Fullet Turístic de Sagunt

TRIA EL CAMÍ QUE ESTÀS BUSCANT

ITINERARIS CULTURALS PER SAGUNT

TRIA EL CAMÍ QUE ESTÀS BUSCANT

ITINERARIS CULTURALS PER SAGUNT

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Llegenda iconogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Terra de llegendes

El Castell de Sagunt

Sector Central: Plaça d’Armes / Fòrum Romà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Sector Oriental: Plaça d’Almenara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Plaça de Conillera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Zona dels Tres Castellets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Sector Occidental:Plaça de Sant Ferran . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Antiquarium Epigràfic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Plaça dels Estudiants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Plaça de la Ciutadella . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Zona dels Tres Pouets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Plaça del Dos de Maig . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Muralla . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

Herois de Saguntum

Itinerari cultural pel Sagunt iber i romà

Saguntum: municipi romà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Porta del Circ Romà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19La Via Augusta: restes del pont romà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20L’urbanisme romà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Fòrum urbà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20Restes del mur del temple de Diana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Museu Històric de Sagunt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21Escenari d’escenaris: el Teatre Romà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Cultures de Morvedre

Itinerari pel Sagunt medieval i modern

Plaça de la Pescateria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Porta de la vila-barri àrab . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Religiositat i higiene islàmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Muralles i hospici medievals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26Jaume I i la mentalitat cristiana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26L’església de Santa Maria i els voltants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27La plaça Major . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28Museu Històric de la Ciutat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28La jueria de Sagunt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Ermita de la Magdalena . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Calvari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29Ermita de la Sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Ermita de la Mare de Déu dels Dolors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30Ermita de Sant Roc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30El palau del Delme o de Pere el del Punyalet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Ermita de Sant Miquel . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Muralla medieval . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Església del Salvador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32El Camí Reial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32Ajuntament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

La ciutat d’acer

Itinerari pel Port de Sagunt

Els inicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Primeres construccions: Hospital Vell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35Primera crisi: Guerra Mundial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Tallers Generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36Alt Forn núm . 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Taller d’Efectes i Recanvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37La Gran Crisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Església de la Mare de Déu de Begonya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Economat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Conjunt de la Gerència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38Barri Obrer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Guerra Civil i Postguerra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Sanatori Altos Hornos de Vizcaya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39Convent de Maria Immaculada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Col·legi de la Mare de Déu de Begonya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40Crisi Final . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

Un pont natural cap a la Mar Mediterrània

Recorregut cicloturístic pel litoral de Sagunt

El litoral mediterrani, les platges de Sagunt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Platges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Centre d’Educació Ambiental . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44La Marjal dels Moros . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Grau Vell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45Visites pels voltants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

Adreces d’interés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47

ÍNDEX

La conservació i la difusió de l’important llegat patrimonial que ens ofereix Sagunt passen perquè aquest patrimoni continue sent viu . Per això, aquesta guia ofereix un discurs múltiple que organitza els passatges històrics més curiosos i els monuments saguntins més importants, seguint diferents fils conductors . Cinc són els itineraris culturals per mitjà dels quals podreu experimentar la història patrimonial d’aquest territori .

L’itinerari taronja, o Terra de llegendes, és un recorregut pel Castell de Sagunt, origen de la ciutat . El blau, o Herois de Saguntum, ens trasllada a l’Imperi Romà, a través de monu-ments com el Teatre i Circ Romà i el Museu Històric . L’itinerari roig, o Cultures de Morvedre, és el més extens, i recorre la ciutat destacant les diverses cultures: jueva, musulmana i cristiana, que es van assentar a Sagunt durant l’Edat Mitjana . El gris, o La ciutat d’Acer, ens trasllada a l’època de la Revo-lució Industrial al Port de Sagunt, i el verd, o Un pont natural cap a la Mediterrània, és un cicle-ruta mediambiental, de 16 quilòmetres i mig de longitud, que ens acosta al port antic (Grau Vell), a la zona de platges, i al Centre d’Educació Am-biental .

Prèviament als textos explicatius de cada itinerari, trobareu un plànol explicatiu del recorregut . Tant en el plànol com en la part inferior del text, us indiquem les fites més destacades de cada ruta . Desitgem que gaudiu i feu vostra l’experiència de recórrer els carrers d’aquesta ciutat històrica i monumental .

Itinerari a peu . Aconsellable calçat còmode

Itinerari cicloturístic (amb bicicleta)

Itinerari en automòbil

Zona de pícnic

Zona d’interés fotogràfic

Recomanat portar aigua

Duració de l’itinerari

Distància de l’itinerari

Llegendaiconogràfica

Recomanat ús de protecció solar

Recomanat ús de gorra

Dificultat: fàcil

Dificultat: mitjana

Dificultat: difícil

EL CASTELL DE SAGUNTAquesta fortalesa ocupa un recinte murallat que s’estén pel turó d’est a oest, amb quasi un quilòmetre d’extensió . Som a l’últim punt de la serra de la Calderona, a 172 metres sobre el nivell del mar . Des d’ací es domina tot el litoral fins quasi Aragó, pel corredor del riu Palància .

La seua història es remunta al s . V . a . C ., quan es cons-trueix la ciutat Ibèrica d’Arse . Era una civilització rica i comerciant, amb una organització cosmopolita . A més en-cunyaven moneda en plata i bronze .

