Nits de clàssica 2013 7 - Psallentes

AuditoriNits de Clàssica

Psallentes

Dip. legal: GI.930-2013

Dissabte 13 de juliol a les 21 h. Claustre del monestir de sant Daniel

Psallentes VEUS: Katelijne BoonLore BinonRozelien NysMarina SmoldersBarbara Somers

Astrid StockmanRein Van BreeVeerle Van Roosbroeck

Hendrik Vanden Abeele, director

Programa:

1.- Sancta Trinitas · Responsorium Summe trinitati (Bruges)

2.- Mulieres religiosae Prosa Aeterna virgo memoriae (Amsterdam, Phalesius) Responsorium Cordis ac vocis (Turnhout) Prosa Inviolata (Bruges) Responsorium Felix Maria unxit (Turnhout) Antiphona Cum in sancta Katherina (Bruges) Responsorium Virgineos flores (Bruges) Vreugde-zang, Mademoiselle Tubbicx (Mechelen)

Durada: 70 minuts sense entreacte

3.- Fundatrix begginarum Hymne Laude solenni modulemur (Ant- werpen) Begga (Antwerpen, Bolognino) Antiphona ad Magnificat O fundatrix begginarum (Antwerpen) Antiphona O sancta mater Begga (Antwerpen)

4.- Corpus et sanguis Christi · Corpus Christi Hymne Pange lingua Antiphona O sacrum convivium (Turnhout) Ave verum corpus (Mechelen) · Sanguis Christi Antiphona Dulcis sanguis (Bruges)

5.- Sancta Trinitas Responsorium Summe trinitati (Bruges)

OB

RA

PO

RTA

DA

: Ger

hard

Ric

hter

: Str

ip 9

19, 2

011.

Dig

ital p

rint o

n pa

per.©

Ger

hard

Rich

ter.

CONCERT ENREGISTRAT PER:

Pieter Mannaerts. Musicòleg especialista en música antiga, cant pla i música medieval i del renaixement.

Els beguinatges són un fenomen únic en els Països Baixos. Les primeres comunitats d’aquestes devotes dones es van fundar en el segle XIII I es van estendre ràpidament per una regió que comprenia els Països Baixos, el nord de França, Alemanya i Suïssa. Un beguinatge típic del sud dels Països Baixos consistia en un pati rodejat de petites cases. Sovint estaven envoltades per un mur i separades de la mateixa ciutat a la qual s’accedia per una o dues portes.

La música jugava un paper important en la vida quotidiana d’aquestes comunitats. Cantar i tocar era la primera de les tasques a l’església o a la capella així com en les processons en què les beguines hi participaven. Fora ja d’aquesta funció a l’església, les beguines podien interpretar cançons devotes en certes ocasions. La música està present en la seva educació.

El programa vocal que es presenta és originari, tant com a composició musical com en les fonts, dels beguinat-ges d’Amsterdam, Bruges, Mechelen i Turnhout. L’elecció del repertori és una síntesi dels temes més importants en la vida de les beguines.

CO

N7

CE

RT

· P

sall

ente

s

La processó de les beguines

Eren especialment importants aquelles cançons que cantaven aquestes dones en honor a les santes. Uns quants beguinatges tenien a Maria com a patrona, per exemple Brussel·les i Hoogstraten, però també eren molt venerades altres santes com ara Maria Magdalena, Úrsula i les 11.000 verges. La més popular, sens dubte, era Catherine d’Alexandria, patrona dels beguinatges de Diest, Hasselt, Mechelen...

A partir del segle XVII, una santa poc coneguda, Begga, es va convertir en una de les patrones més importants de les beguines (potser per la semblança en el nom) i, per a ella, es van compondre i cantar cançons tant en llengua vernacle com en llatí. Entre els erudits d’aquesta època, lògicament, es va obrir una forta polèmica sobre si s’havia de considerar a Begga com la fundadora dels beguinatges.

A banda de tot aquest culte als sants, les beguines tenien una especial inclinació a la litúrgia del Corpus Christi. En aquesta mateixa línia, a partir del segle XIII va florir la veneració al Sant Sacrament i les beguines van jugar un paper principal en l’expansió d’aquesta adoració mística. En aquest context, les beguines de Mechelen can-taven polifonia simple a tres veus. A Bruges, les beguines van formar un grup molt apreciat en la gran processó de la Sang Sagrada; dos importants manuscrits ho testifiquen.

