Top Banner
SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL ANY XII · NÚMERO 647 Exemplar gratuït LA COSTERA - LA CANAL Dissabte, 3 de maig de 2014 AJUNTAMENT Pàg 2, Tres meses electorals menys que en 2011 Escaneja aquest codi QR i accedeix a la nostra web COMARCA Pàg 11, Canals invertirà 150.000€ en enllumenat de leds ESPECIAL Pàgs 12-13, Isaïes Blesa escriu sobre el 25 d’Abril i Xàtiva ESPORTS Pàg 19, Jornada decisiva per a molts equips de futbol de la comarca Portes obertes als futurs lectors NUEVAS INSTALACIONES Polígono C, C. Braçal del Roncador, Nave II 46800, Xàtiva (València)
24

L'informador 647

Mar 16, 2016

Download

Documents

3 de maig de 2014
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: L'informador 647

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

ANY XII · NÚMERO 647Exemplar gratuït

LA COSTERA - LA CANAL

Dissabte,3 de maig de 2014

AJUNTAMENTPàg 2, Tres meses electorals menys que en 2011

Escaneja aquest

codi QR i accedeix a la nostra

web

COMARCAPàg 11, Canals invertirà 150.000€ en enllumenat de leds

ESPECIALPàgs 12-13, Isaïes Blesa escriu sobre el 25 d’Abril i Xàtiva

ESPORTSPàg 19, Jornada decisiva per a molts equips de futbol de la comarca

Portes obertes als futurs lectors

NUEVAS INSTALACIONESPolígono C, C. Braçal del Roncador, Nave II46800, Xàtiva (València)

Page 2: L'informador 647

2

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

AJUNTAMENT

Si un dels seleccionats no es presentara es considerarà delicte electoral i donarà lloc a un processament judicial amb penes entre tres mesos i un any de presó o multa de sis a 24 mesos

Talleres Xativa Poligono industrial C - 46800 XÀTIVA

Tel. 96 228 73 80www.talleresxativa.es

e-mail: [email protected]

Talleres Xàtiva

REDACCIÓEl Ple Extraordinari celebrat

dimarts passat va servir per a se-leccionar, mitjançant un sorteig per procés informàtic, als presi-dents i vocals de les 31 meses dels 5 col·legis electorals de Xàtiva de cara a les eleccions al Parlament europeu del pròxim 25 de maig.

En aquests comicis seran 3 me-ses menys que en les de novem-bre de 2011, mantenint-se, això sí, els col·legis electorals. La reduc-ció es deu a l’increment del nom-bre d’electors per mesa pel que fa a anteriors processos electorals.

El resultat del sorteig consisteix en l’elaboració d’una taula que estableix l’ordre en el qual s’han de seleccionar els electors que hauran d’ocupar els càrrecs de presidents i vocals en cadascuna de les meses electorals, així com els que seran els seus suplents. Cada mesa electoral està forma-da per un president i dos vocals. Es designen addicionalment dos suplents per a cadascun dels tres membres de mesa, de manera que el resultat del procés és la selecció de nou electors per mesa encara que, en circumstàncies normals, només tres d’ells actua-

La informàtica tria als presidents i vocals de les taules electorals

Seran 3 meses menys que en les de novembre de 2011 per una nova distribució d’electorsran el dia de les eleccions.

Els seleccionats rebran una no-tificació, amb justificant de recep-ció, i un manual d’instruccions en el qual es detallen les seues funci-ons, ja que el resultat del sorteig no és públic. La condició de mem-bre de la mesa electoral té caràc-ter obligatori i les excuses que im-pedisquen l’acceptació del càrrec han de justificar-se documental-ment davant la Junta Electoral de la zona, òrgan competent per a la seua resolució.

Si un dels seleccionats no es presentara a l’acte de constitució de les meses el 25 de maig, a les 8 del matí, es considerarà delicte electoral i donarà lloc a un pro-cessament judicial. Les penes a les quals pot ser condemnat són de tres mesos a un any de presó o multa de sis a 24 mesos, segons l’article 143 de la LOREG.

El president i els dos vocals que constituïsquen la mesa electoral tindran dret a un permís retribu-ït durant el dia de la votació, si aquest dia afecta a la seua jor-nada laboral o a una reducció de cinc hores de la seua jornada de treball de l’endemà. També se’ls donarà una dieta de 62,61 euros.

457 5505 4596 6496 7545 0477 6413 4448 2733 0568 1599 0531 2757 3889 3680 5786 2482 3611 5577 8546 3628 1486 1530 2840 10430 4483 5625 1725 1609 11498 4579 2

COL·LEGI ELECTORAL DIST. SEC. MESA NÚM ELECTORS

COL·LEGI MARTINEZ BELLVER

COL·LEGI TAQUÍGRAF MARTÍ

C.P. ATTILIOBRUSCHETTI

INSTITUTJOSEP DE RIBERA

COL·LEGIGOSALBEZVERA

3 1 A3 1 B3 2 U3 3 A3 3 B3 4 U3 5 A3 5 B1 2 A 1 2 B1 3 U2 1 U2 2 U2 3 U4 2 A4 2 B4 3 U5 1 A5 1 B5 2 A5 2 B5 3 U5 4 A5 4 B4 1 A4 1 B4 4 A4 4 B4 5 A4 5 B4 6 U

CER CERE

Cens CER: Cens d’Electors Residents. Anomenat també cens ordinari, engloba a tots els electors espanyols residents en el territori nacional. Són inscrits d’ofici per l’OCE en les llistes de les seccions electorals del seu lloc de residència. Per tant és un cens automàtic.

Cens CERE: Cens Electoral de Residents Estrangers. En ell figuren inscrits els ciutadans estrangers residents oficialment a Espanya, pertanyents als Estats membres de la Unió Europea o també, els ciutadans d’altres Estats que hagen subscrit amb Espanya acords de reciprocitat. Vot per correu.

Page 3: L'informador 647

3

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

AJUNTAMENT

Representació de l’ajuntament a la trobada

Cristina Suñer,

portaveu de Compromís Xàtiva

COMMEMOREM

C/. Cerdán de Tallada, 1 - 46800 XÀTIVA (Vcía)C/. Camino Hondo, 9 - 46820 ANNA (Vcía)

Móvil 607 832 865 - Tel. 96 221 02 65Fax 96 292 21 18 - www.cuenfa.com

INSTALACIONES CONTRA INCENDIOS

EXTINTORES DE POLVOCO2 - IGNIFUGACIONES - BIESDETECCIÓN AUTOMÁTICARED DE AGUA CONTRA INCENDIOSESTUDIOS Y PROYECTOS DE INGENIERÍA

REDACCIÓDimecres passat, el Centre

Ocupacional La Costera, junt a la coordinadora de centres ocupa-cionals, COPAVA, van organitzar la III Trobada d’Atletisme per a Persones amb Discapacitat Intel-lectual de la temporada 2013/14, trobada que va reunir a més de 200 atletes de 18 centres de tota la província de València.

La jornada es va celebrar en la Ciutat de l’Esport que l’Ajunta-ment de Xàtiva va cedir per a la disputa del mateix.

Durant el transcurs de la tro-bada es va comptar amb l’as-sistència amb els regidors de consistori xativí: Yolanda Sipan, Rosa María Esteban, Xelo Angulo

Xàtiva va acollir la 3a trobada d’atletisme per a persones amb discapacitatL’esdeveniment va reunir a més de 200 atletes de 18 centres de tota la provincia

i Nacho Reig.Aquesta ha sigut la tercera edi-

ció de les tres trobades que es disputen al llarg del curs, sent els anteriors a Alzira i València. En aquesta ocasió es va decidir la classificació en cadascuna de les sèries i proves atlètiques.

Des del CO La Costera de Xàtiva es destaca “la importància de continuar organitzant activitats com aquestes per totes les repercussions positives que açò comporta per a la persona”

EU XÀTIVAEl grup municipal d’Esquerra

Unida Xàtiva presentarà al ple municipal una proposta per-què l’Ajuntament negocie amb les empreses subministradores d’electricitat una quitança del deute entre aquelles famílies que pitjor ho estan passant. El portaveu municipal d’EU, Mi-quel Lorente, ha assenyalat que “les accions que es prenen des de l’Ajuntament són necessàries però no poden perpetuar-se com una transferència de diners pú-blics a les companyies subminis-tradores, a costa de les arques del

La formació insta a negociar amb les companyies elèctriques el deute d’aquells que pitjor ho estan passant

EU demana ajudar a les famílies que no poden pagar el rebut de la llum

Miquel Lorente, portaveu: “en els últims set mesos s’han registrat en l’Ajuntament 137 sol·licituds d’ajuda per pagar el rebut de la llum i l’Ajuntament ha de prendre partit en aquestes situacions”

municipi”.Segons ha informat la for-

mació d’esquerres la proposta consisteix en la signatura de convenis amb les companyi-es subministradores perquè es puga negociar el deute amb totes aquelles persones empadronades en la ciutat que estiguen en situ-ació de vulnerabilitat econòmi-ca amb uns ingressos per càpita a la unitat familiar inferiors al salari mínim interprofessional, sempre que existisca un informe favorable per part de serveis so-cials.

Lorente ha assegurat que “amb

voluntat política és pot treballar aquesta situació per posar-se del costat de les persones que arriben totalment entregades al registre de l’Ajuntament per sol·licitar ajuda encaminada a fer front al rebut de la llum”.

Una voluntat que guanya en-cara més pes si tenim en comp-te que part de la culpa d’aquesta situació es deu a aquells partits polítics que han legislat per as-segurar el negoci a les empreses subministradores, que hui obte-nen el doble del benefici que les empreses elèctriques europees. A més de tenir en compte que el

cost de l’electricitat s’ha encarit un 80%, mentre han disminuït els subsidis.

Des del centre s’ha agraït a la regidora d’esports, Yolanda Si-pan, les facilitats donades així com al personal de les instal·la-cions i sobretot dels alumnes de TASOC de l’IES La Costera de Xàti-va que van ajudar com a volunta-ris en aquest campionat.

Des del CO La Costera de Xàti-va es destaca així mateix “la im-portància de continuar organit-zant activitats com aquestes en el nostre col·lectiu aconseguint motivar a fer esport, amb totes les repercussions positives que açò comporta per a la persona”.

Transcorreguts, a hores d’ara, més de tres-cents anys de la batalla d’Almansa, el vint-i-cinc d’abril els valencians no celebrem absoluta-ment res. I no celebrem res, per que no tenim res a celebrar. No podem celebrar ni l’horror de la guerra, ni la mort de contendents en la batalla, ni la sanya amb la ciutat de Xàtiva, la crema i la venjança, el saqueig i la mort de veïns i conciutadans. No podem celebrar l’abolició de les nos-tres costums i els Furs, ni el canvi de nom de la ciutat ni tantes altres barbaritats amb les que vam rebre a ferro, els xativins i els valencians, i també els catalans l’arribada de la nova dinastia Borbònica.

Ara bé, “alguns” xativins i valen-cians, commemorem (fer solemne-ment memòria d’un esdeveniment) i rememorem (recordar, evocar la memòria d’una cosa) uns esdeve-niments que van succeir fa més de tres-cents anys, i que van colpir tan brutalment la memòria dels nostres avantpassats que no ha estat possi-ble el seu oblit. I no és possible l’oblit pel valor de tot els que se’ns va sos-traure: el nom de la nostra ciutat, el dret a expressar-nos en la nostra llengua, les nostres normes de rela-cionar-nos, les costums i els Furs.

Els conceptes en aquest cas són importants, per que, el fet de com-memorar i/o rememorar any rere any aquests fets, és el que ens ha lliurat de l’oblit, el que ens referma com a poble diferent i diferenciat (d’aquells que ens imposaren per la força altres normes) i el que ens recorda que els valencians som un poble amb orgull, un poble que va perdre la seua sobirania per la for-ça de les armes. I ací és on radica la importància d’institucionalitzar un acte solemne per rememorar la nostra història. Des de compromís hem treballat des del minut zero en aconseguir aquesta institucionalit-zació, promovent activament la for-mació de la Comissió 25 d’Abril de Xàtiva, juntament amb altres for-macions polítiques que també han compartit aquest punt de vista. Des del 2004 hem commemorat anual-ment aquesta data i la Comissió ha perdurat any rere any amb la parti-cipació del Bloc i Compromís al llarg de tots aquestos anys. Avui en dia podem afirmar que ningú no dubta que el 25 d’abril en Xàtiva recordem aquells fets i ens refermem com a Valencians. La pròxima fita es in-corporar la institució municipal, el nostre Ajuntament a la commemo-ració. Però això no serà possible fins que alguns dirigents locals sapiguen diferenciar entre una celebració i una commemoració.

Page 4: L'informador 647

4

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

CULTURA

DIPUTACIÓ DE VALÈNCIAEl concurs musical de la Dipu-

tació de València “Sona la Dipu Pop-Rock” ha superat les expec-tatives de l’organització per a aquest any, en presentar un total de 110 grups novells.

Un total de 18 formacions parti-ciparan a partir del 17 de maig a les sis semifinals que componen el concurs de pop-rock dirigit a promocionar nous talents musi-cals en l’àmbit professional, tres

per concert i acompanyades per un grup veterà convidat. En ca-dascuna d’aquestes cites, només un grup seleccionat pel jurat pas-sarà a la final que es celebrarà el 25 de juliol a Sagunt i que compta-rà amb l’actuació de Sergio Dalma.

La final consistirà en un con-cert de les sis bandes finalistes, on quedaran seleccionats els tres guanyadors de la setena edi-ció de Sona la Dipu Pop - Rock, que obtindran com a premi la

gravació d’un CD.A més, cada grup semifinalista

i finalista rebrà una ajuda de 400 euros per cada un dels concerts en què actue, mentre que l’orga-nització correrà amb les despeses de so i llums, perquè els grups només hagen d’aportar els seus instruments.

Pel que fa a grups de la nostra comarca Mr.Keo actuarà a la se-mifinal del 7 de juny a Sueca amb Efecto Pasillo com a grup convi-

dat; The Soda Club actuarà el 13 de juny a Algemesí costat de Lori Meyer; Flac favor actuarà a Ala-quàs, el 27 de juny, al costat de Homes- G; i Graison el 18 de juliol a Massamagrell compartint es-cenari amb Marta Sánchez.

També s’ha presentat les carac-terístiques del concurs provincial que persegueix donar suport als joves artistes valencians i oferir, alhora, als ajuntaments la cele-bració d’un gran esdeveniment

musical gratuït en les seves lo-calitats, en què els discjòquei no-vells poden punxar com verita-bles professionals, acompanyats per un important desplegament tècnic. Aquest certamen, que en-guany compleix la seua cinquena edició, començarà a celebrar-se el proper 24 de maig al municipi de Palomar i conclourà l’1 d’agost a Silla. Hi participen 19 discjò-queis. Canals i Barxeta acolliran semifinals del Sona la Dipu DJ’s.

Concretades les semifinals del Sona la Dipu Pop RockParticipants i guanyadors

Per als alumnes ha sigut una experiència “molt gratificant, ja que ha representat una faceta diferent de les matemàtiques que coneixen, i per als mestres un recurs educatiu molt bo per a treballar en l’aula”

REDACCIÓEl passat dissabte 12 d’Abril es

va celebrar la fase comarcal de l’Olimpíada Matemàtica 2014 or-ganitzada per la “Societat d’Edu-cació Matemàtica Al-Khwarit-zmi” per a estudiants de tercer cicle d’Educació Primària, i de Secundària Obligatòria, amb la finalitat de gaudir amb la reso-lució de problemes de matemà-tiques.

Un total de quatre alumnes de 6è del centre xativí van participar en la fase comarcal de l’Olimpía-da: Marc Velasco Mateu ,Paco Du-ran, Cherino,Remigi Roca Mollà I

Quatre alumnes de l’Attilio Bruschetti, a les Olimpíades MatemàtiquesEls escolars xativins participaran ara en la fase provincial

Arnau Roca Mollà.Per als alumnes ha sigut una

experiència “molt gratificant, ja que ha representat una face-ta diferent de les matemàtiques que coneixen, i per als mestres un recurs educatiu molt bo per a treballar en l’aula ja que ha sigut fruit d’un treball realitzat al llarg del curs en el taller de matemàti-ques”. Tal i com afirmen des del centre, “la idea es divertir-se, al mateix temps que aprenen”.

Aquesta forma innovadora de treballar les matemàtiques fa que els alumnes aprecien més el seu treball en la resolució de

problemes. A més a més, el fet de tindre que treballar en equip, en algun moment de l’activitat pro-posada fomenta el treball coope-ratiu a l’aula.

Per a les famílies ha suposat una activitat extraescolar moder-na, ja que la participació es im-plica d’una manera molt directa.

REDACCIÓDes de la regidoria de Fira i

Festes han comunicat que ja han sigut publicades les bases de les convocatòries publiques de la propera Fira d’agost 2014: Premi de Cartell, Premi de Pintura i Pú-blica Elecció de la Reina de la Fira d’agost 2014.

Han sigut publicades les bases del premi de cartell, premi de pintura i la pública elecció de la Reina de la Fira d’Agost

Arranca la Fira de Xàtiva 2014

Tant en el concurs de pintura com en el de cartell, cal destacar que poden participar en ell totes les persones que ho desitgen, amb qualsevol tècnica i estil i podent presentar cada partici-pant un màxim de 2 obres. En ambdues categories s’estableix un únic premi de 1.200 euros a

la millor obra a criteri del Jurat, lliurant-se al guanyador el dia 15 d’agost de 2014 en l’acte públic d’inauguració de l’exposició.

Els fullets de les diferents convo-catòries es podran trobar a les di-ferents dependències municipals la propera setmana i des de hui a la web municipal (www.xativa.es).

