitat delMinisteri de la Governació a Madrid. Es trobavasota la Secció de Medicina Social de laSubdirecció General de Medicina Preventiva ifuncionava com un negociat.Amb el Reial decret 2210/1979, de 7 de setembre,es traspassen les competències en matèria deSanitat a la Generalitat de Catalunya i es crea elDepartament de Sanitat i Assistència Social. ElDepartament de Sanitat i Assistència Social ambel Decret de 25 de febrer de 1980, va crear l’IESque assumeix les competències de formació,amb la finalitat de portar a terme la formació,planificació, coordinació, realització i control detasques formatives.L’Escola de Puericultura va cessar la seva activi-tat al juny de 1985. La seva documentació va sertraspassada a l’IES, perquè té la competència enformació.El fons documental tramés per l’IES a l’Arxiu cen-tral administratiu del Departament de Salut per-

Servei de Documentació, Biblioteques iArxius Judicials de la DGMAJ

Es constitueix la Junta d’Expurgació de laDocumentació Judicial de CatalunyaEl 27 d’octubre es va fer la reunió de constitu-ció de la Junta d’Expurgació de la DocumentacióJudicial de Catalunya, creada mitjançant l’OrdreJus/552/2006, de 30 d’octubre, d’acord amb elReial decret 937/2003, de 18 de juliol, de mo-dernització dels arxius judicials. La reunió esva fer a la Sala de pintures del Casal Sant Jordi,seu del Departament de Justícia i va ser pre-sentada per la consellera de Justícia, MontserratTura i Camafreita, la qual no només va enco-ratjar els membres de la Junta davant de la fei-na a fer sinó que va restar present, activament,durant tota la sessió, en la qual es va presen-tar per treballar-hi una normativa de funcio-nament intern.La Junta d’Expurgació és un instrument fona-mental de la gestió dels arxius i la documenta-ció judicial a Catalunya atès que determinarà laconservació o l’eliminació d’aquesta documen-tació mitjançant un procés d’avaluació i tria quepondera els valors jurídic, informatiu o culturalque pugui tenir. La documentació judicial que pelseu valor s’ha de conservar passa a formar partdel patrimoni documental de Catalunya i estransfereix als arxius que depenen de la DireccióGeneral de Patrimoni Cultural del Departamentde Cultura i Mitjans de Comunicació.La Junta és un òrgan col·legiat de naturalesa ad-ministrativa, formada per personal del’Administració de justícia i de la Generalitat deCatalunya. Està presidida per un magistrat i tam-bé en formen part una fiscal, una secretària ju-dicial, tres tècnics del Departament de Justíciai un tècnic del Departament de Cultura i Mitjansde Comunicació.La Junta d’Expurgació de la DocumentacióJudicial de Catalunya integrarà els seus proces-sos en els del Sistema d’Arxius de Catalunya iconcretament en els processos de la ComissióNacional d’Accés i Avaluació Documental(CNAATD).

Arxiu Central Administratiu delDepartament de Presidència

L’arxiu de gestió centralitzat del Gabinet Jurídicde la Generalitat es trasllada a les novesinstal·lacions del carrer Jaume I de BarcelonaEl juliol passat es va dur a terme el trasllat deles instal·lacions de l’arxiu de gestió centralit-zat del Gabinet Jurídic de la Generalitat deCatalunya, un cop acabades les obres d’adequa-ció del nou espai situat a la seu del GabinetJurídic al carrer Jaume I de Barcelona. Abans deltrasllat, l’arxiu ocupava un local a l’avinguda

Page 18: Original Arxius 53

18ARXIUS54

què el custodiï i el conservi, consta de la docu-mentació corresponent als anys de funciona-ment de l’Escola, és a dir, des de l’any 1948 finsa l’any 1985. Per tant, és un fons tancat.Aquest fons està format per la documentació ne-cessària per conèixer com funcionava adminis-trativament l’Escola de Puericultura de Barcelonai la relació amb Madrid com a centre coordina-dor d’aquests estudis.Té un volum de sis capses i hi trobem: les actesde notes des de l’any 1948 al 1985; quatre cap-ses amb 210 títols dels diferents estudis fets al’Escola i que no han estat recollits i documen-tació referent als programes de les assignaturesque s’impartien en els diferents cursos fets al’Escola. Per últim, documentació administrati-va referent a la forma d’expedició dels títols del’Escola.Amb aquesta documentació es pot conèixer dequina manera nombroses generacions de met-ges puericultors, ATS puericultors, mestres pue-ricultors i diplomades en Puericultura, es for-maven i perfeccionaven enmatèries relacionadesamb la puericultura i la higiene infantil.

Arxiu Municipal de Barcelona

Estada d’una delegació de l’Ajuntament de Quitoa l’Arxiu Municipal de BarcelonaDurant la setmana del 29 de setembre al 2 d’oc-tubre de 2008, l’Arxiu Municipal de Barcelonaacull una delegació de l’Ajuntament de Quito(Equador), en el marc del conveni de cooperacióentre els dos ajuntaments des de l’any 2007.Aquesta estada és una de les actuacions pro-gramades durant l’any 2008 amb l’objectiu dedonar suport tècnic i assessorament al munici-pi de Quito en quatre aspectes: la definició i im-plantació d’un sistema normalitzat de gestió do-cumental i arxius, l’elaboració d’instrumentsnormatius de caràcter arxivístic, la capacitaciódel personal vinculat al procés, i la definició delsrequisits i característiques arquitectòniques fo-namentals d’un nou edifici destinat a arxiu mu-nicipal.L’estada combinarà sessions de treball amb vi-sites a diferents centres d’arxiu de l’Ajuntamentde Barcelona, amb la intenció de donar a co-nèixer i explicar els trets fonamentals i l’expe-riència del sistema municipal d’arxius barce-loní, en aspectes com la normalització de ladescripció, la metodologia d’avaluació, la ges-tió dels documents electrònics, els procedi-ments de gestió de la consulta o les transfe-rències, les polítiques de preservació iconservació o els requisits per a la construccióde centres d’arxiu, entre altres.

Jornada Arxius i Fonts Orals: Homenatge aRonald FraserEl dia 16 d’octubre de 2008 es va fer a l’ArxiuHistòric de la Ciutat de Barcelona una jornadasobre arxius i fonts orals dedicada a homenat-jar l’investigador britànic Ronald Fraser, un delspioners en la utilització dels testimonis oralscom a font documental històrica.Aquesta jornada vol commemorar els vint-i-cincanys de la donació feta per Ronald Fraser al’Arxiu Històric de la Ciutat, de la col·lecció demés de tres-cents testimonis orals sobre laGuerra Civil espanyola que ell havia recopilat en-tre els anys 1973 i 1975. Aquesta donació va sig-nificar la creació, dins l’Arxiu, d’un departamentespecífic dedicat a la recollida, tractament i di-fusió dels fons orals.La jornada va comptar amb la participació, coma ponents, de MercedesVilanova (Universitat deBarcelona), Lluís Úbeda (Arxiu Històric de laCiutat de Barcelona), José Antonio G. Alcantud(Universidad de Granada) i Ricardo García Cárcel(Universitat Autònoma de Barcelona), i va clou-re amb la intervenció de Ronald Fraser.

Arxiu Comarcal del Berguedà

XV Congrés d’Història de la Medicina CatalanaEs va fer a Berga el XV Congrés d’Història de laMedicina Catalana, amb la col·laboració del’Arxiu Comarcal del Berguedà. Durant elCongrés, fet al Pavelló de Suècia, estatge del’Arxiu, es van muntar diverses vitrines relacio-nades amb la medicina berguedana: la primeraamb la Història de l’Hospital Sant Bernabé deBerga i la segona amb el doctor Benito MoradilloBlay, metge que va ser durant trenta-dos anysde l’empresa Carbons de Berga, SA. El seu fonsprofessional va ser donat en aquesta ocasió al’Arxiu Comarcal i inclou importants materialsdedicats a les patologies dels miners. L’Arxiu vafer una comunicació biogràfica dedicada a la se-va memòria. El Congrés es va fer al mes de juny,però la vitrina biogràfica del Dr. Moradillo es vamantenir fins al 15 de juliol.

Les vitrines de l’ArxiuBenito Moradillo Blay, vitrina biogràfica per re-cordar i reivindicar la memòria d’un especialis-ta en medicina del treball. El material s’ha ex-tret del seu fons personal el qual ha estat llegatenguany a l’Arxiu Comarcal. Del 15 de juny al 15de juliol.Dibuixants berguedans al programa dels Elois.Recull dels cartells dels més notables professio-nals de la comarca, entre ells De Martin,Vilagrasa, Gassó, Amalgama, etc., vitrina, del 15a 31 de juliol.Antoni Ribera Maneja és el millor músic que ha

Page 19: Original Arxius 53

19

ARXIUS54

donat el Berguedà al segle XX. Fundador del’AssociacióWagneriana, dirigí arreu d’Europa,notablement als festivals Wagner de Bayeruthi al Liceu. A ell es deuen diverses notables com-posicions berguedanes, entre les quals destacal’Himne de la Coronació de la Mare de Déu deQueralt. Se li va dedicar la vitrina de l’1 al 30 desetembre.

Exposició fotogràfica de Josep Pons:«Recordant... Imatges de la Patum, 1954 - 2001»Pons té el prestigiós reconeixement fotogràficAFIAP, restà oberta al públic del 20 de maig al 12de juny, seguint la tradició de l’Arxiu de muntaruna exposició de tema patumaire coincidint ambla festa de la Patum, va tenir un èxit notable, jaque recollia un període històric de gran interèsi vitalitat que interessà força col·lectius ciuta-dans.

II Concurs de Fotografia Memorial Joan RiberaDe l’1 al 31 d’octubre restà oberta l’exposició IIConcurs de Fotografia Memorial Joan Ribera, orga-nitzada per l’Arxiu Comarcal i el ConsellComarcal del Berguedà. És avui el concurs demajor prestigi i dotació que es fa a la comarca,en memòria del fotògraf Joan Ribera.

Ingressa el fons Benito Moradillo BlayDocumentació mèdica que inclou el treball de32 anys de pràctica a l’empresa Carbones deBerga, SA, del 1949 al 1981. Inclou una notablesèrie de fotografies que il·lustren les patologiesmés comunes associades al treball a les mines:trencats, accidents, cremades, danys a la pell,etc. I tota la documentació associada a la sevatesi doctoral sobre el mateix tema.

Ingressa el fons de Televisió de BergaDonat per Iniciatives de Comunicació, SL, aple-ga 2.080 vídeos que inclouen majoritàriamentprogrames de producció pròpia entre els anys1991 i 2004.

Ingressa l’edició facsímil del Carnet Catalande PicassoVa ser comprat el facsímil editat a París el 1958del famós Carnet Catalan de Picasso, a cura deDouglas Cooper, que recull bona part dels di-buixos que Picasso va fer en la seva estada alBerguedà (Gósol, 1906). L’original va ser compratrecentment pel Museu Picasso de Barcelona. Solsn’hi ha un altre exemplar a la comarca, al CentrePicasso de Gósol, i es troba fora de consulta.

Arxiu Municipal de Caldes de Montbui

L’Arxiu Municipal ingressa un nou fonsd’imatgesEl senyor Guillem Bas i Borrell va cedir a l’ArxiuMunicipal de Caldes de Montbui un total de 247plaques de vidre (240 de les quals són vidres es-tereoscòpics), datades els anys 1920-1930. La te-màtica de les imatges és paisatgística, de la vi-la i del terme municipal de Caldes, i tambéfamiliar, i van ser fetes pel seu oncle JoaquimMartí i Rodés.El conveni entre l’Ajuntament de Caldes deMontbui i el senyor Guillem Bas i Borrell es faper a la cessió, custòdia, conservació, tractamentarxivístic i difusió, del fons documental foto-gràfic esmentat. Al mes de desembre l’ArxiuMunicipal i el museu Thermalia faran una ex-posició amb les imatges objecte de la cessió.

Arxiu Municipal de Canovelles

L’Arxiu estrena espai propi al web del’AjuntamentL’Arxiu Municipal de Canovelles (Vallès Oriental)ha estrenat recentment un espai propi al web del’Ajuntament. A través de l’enllaç hom pot acce-dir a una succinta presentació del servei i les se-ves funcions, amb indicacions sobre la consultai la reproducció dels documents. S’hi inclouen elquadre de fons de l’Arxiu i una guia descriptivadel fons municipal, bastida a partir del primerinventari sumari de la documentació.

Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Cicle de conferències sobre la Guerra del FrancèsL’Arxiu Comarcal ha col·laborat en el cicle deconferències «La Guerra del Francès a la Concade Barberà, 1808-1814» que ha organitzat elConsell Comarcal de la Conca de Barberà. En con-cret, el director de l’Arxiu, el dia 19 de setembre,pronuncià la conferència «La destrucció dels ar-xius durant la Guerra del Francès».

Digitalització de la premsa històricade la comarcaMercès al Pla Bruniquer 2007 s’ha pogut digita-litzar, en una primera fase, la premsa històricade la Conca de Barberà. Els treballs han anat acàrrec de l’empresa Artyplan. Les capçaleres ques’han digitalitzat abracen el període 1891-1997.En destaquem: La Conca de Barbarà (1903-08),Gazeta de la Conca (1911-13), La Conca de Barberà(1914-18), La Nova Conca (1919-23),Aires de la Conca(1925-31), el butlletíMontblanch (1950-62) i la re-vista Espitllera (1982/1997).

Page 20: Original Arxius 53

20ARXIUS54

Els actes commemoratius es varen cloure el dia29 de novembre amb una taula rodona d’inves-tigadors i polítics de la comarca.

Jornades sobre divulgació i preservaciódel patrimoni documentalParal·lelament, en el transcurs del mateix mesde novembre es varen fer unes Jornades sobreDivulgació i Preservació del PatrimoniDocumental. Es van fer tots els dissabtes de 10a 13 h. El dia 8 de novembre: Taller de conserva-ció i restauració de documents: pergamí i papera càrrec de Jesús Sauret i Núria Vila, de l’empre-sa Documenta SCP de Lleida. Els dies 15 i 22 denovembre, el professor de la Universitat deBarcelona Daniel Piñol i Albart va impartir unCurset d’introducció a la paleografia medieval imoderna, i el dissabte dia 29 de novembre el di-rector i les tècniques de l’Arxiu Comarcal varenfer un taller sobre les possibilitats d’estudi enels fons notarials i sobre l’elaboració d’un arbregenealògic.

Arxiu Històric de Girona

Exposició «APOCALÍPTICA. Els Rastres de laMort a través de la Història, Segles XVI-XVIII»Del 18 d’octubre de 2008 al 16 de gener de 2009a l’Arxiu Històric de Girona«APOCALÍPTICA» ens proposa un recorregut perdiversos aspectes de la mort, com a fet biològici com a fet social, durant els segles XVI a XVIII apartir d’una visió de diferents camps de la cièn-cia, que ens permetran obtenir un coneixementglobal i aprofundit del tema. L’exposició mostracom documents i ossos ens parlen d’una ma-teixa realitat històrica. La recerca des del campde l’antropologia física, que estudia les restesòssies, i la que es du a terme des del camp de lahistòria, que treballa a partir de les fonts docu-mentals, ens proporcionen aquesta doble pers-pectiva que ens permet conèixer com, quan i dequè es moria la gent de les nostres terres enaquella remota època.Aquesta exposició feta al claustre de l’Arxiu res-pon a dos objectius: el primer és el de fer conèi-xer alguns dels fons de l’Arxiu, en aquest cas elsriquíssims fons notarials i les seves possibilitats.El segon objectiu és el de presentar la versatili-tat de la recerca i demostrar que és important inecessari posar en contacte les persones que in-vestiguen la nostra història des de disciplinesdiferents. El contacte entre investigadors queprovenen de diferents àmbits ajuda a obrir la mi-rada i a plantejar-se nous interrogants i altrespunts de vista. El resultat que es mostra en l’ex-posició i la redacció del catàleg és un treball sin-gular fet per especialistes de matèries tan di-verses com la història i la genealogia (David MoréAguirre, Jaume Saló Soler i SalvadorVega Ferrer)o la paleopatologia i l’arqueologia (Elena Garcia

Actes amb motiu del 25è aniversaride l’Arxiu ComarcalAl llarg del mes de novembre l’Arxiu Comarcalva programar un seguit d’actes amb motiu del25è aniversari de la posada en servei del centre.Els actes s’iniciaren el dia 9 de novembre a les 8de la tarda amb una presentació dels 25 anys dela Xarxa d’Arxius Comarcals, per part del sub-director general d’Arxius i Gestió Documental,Ramon Alberch i Fugueres, i amb la conferència«Noves dades sobre Francesc de Castellví iObando (Montblanc, 1682 - Viena, 1757)», a ca-rrec del director del Museu d’Història deCatalunya, Agustí Alcoberro i Pericay.Tot seguit fou inaugurada l’exposició «25 Anysde l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà», laqual restà oberta durant tot el mes de novem-bre. Així mateix, els dissabtes 15 i 22 de novem-bre hi hagué una jornada de portes obertes, ambvisites guiades a l’Arxiu Comarcal cada hora.

