Nits de Cinema 2009

cicles cinematogràfics14 al 25 juliol 09

Nits de Cinemaal claustre de La Nau

Nits de Cinemaal claustre de La NauA l’estiu de 2008, l’Aula de Cinema de la Universitat de València va llançar una nova proposta que continuava la seua activitat habitual durant el curs acadèmic. Així va nàixer Nits de Cinema al claustre de La Nau. Amb dos cicles cinematogràfics com a motor, Iraq: imatges de la guerra, la guerra de les imatges i Temps de vacances, l’activitat fou acollida amb molt entusiasme pel públic i així es va reflectir en el nombre de espectadors que van assistir, prop de 3.000 persones gaudiren (esperem) de la nostra activitat.

Un any després, plantegem la mateixa activitat, un cinema d’estiu en horari nocturn amb dos cicles cinematogràfics, però aquesta vegada donem un pas endavant i fem una estreta col·laboració amb l’IVAC–La Filmoteca, que al 2008 recolzà la proposta i enguany hi conviu en una total sinergia. Dels dos cicles que componen Nits de Cinema, Imatges de la ciutat: transformacions en el temps comença a l’IVAC en l’edifici Rialto l’1 de juliol, i l’altre, El Superheroi. Retrats contemporanis, s’inicia a Nits de Cinema i continuarà a la Filmoteca d’estiu als jardins del Palau de la Música a partir del 27 de juliol.

Una altra vegada l’espai triat per Nits de Cinema és el Centre Cultural La Nau, seu del Vicerectorat de Cultura de la Universitat i un marc encantador i incomparable on gaudir del cinema. Les projeccions començaran el 14 de juliol amb el cicle Imatges de la ciutat: transformacions en el temps. És variada la representació de diverses ciutats al món del cinema i moltes vegades són sempre les mateixes les que hi apareixen (Nova York, Roma, París o Londres), però de tant en tant arriben a la pantalla completes biografies d’eixes ciutats, radiografies que omplen els ulls dels espectadors amb la transformació vital i el patiment pel pas del temps en els objectes inanimats que les componen. Són pel·lícules que reflecteixen la biografia de la ciutat, bé directament com a Tokio-Ga (Wim Wenders, 1985), bé indirectament i fent de la ciutat una part necessària de la història com en Blade Runner (Ridley Scott, 1982). Volem retre homenatge a aquesta visió, volem que en determinats moments ens recordem que la ciutat on vivim no es desenvolupa només a terra, hem d’alçar la vista, veure els edificis al seu esplendor o decrepitut i gaudir-la o patir-la, estimar-la o odiar-la, però conèixer-la.

Després d’una explicació tan sinistra, potser tots espereu que el segon cicle d’enguany, El Superheroi. Retrats contemporanis, siga

més lleuger, menys acadèmic. Donats els films que l’integren, qui pot pensar que vulguen dir-nos res més que allò que apareix en pantalla? És ací on l’Aula de Cinema vol plantejar una altra visió. Si bé és veritat que els superherois dulcificats van copar la petita pantalla per molt de temps i que quan van saltar al cinema no van canviar de registre, l’estigma del superheroi perdura: Spider-man ha de conviure amb els seus enemics, Hulk amb Banner i Banner amb el món real, no és gens fàcil ser especial en un món de gent normal, on més que adorar-te t’odiaran. Els superherois són purs i angelicals, en això estem tots d’acord, però han d’enfrontar-se a les mateixes misèries (si no pitjors) que qualsevol persona pot trobar-se cada dia.

Com podeu veure, el nostre objectiu des de l’Aula de Cinema continua sent el mateix, enriquir el visionat i proporcionar a l’espectador les eines necessàries per poder veure cinema i pensar el cinema. Volem en poques paraules… que vingueu a gaudir amb nosaltres de l’activitat, l’espai, el juliol i per damunt de tot, el cinema.