No és gens estrany que cartaginesos i romans la cobeja-ren . La pau i l’harmonia que regnaven en aquest lloc van ser truncades per l’assetjament del cartaginés Anníbal, que el 218 a . C . va originar la Segona Guerra Púnica (218-212 a . C .) . La presa de la ciutat per aquest general va ser el detonant per a la mobilització de l’exèrcit romà cap a Hispània . Pretenien frenar aquest avanç, que havia supe-rat la línia de l’Ebre (límit de les àrees d’influència romana i cartaginesa a la península Ibèrica) . Durant vuit mesos els cartaginesos van assetjar Arse . Dins de les muralles, la fam i la set van fer estralls, per la qual cosa, abatuts, els ibers van decidir immolar-se . Quan Anníbal va aconseguir entrar per fi, només va trobar cendres . Havent vençut, l’Imperi Romà a través dels Escipions va intervindre perquè la ciu-tat fóra tornada als ibers . La transformació gradual de la ciutat ibèrica en hispanoromana es manifesta tant en el canvi de nom –Arse serà ara Saguntum– com en la doble encunyació de moneda ibèrica i romana .

TERRA DE LLEGENDES

90 minuts (matí o vesprada)

1’9 km .

C/ XÀTIVA

LAPALMERA

TE

C/ PAR

TIDAD'OLIBA

CAMÍ DE LAROSANNA

C/ SALT

DELLLOP

C/ MASSALFASSAR

C/ALCALDE BLASCO

C/ DELRACÓ

CARRETERASAGUNT-PORT(CC-237)

C/ ROLLDE XIVERRI

D’EN BERENGUER

CARREREMILILLOPIS

CARRERGILET

i

AV.DELPA

ÍSVALEN

CIÀ

AV.SANTSDELAPEDRA

1

3

2

4

5

68

7

CASTELL

TEATREROMÀ

PLAÇAD’ALMENARA

ALBACAR

PLAÇADELACONILLERA

PLAÇAD`ARMES

PLAÇAD’ESTUDIANTS

PLAÇASANTFERRAN

PLAÇADELACIUTADELLA

PLAÇADELDOSDEMAIG

ZONADELSTRESPOUETS

PLAÇATARONGERS

ZONADELSTRESCASTELLETS

TERRA DE LLEGENDES

Plaça d’ArmesPlaça d’Almenara . Plaça de la ConilleraPlaça de Sant FerranAntiquarium Epigràfic Plaça dels EstudiantsPlaça de la Ciutadella Zona dels Tres Pouets Plaça del Dos de Maig

1 .2 .3 .4 .5 .6 .7 .8 .

1 2 3 6 74 5 8

Plaçad’Armes

Plaçad’Almenara

Plaça deSant Ferran

AntiquariumEpigràfic

Zonadels Tres Pouets

11

Un segon moment d’esplendor vindria amb el període islà-mic, amb una agricultura florent i una regular labor artesa-nal i comercial . Durant aquesta època es construeix al cas-tell la zona de l’Albacar, i gran part de la muralla ja durant el període cristià, s’amplia el conjunt per l’oest . Durant la con-questa cristiana, la residència del governador s’estableix a la plaça d’Armes, on s’ubica l’ermita de la Magdalena . El 1562 la fortalesa és dividida per Juan Bautista Antonelli en les actuals set places, per encàrrec de Felip II, per a millorar la defensa del lloc i renovar-ne les tècniques militars .

El conjunt visible és el resultat de les transformacions pa-tides per la fortificació islàmica, parcialment transformada pels pobladors cristians i finalment modificada durant la Guerra de la Independència (1808-1814) pels enginyers fran-cesos, dirigits pel brigadier espanyol Andriani, que van afec-tar la Ciutadella, els magatzems, forns, etc ., de l’Almenara i altres parts del Castell . El conjunt va ser declarat Monument Nacional pel Govern de la Segona República el 1931 .

Vista general del Castell de Sagunt

Sector Central: · Plaça d’Armes – Fòrum Romà

Iniciem la visita al Castell de Sagunt en el Sector central . S’hi conserva el Fòrum, d’època romana republicana i impe-rial tardana (segle I a . C . – segle I . d . C) .

La part més antiga és la formada per un angle de pedra bla-va del terreny, amb una superfície de 14 x 11 m i format per restes de mur i contraforts d’un temple republicà del segle I . a . C .

Era, en els temps d’August, una monumental plaça tancada porticada, dedicada a cerimònies oficials amb una harmonia i unitat perfectes, amb nombroses estàtues eqüestres, ares votives, escultures de magistrats i inscripcions commemo-ratives d’emperadors, totes elles acabades en estuc i pinta-des . Era el cor de la ciutat, la plaça major de qualsevol urbs, traslladada a la cima del castell .

En aquest moment es conserven restes dels edificis se-güents:

Cúria (10 a. C. - 10 d. C. – època augusta).

Era la seu del Senat de la ciutat i lloc de recaptació d’impostos . Al pòrtic de davant es proclamaven les deci-sions acordades pel poble, que escoltava reunit a la plaça pública . Els pòrtics resguardaven de la pluja els magistrats i assistents a les cerimònies oficials, lectures de lleis i edictes municipals . Conserva el nivell de paviment i restes d’una pilastra en l’angle, a més de tres escalons, originària-ment quatre . Davant trobem la inscripció que al·ludeix al promotor: Cneo Baebio Gemine, tallada en pedra calcària, en el seu origen mesurava 40 metres de longitud, ara 15 . Encara es poden apreciar les marques de les lletres de bronze . Aquest home va viure en època d’August i va lle-gar el fòrum al Municipium, que el va pagar amb el seus diners .

1 2 3 6 74 5 8

1

Plaça enllosada porticada

Basílica

Contraforts temple republicà,

s. I. a. C.

Cúria10 a.c. - 10 d.c.