Page 21: Original Arxius 53

21

ARXIUS54

Guixé, Amàlia Valls Martínez i Isabel VallvéAlbiol).L’exposició pren la simbologia dels genets del’Apocalipsi. A través d’aquests quatre flagellss’expliquen les malalties, la violència, la fam ialtres causes diverses de mort, que l’equip re-alitzador ha investigat a partir de fonts docu-mentals que es conserven als arxius i de restesòssies. Es mostra com, moltes vegades, les des-cripcions dels documents antics són coincidentsamb les evidències que ofereixen els mateixosossos que es conserven als museus. De cada undels genets s’han elaborat dos plafons; en el pri-

mer es fa una explicació general sobre el flagelli en el segon es reprodueixen documents origi-nals que en parlen amb les seves transcripcions,i reproduccions d’ossos amb l’explicació de lesdiferents alteracions que es relacionen amb lesmalalties, els estils de vida, accidents, etc. res-senyats als manuscrits. L’exposició s’acompanyad’un catàleg exhaustiu amb els textos i imatgesd’aquesta investigacióL’organització i producció és a càrrec de l’Arxiu,amb la col·laboració del Museu d’Arqueologiade Catalunya (MAC) i del Grup de RecercaDemogràfica i Genealògica (GREDEG). Aquest

Page 22: Original Arxius 53

22ARXIUS54

Secretaria general, Administració local, Seguretati ordre públic, Ordenació administrativa, Dretsciutadans, Coordinació administrativa provin-cial, Assistència social i sanitària, Estadístiques,Gabinet tècnic, Jurat Provincial d’ExpropiacióForçosa, Prefectura Provincial del Movimiento,Delegació Provincial de la Fiscalia Superior deTaxes, Comissió Provincial de Regions Devastadesi Reparacions i Col·leccions d’impresos, cartellsi fotografies.La documentació més antiga correspon a expe-dients d’administració general, 1772-1998, i afec-ta tant les competències del govern polític pro-vincial, com l’administració interna de laComissió Provincial o del mateix Govern Civil.Entre la documentació de l’apartat de seguretati ordre públic, cal destacar els expedients de fron-tera amb informació sobre persones detingudeso controlades en passar per la frontera france-sa. En aquests expedients es pot trobar infor-mació d’estrangers que fugien de la persecuciónazi. Per la seva excepcionalitat ha estat digita-litzada per la Subdirecció d’Arxius. L’Arxiu haelaborat uns índexs amb 42.300 noms de perso-nes detingudes o controlades en passar la fron-tera (entre els quals nombrosos jueus fugitiusdel terror nazi) i 25.500 que apareixen com a in-vestigades per diferents motius.Aquest fons conté també una col·lecció de ma-terials gràfics diversos com són una col·leccióde fotografies en procés de catalogació, cartellsde curses de braus i cartells i programes de fes-tes majors i festes populars.

Interessant fons d’un mestre republicà a l’exiliAntoni Bargés Barba (1901-1997), fill de Girona,va ser un mestre republicà exiliat a Mèxic des-prés de la Guerra Civil, que va mantenir una flui-da i extensa correspondència amb familiars, an-tics alumnes i companys de professió gironins,alguns exiliats i d’altres no.Antoni Bargés va estudiar a l’Escola Normal deGirona el curs 1917-1918 i va ser mestre a Lloretde Mar, Cassà de la Selva i Esponellà. Junt ambels seus dos germans també mestres, Lluïsa iJosep, va fugir cap a França a principis del 1939,travessant la frontera pel Pertús. Tots tres vanser tancats als camps de concentració d’Argelersi al mes de maig del mateix any van arribar alport de Seta. Allà, junt amb 1.500 exiliats repu-blicans més, van pujar al vaixell Sinaia amb des-tinació a Mèxic. En el fons es pot trobar unacol·lecció original del diari Sinaia, elaborat i im-près a bord del mateix vaixell.El 13 de juny arribaven a Mèxic on restarien to-ta la seva vida, ja que ni Antoni ni la seva ger-mana Lluïsa no tornarien mai més a Catalunya.A la ciutat mexicana de Còrdova els germansBargés van participar en la fundació i direcciódel Grupo Escolar Cervantes, on van treballarcom a mestres fins a la seva jubilació.

muntatge és itinerant i està preparat per ser ex-posat en arxius, museus i centres que hosol·licitin

El fons del Govern Civil de Girona:el franquisme a l’abastEl fons del Govern Civil de Girona és actualmentel fons més important que es conserva per a l’es-tudi del franquisme i, juntament amb el fons his-tòric de la Diputació que també es troba diposi-tat a l’Arxiu, són les fonts documentals bàsiquesi imprescindibles per a l’estudi del segle XIX i granpart del segle XX fins a la fi del règim de Francoen l’àmbit de les comarques de Girona.Des de l’any 1985 fins avui s’han anat produintles transferències a l’Arxiu amb diferent fortu-na segons les èpoques. La darrera intervenciócorrespon als documents ingressats enguany,230 metres lineals. Aquests documents estavendesats en molt males condicions en un magat-zem soterrani per la qual cosa el 2006 s’acordàuna actuació entre la Subdelegació del Govern il’Arxiu Històric de Girona per recuperar-los i des-criure’ls abans que fossin ingressats als dipòsits.Per part de la Subdelegació es contractaren l’ar-xivera Nuri Faig i l’arxiver Martí Blesa. La inter-venció ha consistit en el trasllat i desinfecció dela documentació a l’Arxiu, l’avaluació, la des-cripció i l’elaboració d’una base de dades en su-port informàtic que permetés conèixer el con-tingut i posar-lo a disposició dels investigadorsi altres usuaris. Finalment es va elaborar un ca-tàleg únic en suport GIAC de tota la documen-tació del fons del Govern Civil i part del de laSubdelegació del Govern, unificant i actualitzanttots els catàlegs i inventaris existents. L’objectiuha estat assolit i el passat dia 8 d’octubre es pre-sentà públicament l’existència d’aquest fons ise’n donà a conèixer la riquesa documental, ai-xí com la possibilitat de consultar-lo ben aviatper Internet.El fons del Govern Civil conté documentació de1772 a 2002 i està format per 3.995 unitats d’ins-tal·lació entre capses, llibres de registre i lligalls(630 metres lineals), a més de 2.311 fotografiesde 1963-1976 i col·leccions de cartells i fullets defestes majors i de curses de braus. La informa-ció continguda en aquest fons és de temàtica inaturalesa molt diversa atesa la gran quantitati diversitat de funcions exercides pel Govern Civilal llarg dels anys. De tota manera les sèries méscompletes i voluminoses són les que fan refe-rència a la seguretat pública (vigilància de fron-tera i informes d’investigació policíaca de per-sones), les que reflecteixen les funcions de tutela,control i assessorament dels ajuntaments queel Govern Civil ha exercit en diferents mesuresi les que afecten l’ordenació administrativa engeneral.La documentació s’organitza en 16 grups de sè-ries documentals: Govern, Secretaria particular,

Page 23: Original Arxius 53

El fons conté, majoritàriament, cartes i postalsd’amics d’Antoni Bargés, principalment mestresque foren companys a l’Escola Normal de Gironai antics alumnes de les escoles on havia treba-llat abans d’exiliar-se. Les cartes dels amics gi-ronins reflecteixen els canvis i l’evolució de lasocietat gironina durant més de 30 anys. Els cor-responsals informen l’Antoni de les situacionsfamiliars i dels canvis que es produeixen en elpaís: l’arribada del turisme, els canvis a l’esglé-sia, l’economia, les dificultats de l’existència ma-terial, etc.També hi ha correspondència amb mestres gi-ronins exiliats al mateix Mèxic, com ara MarcelSantaló, professor universitari també exiliat aMèxic; Miquel Santaló, ministre d’Educació delGovern de la República a l’exili, o Esteve GarrigaPla, mestre exiliat a Tampico (Mèxic).El fons fou donat a l’Arxiu per la família Bargés,a través del professor universitari especialitzaten l’estudi dels mestres catalans de la República,Salomó Marquès. Ell mateix la va recollir aCòrdova (Mèxic) de mans de Josep Antoni BargésMestres, fill de Josep Bargés i nebot d’AntoniBargés.

Arxiu Municipal de Girona

L’Ajuntament de Girona i el Museu del’Exili reben el llegat de Miquel SantalóEl llegat de Miquel Santaló i Parvorell, alcalde deGirona entre els anys 1931 i 1933, va arribar aGirona a la primavera procedent de Mèxic, grà-cies a la donació feta per la filla de Santaló, lasenyora Adelina Santaló i Cortina.En aquest fons predomina la correspondènciapersonal que Miquel Santaló envià a la seva do-na durant les seves estades a l’estranger, ja si-gui per motius professionals (com a pedagog) opolítics (principalment, com a diputat a les Cortsde Madrid), i a la presó, on fou confinat desprésdels fets d’octubre de 1934. Dins d’aquest bloctambé destaquen les respostes rebudes perSantaló, de part de diferents ambaixadors i mi-nistres llatinoamericans, per ser acollit als seuspaïsos, i les cartes rebudes de part de la famíliaa l’exili, a Mèxic.Un altre gran bloc el constitueixen els documentsacreditatius: carnets, passaports, visats, etc., en-tre els quals destaquen els passaports expeditsel 1939 a Portvendres, ja com a refugiats.Tambécal esmentar la documentació de tipus profes-sional de Miquel Santaló i Adelina Cortina, amb-dós mestres i, més tard, professors de la Normalde Girona.Finalment, s’ha d’assenyalar un petit grup decartes que testimonien l’activitat política deSantaló durant la República, principalment coma diputat a Corts i conseller de la Generalitat, ia l’exili, on intentà millorar la situació dels re-

23

ARXIUS54

fugiats espanyols a França. Entre els seus cor-responsals hi ha Lluís Companys, dirigentsd’Esquerra Republicana o Manuel Azaña.Aquest llegat serà custodiat conjuntament perl’Arxiu Municipal de Girona i el Museu de l’Exilide la Jonquera.

El SGDAP va presentar el web oficial delbicentenari de la guerra del FrancèsLa celebració del bicentenari de la guerra delFrancès a Girona, ha comportat la creació d’unespai al web del Servei de Gestió Documental,Arxius i Publicacions on es recull tota la infor-mació actual i històrica sobre l’esdevenimentEn aquest espai s’hi poden trobar documents del’època que es poden consultar en línia, comManuals d’Acords dels anys 1808 a 1814, així comaltres que es relacionen amb la visió històricad’aquest esdeveniment: fotografies, gravats, au-diovisuals, reculls bibliogràfics i de premsa.També incorpora una agenda amb les diversesactivitats programades a Girona amb motiu d’a-questa efemèride. Així mateix, s’hi han afegitenllaços a altres pàgines que no són del’Ajuntament, però que estan relacionades ambel bicentenari, com ara les de diferents univer-sitats, la del Ministeri de Cultura i les d’altresentitats de la ciutat que s’han adherit als dife-rents actes que s’organitzen.

Una exposició virtual i un llibreil·lustren la història recent del barri gironíde Santa EugèniaEl procés d’urbanització de l’antic poble de SantaEugènia de Ter, que es va annexionar a la ciutatde Girona l’any 1962, és el fil conductor de l’ex-posició virtual «Santa Eugènia de Ter», creada apartir d’una selecció fotogràfica del Centre deRecerca i Difusió de la Imatge (CRDI) i el CentreCívic Santa Eugènia, i que es pot veure a la pà-gina web del Servei de Gestió Documental,Arxiusi Publicacions (SGDAP) de l’Ajuntament deGirona.El llibre, que porta el mateix títol, amb textos dePau Lanao, CarmeVinyoles i Josep M. Coromines,i que ha comptat amb la col·laboració de l’asso-ciació de veïns del barri, es va presentar el pas-sat mes de juny coincidint amb el desè aniver-sari de la creació del Centre Cívic Santa Eugèniaa l’antiga masia de Can Ninetes.

Un nou recurs de l’SGDAP permet comparar,sobreposant-les, la cartografia de la Gironadel 1535 i l’actualA partir del segon volum de la col·lecció «HistòriaUrbana de Girona. Reconstrucció Cartogràfica»,titulada La ciutat de Girona l’any 1535 (obra deJosep i Eduard Canal, Josep Maria Nolla i Jordi

Page 24: Original Arxius 53

24ARXIUS54

en què Josep Bosch va deixar de fer fotografiesper problemes de salut. La seva filla va continu-ar el negoci familiar fins al 2006.El fons el constitueixen unes 35.000 fotografies,en suport vidre, plàstic i paper.Aproximadament1.000 d’aquestes són positius i la resta negatius;bàsicament en blanc i negre, però també hi hafotografia acolorida.La temàtica de les imatges són eminentment re-trats d’estudi: de casaments, de comunions, dedisfresses, de militars, de senyores amb mante-llines, etc., però també hi ha algunes vistes dela ciutat dels anys vint i trenta.El fons està en procés de catalogació per a la re-alització d’una exposició i una publicació en co-ordinació amb el Museu de Granollers, durantels mesos de desembre i gener de 2009.

Els documents de l’Arxiu Municipal deGranollers a l’exposició «Escenari 1: ArxiuEspartaco - Els Col·lectivitzadors»La documentació que conserva l’Arxiu Municipalde Granollers sobre les col·lectivitzacions de lesdiferents empreses granollerines durant laGuerra Civil i la corresponent al Fons RocaUmbert ha estat utilitzada per l’artista mataro-ní Xavier Arenós per al muntatge de la seva ex-posició.La instal·lació «Escenari 1: Arxiu Espartaco - ElsCol·lectivitzadors» s’engloba dins el projecteRodalies (projecte Transversal d’art contempora-ni).Xavier Arenós ha utilitzat aquests documents,com ja havia fet amb altres en anteriors projec-tes, amb la intenció d’especular sobre què hi hade transitori o provisional a la utopia.El muntatge es troba a Roca Umbert Fàbrica deles Arts, antiga fàbrica tèxtil de Granollers quefou col·lectivitzada pels obrers, els quals van do-nar-li el nom d’Espartaco. No és casualitat aquestmuntatge, sinó que ha estat el fruit de la com-binació entre el lloc on s’havia de fer la ins-tal·lació i els documents que donen fe d’allò quehi va succeir.«Escenari 1: Arxiu Espartaco-Els Col·lectivitzadors»es va poder visitar del 30 d’octubre al 14 de de-sembre de 2008.