Inauguració de Nits de Cinema 2008

Les ciutats, malgrat les seues imperfeccions i inconvenients, són la creació més original, notable i característica dels éssers humans. No cap el menor dubte que avui la vida en el nostre planeta no podria entendre’s sense aquests entorns edificats on vam desenvolupar les nostres vides. Les poblacions són com els organismes vius: naixen, creixen i de vegades acaben desapareixent. La característica principal del cinema, que el diferencia de les altres manifestacions artístiques, és evidentment la de poder reflectir el moviment, per això és aquest art del segle XX el que amb major fidelitat pot mostrar l’evolució de les ciutats a través del temps. La fundació de noves poblacions té, primer de tot, un origen ancestral i gairebé diví, però no és una activitat que haja cessat i va tenir una florida en el segle XIX, quan els europeus van envair territoris verges que no els pertanyien. Aquesta fundació

ha estat mostrada pel cinema en un dels seus gèneres primigenis, el western, i en pel·lícules com El juez de la horca (The Life and Times of Judge Roy Bean, John Huston, 1972). No es pot oblidar que les ciutats també estan construïdes per grups humans que les poblen i aquests al seu torn les modifiquen amb les seues activitats i conflictes. Nova York no és una excepció i així es mostra en Gangs of New York (Martin Scorsese, 2002), com són mostrades les aglomeracions i contradiccions de la gran metròpoli japonesa a Tokio-Ga (Tokyo-Ga, Wim Wenders, 1985).

Transformacions que, quan són radicalment violentes, provoquen en els seus ciutadans una nova forma d’habitar, com en el cas dels conflictes bèl·lics, perfectament il·lustrat a Alemania, año cero (Germania, anno zero, Roberto Rossellini, 1948). Que succeeix en una de les grans ciutats del segle XX, Berlín, objecte d’interessants mirades cinematogràfiques, com la de Berlín, sinfonía de una gran ciudad (Berlin: Die Sinfonie der Grosstadt, Walter Ruttmann, 1927), així com la seua recreació i reinterpretació, Berlin Sinfonie einer Grosstadt (Thomas Schadt, 2001), vuitanta-cinc anys després. Les destruccions quotidianes de vegades són més terribles que

cicle cinematogràficImatges de la ciutatTransformacions en el temps

les guerres, paradoxalment demolint per a construir altres edificacions en les denominades “renovacions urbanes”, com les barcelonines d’En construcción (José Luis Guerin, 2001) o per a aixecar immenses infraestructures, com a Xina la presa de les Tres Goles reflectida en Naturaleza muerta (Sanxia haoren / Still Life, Jia Zhang-ke, 2006) i en l’altre extrem del món, a Argentina, la ciutat de Federació, inundada per altra presa i convertida molts anys després en una atracció turística mostrada en Construcción de una ciudad (Néstor Frenkel , 2007). El punt de vista del creador sobre una ciutat pot ser molt personal i peculiar, com li succeeix a Basilio Martín Patino en Madrid (1987) i a Terence Davies amb Liverpool en Of Time and the City (2008), i fins i tot el cineasta pot assumir el protagonisme i ser ell mateix qui mostre la seua població, com fa Nanni Moretti en Querido Diario (Caro Diario, 1993), mentre passeja per Roma en moto.

Finalment el futur, allò en què es transformaran les ciutats, una cosa que té una gran relació amb el moment en el qual es va rodar la pel·lícula, per això Blade Runner (Ridley Scott, 1982) té més paral·lelismes amb les poblacions en els anys vuitanta que amb Los Angeles en el 2019, sense haver perdut

ni una mica de la seua poderosa força visual, que sorprengué a tots fa ja vint-i-set anys. Abans deiem que les ciutats creixen, els agents que provoquen les seues transformacions són molt variats, sobretot, els poders polítics i econòmics, qui la ideen són els urbanistes, que han de planificar aquest creixement, no ho oblidem, supeditats sempre als poders abans esmentats, i qui finalment les porten a terme són els arquitectes que dissenyen les edificacions, tampoc ho oblidem, també supeditats, però en aquest cas als promotors i propietaris.

El problema és que, encara que la immensa majoria de les persones visquen i moren en les ciutats, s’han habituat als seus entorns urbans i en poques ocasions tenen el temps necessari per a reflexionar i criticar alguna cosa tan fonamental com és el lloc on es desenvolupa la seua existència. Aquest cicle és un bon moment per a descobrir, analitzar, recapacitar i discutir sobre les ciutats, aquestes construccions originals, notables i característiques dels éssers humans.

Jorge Gorostiza

cicle cinematogràficEl SuperheroiRetrats contemporanis

Els superherois, com els herois clàssics del western, basen la seua existència en el manteniment de l’ordre. No importa si aqueix ordre radica a combatre la subversió comunista, detenir als criminals i megalòmans de torn o descobrir a poc a poc la responsabilitat que comporta semblant poder. La qüestió és que els necessitem, perquè funcionen com l’aglutinant per a una societat voluntàriament autosuficient que, no obstant això, se sent indefensa davant la falta de referents. Potser per això molts dels superherois acaben marginats, exiliats, reinventats o incompresos quan les seues figures són trasplantades a les noves societats, perquè ja no poden donar compte dels problemes contemporanis.