Tabernae

Cisternadels 21 pilars

Planta del Fòrum Romà

Inscripció fundacional

Fòrum Romà

Inscripció fundacional Fòrum Romà

TERRA DE LLEGENDES

Plaçad’Armes

Plaçad’Almenara




13

Tabernae.

Era la borsa i el centre de negocis de l’època . En aquests locals es desenvolupaven importants operacions finance-res tant públiques com privades, i es fixava el preu dels productes . Estarien oberts al front i coberts per un sostre a dues aigües, precedit per un pòrtic amb una àmplia co-lumnata . Un espai per a discutir, negociar i fer bones ven-des . Hui només hi podem apreciar la superfície de quatre d’elles .

Basílica.

Lloc de reunió dels ciutadans on estava la seu del tribu-nal . Hui només se’n conserven els fonaments, i es troba en part coberta pel Museu Històric Militar . Però encara es pot apreciar una mica de la planta rectangular, amb les seues tres naus i capçalera, separades per columnes . El cristia-nisme va prendre d’aquest edifici la planta per a formar el model d’edifici del que després seria el temple de reunió cristiana . Cisterna.

Enfront d’aquesta plaça i davall terra es troba una impres-sionant cisterna de 67 metres de longitud, perímetre que podem apreciar delimitat per dos brocals circulars moder-ns . Encara es conserva l’estructura intacta, formada per dues naus voltades i separada per una filera de 21 pilars, que li donen nom . Les parets, obra d’Opus caementicium (revestiment d’argamassa i trossos ceràmics per a evitar filtracions), encara hui contenen aigua .

Al centre de la plaça encara queden restes medievals: la residència del governador islàmic i després cristià . Encara s’hi pot apreciar la superfície de l’ermita de la Magdalena .

Cisterna

Sector Oriental· Plaça d’Almenara – Plaça de la Conillera Zona dels Tres Castellets

Per la Porta d’Almenara s’accedeix a aquesta plaça . Aquest pòrtic, a pesar que puga semblar islàmic pels rosetons i l’arc, va ser construït al s . XVIII . La plaça a què dóna pas era coneguda també com Salòquia (Saluqiya) . Era la zona d’allotjament permanent de guarnicions en les fortificacio-ns de major importància . Hi trobem una antiga cisterna romana i alguns aquarteraments en què s’aparellaven els soldats i cavalls durant la Guerra de la Independència .

És destacable el camí de ronda, que encara es pot recórrer . Des d’aquest s’obté una impressionant vista de Sagunt, a més de poder apreciar, en la part nord-est, la zona de l’Albacar, formada per la plaça de la Conillera i la plaça dels Tres Castellets . La primera era la zona de pastura del ramat i en la segona queden algunes restes iberes i romanes . Era aquesta la zona per al refugi de les persones i el ramat .

Sector Occidental:· Plaça de Sant Ferran

Creuant novament per la plaça d’Armes, accedirem al sec-tor occidental . Per la porta de l’Ídol s’accedeix a la plaça de Sant Ferran, que està separada per un gros mur de la plaça dels Estudiants . Aquesta porta rep el seu nom per haver-se trobat allí en època islàmica una estàtua romana d’un jove togat .

3

1 2 3 6 74 5 8

2

Porta d’Almenara

TERRA DE LLEGENDES

Plaçad’Armes

Plaçad’Almenara




15

· Antiquarium Epigràfic

En ella es troba l’Antiquarium Epigràfic, amb una de les col·leccions epigràfiques més riques de la península ibèrica . Imprescindible la seua visita .

També trobem en aquesta plaça vestigis de la Torre de l’Ídol, l’edifici més antic del lloc, que allotjava els governadors . Al sud, al costat de l’Alcassaba es troba la Bateria de Sant Fe-rran, que dóna nom a la plaça, un conjunt de nou troneres construïdes per l’exèrcit napoleònic en la Guerra de la Inde-pendència .

· Plaça dels Estudiants

A la plaça dels Estudiants, en la seua part més baixa, trobem una sèrie d’entrades medievals al recinte . Al costat d’una d’aquestes, es troba el cementeri jueu . Des de la guerra con-tra França, també va servir com a zona d’ensinistrament de les tropes més joves .

· Plaça de la Ciutadella

La Ciutadella és la part més alta de la muntanya . Va ser la més ocupada durant el període islàmic, quan segurament constaria d’una torre semblant a l’actual, i un fort emmu-rallament . Aquesta torre s’anomena d’Hèrcules . Alguns au-tors clàssics atribueixen l’arribada dels grecs a Sagunt de la mà d’aquest heroi .

· Zona dels Tres Pouets

Aguaitant-nos a la part més acusada del costat sud-oest, trobem la zona dels Tres Pouets, fora del recinte murallat . S’hi accedeix per la senda dels Lladres, que arranca del ca-rrer de Tito Livi . Les restes estan compostes per una línia de muralla del recinte ibèric de blocs enormes, segurament del segle IV a . C . Alguns carreus són de grans dimensions, arriben a tindre una amplària d’1,30 m x 1,80 m .

7

4

6

5

Antiquarium Epigràfic

Porta de l’Ídol

· Plaça del Dos de Maig

La plaça més occidental és la del Dos de Maig . També rep el nom d’Albarrana, per la torre que allotjava . L’origen de la plaça és medieval . Les torres albarranes se situaven enfront dels murs exteriors i evitaven l’aproximació d’atacants . Al segle XIII es va incloure dins del Castell . La seua forma allar-gada va ser accentuada per enginyers francesos, que la van reedificar i li van donar l’actual aspecte d’esperó, des de l’exterior .