Tant en el concurs de pintura com en el de cartell s’estableix un únic premi de 1.200 euros a la millor obra

Pot participar tot aquell que ho desitge presentant com a màxim dos obres per categoria

Cartell guanyador Fira 2013

Page 5: L'informador 647

5

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

CULTURA

Una vida, vivida en etapas diferentes: un antes y un despuésMª Nieves Pla

ProgramacióGran Teatre

Venda d’entrades: Casa de la Joventut els dies laborals de 12 a 14h, ServiCAM i

Taquilles del Gran Teatre els dies de funció

Palau dels Sant Ramon-Bonhivern C/ Montcada, 14 46800 XÀTIVA

Tel.- 96 228 18 03 • www.xativa.es • Fax.- 96 228 78 20

Excm. Ajuntament de XàtivaRegidoria de Gran Teatre

Dissabte 10 de maig, a les 10.00h

Final Concurs de Ball “La Pointe”Organitza: Acadèmia de Ball “La Pointe”

Dilluns 12 de maig, a les 11.30h i a les 13.00h

Projecte educatiu: Òpera Dido & Ae-

neas de Henry Purcell

Per Alumnes de Secundària i Batxillerat Col·laboren: Orfeó Universitari de València

Orquestra Barroca del Conservatori

de Música de València

Facultad de Belles Arts

Conservatori Superior de Dansa de València

CEFIRE Xàtiva

Organitza: Excm. Ajuntament de Xàtiva

Regidoria de Gran Teatre

Divendres 23 de maig, a les 21.00h

Ballet-Dansa Clàssica

Hassan Usmanov Russian Clasical Ba-

llet presenta “El llac dels cignes”

de P.I TchaikovskiCol·laboren: Orfeó Universitari de València

Organitza: Excm. Ajuntament de Xàtiva

Regidoria de Gran Teatre

Preus: 21€ i 18€

MIGUEL: MÉDICO, ESPOSO, PADRE…

Una vida intensa,

sumergido en tu trabajo.

Tus sentimientos guardados

en lo más profundo de tu ser.

No dejabas entrever tus bondades.

Poco a poco te vas abriendo al mundo,

a tu entorno, a cuanto te rodea,

sin perjuicios sin temor.

Has gozado y sufrido,

has llorado y reído.

Pero tu balance es positivo:

Tienes una mujer, compañera fiel,

que siempre estará a tu lado,

una familia extraordinaria.

Ahora sientes el sabor de la vida

Con sus alegrías y sus sinsabores.

Amas, gozas, te relacionas.

Por fin hemos conocido

al verdadero Miguel

REDACCIÓEl CEIP Beato Jacinto Castañe-

da tanca les Jornades d’Animació Lectora una vegada finalitzades les vacances de Pasqua. En elles, els alumnes de 5è van gaudir d’un encontre literari amb l’es-criptora xativina, i columnista del nostre periòdic, Nieves Pla, després de llegir i treballar el seu llibre “Cadira de boga”.

Els alumnes d’Educació Infantil van participar de la representació teatral “L’alegria de la Princesa”, a càrrec del grup “La Bola Teatre” integrat per mestres d’Educació Infantil del mateix centre. La re-presentació tingué lloc al gim-nàs d’aquest, on van assistir més

Acaben les jornades d’animació lectora del Jacinto Castañeda

de 200 alumnes, que van gaudir d’aquesta obra teatral preparada específicament per a ells.

Per altra banda els alumnes del 2n Cicle participaren activament en l’animació lectora “La veu dels somnis” organitzada per l’editori-al Vicens-Vives; els alumnes de 6è participaren de l’activitat prepa-rada pel conta contes Paco Ybias, professor de l’IES Simarro Laca-bra. Aquesta activitat, “Un món literari”, es plantejà com a una

Els pares també van poder participar en una xerrada on es tractaren aspectes importants relacionats amb el foment de l’hàbit lector en els menors

continuació de la ja iniciada, per aquests alumnes, a l’IES amb mo-tiu de l’exposició de Jules Verne.

Finalment destacar la xerra-da-taller dirigida a pares i mares d’alumnes de 3 anys i 1r d’educa-ció Primària, on es van tractar dos aspectes importants relaci-onats amb el foment de l’hàbit lector: “Paper de la família en l’estimulació a la lectura” i “Ini-ciatives i projectes del Centre per fomentar l’hàbit lector·.

REDACCIÓLa Casa de la Cultura de Xàtiva

acollirà aquesta vesprada a les 19:30 hores una audició de mú-sica de cambra a càrrec d’estu-diants de música. Tal com han explicat els participants s’han unit en aquesta audició un grup amics que han cursat estudis en el Conservatori de Xàtiva.

Audició especial dels alumnes de Grau SuperiorAixí, en la Casa de la Cultura es

podran escoltar les interpretaci-ons de músics que estan realit-zant els estudis en el grau supe-rior, també de músics que es van a presentar a les proves d’accés al grau superior enguany i que tenen en aquesta audició una oportunitat per a realitzar una primera prova de contacte amb

REDACCIÓDes d’ahir i fins al 13 de maig

en la Casa de Cultura de Xàtiva es realitza l’exposició Col·lectiva de dibuix i pintura en la qual alum-nes de l’escola de Mª Dolores Ma-teu ensenyen els seus treballs. Aquests estan realitzats en dife-rents materials: acrílics, aquarel-les i oli.

La mostra compta enguany amb la participació de la pin-tora Marian Tàpia amb dos re-

Exposició col·lectiva de dibuix a la Casa de la Cultura

trats realitzats en oli, en el curs de perfeccionament. L’edat dels alumnes participants en l’exposi-ció és des dels 3 fins als 14 anys, així com adults. Nombrosos són els col·legis dels quals provenen els alumnes: Attillio Bruschetti, Taquígraf Martí, Nstra. Sra. de la Seu, IES Ribera i col·legi de Rogtlà.

L’exposició, que es troba en la sala de la 1a planta, suma a les obres dels alumnes els quadres dels projectes del professorat.

les obres enfront d’un públic.El músic de Xàtiva, el pianista

Albert Mena, interpretarà una obra composta per Pablo Bas, estudiant del Conservatori Supe-rior de Castelló, en la branca de composició, i que va a suposar una “estrena absoluta”. Es tracta de la Sonata nº 1 de “la romàn-tica”.

REDACCIÓL’Associació Aibe Balcan de Xà-

tiva ha organitzat per a aquest mes de maig diferents actes en diverses activitats de la comar-ca, amb motiu del “Mes de la cultura búlgara”.

Els actes es van iniciar amb la inauguració d’una escultura que recorda els 15 anys de l’arribada de veïns búlgars a Enguera. Es parti-cipa també aquests dies en el fes-

Mes de la cultura búlgara a la Costera

tival internacional de balls folklò-rics de Larraix.

El pròxim 10 de maig s’estarà present en la Trobada d’Escoles en Valencià de la Costera, també en la fira de la solidaritat d’Ontinyent.

El 24 de maig s’estrenarà en el CCX de Xàtiva l’espectacle “No-saltres les lletres” i finalment el 31 de maig, també en el CCX, s’es-trenarà l’obra teatral “La seua imaginació”.

Page 6: L'informador 647

6

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

XÀTIVA

Por Francisco Lluch

EPA 1º Trimestre 2014

ECONOMÍA La procedència d’aquests visitants majoritàriament són de la pròpia Comunitat Valenciana, seguida de la Comunitat de Madrid i País Basc. Quant a estrangers, cal apuntar un major nombre en anglesos (202), i francesos (126)

REDACCIÓLa reunió del divendres 25

d’abril va estar presidida en un principi pel Secretari, ja que 2 set-manes abans havia dimitit la jun-ta i no va haver-hi cap candidat a president. Però aquesta setmana per fi va eixir un candidat: Pedro Garcia i Morell. Ja va sustentar la presidència en els exercicis 2009/10 i 2010/11, i enguany ha decidit repetir “perquè es tracta d’un any molt esperat”, va dir en el discurs previ a la presentació de la seua candidatura.

Net, fill i pare de fallers, forma

La Falla Espanyoleto encara el seu 50è aniversari amb l’elecció del seu presidentPedro Garcia Morell ostentarà el càrrec per segona vegada

part d’una família que té en la Fa-lla Espanyoleto la 4a generació de fallers, des que el seu iaio Pedro García i García fora un dels fun-dadors de la falla, ara fa 50 anys.

Un president per al 50 aniver-sari, molt volgut per tota la co-missió, i després del seu discurs de presentació, va començar a rebre les mostres d’afecte de tots.

La nostra falla dóna el tret d’eixida a un any intens, on açò no ha fet més que començar, i els projectes ja estan en marxa, tot el món vol aportar el seu gra-net d’arena.

AVANEl sacerdot valencià Antonio Ri-

cardo Marín Gómez, canonge de la Col·legiata Santa Maria de Xà-tiva, ha mort als 80 anys d’edat en la residència de les Germanetes dels Ancians Desemparats de Xà-tiva, de la qual era també capellà.

L’arquebisbe de València, mon-senyor Carlos Osoro, va presidir dilluns la missa exequial pel seu etern descans a la mateixa Col-legiata. Posteriorment, les seues restes mortals van rebre sepultu-ra al cementiri de la seua localitat natal, Enguera, en la parròquia se celebrà també una missa dilluns.

Antonio Marín el 1945 va in-gressar al Seminari de València i va rebre l’ordenació sacerdotal el 1957. Ser durant els últims 16

Ha faltat el calonge de la Seu durant 16 anys

anys va ser canonge de la Col-legiata de Xàtiva. Prèviament, va estar 27 anys com a rector de Moixent i, abans, en els seus pri-mers destins pastorals, va ser ti-tular de les parròquies de Millars i Rotglà i Corberà.

Pasaje Moncada 1, L. AXÀTIVA 662 666 495

Facebook: Azuline Bisutería de París

REDACCIÓEs Castell de Xàtiva ha rebut

un total de 6182 visitants en els dies compresos des del Divendres Sant, fins a l’últim dilluns de Pas-qua, Sant Vicent.

Aquests visitants han pogut gaudir de les activitats progra-mades, tals com les visites tea-tralizades i l’exhibició i vol de les aus rapaces, a més de jocs infan-tils, tir amb arc o tallers infan-tils, programats tots ells per als dies festius.

El dia de major afluència va ser el diumenge amb 1022 persones i el dilluns amb 1452.

Durant la segona Pasqua, perí-ode comprès des del 26 fins al 28 d’abril, Xàtiva ha tingut una aflu-ència en el propi Castell de 1582 persones, sent el dia més impor-tant el diumenge 27 amb un total

El Castell augmenta els visitants en el període de Pasqua

de 750 persones.Així doncs, en xifres totals, per

la instal·lació del Castell de Xati-va han passat un total de 6182 tu-ristes en aquestes dues setmanes.

La procedència d’aquests visi-tants majoritàriament són de la pròpia Comunitat Valenciana, se-guida de la Comunitat de Madrid i País Basc. Quant a estrangers, cal apuntar un major nombre en anglesos (202), i francesos (126).

Cap també destacar l’impor-tant increment d’usuaris que ha patit l’Oficina de Turisme en aquests deu dies festius. El total de visitants presencials a aquest punt informatiu suma 2366 per-sones, i quant a demandes un total de 6588.

Amb aquestes xifres, des de la regidoria de Turisme s’ha valo-rat molt positivament el període

vacacional, que deixa entreveure “un fort increment de turistes en les setmanes de Pasqua”.

Per a celebrar aquestes dades, entre l’1 i el 4 de maig se seguei-xen desenvolupant les visites te-atralizades, així com l’exposició i vol de les aus rapaces.

Según la última encuesta publi-cada por el INE, sobre la encuesta de población activa del primer tri-mestre de 2014, la tasa de paro se ha situado en el 25,93% lo que su-pone una subida de dos décimas respecto al periodo anterior.

Lo bien cierto es que, aunque ha mejorado un punto porcen-tual desde el año pasado, los re-sultados no parecen alentadores. Seguimos siendo, a falta de co-nocer los datos de Grecia, el país con mayor número de parados. Si nos comparamos con otros estados miembros con menores tasas de desempleo como Austria (4,9%), Alemania (5,1%) y Luxem-burgo (6,1%) nos queda mucho camino por recorrer.

La reforma laboral, la reforma de las pensiones, la tarifa plana en cotizaciones, las subvencio-nes a contratos a menores de 30 años, la posibilidad de cobrar el paro a los autónomos, etc. han resultado ser unas medidas con una notable escasez de acogida por parte de empresarios y nue-vos emprendedores.

Como datos a destacar:- De una población entre 16

años y más (38.483.000): Activos (22.883.000) de los que la cifra de ocupados asciende a 16.950.000 y parados 5.933.000

- Si sumamos los inactivos y los parados el porcentaje de personas sin trabajo se sitúa en un 55,95%

- El número de parados dismi-nuye este trimestre en 2.300 per-sonas. La cifra total de desemple-ados se ha reducido en 344.900 personas en un año. Es el mayor descenso anual del paro desde el 3º trimestre de 2005.

- La tasa de actividad se sitúa en el 59,46% y la tasa de paro en el 25,93%

- Este trimestre bajan los ocu-pados en 184.600 personas. El empleo se ha reducido en 79.600 personas en los últimos 12 meses.

- El número de trabajadores por cuenta propia desciende este trimestre en 20.300. El total de asalariados con contrato indefi-nido baja en 51.600 y el de asala-riados con contrato temporal se reduce en 112.400

- De las CCAA, la Comunidad Valenciana se sitúa en la 6ª po-sición con mayor tasa de paro (28,04%). Por delante está Anda-lucía (34,94%), Canarias (32,55%) Extremadura (32,14%), Ceuta (31,56%) y Castilla La Mancha (30,30%). La mejor situada Na-varra con un 17,12%

Conclusión. Muy mal si nos comparamos con otros países y sin comentarios si nos compara-mos con otras comunidades. En este caso basta con fijarse quie-nes están peor. Da igual lo que digan los políticos, la cuestión es que la evolución es tan lenta que ni se nota ni se hace sentir.

Page 7: L'informador 647

7

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

PUBLICITAT

L’Informador recomana

T. 690 56 74 23

El Palasiet Gastro Bar es un nuevo bar restaurante en el que se intenta hacer una comida totalmente diferente a lo que se puede encontrar en la zona de Xàtiva y la Costera. Y lo hace de la mano del chef Galin Ivanov, un cocinero con una amplia experiencia en el sector, ya que a su for-mación hostelera hay que destacar que ha sido jefe de cocina de los salones Palasiet. “Quería crecer y para ello quería tener algo mío. Estoy más a gusto trabajando para mí, es una satisfacción personal ver cómo la gente te felicita y sale contenta de tu local. Quería probar una nueva aventura”. El establecimiento lleva ya un mes abier-to con una gran acogida, sumando día a día nuevos clientes gracias a la calidad del producto y al servicio ofrecido.

Una cocina vanguardista y de mercado, totalmente fresca, sencilla y gustosa per-mite al cliente disfrutar de una experien-cia culinaria única. El principal elemento diferenciador ante otros establecimientos es el perfecto manejo de productos frescos y de calidad, con los que es más fácil ofre-cer una comida de primera, satisfacien-do al cliente y propiciando que vuelva en futuras ocasiones. “Queremos ofrecer un punto final perfecto a nuestros clientes”, afirma Galin.

Generalmente la gente asocia los produc-

Palasiet Gastro Bar, el gusto por la buena comidaOfrece una cocina vanguardista y de mercado, totalmente fresca, sencilla y gustosa

tos de calidad y la cocina vanguardista con precios fuera de mercado, pero en Palasiet Gastro Bar destacan que “no es preciso tocar un producto de 40 euros el quilo para ofre-cer calidad, sino también con alimentos sencillos, a muy buen precio, se puede tener un resultado muy aceptable y diferente”.

Pero por lo que verdaderamente destaca este restaurante es por su carne a la bra-sa. El horno Josper, un electrodoméstico de primera línea, está encendido todos los días y permite el disfrute de sus comen-sales de todo tipo de carne, escogidas ex-clusivamente para ello. Entrecot de cebón, chuletones de buey, secreto, chuletas de cordero… Sin duda, una ocasión que nin-gún amante de la gastronomía puede de-jar escapar.

Y es que todos los días se ofrece el al-muerzo popular a 5 euros, con el típico bocadillo de almuerzo a destacar el de longaniza, chorizo o morcilla y el trozo de tocino… siempre a la brasa, acompañado de aceitunas, cacahuetes, bebida y café. Además, cabe resaltar el menú diario de lunes a viernes, con dos platos a elegir en-tre tres opciones en cada uno de ellos, su-mando el postre y el café por tan solo 8.50 euros. El fin de semana, el Palasiet Gastro Bar pone a disposición de sus clientes una carta muy sencilla, proponiendo sugeren-

cias del chef dependiendo de los productos de temporada escogidos directamente del mercado, haciendo una oferta dinámica evitando que aburra a la gente.

Entre semana, también se hacen cenas y, además de las carnes, está la posibili-dad de elegir entre todo tipo de comidas por encargo y para llevar.

Toda buena comida debe estar regada con una buena copa. Así, se ofrece una amplia variedad en la carta de vinos para acompañar a la excelente comida que aquí encontrarás.

A esta oferta culinaria hay que sumarle la preparación para realizar eventos y ce-lebraciones. El Palasiet Gastro Bar dispone de unas instalaciones amplias, luminosas y totalmente acondicionadas para la oca-sión. Con una amplia zona de aparcami-ento y una terraza. Además, tiene de un castillo hinchable para hacer a los padres la estancia más tranquila y a los niños más amena.

No lo dudes y visita el Palasiet Gastro Bar en la rotonda de acceso de Xàtiva – No-vetlè. Seguro que repites.