En El superheroi. Retrats contemporanis assistirem a la demolició del superheroi, a qui Watchmen obri en canal per a

revelar que el seu interior és com el mecanisme d’un rellotge perfecte que va deixar de funcionar temps arrere. M. Night Shyamalan mostrarà el seu procés d’adaptació en El protegido amb la història d’una recerca obsessiva en la qual un dolent de còmic fonamenta la seua existència a partir de la creació d’un superheroi. Batman i El caballero oscuro mostraran les dues cares del superheroi: com una abstracció gòtica que beu de la tragèdia per a purgar els seus problemes d’identitat; i com un justicier que es qüestiona els límits morals en una ciutat més realista, que confia més en el pes de la llei que en el paper de l’heroi. Hellboy 2 funcionarà com la interpretació definitiva de l’univers de Mike Mignola a través de la imagineria visual, a mig camí entre la fantasia i el cinema de superherois, de Guillermo del Toro.

Amb Spider-Man, X-Men: La decisión final i Hulk arribaran les cròniques dels superherois solitaris i singulars, que s’enfronten a un destí que els aïlla, mentre l’exercici dels seus superpoders els ensenya l’enorme càrrega de responsabilitat que aquests comporten.

Finalment, Santos i Los increíbles mostraran el vessant desmitificador i paròdic del subgènere. Els problemes d’adaptació a un context quotidià quan eres un superheroi retirat; els somnis de materialitzar els teus desitjos i convertir-te en un superheroi; la difícil inserció dels superpoders en la vida anodina d’un oficinista, etc.

En definitiva, El superheroi. Retrats contemporanis suposa el millor intent de retratar una figura polièdrica i rica en matisos, que constantment es troba en procés de canvi i reformulació.

Óscar Brox Santiago

necessites un

heroi?

dimecres 15 de juliol, 22 hores

Batman

(E. U. A., 1989)

director Tim Burton guió Sam Hamm, Warren Skaaren basat en el cómic de Bob Kane música Danny Elfman amb cancions de Prince fotografia Roger Pratt intérprets Michael Keaton, Kim Basinger, Jack Nicholson, Jack Palance, Billy Dee Williams, Michael Gough, Jerry Hall.

sinopsi L’obscura i perillosa ciutat de Gotham tan sols es troba protegida pel seu corrupte cos de policía. A pesar dels esforços del fiscal del districte Harvey Dent i el comissari de policía Jim Gordon, la ciutat es va tornant cada vegada més insegura… fins que s’alça el Senyor de la Nit, Batman. La reputada periodista Vicky Vale tractarà de descobrir el secret que s’amaga darrere la màscara del justicier de Gotham.

126 min. Color.Presentació a càrrec de Noelia Pardo Mateu

dimarts 14 de juliol, 22 hores

Querido DiarioCaro Diario (Itàlia, 1993)

direcció i guió Nanni Moretti música Nicola Piovani fotografia Giuseppe Lanci intérprets Nanni Moretti, Renato Carpentieri, Antonio Neiwiller, Jennifer Beals, Moni Ovadia, Carlo Mazzacurati, Valerio Magrelli, Claudia della Seta, Lorenzo Alessandri.

sinopsi Vida i opinions del Nanni Moretti, filmades per ell mateix amb la seva indiscreta cámara i repartides en tres episodis: En mi Vespa, Islas y Médicos. Al primer, el cineasta s’apropa a la quotidianitat de Roma al mes d’agost, i ofereix una nova ullada a la capital mitjançant el seu recorregut en moto. En el segon, visita a Gerardo, un amic que duu onze anys vivint en la Illa de Lipari; junts recorreixen altres illes com Salina, Strómboli, Panarea i Alicudi. Al darrer capítol el realitzador grava la seva quimioterapia i el recorregut per hospitals i especialistes que no poden dir-li la causa d’uns picors.