Sagrera, editada el 1995), el Servei de GestióDocumental, Arxius i Publicacions del’Ajuntament de Girona (SGDAP), juntament ambla Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT),ha creat una base cartogràfica digital de la Gironadel 1535, en la qual és possible sobreposar la car-tografia de 1535 damunt de l’actual. Aquest re-curs és consultable a través del web de l’SGDAP.La idea de l’SGDAP és que serveixi tant al ciuta-dà gironí interessat per la història de la ciutat ila seva evolució com, sobretot, al personal do-cent, ja que aquest és un recurs pedagògic deprimer ordre. Aquest projecte s’emmarca en lalínia de divulgació massiva i gratuïta de recur-sos de l’SGDAP, com la digitalització de les cap-çaleres de premsa escrita, revistes i setmanarisque hi ha hagut a la ciutat des de l’any 1808, i elcontingut dels arxius de les emissores de ràdiode la ciutat i de Televisió de Girona.

L’Ajuntament de Girona participa en el projecteinternacional InterPARES-3En el marc de la Jornada de presentació del pro-jecte InterPARES, organitzada per l’Associaciód’Arxivers de Catalunya (AAC), l’Ajuntament deGirona presentà el cas d’estudi que portarà a ter-me el Servei de Gestió Documental, Arxius iPublicacions (SGDAP) amb el títol L’autenticitat ensistemes datacèntrics a l’Ajuntament de Girona.Aquest cas d’estudi té per objectiu garantir elscriteris d’autenticitat dels documents electrò-nics gestionats en bases de dades i s’emmarcadins d’un projecte internacional de preservaciódels documents electrònics.Durant la jornada, que es va fer a la seu de l’AAC,a Barcelona, també es presentà el grup de tre-ball TEAM Catalonia, impulsat per aquesta as-sociació, i que treballarà en aquest projecte. Perpart de l’Ajuntament de Girona participaran enel projecte amb el desenvolupament del cas d’es-tudi esmentat Lluís-Esteve Casellas i Serra, MariaReixach Urcola i Sònia Oliveras Artau, de l’SGDAP.

Arxiu Municipal de Granollers

Ingressa el fons fotogràfic de Josep Bosch,retratista de GranollersEl senyor Pere Soldevila i la senyora Anna M.Bosch han fet donació a l’Ajuntament deGranollers del fons d’imatges del seu pare JosepBosch i Plans (1897 - 1966)La família Bosch va obrir a Granollers un estudifotogràfic vers el 1897 per iniciativa de Joan BoschFerrer i ja el 1916 el seu fill Josep Bosch es tro-bava al capdavant de l’establiment.El fons fotogràfic que ha ingressat a l’ArxiuMunicipal de Granollers està format per bonapart de les imatges que aquest estudi fotogràficva produir des dels seus inicis fins al 1965, any

Page 25: Original Arxius 53

25

ARXIUS54Arxiu Històric de Lleida

Signatura d’un conveni de col·laboració ambla Universitat de LleidaEl conseller de cultura i el rector de la Universitatde Lleida han signat un conveni marc decol·laboració entre el Departament de Cultura iMitjans de Comunicació i la Universitat de Lleidaper establir un sistema de pràctiques a l’ArxiuHistòric de Lleida. Inicialment pensat per als es-tudiants de la Facultat de Lletres, aquest conve-ni permetrà als alumnes de la UdL iniciar-se enel món laboral, adaptant-se així al que disposael Pla de Bolonya en el marc del nou EspaiEuropeu d’Educació Superior.

Exposició «Joguets. Vida Col·leccionada»Del 4 de setembre al 29 d’octubre l’Arxiu ha aco-llit aquesta exposició provinent del Museu deJoguets i Autòmats de Verdú, que és un tast delque es pot veure en aquest Museu que aplegales peces col·leccionades per Manel Mayoral alllarg del temps, en què destaquen els autòmatsi joguines d’altres temps.

Ingressa la documentació de l’Escola del Treballde Lleida (1925-1975)L’actual IES Escola del Treball de Lleida dipositaa l’Arxiu la documentació d’aquest centre ge-nerada des de la seva creació l’any 1925 fins al’any 1975 (uns 15 metres lineals de documen-tació textual, tot i que s’inclouen algunes foto-grafies). La popularment coneguda com a Escoladel Treball fou el primer centre de formació pro-fessional que es creà a la ciutat de Lleida, i ha-via d’equiparar Lleida amb altres ciutats d’arreude Catalunya que ja havien creat centres d’en-senyament d’oficis.Els seus orígens es remunten a l’any 1925, mo-ment en què s’inicien els primers passos de laJunta d’Ensenyament Industrial de la provínciade Lleida (més endavant, Patronat) presidida pelgovernador civil de la província, per tal d’acon-seguir una escola d’oficis a Lleida.L’any 1927 s’inicien, de manera provisional, elsprimers estudis tot i que no és fins a l’any 1933que s’aconsegueix una seu definitiva, l’edificiobra de l’arquitecte lleidatà Francesc de PaulaMorera i Gatell que en l’actualitat encara hos-tatja el centre.La història de l’Escola del Treball de Lleida haanat lligada a la mateixa història de la ciutat, iés una mostra de les vicissituds passades durantla Guerra Civil, en què es van haver de suspen-dre les classes i l’edifici allotjà el Regiment de laMaestranza de Barcelona. Igualment hi ha un lli-gam entre l’Escola i altres centres d’ensenya-ment de la ciutat, com l’actual IES Màrius Torresque, en la postguerra i fins a l’any 1955 llogà les

aules de l’Escola del Treball per tal d’impartir-hidocència.Finalment, a través d’aquesta documentació, espot anar resseguint l’evolució de l’ensenyamentde tipus professional al llarg d’aquests anys.

Ingressa el fons personal Fèlix Millet MaristanyPer voluntat d’un dels seus fills, Xavier MilletTusell, ingressa a l’Arxiu la documentació per-sonal (correspondència i fotografies) de FèlixMillet (1903-1967), una figura clau en el lent pro-cés de redreçament de Catalunya després de lavictòria franquista. Durant els anys trenta, vapresidir la Federació de Joves Cristians i, en es-clatar la Guerra Civil, es va refugiar a Sevilla. Entornar a Barcelona, va saber utilitzar la influèn-cia que tenia en certs sectors del règim fran-quista per impulsar iniciatives cabdals en la pre-servació de la cultura catalana. Millet vapotenciar el mecenatge de diversos projectesmitjançant la institució clandestina BenèficaMinerva, va presidir l’Orfeó Català durant mésde 15 anys i, en la dècada dels seixanta, fou fun-dador i president d’Òmnium Cultural. Malgrat elcontext advers, mai no va amagar el seu com-promís amb la llengua i la cultura catalanes, iles seves activitats al capdavant d’aquestes en-titats sovint van tenir clares connotacions polí-tiques.Professionalment exercí la seva activitat fona-mentalment entre el món de les assegurances,la banca i les finances, i destaquen entre altrescàrrecs el de president honorari del BancoPopular Español i president efectiu de laCompañía Hispano-Americana de Seguros yReaseguros, de la Compañía Marroquí de SegurosGenerales, de la Compañía Agrícola Industrialde Fernando Poo (CAIFER), d’Ediciones yPublicaciones SPES, etc. Fou conseller de les en-titats: Sociedad Catalana de Estudios yInversiones, de la companyia d’assegurances deParís Le Continent, d’Alianza Securitas de Roma,de Comercial Frutera, de Barinco, de Mann-Rutterd’Espanya i del Comité Européen de Cooperationavec l’Amérique Latine. També fou president icofundador del Consorcio Español de Seguros deGuerra, que cobria els armadors i exportadorsespanyols durant la 2a Guerra Mundial.

Ingressa la sèrie documental Construcciói adequació de la xarxa de carreteres delServei Territorial de Carreteres de LleidaL’Arxiu Central Administratiu de la Delegació delGovern a Lleida transfereix aquesta documen-tació de conservació permanent, juntament ambaltres sèries generades pels mateixos serveis,com expedients d’expropiació forçosa, millorade la xarxa viària comarcal i local, etc. En totalingressen uns 40 metres lineals de documenta-ció textual i fotografies dels anys 1887 a 1990.

Page 26: Original Arxius 53

26ARXIUS54

Pel que fa al productor, cal citar que el Ministeride Foment va tenir entre el 1833 i el 1900 dele-gacions o direccions provincials a les capitals deprovíncia, que canviaren la seva denominació apartir de la reorganització de 1905 i passaren aanomenar-se Jefaturas Provinciales de Carreteras.El 1931 es creà el Ministeri d’Obres Públiques il’administració perifèrica encarregada de les car-reteres es denominà Jefatura de Obras Públicas,nom que mantindrà fins al 1966 en què es tor-na a la denominació anterior. Aquestes jefatu-ras s’integraran a partir del 1966 en les delega-cions provincials del Ministeri d’Obres Públiquesi els seus successors, fins al moment que aques-ta competència és transferida a les comunitatsautònomes.Aquests fons documentals reflecteixen la histò-ria de les carreteres nacionals des de mitjan se-gle xix fins als nostres dies, a través de les sè-ries de projectes i expedients d’obres, expropiacions, conservació i modernització, entre al-tres.

Arxiu Municipal de Lleida

Edició facsímil dels privilegis del rei Jaume I,de la Concessió de la Paeria de 1264 i dela Concessió de la Fira de Sant Miquel de 1232L’Ajuntament de Lleida, amb motiu de la com-memoració dels 800 anys del naixement del reiJaume I, ha fet l’edició facsímil de dos privilegisdel rei Jaume I, conservats en l’arxiu municipal.Es tracta del privilegi de Concessió de la Paeriade Lleida l’any 1264 i la Concessió de la Fira deSant Miquel de Lleida de l’any 1232.S’ha fet una edició de 1.000 exemplars de ca-dascun dels documents. S’ha dissenyat una car-peta que conté el facsímil del document i se n’hafet la transcripció i la traducció al català. Els ex-emplars es poden adquirir a Turisme de Lleida.L’edició l’ha fet l’empresa Imatge 4 de Lleida.

Restauració del cartell de la Festa Major deLleida de l’any 1916L’Arxiu Municipal de Lleida ha recuperat el car-tell de la Festa Major de Lleida de l’any 1916 il’ha restaurat. És un cartell de grans dimensions(187 cm d’alt per 90 d’ample) on està represen-tada una parella de catalans amb la SeuVella deLleida al fons. Al mes de maig, coincidint amb laFesta Major de Lleida, es va presentar el cartelli Ramon Fontova, especialista en cultura popu-lar, va pronunciar una conferència al voltant dela documentació que sobre festes conserval’Arxiu Municipal. El cartell ha quedat instal·lata la sala Alfred Pereña de l’Institut Municipal deCultura de Lleida.

Restauració de tres llibres de la sèriedocumental de Llibres de Crims, conservatsa l’Arxiu MunicipalEs continua amb la restauració de la sèrie deLlibres de Crims. Aquest any s’han restaurat elsllibres corresponents als anys 1394-1395; 1398-1399; 1399-1400. Arribem així a completar la res-tauració dels 37 volums corresponents al segleXIV. La restauració rep l’ajut de la Direcció Generaldel Patrimoni Cultural de la Generalitat deCatalunya.

Arxiu Municipal de Malgrat de Mar

Es digitalitzen els llibres parroquialsde Malgrat de MarEl 7 de desembre de 2008 es fa la presentació, ala Biblioteca La Cooperativa, de la digitalitzaciódels llibres parroquials de Malgrat (1563-1907).Assistiran a l’acte el rector de la parròquia deMalgrat i Joaquim Maria Puigvert, que farà unaconferència el títol de la qual és «Els arxius par-roquials des de la perspectiva social».

Exposició de fotografies d’Antoni PochGimferrerInauguració a la Biblioteca La Cooperativa de l’ex-posició de fotografies d’Antoni Poch Gimferrertitulada «De Nadal a Nadal. Un Recorregut pelMalgrat de 1950 a 1970». La inauguració comp-tarà amb la presència de l’autor de les fotogra-fies i de Joan Soler Amigó que farà una intro-ducció al cicle festiu dels anys cinquanta iseixanta. Durada de l’exposició: desembre 2008i gener 2009.

Arxiu Municipal de Montornès del Vallès

Un nou llibre de la col·lecció Premi Montornèsde recerca històricaEl dia 27 de novembre, en el marc de les Festesde Sant Sadurní i com a part d’un acte acadèmicon es concedí la beca de recerca 2008, es va pre-sentar el llibre número 3 de la col·lecció PremiMontornès de recerca històrica. Es tracta de l’es-tudi que l’historiador David Gesalí Barrera ha fetsobre l’aeròdrom de Montornès. Guanyador d’u-na de les beques de recerca de l’edició de 2004,Gesalí va estar investigant durant dos anys i aras’ha publicat el treball final, editat perl’Ajuntament i per l’editorial Publicacions del’Abadia de Montserrat: L’aeròdrom 329. Montornèsdel Vallès i l’aeronàutica en la Guerra Civil espanyola.En el tram final de la Guerra Civil, l’exèrcit de laRepública va fer construir un aeròdrom a la pla-

Page 27: Original Arxius 53

27

ARXIUS54

ARXIUS54

na del Raiguer, situada a la punta nord del ter-me municipal. Centenars d’homes de la contra-da van ser cridats per fer els treballs d’esplana-ció de la pista. Les requises dels terrenysafectaren les masies de l’entorn. Operatiu desdel juny de 1938, l’aeròdrom 329 va ser la based’entrenaments i pràctiques de l’escola de pi-lots i del Cuadro Eventual. El llibre repassa la cur-ta vida d’aquest equipament militar, des de laseva construcció fins a l’enlairament del darreravió el 27 de gener de 1939, un avió que va acom-plir amb èxit una missió molt especial al serveidel govern de la República. L’aeròdrom montor-nesenc va tenir un paper destacat en la defen-sa aèria de Barcelona entre el 15 i el 23 de gener.

Arxiu Comarcal de la Noguera

XIII Curs d’estiu de la càtedra d’estudismedievals Comtat d’UrgellEls dies 2, 3 i 4 de juliol de 2008 es va fer aBalaguer la XIII edició del curs d’estiu Comtatd’Urgell, que organitzen l’Arxiu Comarcal de laNoguera, el Consell Comarcal de la Noguera i laUniversitat de Lleida.Durant aquests tres dies, ponents de reconegutprestigi internacional procedents de diversesuniversitats europees, van impartir conferènciessobre el tema «Idees de pau a l’edat mitjana». Amés a més, en una de les jornades es va visitarel terme de Camarasa per tal de mostrar les re-lacions de frontera durant els segles XI i XII.La valoració del curs d’enguany és molt positi-va perquè hi ha hagut un increment del nombred’alumnes. En total ha ascendit a 79 inscrits, acausa en bona part de les beques que aquest anyes van oferir als estudiants.

Exhibició de l’audiovisual: Temps era tempsEls dies 9 a 13 de juny, ambmotiu de la SetmanaInternacional d’Arxius, l’ACN va exhibir l’au-diovisual Temps era temps: imatges dels anys 1930-1955 de l’Arxiu Comarcal de la Noguera.L’audiovisual va tenir una bona acollida en ge-neral i cal destacar que la major part de partici-pants van ser persones que encara no coneixienel nostre arxiu.

Conferència: «Qui era Aurembiaix d’Urgell?»El 12 de juny, coincidint amb la SetmanaInternacional d’Arxius, l’Arxiu Comarcal va or-ganitzar la conferència «Qui era Aurembiaixd’Urgell?» a càrrec de Dolors Domingo, historia-dora i autora del llibre A la recerca d’Aurembiaixd’Urgell (2007).La conferència va tenir força acollida a la co-marca, ja que hi van assistir més de 40 perso-nes.

Exposició «Conviure amb la Por. 1938: el Capde Pont de Balaguer»El proper 8 de novembre es va inaugurar l’expo-sició «Conviure amb la Por, 1938: El Cap de Pontde Balaguer», al Museu de la Noguera.Aquesta exhibició es va organitzar conjuntamentamb el Museu de la Noguera, coincidint amb lacommemoració dels setanta anys dels fets méscruents de la Guerra Civil que van tenir lloc a lacomarca. La seva durada està prevista fins al fe-brer del 2009.