Rotonda acceso Xàtiva-Novetlè

Page 8: L'informador 647

8

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

XÀTIVA

Vicente Parra, president de COR: “les dades del primer trimestre són molt satisfactòries ja que es veu un increment gradual d’usuaris i abocaments”

REDACCIÓEl Consorci per a la Gestió de

Residus, COR, ha fet balanç de l’activitat de l’Ecoparc Xàtiva du-rant el primer trimestre de fun-cionament. Comptabilitzant des de l’1 de gener al 31 de març de 2014, prop de 2.500 persones han fet ús d’aquesta instal·lació en la qual han dipositat més de 5.800 abocaments en total. En aquest sentit, cal destacar que la ma-jor part dels usuaris aprofiten el desplaçament fins a la instal·la-ció per a dipositar diversos abo-caments alhora, rendibilitzant així el desplaçament. L’Ecoparc Xàtiva té com a objectiu oferir als ciutadans un nou punt en el qual dipositar residus d’ori-gen domiciliari que no poden tirar-se al contenidor de residus urbans ni als contenidors verds, blaus ni grocs. La instal·lació s’ha dissenyat per a donar servei

Plàstics no valoritzables, enderrocs, cartó, xicotets electrodomèstics i fusta són els materials que més s’han dipositat durant els tres primers mesos de funcionament

Més de 5.800 abocaments en el primer trimestre de l’Ecoparc Xàtiva

a un total de 42.759 habitants de la ciutat de Xàtiva i les localitats de Barxeta, Cerdà, el Genovés, Granja de la Costanera, Llanera de Ranes, Lloc Nou D’En Fenollet, la Llosa de Ranes, Novetlè, Rotglà i Corberà, Torrella i Vallés.

En concret, en el primer tri-mestre de funcionament un to-tal de 2.460 persones han passat pel recinte i han dipositat 5.842 abocaments en el seu conjunt. D’ells, un 89,47% han sigut ho-mes i el 10,49% dones. Durant el primer trimestre de funcio-nament han fet ús de l’Ecoparc principalment els veïns de Xàti-va i s’ha anat incrementant l’ús d’altres municipis com Novetlè, Genovès, la Llosa de Ranes, Lloc Nou D´en Fenollet, Rotglà i Cor-berà o Llanera de Ranes. També han fet ús de la instal·lació des de gener a març els veïns de Bar-xeta, Cerdà, Granja de la Costera

i Vallés. Quant als materials diposi-

tats, destaquen en primer lloc els plàstics no valoritzables, amb una mitjana que supera el 16%, seguit dels enderrocs, amb un 15% de mitjana. També des-taquen els abocaments de cartó, amb un 11% de mitjana així com la fusta i els petits electrodomès-tics que representen un 10,4% de mitjana respectivament. Altres materials com els olis usats, au-tomòbils i alimentaris, aerosols o bateries representen menys del 1% respectivament.

Per al president de COR, Vicen-te Parra, les dades del primer trimestre “són molt satisfactò-ries ja que es veu un increment gradual d’usuaris i abocaments”. En aquest sentit, el president de COR destaca l’increment d’usu-aris que s’ha produït en el mes de març, malgrat els festius de

Falles, on “hi ha hagut un 13% més de visites que en el mes de febrer, arribant als 897 usuaris”. Parra, a més, apunta que “entre les prioritats de COR està labor de conscienciació sobre la impor-tància del reciclatge i engegar al més prompte possible mecanis-mes que ens permeten premiar l’actitud responsable que suposa fer ús d’aquesta instal·lació. Per a açò, tècnics i polítics treballem conjuntament en la cerca de la millor opció”. Monolit ecoparc Xàtiva

REDACCIÓEl col·lectiu empresarial i co-

mercial XACEX ha llançat el seu primer comunicat als seus asso-ciats. Se’ls informa de les seues primeres accions i propostes. Així s’explica que ja és una organitza-ció empresarial plenament cons-tituïda, és a dir, amb CIF i inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat Valenciana.

També que la seu de l’organit-zació està al C/Sant Jacint Cas-tanyeda nº 4º (Edifici la Col·lecti-va) a Xàtiva. S’explica que s’està perfilant la seua presència en les tecnologies de la comunicació: web, Facebook i Twitter.

S’ha sol·licitat reunió amb l’al-calde de la ciutat, Alfonso Rus,

SPAXLa Societat Protectora d’ Ani-

mals de Xàtiva ens crida a la reflexió i ens demana ajuda. El passat diumenge 27 d’abril, a dos quarts del matí, en arribar a les instal·lacions es va descobrir que algú s’havia dedicat a llançar fins a deu cadells de raça podenc per sobre d’una de les tanques del re-fugi. Tres d’ells no van sobreviure trossejats per altres animals del refugi. Els supervivents van tri-gar a ser trobats en buscar refugi en els llocs més insospitats.

La Societat Protectora d’ Ani-mals de Xàtiva ha denunciat el cas a les autoritats pertinents, a la Guàrdia Civil, on la denúncia seguirà el seu procés.

Per poder aportar el nostre gra de sorra a la resolució del cas, es demana des de l’associació, qual-

Abandonament salvatge de cadellssevol informació que pugui aju-dar a identificar l’autor d’aquest fet. Hi ha una adreça de correu: [email protected]

La Protectora se centra ara en aconseguir una llar per aquests set supervivents. De moment se’ls ha situat entre els habi-

tatges dels voluntaris de forma provisional, per la qual cosa ne-cessita amb urgència tant cases d’acollida com llars definitius per a aquests cadellets. La direcció de correu habilitada per tramitar aquestes gestions és: [email protected]

Cadells abandonats

REDACCIÓUn any més la plataforma Sal-

vem el Puig convoca el romiatge a l’ermita del per reivindicar la definitiva restauració de l’ermi-ta gòtica del segle XIV, Són dinou amb aquesta les romeries rea-litzades. Serà aquest diumenge, tercer diumenge de Pasqua, com marca la tradició.

Aquesta romeria està organit-zada per l’Associació Amics de la Costera de Xàtiva, Associació la Sènia de Lloc Nou d’en Fenollet, Centre Excursionista de Xàtiva, parròquia de Sant Pere de Xàti-va, l’Associació Cultural 9 d’octu-bre del Genovés i Gent de la Torre d’en Lloris.

Segons la plataforma “el camí

Aquest diumenge, romeria a l’ermita del Puig

Primer comunicat als seus associats de XACEX

per explicar el seu projecte i s’ha programat reunió amb els res-ponsables de l’estacionament re-gulat (ORA per definir els avan-tatges i premiar els clients que consumeixen en els establiments associats. S’iniciarà el cobrament de la quota de 10 euros a partir del maig. També s’informa que ja són 105 socis.

seguit des de fa divuit anys fins ara no ha estat estèril ja que s’ha aconseguit a través de la cons-cienciació ciutadana pressionar les autoritats perquè actuen per tal d’impedir la derrota d’aquest símbol del nostre patrimoni ar-tístic i cultural. En aquests mo-ments l’edifici sembla consoli-dat en la seua major part, ara cal demanar que el monument siga recuperat en els seus elements arquitectònics i artístics més específics i així poder gaudir de la seua bellesa gòtica”. La con-centració per arribar a peu fins a la serra serà a les 9.00 ha la Plaça de Bous de Xàtiva. L’ascen-sió s’iniciarà a les 9.30h. Es re-partiran les canyes que tant fa-

ciliten la pujada i la baixada a la muntanya. Cal portar esmorzar. Es repartirà mistela i mona de Pasqua. Com sempre es llegirà el manifest oficial que enguany estarà a càrrec de l’Associació Amics de la Costera. El romiatge estarà acompanyada pels sons del tabalet i la dolçaina. Romeria en anys anteriors

Aquesta iniciativa, que va començar fa 18 anys, busca la conscienciació ciutadana per evitar la desaparició d’aquest símbol

S’explica que ja és una organització empresarial plenament constituïda, és a dir, amb CIF i inscrita en el registre d’associacions de la Generalitat

Page 9: L'informador 647

9

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

COMARCA

RASTRONO CERRAMOS LOS FESTIVOSALIMENTACIÓN INGLESAMUEBLES I DECORACIÓN ELECTRODOMÉSTICOSROPA, LIBROSBISUTERÍAY MÁS...

POLÍGONO INDUSTRIAL NOVETLÉ

ABIERTO

Servicios y Cafeteria

PUESTOS DISPONIBLES

Horario 10.00-14.00 hMiércoles, viernes, sábado y domingo

Telf 617 885 [email protected]

Unos entornos entre los que destaca el paraje de la Albufera, sin duda el más conocido. Se trata de un lago del fondo del cual brotan múltiples manantiales que continuamente lo alimentan

REDACCIÓNDesde el Ayuntamiento de

Anna se han llevado a cabo di-ferentes medidas relacionadas con el entorno natural, puesto que es junto con nuestras gen-tes, nuestra gastronomía y nu-estros monumentos, el corazón de nuestro municipio y uno de sus mayores atractivos.

Por tratarse de un pueblo de interior alberga gran cantidad de parajes naturales como (el

Han consistido en el desbroce y limpieza de los distintos lugares y posteriormente se les ha dotado de mesas con bancos de madera

Anna adecua su entorno natural

gorgo catalán, el gorgo la esca-lera, la albufera, la fuente negra, el gorgo del tio palet, el salto…) y para el ayuntamiento es impor-tante que se conserven en bue-nas condiciones.

Las actuaciones llevadas a cabo han consistido en el des-broce y limpieza de los distintos lugares, posteriormente se les ha dotado de mesas con bancos de madera, que quedan integra-dos totalmente en el entorno sin

romper el encanto que ya de por si posee el lugar.

Unos entornos entre los que destaca el paraje de la Albufera, sin duda el más conocido. Se tra-ta de un lago del fondo del cual brotan múltiples manantiales que continuamente lo alimen-tan. En el centro del lago hay un pequeño islote, conocido como el ‘Merendero’, pero en la actu-alidad los patos y gansos que viven en el lago encuentran su alimento y su descanso bajo la sombra de frondosos árboles.

En el lago se puede pasear con barcas que se alquilan, o se puede disfrutar de sus alrede-dores, con espacios recreativos, piscinas donde bañarse, restau-rantes donde degustar la comi-da típica o incluso practicar el senderismo por varios senderos locales que parten de la Albufera y recorren los lugares más inte-resantes.

Y es que desde la Albufera po-demos acercarnos a visitar el Gorgo de l’Escala, denominado

así porque a este se accede por una larga escalera de 136 escalo-nes. Este pozo de agua cristalina tiene varios metros de profundi-dad y antiguamente daba vida a una pequeña central hidroe-léctrica. Sus aguas se precipitan por una bella cascada que forma otra garganta.

Desde el Ayuntamiento de Anna esperamos que sea del

agrado de los vecinos y amigos que vengan a visitarnos y a co-nocer nuestro municipio.

REDACCIÓBicorp celebra durant tot el cap

de setmana la Festa de la Santa Creu. Així, els actes van donar inici ahir, a les 18 hores, amb una sessió de conta contes en el carrer de l’Església. A les 19 hores va tenir lloc la tradicional caval-cada, que va eixir des de l’Ajun-tament, seguida de la cercavila i del ball en el local “Vicente Ruiz”.

Hui, dia de la festivitat de la Santa Creu, a les 11.45 hores, serà l’ofrena de flors a la Santa Creu i després la missa continuant amb la benedicció de rotllos i el seu re-partiment a la porta de l’església. A la vesprada processó i ball.

El diumenge, dia de Sant Joan Evangelista, finalitzaran les jor-

Els actes van començar ahir amb la tradicional cavalcada

Bicorp celebra la Festa de la Santa Creu

nades festives amb una missa i processó en el seu honor.

Moixent celebra aquest cap de setmana el Mig Any de la festi-vitat de Moros i Cristians. L’acte més destacat és l’entrada del Mig Any que tindrà lloc aquesta ves-prada a les 18 hores. En la desfila-da participen més de 400 perso-nes acompanyades per diferents bandes de música i, ja per la nit, hi haurà una orquestra per ame-nitzar la vetllada festiva.

Però els actes commemoratius van començar ahir a la vesprada, quan es van presentar als caps d’esquadra en el parc dels Orti-xols.

El diumenge al migdia hi hau-rà una gran gaspatxà i després play-backs en l’auditori amb grups de les diferents “filaes”.

L’entrada, l’acte més esperat, tindrà lloc aquesta vesprada a partir de les 18 hores

Mig any de Moros i Cristians a Moixent

Al nostre exemplar 646 de dissabte passat es van publicar, al recomana d’Aquas-

port de la pàgina 22, unes fotografies cedides per Portal de Xàtiva, i no Portal

Comarcal com s’indica a la firma.

Fe d’errates

Page 10: L'informador 647

10

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

COMARCA

Gent de Canals “no vol crear expectatives” en els veïns de la ràpida devolució d’allò pagat indegudament

GdC“Gent de Canals” ha remès un

escrit als veïns de la Zona d’ Horts de la localitat davant de la falta de comunicació sobre la seua si-tuació des de l’equip de govern del Partit Popular.

Gent de Canals s’ha interessat en els últims anys per la finalit-zació de les obres d’urbanització de la zona i per la devolució, als seus veïns, dels més de 87.000 € abonats, fa anys ja, per Iberdrola a l’Ajuntament.

Gent de Canals els informa que el març del 2012, en plenari, es va aprovar l’última certificació i que aquest mes de març, s’ha tornat a aprovar la certificació després d’una rectificació.

Ara , segons explique , es pro-

Gent de Canals informa als veïns de la zona d’horts

cedirà a tramitar la liquidació de l’ expedient de contractació i des-prés incoar i resoldre l’expedient de liquidació de quotes.

Gent de Canals “no vol crear expectatives” en els veïns de la ràpida devolució d’allò que se’ls deu ja que depèn de l’agilitat que li vulguin donar a dos expedi-ents. Afirmen, amb ironia, que si vol l’equip de govern, poden estar resolts abans de maig de 2015.

DIPUTACIÓ DE VALÈNCIADesprés dels convenis signats el

passat 16 d’abril entre la Diputació i els ajuntaments de la província per al manteniment dels serveis socials generals, cada municipi va a percebre l’assignació econòmica que recull el seu acord.

La corporació provincial ha destinat en total 3.700.000 euros a aquest programa que benefici-arà 505.000 veïns de la provín-cia, que rebran les prestacions dels seus ajuntaments a través dels serveis socials del propi con-

Diputació destina 360.000€ als serveis socials de la Costera i la Canal

La corporació provincial ha destinat en total 3.700.000 euros a aquest programa que beneficiarà 505.000 veïns de la província

sistori, de l’agrupació a la qual pertany el seu municipi o de la mancomunitat en la qual estiga associat.

En el cas de la comarca Canal

de Navarrés, es repartiran 127.800 euros entre Enguera, que rebrà un ajut de 51.000 euros i la Man-comunitat de la Canal de Navar-rés, que percebrà 76.000 euros.

En el cas de La Costera, es re-partiran 233.800 euros repartits entre els municipis de Genovés i Barxeta, 45.400 euros, cadas-cun;, l’Alcúdia de Crespins, 36.100 euros; Llosa de Ranes, 29.200 eu-ros; Lloc Nou d’en Fenollet, 3.800 euros; la Mancomunitat Coste-ra-Canal, 86.2200 euros, i Moi-xent, 32.800 euros.

AJUNTAMENT DE LA LLOSA DE RANES

L’Ajuntament de la Llosa de Ranes, mitjançant la Regidoria de Medi Ambient ha realitzat una acció de conscienciació so-bre la importància del reciclatge dels residus sòlids urbans a la Biblioteca Municipal aprofitant la setmana cultural.

Tamara Tortosa, estudiant en pràctiques de Ciències Ambien-tals, va ser l’encarregada de rea-litzar la xerrada informativa als xiquets i xiquetes que es troba-ven a la Biblioteca sobre què sig-nifica reciclar i com se separen els residus, és a dir on ha d’anar cada rebuig (paper, vidre i plàs-tic). Després de la xerrada hi va haver un torn de preguntes.

Més reciclem, menys paguemAquesta acció forma part de

la campanya de conscienciació que l’Ajuntament de la Llosa de Ranes està tirant endavant per conscienciar i donar a conèixer els beneficis, tant econòmics com ambientals del reciclatge dels residus.

Un dels objectius d’aquesta campanya és conscienciar la gent dels avantatges de reciclat-ge, ja que no és el mateix reci-clar que el posterior tractament que el Consorci dóna a aquests residus, i per el qual es paga la corresponent taxa.

És a dir, com més reciclem a casa menys tractament s’ha de fer el Consorci als residus sò-lids urbans i per tant pagarem menys en la taxa de tractament.

REDACCIÓHa estat escollida la Festera

Major de Enguera de 2014. Des-prés de la votació realitzada, pels cinquens presents al Saló de Plenaris de l’Ajuntament, ha estat escollida Paula Miravalles Sanchiz. Així mateix ha estat elegit com a President Santiago Aparicio Marín.

Enguera té ja la seua festera

Festera Major d’Enguera i el seu president amb l’alcalde

AJUNTAMENT D’ ENGUERAL’Ajuntament d’Enguera ha ad-

judicat el servei de neteja d’edifi-cis municipals a l’empresa OSGA. L’import total del contracte per una durada de dos anys més dos de pròrroga, si és el cas, ascen-deix a 387.700 euros més la quan-titat de 81.400 euros en concepte d’IVA (21%), el que fa un total de

Adjudicada la neteja d’edificis municipals d’Enguera

469.100 euros.El servei inclou la neteja del

Col·legi Públic Eduardo López Palop”, l’Escola Infantil “Mare de Déu de la Mercè”, l’Oficina AMICS, la Llar del Jubilat, la Casa de la Cultura, Museu, Edifici Multiusos i dependències de la Policia Local i Ajuntament i Gimnàs i Piscines Municipals.