97 min. Color.Presentació a càrrec de José Antonio Hurtado i Paula de Felipe

dijous 16 de juliol, 22 hores

El Juez de la Horca

The Life and Times of Judge Roy Bean (E. U. A., 1972)

director John Huston guió John Milius música Maurice Jarre fotografia Richard Moore intérprets Paul Newman, Jacqueline Bisset, Tab Hunter, John Huston, Stacey Keach, Anthony Perkins, Ava Gardner, Roddy McDowall, Victoria Principal, Anthony Zerbe, Ned Beatty.

sinopsi En les acaballes del segle XIX, el riu Pecos marcava els límits de la civilizació a la provincia americana de Texas. En una petita ciutat, el lladre de bancs Roy Bean es veu molt a prop de la mort quan els seus conciutadans están a punt de penjar-lo, abans que una jove mexicana el rescate.

124 min. Color.Presentació a càrrec de Luis Pérez Ochando

divendres 17 de juliol, 22 hores

El Protegido

Unbreakable (E. U. A., 2000)

direcció i guió M. Night Shyamalan música James Newton Howard fotografia Eduardo Serra intérprets Bruce Willis, Samuel L. Jackson, Robin Wright Penn, Spencer Treat Clark, Charlayne Woodard, Eamonn Walker, Leslie Stefanson, Johnny Hiram Jamison, M. Night Shyamalan.

sinopsi Impacte a les 15:15. El primer vagó va quedar partit per la meitat i eixí disparat en dues direccions. Es trobaren restes a un quilómetre i mig. Sis membres de la tripulació anaven al vagó de mercancies. Cent divuit persones i set tripulants al de passatgers. Tan sols un supervivent: David Dunn. Elijah Price, un misteriós desconegut, té una explicació de que David no tinga una sola ferida… Una explicació que podría canviar la vida de David i la de la seva família.

106 min. Color.Presentació a càrrec de Imanol Zumalde Arregui

diumenge 19 de juliol, 22 hores

Spiderman

Spider-man (E. U. A., 2002)

director Sam Raimi guió David Koepp, basat en el comic de Stan Lee i Steve Ditko música Danny Elfman fotografia Don Burgess intérprets Tobey Maguire, Kirsten Dunst, Willem Dafoe, James Franco, Rosemary Harris, Cliff Robertson, J.K. Simmons, Bruce Campbell, Bill Nunn, Stan Lee.

sinopsi Peter Parker és un estudiant jove i tímid que viu amb la seva tia May i el seu oncle Ben des de la mort dels seus pares, quan era ell molt petit. Peter està enamorat de la seva maca veïna, però el seu poc carisma no li fa ser precisament molt popular a l’institut. Un dia és mossegat per una aranya que ha estat modificada genèticament, i l’endemà descobreix que posseeix uns poders poc habituals: té la força i agilitat d’una aranya.

121 min. Color.Presentació a càrrec de Jordi Costa

dissabte 18 de juliol, 22 hores

Metrópolis

Metoroporisu (Japó, 2001)

director Rintaro guió Katsuhiro Otomo, basada en el cómic de Osamu Tezuka música Toshiyuki Honda

sinopsi Ambientada al futur, Metrópolis és una grandiosa ciutat habitada per humans i robots, els cohabitants d’una societat estrictament segmentada. Al mig del caos creat per faccions de robots, el detectiu Shunsaku Ban i el seu company Kenichi busquen el rebel científic Dr. Laughton, per arrestar-lo i treure-li la seva última creació, Tima, una preciosa jove. Quan els localitzen, Shunsaku aviat s’adona que l’excèntric científic hi és molt lluny del seu abast, ja que el protegeix un home molt poderós, el desig més ferotge del qual és recuperar una tràgica figura del seu passat.

109 min.Presentació a càrrec de Rebeca Romero Escrivá

dilluns 20 de juliol, 22 hores

En Construcción

(Espanya, 2001)

direcció i guió Jose Luis Guerín

sinopsi En un emblemàtic barri de Barcelona, amenaçat per un pla de reforma, s’emprèn la construcció d’un bloc d’habitatges. Segons el seu director, “volíem conèixer la intimitat d’una construcció, així que ens vam ficar allà, quan era encara un solar on jugaven a futbol. Sobre aquest terreny vam buscar la forma de conviure, conèixer i rodar que ens permetés abordar tant l’anecdotari de la pròpia obra com el que generava al seu voltant; en la quotidianitat trencada pel terrabastall de les demolicions, entre els seus veïns, al barri (la seva imatge es va concretar en la del grapat de rostres que ho representaven). Aviat vam advertir que la mutació del paisatge urbà implicava una mutació al humà, i en aquest moviment es podrien reconèixer certs ecos del món. Sobre aquests fonaments construïm una pel•lícula”.