Muralla

Allò que s’ha conservat es va construir en la major part en època islàmica, encara que també es van produir nombroses modificacions des del període cristià fins a la guerra napo-leònica . Açò ho podem apreciar en els llenços de tàpies mu-sulmanes amb algunes reformes gòtiques i renaixentistes . Si la recorrem amb la mirada també podrem observar algu-nes torres, baluards defensius, sobretot del segle XVIII .

La muralla descendia abraçant la ciutat i comptava amb di-verses portes i torres que defensaven la població sencera .

El Castell es va desartillar el 1859, mantenia alguna guarni-ció fins a principis del segle XX . Aquest conjunt patrimonial és considerat com un dels més importants de la Comunitat Valenciana .

1 2 3 6 74 5 8

8

Muralla del Castell de Sagunt

TERRA DE LLEGENDES

Plaçad’Armes

Plaçad’Almenara




SAGUNT IBER I ROMÀFa més de 2 .500 anys, el territori on ens trobem rebia el nom d’Arse i estava ocupat per la civilització ibèrica . Encara que coneixem poc d’ells, sabem que ocupaven el sector oest i sud-oest del Castell . Comerciaven amb fenicis i grecs, i disposaven d’un gran poder econòmic . Van arribar a encunyar moneda, i a organitzar-se com una ciutat mo-derna . Tenien Senat i altres edificis públics i religiosos, com el Temple de Diana . La peça més representativa d’aquesta cultura és el Bou Ibèric, del segle IV a . C, que es troba al Museu Històric de la Ciutat .

Durant anys van tindre pau, però cap al 219 a . C . els carta-ginesos, capitanejats per Anníbal, els van assetjar durant vuit mesos, fins que la desesperació va fer que s’immolaren abans que caure . Anníbal, en entrar a la ciutat i veure-la re-duïda a cendres, va destrossar tot el que quedava excepte un temple, el de Diana .

Roma, en comprovar que Anníbal havia traspassat l’Ebre i havia trencat el tractat que establia aquest riu com el límit de les seues influències a Espanya, inicia la Segona Guerra Púnica, resolta a favor seu el 214 a . C . L’Imperi Romà, a través dels Escipions, va intervindre perquè la ciutat fóra tornada als ibers . La transformació gradual de la ciutat ibèrica en hispanoromana es manifesta tant en el canvi de nom –Arse serà ara Saguntum– com en la doble encunyació de moneda ibèrica i romana .

HEROIS DE SAGUNTUM


1’2 km .

PALÀNCIA

LAPALMERA

TE

CARREREMILILLOPIS1

6

7

i

2

4

5

3

CASTELL

TEATREROMÀ

PLAÇATARONGERS

RESTESCALÇADAROMANA

DOMUSROMANA

PLAÇAMAJOR

PLAÇADELSBERENGUERS

CARRERSAGRARI

COL·LEGICRONISTACHABRET

CIRCROMÀ

HEROIS DE SAGUNTUM

Porta del Circ RomàRestes del Pont Romà . Via AugustaCardus-DecumanusFòrum urbàRestes del Mur del Temple de DianaMuseu Històric de SaguntTeatre Romà

1 .2 .3 .4 .5 .6 .7 .

1 2 3 6 74 5

Porta delCirc Romà

Restes del Murdel Temple de Diana

Museu Històricde Sagunt

TeatreRomà

19

Saguntum: municipi romà

Al voltant de l’any 80 a . C . un general hispà, Sertori, unit a lusitans i celtibers, s’alça contra Roma . Saguntum roman fidel a l’Imperi en aquesta guerra civil, i aconsegueix més tard (4 a . C .) el títol de MUNICIPI ROMÀ .

Però és a partir de l’època de l’emperador August (27 a . C . – 14 d . C .) quan es transforma en grandiós el paisatge urbà i agrícola . Són d’aquesta època quasi tots els monuments que veurem .

Al voltant del s . I d . C . Sagunt comptaria quasi amb 60 .000 habitants, entre les viles i altres poblats del municipi . Ja al segle II a . C . la ciutat comença a estendre’s cap al riu, es construeix l’aqüeducte que entra a la ciutat per la vessant de la muntanya .

Circ Romà

Davall el terra del carrer dels Horts circula l’antiga séquia romana de la ciutat, i en la part esquerra encara es conser-ven alguns carreus de la part exterior del Circ Romà, s . II d . C . Al segle passat encara es podia apreciar la seua planta, de 300 metres de longitud . S’hi portaven a terme carreres de carros . A uns 250 metres es troba la porta meridional . És una mostra de la potent arquitectura romana, arquitra-vada, d’enormes carreus de pedra calcària blava . En el seu origen contindria estàtues sobre la llinda . N’hi havia una altra, la principal o Triumphalis, al carrer del Circ Romà, per la qual eixien els guanyadors . Al centre s’ubicava l’espina que delimitava l’espai per als girs que havien de donar els aurigues . Les carreres començaven des de les carceres, on ara hi ha el col·legi Cronista Chabret, i van tindre el seu màxim auge al Baix Imperi .

1

Porta del Circ Romà

Restes del Pont Romà

A l’altura del carrer del Remei s’estenia el Pont que creua-va el riu Palància, continuació de la Via Augusta, que en-llaçava amb el Cardus i travessava tot el litoral mediterra-ni . Aquesta construcció tindria una amplària d’uns quatre metres i mig . Hui en dia només queden dues bases ubica-des al llit del riu .

L’urbanisme romà

Continuem cap al Camí Reial . Quan Roma urbanitzava un territori, s’hi fixaven dues grans vies perpendiculars, d’una banda el Cardus (N-S), i per una altra el Decumanus (E-O) . Quan arribem al carrer de Sant Miquel, encreuament amb el carrer Major, estarem just en aquesta unió de vies .