Page 11: L'informador 647

11

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

COMARCA

Dirección: Ctra. Xàtiva s/n, Llosa de RanesHorario: de lunes a viernes de 9:30 a 13:30 h y de 15:30 a 20:00 h

Sábados de 10:00 a 13:30 h

CES = Calidad + Experiencia + ServicioTeléfono y Fax: 96 223 02 5

Web: www.plasbal.com Email: [email protected]

Plasbal S.L

LAS IMPERMEABILIZACIONES

ACDEMA CANALSSegons informa el col·lectiu eco-

logista ACDEMA de Canals el riu Canyoles, al seu pas per Canals, pateix per l’absència de pluges una minva del seu cabal. La situ-ació, segons el col·lectiu, és crítica, havent hagut de rescatar grans peixos i traslladar-los als llacs del curs superior que encara tenen ai-gua i millors condicions de vida.

Al llac a la zona de Les Moles es van alliberar els grans exem-plars de barb mediterrani autòc-

ACDEMA de Canals rescata grans peixos del riu Canyoles per la sequera

ton. Aquesta zona hidrològica sempre es manté amb nivells acceptables d’aigua.

En diversos punts del riu la llera es troba completament

sec, deixant veure escombraries i trastos que es trobaven en el fons. Properament ACDEMA rea-litzarà una neteja en el curs del Canyoles al seu pas per Canals.

AJUNTAMENT DE LA FONTS’han presentat les bases de la

setena edició del concurs de curt-metratges “Imagina’t “ de la Font de la Figuera i s’obre el termini per a la recepció de les propostes de l’edició d’enguany. El certamen, organitzat per la regidoria de Jo-ventut en col·laboració amb la regidoria de Promoció del Valen-cià, repartirà premis del jurat, del públic ia la millor interpretació, a més dels de joventut crítica, mi-llors efectes especials i promoció local. La Mostreta de l’Imagina’t tindrà lloc el 14 d’agost, com a co-lofó de la Setmana de la Joventut,

Presentat l’Imagina’t 2014la qual ofereix activitats diverses enfocades principalment al pú-blic més jove. El principal objectiu d’aquest concurs és, d’una banda, animar que els participants s’ho passin bé, a través de propostes que fomentin la crítica social, la promoció i de l’altra dinamitzar la població així com el relat de peti-tes històries de cada dia.

El concurs de curts Imagina’t que cada any es convoca a La Font, va camí de convertir-se en el més reconegut de les Comar-ques Centrals. Mostra d’això és la creixent qualitat dels curts que es presenten en cada edició.

REDACCIÓCanals ha rebut una subvenció

de 150.000 euros de la Diputació de València que serveix per do-nar continuïtat al projecte dut a terme per l’equip de govern que va començar a primers de l’any 2013 amb el canvi dels llums de l’enllumenat públic a llums led.

Aquest projecte té cost zero per a l’Ajuntament de Canals ja que està finançat per la Diputació de València a través del Pla d’Efici-ència Energètica. Una iniciativa que ja ha donat els seus fruits aconseguint un important estal-vi en la facturació de l’energia elèctrica del Consistori, motiu pel qual l’executiu s’ha propo-sat amb aquesta nova subven-ció modificar aquells punts que

Diputació concedeix una subvenció de 150.000 euros a Canals per a l’adaptació als ledsHo faran en aquelles lluminàries que per les seues característiques no era aconsellable el canvi del llum

pel tipus de lluminària existent era desaconsellable el canvi del llum, modificant les lluminàri-es amb uns acobles per a adap-tar-les segons la necessitat de la zona on estiguen i així garantir que el rendiment lumínic tècni-cament siga el correcte.

Aquests canvis d’adaptació es realitzaren en les lluminàries del pàrquing de Jaume I, Avd. Vicente Ferri, parc dels Fornets, Zona Jove, Poliesportiu, i altres zones segons les necessitats del municipi.

L’ús dels llums tipus led s’està fent cada vegada més generalit-zat pel seu gran nombre d’avan-tatges.

Tenen una durada major a 50.000 hores, un ràpid encès, no

contenen gas ni tampoc mercuri ni els seus derivats, per la qual cosa no resulten contaminants en la seua destrucció, sense obli-

Aquest projecte té cost zero per a l’Ajuntament i ja ha donat els seus fruits aconseguint un important estalvi en la facturació de l’energia elèctrica del Consistori

dar el seu baix cost en la repara-ció o substitució.

La finalitat del Consistori és dur a terme la substitució de tots els llums de l’enllumenat públic per bombetes led de baix consum, a fi de contribuir a la reducció de despesa corrent, op-timitzant l’eficiència dels recur-sos municipals.

Plasbal, S.L. es una empresa con más de treinta años de experien-cia que ofrece una amplia gama de servicios a empresas y particulares. Plasbal, S.L., ha sido Certificada con Sistema de Gestión de Calidad que ga-rantiza que los procesos certificados cumplen los requisitos de la Norma ISO 9001:2008, pudiendo así ofrecer a sus clientes una fuente de calidad, servicio y garantía.

En el departamento de impermea-bilizaciones los sistemas y materiales empleados proporcionarán estan-queidad a los diferentes soportes de tratamiento (cubiertas, aljibes , sóta-nos, balsas de riego, lagos, fosos de as-censor...). A continuación se detallan los sistemas de impermeabilización más empleados por sus propiedades:

SISTEMA IMPERFORT. Consiste en la aplicación de resinas elásticas a base de polímeros acrílicos (y exenta de productos asfálticos). Este sistema una vez seco y reticulado se convierte en un recubrimiento totalmente im-permeable y elástico, que nos ofrece las siguientes cualidades: gran ad-herencia en soportes como fibroce-mento, hormigón, ladrillos, morte-ros, losetas cerámicas, etc; excelente resistencia a la intemperie; soporta la acción de los rayos solares, del frío y la lluvia; para mayor resistencia y te-nacidad se recomienda el armado con tejido de polietileno o fibra de vidrio; ha sido estudiado especialmente para la impermeabilización de terrazas, cubiertas, azoteas,…; totalmente tran-sitable y varios colores de acabado.

SISTEMA LÁMINA EPDM. Las lá-minas de EPDM para impermeabi-lización de 1.14 mm y 1,52 mm, son láminas fabricadas en base a un elastómero. La lámina de EPDM, ti-ene una elevada flexibilidad y a la alta resistencia ante los rayos UV y ozono, este material es altamente adecuado para aplicaciones como el sellado y la recogida de agua, por ello están diseñadas para aplicaciones de impermeabilización en construc-ciones nuevas y de rehabilitación. Entre sus propiedades destacamos: elevada durabilidad; alta resisten-cia a rotura y resistencia a tracción; elevada resistencia al punzonamien-to, sin necesidad de protección, alta resistencia a los rayos u.v; excelentes estabilidad térmica; elevada estabili-

dad dimensional; alta resistencia al envejecimiento y putrescibilidad y material retardante de llama, inhibe la propagación del fuego.

SISTEMA BICOMPONENTE. Está constituido por un mortero im-permeable, elástico y flexible, de dos componentes, en los que des-tacamos los siguientes campos de aplicación: impermeabilización so-bre soportes que puedan sufrir pe-queños movimientos o que tengan pequeñas fisuras; impermeabiliza-ción interior de depósitos de agua potable; aplicable en interiores y exteriores; impermeabilización de piscinas; protección de zonas de agua freática y humedades; imper-meabilización de paredes de sóta-nos fisuradas.

LÁMINA PVC. La impermeabili-zación con este material presenta las siguientes cualidades: se pue-de instalar en lagos artificiales, estanques, piscifactorías, depó-sitos de almacenamiento, balsas de riego, receptáculos de agua industrial, estanques para agua contra incendios, etc; no se pu-dren o descomponen; estable en dimensiones y alta resistencia a roturas; elasticidad permanente y flexible al frío y al calor; colo-cación a medida; soldaduras con material homogéneo; excepcio-nal facilidad de mantenimien-to; no contaminante, reciclable, ahorra energía y recursos; esta-bilizado contra la radiación UV y varios colores de acabado.

Page 12: L'informador 647

12

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

FINESTRA OBERTA

L’Informador amb la commemoració del 25 d’Abril

A la península ibèrica el trànsit del segle XVII al XVIII va distar de ser pacífic. Des de 1688 França i Espanya es trobaven novament enfrontades. Un context que va contemplar episodis com el dramàtic bombardeig d’Alacant de juliol de 1691 pels francesos. Com a represalia va haver succesos violents en dis-titnes localitats valencianes, com el motí antifrancés de Xàtiva del mateix mes, en el que van perdre la vida alguns francesos i es van saquejar les seues propietats. En 1693 va esclatar, en les proximitats de Xàtiva, una de les mas greus revoltes camperoles que va conéixer mai l’antic regne de València, i que la historiografia ha vingut en denominar “Segona Germania”. Els camperols, molt ofegats econòmicament per les càrregues senyorials, es van rebel·lar en armes, després de ser rebutjades per la justícia les seues demandes. Va haver diversos enfrontaments armats, en els que Xàtiva va servir de capital logística i estratègica contra els camperols alçats, sufocant-se finalment la rebel·lió, però deixant un fort ressentiment contra els senyors. Aquestos fets són im-portants, perquè ajuden a entendre en gran manera el fort suport amb què va comptar l’arxiduc d’Àustria en terres valencianes, contra el monarca Felip V, en la Guerra de Successió.

Aquest conflicte seria un dels episodis determinants de la història de Xàtiva, i un dels què mes ha marcat la memòria dels seus habitants, fins el punt que possiblement el fet històric més recordat pels xativins siga l’incendi i destruc-ció de la seua ciutat en 1707. Derivat d’eixe fet, hui en dia es coneix els seus habitants com “socarrats”.

En morir l’ultim rei Àustria, Carles II, en 1700, va ser proclamat i coronat successor el seu nebot-nét i hereu Felipe V. Alguns autors afirmen que a Xàtiva va tardar en commemorar-se la pujada del rei, perquè tal vegada no agrada-ra la solució borbònica, encara que al final sí es va celebrar, en 1703, tant la proclamació com el casament del monarca, sense que aparentment ocorre-guera cap episodi en contra del rei. Però que la corona d’Espanya passara al Duc d’Anjou va provocar la reacció dels anglesos, que no consentirien de cap manera una aliança franco-espanyola. S’iniciava el que es va conéixer com la Guerra de Successió, un conflicte de dimensions internacionals, on es jugava l’hegemonia d’Europa entre distintes potències. Però aquesta guerra no sols va ser un conflicte internacional. També va ser una autèntica guerra civil, perquè va enfrontar a partidaris de l’un i l’altre pretendents en bona part de la península i, de mode molt particular, en els territoris de la corona d’Aragó. Fins a finals de 1703, els efectes de la guerra no es van notar a València, encara que a partir d’eixe any les coses canviarien.

Els valencians, en general, temien que un monarca d’origen francés no fóra tan sensible com un d’origen austríac al “pactisme”, que havia presidit les relaci-ons entre la corona i els seus regnes, acostumats a regnar sobre diferents regnes, amb parlaments distints, a respectar tradicions i llengües i institucions diverses. A més, ja iniciades les hostilitats, alguns sectors austraciste aventuraren vagues promeses en el sentit d’eliminar determinats drets i càrregues senyorials. Els reis de França eren vistos com tot el contrari, com la materialització de la unifor-mitatzació i el centralisme. És probable que així fora, encara que cal assenyalar que el rei Felip V no va iniciar cap moviment en el sentit de modificar les estruc-tures polítiques vigents, inclús va jurar els furs d’alguns regnes.

No obstant això, ja s’havia començat a formar a Xàtiva un partit proaus-tracista, heterogeni, integrat d’una part considerable del clero valencià, dels llauradors i de part de la noblesa. Tanmateix, les últimes investigacions han demostrat que, encara que menor, també hi havia a Xàtiva un partit borbònic influent, integrat per part de la noblesa xativina, alt clero, professionals i pro-pietaris. A Xàtiva tenien gran ascendent, i inclús, integrants molts d’ells del Consell de la ciutat, van sufragar quatre companyies de soldats per a combatre contra les tropes de l’arxiduc, comandades per Joan Baptista Basset, que havi-en desembarcat a Altea a finals de 1705.

L’impacte de la guerra a Xàtiva va ser enorme. En 1705, les forces austría-ques van entrar en la ciutat amb Basset, Nebot i altres caps militars, que van empresonar els partidaris borbònics que no havien pogut fugir. Basset va re-forçar les muralles i va enderrocar les cases extramurs de la ciutat, resistint un primer assetjament dels borbònics en eixe mateix any de 1705. El partit austracista va controlar Xàtiva fins a les darreries d’abril de 1707. No obstant això, després de la batalla d’Almansa, el 25 d’abril de 1707, les coses van can-viar. Les forces borbòniques vencedores van arribar a Xàtiva, assetjant-la i iniciant l’assalt mitjançant dues columnes, integrades per soldats castellans al comandament del marqués d’Almodovar, i una altra composta per soldats francesos, dirigida pel cavaller d’Asfeld. L’assalt de Xàtiva es va fer des del Raval, és a dir, des de la zona on la muralla era més dèbil i vulnerable. Els bor-bònics van batre la muralla amb morter, obrint vàries bretxes, i es van llançar a través de les actuals places de la Bassa i l’Espanyoleto. En les portes de Santa Tecla i dels Banys van topar amb una feroç resistència dels austracistes, entre

els que hi havia molts integrants del baix clergat, que van causar numeroses baixes entre els soldats castellans i francesos. Les tropes borbòniques es van dividir en dues columnes, una de castellans i una altra de francesos.

Els soldats francesos van avançar per Sant Agustí (on causaren gran mor-tandad d’eclesiàstics en el convent), Sant Domènec, la Col·legiata i el carrer Sant Vicent, fins a convergir amb els soldats castellans que havien avançat per Sant Francesc, Montcada, Trinitat, Àngel i Sant Pere. Irritats per la feroç resistència, els francesos sobre tot, es van emplear amb especial crueltat, realitzant matances indiscriminades i saquejos, sense que el marqués d’Almo-dovar, comandant de les tropes castellanes, poguera evitar-ho.

Les dues columnes convergiren en l’ermita del Calvari Alt, on un nucli de resistència format per soldats anglesos i numerosos xativins s’havia fet fort. L’espenta dels borbònics va obligar a eixir de l’ermita els seus defensors i refu-giar-se en el castell, que va ser bombardejat, fins que van acceptar la rendició. Els soldats anglesos van poder conservar les seues armes i se’ls va acompa-nyar fins a la frontera amb Catalunya.

Les autoritats militar borbòniques, i especialment el cavaller d’Asfeld, molt alterades pel gran número de baixes causat per la fèrria resistència xativina, van decidir incendiar la ciutat. Així, prèvia evacuació dels veïns supervivents, els soldats de Felip V van començar a incendiar la ciutat de Xàtiva, a pesar de que s’havia rebut l’ordre de procedir selectivament, arruïnant sols les propi-etats austracistas. Els propis fidels borbònics, espantats davant la decisión, van tractar d’evitar l’ordre, sense aconseguir res, excepte que es respectaren els edificis religiosos. Obviament, això va ser difícil de dur a la pràctica. El foc es va estendre amb facilitat, davant dels atònits ulls dels xativins: prop d’un terç de la ciutat va quedar destruït i reduït a cendres i, amb ella, el ric arxiu medieval de la segona ciutat del regne, que es va perdre per sempre.

Parcialment destruïda i pràcticament despoblada, la major ruïna i destruc-ció de Xàtiva va ser posterior a l’incendi: va ser saqueda sistemàticament per veïns de les poblacions circumdants, principalment de la Vall d’Albaida i tam-bé de La Costera, enquadrats en el que es va conéixer com “Companyies per a cavar”, que replegaven pedra, fusta i altres objectes.

La ciutat va quedar sota la custòdia d’una guarnició militar, al comanda-ment de D. Guillermo d’Omara, militar d’origen irlandés. No va ser esta la pitjor de les humiliacions. Més que la pèrdua de béns i hisendes, els xativins es van sentir més humiliats per la pèrdua de la condició jurídica de ciutat. El rei no volia que quedara rastre de Xàtiva: “[…] empeñó mi Justicia a mandarla Arruinar [Xàtiva] para extinguir su memoria […]”. Sols a finals de 1707, i des-prés de la insistència i presió dels partidaris borbònics, amb interessos en la ciutat, el rei va permetre la seua reconstrucció, tot i que amb el nom de “Nueva Colonia de San Felipe”, nom que duria Xàtiva fins l’any 1811, quan Joaquin Lo-renzo Villanueva, diputat xativí a les Corts de Cádiz, va aconseguir recuperar el tradicional nom de la ciutat, Xàtiva.

La reconstrucció i repoblació va ser lenta. Es va autoritzar la tornada dels expulsats, oferint-se béns confiscats als membres del partit borbònic. Els tre-balls van quedar sota la responsabilitat del Comissari i Jutge de Confiscaci-ons D. Rafael Melchor de Macanaz, al capdavant d’una junta integrada per arquitectes, enginyers, militars i altres especialistes. Macanaz va actuar amb una energia sorprenent: va dessignar noves autoritats, va restablir el sistema impositiu, va ordenar la reparació i neteja de la xarxa de séquies i va elaborar un projecte de reordenació urbana. No obstant això, les dificultats prompte començarien a sorgir, i el propi estat de confusió (encara s’estava enmig d’una guerra que duraria encara cinc llargs anys), no facilitava les coses: no hi havia personal per gestionar la ciutat; no se sabia encara com seria l’administració; no hi havia recursos econòmics; la política repobladora no anava a bon ritme; en 1709 a penes hi havia uns 400 habitants quan en 1707 hi havia uns 10.000, i eixos pocs eren, la majoria, clergues que custodiaven els béns religiosos. A més, per a sorpresa pròpia, Macanaz es va veure immers en un conflicte amb la noves autoritats, nomenades per ell mateix i D’Asfeld, que s’hi resistien a seguir les seues indicacions, sense respectar les ordres del representant reial i, aprofitant-se a més, en benefici propi, dels béns confiscats, en detriment inclús dels drets del Reial Patrimoni.

