L'auge de les petites editorials

L’enorme crisi del sector disco-gràfic a l’Estat espanyol ha com-

portat la seva reamateurització, i un augede petits segells creats per melòmans vo-luntaristes que no esperen fer d’aquestsprojectes el seu mode de vida. En el móndel llibre sembla més viable mantenir pe-tites estructures autosuficients, com tes-timonia la proliferació d’iniciatives de novaplanta. Però aquesta realitat es barreja ies confon amb projectes vocacionals queno són el mitjà de vida dels implicats.

José Pons, editor de Melusina, explicaque «la crisi de 2008 ha estat molt duraper a tots»: la seva sí és una empresa pro-fessional, però amb només dos treballa-dors «i en economia de guerra». Ático delos Libros va iniciar la seva activitat l’anypassat, i és formada per dos socis i un em-pleat. «Ens dóna per viure», diu Ignasi Mo-reta, de Fragmenta, especialitzada en elsestudis aconfessionals sobre religions, ique treballa amb els mateixos recursoshumans. El filòleg matisa que «tirem en-davant posant-hi una quantitat d’horesque no es compten. Fent-ne només vuit,no sé si sortirien els comptes. Si no publi-quéssim volums suficients, les despesesfixes se’ns menjarien».

L’exquisida Obrador Edèndum té un mo-del diferent: no se sosté amb la venda dels

En l’actual esclat de

microeditorials

catalanes, les petites

estructures professionals

conviuen amb projectes

de caràcter vocacional.

Aquest fenomen es

contraposa a les fusions

empreses pels grans

grups multinacionals

volums, sinó que és propietat d’una fun-dació i es beneficia d’un acord amb laUniversitat Rovira i Virgili. Adesiara tam-poc no és el mitjà de subsistència dels quihi participen, «quatre persones que tre-ballem en diferents vessants d’aquesta in-dústria, i que aprofitem la nostra experièn-cia per a un projecte artesanal. No ens higuanyem la vida, i l’objectiu és no perdrediners. El primer any va ser dur, però elsegon i el tercer van ser millors i podemmoure’ns per criteris estrictament lite-raris», relata el traductor Jordi Raven-tós.

UNA REALITAT PLURALLes ambicions i la manera de plantejar-se el negoci són molt variades. Això es ma-nifesta no sols en l’orientació dels catàlegs,sinó en aspectes pragmàtics com el nom-bre de publicacions. Si Ático de los Li-bros i la marca germana Principal de losLibros volen sumar una cinquantena detítols el 2011, Fragmenta es mou al vol-tant de les vuit referències, i ObradorEdèndum, de les cinc. Melusina, desprésd’un gran pic de 27 títols el 2008, ara su-pera amb una certa amplitud la desena,com Adesiara. Raventós afirma que «ensmovem entre les 10 i les 14 novetats. En-guany en tenim programades 14, i d’aquí

no volem passar. Perquè, amb la gent quesom, implicaria no poder controlar tant laproducció».

També fluctuen molt els exemplars ve-nuts. A Ático de los Libros, «algun llibreque ha superat els 10.000 i un altre que s’haquedat en 400». En el seu primer any,aquest segell només ha publicat en caste-llà, però ara enceta dues col·leccions enllengua catalana. El seu editor, Joan EloiRoca, concedeix que «el mercat en espa-nyol és enorme, amb 500 milions de clientspotencials, encara que després no hi si-guin. Però el català, més reduït, és moltlector. Creiem que hi ha prou interessatsper fer-hi un esforç».

A Melusina adverteixen que en el món

de l’assaig les xifres oscil·len molt: dibui-xen un arc de vendes d’entre 1.000 i 3.000,«però alguns van millor i altres són un fra-càs absolut». A Fragmenta declaren unamitjana d’uns 600 amb pics de fins a 3.000,«molt satisfactòria tractant-se d’assajosen català. Pel que em diuen alguns com-panys, és alta», afirma Moreta. El gran èxitd’Adesiara ha superat els 1.000 exemplars,mentre que les seves punxades volten els200, «però no tothom té un Racine al seucatàleg», s’enorgulleix el seu editor.

CLÀSSICS AMB VALOR AFEGITUn dels grans nínxols que exploten les mi-croeditorials és el dels clàssics. Però hi do-mina el desig de distanciar-se de col·lec-cions que reimprimeixen traduccionspreexistents d’obres amb els drets d’au-tor vençuts. Per a Roca, «reciclar no és elcamí, perquè no estàs aportant res de nou.Hi ha novel·les l’única versió de les qualsestà feta al segle XIX. A la col·lecció «Bre-ves del Ático» apostem pels inèdits, o pertítols introbables».

A Fragmenta «són noves i sempre direc-tes. Hi ha poca gent que tradueixi del xi-nès clàssic al català, del sànscrit al català.No hi ha drets d’autor, però els costos sónelevats». A Adesiara, que brilla per la sevacol·lecció de textos grecollatins dins d’un

El món del llibre s’atomitza

TEXT IGNASI FRANCH

FOTOS IVAN G. COSTA

LA DIFUSIÓ DECLÀSSICS ÉS UNADE LES GRANSLÍNIES D’ACTUACIÓ

OBRADOR EDÈNDUM IADESIARA DEFENSENL’ALTA CULTURA ENLLENGUA CATALANA

Tant els textos d’anàlisi com les descobertes

literàries solen restar en mans dels independents.