Fòrum urbà

Continuem cent metres pel carrer Major fins a trobar a la dreta la plaça de la Pescateria, per la qual eixirem a la plaça Major, antic fòrum de la Ciutat Baixa en què podem apreciar encara restes de fustos i capitells de columnes romanes .

Saguntum es distingia per la qualitat dels productes que exportava: figues, vins, olis, gra, lli, cereals, varietat de fruits, armes com la falàrica… Eren famosos els fangs sa-guntins: ceràmica de terra sigilata, realitzats amb argila roja . Es conserven moltes obres amb dibuixos de deïtats del politeisme, bacants, greques, fistons de fulles…

2

3

4

1 2 3 6 74 5

Restes de la calçada romana

Columna romana

HEROIS DE SAGUNTUM

Porta delCirc Romà



TeatreRomà

21

Restes del Mur del Temple de Diana

Just darrere de l’església de Santa Maria trobarem les res-tes del Mur del Temple de Diana, datat entre els segles V i IV a . C . Plini ens diu que a la part baixa de la ciutat hi havia un temple ibèric dedicat a Diana que Anníbal es va abstin-dre de destruir per raons religioses . A Sagunt es retia culte a aquesta deïtat, de fet s’han trobat quatre inscripcions dedicades a ella en les proximitats d’aquest lloc . Podem imaginar, per l’envergadura dels blocs de pedra, la gran-desa del temple, encara que també s’ha dit que aquestes restes podrien formar part de la muralla ibèrica .

Museu Històric de Sagunt

El seu interior arreplega bona mostra de la impor-tant col·lecció de peces arqueològiques procedents d’excavacions i troballes que s’han realitzat al castell, nucli urbà i voltants . La seua col·lecció d’epigrafia llatina i peces iberoromanes és una de les més importants d’Espanya . En-tre les seues obres més importants destaca el Bou Ibèric, els gots ibèrics, l’Hermes bàquic i el cap atribuït a la dees-sa Diana . Imprescindible la seua visita .

5

6

Bou Ibèric

Escenari d’escenaris: El Teatre Romà Amb una capacitat per a 4 .000 espectadors, aquest colós de l’arquitectura llatina continua presidint la població, a pe-sar d’haver patit nombroses vicissituds al llarg de la seua història . Les pèrdues més greus van ser ocasionades per la Guerra de la Independència .

El 1896 és declarat Monument Nacional .

Va ser construït al segle I d . C ., en època de l’emperador Tiberi . El pendent de la muntanya oferia un terreny perfecte per a la disposició de la graderia, és a dir, la càvea, per a la qual es va utilitzar roca calcària del terreny . La tècnica constructiva utilitzada va ser l’Opum Caementicium (enco-frat de morter revestit de xicotetes pedres d’obra) . L’Última graderia superior es troba a una altura de 105 metres so-bre el nivell del mar, i la grada més baixa a uns 75 metres . L’escena tancaria amb el seu mur aquest conjunt, que ofe-reix una acústica envejable . Hi havia dues entrades princi-pals (Aditus Maximi), una al final del carrer dels Antigons i una altra pel Cardus, el que ara és carrer Vell del Castell .

El conjunt semicircular està definit per dues parts princi-pals: la càvea o graderia i l’escena .

A la càvea o graderia es distribueixen les classes socials segons la proximitat a l’escena . L’ima càvea és la més pròxi-ma . S’hi seien els senadors i els personatges més repre-sentatius de la societat . La mitjana càvea, la part mitjana de la graderia, i la summa càvea, la més alta . Les graderies estaven dividides pel praecintio o corredor . L’orchestra és semicircular i més xicoteta que als teatres grecs perquè no necessitava cors . La scena o proscaenium tindria el front decorat amb exedres i rectangles . Sota el paviment hi havia un mecanisme que apujava el teló des de baix, i tancava part del cos escènic . Els actors entraven per les valvae, o portes posteriors que s’obrien al fons del front escènic . Simulava un edifici palatí amb tres portes, adornat amb tres pisos de galeries columnades, que s’acomodava a la convenció que l’acció tenia lloc en ple carrer . A la part posterior hi hauria els camerinos i les dependències de les tramoies . Els actors eren sempre barons, però podien representar diferents pa-pers, fins i tot femenins, utilitzant indumentària i perruca .

7

1 2 3 6 74 5

Scaneae (restaurada)

Summa CaveaMitjana Càvea

Ima Càvea

Orchestra

Cavea restaurada

Teatre Romà

HEROIS DE SAGUNTUM

Porta delCirc Romà



TeatreRomà

SAGUNT MEDIEVAL I MODERN Fa més de 1 .300 anys, al segle VIII, després de patir les invasions de diversos pobles com els gots o els vàndals (havia caigut l’Imperi Romà al segle V), arriba a Sagunt l’Islam, que bateja la ciutat amb el nom de Murviter, en al·lusió als murs vells de les ruïnes romanes .

L’ocupació del territori és ràpida i productiva . La Hispània romana ja era Al-Àndalus, una terra de costums orientals, de religió islàmica i d’innovadores tècniques agrícoles, com el sistema de regadiu mitjançant séquies i molins . A més, la gastronomia s’enriqueix amb plantes com l’albercoc, l’albergínia, l’arròs, el meló, el safrà…

L’urbanisme es modifica atenent l’Alcorà: els carrers no seran més amples de set peus, i el traçat urbà cedeix a l’esfera privada els seus carrers i racons, s’amplien les ca-ses arbitràriament, i es tanquen els carrerons (atzucacs) amb portes per a la seguretat de les famílies . Aquests carrers solien ser tortuoses i es diferenciaven prou dels comercials, molt més rectes .