Les seqüeles de la guerra de successió a Xàtiva, i a València, van ser enor-mes. Respecte a la demografia, la ciutat tardaria moltes dècades en recuperar la seua població, per a quedar, al final, per darrere d’altres que havien pros-perat durant el segle XVIII. En quant a l’agricultura, també es va ressentir. I només a mitjan centúria va començar a recuperar-se, amb nous cultius, sent el mas important l’arròs. Pel que fa a la manufactura, la guerra va provocar una crisi que va afectar principalment l’activitat sedera, encara que a mitjan segle començaria a restablir-se. Respecte a la ciutat en el seu conjunt, només a partir de la segona meitat del set-cents pot parlar-se de recuperació en molts

aspectes, encara que eixa recuperació va costar moltíssim. Es va tindre que refer tot quasi exnihilo.

En l’àmbit del regne de València, l’ordre polític, jurídic i administratiu im-posat per Felip V, la “Nueva Planta”, va tindre la seua base en tres pilars: en la cúspide, la Capitania General; en la base, el Corregiment; i en el domini financer, la Intendència.

En quant als municipis, ja no hi hauria més Jurats en Cap: ara serien Cor-regidores i Alcaldes Mayores; no hi hauria més Consellers: els substituirán els Regidors. A més i progressivament aniran instaurant-se altres oficis, quasi tot d’inspiració castellana. En l’apartat econòmic, i bastants anys després d’aca-bada la guerra a València, una nova fiscalitat es va adoptar en 1715, impo-sant-se l’impost del “Equivalente”, així dit a València, que substituia la multi-tud d’impostos d’origen foral. En línies generals, i a pesar dels freqüents fraus, pot afirmar-se que la seua progressivitat i simplicitat va suposar un avanç respecte del sistema fiscal anterior.

L’administració municipal destacaria per un tret singular: la seua milita-rització. La Nova Planta no sols va afectar els territoris de la Corona d’Aragó. El monarca va aprofitar per a realitzar una verdadera reforma de l’estat en el seu conjunt, que afectaria també Castella. En altres paraules, es començava a instaurar el que els especialistas denominen “absolutisme”, el fi dels quals no era un altre que l’enfortiment econòmic, territorial i militar de l’estat. Altres investigadors reforcen aquell substantiu, amb el de “centralització”, és a dir, l’avanç d’un “centre administratiu” que va controlant cada vegada més àmbits polítics, jurídics i económics. Altres investigadors prefereixen parlar de “tutel.la administrativa”, per tal com cap absolutisme pot controlar “absolutament” tots els àmbits. Siga com fora, la monarquia va saber, primer a través de la disciplina i després del consens, posar en el seu lloc a les oligarquies locals, ensenyant-los quines eren les seues àrees de poder. És a dir, un recozalment mutu: la monarquia necesitava de les oligarquies i aquestes de la monarquia.

Per altra part, i com dalt s’ha indicat, en els primers anys l’administració civil dels “perillosos” i sempre “sospitosos” territoris forals va quedar enco-manada a l’oficialitat de l’exèrcit borbònic. Ací començava el protagonisme dels militars en la vida política espanyola. No sols els Capitans Generals, sinó també els mateixos Corregidors, encarregats del govern polític i econòmic de les ciutats valencianes, van ser militars veterans acostumats a la fèrria disci-plina dels quartells i a l’obediència mes elemental. L’administració civil dels territoris forals durant la primera mitat del XVIII va ser, per tant, una admi-nistració fortament militaritzada. En eixe sentit, cal destacar que la ciutat de San Felipe, com corregiment que era de “Capa y Espada” va ser governada durant tot el segle XVIII i primer terç del XIX per oficials d’alta graduació, coro-nels i brigadiers, no consentint-se mai que s’hi transformara, com altres, en corregiment de “Letras”, regits per professionals del dret.

Així, la primera mitat del XVIII va ser per al municipi de Xàtiva un periode inestable, ja que el projecte municipal (polític, jurídic i econòmic) va costar prou d’imposar, perquè, com dalt s’ha expressat, va haver de fer-se amb els aliats naturals de la monarquia: les elits i classes dirigents dels municipis, la petita noblesa que controlava la vida política i econòmica de la ciutat. Però unes elits i petita noblesa amb les quals s’hi va tenir, al principi, prou tensi-ons i conflictes institucionals, fins que la corona va aconseguir imposar un cert ordre normatiu, reflexat en la promulgació de les Ordenances Generals de 1750, que van normalitzar i pacificar progressivament el municipi de Xàtiva. Un procés normatiu que és el que anirà sistematitzant la vida administrativa, política i económica de San Felipe i que ja comencen en 1709, amb una norma provisional: Instrucciones para el buen Gobierno del Ayuntamiento, hasta que el Rey dé y publique las oportunas ordenanzas. Més endavant, complementa-rien les Instrucciones, els Capítulos de Buen Gobierno, de 1724, predecessors d’una normativa d’àmbit econòmic, molt important per tal com va norma-litzar les finances municipals i les relacions de l’ajuntament de Xàtiva amb els seus acreedors: una Real Provisión, de 1728, més coneguda com Concordia de 1728, en la que es fixava quins tributs podia percebre la ciutat. Fixada per a un període de vint anys, fins 1748, va enllaçar directament amb la definitiva redacció i aprovació de la norma que fixava definitivament el model munici-pal borbònic: les Ordenances Generals, de 1750.

Després d’això, el devenir institucional de San Felipe estarà molt lluny ja dels inicials dubtes, assajos i conflictes de la postguerra. També és a par-tir d’esta segona mitat quan s’observa una notable vitalitat urbana, amb una eclosió de projectes urbanístics, tant municipals, eclesiàstics o privats. Els dis-tints sectors econòmics es van revitalitzar, i la ciutat es va recuperar demo-gràfica, política i econòmicament. No obstant, Xàtiva ja no seria aquella ciutat que un temps va ser la segona ciutat del regne de València, el desenrotllament de la qual va ser tallat traumàticament per la monarquia borbònica.

Isaïes Blesa Duet, director de l’arxiu municipal de Xàtiva, professor de la Universitat de València

El 25 d’Abril i Xàtiva

Page 13: L'informador 647

13

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

FINESTRA OBERTA

L’Informador amb la commemoració del 25 d’Abril Un reportatge de Juan Antonio Cloquell

aspectes, encara que eixa recuperació va costar moltíssim. Es va tindre que refer tot quasi exnihilo.

En l’àmbit del regne de València, l’ordre polític, jurídic i administratiu im-posat per Felip V, la “Nueva Planta”, va tindre la seua base en tres pilars: en la cúspide, la Capitania General; en la base, el Corregiment; i en el domini financer, la Intendència.

En quant als municipis, ja no hi hauria més Jurats en Cap: ara serien Cor-regidores i Alcaldes Mayores; no hi hauria més Consellers: els substituirán els Regidors. A més i progressivament aniran instaurant-se altres oficis, quasi tot d’inspiració castellana. En l’apartat econòmic, i bastants anys després d’aca-bada la guerra a València, una nova fiscalitat es va adoptar en 1715, impo-sant-se l’impost del “Equivalente”, així dit a València, que substituia la multi-tud d’impostos d’origen foral. En línies generals, i a pesar dels freqüents fraus, pot afirmar-se que la seua progressivitat i simplicitat va suposar un avanç respecte del sistema fiscal anterior.

L’administració municipal destacaria per un tret singular: la seua milita-rització. La Nova Planta no sols va afectar els territoris de la Corona d’Aragó. El monarca va aprofitar per a realitzar una verdadera reforma de l’estat en el seu conjunt, que afectaria també Castella. En altres paraules, es començava a instaurar el que els especialistas denominen “absolutisme”, el fi dels quals no era un altre que l’enfortiment econòmic, territorial i militar de l’estat. Altres investigadors reforcen aquell substantiu, amb el de “centralització”, és a dir, l’avanç d’un “centre administratiu” que va controlant cada vegada més àmbits polítics, jurídics i económics. Altres investigadors prefereixen parlar de “tutel.la administrativa”, per tal com cap absolutisme pot controlar “absolutament” tots els àmbits. Siga com fora, la monarquia va saber, primer a través de la disciplina i després del consens, posar en el seu lloc a les oligarquies locals, ensenyant-los quines eren les seues àrees de poder. És a dir, un recozalment mutu: la monarquia necesitava de les oligarquies i aquestes de la monarquia.

Per altra part, i com dalt s’ha indicat, en els primers anys l’administració civil dels “perillosos” i sempre “sospitosos” territoris forals va quedar enco-manada a l’oficialitat de l’exèrcit borbònic. Ací començava el protagonisme dels militars en la vida política espanyola. No sols els Capitans Generals, sinó també els mateixos Corregidors, encarregats del govern polític i econòmic de les ciutats valencianes, van ser militars veterans acostumats a la fèrria disci-plina dels quartells i a l’obediència mes elemental. L’administració civil dels territoris forals durant la primera mitat del XVIII va ser, per tant, una admi-nistració fortament militaritzada. En eixe sentit, cal destacar que la ciutat de San Felipe, com corregiment que era de “Capa y Espada” va ser governada durant tot el segle XVIII i primer terç del XIX per oficials d’alta graduació, coro-nels i brigadiers, no consentint-se mai que s’hi transformara, com altres, en corregiment de “Letras”, regits per professionals del dret.

Així, la primera mitat del XVIII va ser per al municipi de Xàtiva un periode inestable, ja que el projecte municipal (polític, jurídic i econòmic) va costar prou d’imposar, perquè, com dalt s’ha expressat, va haver de fer-se amb els aliats naturals de la monarquia: les elits i classes dirigents dels municipis, la petita noblesa que controlava la vida política i econòmica de la ciutat. Però unes elits i petita noblesa amb les quals s’hi va tenir, al principi, prou tensi-ons i conflictes institucionals, fins que la corona va aconseguir imposar un cert ordre normatiu, reflexat en la promulgació de les Ordenances Generals de 1750, que van normalitzar i pacificar progressivament el municipi de Xàtiva. Un procés normatiu que és el que anirà sistematitzant la vida administrativa, política i económica de San Felipe i que ja comencen en 1709, amb una norma provisional: Instrucciones para el buen Gobierno del Ayuntamiento, hasta que el Rey dé y publique las oportunas ordenanzas. Més endavant, complementa-rien les Instrucciones, els Capítulos de Buen Gobierno, de 1724, predecessors d’una normativa d’àmbit econòmic, molt important per tal com va norma-litzar les finances municipals i les relacions de l’ajuntament de Xàtiva amb els seus acreedors: una Real Provisión, de 1728, més coneguda com Concordia de 1728, en la que es fixava quins tributs podia percebre la ciutat. Fixada per a un període de vint anys, fins 1748, va enllaçar directament amb la definitiva redacció i aprovació de la norma que fixava definitivament el model munici-pal borbònic: les Ordenances Generals, de 1750.

Després d’això, el devenir institucional de San Felipe estarà molt lluny ja dels inicials dubtes, assajos i conflictes de la postguerra. També és a par-tir d’esta segona mitat quan s’observa una notable vitalitat urbana, amb una eclosió de projectes urbanístics, tant municipals, eclesiàstics o privats. Els dis-tints sectors econòmics es van revitalitzar, i la ciutat es va recuperar demo-gràfica, política i econòmicament. No obstant, Xàtiva ja no seria aquella ciutat que un temps va ser la segona ciutat del regne de València, el desenrotllament de la qual va ser tallat traumàticament per la monarquia borbònica.

Isaïes Blesa Duet, director de l’arxiu municipal de Xàtiva, professor de la Universitat de València

Com naix aquesta Comissió?Es tracta d’una associació que va veure la llum fa ja uns

anys. Jo estic en ella des de fa sis, però abans ja existia. Manolo Casesnoves va col·locar ja el monument comme-moratiu a l’any 78. Aquesta comissió es va crear ja que l’administració local no responia a la demanda social de Xàtiva per conèixer les arrels de la nostra ciutat. Nosaltres, com a partits polítics i col·lectius socials locals, ens vam unir per recordar aquesta fita històrica.

Què és el que realitzeu i quina és la finalitat?Nosaltres el que fem és recordar la data del 25 d’Abril

d’una forma anual, celebrant un seguit d’actes el diu-menge més proper a aquest dia. Es tracta d’una despesa econòmica molt elevada. Nosaltres intentem cada vegada allargar més el actes, celebrant exposicions fotogràfiques o altres iniciatives, però és molt complicat. Generalment ens basem en la celebració de la Diada. Si en un futur l’ad-ministració local agafa aquestes inquietuds que tenim, aleshores podrem posar en marxa i tirar endavant altres idees i iniciatives.

Què es va preparar per al passat cap de setmana?Sempre intentem repetir la mateixa estructura. Vam

comptar amb l’escola de danses i amb la rondalla. Pep ‘Botifarra’ té una agenda molt ajustada, i aquest any vam recórrer a altres companys del cant i música. A més, vam contactar amb els ‘Micalets’ de València i els ‘Socarrats’ de Vila Real, fent una desfilada pel carrer Montcada. Delega-ció de Govern no ens va donar permís fins últim hora per disparar les salves, pel que no vam poder comptar amb companys d’Almansa i de Catalunya per a aquesta activi-tat. Així, sols van participar els companys més pròxims.

Quin significat té aquest 25 d’Abril per a la gent que conforma la Comissió?

És un moment molt especial. Com deia Raimón, ‘qui perd els orígens perd la identitat’. Nosaltres no volem per-

dre la nostra identitat. El 1707, en la batalla d’Almansa, Felip V de Borbó va voler acabar amb el romanent de resis-tència del Regne de València i l’última zona de refugi dels maulets va ser Xàtiva. Per aquest motiu, ens varen cremar. Aquesta data el que vol és recordar aquestes persones que van defensar la nostra ciutat fins l’últim moment, un re-coneixement a l’esforç de defensar els Furs valencians i el nostre Regne.

Cobra així aquesta data especial rellevància a Xàtiva, malgrat celebrar-se en tots els punts de la geografia va-lenciana.

Així és, i pense que ho hem d’aprofitar. Però no sols a Va-lència. En Almansa, aquest cap de setmana es multiplica per tres el turisme. No entenem com l’Ajuntament de Xàti-va, que precisament no va sobrat en aquest tema, no fa cap esforç per contactar amb Almansa i intentar fer una cosa molt semblant al que allí es realitza. Volem que l’adminis-tració local agafe les regnes, ja que nosaltres estarem ací per ajudar al que faça falta.

Fugint de la temàtica política i basant-se en una ves-sant més cultural.

Per descomptat. La defensa del Regne de València de fa 300 anys no entén ni de PSOE, ni de PP, ni de cap color. És un moment determinat de la nostra història i no s’ha de polititzar de cap manera, sinó recordar-ho i traure-li una part cultural per sabem d’on venim.

Jordi Estellés, portaveu de la Comissió del 25 d’Abril“És un moment determinat de la nostra història i no s’ha de polititzar de cap manera, sinó recordar-ho i traure-li una part cultural per sabem d’on venim”

“Aquesta data el que vol és recordar aquestes persones que van defensar la nostra ciutat fins a l’últim moment, un reconeixement a l’esforç de defensar els Furs valencians i el nostre Regne”

Page 14: L'informador 647

14

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

ENSENYAMENT

L’Informador recomana…

CEI BETÀNIA, situada en una de les millors zones de Xátiva, amb més de 40 anys d’experiència, i amb la mateixa il·lusió i compro-mís que el primer dia, destaca en el seu sector pel seu bon fer en l’educació dels més xicotets i el seu gran compromís social.

La nostra HistòriaCEI BETÀNIA, comença la seua

activitat l’any 1971 per iniciativa de l’Església Evangèlica Bautista de Xàtiva. El seu propòsit original va ser dotar a la comunitat d’un servei social d’ajuda a les mares treballadores que s’incorporaven per primera vegada al mercat laboral. S’atenien xiquets de 6 mesos a 6 anys d’edat. Originàri-ament era un lloc de recreació i atenció, però des de molt promp-te es va percebre la necessitat i la importància de convertir aquella guarderia en un centre d’educa-ció on els xiquets des de la seua més primerenca edat pogueren rebre educació de qualitat i edu-cació en valors.

L’any 1991 es constituïx la Coo-perativa “Xàtiva Guarderies i En-senyança SCLV”, la qual oferix el seu servicis educatius a l’escola infantil, assumint la titularitat de l’escola a partir de 1998.

Va ser al juny del 2000, quan es va obtindre l’autorització de la CONSELLERIA D’EDUCACIÓ per al 2n Cicle d’Educació Infantil i un any més tard en el 2001 per al 1er Cicle d’Educació Infantil. Al se-tembre del 2004 es va autoritzar l’ampliació del Centre Educatiu i un any més tard es va concer-tar el 2n Cicle. Cal dir que la de-nominació oficial de l’escola és: “CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL BETÀNIA”.

Els nostres DocentsEls nostres docents, com no pot

ser d’una altra forma, presenten la titularitat adequada per a cada un dels llocs que exercixen, a més d’una àmplia experiència en

Betània, a Xàtiva, innovació i experiència

Matrícula oberta

l’educació dels xiquets. Com l’ad-ministració ens exigix comptem amb tècnics superiors en educa-ció infantil i mestres amb l’espe-cialitat d’educació infantil, a més de la psicòloga del centre, encar-regada de l’escola de pares. Tot el personal es basa en una forma-ció contínua i amb moltes ganes d’innovar i créixer junt amb els seus alumnes.

En el moment que es detec-ta per part del personal docent qualsevol necessitat especial en l’alumne que requerisca una atenció determinada, busquem solucions i tècniques d’ajuda, tant de la nostra psicòloga titu-lar, com amb el SPE de l’Ajunta-ment de Xàtiva (servei de logo-pèdia) i els servicis del psicòleg Municipal.