Amb la seva música i càntics, aquestes dones devotes estaven a l’avantguarda de l’evolució del misticisme i de la devoció. Com a conseqüència, van contribuir a l’enriquiment de la nostra herència musical.

PsallentesL’ensemble de cant gregorià Psallentes (“els qui canten”) va ser fundat l’any 2000 per Hendrick Van den Abeele a Loviana (Bèlgica). Els seus cantants professionals exploren l’essència del cant gregorià a través de les diferents èpoques de la història, i fan un especial incís en el cant gregorià de la baixa Edat Mitjana i de la Renaixença. La formació treballa intensament la investigació de textos i partitures i, posteriorment, analitza meticulosament els manuscrits originals per esbrinar de quina manera s’interpretaven en aquella època. El director Hendrik Van den Abeelle centra tota la seva recerca a descobrir la importància del ritme i la memòria com a requisits fonamentals per a un bon cantant de coral i la veu com a eina d’investigació. Fruit de la intensa cerca neixen autèntiques interpretacions de cant coral gregorià.

Psallentes ha ofert concerts en els principals escenaris europeus i ha enregistrat nombrosos treballs amb la mú-sica de Johannes Brassart (2000), Arnold de Lantins (2001) i Pierre de la Rue (el 2002 i el 2006, aquest darrer guardonat amb el Diapason d’Or), el repertori marià d’Obrecht i el Bellum & Pax (amb la Capilla Flamenca), Messe des Fous i Llibre Vermell de Montserrat (amb Millenarium).

A més de col·laborar amb conjunts de música antiga de l’alçada de Capilla Flamenca o Millenarius, també ha cantat amb organistes com ara Arnaud Vande Cauter o Joris Verdin. Ha participat en festivals de prestigi com el de Música Sacra de Bever en el Konzerthaus de Viena, el Laus Polyphoniae d’Amberes o l’Oude Muziek d’Utrecht.

Des de 2004, Hendrik Van den Abeele ha estat distingit com a doctor en Arts per la Universitat de Leiden i ha seguit el curs de doctorat docARTES a la Universitat Orpheus de Gant. Gràcies a aquest doctorat, ha pres part en un projecte d’investigació sobre la interpretació del cant gregorià en el sud dels Països Baixos entre 1250 i 1550. L’any 2007, concretament el Dia de la Música Antiga, fa debutar una versió femenina de Psallentes. Vuit veus femenines van interpretar el repertori de Hildegard von Bingen i posterioment, el van enregistrar en un CD.

1.- Sancta Trinitas ResponsoriumSumme Trinitati, simplici Deo, una Divinitas,equalis gloria, coeterna majestas.Patri, Prolique, sanctoque Flamini.Qui totum subdit suis orbem legibus.V. Prestet nobis gratiam Deitas beata Patris,ac Nati, pariterque Spiritus almi.

2.- Mulieres religiosaeProsa (MARIA)Aeternae virgo memoriae quam sibi despondit rex gloriae.virginis proles eximiae sponsusque virginis ecclesiaeTu gaudens hodie de dono gratiae et cantas in caelo carmen laetitiae.Te laudantes in terra respice atque nostra clementer suscipe vota.

Responsorium (MARIA)Cordis ac vobis, jubilo pangamus laudes Domino. Cuius matris conceptio mundum perfudit gaudio.V. Suscipe devote preconia Christe caterne.

Prosa (MARIA)Inviolata, integra, et casta es Maria,quae es effecta fulgida caeli porta.O Mater alma Christi carissima,suscipe pia laudum praeconia.

Nostra ut pura pectora sint et corpora,quae nunc flagitant devota corda et ora.Tua per precata dulcisona,nobis concedas veniam per saecula.

O benigna, o regina, o Maria,quae sola inviolata permansisti. Alleluia.

Responsorium (MARIA MAGDALENA)Felix Maria unxit pedes Jesu et extersit capillis suis et domus impleta est ex odore unguenti.V. Mixtum rore balsami fracto quoque alabastro, quae unguento precioso unxit pedes Domini.