Jornada de portes obertes per la Festa Majorde BalaguerL’Arxiu Comarcal de la Noguera va organitzaruna jornada de portes obertes durant les Festesdel Sant Crist de Balaguer. En aquesta jornadaduta a terme el dia 10 de novembre i hi assisti-ren els diversos col·lectius, associacions i enti-tats de la comarca.

Inventari de fons municipalsS’han acabat els treballs d’inventari dels fonsdels ajuntaments d’Albesa i d’Algerri que ja po-den consultar els usuaris de l’arxiu.Aquests fons van ingressar a l’ACN l’any 2007,fruit de la campanya de preservació dels fonsdocumentals de municipis de la comarca, la ma-jor part amb menys de 1.000 habitants, quel’Arxiu Comarcal de la Noguera va iniciar l’any2006.

Arxiu d’Imatges d’Olot

Joan Antoni Satorre Tomàs. Retratista, fotorepor-ter i fotògraf industrial 1940-1970Del 3 de juliol al 24 d’agost, l’Arxiu d’Imatgesd’Olot i el Museu Comarcal de la Garrotxa, en elmarc de la mostra Olot Fotografia 2008,varen pre-sentar una exposició dedicada al fotògraf JoanAntoni SatorreTomàs (Figueres 1920 - Olot 1985).Joan Antoni Satorre Tomàs s’instal·là a Olot alsanys quaranta i muntà un negoci de fotografiaal carrer dels Clivillers. En aquests anys es de-dicà bàsicament a la fotografia d’estudi.Durant els anys cinquanta i seixanta, pa-ral·lelament al seu estudi, va treballar com a fo-toreporter en diferents mitjans de premsa local.En aquells anys del franquisme va deixar testi-moni gràfic dels fets polítics, socials i culturalsmés rellevants de la ciutat.A partir de la dècada dels setanta la seva activi-tat professional derivà cap a la fotografia in-dustrial i va fer tot tipus de reportatges d’em-presa, publicitat, foto de catàleg, etc.

Page 28: Original Arxius 53

28ARXIUS54

Ingrés del fons patrimonial MascortEntre els darrers ingressos a l’AMP cal destacarel del fons patrimonial Mascort, durant el mesde setembre, cedit per Carles Llach i Cadenet.Aquest fons, datat entre els segles XVII i XIX, ocu-pa 0,23 metres lineals i inclou nomenamentscom a procuradors del Prior de Santa Anna amembres de la família Mascort (1778-1827),comptes (1790-1826), correspondència (1820-1826), un llevador de censos de diner (s. XVII-XVI-II) i un capbreu a favor del monestir de SantaAnna (datat entre 1728-1769, conté informaciódes de l’any 1529). Aquesta documentació té ungran interès per al coneixement del Palafrugelldel segle XVI al XIX.

L’Arxiu Municipal de Palafrugell per dins:els documents de la vila del segle XI al XXIEl servei d’atenció de visites concertades a l’AMPs’ha concretat durant el mes d’agost en l’ofertad’una visita guiada els dissabtes de 10 a 11 h, encol·laboració amb l’Institut de PromocióEconòmica de Palafrugell. L’experiència s’ha va-lorat com a positiva i s’ha decidit continuar ofe-rint la visita els primers dissabtes de mes, d’oc-tubre a juny, amb el mateix horari; lesinscripcions es fan a les oficines de Turisme dePalafrugell.

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Activitats de difusióEl 26 de juliol es va inaugurar l’exposició de fo-tografies: «Recull d’Imatges de Llavorsí (1919-

Arxiu Municipal de Palafrugell

Difusió de fotografia local en col·laboració ambla Biennal MiserachsL’exposició «Fa 50 Anys a Calella…» amb foto-grafies d’Arcadi Gili, procedents del seu fons con-servat a l’AMP, ha iniciat, a la tardor del 2008, lacol·laboració de l’Arxiu amb la Biennal de foto-grafia Xavier Miserachs, amb l’objectiu de di-fondre els fons fotogràfics locals. El catàleg del’exposició és el núm. 1 de la col·lecció de«Fotografia Local».

Page 29: Original Arxius 53

29

ARXIUS54

1977)» al local social de Llavorsí. La resposta dela població va ser molt positiva i molts visitantsvaren col·laborar a completar la identificació deles persones que apareixien a les imatges.D’altra banda, l’Arxiu ha col·laborat en dues ac-tivitats de Memorial Democràtic de la comar-ca. La primera activitat, organitzada perl’Ajuntament de Rialp, consistia en dues expo-sicions: «Rialp 1936-1938, la Vida Quotidiana il’Ocupació Militar»; i «Roní 1938, un PobleEvacuat al Front del Pallars». Per a aquestes ex-posicions s’han cedit imatges i còpies de do-cuments. La segona activitat consistia en unaexposició organitzada per l’Ajuntament deTírvia, «Tírvies, la Reinvenció d’un Poble o laReconstrucció d’una Memòria Compartida», pera la qual l’Arxiu ha cedit imatges.

La NODAC i els fons municipalsDes de l’aprovació de la NODAC el 2007 s’ha anattreballant, poc a poc, en l’aplicació de la normaper a la descripció dels fons que hi ha a l’arxiu.Per a aquest estiu vàrem proposar-nos fer la des-cripció dels fons municipals que ens mancavenper tal de poder disposar de la totalitat dels fonsd’aquesta tipologia descrits de forma normalit-zada.El resultat de l’experiència és molt satisfactori.Per una part, els investigadors agraeixen la des-cripció, ja que obtenen una imatge molt clara deles possibilitats de recerca en cada fons, i per anosaltres també és una important eina de tre-ball, perquè la recopilació de les dades per ferles descripcions no cal fer-la cada vegada quealgú ens demana informació.Aquest treball tam-bé ens ha permès incloure els camps d’històriade l’organisme i abast i contingut en la fitxa de fonsdel GIAC, de manera que la informació que esdóna sobre el fons és molt més completa.A dia d’avui, els fons descrits segons la NODACen el nostre Arxiu Comarcal és d’un total de 37:els 25 municipals, 10 patrimonials, 1 d’empresai el fons notarial.

Arxiu Municipal del Prat de Llobregat

Exposició «El Tocador de l’Àvia»A la vida i, per tant, a la història, la visió domi-nant ha estat la de l’home, i ha donat com a re-sultat una explicació del món en clau masculi-na en què tot allò que estava relacionat amb lesdones passava a un pla d’inferioritat. Seguir lapetjada de les dones a la història és una tascaben difícil.El tocador existeix des de molt antic i represen-ta l’espai més íntim i personal de la dona.Simbolitza el moment de descans després d’u-na dura jornada i és el lloc on guarda les sevespertinences més preuades. A partir del tocador,

ens endinsarem a l’univers femení des de dife-rents vessants. L’exposició vol explicar la vidade les dones del Prat des del temps de les nos-tres àvies, per mitjà d’imatges, documents i ob-jectes, un temps de lluita per aconseguir la igu-altat real en tots els àmbits.Del 19 de setembre al 4 de gener de 2009, alMuseu del Prat, Centre Cultural Torre Balcells,plaça de Pau Casals, s/n, 08820 El Prat deLlobregat. Horari: de dilluns a divendres, de 17 a20 hores. Dissabtes i diumenges, d’11.30 a 13.30hores.

Arxiu Comarcal del Priorat

Conferència: «1938, Falset sota les bombes»El 12 d’agost, a les 20.30 hores, a la biblioteca tin-gué lloc la conferència d’Ezequiel Gort i SalvadorPalomar sobre els bombardejos de Falset i d’al-tres poblacions de la comarca i es mostraren du-es de les fotografies inèdites d’Agustí Centellesdels efectes de les bombes a la vila de Falset.L’acte fou organitzat per la Biblioteca Municipali Comarcal Salvador Estrem i Fa, No Jubilem laMemòria, Carrutxa i l’Arxiu Comarcal del Priorat.A l’acte hi assistiren unes 70 persones.

Exposició: «El Priorat sota les Bombes, 1938»El 6 de setembre s’inaugurà aquesta exposició ala sala Salvador Estrem i Fa de Falset, que es vapoder veure fins a l’11 de setembre. Organitzadaper la Biblioteca Municipal i Comarcal SalvadorEstrem i Fa, No Jubilem la Memòria, Carrutxa il’Arxiu Comarcal del Priorat. Va ser visitada perunes 500 persones.Aquesta exposició és commemorativa dels bom-bardejos de Falset del 29 de juliol de 1938, aixícom altres que afectaren diverses poblacions dela comarca: Marçà, els Guiamets i el Masroig. Elbombardeig de Falset ocasionà nombroses víc-times, algunes fonts n’esmenten prop d’un cen-tenar, i ocasionà la destrucció de molts immo-bles de la vila. Sortosament es pogueren exposarcinc fotografies inèdites del fotògraf AgustíCentelles que mostren diferents parts del poblemolt afectades per les bombes.L’exposició, a més d’aquestes cinc fotografies,comptava amb reproduccions de documents ifotografies aèries cedides pel Centre d’HistòriaContemporània de Catalunya; a més, es recolli-ren testimonis dels fets.

Exposició: «Les Entitats Agrícoles de Marçà(1912-1939). Agrícola Falset-Marçà, Camídels 100 Anys».Dins dels actes que es volen fer per commemo-rar el centenari de l’Agrícola Falset-Marçà quetindrà lloc l’any 2012, ja que el primer antece-

Page 30: Original Arxius 53

30ARXIUS54

dent fou la creació al desembre de 1912 delSindicat Agrícola del Baix Priorat de Marçà, hi haaquesta exposició de documents i fotografies an-teriors a 1939 de les dues entitats agrícoles deMarçà anteriors a la Guerra Civil: el SindicatAgrícola del Baix Priorat (1912) i el SindicatAgrícola i Caixa Rural (1917).El dia 10 es va inaugurar l’exposició a la sala po-livalent de Marçà amb una conferència on s’ex-plicaren els documents exposats, passats enPower Point, i es donaren referències històriquesde les dues associacions agrícoles. A l’acte hi as-sistiren unes 150 persones.A partir de l’11 fins al 17 d’agost, aprofitant elsactes de la Festa Major, l’exposició es traslladàal casal. L’organització anà a càrrec de l’AgrícolaFalset-Marçà, Ajuntament de Falset i l’ArxiuComarcal del Priorat. En total l’exposició fou vi-sitada per unes 300 persones.

Ingressa el fons de cal Janot de GratallopsAquest fons patrimonial ocupa unes tres capsesd’arxiu definitiu i té un abast cronològic que s’i-nicia al segle XVIII fins el XX. Engloba un altre fonspatrimonial de la Vilella Alta.La major part de la documentació és familiar:testaments, capítols matrimonials, vendes, àpo-ques, etc. Però també s’hi troben alguns docu-ments municipals com els comptes del munici-pi dels anys 1808 i 1809 o els estatuts per a lautilització d’un molí d’oli desamortitzat i com-prat el 1859.

Ingressa el fons del mas Roger de CabacésArran de la compra del mas Roger de Dalt perpart del Departament de Medi Ambient iHabitatge ha ingressat el fons que s’hi conser-vava, que ocupa 25 capses de trasllat amb unabast cronològic que s’inicia al segle XVI i fina-litza els anys seixanta del segle XX.La documentació localitzada té diverses proce-dències. La major part del fons és pròpiament del’administració del mas que s’inicia a finals delsegle XIX, aproximadament el 1895 per part de lafamíliaVidal.A partir del 1940, també hi ha docu-mentació familiar i professional de Miquel VidalLlecha. A banda, hi localitzem altra documenta-ció: documents de Cabacés (s. XVI-XIX), un lligall dedocuments de la família Boter de Riudoms (s. XVII-XIX) i la documentació professional del procuradordels tribunals de Reus i propietari del mas, JosepVidal Felip (finals del segle XIX – primers anys dela dècada dels 40 del segle XX).

Ingressa el fons de la Cooperativa Agrícolade la Vilella BaixaEl fons ocupa 24 capses de trasllat, s’inicia el 1919i acaba el 1996, amb alguns documents anteriorsque no són pròpiament d’aquesta. En concret hi

ha un llibre major (1906-1907) d’una cooperati-va de consum de la mateixa població i els esta-tuts originals del Sindicat Agrícola la Renaixença(1916).

Ingressa el fons de l’Ajuntament dels GuiametsEl fons de l’Ajuntament dels Guiamets ocupa 31capses de trasllat i té un abast cronològic ques’inicia el 1936, encara que en la transferènciahi ha documentació més antiga. El fons ha so-fert moltes pèrdues, en concret, l’incendi del’Ajuntament el 1918 i la crema dels documentsel 1936.Barrejat hi trobem altres fons: de la Societatd’Aigües, que s’inicia el 1908, del jutjat de pau,de la Prefectura Local del «Movimiento» (forçanombrós) i documentació de la cambra agràrialocal.

Arxiu Municipal de Sant Boi de Llobregat

Aprovació de l’SGD i del quadre de classificaciófuncional pel Ple MunicipalEl 21 de juliol d’enguany el Ple Municipal del’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat ha apro-vat el sistema de gestió documental municipalcom a eina estratègica per a la millora i racio-nalització de l’organització, així com el quadrede classificació documental, funcional, únic icorporatiu, com a eina per a la identificació i con-trol dels documents siguin en suport tradicionalo electrònic. L’objectiu d’aquesta aprovació és,per una banda, complir les funcions especifica-des a la Llei d’arxius en matèria de gestió de ladocumentació i, per l’altra, donar a l’SGD larellevància que ha de tenir dins els sistemes dela gestió corporativa municipal. Per a més in-formació, podeu accedir al web municipalwww.santboi.cat, pàgina Ajuntament/Arxiu ad-ministratiu.

Arxiu Comarcal del Solsonès

Exposició «Fotogrames entre la Llum i la Foscor.El Cinema al Solsonès al Segle XX»Del 31 de juliol al 10 d’agost es va poder visitara la sala de plens de l’Ajuntament de SantLlorenç de Morunys aquesta exposició organit-zada per l’Arxiu Comarcal del Solsonès.«Fotogrames entre la Llum i la Foscor. El Cinemaal Solsonès al Segle XX» és un itinerari de gaire-bé 100 anys, des de la primera projecció a la co-marca fins a finals del segle XX, pels establimentsi iniciatives que en algun moment de la sevaexistència van aventurar-se a projectar cinemaa la comarca. Al mateix temps ens aproxima alcontext històric que va condicionar l’aparició,les vicissituds i, en la immensa majoria de ca-sos, la desaparició d’aquestes sales de cinema.

Page 31: Original Arxius 53

31

ARXIUS54Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre

Ingressen els fons de les cambres agràrieslocals de la Ribera d’EbreL’Arxiu Comarcal ha ingressat els fons de lesCambres Agràries de la Ribera d’Ebre. Els fons,que tenen un volum global de 30,2 metres lineals,varen ser rebuts el 28 de març de 2008 de l’ArxiuComarcal de les Terres de l’Ebre, on havien es-tat temporalment dipositats.Hi trobem documentació de les setze cambresagràries de la ribera d’Ebre: Ascó, Benissanet,Flix, Garcia, Ginestar, la Palma d’Ebre, Miravet,Móra la Nova, Móra d’Ebre, Rasquera, Riba-Rojad’Ebre, Vinebre, la Torre de l’Espanyol, Tivissa iles dues poblacions agregades al seu terme mu-nicipal; la Serra d’Almos i Darmós.El conjunt documental s’inicia amb llacunes el1940 i finalitza el 1994.

Finalitza l’inventari de la Col·lecció Comunitatde Regants del Pantà del MontsantL’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre ha finalit-zat l’inventari de la col·lecció de la Comunitatde Regants del Pantà del Montsant. La col·lecció,que conté documentació d’entre 1925 i 1935,comprèn una capsa i quaranta-tres fotografies.La documentació fa referència, bàsicament, a lestasques prèvies a la construcció del pantà i elrec que havia de beneficiar diverses poblacionsdel Priorat (Margalef, la Bisbal de Falset, Cabacési la Vilella Baixa) i de la Ribera d’Ebre (Vinebre ila Torre de l’Espanyol).