CULTURES DE MORVEDRE


2’9 km .

LAPALMERA

TE

DARREREAV. SANTS DE LAPEDRA

CARREREMILILLOPIS

CARRERGILET

1011

12

18

1 2

65

7

8

913

14

15

1617

19

4

i

20

21

CASTELL

TEATREROMÀ

3

PLAÇATARONGERS

JUERIA

PLAÇAMAJOR

1 2 3 6 7 8 9 10 114 5

Plaça de la Pescateria

Església de Santa Maria Plaça Major


Plaça de la Pescateria (zona d’arcs apuntats)Zona islàmicaForn dels Banys ÀrabsMuralla medievalCasa senyorial Quatre CantonsCasa Cultural Capellà PallarésEsglésia de Santa Maria, s . XIV-XVIIIPlaça Major PorticadaMuseu Històric de SaguntJueriaErmita de Santa Maria Magdalena, s . XVIII

1 .2 .3 .4 .5 .6 .7 .8 .9 .10 .11 .

El Calvari / Ermita del Santíssim Crist, s . XIXErmita de la Sang, s . XVIIIErmita de la Mare de Déu dels Dolors, s . XIXErmita de Sant Roc i de la Mare de Déu dels Desemparats, s . XVIIPalau del Delme . Restes façanaErmita de Sant Miquel, s . XVIIIMuralla medievalEsglésia del Salvador, s . XIIICamí ReialAjuntament

12 .13 .14 .15 .

16 .17 .18 .19 .20 .21 .

= Antic recorregut de la muralla

= Itinerari per l’interior de la Jueria . Accés a Calvari .

25

Plaça de la Pescateria Aquest viatge comença a la plaça de la Pescateria, un lloc apartat en què encara es respira història . En època mu-sulmana aquesta zona estava ocupada pel soc central, i l’escorxador fins fa poc, encara s’hi venia peix i carn .

Porta de la Vila-barri àrab

La part islàmica de la ciutat continua al carrer d’Abril, on es trobava una de les portes de la muralla, la de la Vila . S’hi troba l’Almodí Nou (1699) . D’aquest magatzem de gra només queda l’arc de mig punt d’entrada . A pocs metres ens trobem amb l’Atzucac de la Palmera, típic exemple de carreró musulmà .

Religiositat i higiene islàmiques

El Forn dels Banys Àrabs . Es conserva la façana amb part de l’arc de mig punt en pedra i l’escut dels Múzquiz, família a la qual el rei Ferran VI va vendre el 1775 tots els for-ns, molins i l’almodí . Al seu costat es trobaven els Banys Àrabs, element fonamental en l’urbanisme musulmà, per raons de tipus cultural, religiós i higiènic . Eren llocs de re-unió i també de neteja física i espiritual, per això s’ubicaven a les portes de la ciutat . Aquest es trobava al costat de la desapareguda Porta de les Granotes o dels Banys .

1


12 13 14 17 18 19 2015 16

Palau del Delme

Esglésiadel Salvador Ajuntament

2

Ermitade la Sang

3

21El Calvari

Muralles i hospici medievals

Continuem ara per la plaça de l’Hospital, que en el seu dia va ser l’hospici més important de la ciutat . Na Marcena va ser la dona que va fundar aquest hospital el 1379 i va deixar tots els béns que posseïa per al seu sosteniment . Pugem pel carrer de Na Marcena i trobem a l’esquerra el carrer del Mur de Santa Anna, que rep aquest nom pel convent extramurs que s’ubicava en l’actual convent de les monges Servites . S’hi troben restes de l’antiga muralla medieval, que enllaça el castell amb la ciutat, per protegir-la de pos-sibles enemics . La muralla disposava en moltes zones amb barbacana (torres defensives) i fossat . Aquest últim trans-corria pel que hui coneixem com el Camí Reial .

Jaume I i la mentalitat cristiana

El 1238 Jaume I arriba al territori de Balansiya, Murviter serà prompte Morvedre, territori cristià . La comunitat mu-sulmana serà relegada a treballs menors d’artesania i a servir als camps i llocs de la nova població . Alguns conti-nuen al raval de la Moreria, on porten a terme la seua labor artesanal .

La mentalitat cristiana va irrompre amb força . Detestaven els jardins i els carrers islàmics; per això, l’interior de les muralles s’adapta als nous temps . Els carrers que abans allotjaven socs s’omplin ara de cases senyorials . Sobre l’antiga mesquita es construeix l’església de Santa Maria, apareixen noves ermites i la ciutat es va estructurant en-torn de diverses parròquies .

Es dóna llavors un procés de colonització feudal: arriben famílies cristianes importants com els Vives de Canyamàs, els Armengol, els Berenguer…, que resideixen a les seues cases senyorials, com les que podrem admirar al carrer Major i dels Cavallers . Destaquen entre altres la Casa dels Quatre Cantons i, en el número 12, la Casa de Cultura Ca-pellà Pallarés . Construïda al segle XV, va pertànyer primer als Vives de Canyamàs .

5 6

4

Plaça de l’Hospital

Casa de Cultura Capellà Pallarés

1 2 3 6 7 8 9 10 114 5




27

L’església de Santa Maria i voltants El nostre viatge s’endinsa ara a la plaça dels Tarongers . Al seu costat es troba l’església de Santa Maria . Construïda sobre l’antiga mesquita Major, ha sigut, des de la conques-ta, l’església Major de la Vila . El 1334 es va posar la prime-ra pedra al peu del campanar, al segle XIV es van edificar l’absis i part de la nau lateral nord . Al segle XV s’alça la porta sud i al segle XVI es cobreixen les naus . A partir del 1700 l’interior es decora amb estuc i es daura el retaule major . Com a rematada, el 1799 es construeixen les escales d’accés a la porta nord .