Personal no docentCEI BETÀNIA compta amb ser-

vei de menjador, que es realitza en la cuina del propi centre, amb 3 menús testats pel pediatre i la nostra experta en gestió de men-jadors , segons les necessitats dels nostres alumnes. Comptem amb personal auxiliar, perquè els nostres alumnes estiguen perfectament atesos tant en el menjador com en el dormitori. Disposem d’amplis dormitoris perquè els xiquets puguen des-cansar en acabant de dinar, sem-pre que ho necessiten i tinguen l’edat que tinguen. Comptem amb un personal de neteja que diàriament ens deixen les instal-lacions en perfectes condicions per a ser usades l’endemà.

Com treballem a BetàniaEn les edats més primeren-

ques, les compreses entre 1-2 i 2-3, les programacions es bus-quen amb els propis xiquets, tre-ballant amb la incertesa i amb la novetat, la qual cosa està per des-cobrir. Ignorar les coses per part del xiquet, és el que els impulsa a investigar. Els xiquets amb els

seus interrogants, dubtes i sug-geriments van encaminant eixa educació que necessiten. Creem un ambient de confiança i segu-retat entre l’adult i el xiquet. Tre-ballem a través de l’experimen-tació, la sensació agradable de descobrir coses noves. En l’etapa de 2-3, a pesar de continuar amb els projectes, afegim material di-dàctic d’una editorial.

Conforme els nostres alumnes van creixent, com és en el segon cicle; ells mateixos demanden coses noves i les seues inquietuds creixen. Ens esforcem a mantin-dre una tensió adequada en el treball i en la investigació, una bona professionalitat metodolò-gica i didàctica, una bona col·la-boració interna i sobretot amb la família que és la nostra gran aliada. Tenim una enorme confi-ança en el potencial i la capacitat de cada un dels nostres alumnes que demostren una gran dispo-nibilitat de reflexionar; i per a completar esta educació, tractem d’infondre una sèrie de valors que ajudaran a fonamentar la seua educació.

Tot açò no tindria sentit si no el férem en una estreta col·labo-ració amb les famílies, que com comentàvem abans, són les nos-tres grans aliades; desitgem fer-les participes de l’educació que estem duent a terme; amb una mateixa direcció, en un ambient de cooperació, ajuda i sobretot, sentint-nos una gran família que és la família de Betània. Dins de les nostres activitats tractem d’involucrar a les famílies d’una forma directa i molt participati-va, perquè siguen part activa de l’educació dels seus fills.

Les eixides o excursions, són unes de les activitats que més ens caracteritza com a centre, ja que, són nombroses al llarg del curs, augmentant en freqüèn-cia segons els xiquets són més

majors. L’eixides es planifiquen sempre enfocant-les a objectius, amb la idea que l’experimen-tació és la forma més directa d’aprenentatge.

El Centre, la seua infraestructuraQuant a la infraestructura

del Centre, comptem amb aules prou equipades, assolellades i en la que en cada una d’elles es complixen tots els requisits per a un bon funcionament de la tasca educativa. Comptem amb sales d’usos múltiples per a esdeve-niments i celebracions en gran grup, i amb més de 1300 metres quadrats de pati a l’aire lliure, on cada tram d’edat té el seu espai i la seua adaptabilitat necessària per a disfrutar d’una forma sana i segura.

Matriculació i informacióEns trobem encara en el perí-

ode de matrícula per al curs es-colar 2014-2015, i podeu passar a informar-vos d’una manera directa en les nostres instal·laci-ons i amb molt de gust us aten-drem i mostrarem tot el que us oferim perquè vostres fills tin-guen la millor atenció i educació que necessiten en esta etapa de la seua vida, tan bonica i també tan important. Amb horari de 9:00 a 13:00 pels matins i de 15:00 a 17:30 a les vesprades estarem en-cantats de rebre la vostra visita. I tingueu la tranquil·litat absoluta de què en CEI BETÀNIA, i gràcies a la qualitat humana de tot el seu equip, els vostres fills estaran CREIXENT FELIÇOS.

Page 15: L'informador 647

15

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

SALUTSALUT

La Agencia Española de Segu-ridad Alimentaria y Nutrición es sus variados boletines que son pu-blicados en diversos foros seguros institucionales habitualmente realiza multitud de recomenda-ciones que velan e informan so-bre nuestros hábitos, técnicas y situaciones más comunes y que tienen relación con los apartados de la alimentación y nutrición , así como las recomendaciones generales a adoptar según sea la actividad a realizar.

La llegada de las altas tempera-turas y los tiempos de ocio que están ya en nuestro horizonte próximo, nada más lejos , que este puente de Mayo que much@s estarán disfrutando con activida-des al aire libre son acompaña-das de los complementos nutri-tivos necesarios para mejorar las relaciones y el relajo,pero, tam-bién debemos de ser conocedores que junto a nuestros alimentos que condimentamos en picnics, parrilladas,paellas,asados y otros elaborados en casa y transporta-dos en neveras portátiles,junto a ellos viajan nuestras queridas

bacterias a las cuales les encanta crecer junto a los los alimentos.

Debemos para evitar la proli-feración de bacterias,sobre todo , mantener la cadena del frio,por eso antes de salir hacia el exte-rior del domicilio y desplazarnos al campo ,playa, sierra, etc, en nuestra nevera portátil guardare-mos los alimentos con la menor dilación entre la nevera fija y la de transporte,usemos acumuladores de hielo en lugar de los clásicos cubitos evitando así el contacto del agua desecha con los alimen-tos ,si tenemos alimentos crudos,-separemoslos de los ya cocinados para evitar el desprendimiento de jugos contaminantes, y, los ali-mentos cocinados ó cuajados, tipo tortillas se deben de mantener en la nevera fija hasta casi el mo-mento de rodar la llave de la casa para iniciar el desplazamiento.

El mantenimiento de una higi-ene de las manos es fundamen-tal para evitar la contaminación bacteriana, por ello el responsa-ble de cocinar al aire libre será escrupuloso en lo relacionado con el uso de agua y jabón con secado en paños desechables, si no lo hace podemos y debemos de llamarle la atención,así como cuando se manipulen alimentos crudos , nuevamente toca lavado de manos y si no tenemos agua potable cerca seguro que tenemos una botella ó garrafa de agua cer-ca para hacerlo.

Evitemos la llamada contami-

nación cruzada, todo aquello ,que esta relacionado con la imprescin-dible separación de lo crudo con lo cocinado ó ya listo para el consu-mo,así como evitar usar platos y cuchillos para el mismo uso,in-cluyendo las frutas ,verduras con corteza no comestible , es desta-cable el no usar alimentos que contengan huevo crudo si no se prevee una ingesta inmediata de-bido a que es un lugar preferente para disfrute del equipo bacteria-no y sus ataques indiscriminados.

Para los amantes de las par-rilladas , barbacoas,asados tipo argentino,etc,,muy importante antes de iniciar el fuego conocer e informarse si estamos en un lugar autorizado para realizar fuego,-seamos cautelosos con el tipo de madera ó leña utilizada para ello, no toda vale, utilicemos maderas preferiblemente no resinosas y sin restos de barniz ó pintura,tenga-mos en cuenta que estas nos van a disimular el color y como sabor de la carne ó pescado , el cual debere-mos de sacar de la nevera cuando las brasas estén preparadas para evitar la asistencia de diversos in-sectos preparados siempre para sumarse a la churrascada,finalizar las recomendaciones recordando que si quemamos en exceso las carne pueden aparecen sustancias con efecto cancerígeno, y recuer-den que las brasas se deben de apa-gar antes de irnos a la mesa para lavarnos las manos y disfrutar del momento.

Por Gabi Belenguer,

enfermero Centro de Salud de Xàtiva

Seguridad alimentariaal aire libre

REDACCIÓLa Comissió Socialista Perma-

nent de Coordinació i Seguiment del Sistema de Salut Comarcal ha denunciat el deteriorament del servei de cuines en els hospitals públics com a conseqüència de la privatització. En l’última reunió celebrada per la comissió es va analitzar el cas de la falta d’agu-lles per a xiquets diabètics així com “les nefastes conseqüències de la privatització dels serveis de cuina” dels hospitals públics de Xàtiva i Ontinyent.

Segons la comissió la decisió de la Conselleria de Sanitat, deixar en mans privades la Gestió global, inclosa la de tots els treballadors dels serveis de les cuines dels Hospitals de Xàtiva i Ontinyent “ha revessat el pitjor dels nostres presagis”. S’ha arribat, afirmen, a l’extrem que els caps de setmana i festius, els menjars i sopars dels pacients de l’hospital d’Ontinyent

El PSPV alerta del deteriorament del servei de cuina dels hospitals de Xàtiva i OntinyentEls socialistes ho atribueixen a “les nefastes conseqüències de la privatització”

són cuinats fora de l’Hospital per una empresa de càtering que posteriorment les transporta fins al centre per a la seua distribució entre els ingressats.

Per a pal·liar en part aquesta situacó “es recorre pressionant als treballadors que queden, amb modificacions de torns o amb in-tents que assumisquen tasques que no els corresponen o despla-çaments a altres hospitals”, afir-men des del partit.

Juanjo Calabuig i Xavier Simón han anunciat una pregunta en Corts Valencianes a través del responsable de l’àrea de salut del Grup Parlamentari Socialista.

Segons la comissió de seguiment “s’han revessat els pitjors presagis” per deixar en mans privades la gestió global

Page 16: L'informador 647

16

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

CALAIX

REDACCIÓEl passat dimecres, els alum-

nes de 5è i 6è del CEIP Jacinto Cas-tañeda van gaudir d’una jornada periodística al visitar les oficines de L’Informador, al carrer la Rei-na. L’activitat s’emmarca dins del temari del centre, on han vist d’una forma pràctica el que han aprés a les aules al voltant d’aquesta feina.

Més d’un centenar d’escolar van conèixer de primera mà el funcionament intern del nostre setmanari, aprenent el procés in-tern que setmana a setmana rea-litzem, l’estructura del setmanari i tots els passos que es segueixen des de que succeís una noticia fins que es publica.

A més, van participar activa-ment fent un dibuix sobre la vi-sita i analitzant un text creat ex-pressament per a l’ocasió, on van conèixer l’estructura de piràmide invertida que tenen que tenir les noticies, així com contestar les “6W” presents en la majoria de textos periodístics.

La idea va sorgir després de l’estreta col·laboració entre el centre i el rotatiu, on cada set-mana es pot trobar una noticia sobre les activitats realitzades al Jacinto Castañeda.

L’Informador obri la seua redacció als centres escolars de XàtivaMés d’un centenar d’alumnes del Jacinto Castañeda han aprés el funcionament intern del nostre setmanari

L’activitat s’emmarca dins del temari del centre, on han vist d’una forma pràc-tica el que han aprés a les aules al voltant d’aquesta feina

Alumnes en un moment de la visita

Robert Barberà

LA DESREGULACIÓN

LEGISLATIVA CONDENA

LA SEGURIDAD Y LA SALUD

DE LOS TRABAJADORES

Y LA ECONOMÍA DE

NUESTRO PAÍS II Salva Argente, professor de biologia

Tronades de primavera II

Pero esta ofensiva no se limi-ta a deteriorar las condiciones de trabajo y a privatizar aquellos servicios públicos rentables. En este preciso momento la salud laboral se ha convertido en uno de los objetivos que está en el punto de mira de las élites: el de-recho a la seguridad y a la salud en el trabajo, uno de los objetivos centrales de las políticas sociales europeas, hoy es considerado un obstáculo que hay que superar para aumentar la competitividad de la economía europea. Esta ar-gumentación no sólo se sustan-cia en un descenso de las inver-siones en políticas preventivas en las empresas, sino que exige reformas legislativas que rebajen la protección de la salud y la se-guridad de los trabajadores.

Esta deriva desreguladora dio sus primeros pasos en Europa a mediados de la pasada década, pero aceleró su escalada con la llegada de la crisis económica. Desde 1978, cada cinco años, la Comisión Europea fijaba metas concretas, precisas y evaluables

en Programas de Acción con los que se pretendía armonizar la si-tuación de la salud y la seguridad en el trabajo entre los diferentes países de la UE, fijando como ob-jetivo los estándares más eleva-dos de protección. Desde 2002 el instrumento utilizado con este fin ha pasado a denominarse Estrategia, y aunque a juicio del movimiento sindical europeo continúa siendo una herrami-enta imprescindible para lograr el propósito de la armonización, lentamente está sufriendo un desgaste en su concepción. Cada nueva Estrategia incorpora más partes descriptivas y desiderati-vas y menos objetivos concisos y cuantificables.

Desde 2011, la Comisión Euro-pea está ahondando en esta línea planteando sus dudas sobre la necesidad de una Estrategia Eu-ropea de Seguridad y Salud en el Trabajo en un contexto de crisis económica, afirmando que la prioridad debe centrarse en ali-viar a las empresas de la carga administrativa de la legislación vigente. El desempleo se utiliza como elemento de chantaje para desplazar a la salud de los objeti-vos centrales de las políticas co-munitarias.

Pero la vuelta de tuerca que fi-nalmente ha ajustado todas es-tas políticas es la publicación el 2 de octubre de 2013 por parte de la Comisión Europea del progra-

ma REFIT (Adecuación y eficacia de la normativa: Resultados y próximas etapas), un documento que, bajo el paraguas de concep-tos como “regulación inteligen-te”, “simplificación legislativa” o “reducción de la carga regula-dora”, oculta una de las mayo-res agresiones conocidas contra la protección social y del medio ambiente, la salud y seguridad de los trabajadores, los derec-hos de información y consulta, y el diálogo social. En materia de prevención de riesgos ha conlle-vado, entre otras consecuencias, la decisión de no impulsar nueva legislación en materia de salud laboral en lo que resta del man-dato de la Comisión, lo que supo-ne paralizar las dos principales iniciativas legislativas compro-metidas en la vigente Estrategia Europea, como son la revisión de la Directiva de Cancerígenos y la aprobación de la de Trastornos Musculoesqueléticos, y no tras-ladar a texto articulado acuerdos sectoriales firmados en el marco del diálogo social europeo.

Las políticas del Gobierno es-pañol, insertas en esta corriente ideológica y cuya máxima ex-presión es la Reforma Laboral de 2012, tienen su último hito en cuestiones de salud y seguridad en el trabajo con la presentación del anteproyecto de reforma de Ley de Mutuas en diciembre del pasado año.

També els insectes han pro-liferat i en especial les papallo-nes nocturnes, que estos dies de segur que si tinguem una llum les vorem acudir en massa cap a ella per les nits. No són cap perill per a l’èsser humá nio per al medi, llevat del desagreu que suposa que te caiga al menjar…Hi ha casos que al parlar de les papallones nocturnes es parla de polilles i encara que algunes d’elles fan accions semblant a estos animals com es alimen-tar-se de teixits i especilment el que més ens molesta que són els de la Nostra roba, es tracta d’un percentatge molt reduit i la gran majoia fan semblant als seus congèners diurnes menjant nèc-tar.També degem d’anomenar que si hi han unes poques més per causa principalmente dfe la falta de depredadors (recor-dem que la falta de plutja tam-bé porta açó) no tardaràn en ser controlades per aus com falzies i enganyapastors així com al-tres de la familia dels teuladins i moltes altres aus. En fi súpose que vendrá més bé que mal de

cara al reequilibrui ecológic que tant ens faltava… No deguem de deixar de costat la tasca de les rates penades que també tin-dràn festí i sobre tot als rèptils com l’andragó al que tant mal se l’ha tractat en el nostre folk-lore i que tan bé fà en la despesa de’insectes i reducció de posibles plagues…

Estes aigues caigudes retor-naráqn un poc la vioda que sem-bla estava aletargada i de segur que enbreu trobarem més fauna i flora de la que hi havia fins ara.

La pasqua sembla que sempre porta algo de plutja i ho mani-festem en dites com … “els ca-ragols d’abril per a mi… i altres com “en abril aigues mil…i és que sempre la Pasqua la tinguem passada per aigua a pesar de que la les dades de pasqua canviaen any enrere d’altre depenent del calendari Lunar. Es que la plutja depen de la LLuna?

La questió es els científics no acaven de relacionar-ho direc-tamente ja que no.sembla que siga molt important la seua ac-ció a pesar que ja sabem que el nostre satel·lit influeix sobre les mases d’aigua i per lo tant tam-bé ho fará sobre les d’aire. Algo tindra a vore si s’ajusten un poc les plutges i en estos casos deu-riem mirar també el per qué del nostre folklore particular medi-terrani que ja forma part de les nostre vides.

Page 17: L'informador 647

17

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

CALAIX

Pastor Miguel Fernández

Iglesia Evangélica Bautista de Xátiva

Guerras y rumores de guerras

La amenaza de guerra nos ti-ene al menos inquietos. Desde nuestra cómoda butaca climati-zada que se llama Europa, obser-vamos vía satélite las miserias del planeta Tierra arrebujados en nuestra manta. Pensábamos que a los del primer mundo no nos alcanzaría ningún mal, pero pa-rece ser que el vecino del ático ha comenzado una trifulca familiar y eso incomoda la quietud de nu-estra escalera ¡Qué contrariedad!

Cuando estalló la Guerra de los Balcanes ya nos asustamos bas-tante. Los ciudadanos españoles, muy previsores nosotros, invadi-mos los supermercados hacien-do acopio de provisiones por si acaso. Parecía la guerra del 36. Por cierto, desde entonces, des-de la guerra civil, mi suegra, casi centenaria, tiene la despensa lle-na de latas de conserva por si la catástrofe llega sin avisar.