L’Arxiu acull un cicle de conferències sobre laBaronia d’EntençaL’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre va acollirun cicle de conferències sobre la baroniad’Entença. El cicle, inclòs en la Setmana Culturalde Móra d’Ebre, es desenvolupà durant tres di-vendres. La inauguració, que va ser el 18 d’abrila les 18.30 hores, va comptar amb la presènciade l’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Josep Duran iMiró; el president del Consell Comarcal de laRibera d’Ebre, Josep Solé i Arnal, i el presidentdels Serveis Territorials de Cultura a les Terresde l’Ebre, Xavier Vega i Castellví.Seguidament es va poder escoltar la primera po-nència «La baronia d’Entença durant l’època delsCastellvell i dels Entença», a càrrec d’EzequielGort Juanpere, director de l’Arxiu Municipal deReus.El divendres 25 d’abril, l’Arxiu va acollir la sego-na ponència, «La baronia d’Entença i la creaciódel comtat de les Muntanyes de Prades», a càr-rec de Montserrat Flores Juanpere, directora del’Arxiu Municipal de Cambrils.El cicle es va cloure el divendres 2 de maig ambla ponència «El fons documental de la baronia

d’Entença», a càrrec de Jaume Teixidó Montalà,director de l’Arxiu Comarcal del Priorat.

Arxiu Comarcal del Ripollès

Segona transferència del Consorci RipollèsDesenvolupamentEl dia 4 de setembre d’enguany va ingressar al’Arxiu Comarcal la segona transferència de do-cumentació procedent del Consorci RipollèsDesenvolupament. Es tracta principalment dedocumentació d’ús poc freqüent, que ocupa 1,30metres lineals i abasta un període comprès en-tre els anys 2001 i 2005.

Més «Hemeroteca Comarcal»: ara CamprodonFeia anys que buscàvem la conjunció d’interes-sos necessària per tal d’aconseguir la incorpo-ració al projecte «Hemeroteca Comarcal» de lacol·lecció de premsa històrica editada aCamprodon. Diverses monografies se n’havienservit, la relacionaven, i sabíem que, per una ban-da, era molt interessant, sobretot des d’un puntde vista del període cronològic editat i, per l’al-tra, es conservava en mans de particulars.L’objectiu, com sempre, era disposar d’una cò-pia per, primer, preservar els originals i, després,fer-la accessible als usuaris i al públic en gene-ral. Finalment, gràcies a la decisiva intervenciódel senyor Esteve Pujol, alcalde de Camprodon,i també a la de la senyora Consol Rota, que ensha facilitat els originals, més de 14.000 pàginesde la història de Camprodon i la seva vall es tro-ben accessibles des de la pàgina web de l’ArxiuComarcal (www.acri.cat): el nostre agraïment ireconeixement més sincer per l’ajut i la genero-sitat que han demostrat.

Col·laboració en l’exposició «Camí»Organitzada per l’Ajuntament de la Comtal Vilade Ripoll i els senyors Francesc Morera i RamonAlabau, l’església de Sant Pere de Ripoll, i altresindrets de la vila ripollesa, van ser els llocs es-collits per mostrar com la comarca del Ripollès,durant les darreres setmanes de la Guerra Civilespanyola, va ser l’escenari del camí cap a Françade desenes de milers d’exiliats com a conse-qüència de l’avanç de les tropes del generalFranco. L’exposició tingué lloc entre els dies 28de juny i 27 de juliol d’enguany i l’Arxiu Comarcalhi participà amb el préstec d’alguns periòdics del’època i la reproducció de diverses imatges delsdarrers moments d’aquell conflicte.

Col·laboració en l’exposició«Memòries de Vallfogona»Durant el mes de setembre d’enguany, al’Ajuntament deVallfogona de Ripollès, es va po-

Page 32: Original Arxius 53

32ARXIUS54 Un cop concedides les subvencions s’ha proce-

dit a elaborar un plec de condicions tècniquesper contractar una empresa que faciliti els pro-ductes i els serveis necessaris per posar en fun-cionament un sistema de gestió dels documentselectrònics del Consell, en els quals hi ha incor-porats un seguit de requeriments que han estatproposats des de l’Arxiu tot seguint principis ge-nerals de l’arxivística aplicats a la gestió de do-cuments electrònics.Aquests plecs han estat pu-blicats a l’adreça electrònica següent:https://ssl4.ddgi.cat/bopV1/pdf/2008/196/20081960013051.pdf i en el moment de redactar aques-ta notícia encara no han estat adjudicats.

Col·laboració amb l’Institut d’EnsenyamentSecundari de Santa Coloma de FarnersA partir d’una petició de col·laboració formula-da pel professorat del centre, l’Arxiu Comarcalparticipa activament en una assignatura de no-va creació del present curs escolar entre elsalumnes de 4t d’ESO. Aquesta assignatura con-sisteix en l’elaboració de dos treballs de recercaper als quals els pot ser necessari utilitzar elsserveis de l’Arxiu. Atesa aquesta circumstància,s’ha procedit a efectuar entre tot l’alumnat de4t d’ESO de l’IES SCF, en total 130 alumnes, 5 ses-sions de presentació sobre aspectes diversos re-lacionats amb l’Arxiu.En les sessions, amb 25 alumnes de mitjana ca-dascuna i fetes entre els mesos de setembre i oc-tubre d’enguany, s’ha fet una introducció del queés l’arxivística, de quines tasques es desenvolu-pen en un arxiu i sobretot de quins documentsi quines informacions es poden trobar a l’ArxiuComarcal de la Selva i que els poden ser útils enels treballs que han de dur a terme. Se’ls ha in-format també de les condicions d’accés a les ins-tal·lacions i d’ús dels fons a fi i efecte de no mal-metre ni saturar el servei.

Arxiu Històric de Tarragona

Nou ingrés a la col·lecció Joaquim CabezasRectoretEn el marc del conveni signat l’any 2007 entre elfotògraf i estudiós de la fotografia JoaquimCabezas Rectoret (Barcelona 1935), recentmentl’Arxiu Històric de Tarragona ha rebut en dipò-sit un conjunt de documentació fruit de la sevatasca al llarg d’anys de recerca entorn de la his-tòria de la fotografia, del col·leccionisme i de l’ac-tivitat personal de creació artística.Joaquim Cabezas es va formar en dibuix i gravata l’Escola Massana de Barcelona i, tot just arri-bat a Tarragona, en la dècada dels setanta, es vaintegrar a l’Agrupació Fotogràfica de Tarragona,de la qual va ser president. Ha estat professor defotografia elemental i ha participat en molts con-cursos, obtenint la distinció EFIAF (Excellence

der visitar una exposició de fotografies antigu-es que, d’una forma retrospectiva, resseguien l’e-volució d’aquesta bella vila del Ripollès, de la se-va gent, dels seus costums i tradicions, etc. Lareproducció d’una selecció de les imatges con-servades a l’Arxiu Comarcal sobre aquesta po-blació va complementar la mostra.

Crèdit de síntesi Els arxius: els altaveus de lamemòriaAmbmotiu del mil·lenari de l’abat i bisbe Oliba,l’Arxiu Comarcal va confeccionar, amb lacol·laboració del personal docent de l’escolaVedruna de Ripoll, uns materials teòrics i pràc-tics relacionats amb el món dels arxius i la nos-tra professió i destinats als alumnes de 4t d’ESOd’aquest centre d’ensenyament. Gairebé seixantaalumnes van participar en aquesta activitat, con-sistent a explicar, breument i simple, la històriadels arxius, des de l’antiguitat fins a l’actualitat,com a conservadors i transmissors de la me-mòria col·lectiva. També es van exposar les ei-nes de què disposem per facilitar la recerca alsescolars, futurs investigadors; per mitjà de di-versos recursos gràfics es va comprovar, per ex-emple, l’evolució del volum documental custo-diat als arxius; finalment, i per mitjà dereproduccions, es van apuntar les possibilitatsque ofereix la documentació per trobar infor-mació i generar coneixement. Sens dubte, el ta-ller consistent a inventar-se sistemes de valida-ció que demostrin l’originalitat d’un documentva reportar curioses propostes, algunes plenesd’una imaginació sorprenent.

Arxiu Comarcal de la Selva

Participació en la redacció dels Plecs decondicions tècniques per a la contractaciód’un sistema de gestió electrònica delsdocuments per al Consell Comarcal de la SelvaA principis d’any, el Consell Comarcal de la Selvava iniciar les passes per acollir-se a les subven-cions que els ministeris d’AdministracionsPúbliques i d’Indústria i Comerç i Turisme, ambels seus respectius plans e-Model i Plan Avanza,ofereixen per establir sistemes d’e-administra-ció en el si de l’Administració local. Són sub-vencions que aquest any han anat adreçades afacilitar l’entrada en funcionament de la Llei11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic delsciutadans als serveis públics. En aquest sentit,el Consell ha prioritzat la millora del seu siste-ma de gestió d’expedients i la incorporació d’ungestor documental i repositori únic de docu-ments així com la posada en funcionament d’u-na extranet comarcal. L’Arxiu Comarcal va par-ticipar en l’elaboració de les peticions desubvenció les quals van ser aprovades per un to-tal de 338.474 euros.

Page 33: Original Arxius 53

33

ARXIUS54

de la Fédération Internationale de l’ArtPhotographique), així com el reconeixement coma soci d’honor de la Federació Catalana deFotografia (HonFCF). Ha fet de jurat en nombro-sos concursos i és autor del treball «Pioners dela fotografia aTarragona 1840-1940», pendent depublicació. En l’àmbit de la difusió, Cabezas hamanifestat i manifesta una dedicació exhausti-va, en forma de nombroses exposicions, xerra-des i projeccions de diapositives.El material que l’AHT acaba d’ingressar se sumaals més de 3.000 cartells de temàtica fotogràfi-ca que ja havien estat traslladats a aquest cen-tre arxivístic. Consta de documentació diversa,dins la qual cal ressaltar 14 fotografies antigues(retrats d’estudi), datades entre finals del segleXIX i mitjan segle XX, 96 àlbums de postals foto-gràfiques d’autor i de publicitat, fullets de fotos,làmines, programes de cinema i publicitat, ca-tàlegs i butlletins de l’Associació Fotogràfica deTarragona, fotografies i diapositives de creaciópròpia, principalment centrades en Tarragona iel seu entorn.També inclou 211 fotografies del dipositant, pre-sentades a concursos nacionals i internacionals,així com un recull de fragments i suplements derevistes de principis del s. XX.Convé fer una referència especial a les aproxi-madament 550 fotografies fixades sobre carto-lina o plàstic, corresponents a diferents exposi-cions d’obres de Joaquim Cabezas («VenusPlastik», «Prisioneros del asfalto», «Fotografittis»,«Picaportes»), junt amb sèries de fotografies:Setmana Santa, Esports, Grafismes, Castellers,l’explosió del rack d’Empetrol… Així mateix,s’han de destacar les curioses fotografies de for-mat reduït i reproduccions de fotografies anti-gues acolorides i altres en blanc i negre perta-nyents a mostres il·lustratives de la història dela tècnica fotogràfica i l’ofici de fotògraf, com «Elcoloreado en la fotografía», «Arqueología foto-gráfica», «La fotografía ambulante 1880-1980».«El minutero».Igualment, hi ha documentació generada per lafàbrica de licors Erven Lucas Bols, SA, que méstard seria Cogrami, SA. Aquesta documentació,salvada de la destrucció pel senyor Cabezas,consta de plànols (1964), etiquetes i diversespel·lícules publicitàries de l’empresa, en 35 i 16mm.En darrer terme, el dipòsit comprèn una eleva-da quantitat de publicacions dels segles XIX i XX,amb revistes, catàlegs d’exposicions, manualsde fotografia i dossiers de fotografia.A partir d’ara el personal de l’Arxiu Històric deTarragona procedirà a la classificació i descrip-ció de la totalitat de la documentació ressenya-da, amb la finalitat de posar-la a disposició delsinvestigadors interessats en la seva consulta. Lacol·lecció Joaquim Cabezas Rectoret potenciaràencara més la considerable presència de docu-mentació fotogràfica de què ja disposava l’arxiu,

consolidant-lo com un dels principals centresde referència a Catalunya en aquest àmbit do-cumental.

Tractament dels expedients de ResponsabilitatsPolítiquesLa sèrie d’expedients personals del TribunalRegional de Responsabilitats Polítiques, en la se-va actuació a la província de Tarragona, és unade les més consultades de l’arxiu. Abasta des del’any 1939 al 1945, i està integrada per gairebé8.000 unitats documentals. La importància de lainformació que aporta per documentar la re-pressió econòmica franquista fa que siguin nom-brosos els estudiosos interessats a accedir al seucontingut, juntament amb els familiars directesde persones represaliades.Aquesta documentació va patir les conseqüèn-cies d’una inundació del dipòsit de l’ArxiuCentral de l’Audiència deTarragona, prèviamental seu ingrés a l’AHT, amb el lamentable resul-tat que una fracció dels expedients –aproxima-dament un 30%– presenta un estat de degrada-ció considerable i que la resta no es troba encondicions òptimes per a la consulta directa perpart dels investigadors. L’any passat, en vista d’a-quest problema, es va encarregar a la catedràti-ca de sanitat animal M. Àngels Calvo Torras, delDepartament de Sanitat i d’Anatomia Animalsde la Universitat Autònoma de Barcelona, queen fes una anàlisi. La investigació va concloureamb la detecció de fongs del tipus Bacillus sub-tilis i Chaetomium globosum.En conseqüència, davant la greu situació plan-tejada, es van proposar a la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió Documental diverses mesures:en primer lloc, retirar de la consulta la docu-mentació afectada, a fi d’impedir l’esmicolamenti esquinçament progressius del fràgil paper i, pa-ral·lelament, iniciar el tractament de la sèriedocumental, amb diverses línies d’actuació: ladesinfecció, el condicionament físic i la digita-lització. Per aconseguir-ho s’ha recorregut a lainclusió de la proposta global dins el ProgramaEsteve Gilabert Bruniquer de preservació del pa-trimoni documental de Catalunya per al 2008. Laprimera operació s’ha fet fora de l’arxiu. Un copretornades les 160 unitats d’instal·lació, a la fidel mes d’octubre s’emprendrà la fase de con-dicionament, que consistirà a eliminar els ele-ments metàl·lics del paper, numerar els fulls decada expedient i substituir les camises i caixesquan sigui necessari. Quant a la immediata con-versió en imatges digitals, farà possible la con-sulta informàtica, sense haver de manipular elsdocuments originals.

Page 34: Original Arxius 53

34ARXIUS54

Exposició «Els Plànols TopogràficsParcel·laris del Terme d’Alcover.La Interpretació del Document»Al mes de febrer, en col·laboració ambl’Ajuntament d’Alcover (Alt Camp), es van digi-talitzar quaranta-quatre plànols topogràfics par-cel·laris del Cadastre de Rústica o catastronesd’aquest municipi, dels anys 1943 i 1944 –de 75x 100 i 60 x 80 cm–, pertanyents a l’extens con-junt procedent de la Gerència Territorial delCadastre de Tarragona. Semblantment, a l’abriles digitalitzaren els set plànols corresponents aVilaverd (Conca de Barberà), de 1944 i 1945.D’aquesta manera, les còpies digitals obtingu-des s’afegeixen a les de Tarragona, la Canonja iTamarit actualment disponibles, amb un totalde cent trenta unitats.Del 13 de juny al 28 de setembre ha estat ober-ta al públic l’exposició «Els Plànols Parcel·larisdel Terme d’Alcover. La Interpretació delDocument» –amb reproduccions dels originalscustodiats a l’AHT–, a la sala d’exposicions tem-porals del Museu Municipal d’Alcover, dins elseu programa d’activitats primavera-estiu.L’organització va anar a càrrec de l’ArxiuMunicipal d’Alcover (AMA) i del Museu Municipald’Alcover (MMAL), en col·laboració amb l’ArxiuHistòric de Tarragona.