1.- Sancta TrinitasResponsoriA la Summa Trinitat, al Déu simple, a l’única Divinitat,igual glòria, majestat coeterna.Al Pare, i al Descendent, i al Sant Alè.Que sotmet tot el món a les seves lleis.V. Que la Deïtat feliç del Pare, del Nascut i, igualment, de l’Esperit nutrici, ens doni la seva gràcia.

2.- Mulieres religiosaeProsa (MARIA)Verge d’eterna memòriaA qui el rei de la glòria es reservà per a ell, descendent de la privilegiada verge i espòs de l’Església verge. Tu avui t’alegres del do de la gràcia i cantes en el cel un cant d’alegria. Mira als que t’alaven a la terra i accepta benignament les nostres peticions.

Responsori (MARIA)Que els cors i vosaltres composin lloances al Senyor; la concepció del qual al ventre d’una mare omplí el món d’alegria.V. Crist etern, acull les nostres devotes lloances.

Prosa (MARIA)Maria intacta, íntegra i casta, Que convertida en la brillant porta del cel. Oh, estimadíssima Mare de Crist, rep les nostres piadoses lloances.

Que els nostres cossos i afectes siguin purs, és el que demanen devotament cors i llavis. Que a través dels teus dolços precs ens concedeixis aquest favor per sempre.

¡Oh benigna, oh reina, oh Maria, l’única que romangué intacta! Al·leluia.

Responsori (MARIA MAGDALENA)Joiosa Maria que ungí els peus de Jesús, els secà amb els seus cabells i omplí la casa amb l’olor de l’ungüent.V. Amb una barreja de bàlsam i rosada, en un vas trencat d’alabastre, ella ungí amb ungüent preciós els peus del Senyor.

Antiphona (CATERINA)Cum in Sancta Katherina Jesu Christe coleris,memor esto verbi tui, memor esto muneris.Quod orando contulisti, spes humani generis.Allelulia.

Responsorium (ÚRSULA)Virgineos flores variosque fertis honoris vincere que nos-tis sed vinci non valuistis. Reddite placatum nobis quem semper amastis.V. Jam vox vestra sonat, nova cantica laude sonora.

‘Mademoiselle Tubbicx’Vlied ras gy snelle faam, verbryd nu wyd nen naam, des weerde ziel daar Godes oog op viel. Die dees’ bedauwde Roos tot syne Bruyd verkoos. Zoo haast syn licht verheug-de haar gesicht, en sy hem opdroeg den jeugden tyd, van ’s levens geuren, en bloem en kleuren, tot dankbaarheyd.

3.- Fundatrix begginarumHymneLaude solemni modulemur omnescarmen illustris sub honore matriset Deo juncrae venerando Beggaefesta colamus.

Quae thori consors pia casta prudenspost viri caedem decus omne saeclisprevir et vivens tibi sacra Christehostia fulsit.

Virginum turmas generosa matercolligens casta humilisque summocaelitum prompta Domino dicatasmente sacravit.

Spes ave nostrae decus et catervaejam fruens Christo meritis clientesadiuva votis faveasque sempersedula nostris.

Antífona (CATERINA)Com Santa Caterina, Jesucrist, seràs lloat, recorda la teva paraula, la teva obligació.Allò que has conferit resant, serà esperança dels homes.Al·leluia.

Responsori (ÚRSULA)Ens portes les diverses flors virginals de l’honor tu que saps guanyar però no pots ésser vençut. Torna’ns, propici, aquell que sempre estimares.V. Ja clamen en la vostra veu nous càntics sonors de lloança.

‘Mademoiselle Tubbicx’Fugí veloç vostra fama, s’extengué amplament el vostre nom, la vostra ànima inquieta cridà l’atenció de l’ull diví, que escollí com a promesa aquesta rosa coberta de rosa-da. La llum s’afanyà en alegrar el seu esguard, i li dedicà a Ell el seus anys de joventut, fent gala de la vida, de la flor i dels colors com a mostra de gratitud.

3.- Fundatrix begginarumHimneCantem tots amb llaors solemnesuna cançó en honor de la il·lustre marei tot venerant al Déu de l’amiga afectíssima Bega, adorem-lo amb festes.