125 min. Color.Presentació a càrrec de Santiago Barrachina i Mar Baztán

dimarts 21 de juliol, 22 hores

Hulk

The Hulk (E. U. A., 2003)

director Ang Lee guió James Schamus, John Turman i Michael France basat en el còmic de Stan Lee i Jack Kirby música Danny Elfman fotografia Frederick Elmes intérprets Eric Bana, Jennifer Connelly, Sam Elliott, Josh Lucas, Nick Nolte, Paul Kersey, Cara Buono, Todd Tesen, Kevin Rankin, Celia Weston, Mike Erwin, Lou Ferrigno, Stan Lee.

sinopsi Bruce Banner té un brillant historial com investigador en el camp de la genètica, que comparteix al costat de la seva ex-núvia, Betty Ross. En una prova de laboratori, ocorre un accident en el qual Bruce salva una vida però queda exposat a una dosi letal de raigs gamma. A pesar de semblar totalment sa, a poc a poc van apareguent els símptomes i amb ells una criatura, amb el nom de Hulk, que deixa per on passa un camí de destrucció.

138 min. Color.Presentació a càrrec de Óscar Brox Santiago

dijous 23 de juliol, 22 hores

Los Increíbles

The Incredibles (E. U. A., 2004)

direcció i guió Brad Bird música Michael Giacchino

sinopsi Una família de superherois gairebé retirats que tracten de sobreviure la dura vida diària, són obligats a tornar a l’acció... simplement per salvar el món. Bob Paar solia ser un dels més grans superherois del món, salvava vides i lluitava contra els dolents diàriament. Han passat 15 anys, i Bob i la seva dona (una famosa ex-superheroina per dret propi) han adoptat una identitat civil i s’han retirat a la perifèria per a dur una vida normal amb els seus tres fills. Bob està desitjant tornar a entrar en acció, així que quan rep una misteriosa comunicació que li ordena dirigir-se a una remota illa per a complir una missió d’alt secret, no s’ho pensa dues vegades.

115 min. Color.Presentació a càrrec de Marta Martín Núñez i Iván Bort Gual

dimecres 22 de juliol, 22 hores

Tokio-Ga

Tokyo-Ga (Alemanya, 1985)

direcció i guió Wim Wenders música Laurent Petitgand fotografia Edward Lachman intérprets Chishu Ryu, Werner Herzog, Yuuharu Atsuta, Chris Marker.

sinopsi Wim Wenders s’acosta fins a l’univers creador i el paisatge vital de Yasujiro Ozu, un dels pilars fonamentals del cinema japonès. Però el realitzador alemany no es limita a reflectir el que va inspirar a Ozu, sinó també a radiografiar un país en contínua metamorfosi des d’un passat tradicional cap a un futur, que ja és present, equivalent al d’altres cultures.

92 min. Color.Presentació a càrrec de José Antonio Hurtado Álvarez

divendres 24 de juliol, 22 hores

Alemania, año cero

Germania, anno zero (Itàlia, 1948)

director Roberto Rossellini guió Roberto Rossellini, Carlo Lizanni, Max Colpet música Renzo Rossellini fotografia Robert Juillard intérprets Edmund Moeschke, Werner Pittschau, Barbara Hintz, Franz Krüger, Alexandra Manys, Erich Gühne.

sinopsi 1947. Una família normal alemanya tracta de sobreviure a Berlín després de la Segona Gran Guerra. El pare està molt malalt, incapaç de treballar i dur menjar a casa. El seu fill major, Karl-Heinz, és un soldat nazi que s’amaga de la policia. La seva filla Eva espera al seu nuvi i passeja pels clubs nocturns per dur cigarrets i presents per mantindre la família. Edmund, de 12 anys, camina per la ciutat destruïda buscant un treball o menjar. Quan es troba el seu professor, Herr Enning, no entén tot el que aquest vol dir amb el seu discurs de la supervivència del més fort.