Descripció dels pergamins del fons del’Ajuntament de TarragonaS’ha enllestit la tasca descriptiva de la col·lecciódels 655 pergamins de l’Ajuntament deTarragona, que arrencava de la revisió del catà-leg o Repertori de 1683 –amb afegits que arriba-ven al segle XIX–, integrat pels extractes o reges-tos dels documents en pergamí i paper,juntament amb els llibres de l’Arxiu de la Casade la Ciutat, compresos entre 1118 i 1809. Estavenclassificats per matèries i ordenats cronològica-ment, segons comprovem consultant la publi-cació d’aquell instrument de descripció, en laqual havien participat prèviament el 1990 la lla-vors directora de l’Arxiu Històric Provincial deTarragona, Josefina Cubells i Llorens, recentmentdesapareguda, i Montserrat Icart i Garcia, per ala localització dels exemplars –pel que fa als per-gamins, 373 conservats a l’AHT i uns pocs al’Arxiu Històric Municipal. La darrera xifra s’haampliat amb prop de tres-centes unitats mésque, junt amb altres de diverses procedències,havien estat agrupades basant-se en la natura-lesa de l’emissor, en reials, eclesiàstics i muni-cipals, ultra els notarials.La descripció s’ha fet mitjançant l’aplicació d’u-na base de dades FileMaker amb vint camps di-ferents. En primer lloc s’ha introduït el númerode registre –encerclat i escrit amb llapis, a l’an-gle superior dret del dors del pergamí, a fi de dis-tingir-lo d’altres números de classificacions pre-cedents–, d’acord amb una numeració

consecutiva, tot respectant l’ordenació tradicio-nal, que reproduïa la dels trenta-quatre calaixosdel mobiliari primitiu, substituïts per carpetes.En relació amb això, a l’entrada de la signaturaantiga hi consten el calaix i el número dinsaquest (signatura topogràfica), reflex de l’em-plaçament inicial de la documentació –dadestraçades amb tinta, amb alguna altra indicaciócoetània, a més de les de l’època de creació, en-cara visibles al dors de nombrosos pergamins–o simplement el darrer número que l’identifi-cava o aquest mateix davant l’anterior entre pa-rèntesis. Segueixen la datació original i la de lacòpia, trasllat o insertum, amb les dates cròni-ques i tòpiques i la llengua o llengües emprades.Un curt regest dóna compte del contingut deldocument, amb la grafia dels cognoms i topò-nims regularitzada. Un altre camp informa so-bre el notari i l’escrivent o la successió de feda-taris i scriptores que han intervingut enl’elaboració del text i escriptura o en el testimo-ni i fe dels trasllats autèntics –es poden haverdiversificat al llarg del temps, sobretot a causadels múltiples plets.Pel que fa a les característiques materials, s’in-diquen les mides en mil·límetres, fent esmentde les de la plica, als exemplars originàriamentsegellats. A l’estat de conservació, després de lalletra B, R o D (bo, regular o dolent), s’inclouennotes al·lusives a la presència de taques d’hu-mitat, tintes esvaïdes, forats, estrips o manquesde text. Les observacions recullen precisions so-bre els segells i llur forma de aposició, inicialsdecorades, signatures autògrafes, pautat, notesi dibuixets dorsals o altres curiositats… Elscamps que es refereixen a la bibliografia, les ex-posicions i la documentació relacionada dins elpropi fons municipal permeten establir compa-racions o ampliar fàcilment les dades obtingu-des.Quant als camps restants, més secundaris, cor-responen a: la signatura sistemàtica, el tipus do-cumental, l’objecte, l’actor(s) o atorgant(s), el des-tinatari i la presència o no de segell.

Exposició «Valentí Canadell. Fotògraf.Retrospectiva en Blanc i Negre»Fruit de la col·laboració entre La Fundació CaixaTarragona i l’Arxiu Històric deTarragona, aques-ta mostra dóna una perspectiva de l’obra enblanc i negre del fotògraf tarragoní ValentíCanadell.Especialitzat en fotografia comercial i d’estudi,la seva producció abasta un total de 47 anys, du-rant els quals bona part de la ciutadania deTarragona va passar per la seva càmera. La vidaquotidiana dels tarragonins, l’activitat social ala ciutat i l’evolució urbanística queden perfec-tament reflectides a través de les imatges del fo-tògraf.El fons fotogràfic de Valentí Canadell va ingres-

Page 35: Original Arxius 53

35

ARXIUS54

sar a l’Arxiu Històric de Tarragona l’any 2003, ides d’aleshores s’ha portat a terme una feixugatasca de tractament arxivístic, com a resultat dela qual avui s’han digitalitzat un total de 152.070imatges –aproximadament el 50% de la totalitatdel fons–, alhora que s’han portat a terme pro-cessos de neteja i condicionament de les foto-grafies en 35 mm i b/n.L’exposició se centra en el material generat perl’activitat del fotògraf durant les dècades delsanys cinquanta i seixanta, i està estructurada endiversos àmbits temàtics: Vida Quotidiana, laCiutat Viva, l’Activitat Comercial, Tarragona i elseu entorn i el Retrat, que reflecteixen el con-tingut de l’obra de Canadell. S’exposen una vui-tantena d’imatges, complementades per diver-ses vitrines en què es poden contemplar aspectescomplementaris, com ara les càmeres i aparellsfotogràfics utilitzats per Canadell, la premsa del’època per documentar les imatges i un espaien què es pot veure el tractament que del fonsdel fotògraf es fa des de l’AHT; així mateix, mit-jançant un reproductor el visitant pot admirarun centenar més de fotografies que es projectenininterrompudament.Cal fer esment també de l’edició del correspo-nent catàleg que inclou, juntament amb les fo-tografies exposades, diferents textos que fan re-ferència a aspectes històrics de la fotografia aTarragona, a la documentació fotogràfica de

l’AHT, amb atenció especial al fons del fotògrafi a la vessant més personal de Valentí Canadell.La mostra ha estat comissariada per CristinaCanadell i Ricard Ibarra, i la producció ha anat acàrrec de la Fundació Caixa Tarragona, que haaportat igualment la seva sala d’exposicions perallotjar-la. En aquest espai va ser inaugurada eldia 6 de juny amb una gran assistència de pú-blic, i hi va romandre fins al dia 24 d’agost. Vaser visitada per més de 8.000 persones.En sintonia amb la idea original, aquesta mos-tra serà itinerant, bàsicament en l’entorn co-marcal del Tarragonès; així, des del dia 26 de se-tembre al 24 d’octubre s’exposarà a la Canonjai, posteriorment, s’oferirà a les poblacions quela vulguin acollir, a través del Consell Comarcaldel Tarragonès i amb el patrocini de CaixaTarragona.

Jornada Divulgativa: Arxius i EscolaOrganitzada per l’Arxiu Històric de Tarragona iamb la col·laboració dels Serveis Territorials deCultura i Mitjans de Comunicació i dels ServeisTerritorials d’Educació aTarragona, el dia 24 d’oc-tubre va tenir lloc aquesta Jornada, pensada perposar en contacte l’arxiu amb els mestres de ci-cle superior d’educació primària i professors desecundària, en l’àmbit de les comarques delCamp de Tarragona. La seva durada va ser de 7

Page 36: Original Arxius 53

36ARXIUS54

hores, i va comptar amb la presència de PilarReverté, assessora tècnica del Servei Didàctic del’ANC; Xavier Pedrals, director de l’ArxiuComarcal del Berguedà, i Maria Calzada, espe-cialista en les relacions entre el món escolar iels arxius; així mateix, professors de l’IESTorreforta varen exposar una experiència de tre-ball amb fonts documentals de l’arxiu.Complementàriament, es va explicar el modelde servei didàctic de l’AHT i es va organitzar unavisita dels participants a les instal·lacions de l’ar-xiu. L’assistència fou molt notable i fa preveureuna revitalització en la col·laboració del serveididàctic de l’arxiu amb les escoles i instituts desecundària del Camp.

Arxiu Municipal Administratiu de Terrassa

Donació del fons fotogràficFèlix Carol (1924-2006)El mes de maig 2008, la família del fotògraf FèlixCarol va fer donació a l’Arxiu MunicipalAdministratiu de Terrassa de tot el fons d’imat-ges del fotògraf. En total 294.379 negatius, 5.573positius i 2 diapositives. La gran majoria són ne-gatius en format 35 mm i alguns retrats d’estu-di en format mitjà. Durant els mesos d’estiu s’haestat treballant en el recompte de les fotografies,en la neteja, i en un primer inventari, seguint lamateixa ordenació i classificació de l’autor.El fons fotogràfic data d’entre 1961 a 1989 i prin-cipalment documenta casaments, celebracionsfamiliars, festivitats i commemoracions d’enti-tats terrassenques, de les quals destaquen LaCoral dels Amics, Els Amics de les Arts, la JazzCava, entre d’altres.També hi ha esdevenimentsesportius i imatges de Terrassa en diferents cir-cumstàncies: nevades, riuades, cavalcades, etc.Les imatges es conservaven en els coberts de lacasa familiar i, tot i les poques condicions de pre-servació, es troben en força bon estat.Miquel Carol, fill del fotògraf, també té art i parten aquest fons, ja que des de l’any 1976 va tre-ballar amb el seu pare a l’estudi i l’ajudava enels seus reportatges, fet que fa difícil destriarl’autoria de les fotografies, almenys a partir d’a-quest any.

Aprovació del Quadre de Classificació corporatiui implementació del Manual de GestióDocumental de l’Ajuntament de TerrassaDurant anys l’Arxiu Municipal Administratiu haestat treballant en l’elaboració del Quadre deClassificació de tota la documentació municipalde l’Ajuntament de Terrassa.Al mes d’octubre del 2008 s’ha aprovat definiti-vament amb l’objectiu principal que el codi declassificació sigui la clau de volta de tot el siste-ma de gestió documental i serveixi per a la clas-sificació i descripció de tota la documentacióelectrònica.

Durant l’estiu s’ha estat fent una prova pilot alServei de Promoció Econòmica i Foment de laCiutat, en el qual ja s’està utilitzant el codi declassificació per estructurar les unitats de xar-xa compartides i l’experiència està donant unsresultats excel·lents.D’altra banda també s’ha aprovat el Manual degestió documental i s’ha iniciat la seva implan-tació a diferents serveis de l’Ajuntament.El primer pas és la difusió del Manual a tots i ca-dascun dels treballadors de l’Ajuntament, po-sar-lo a la intranet municipal i fer la formaciógeneral corresponent, la qual es farà a través delPla de formació de l’Ajuntament del 2009.L’Arxiu Municipal Administratiu està plenament

Page 37: Original Arxius 53

37

ARXIUS54

implicat en el Pla pel desenvolupament de l’e-administració de l’Ajuntament de Terrassa i ésun membre actiu de la Comissió Municipal del’Administració Electrònica de l’Ajuntament deTerrassa.

Inici del projecte d’organització, digitalitzaciói descripció dels arxius audiovisuals de TV deTerrassaAl mes de setembre del 2008, l’Arxiu Municipali la Societat de Comunicació de Terrassa (CanalTerrassa TV) va signar un conveni decol·laboració per a l’organització del trasllat al’Arxiu Històric, la descripció i la digitalitzacióde tots els vídeos i material audiovisual de laTelevisió de Terrassa dels anys 1986 al 2002.El nombre aproximat de vídeos és de 15.000 uni-tats de diferents formats: Umatic, Hi8, Betamax,Betacam, SuperVHS i d’altres, segons les èpo-ques i en funció dels continguts que conté.La primera intervenció en el fons audiovisual esva iniciar durant el mes d’octubre de 2008, ambtasques d’ordenació, neteja i trasllat dels vídeosque calia conservar a l’Arxiu Històric Municipalde Terrassa.Un cop feta una primera selecció dels vídeos, pertipologies i dates, principalment, es començaràa fer l’estudi i a determinar:

– Les condicions de preservació i de conser-vació del material audiovisual i videogràfic.– La preparació del material per a la seva di-gitalització: classificació, avaluació, tria i se-lecció del material audiovisual a tractar.– El pressupost, el cost i el calendari d’actua-ció per a la digitalització del material audio-visual.– Projecte de descripció i tractament del ma-terial audiovisual.

L’Arxiu videogràfic de la TV de Terrassa disposad’una primera descripció, elaborada amb la ba-se de dades documental Knosys, que permet feruna recerca, poc exhaustiva, de la informaciódels vídeos i de les imatges.Aquest és un dels projectes de llarga durada, quetenim iniciats a l’Arxiu Municipal de Terrassa iés un treball conjunt entre els tècnics de la te-levisió local i els arxivers.

Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

Ingressa el fons de l’Ajuntament d’AiguafredaAl mes d’octubre del 2008 ha ingressat a l’ArxiuComarcal del Vallès Oriental el fons documen-tal de l’Ajuntament d’Aiguafreda, segons el con-tracte de dipòsit signat el 18 de juny entre el pre-sident de Consell Comarcal, Antonio Rísquez, il’alcalde d’aquesta localitat, Jordi Sambola.Es tracta d’un fons d’uns 150 metres lineals dedocuments que arrenca del 1834. Aquesta do-cumentació, que es trobava a les golfes delConsistori en un estat de desordre i brutícia con-

siderables, mai ha rebut cap tractament arxivís-tic, i segons l’acord signat, els tècnics de l’ACVOl’ordenaran, classificaran i inventariaran. Abansde l’ingrés, però, els funcionaris municipals vannetejar tota la documentació a transferir.Aquest ingrés en dipòsit s’emmarca dins les tas-ques de suport que ha de donar l’Arxiu Comarcalals municipis de menys de 10.000 habitants queno tenen arxiver o que tenen l’arxiu en un estatde conservació i organització molt precari.

Arxivers sense Fronteres (ASF)

Congrés Internacional d’Arxius i Drets Humans.L’accés i la desclassificació de documentsSarrià de Ter va acollir, durant els dies 2, 3 i 4d’octubre, en el marc del 10è aniversari de lesJornades del Paper, el Congrés Internacional so-bre Arxius i Drets Humans, que va girar a l’en-torn de l’accés i la desclassificació dels documents.El Congrés va ser coorganitzat per l’Ajuntamentde Sarrià de Ter, l’Arxiu General de la Diputacióde Girona i l’ONG Arxivers sense Fronteres, queenguany celebra el desè aniversari de la seva fun-dació. Comptaren amb el suport i l’ajut econò-mic d’altres organismes, autonòmics i estatals,interessats a potenciar i tractar aquest tema,com ara la Direcció General de la MemòriaDemocràtica del Departament d’Interior,Relacions Institucionals i Participació de laGeneralitat de Catalunya, la Subdirecció Generald’Arxius i Gestió de Documents del Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya il’Agència Espanyola de Cooperació Internacionali Desenvolupament del Ministeri d’AfersExteriors i Cooperació.Ambmés de 170 inscripcions i cap a uns 200 par-ticipants, durant aquests tres dies es van pre-sentar a Sarrià deTer diversos projectes que s’es-tan desenvolupant en diferents països del mónper tal de fer a mans dels tribunals, investiga-dors, historiadors, juristes i públic en general do-cumentació qualificada com a secreta i per feraccessibles documents d’extraordinària trans-cendència en la investigació de delictes contrala humanitat, comesos pels estats en situacionsconvulses de canvis de règims democràtics a rè-gims dictatorials o a la inversa, en conflictesbèl·lics, en genocidis, etc.Es va parlar del cas de la recuperació dels arxiusde les dictadures militars de l’Amèrica del Sud,del cas europeu de l’obertura pública dels arxiusde la Stasi, nom pel qual es coneix l’antiga poli-cia de la RDA, el de la Freedom Information Actdels EUA i la desclassificació de documents queporta a terme el National Security Archive; tam-bé es va tractar de com es va confegir i com es vaobtenir la informació per a la realització del do-cumental deTV3 «Els nens perduts del franquis-me», de l’organització de la informació per a laseguretat i la defensa dels estats, etc.