El Triangle • número 1006 • 7 de març de 201152 • EUROREGIÓ

Cultura

catàleg eclèctic, «gairebé totes les enca-rreguem nosaltres, amb excepcions comels poemes de Rupert Brooke. Tornem ala versió de Marià Manent perquè ente-nem que no es pot millorar. Però normal-ment són noves».

A l’hora de prendre decisions, en aquestúltim segell pesa el component militant.Segons Raventós, «trobem que una obras’ha de comercialitzar en català perquè nohi és, o perquè hi és però d’una maneraque s’ha de millorar, com les sàtires d’Ho-raci, i no tenim en compte factors comer-cials». El projecte d’Obrador Edèndumpersegueix «que la nostra llengua no des-aparegui de la vida cultural exigent», afir-ma el seu director, Josep Batalla.

LLIBRES PER ENTENDRE LA CRISIFa tres anys s’especulava amb un reno-vat interès per llegir Marx i El capital,aventures de recent creació com CapitánSwing o El Tangram evidencien una re-vifada de l’assagisme crític. Cada línia edi-torial té les seves peculiaritats, però espot considerar que Melusina ha obertcamí. Pons mostra el seu gust per «la fei-na d’El Tangram. Segueix aquesta líniacombativa que també és nostra. En ge-neral, crec que estem revivint la dècadadels setanta: problemes amb el petroli,crisis a l’Orient Mitjà, crisi internacional...I, en aquests moments d’angoixa, la gentvol llegir més assajos per comprendre elque està passant».

Ático de los Libros té una orientació plu-ral, i abraça tant l’assaig com la literatu-ra. Però també mostra interès per dur a

les prestatgeries obres compromeses comdues novel·les de Tajiki Kobayashi, o la ira-niana Mi tío Napoleón. «Per a nosaltres,un clàssic ha de comunicar-se d’algunamanera amb l’actualitat. En un momentde domini d’un sol model de pensamenteconòmic, és interessant mostrar el tre-ball de gent que en plantejava d’altres. Ko-bayashi escrivia en un moment de fortareivindicació sindical i comunista al Japó,i parla de contractes temporals, de salarismolt baixos per moltes hores de feina. Sal-vant distàncies, el jove actual s’hi pot iden-tificar», declara el seu editor.

Moreta es mostra optimista amb la re-buda de les publicacions de Fragmenta, «igoso pensar que va a més, i que traspas-sem els cercles acadèmics. Crec que hi hamés lectors dels que sembla, gent a quiinteressen estudis sense ànim proselitis-ta, que tractin les religions com un feno-men cultural important».

Batalla, en canvi, és pessimista. Al seuparer, «la societat catalana no consumeix

el llibre d’alta divulgació que fem, és defi-citari. Si una editorial en castellà passade vendre 5.000 exemplars a vendre’n4.000, segurament pot parar el cop, peròsi una en castellà subsistia amb 500, amb400 probablement no té marge per sub-sistir. Potser llibres com els nostres es po-drien vendre amb publicitat i estratègiesmés agressives, però ho veig complicat. ElGrup 62 ho va provar i es va fer enrere. Es-perarem que es produeixi un canvi estruc-tural, o que ens ajudi el desenvolupamentde noves formes de difusió».

LLUMS I OMBRES D’INTERNETEls petits segells solen tenir presència aFacebook i, amb major o menor energia,miren d’aprofitar les possibilitats de difu-sió i de publicitat gratuïta a la xarxa. Rocaexplica que tant Ático de los Libros comPrincipal de los Libros «tenen Twitte i unmunt d’amics a Facebook. Fem un ús moltintens d’aquestes eines».

Fragmenta es va afegir als socis funda-dors d’Edi.cat quan aquests van sumarmés editorials al seu portal de venda de lli-bres electrònics, però en general no es de-tecta un especial entusiasme per aquestanova via de comercialització. Melusina nos’hi ha introduït perquè «és massa aviat, iencara no hi ha un dispositiu universal perllegir-los». Roca hi està d’acord, i hi afegeixque «duen tres anys amb uns fracassos es-pectaculars, dient que els e-readersseranel regal de Nadal. Però crec que el parc al’Estat no arriba als 80.000 aparells. I lesvendes d’arxius, pel que em diuen els lli-breters, són ridícules. Als Estats Units

MELUSINA O ELTANGRAM MOSTRENEL PETIT AUGE DEL’ASSAIG COMBATIU

ÁTICO DE LOS LIBROSRESCATA NOVEL·LESCOMPROMESES DEPLENA ACTUALITAT

sembla que està agafant cos, però és unmercat molt diferent del nostre: el llibrede butxaca es va menjar el de trade, les lli-breries online van funcionar molt bé desdel principi...».

L’editor també apunta que, amb els ac-tuals usos d’Internet, aquesta oportunitatté un perill agermanat: facilitar la difusiódels arxius digitals sense respectar elsdrets d’autor. «Però això passa aquí i no enaltres llocs», explica, «Vaig dinar amb unscol·legues escocesos i, quan els vaig plan-tejar el problema ocult de la pirateria delse-books, no sabien de què els parlava. A laGran Bretanya és un problema negligi-ble. En canvi, aquí és una vergonya quearrosseguem tots». �

Internet és una gran eina de difusió, però facilita

l’intercanvi d’arxius sense respectar el ‘copyright’.

EUROREGIÓEl Triangle • número 1006 • 7 de març de 2011 • 53

Cultura