Mesquita de Cordova

Mesquita de Còrdova

Títol: mesquita de Còrdova.Autor: desconegut.Cronologia: 785-788,

ampliada successivament el 833, el 855, entre el 962 i el 966, i el 987.

Tipologia: mesquita.Materials: pedra, maó,

fusta i, en la decoració, guix.Estil: hispanomusulmà.Localització: Còrdova

(Espanya).

Fitxa tècnica

Obra de la mateixa època

Palau de Madïnat al-Zahrä (961)

Context

La mesquita de Còrdova va ser construïda sota el govern de l’emir Abderrahman I (756-788), després d’haver elegit Còrdova com a capital del califat l’any 716. Es va construir al terreny que havia ocupat l’església visigòtica de San Vicente.

Fins al segle X, la mesquita va ser ampliada diverses vegades per poder acollir una població cada vegada més nombrosa. Un cop acabada la Reconquesta, el 1523 el capítol de Còrdova va ordenar la construcció d’una catedral al mig de la gran mesquita. Aquesta actuació va obligar a retirar 63 columnes i arcs de la sala d’oració, fet que va provocar queixes de bona part de la població.

Descripció formal

Tota l’obra presenta un mur homogeni de 178 x 125 m que, com si fos una muralla i sense façana principal, envolta tot el recinte, en el qual sobresurten nombrosos contraforts acabats amb merlets i dinou portes que donen accés a l’interior. Les portes presenten una estructura de tres cossos –un de central d’obertura i dos de laterals cecs- decorats amb arcs de ferradura o lobulats i gelosies. Al mur occidental s’aixeca l’antic minaret, convertit posteriorment en campanar cristià. L’interior de la mesquita es pot dividir en dues parts ben diferenciades: el pati dels tarongers i la sala d’oració o haram. El primer espai és un pati descobert o sahn, on hi ha el minaret, quatre fonts rituals –sabil- i un conjunt de tarongers alineats amb les naus de la sala d’oració. A aquesta sala que conforma el segon espai, s’hi accedeix a través de les dinou portes que es corresponen amb les naus en que es divideix perpendicularment la sala per mitjà d’un bosc impressionant de 514 columnes.

A l’edifici primigeni d’onze naus, les columnes es van aixecar reutilitzant els fusts i els capitells de granit, jaspi o marbre d’anteriors edificis romans o visigòtics. Per compensar la poca envergadura de les columnes, es va idear un sistema enginyós de dues arcades (ferradura i mig punt) superposades, amb les quals es va poder arribar a l’altura d’11,5 m.

Al mur de l’alquible, orientat en aquest cas particular a Damasc, hi ha el mihrab, que amb l’ampliació del segle X (s’hi van afegir 8 naus) va quedar descentrat. Just al davant d’aquest espai sagrat se situa la maqsura, un lloc reservat a les autoritats. Aquesta zona queda molt il·luminada gràcies a les quatre cúpules amb finestres radials que van ser construïdes perquè l’allargament de la sala impedia que la llum del pati arribés a l’alquible. Aquestes cúpules es van aixecar a partir d’un sistema sofisticat d’arcs entrecreuats que permetien continuar gaudint de la visió del bosc de columnes.

Entorn i integració urbanística

Al mig de la ciutat de Còrdova, i seguint els preceptes musulmans, la mesquita orienta un dels seus murs a la Meca. Les tonalitats ocres dels materials així com la seva alçada escassa fan que la mesquita quedi totalment integrada a l’entorn, una adequació que seria més gran si no fos per les intervencions cristianes, que trenquen la unitat del conjunt.

Funció, contingut i significat

La mesquita és l’expressió artística més evident de la fe islàmica. La paraula àrab masyid, a la qual es remunten els diferents noms de la mesquita, significa “lloc de prostració”, i designa el lloc on els fidels adoren Al.là a la terra per complir el precepte de l’oració, que obliga als musulmans a pregar cinc vegades al dia, malgrat que només el divendres han de fer-ho a la mesquita.Hi ha tres tipus de mesquita:

a) Mesquita de tipus basilical o hipòstil → deriven de la planta basilical de les esglésies cristianes → Mesquita de Còrdova.

b) Tipus turc → planta centralitzada, influencia de l’arquitectura religiosa bizantina (Santa Sofia) → Mesquita Blava.

c) Tipus persa → deriva de les escoles coràniques (madrasses) → Mesquita d’ Ispashan.

Mesquita Blava (segle XVII)Gran Mesquita d’Ispahan (segles XVI - XVII)

La mesquita també tenia una finalitat política perquè l’obligatorietat de l’oració permetia als califes de controlar de prop les classes aristocràtiques i politiques.

Models i influències

Els arquitectes de la mesquita de Còrdova, tot i que la van concebre com una rèplica adaptada de la gran mesquita de Damasc, van adoptar tradicions locals i van rebre influències de l’arquitectura romana –l’ús de dovelles bicolors-, i de art visigòtic –l’ús d’arcs de ferradura. La mesquita de Còrdova va aportar nombroses innovacions, entre les quals destaca la introducció del guix com a material d’ornamentació interior en arabescos i traceries, l’ús decoratiu de les inscripcions cúfiques que lloen el nom d’Al.là i la tipologia de minaret -avui desvirtuada pel campaner cristià-, que va servir de model per a altres mesquites d’Al-Andalus.

Gran mesquita de Damasc (707-714)