Page 38: Original Arxius 53

38ARXIUS54

Els ponents proposats pel comitè científic delCongrés van ser professionals de reconeguda sol-vència en l’àmbit internacional, que treballencom a responsables de les polítiques d’accés idesclassificació de documents i de la informa-ció en els seus respectius països des dels àmbitsdels arxius, la judicatura, la recerca o la solida-ritat internacional. Destaquen per la seva tra-jectòria professional i pública Carlos Osorio, pe-riodista responsable del projecte del NationalSecurity Archive de la Universitat GeorgeWashington dels Estats Units; Ludmila da SilvaCatela, directora de l’Archivo Provincial de laMemoria del Gobierno de la Provincia de Córdoba(Argentina) y Comisión Provincial de la Memoria;Günter Borman, cap del Departament Legal dela Comissió Federal per als Arxius de la Stasid’Alemanya; Diego Navarro Bonilla, director del’Institut Juan Velázquez de Velasco, de Recercaen Intel·ligència per a la Seguretat i Defensa delsEstats. I, entre els ponents del país, es comptaamb la intervenció de RamonAlberch i Fugueras,subdirector general d’Arxius i Gestió deDocuments de la Generalitat de Catalunya; deMontserrat Armengou, directora de documen-tals històrics deTV3, i de Jordi Guixé i Corominas,responsable dels Espais de Memòria de laDirecció General del Memorial Democràtic delDepartament de Relacions Institucionals iParticipació.El dissabte al matí, en el transcurs de la jorna-da, Jaume Guillamet, catedràtic de Periodisme ivicerector d’Infraestructures i Fundacions de laUniversitat Pompeu Fabra, va presentar el llibreArchivos y derechos humanos, recentment publi-cat per Ediciones Trea, l’autor del qual és l’arxi-ver i historiador gironí RamonAlberch i Fugueras.A continuació, Jaume Guillamet va moderar unataula rodona sobre el tema «Arxius i drets hu-mans».Durant l’acte de cloenda del congrés la Presidentad’AsF, Mariona Corominas, va llegir les conclu-sions proposades pel comitè científic del congrés.A continuació, Narcís Casassa, vicepresident dela Diputació de Girona, i Ramon Alberch, subdi-rector general d’Arxius i Gestió de Documentsdel Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, van destacar el valor dels arxius enles societats democràtiques i la necessitat d’em-prendre accions decidides cap a un nou corpusjurídic que faciliti l’accessibilitat legal als docu-ments i a la informació. Va cloure aquest acteLluís Aymerich, regidor de DesenvolupamentLocal de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, que vamostrar la satisfacció de Sarrià de Ter d’acollirun esdeveniment internacional d’aquestes ca-racterístiques i l’alt nivell de les ponències pre-sentades.

Arxiu Gavín (Noguera)

Inauguració de les instal·lacions de l’ArxiuGavín al monestir de les Avellanes (Noguera)El dissabte dia 4 d’octubre de 2008, va tenir llocla inauguració de la nova seu de l’Arxiu Gavín ales dependències del monestir de les Avellanes(Noguera).Hi van assistir, juntament amb Josep MariaGavín, la comunitat marista de les Avellanes, ve-ïns i amics, i les autoritats de la comarca de laNoguera: el president del Consell Comarcal, elsalcaldes d’Os de Balaguer, de les Avellanes i deSanta Linya.Fou un dia significatiu en la vida del monestirque, amb la inauguració oficial d’aquesta ins-tal·lació, acull l’arxiu Gavín i l’incorpora al con-junt de l’oferta cultural d’aquest monestir i dela seva comarca de la Noguera.Aquest acte també va ser un reconeixement aqui en fou el creador, el senyor Gavín, per la tas-ca que va fer al llarg de tota la seva vida de re-collir, en el seu arxiu, la història del nostre po-ble en les seves tradicions culturals i religioses.Situar l’arxiu Gavín al monestir de les Avellanesha de permetre poder continuar acollint les nom-broses donacions de documents, donar-li una lo-calització definitiva i estable i assegurar-ne lacontinuïtat i la difusió.

Page 39: Original Arxius 53

39

ARXIUS54

Page 40: Original Arxius 53

40ARXIUS54

En Sebastià Bosom tenia el costum de tru-car de bon matí, d’hora. Quan al Palau Mojatreballàvem totes les tardes, també ho feiaaleshores. De seguida m’adonava si la tru-cada seria llarga. Poques vegades no ho eramolt, si alguna ‘urgència important’ del bro-git palatí no ens tallava de sobte. S’ho pre-parava i, molt sovint, em feia preparar, en-viant, abans, notes, apunts o esborranysd’allò de què volia parlar. Algú en trobaràun munt, d’aquests documents seus ‘perparlar’, a l’arxiu d’Arxius, si passen la fre-da duana avaluadora. El concepte de fons,els seus fons, el quadre de fons, els seus in-ventaris, com posar ordre a les col·leccions,les seves publicacions d’arxius, i més i mésencara, en el decurs de vint anys. Eren con-verses intenses, gens elementals. Ell ja ha-via fet la seva esporgada i volia contrast. Elcontrast sempre era viu. Era ferm discutint,i també elegant. Eren sempre converses detreball i gens d’enraonies. Contradir i mati-sar no m’era simple i tinc més present elque vaig rebre que el que vaig poder donar.Hi havia temporades més de silenci, en quèet preguntaves què devia fer. Era impensa-ble d’imaginar somort l’Arxiu de Puigcerdà.I sempre acabava compareixent amb un lli-bre sota el braç sobre la història de laCerdanya, amb cartells i fullets d’exposi-cions, un CD, punts de llibre o fins i tot lla-pis divulgatius de l’arxiu comarcal o clauers.En Sebastià Bosom complia amb ell mateix,amb l’Arxiu i amb el país, no pas servilmento només per instruccions, i per això mai noho feia a mesura rasa, ans acaramullada.Prometia poc i donava molt més, semprelluny de la tronada cultura hodierna de l’e-fímera tronada i del fum. La guia ArxiuHistòric Comarcal de Puigcerdà (1992) n’és unmenut i bon exemple públic. És, amb escreixampli, la més extensa de la «Guia dels ar-xius històrics de Catalunya». En rebre-la, livaig haver de dir que depassava molt i molt,

massa, la previsió genèrica. Ho parlàrem.Ara encara n’hem d’estar més contents, queno assumís aquella norma.En Sebastià Bosom s’estimava de debò l’o-fici i el treball. Era també un home prego-nament arrelat. La Cerdanya fou, per mi, du-rant molts anys, l’aplec de colors vius, netsi clars de les aquarel·les de Josep Vigó, deMartinet, penjades a casa. En SebastiàBosom humanitzà aquells colors tan quo-tidians. Abans de tenir-hi tracte personal(1987) me n’havia parlat el seu conterrani,col·lega i diria que condeixeble Xavier Gil,a la Universitat, amb molta consideració,tot remarcant la seva vocació inequívocaper la història i els arxius de la Cerdanya.Havia nascut a Puigcerdà el 1955. L’any 1983,l’Ajuntament de Puigcerdà el contractà d’ar-xiver adjunt a mossèn Salvador Galceran,arxiver municipal des del 1956, amb qui tre-ballà fins al 1989.També aquells anys, JosepM. Sans i Travé tingué la fortuna i l’encertd’incorporar-lo a la tasca extraordinària dela Fundació Noguera. Aleshores en Sebastiàera, estrictament, arxiver municipal dePuigcerdà però sense limitar el seu treballal termenat del municipi. Se sentia res-ponsable del patrimoni documental cerdài hi dedicava treball: l’any 1987 publicà l’in-ventari de l’arxiu de Llívia i mantenia unarelació franca i assídua, de col·laboració ple-na, amb el Servei d’Arxius del Departamentde Cultura.El 1989, fou inaugurat l’Arxiu Comarcal i enSebastià, des d’aleshores funcionari de laGeneralitat, n’exercí la direcció. La vocaciócomarcal de l’Arxiu de Puigcerdà era, així,reconeguda de dret. Com a algunes altres co-marques, l’Arxiu incorporava un bagatgecentenari com a instrument de cultura, ini-ciat poc o molt un segle enrere pel farma-cèutic i alcalde JosepM.Martí i continuat, so-bretot, per mossèn JaumeMartí i Sanjaume,l’esmentat mossèn Salvador Galceran i el

Rerefons

En Sebastià Bosom i Isern,arxiver de la Cerdanya (1955-2008)Ramon Planes i Albets

Page 41: Original Arxius 53

41

ARXIUS54

mateix Sebastià Bosom. Aquesta tradició,malgrat decennis de trencament i d’incúria,també presents, i salvant-se fins i tot de lesmalvestats ‘revolucionàries’ del Coix deMàlaga, explica que l’importantíssim patri-moni documental cerdà hagi arribat als nos-tres dies en una part molt remarcable, i quel’Arxiu Comarcal de la Cerdanya sigui un delsarxius comarcals més rics del país, amb do-cuments a partir del segle XI i fons impor-tants d’inicis medievals.Durant un quart de segle, en Sebastià Bosomha personificat el tombant definitiu del re-dreçament, la institucionalització i l’usde-fruit col·lectiu del patrimoni documental dela Cerdanya. No és escaient ni, encara, elmoment de fer-ne balanç. Ara bé, sí que dicque costa de trobar àmbits de treball im-portants que no hagin merescut el seu tre-ball amatent i profitós. Ingrés de fons i dedocuments, organització, classificació, des-cripció, restauració, exposicions, publica-cions, etc. L’Arxiu mai no ha estat un pre-tesament asèptic cau burocràtic, ni un niud’activitats de volada pueril, sinó que ha es-devingut una institució de cultura plena-ment integrada i important dins la vidacol·lectiva de la Cerdanya, amb vocació in-equívoca de donar i facilitar alta cultura. Detota la Cerdanya.És prou sabut que la Cerdanya, partida ba-rroerament entre dos estats, exemplificacomarcalment el nostre trencament terri-

torial nacional. I aquest trencament, enca-ra fou reblat per l’Administració espanyo-la arran de la divisió provincial. Aquestasingularitat –i també de l’Arxiu, és clar– éstan significativa que em va empènyer, l’any2002, a demanar-li’n un article per a Arxius,intitulat finalment «Arxius i fronteres a laCerdanya». Jo, mirant-m’ho de lluny, pen-sava en un text programàtic o més d’idees.Ell, mirant-s’ho ran de terra, hi parlà de co-ses concretes, de treball quotidià. Per pers-pectiva i caràcter no podia ser altrament.Però, queda clar, darrere aquell treball, bencert que hi eren les idees, com sempre sónal rerefons de tota obra ben feta. Llegit ara,aquell breu article té molt de valor afegit.Com va escriure (1819) Ramon Llàtzer deDou, en matèria d’arxius i d’escrits, «allòque ara sembla insignificant, el pas deltemps ho fa interessant». Ell comentava,content, el fet que tots els cerdans, d’una ialtra banda de la frontera, se sentien seul’arxiu comarcal. És incontestable que, desde la fredor burocràtica o el desarrelamentprovincià, el treball que aquest retrobamentli exigí no hauria estat mai assumit.Aquest estiu, ha revifat el ressò d’aquellaveu de Prats de Molló que cantà «La malanova o la mort del cavaller» a mestre Aguiló,perquè en Sebastià Bosom i Isern morí, gai-rebé sobtadament. La nostra darrera con-versa, pocs dies abans, fou sobre les provesd’impremta del catàleg de pergamins del’Arxiu, llibre que va poder veure gairebé en-llestit. Costa molt de posar-hi paraules, quehaurien de ser les millors. Ho poden ser bo-na mica aquelles d’El record del bé fruït delsavi romà de Còrdova.Goso encomanar, des de l’ofici i l’amistat, aqui el succeeixi, que aplegui sistemàtica-ment tota la bibliografia d’en SebastiàBosom i Isern i la publiqui en un opuscle apart ben editat. I tota vol dir tota, amb com-pletesa plena, és a dir, també totes les se-ves col·laboracions en revistes i diaris, i to-ta mena de publicacions menors. És unapart important del que ens ha deixat. Seràútil als arxivers, als historiadors i, assenya-ladament, a qui tingui cura de l’arxiu co-marcal ara i en l’esdevenidor. Saber de de-bò què han fet els que ens han precedit iper què ho han fet és l’únic camí per evitarde fer malbé, maldestrament o furtiva, co-ses ben fetes, i per continuar construint fer-mament al seu damunt.

Page 42: Original Arxius 53

42ARXIUS54

El 2006, la Subdirecció General d’Arxius dela Generalitat va decidir engegar unacol·lecció de llibres, anomenada «Arxius isocietat. Quaderns de divulgació històrica»,de la qual ja se n’han publicat tres volums.El títol de la col·lecció és prou explícit pelque fa als objectius. La divulgació històri-ca, que ha estat sempre duta a terme pereditors públics i privats amb un abast localen uns casos i nacional en uns altres, ha ex-perimentat un creixement accelerat en lestres dècades de democràcia i autogovern.Per això es troba a faltar, en la presentaciódel primer volum a càrrec del director ge-neral del Patrimoni, unamajor definició delsbuits que pretén cobrir aquesta iniciativa ique –cal suposar-ho– no han estat assumitspels editors fins ara existents.

Els volums primer i tercer farien pensar queun dels criteris ha estat la revalorització depersonalitats històriques catalanes, que perdeterminades raons han estat negligides ique ara, amb motiu de nous estudis, podensituar-se al lloc que els correspon. Es podria

entendre que aquests estudis, si haguessinestat publicats a les viles nadiues dels per-sonatges, haurien restat mancats del ressòque mereixen des del punt de vista nacio-nal, espanyol o internacional. Aquest crite-ri podria aplicar-se també a determinatsepisodis o processos històrics i fins i tot adeterminats documents inèdits com aramemòries autobiogràfiques, diaris perso-nals, reportatges o informes. Tots, és clar,amb aquest plus de valor, d’una banda, i demanca d’editor apropiat, de l’altra, que enfaria oportuna la publicació pel màxim òr-gan públic responsable dels arxius del pa-ís. En tot cas, això exigeix filar molt prim idefinir molt bé els criteris. Ho dic perquè,segons el meu parer, les biografies deRamon Vinyes o d’Antoni Colombí encai-xarien bé en aquest plantejament. En can-vi, em sorgeixen més dubtes pel que fa a lesriuades del Pallars Sobirà en el segle XX.

A banda d’aquestes consideracions, fetesamb el risc de no haver estat a la cuina ons’ha guisat el projecte, procedim a ressen-

Els tres primers volums de lacol·lecció «Arxius i societat.Quaderns de divulgació històrica»Josep M. Benaul Berenguer.Departament d’Història i InstitucionsEconòmiques de la Universitat de Barcelona

Edita: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, DireccióGeneral del Patrimoni Cultural, Subdirecció General d’Arxius. Barcelona.

Jordi LlADÓ, Ramon Vinyes, un home de lletres entre Catalunya i el Carib, 2006. Núm. 1. 243 pà-gines.

Carles BALASCH, Joan BECAT, Carme Maria MARUGÁN, Antoni NADAL, Verònica RAPALI-NO i Ruben REMACHA, Les riuades del segle XX al Pallars Sobirà: 1907, 1937 i 1982, 2008.Núm. 2. 239 pàgines.

Mario ZUCCHITELLO, Un català a la cort dels tsars: Antoni Colombí Payet, comerciant i primerCònsol General d’Espanya a Rússia (Tossa 1749-Sant Petersburg 1811), 2008. Núm. 3. 429 pà-gines i dos desplegables.