Los apocalípticos (defino con este término a aquellos que solo tienen un tema de conversación, que es el fin del mundo), suelen decir que estamos en los últimos tiempos. Se acogen a la frase de Jesús “Oiréis de guerras y ru-mores de guerras” sin enten-der que el término teológico de los últimos tiempos, compren-de el periodo de tiempo entre la resurrección de Jesús y su se-gunda venida, para juzgar a los vivos y a los que han muerto. En conclusión: Jesús nos amó tanto que nos avisó de antemano sobre los posibles líos en que los seres humanos nos íbamos a meter. Y a pesar de su aviso, como si-empre, nosotros los maravillo-sos y superdotados humanos, ni aprendimos la lección, ni mucho menos nos dimos por aludidos.

Somos guerreros desde niños. Peleamos con nuestros semejan-tes desde la cuna, luchamos por todo y a pesar de todo. La guer-ra es un negocio muy rentable. Te puedes remontar a los ana-les de la humanidad, y siempre encontrarás relatos de guerras. Nos sale del alma, forma parte de nuestra naturaleza. Es nues-tro gran mandamiento: “Odiarás a tu prójimo más que te odias a ti mismo”.

Rompe con la tradición y ama a tu prójimo, rompe con la iner-cia y cuida de tu vecino, rompe con el odio y el rencor y pídele a Dios que transforme nuestro ce-rebro atrofiado espiritualmente en un cerebro en paz, que pueda vivir en armonía con sus seme-jantes ¿Que es imposible? Alguno pensará de esa manera, pero yo creo en los milagros.

Paco Lloret

Los bonitos juegos de PascuaParte I

Cuando pienso en os bonitos juegos de pascua de mi juven-tud, estoy recordando un tiempo marcado por unas normas que hoy parecerían impensables.

Me he de referir a una juven-tud que había sufrido en su in-fancia una guerra civil fratricida que marcaría para siempre sus vidas. Terminado este episodio sangriento, la Iglesia abrió sus puertas a los jóvenes, ofreciéndo-les la Acción Católica como movi-miento de formación, al que acu-dieron muchos jóvenes de ambos sexos y a los que adoctrinaron con retiros espirituales, novena-rios, misas y procesiones.

Naturalmente en aquellos años 45 no había diversiones tipo dis-cotecas, por lo que el único medio de comunicarse entre los sexos eran los paseos por la calle de las tiendas, por el mercado o por la alameda, donde a fuerza de repe-tir los paseos lograbas conectar con la chica de tus sueños, y, eso sí, a las 10 de la noche era la hora de retirada.

Había también grupos de jó-venes al margen de los nuestros que se procuraban sus bailon-gos,-vedados para nosotros-, en las casas donde por medio de un pick up y unos discos de 78 revo-luciones podían pasar la tarde de merendola y bailongo.

Los párrocos estaban preocu-

pados por el rebaño de fieles que podrían salirse del redil al soni-do de la música que se bailaba. Y creyeron que lo que se necesitaba era procurar encuentros “sanos”, y la ocasión era que ni pintada en Pascua. La Pascua siempre ha sido una fiesta alegre que se celebraba en Bisquert, quien lo tuviera. Y había 3 “secans”que habían puesto a disposición para encuentros parroquiales de jóve-nes. En aquellos tiempos eran “La corona de la Estrella” de la fami-lia Ripoll-Penadés,”El Angeliu”,un secano que tenía alquilado Rafael Seguí, y “L’heretat de Casesno-ves”.

Yo recuerdo especialmente El Angeliu, donde nos juntábamos un nutrido grupo de jóvenes de Acción Católica de ambos sexos, con la presencia tutelar del pár-roco de La Merced. Sería el año 1944.Y la fiesta coincidía con la llegada de la primavera, que ya de por sí la sangre altera .Yo que siempre he sido tímido para con las chicas, contemplaba aquel grupo que días atrás pasaban desapercibidas, cubiertas con ropa de invierno, y que al ponerse en ropa de Pascua,” espardenyes de careta, falda plisá y camisa de mánega curta, que ponían a nu-estra contemplación lo que tan escondido estaba semanas atrás.

La Pascua se celebraba con una merendola que cada uno traía de casa y consistente en “mona, ous bollits, llonganissa y sisam”. Pero había que jugar a los boni-tos juegos, que a mi tan retraído me parecían muy atrevidos: en definitiva se trataba de jugar con las chicas y a ser posible “tocar mare” que estaba allí presente.

Vicent Joan Vilad’APAP

Como simples granos de arenaParte I

Como simple ciudadano de a pie, -consideración que se hace a los hombres y mujeres que reci-bimos las normas de convivencia de aquellos en los que nuestras decisiones hemos delegado- me considero como un minúsculo grano de arena blanca de cualqui-er playa desértica frente a la in-mensidad de un exuberante mar verde con el oleaje desorbitado de espuma blanca. Vivimos junto a los demás granos de arena en un reducido espacio y un controlado tiempo todos los vaivenes produ-cidos por las olas en el libre albe-drio; en ocasiones en el interior del mar y en otras como tumba-dos al sol en el exterior.

Esta simple metáfora, me hace pensar que la confianza depo-sitada en esos grupos de gente, para mi entender perfectamente cualificada, no es tal como yo hu-biera esperado; pues en ninguna de mis situaciones de mi propia vida me hacen sentir feliz y sa-tisfecho de mí mismo.

Como grano de arena, no dis-pongo de los suficientes concep-tos, ideas y conocimientos para poder llevar a cabo una fuente de saber que pueda ser introdu-cida en cualquiera de las dife-rentes instituciones establecidas y sirviera para realizar un pe-queño cambio en lo actualmente consolidado y encallado. Como

cualquier otro grano me paro a pensar que el gran grupo de gente capitalista –formado por un único cerebro de educadores, científicos, químicos, inventores, analistas de sistemas, especia-listas en publicidad, expertos en transporte, , contables, abogados, médicos, hombres y mujeres que tienen un conocimiento especia-lizado en el campo de la indus-tria y los negocios-, mueve de un forma perfectamente organizada la educación, el conocimiento y el progreso humano, sufragando al mismo tiempo todos los gastos del actual gobierno del que se sienten representados, para que nosotros podamos vivir de una forma concreta sin tener que to-mar conciencia de participación. Somos solo células que utilizan-do única y exclusivamente las manos trabajemos los conceptos que ellos obligatoriamente nos aplican, nos hacen sobrevivir con el pago de nuestro esfuerzo material, no con nuestros pensa-mientos, para ello ya están ellos. Somos automáticamente un es-labón de la cadena; Cadena que mueve con su engranaje todo un circuito perfectamente organiza-do para su funcionamiento pro-ducido por un cerebro. No existe un funcionamiento por muy tec-nológico que fuese si no hubiese existido una idea o varias rami-ficadas. La cuestión radica en que todos los constituyentes del funcionamiento estén a la vez de acuerdo con el seguimiento y el placer en todos los pasos. No me produce ninguna satisfacción placentera la actual situación funcional de nuestra delegada forma social.

REDACCIÓEl col·legi Ntra. Sra. de la Seu

FEFC de Xàtiva ha sigut un dels 72 centres de tota la Comunitat que, de la mà de la consellera Mª José Català, rebia el diploma que ho acredita com a centre promo-tor de l’activitat física.

És el reconeixement a l’ela-boració del projecte esportiu del centre, document inclòs en el projecte educatiu i aprovat pel claustre i el consell escolar del mateix, i que conté la planifica-ció de totes les activitats esporti-ves promogudes pel centre fóra de l’horari escolar per a afavorir l’adquisició de valors i hàbits sa-ludables a través de l’activitat física.

En aquests últims anys el cen-tre ha ampliat l’oferta comple-mentària d’activitats esportives (Multiesportiu, Voleibol, Bàsquet i Gimnàstica Rítmica), s’han engegat les lligues internes de futbol sala i bàsquet, es realit-

El col·legi Ntra. Sra. de la Seu és acreditat com a Centre Promotor de l’Activitat FísicaÉs el reconeixement a l’elaboració del projecte esportiu de centre fóra de l’horari escolar per a afavorir l’adquisició de valors i hàbits saludables

zen els dissabtes familiars de senderisme, voleibol i bàsquet amb la col·laboració del AMPA i altres activitats puntuals com les Olimpíades esportives entre

centres de la mateixa fundació o partits de futbol sala entre pro-fessors i ex-alumnes.

Un conjunt d’activitats espor-tives que any rere any compta

amb major participació entre la comunitat educativa, inclo-ent-les com a element fonamen-tal de millora per a un estil de vida saludable.

Page 18: L'informador 647

18

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

CALAIX

Por Jorge Fuset Alos

Psicologia y comportamiento canino

La temporada estival para nues-tros canes empieza ya desde prima-vera, cuando ya aprieta el calor, y es el momento de despojar el pelaje de nuestros perros que les ha servido en invierno para cubrirse del frío. Por su pelaje, los canes suelen pasar mucho calor, por lo que es muy aconsejable que pasen por la peluquería, ofre-ciéndoles un alivio para los bochor-nos insoportables que en Xàtiva bien sabemos.

No solo para que estén frescos, sino también sirve para renovarles el pelaje y hacer que sea más bonito y más sano. Además, podemos ob-servar como muchas razas disponen de un corte característico inspirado en épocas pasadas de caza, y que se ha quedado como moda. Los canic-hes con un chaleco muy volumino-so y los bíceps femorales cubiertos para agilizar el trabajo de la caza, o lo cockers con únicamente la barriga peluda para que se no se lastimara las partes vitales en los matorrales, son dos claros ejemplos.

Lo que hacemos mucho en la pelu-quería de Canes de Xàtiva es ofrecer una fusión de estilos para que cada

animal tenga un look personalizado en función del pelaje que tenga. Nos gusta dar un estilo personal a cada perro.

Por último, hay que hacer hinca-pié en que, pese a que es importante eliminar el pelaje, hay que hacerlo consciente del peligro de los rayos solares. Los pelos actúan como capa protectora, por lo que se deberán de-jar unos dos o tres milímetros para evitar las quemaduras que sucederán si los rapamos al cero, sobre todo en los animales de piel blanca.

Toda la información en la tienda situada en C/ Maulets 3 de Xàtiva o en el 607 49 11 33 – 96 228 16 73.

Nuestro perro también va a la peluquería

ABIERTO CURSO PRIMAVERA

COMPROMÍSDotze anys han passat des de

que la Font de la Figuera es des-pertara sense estació. La mati-nada de l’1 de maig de 2002 s’en-derrocà l’edifici de la terminal de Renfe que fins uns anys abans havia prestat servei al municipi de la Costera. Aquesta acció es va fer sense previ avís, quan les mobilitzacions ciutadanes de-manaven recuperar el servei de tren per comunicar la Font de la Figuera amb la resta de muni-cipis més pròxims, així com per aproximar els estudiants fontins a Xàtiva o València.

Suposava així un dur colp en l’ànim de tanta gent que esperava la recuperació de les comunicaci-ons en el menor temps possible.

Des d’aleshores, les contínu-es peticions, especialment d’es-tudiants i persones majors que no disposen de vehicle propi per desplaçar-se començaren a repe-tir-se per tal de trobar una solu-ció a la mancança de comunica-cions del municipi de la Costera.

L’1 de desembre de 2008, Com-

Compromís pregunta a les Corts per les gestions del Consell sobre l’estació de tren de la FontLa matinada de l’1 de maig de 2002 es va enderrocar l’estació de la Font de la Figuera, esborrant així qualsevol mostra o record físic de la seua ubicació

“Volem saber quines són les gestions que ha realitzat el Consell en tots estos anys per tornar-nos el tren a la Font de la Figuera”

promís presentava una propo-sició no de Llei a la Comissió de Transports de les Corts Valencia-nes, instant al Consell a fer totes les gestions amb el Govern Cen-tral per tal d’obrir de nou l’esta-ció de ferrocarril i connectar esta població amb trens de Rodalies i Regionals.

Els portaveus de Compromís a la Font de la Figuera, Irene Vila i Vicent Muñoz, han agraït

el recolçament i les accions que des del Grup Parlamentari Com-promís s’han realitzat escoltant sempre a la Font de la Figuera, i especialment amb temes delicats com són les comunicacions.

“Hem fet la nostra feina, invo-lucrant als nostres representants a les Corts Valencianes per a què portaren la veu de la Font de la Figuera al Parlament Valencià. Ara, 4 anys i mig després d’aque-

lla resolució que eixia aprova-da per unanimitat, volem saber quines són les gestions que ha realitzat el Consell en tots estos anys per tornar-nos el tren a la Font de la Figuera”.

Des de Compromís es lamenta que un municipi com la Font de la Figuera, que pateix al seu ter-me el pas de tantes infraestruc-tures, “no compte amb el servei de Rodalies per comunicar al seu

veïnat amb la resta del territori, més encara quan la única con-nexió de transport col·lectiu és el servei d’autobusos i als usuaris de la Font de la Figuera ens cos-ta un indecent 46% més que als veïns de localitats veïnes com Moixent”.

C/ Alameda Jaume I, 29, 1º, 1ªTel. 96 221 30 11Fax. 96 224 53 92

46800 XÀTIVA (Valencia)

C/ Maestro Serrano, 41, 2º, 4ªTel. 96 224 30 41Fax. 96 224 53 92

46650 CANALS (Valencia)

email:[email protected]

Page 19: L'informador 647

19

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

ESPORTS

CA XÀTIVAEl passat dissabte 26 d’abril

a la ciutat d’Elx, es va celebrar el Campionat Autonòmic per equips femení a l’aire lliure, amb la participació de l’equip fe-mení del Club Atletisme Xàtiva. L’equip del CAX va aconseguir la setena posició final, per darrere del València Terra i Mar i el Plat-ges de Castelló entre d’altres.

L’equip va aconseguir puntuar en gairebé totes les disciplines, aconseguint com a millors re-sultats la victòria en els 1.500 metres llisos de Maria Ureña amb un registre de 4’51”, míni-ma per al Campionat d’Espanya i MMP, i un tercer lloc i també MMP de Patricia Lloret en salt d’alçada, amb 1’53 metres, que-dant-se molt a prop de la míni-ma per al nacional.

Les altres representants van ser Paula Juan, 7 ª en els 100 ml; Montse Mas en els 200 m.l., 8a; Nerea Roses en els 400 m.l., 7a; Aurora Pons en els 400 m.v, 7a; Rafaela García en els 800 m.l., 7a; Paula Sánchez en els 3.000 m.l., 8a; María García en els 5 km marxa, 5a; i Raquel Dolz en els

L’equip femení del CAX, setè de la Comunitat ValencianaVictòria en els 1.500 metres llisos de Maria Ureña amb un registre de 4’51”, mínima per al Campionat d’Espanya

3.000 m. obstacles, 5a.En les disciplines de llança-

ments, Carolina Navarro, 8a en el pes i la javelina; Esmeralda Her-vás en el llançament de martell, 5a; i Fátima García, 7a en disc.

En els salts es va aconseguir un setè lloc i una millor marca

personal en el triple, de la mà d’Alexa Giménez; el mateix lloc de Marina Pons a la perxa 2m i un 8è lloc de Aurora Pons en salt de longitud.

A les curses de relleus, l’equip de 4 x 100m, format per Nerea Roses, Montse Més, Raquel Dolz i

Clara Sanchis, van fer una gran actuació, acabant en 7 ª posició. En els 4 x 400m, es va aconseguir la 5a posició de la mà de Fàtima García, Esmeralda Hervás, Ra-faela García i María Ureña, que-dant-se a pocs segons de la millor marca del CAX en aquesta prova.

ATLETISME

Equip femení del CAX

Les gimnastes del Club Taekwondo Xàtiva, secció Gim-nàstica, han obtingut set me-dalles (una d’or, dues de plata i quatre de bronze), en el Campi-onat Autonòmic de Gimnàstica Aeròbica, celebrat diumenge pas-sat 27 de maig, en el Pavelló Mu-nicipal de la ciutat de Montcada. La medalla d'or va ser para María

El Campionat Autonòmic deixa set medalles per al Club Taekwondo XàtivaS’han recollit una d’or, dues de plata i quatre de bronze

GIMNÀSTICA AERÒBICA

Beltrán. Les de plata van ser para Paula Cano i per al grup format per Noelia Blach, Noelia Marti, Sara Martínez, Nerea Mompó, Án-gela Perales i Victoria Catalá. Les quatre medalles de bronze van ser para Estela Fuster, Ángela Pera-les, Carla Molina i Tamara Fuster. També cal destacar un meritori quart lloc de Victoria Català.

L’expedició del club de Xàtiva, va estar composta de 25 gimnastes i tres tècnics. Els pròxims compro-misos esportius són aquest dissab-te amb el Campionat Provincial del Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana a Sagunt; del 7 al 12 de maig la Copa del Món i Internacio-nal de Bulgària, i del 5 al 8 de juny el Campionat d'Espanya

L’expedició del club de Xàtiva, va estar composta de 25 gimnastes i tres tècnics. Hui disputen el provincial a Sagunt

Equip del Club Taekwondo Xàtiva al campionat

• Hui, 17.00h, Sueca-Canalense. Dos punts en les pròximes quatre jornades poden ser suficients, però, millor assegurar sumant més i com més aviat millor.

• Hui, 18:00, Canals-At.Carcai-xent. Els de Marcos Camacho esgoten les seues opcions de pro-moció.

S’ha incorporat Nolo i s’ha po-gut Dani Calvo per motius profes-sionals.

• Hui, 18:45, Llosa Canals juve-nil. Els de Canals són líders i vo-len el títol de campió. Penúltima jornada.