Ella, pia, casta i prudent consort,un cop mort el seu marit, menyspreàtota la glòria del segle i vivint per tu, Jesús, refulgí com la sagrada ofrena.

Mare generosa, reuní una multitud de verges i, castament i humil, les consagrà a l’altíssim Déu dels cels.

Esperança i honor de les gents, frueix ja de Crist pels teus mèrits,ajuda sempre diligent dels devots i sigues favorable als nostres precs.

Tu gregem custos pia filiarummater instaura fideique pennasubleva mentes superum sacrandasmater amore.

Sit Deo trino decus atque virtusBegaa quem caelo rutilans adoratpraester ut sanctae videam clientesgaudia matris.

‘Begga’Begga van de begijnenhovenstichters geweest in ’t Nederlandniemand en kan genoeg u lovenin liefde die zo hebt gebrand.Lof in u zij God den Heerdie u heeft bemind zo zeer.

Antiphona ad magnificatAntiphona ad magnificatO fundatrix Begginarumgregem tuam dirigein odorem unguentorumChristi fac nos currere.

4.- Corpus et sanguis Christi Corpus ChristiAntiphonaO Sancta Mater Beggaquam pulchra es et quam decorain begginali familia.

HymnePange, lingua, gloriosiCorporis mysterium,Sanguinisque pretiosi,quem in mundi pretiumfructus ventris generosiRex effudit Gentium.

Nobis datus, nobis natusex intacta Virgine,et in mundo conversatus,

Tu, custodia del ramat, pia mare, Instaura el vol de la fe de les teves filles, eleva les ments consagrant-les a l’amor per les coses superiors.

Siguin l’honor i la virtut per al Déu trinique Bega adora des del cel resplandent,i que Déu concedeixi que els servidors de la santa vegin el gaudi de la seva mare.

‘Bega’[Santa] Bega, fundadora dels beateris dels Països Baixos, ningú pot lloar-te suficientment ni crema d’amor como tu.Glòria a tu, Senyor Déu, que tu, Bega, tant has estimat.

Antífona al magnificatAntífona al magníficatOh fundadora de les beguines,dirigeix el teu ramati fes-nos córrer envers d’olor dels ungüents de Crist!

4.- Corpus et sanguis Christi Corpus ChristiAntífonaOh, Santa Mare Bega,Que n’ets de bella i com n’ets de digna en la família beguina!

HimneCanta, llengua, el sant misteriDe la Carn i de la SangQue el bon Rei, de dolç imperiSobre els cors i fruit d’un brancTot bellesa i refrigeri,Va lliurar per fer el món franc.

Se’ns donava i ens va néixerDe donzella encara en flor;Per damunt la nostra feia

sparso verbi semine,sui moras incolatusmiro clausit ordine.

In supremae nocte coenaerecumbens cum fratribusobservata lege plenecibis in legalibus,cibum turbae duodenaese dat suis manibus.

Verbum caro, panem verumverbo carnem efficit:fitque sanguis Christi merum,et si sensus deficit,ad firmandum cor sincerumsola fides sufficit.

AntiphonaO sacrum conviviumin quo Christus sumiturrecolitur memoria passionis ejusmens impletur gratiaet futurae gloriae nobis pignus datur.Alleluia.

Ave verum corpusAve verum corpus, natumde Maria Virgine,Vere passum, immolatumIn cruce pro homine,Cujus latus perforatumUnda fluxit et sanguine,Esto nobis praegustatumIn mortis examine.

Sanguis ChristiAntiphonaDulcis sanguis, dulcis liquor,ex Christi manenscorpore qui solus fuistidignus placareregem caelorum et Dominum.Alleluia

Va sembrar sublim llavor, I en marxar ens féu una deixaQue és record i amable do

A la nit de l’últim dia,Tot sopant amb els amicsI observada com caliaLa Llei santa dels antics,Ell mateix se’ls oferiaPer vianda en els fatics.

El Verb-carn, per sa paraula,Feia Carn el que era pa;I, per més que sembli faula, Sang del Crist el vi es tornà.Sols per fe, damunt la taula,A Jesús el cor veurà.