72 min. B/N.Presentació a càrrec de Melania Sánchez i Violeta Martín

E. U. A., 1982

director Ridley Scott guió David Webb Peoples i Hampton Fancher, basat en la novel·la de Philip K. Dick música Vangelis fotografia Jordan Cronenweth intérprets Harrison Ford, Sean Young, Daryl Hannah, Rutger Hauer, Edward James Olmos, Joanna Cassidy, Brion James, Joe Turkel.

sinopsi A principis del segle XXI, Tyrell Corporation va desenvolupar un nou robot anomenat Nexus, virtualment idèntic a l’home i conegut com Replicant. Els Nexus-6 eren superiors en força, agilitat i intel·ligència. En l’espai exterior, s’empraren com treballadors esclaus en l’exploració i colonització. Després de la rebel•lió d’un equip de combat de Nexus-6 en una colònia, van ser declarats proscrits en la Terra sota pena de mort. Brigades de policies especials, anomenats Blade Runners, tenien ordres de matar a qualsevol Replicant invasor. A això no se li deia execució, se li deia retir.

116 min. Color.Presentació a càrrec de Lucía Blanco Picó

disabte 25 de juliol, 22 hores

Blade Runner

Programació IVAC-La FilmotecaSala Luis G. Berlanga (edifici Rialto) · Pl. Ajuntament, 17

dimecres 1 de juliol a les 20 h.diumenge 5 de juliol a les 18 h.> València segle XX. Imatges de la ciutat.

Espanya. 1923- 1970. B/N i color. 15 min> Del tiempo y la ciudad (Of Time and the City. Terence Davies.

Gran Bretanya. 2008). B/N i color. 72 min. Digital.

dijous 2 de juliol a les 18 h. divendres 3 de juliol a les 22:30 h.> El misteri dels cines desapareguts (Antonio Llorens, Pedro Uris.

Espanya. 1983). B/N. 10 min. 35 mm. > Berlin: Sinfonie einer Grosstadt (Berlín: Sinfonía de una ciudad,

Thomas Schadt. Alemanya. 2002). B/N. 82 min. Digital.

dissabte 4 de juliol a les 18 h. dimarts 7 de juliol a les 22:30 h.> Construcción de una ciudad (Néstor Frenkel. Argentina. 2007)

Color. 95 min. 35 mm.

Imatges de la ciutatTransformacions en el temps

Informacions pràctiquesEntrada lliure, aforament limitat

Sessions en V. O. S., amb presentació i col·loqui

Centre Cultural La Nau Carrer de la Universitat, 2

Coneixes l’Aula de Cinema?L’Aula de Cinema fomenta la cultura cinematogràfica al si de la Universitat de València. Organitza projeccions, seminaris, concursos i edita una revista, L’Atalante.

Es l’única de les aules culturals de la Universitat gestionada per estudiants. Pots participar en les activitats de l’Aula: asisteix i disfruta-les, col·labora en l’organització i desenvolupament dels projectes o proposa noves idees. Fem moltes coses, i encara podem fer-ne més amb la teva ajuda.

Participa, informa’t:> [email protected]

> auladecinema.wordpress.com> www.uv.es/cultura

divendres 10 de juliol a les 20 h.diumenge 12 de juliol a les 18 h.> Gangs of New York (Martin Scorsese. EUA. 2002)

Color. 167 min. 35 mm.

dimecres 15 de juliol a les 18 h. dijous 16 de juliol a les 20 h.> Madrid (Basilio Martín Patino. Espanya. 1987)

Color. 110 min. 35 mm.

divendres 17 de juliol a les 18 h.dissabte18 de juliol a les 20:30 h.> Naturaleza muerta (Sanxia Haoren/ Still Life. Jia Zhang-Ke. Xina,

Hong Kong. 2006). Color. 108 min. 35 mm.

Filmoteca d’estiu 2009Jardins del Túria, junt al Palau de la Música. 22:30 h.

El SuperheroiRetrats contemporanis

dimecres 5 i dijous 6 d’agost.> Santos

(Nicolás López. Espanya. 2008). Color. 97 min.

dimecres 12 i dijous 13 d’agost.> Hellboy II: El Ejército Dorado.

(Hellboy II: The Golden Army. Guillermo del Toro. EUA, Alemanya. 2008)Color. 120 min.

divendres 21, dissabte 22 i diumenge 23 d’agost.> El caballero oscuro

(The Dark Knight. Christopher Nolan. EUA, Gran Bretanya. 2008)Color. 152 min.

dimecres 26 i dijous 27 d’agost.> X-Men: la decisión final

(X-Men: The Last Stand. Brett Ratner. EUA, Gran Bretanya, Canadà. 2006)Color. 104 min.

dijous 3, divendres 4 i dissabte 5 de setembre.> Watchmen

(Zack Snyder. EUA. 2008). Color. 162 min. > projeccions en 35 mm. i V.O.S.

organitza

col·laboren