• Demà, 11:00. Olímpic juvenil- Huracàn. Bona ratxa dels de Sa-

Guanyar, “per nosaltres mateixos “REDACCIÓ

La temporada, encara a falta de dues jornades paral al final, es pot dir que ha “acabat” formal-ment per l’Olímpic. L’equip, però no deixa d’intentar guanyar i de nou ho intentarà demà. A aques-tes alçades de temporada pocs jugadors estan al 100% i en el cas de l’Olímpic és més evident pels molts partits jugats, per lesions recents o molèsties acumulades. Per al partit davant el Sant An-dreu no hi haurà sancionats. Es recuperarà a Pablo Revert. Són baixa, a priori, els tres lesionats: Pepín, David i Rifaterra. Pendents de l’evolució d’altres jugadors amb molèsties, com Samu, Toni Vela, Peris o Ramon. La setmana es va iniciar amb moltes absènci-es però amb el pas dels dies s’han anat incorporant jugadors al

grup. Dijous i divendres la plan-tilla entrenar al matí. La sessió d’ahir va acabar amb una paella al mateix Camp Murta.

L’àrbitre canari Melián Socor-ro dirigirà el Sant Andreu-Olím-pic de Xàtiva demà a les 18:00 h, al Narcís Sala. El rival es juga la permanència a la segona B i ha promogut una campanya per omplir el camp. L’equip sobre les tres de la vesprada cap a Barcelo-na on pernoctarà.

L’Olímpic suma ara 52 punts i és novè. Després dels resultats de l’última jornada el Llagostera és líder amb 65 punts, amb 62 hi ha tres equips (L’Hospitalet, At.Bale-ares i Lleida ), amb 61 altres dos, Nàstic i Elx Il·licità, i amb 60 l’Al-coià. Ells es jugaran en dues jor-nades la promoció i la Copa del Rei. L’Olímpic no té opcions però pot ser jutge al enfrontar-se a

El rival es juga la permanència a la segona B i ha promogut una campanya per omplir el camp

l’Hospitalet en l’última jornada de lliga en la Murta com ho pot ser demà davant el Sant Andreu.

Cap de setmana de partits decisius

bater però la permanència a la lliga nacional passa per sumar els punts de la Murta.

• Demà, 17.30h. Canals Feme-ní-Pinós. L’equip de Canals pot començar el partit sent ja campió de lliga ja equip ascendit a l’auto-nòmica.

Depèn de si mateix faci el que faci el segon, l’Hèrcules. S’espera una destacada presència d’aficio-nats al Quatre Camins.

• Demà, 18.00h. Llosa-Borriol. Només val guanyar per aconse-guir la permanència a la tercera divisió. Al Llosa les baixes de Jo-nathan i Manel. El factor camp ha de ser decisiu.Peris pot tornar a jugar

Equips de la comarca viuen una jornada determinant per l’ascens o el descens

Page 20: L'informador 647

20

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

ESPORTS

El xativí Carlos Martínez representarà demà al CBX a la Corunya

Més de mil esportistes i tècnics de voleibol de totes les comunitats es van donar cita a Valladolid durant la passada setmana, per participar en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques infantil i cadet

Equip voleibol Xàtiva senior masculí autonòmic

Inma Aparicio i Sandra Chirlaque

VOLEIBOL

BADMINTON

CV XÀTIVASis esportistes del Club Volei-

bol Xàtiva han contribuït a l’èxit de la Comunitat Valenciana en el Campionat d’Espanya Seleccions Autonòmiques infantil i cadet.

Més de mil esportistes i tècnics de voleibol de totes les comuni-tats es van donar cita a Vallado-lid durant la passada setmana, per participar en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonò-miques infantil i cadet, masculí i femení 2014. Excel·lent balanç per a les quatre seleccions de Comu-nitat Valenciana, tres medalles i un sisè lloc. Medalla d’ or i cam-pions d’Espanya Infantil mascu-lí, plata per a la cadet masculina, bronze en cadet femení, i sisenes a infantil femenina.

La selecció de la Comunitat Valenciana infantil masculi-na, amb dos jugadors de Xàti-va, Guillem García Roca i Rubén Martínez Ferrer, es va proclamar Campiona d’Espanya, sent els grans dominadors del torneig. En la fase prèvia van vèncer totes les trobades per 3-0, doblegant a Extremadura, a Castella i Lleó i a la Comunitat de Madrid. Ja en quarts de final van guanyar clarament a Castella-la Manxa i en semifinals van seguir en la seva línia contra Galícia per 3-0. Es van plantar imbatuts a la fi-nal, amb clara etiqueta de favo-

Medalles nacionals per a jugadors i jugadores del CV Xàtiva

rits, i van complir àmpliament, encara que el partit contra la Regió de Múrcia va tenir major igualtat, van guanyar per 3-0 (25-13,25-22,25-19).

La selecció cadet femenina de la qual forma part la xativina Natalia Barberà Cerdán, va obte-nir la medalla de bronze. En la fase prèvia les valencianes van vèncer per 3-0 a les seleccions de Múrcia i de Castella la Man-xa, però van caure davant les

favorites, la selecció de Galícia, per 3-1. En quarts de final van vèncer a la Selecció d’Astúries en un partit memorable, per 3-2 i 15-13 en el cinquè set, signant el pas a les semifinals, que ja era un gran èxit. Es van creuar amb Catalunya i van caure per 3-1. En la lluita per la medalla de bronze van guanyar a Castella i Lleó per 3-1 en un altre bon partit.

La selecció cadet masculina va obtenir la medalla de plata, rea-

litzant un gran torneig. Formen part dels xativins Carles Garcia Roca i Borja Reis Giménez. En les fases prèvies van guanyar a Madrid per 3-1 en partit igualat, i després a Castella i Lleó ia Galí-cia per 3-0. En quarts de final van doblegar Regió de Múrcia per 3-0, certificant el pas a la se-mifinal, on de nou la Comunitat de Madrid no va poder amb els valencians ( 3-1).

En la gran final s’enfrontaven

dos equips imbatuts, Catalunya i la Comunitat Valenciana, i en partit amb marcadors igualats els catalans es van proclamar campions ( 3-0 ).

La selecció infantil femenina de la qual forma part Caterina Ponce García, van obtenir la si-sena posició, després de quedar fora de les semifinals, en caure en quarts de final contra An-dalusia, en una trobada on les valencianes van anar de menys a més, remuntant un 0 -2 en contra i posant tota l’emoció en el cinquè set, que van perdre per un ajustat 15-13. Aquí va es-tar la clau del campionat. En la lluita del cinquè al vuitè llocs es van enfrontar a Regió de Múrcia vencent 3-2. La Comunitat de Madrid va vèncer a les valenci-anes en la lluita pel cinquè i sisè per 3-1.

CB XÀTIVADissabte 26 d’abril, al Pavelló

Municipal de Manises, es va dis-putar el Màster Nacional Absolut “Ciutat de Manises”, valedor per al Rànquing nacional i amb un im-portant nombre de jugadors ins-crits. Les jugadores Sandra Chir-laque i Imma Aparicio van quedar subcampiones al Doble Femení. També Sandra Chirlaque/Vicent Martínez, CB Pitius, van quedar quarts en el Doble Mixt.

Raúl Martínez, en Individual Masculí va quedar eliminat en la fase de grup i en el Doble Masculí, al costat de Jaume Pérez del Cam-pello, no va poder accedir al qua-dre final.

Demà es disputarà a la ciutat de Cedeira (La Corunya) el Cam-pionat d’Espanya de Veterans 2014. L’esportista xativí Carlos Martínez serà l’encarregat de representar al Club Bàdminton Xàtiva València, Terra i Mar.

Pel bon camí cap al Campionat d’Espanya

BÀSQUET

REDACCIÓAquest cap de setmana tornen

els partits per als equips de l’esco-la municipal de bàsquet del FBC, repartits de la següent manera: Hui dissabte, a les 9 hores del matí, a la ciutat de l’esport de Xà-tiva, l’equip benjamí (Etilux-FBC)

Es reprèn la competició per a la pedrera del Fem Basquet Canals

visitarà al NB Xàtiva. Serà demà diumenge a les 10 hores, al pa-velló Ricardo Tormo de Canals, quan l’equip aleví (Gerpasa/Hi-mar-FBC) rebrà al NB Alzira. Des-prés, a les 12 jores, l’equip infantil (Vidavia-FBC) jugarà també al pa-velló canalí front al CB Genovés.

Els jugadors de la pedrera en un moment de l’entrenament

Page 21: L'informador 647

21

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

ESPORTS

ATLETISME

Representació a la Mitja de Sagunt

Breus...

Equip cadet del CB Genovés

CAXDissabte passat dia 26 d’Abril es

va disputar la 14 edició de la Volta a Peu a Gavarda, prova puntuable pel IV Circuit de la Ribera del Xú-quer. Van participar 532 corredors en la categoria absoluta finalit-zant 492 atletes. Va guanyar Mario Baldoví Ferrer, amb un temps de 27:33 pertanyent al Club Runners València. Destacable actuació del Club Atletisme Xàtiva: Miguel Án-gel de la Guia va fer un temps de 33:12 minuts, Álex Pavia Cháfer, amb un temps de 34:30 minuts, de Toni García Pedrón, amb un temps de 35:00 minuts, Vicente Martínez Rigal, amb un temps de 35:07 i Ramón López Bono, amb un temps de 36:23 minuts.

Dissabte a tarda es va disputar la segona prova del Circuit de Di-putació, la Mitja Marató Port de Sagunt. Aquest carrera va reunir 1.834 participants. Hi va haver cinc representants del Club At-letisme Xàtiva. dels 1063 estan inscrits al circuit de diputació d’aquest any 2014. Destacar a Jo-sep Maria Alventosa Ferri, amb un temps de 1:49:41 aconseguint la posició a la general 1.025 i 18 º en la categoria de Veterà C ia Concha García Pedrón, amb un

Destacada participació del Club Atletisme Xàtiva en diferents populars

temps de 1:52:58, aconseguint la posició en la general 1.160 i 6a en la categoria de veterana B.

A més, el passat diumenge dia 27 d’abril, a les 10:00 del matí es va celebrar la XXIX Mitja Mara-tó i la I 11.000 Metres de Canals, segona prova corresponent al VII Circuit Cajamar de Carreres Po-pulars de la Costera, la Canal i la Vall d’ Ayora. La modalitat de 11.000 metres va comptar amb la participació de 103 atletes, aca-bant la mateixa 102 corredors, on van estar representats per l’atleta del CAX Xàtiva Moisès Calatayud que va obtenir una marca de 49:34 minuts. Quant a la modalitat de la Mitja Marató, amb una participació modesta de 236 corredors, dels quals 194 van completar la mitja Marató i en la qual van estar represen-tats per 9 atletes del Club Atletis-me Xàtiva, els quals van obtenir molt bons resultats destacant la tercera posició en la Categoria de Veterà B de Natxo Redondo López. També destaquem la participació de Jordi Borredà Feliu, amb un temps de 1:24:13, Llorenç Sarrión Valls, amb un temps de 1:29:36, Enrique Manjón Santamaría, amb un temps de 1:31:00; Ma-

TRIATLÓ• Aquest passat dissabte 26

d’abril es va disputar a la localitat d’Elx el triatló de llarga distàn-cia Arenales 113, en el qual Car-los Barberá com a representant del CAX va haver de superar les distàncies de 1,9 km de natació, 88km de bici i 21km de cursa a peu. Finalment malgrat ser una dura prova va acabar en la posi-ció 602 º d’un total de 1.191 parti-cipants amb un temps de 5:35:48.

BÀSQUET• L’equip cadet de bàsquet de

Genovés s’han proclamat campi-ons de lliga en grup D “zonal”.

• El club Fem Bàsquet Canals or-ganitza aquest estiu el seu primer campus de bàsquet, dirigit a nens i nenes d’entre 7 i 15 anys d’edat. L’activitat tindrà lloc del 30 de juny al 5 de juliol a l’Alberg “Torre de Alborache”. Les places són limi-tades. Més informació contactant amb l’entitat organitzadora.

nolo Bono López, amb un temps de 1:35:05; Ferran Garrido Anto-lí, amb un temps 1:35:13, Vicente Guarner Real, amb un temps de

01:40:02, Rafael Ibáñez Merí, amb un temps de 1:48:51 i Francisco José Sebastián Ordiñana, amb un temps de 1:42:12.

Page 22: L'informador 647

22

Dissabte, 3 de maig de 2014 SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

ESPORTS

1ER 11.000 METRESA CANALS

Excm.AJUNTAMENT DE

Canals

XXIX MITJA MARATÓ 26è MEMORIAL VICENTE FERRI

Excm.AJUNTAMENT DE

Canals

ATLETA CLUB TIEMPO OFICIAL ATLETA CLUB TIEMPO OFICIAL ATLETA CLUB TIEMPO OFICIAL

Page 23: L'informador 647

23

Dissabte, 3 de maig de 2014SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL

SERVEIS

Agenda

Por Laura Merino

Viajes

Els números de la sort

[email protected]

FARMACIAS DE GUARDIAEN XÀTIVA, CANALS y LA CANAL de NAVARRÉS

DÍA Farmacias XATIVA Dirección F. LA CANAL Farmacias CANALS

Dissabte, 26 Carmen Navarro Alb.Jaume I,32 Bolbaite Enrique Pepiol

Diumenge, 27 Richart CB Plaça la Bassa,29 Bolbaite Enrique Pepiol

Dilluns, 28 Josefina Ballester Germanies,7 Enguera Susana Llaudes

Dimarts, 29 Casesnoves CB Vicente Boix,7 Chella Vicente Llaudes

Dimecres, 30 Vanesa Llanderal Avda.Selgas,38 Bolbaite Juan Alcázar

Dijous, 1 Pellicer-Estrugo P.Vicent A. Estellés,1 Anna Juan José Gracia Gil

Divendres, 2 MªÁngeles MartíPasseig del Fer-

rocarril,snEnguera Enrique Pepiol

www.loteria5xativa.es - [email protected]./Fax 96 227 16 19 - C/ Dos Molins, 6 - 46800 XÀTIVA

BONOLOTODilluns, 28

08 10 11 28 32 39 c.17 r.7Dimarts, 29

01 03 06 10 11 25 c.43 r.1Dimecres, 30

04 23 24 25 29 39 c.14 r.5

GORDODE LA

PRIMITIVA

Diumenge, 27

04 10 23 31 51 c.3

LA PRIMITIVADissabte, 26

01 02 09 18 38 48 c.06 r.0Dijous, 1

09 23 27 33 38 44 c.37 r.9

Pronóstico de la semana entrante:Temperaturas máximas experimentarán un ascenso notable alcanzandose los 30ª, con alguna tormenta aislada de tarde a mitad de semana

SÁBADO Temperaturas máximas entorno a los 25°C, viento de levante Y cielos despejados durante la jornada

DOMINGO Temperaturas máximas sin cambiosy misma tónica que el dia anterior, cielos despejados

PorSergio Salinas El tiempo

EXPOSICIONS·Premis lliga social d’AFCA. Fins

al 30 de maig, Caixa Popular i la Caixa, Canals.

·”Caricatures”. Paco Roca. Fins al 10 de maig, Casa de la Cultura, Xàtiva.

·Marató Fotogràfic. AFSA. Fins al 13 de maig, Casa de la Cultura, Xàtiva.

·Vicent Martínez i Pepe Cas-tells. Fins al 17 de maig, Casa de la Cultura, Xàtiva.

·30 anys de reivindicacions i de promeses incomplides. Salvem el Tren. Fins al 9 de maig, Palau dels Barons de Santa Bàrbara, Ontinyent.

MÚSICA·Concert de música de cambra.

Hui, 19.30h, Casa de la Cultura, Xàtiva.

TEATRE·Final Concurs de Ball “La Poin-

te”. Dissabte, 10 de maig, 10.00h.

Gran Teatre, Xàtiva.

ALTRES·Fira de l’Estudiant. Del 7 al 8 de

maig, Casa de la Cultura, Xàtiva.·III Marxa en benefici contra

el càncer. Diumenge, 18 de maig. 9.00h, Plaça Ajuntament, Vallada.

·Trobada d’escoles en valencià. Dissabte, 10 de maig, Lloc Nou d’en Fenollet.

·III Trobada de Ball al Carrer. Escola de Danses de Xàtiva. 17 de maig, Jardí de la Pau, Xàtiva.

CONVOCATÒRIES·XXV Concurs Forogràfic Festes

Majors de l’Alcúdia de Crespins. Fins al 10 de juny.

·II Curs de direcció de banda. Fins al 28 de juny. Associació Mu-sical Canalense, Canals.

·IV Lliga social AFSA. Dotze ron-des. Fins al 18 de desembre.

·IV Concurs de Música de Cam-bra. 7 i 8 d’agost, Enguera. Ins-cripció oberta.

·I Saló Internacional “Ciutat de Xàtiva”. Fins al 20 de juny.

·I Curs de perfeccionament musical vent metall. Fins demà, seu de la Unió Protectora Musical de Vallada.

·VI Concurs de Joves Intèrprets de Rotglà i Corberà. Del 12 al 19 de juliol.

·42és Premis Literaris d’Alberic. Fins al 16 de maig.

Hui felicitem a…

Ahir va cumplir 105 anys Josefina Llacer sent, possiblement, la persona més major de La Costera. Felicitacions de part de la seua filla, gendre, néts i besnets. Moltes felicitats i que en cumplixca molts més.

Hui dissabte 3 de maig, al Castell de Xàtiva, es casen Mónica i Quique. De part dels vostres amics us desitgem la major de les felicitats i que siga per tota la vida. Enhorabona!!!

Page 24: L'informador 647

IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant,S. A.Dipòsit Legal: V-4955-2001

L’Informador no s’indentifica, necessàriament, amb l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.

EDITA: Setmanari Setabense S.L. Pol. Ind. Camí l’Estret, Nau 10 - 46800 XÀTIVAInformación y publicidad: Tel. 96 111 68 83

E-mail: [email protected] - [email protected]

Gerència: Cristobal Merino GrauCap de redacció: Juan Antonio Cloquell Cuñat

Marketing i publicitat:

SETMANARI D’INFORMACIÓ COMARCAL