D’estil gòtic ogival valencià, l’interior consta de tres naus de més de vint metres d’altura, amb contraforts que for-men les capelles laterals . Tot el temple es va construir amb pedres carreus extretes de les muntanyes pròximes . A l’escala d’accés nord a l’església subsisteixen dues ins-cripcions llatines . Va ser declarada Monument Nacional el 1982 . A principis del segle XX es va construir l’actual cam-panar, d’estil neogòtic i rematat el 1913 amb un forjat de ferro, potser per influència de l’arquitectura del ferro i de la Siderúrgia que estava iniciant-se al nucli del Port .

7Església de Santa Maria

12 13 14 17 18 19 2015 16 21

Palau del Delme


Ermitade la SangEl Calvari

Plaça Major

Descendim ara pel carrer del Sagrari, per a arribar a la plaça Major . Hi conflueixen els tres carrers principals de la ciutat: Cavallers, Castell i Major . La plaça, rectangular d’origen gòtic, és porticada (amb alguns fustos de colum-nes romanes), i hi requeia l’Almodí (magatzem públic de blat), que conserva com a tret distintiu l’antic escut reial en la clau de l’arc d’entrada . A la plaça es feien públics els testaments, es realitzaven subhastes, se celebrava el mercat setmanal i es reunien els jurats d’Aigües i de la Vila . També s’hi ubicava l’antiga porta de la Vila, i al seu cos-tat (al lloc ocupat per l’Ajuntament) hi havia la Llotjeta del Mustaçaf, prop de l’Almodí . El seu càrrec s’ocupava de diri-mir totes les qüestions que afectaven els pesos i mesures, l’urbanisme i les artesanies .

Museu Históric de Sagunt

Pujarem ara cap al carrer del Castell, un altre dels eixos importants de la ciutat medieval . Hi trobarem diverses ca-ses senyorials al principi, i la jueria més amunt . Es reco-mana l’entrada al Museu Històric de la Sagunt, antiga casa del Mestre Penya, de planta gòtica . Aquest edifici podria haver sigut una llotja municipal o una carnisseria, ja que no presenta la clàssica planta de casa senyorial . La col·lecció que allotja procedeix d’excavacions i troballes arqueològi-ques . En les seues dues plantes podrem veure ceràmiques de l’Edat del Bronze, gots ibèrics, mosaics i monedes .

8

9

Plaça Major

Museu Històric de Sagunt

1 2 3 6 7 8 9 10 114 5




29

La Jueria

Continuant la pujada ens endinsem al barri de la jueria . Segurament arribaren junt amb Jaume I a Sagunt, al segle XIII . Aquest rei els va concedir horts, vinyes i alqueries en recompensa dels seus mèrits contrets en la conquesta . Es van ubicar al barri de la Sang Vella, on es trobava la sina-goga . El 1321 demanen al rei Jaume II la construcció d’un mur que delimitara la seua aljama al carrer del Castell . Ara queden les portes d’entrada . L’original, marcada per un arc apuntat, es correspon amb el carrer de la Sang Vella . Pocs anys després, Alfons III d’Aragó els concedeix llicència per-què construïsquen un cementeri davall del Castell . Era el segle XIV, època d’apogeu per a les aljames de la Corona d’Aragó, que s’havien vist enriquides per la seua virtut per als negocis: prestadors i experts administradors van acon-seguir un poder envejat per molta població cristiana .

Ermita de la Magdalena Un poc més avant ens trobem amb l’ermita de la Magda-lena . Les ermites eren la relació més directa i devocional dels barris amb la divinitat, a través de la intervenció san-toral . El culte girava entorn d’una imatge, promoguda a ve-gades per algun devot poderós . En aquest cas pareix que aquesta ermita es deu a l’existència d’una imatge que es custodiava per un ermità al Castell, i està en aquest lloc des de finals del s . XIX .

Calvari

En el plànol apareix indicat el Calvari (1854), en què es troba l’ermita del Santíssim Crist construïda al s . XVIII . A l’emblanquinament conjunt, s’accedeix per un camí en zig-zag, i disposa d’un original arc d’entrada, amb formes mix-tilínies inspirades en la façana de l’ermita .

10

11

12

Jueria

Ermita de la Magdalena

Calvari

12 13 14 17 18 19 2015 16 21

Palau del Delme



Ermita de la Sang

Desfem ara el nostre camí per a endinsar-nos al carrer de la Sang Nova, on es troba l’ermita de la Sang . És la de majors proporcions de la ciutat . Edifici barroc construït a principis del segle XVII . La seua planta és de creu llatina d’una sola nau amb volta de mig punt i llunetes en la cúpu-la pintades al fresc amb escenes de la passió de Crist . En aquesta ermita té la seu la confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist, l’origen de la qual es remun-ta als inicis del s . XVI . Des d’ací parteixen la majoria dels actes litúrgics de la Setmana Santa saguntina, i en el seu interior reposen els passos processionals .

Ermita de la Mare de Déu dels Dolors

Continuant pel carrer dels Dolors, ens trobem amb una al-tra ermita, la de la Mare de Déu dels Dolors (1860) . La seua façana és molt senzilla, amb arc de mig punt i un campanar xicotet sobre la cornisa .