Page 43: Original Arxius 53

43

ARXIUS54

yar breument els tres primers volums de lacol·lecció. El primer, en el sentit cronològicde la publicació, és la biografia, essencial-ment literària, de Ramon Vinyes. L’autor,Jordi Lladó, és el màxim estudiós de l’obraliterària vinyesiana i va consagrar la tesi dedoctorat al seu teatre i a les seves concep-cions teatrals. Ens trobem, per tant, davantd’un estudi rigorós, molt ben documentat iben escrit.Tres capítols se centren en el ves-sant teatral com a autor, crític i actor i di-rector, seguit per uns altres tres dedicats alpoeta, al narrador i al crític literari. Els dosdarrers capítols cobreixen l’activitat com aprofessor a Colòmbia i les seves posicionspolítiques. L’obra es clou amb una antolo-gia de textos i amb un recull de citacionssobre el personatge. Estranyament, perquèno figuren al sumari i perquè no s’inclouen,com crec que correspondria, a l’antologia,al final hi ha uns textos deVinyes sobre trestopoi de la seva vida: Berga i el Berguedà,Barcelona i Barranquilla. El llibre té uns uti-líssims índexs de noms; topònims; entitats,premis i actes; i de les obres de Vinyes. I,com a la resta de la col·lecció, unesil·lustracions molt aconseguides.

Una gran majoria, en la qual m’incloc, no-més coneixia Vinyes pel seu anar i venir deColòmbia a Barcelona i per la seva aparicióa Cien años de soledad. Això podia fer-nospensar, si fos viu encara, en el català expa-triat que espera la visita de Miquel Calzada.Certament Vinyes era més que això. L’obrade Lladó és, en gran mesura, una vindica-ció deVinyes i sobretot del seu valor litera-ri. L’obra remarca que Vinyes era un lectorinsaciable i que estava molt al dia en qües-tions literàries. El teatre és el gruix de la pro-ducció vinyesiana i va sofrir la desconside-ració d’il·lustres dramaturgs coetanis,només excepcionalment es va representara les sales professionals i no ha interessatels directors catalans. El dubte que em que-da, atès que només he llegit els textos re-collits en aquest llibre, és si el problema raunomés en la incomprensió dels altres o tam-bé en alguns límits de la dramatúrgia deVinyes.

La segona biografia, darrer títol de lacol·lecció i el més extens, és la biografia d’uncatalà més desconegut encara que Vinyes.Es tracta d’Antoni Colombí Payet, tossenc,que va esdevenir el primer cònsol generald’Espanya a l’imperi rus. L’autor és Mario

Zucchitello, que ha recorregut unmunt d’ar-xius en la persecució del personatge i queha fet un important treball de documenta-ció. A Colombí el va portar a Rússia l’ex-pansió comercial catalana del set-cents, unprocés de gran abast i major transcendèn-cia, al qual han dedicat obres historiogràfi-ques fonamentals des de Pierre Vilar fins aFrancesc Valls. L’obra explica bé el trànsitcomercial de Colombí, que va partir del co-merç català i dels seus renglons fonamen-tals (associació amb Milans) i que molt aviatva passar a fer comerç d’Estat, és a dir,orientat al proveïment de l’armada espan-yola. Aquests darrers afers el van vinculara Floridablanca i d’aquí va venir el seu no-menament com a cònsol general d’Espanyaa Sant Petersburg des del 1785 al 1791 i desdel 1802 fins a la seva mort, el 1811.

Colombí es va esforçar per ampliar les re-lacions mercantils entre ambdós països i,en aquest sentit, és especialment interes-sant el capítol dedicat al comerç amb la marNegra.Tanmateix, els seus negocis particu-lars van romandre vinculats al comerçd’Estat amb diverses societats i, per tant,aquestes activitats estaven desvinculadesdels eixos bàsics del comerç exterior cata-là de l’època. Aquesta trajectòria mercan-til, i especialment la de diplomàtic, a la quales presta especial atenció en la seva sego-na etapa de cònsol, el van portar de mane-ra natural a esposar la filla d’un noble al-sacià emigrat. El 1811, Colombí va encobriri ajudar Francisco Zea Bermúdez, enviat aRússia per la Regència per tal d’acostaraquest país a Espanya i als aliats en la llui-ta contra Napoleó. Aquesta estretacol·laboració va portar Zea a continuar lacasa comercial de Colombí a Sant Petersburgi que l’única filla d’aquest, Gertrudis, vagiesposar Salvador, germà de Zea. Aquestacasa, regida per Francesc, germà de Colombí,que va morir el 1820, va intentar reprendre,amb poc èxit, el comerç amb productes ca-talans.

L’obra inclou un apèndix documental i téun índex onomàstic i un de toponímic moltútils, a més de dos desplegables amb gene-alogies de la família Colombí i els seus des-cendents. A la bibliografia, s’hi troben a fal-tar algunes referències fonamentals sobreel comerç exterior català, com les de JosepM. Fradera i FrancescValls, imprescindiblesper situar els grans canvis del set-cents i

Page 44: Original Arxius 53

44ARXIUS54

del primer terç del vuit-cents. Colombí és,sens dubte, un personatge d’interès, peròmolt més per les seves vinculacions ambel comerç d’Estat i amb la diplomàcia es-panyola, que per les seves connexions, queresulten força marginals, amb el comerçcatalà.

El segon volum de la col·lecció és el de lesriuades del segle XX al Pallars Sobirà, cen-trat en tres episodis: 1907, 1937 i 1982. Estracta d’una obra interdisciplinària queuneix un meteoròleg, quatre geòlegs, un ge-ògraf i dues arxiveres. El seu principal inte-rès és precisament aquesta interrelació desabers i la seva projecció cap a l’estudi delpassat, en el qual coincideixen els historia-dors i també els científics de la natura, queoperen en una perspectiva de llarga dura-da. El meteoròleg Antoni Nadal fa una apro-ximació a la situació climàtica d’aquestesinundacions. Els quatre geòlegs de laUniversitat de Lleida –Remacha, Balasch,Sànchez i Tuset– n’estudien els aspectes hi-drològics i geomorfològics. L’estudi més ex-tens, a càrrec de les arxiveres Marugán iRapalino, és el dedicat a les repercussionssocials de les riuades i a les respostes quevan haver d’arbitrar les administracions.

Finalment, Joan Becat, geògraf de laUniversitat de Perpinyà, recapitula els tresepisodis, cerca els trets comuns i acaba ambuna anàlisi sobre les responsabilitats socialsi institucionals en la prevenció dels riscosd’aquests fenòmens que resulten recurrents–encara que espaiadament des del punt devista temporal– en aquesta àrea geogràfica.Una de les conclusions és que el coneixe-ment del passat ajuda a prendre conscièn-cia i a millorar la informació sobre aquestsfenòmens. En resum, un aplec de treballsinteressants i ben documentats.

Els tres llibres han estat molt ben editats,amb paper de molt bona qualitat i amb unacompanyament d’il·lustracions de primerordre, moltes de les quals en color. En ter-mes de criteris d’edició, potser seria con-venient generalitzar a tots els llibres els ín-dexs onomàstics i toponímics, i inclouretambé el de matèries. I tal vegada en el da-rrer, el de Zucchitello, encara que és nomésuna opinió estètica, s’hauria pogut estalviarl’ús de la negreta en el sumari o taula delcontingut. Pel que fa les consideracions delcomençament, esperarem els propers títolsper veure si es confirma una estratègia co-herent d’edició.

Page 45: Original Arxius 53

45

ARXIUS54

d’una anomalia magnètica, un nus al con-tinu espai-temps, qui sap si un aleph comel que hi havia al carrer Garay de BuenosAires, «el lloc on es troben, sense confon-dre’s, tots els indrets de l’orbe, vistos des detots els angles». Però l’arxivador, que és unhomemés aviat poruc i sobretot respectuósamb els secrets dels altres, no ha gosat anar-ho a comprovar mai.Queda una paret, la de llevant, que quedaamagada pels compactes. Al mig exacte hiha una finestreta. No té vidre, només untrist porticó amb una balda. Sempre quel’arxivador l’obre ha d’espantar abans unscoloms que hi paren la fresca. Però és fàcilsortir a l’exterior: només cal enfilar-se daltd’una cadira i superar el gruix del mur –me-tre vint–. A fora hi ha la teulada, que no ésexcessivament pendent, i grans vistes so-bre el paisatge. La ciutat ja s’ha acabat, i no-més s’hi veuen prats de dall i muntanyes.Sempre passa un airet delicat. L’arxivador,quan s’atabala, surt a fora una estona. Detant en tant, pugen a l’arxiu companyes detreball, també atabalades, amb l’excusa defer un cafè. L’arxivador, galant, també lesconvida a sortir a fora, per la porta falsa, perrespirar i recuperar la tranquil·litat. No can-viaria aquells moments per tots els alephsdel món.

L’arxiu on treballa l’arxivador és, com dirienels esperits moderns, un loft. Un espai únic,sense envans ni compartiments, de plantapràcticament quadrada, on coexisteixen unamica forçats els dipòsits, la calaixera delspergamins, una taula per a consultes, la tau-la on l’arxivador té l’ordinador i la ràdio, iuna tauleta auxiliar sempre ocupada per unconjunt de piràmides d’expedients se-miactius en equilibri precari. Hi ha dues fi-leres de finestrals, obertes al nord i a po-nent. Tenen vidres dobles, amb càmerad’aire, perquè l’hivern mossega i quan bu-fa el vent del nord local, el terrible tano, en-cara s’hi troba a faltar una tercera làminad’aïllament. El sostre és una mena de pirà-mide truncada folrada de llates de pi, queés com un experiment de termodinàmica:a l’hivern, l’escalfor abandona immediata-ment el nivell ocupat pels humans i es con-centra a partir dels tres metres d’altura. Almur sud hi ha una paret mitgera, amb unaportella que comunica amb l’espai de sotateulada. De tant en tant, puja un tècnic ambuna maleteta, obre la portella i desapareixdins de la fosca. L’excusa oficial és que allàdins comprova el bon funcionament de l’an-tena de l’emissora de la policia municipal,però l’arxivador sap que no és així, i quemolt probablement va a comprovar l’estat

Memòries d’un arxivador de secàAlbert Villaró

La porta falsa

Page 46: Original Arxius 53

Bibliografia

46A

RX

IUS

54

Ahogados en un mar de siglas. Estándares para la gestión,descripción y acceso a los recursos archivísticos. V Congresode Archivos de Castilla y León. León, 1/3 de octubre de 2008.Tabula. Estudios archivístico de Castilla y León, 11.Salamanca, 2008. 227 p.

Apocalíptica Els rastres de la mort a través de la història,segles XVI-XVIII. Catàleg de l’exposició. Girona: Generalitatde Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans deComunicació. Arxiu Històric de Girona. Museud’Arqueologia de Catalunya. Grup de RecercaDemogràfica Genealògica, 2008. 48 p.

ARANOR. Norma aragonesa para la descripción de autori-dades de archivos. Grupo de Trabajo de Autoridades deAragón. Zaragoza: Gobierno de Aragón. Departamentode Educación. Cultura y Deporte, 2008. (Colección ar-chivos de Aragón- manuales). 227 p.

AULADELL AGULLÓ, Marc. «Els documents del despatxdels procuradors Jou de Figueres». A:Mestall. Butlletí del’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines.Girona, AHRCG, X 2008 núm. 23, p. 10.

BELLO URGELLÈS, Carmen; BORRELL CREHUET, Àngels.Los documentos de archivo: cómo se conservan. Gijón:.Ediciones Trea, 2008 (Archivos siglo XXI; 9). 160 p.

Butlletí de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Núm. 20. Juliol2008. 28 p.

CARRASCAL SIMÓN, Andreu; GIL TORT, Rosa Mª. Losdocumentos de arquitectura y cartografía. Qué son y cómose tratan.Gijón: EdicionesTrea, 2007 (Archivos siglo XXI;4). 164 p.

EITO BRUN, Ricardo. Lenguajes de marcas para la ges-tión de recursos digitales. Gijón: Ediciones Trea, S.L.,2008. 469 p.

El llibre i la lectura. De l’antiguitat a l’època moderna. Actesde les primeres jornades internacionals sobre història delllibre i de la lectura 4 i 5 de maig de 2006. Barcelona:Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació.Arxiu Nacional de Catalunya, 2008. 182 p.

Els fons notarials de l’Arxiu Històric de Girona. Girona:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura iMitjans de Comunicació, 2008. 13 p. [Fullet]

ESTRADA CAMPMANY, Clara. La tasca d’Agustí Duran iSanpere durant la República i la guerra (1931-1939).Barcelona: Ploion Editors, 2007. 115 p.

Grup d’Investigació en microorganismes que afectenel patrimoni documental. Protocols per a la prevenció, elcontrol i el tractament de les infeccions per microorganis-mes que afecten el patrimoni documental. Barcelona:Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura iMitjans de Comunicació, 2008. (Col·lecció Arxivística igestió documental. Sèrie Conservació i restauració; 2).108 p.

Page 47: Original Arxius 53

47

ARXIUS54

IBÁÑEZ MONTOYA, Joaquín. Los archivos: cómo cons-truirlos. Gijón: Edidiones Trea, S.L., 2008. (Archivos si-glo XXI; 6). 136 p.

IGLÉSIAS FRANCH, David. La fotografía digital en los ar-chivos. Qué es y cómo se trata. Gijón: ediciones Trea, S.L.,2008. (Archivos siglo XXI; 8).176 p.

MASTROPIERRO, Maria del Carmen. El porqué de los ar-chivos privados. Buenos Aires: Alfagrama, 2007.(Biblioteca Alfagrama. Archivística ; 5). 229 p.

MAURI MARTÍ, Alfred; PERPINYÀ MORERA, Remei.Estudiar archivística: dónde y por qué. Gijón: EdicionesTrea, S.L., 2008. (Archivos siglo XXI; 5). 120 p.

OLIVÉ I OLLÉ, Francesc. Petita història dels documentsconfiscats a Catalunya. Barcelona: Mediterrània, 2008.(Petites històries ; 237). [17] p.

Pequeña historia del Archivo de la Corona de Aragón.Madrid: Ministerio de Cultura, Dirección General delLibro, Archivos y Bibliotecas, Subdirección General delos Archivos Estatales ; Barcelona: Mediterrània,(Pequeñas historias ; 219). 2006. [20] p

ROVIRA SOLÀ, Manel. Catàleg dels pergamins municipalsde Barcelona. Anys 1396-1440 (Volum III). Barcelona:Institut de Cultura ; Arxiu Municipal, 2008. 372 p.

PUIG USTRELL, Pere. Los pergaminos. Qué son y cómo setratan. Gijón: Ediciones Trea, S.L., 2008 (Arxhivos sigloXXI, 10). 132 p.

VV.AA. Documentació notarial i arxius: els fons notarialscom a eina per a la recerca històrica: jornades celebrades elsdies 5 i 6 d’octubre de 2006 a l’Arxiu Històric de Girona.Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament deCultura, 2007. 308 p.

Page 48: Original Arxius 53

48ARXIUS54

ARXIUS. Butlletí de la Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental.Número 54, tardor 2008.Edita: Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.Redacció: Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental, carrer Portaferrissa, 1 -PalauMoja-, 08002 BarcelonaA/e: [email protected] - http//cultura.gencat.cat/arxiusDirecció i secretaria: Subdirecció general d’Arxius i Gestió Documental. Àrea de Coordinaciógeneral d’Arxius. Secció de Projectes i Protecció del Patrimoni DocumentalConsell de redacció: R. Alberch i Fugueras, F. Balada i Bosch, L. Cermeno i Martorell,Enric Cobo i Barri, M. Font i Vinyes, R. Ibarra i Ollé, A. Magrinyà i Rull, B. Martínez i Raduà,X. Pedrals i Costa, R. Planes i Albets, P. Puig i Ustrell, J. Serchs i Serra,A. Villaró i Boix.Disseny gràfic: America Sanchez i Albert Planas / Tipografia: PMN Caecilia.Impressió: AgpografDipòsit legal: B-17.466-93 / ISSN: 1133-3774