AntífonaOh sagrat banqueten què es pren a Crist,I recordant la seva Passió,la ment s’ompli de gràcia,i se’ns doni llargament la futura glòria.Al·leluia.

Ave verum corpusSalut, cos veritable, nascut de Maria Verge; Veritablement mort, immolat a la creu en pro dels homes. Del seu costat perforat vessaren onades de sang. Sigueu tastat per nosaltres, en les angoixes de la mort.

Sanguis ChristiAntífonaDolça sang, dolç licor,que mana del cos de Cristque fou l’únic digne d’aplacarel rei dels cels i Senyor nostre.Al·leluia.

... en el Cant gregorià hi trobem l’origen de la música occidental?Aquest tipus de cant, també anomenat cant pla, anava estretament lligat a la litúrgia i a l’oració cristianes. Estava format per una sola melodia (monodia) sense acompanyament instrumental i es cantava en llatí.

... el Cant gregorià té aquest nom per un Papa?Sant Gregori El Gran, o Gregori I, mort a Roma el 604, va ser qui va recopilar els cants dels primitius cristians i va establir els patrons de la litúrgia catòlica romana. A partir d’aquell moment va esdevenir la música de l’església llatina.

... durant els primers segles, el Cant gregorià s’aprenia per transmissió oral?L’escriptura musical no arribaria fins molt temps després. Primer a través de pneumes, uns signes que representaven els moviments -ascendents o descendents- de la línia melòdica i temps després, al segle XI, Guido d’Arezzo inventaria un sistema per reproduir l’altura dels sons i donar a cadascun d’aquests sons un nom, o millor dit, una síl·laba. Fins a set. Havia nascut el que avui coneixem com a notes musicals.

... la polifonia té com a punt de partida el Cant gregorià?La polifonia (música composta de diverses melodies) neix de la manipulació de les monodies gregorianes. De fet, una d’aquestes melodies, la que servia de base, era el cant pla. Sobre aquesta se’n creaven de noves.

... l’interès per l’estudi en profunditat del Cant gregorià neix a Solesmes?El 1833 el jove sacerdot Dom Prosper Guéranger va voler restaurar la vida monàstica benedictina al priorat de Solesmes, interrom-puda arran de la Revolució Francesa. Entre els diferents projectes hi havia la recuperació del Cant gregorià. Així va demanar als seus monjos que paressin el màxim l’atenció en la pronunciació i l’accentuació, per que el cant fos el màxim d’intel·ligible. També van aprofundir en els manuscrits antics que es conservaven.

... el Gregorià va tenir una revifada important durant els anys noranta del segle XX?Els enregistraments de Cant gregorià es van col·locar en els primers llocs de les vendes de discos. Especialment remarcable va ser el fenomen dels Monjos de Silos: la reedició en disc compacte d’un enregistrament de diverses antífones i himnes gregorians, fet l’any 1973 pel Cor de Monjos de l’Abadia de Santo Domingo de Silos -a la província de Burgos-, va convertir-se en un supervendes arreu del món. D’aquella i d’altres recopilacions se’n van arribar a vendre més de 3 milions de còpies.

Pere Andreu Jariod, divulgador musical

S a b i e s q u e . . . ?

WEB DE PSALLENTESwww.psallentes.com

WEB DE L’ABADIA DE SANT PERE DE SOLESMESwww.solesmes.com

WEB DEL MONASTERIO DE SANTO DOMINGO DE SILOSwww.abadiadesilos.es

WEB DE L’ABADIA DE MONTSERRATwww.abadiamontserrat.cat

BEGHINAEPsallentesCD LE BRICOLEUR (2011)

JACOBUS. CODEX CALIXTINUSPsallentes CD (2013)

El canto gregoriano: Historia, ligurgia, formas...Juan Carlos AsensioALIANZA EDITORIAL (2008)

Pere Andreu Jariod

C O N 8 C E R T

Javier Perianes

Diumenge 14 de juliol a les 20hClaustre de la Catedral

Preu: 25 €

P r o p e r s c o n c e r t sR e c o m a n a c i o n s

M I T J A N S

C O L · L A B O R A D O R S

M E C E N E S

I N S T I T U C I O N S

P A T R O N S