Si es continua pel carrer de les Penyetes, ens endinsem en un enclavament paradigmàtic de la ciutat, l’antic barri musulmà, on els mateixos veïns s’ocupen del manteniment de la bellesa del carrer, amb les seues plantes i façanes emblanquinades .

Ermita de Sant Roc

Baixem ara pel carrer de la Font per a arribar al carrer Ma-jor . El primer edifici que ens trobem és l’ermita de Sant Roc, la fundació del qual es remunta al temps de la pesta (1647-1648) que va devastar el Regne de València . Els veïns i veïnes d’aquest barri van alçar l’ermita en honor al sant, per haver-los alliberat de l’epidèmia . A partir de 1797 es va introduir el culte a la Mare de Déu dels Desemparats .

13

14

15

Ermita de la Sang

Ermita de la Mare de Déu dels Dolors

Ermita de Sant Roc

1 2 3 6 7 8 9 10 114 5




31

El Palau del Delme, o de Pere el del Punyalet

Se sap que el 1256 aquest edifici va ser donat per En Jau-me I d’Aragó al bisbe de València, perquè hi efectuara la recaptació de l’impost del Delme . Inicialment hi havia uns banys àrabs a la seua planta inferior . Hui només es conser-va la façana amb murs de carreus . Era l’únic edifici adossat a la muralla medieval que impedia el recorregut del camí de Ronda, i en el seu interior hi havia un saló mudèjar amb un valuós cassetonat de fusta .

Ací va estar retingut Pere IV el Cerimoniós, el del Punyalet (1319-1397), durant les guerres de la Unió, i va ser obligat per la població a signar els furs i privilegis per a la població que posteriorment va esgarrar amb un punyal a Saragossa .

Ermita de Sant Miquel

Més avant trobem l’ermita de Sant Miquel, edificada per ini-ciativa dels habitants del barri de la Porta Nova . Hi havia un retaule amb la imatge del sant, penjat en la part interior de la porta . El seu interés resideix en el plafó ceràmic que representa el sant i Llucifer, i en el frontó de pedra, que amb la seua llegenda explica l’advocació de l’ermita .

Muralla medieval

Continuem pel carrer Major fins arribar al carrer dels Esci-pions, amb una baixada amb escales . En aquest punt aca-barem la visita a la ciutat medieval amb la visió de part de la muralla i torre medieval, que podem apreciar al carrer de la Muralla, i ens endinsem en el Sagunt modern . El pas del nom de Morvedre a Sagunt es produeix l’any 1868 .

16

17

18

Palau del Delme

12 13 14 17 18 19 2015 16 21

Palau del Delme



Església del Salvador

En el conjunt format per l’espai ocupat per la Porta Ferris-sa, antiga porta de ferro, que comunicava la ciutat amb València i el Raval del Salvador, és on es troba l’església del Salvador . Sobre l’any 1248 Jaume I n’encarrega la cons-trucció . També s’ha dit que, en la seua visita a Sagunt, el Cid va construir el 1098 una església dedicada a sant Joan Baptista . Açò se suposa pel medalló de la portada prin-cipal, amb una imatge seua ara desdibuixada . Encara s’hi mantenen dues bases (permodals) que sustentarien un antic porxe romànic . Sobre aquesta, s’obri el finestral de factura gòtica . L’església és d’una sola nau, amb tres trams i absis poligonal .

El Camí ReialEra l’antiga via d’eixida a València i paral·lela a ella trans-corria, com hem vist, la muralla medieval . És un carrer completament comercial, tot i que encara trobem edificis de gust modernista i eclecticista, construccions de princi-pis del segle XX . Però el nostre interés es dirigeix ja cap al carrer de Josep Romeu, prop de l’Ajuntament . Aquest personatge va nàixer el 1778, en el si d’una família rica, va abandonar el luxe i la família per a lluitar contra els france-sos . Ara podem retre tribut a aquest heroi de la Guerra de la Independència davant del seu bust, situat al costat de sa casa, futur centre cultural .

AjuntamentLa visita pel Sagunt modern acaba a la Casa de la Vila, pro-jectada el 1781 per Vicente Gascó, director d’obres reials al Regne de València . L’obra va començar més tard, es va atu-rar uns anys perquè s’esgotà el pressupost i per l’arribada dels francesos el 1811 . Les obres definitives, dirigides per l’arquitecte Ángel Romaní, es van portar a terme entre 1932 i 1934 . Els baixos estaven ocupats pels jutjats, el pis prin-cipal per les dependències municipals i el pis superior pels habitatges dels funcionaris . La façana és una filera de fines-tres en la part alta, rematada per una balustrada, al centre de la qual s’ubica un rellotge . En l’interior destaca l’escala a estil imperial .

19

20

21

Església del Salvador

Ajuntament

1 2 3 6 7 8 9 10 114 5




EL PORT DE SAGUNT El 1900 Ramón de la Sota i Eduardo Aznar, empresaris bascos, revolucionen la indústria minera a Espanya amb el naixement del Port de Sagunt . Aquests empresaris col·loquen la primera pedra del que serà una de les més im-portants ciutats industrials del Mediterrani . La vida obrera i el sorgiment de la indústria s’expandiran per una xicoteta franja de terra enfront del mar que molts denominaran La Ciutat de Ferro .

LA CIUTAT D’ACER

90 minuts (durant la nit les fites més representatives s’il·luminen i embelleixen el recorregut).

2’9 km .

1

2

4

5

6

7

8

10

11

12

PLAÇARODRIGO

PLAÇADESOL

PLAÇADELA

MARINA

PLAÇAINDEPENDÈNCIA

3

9

i

LA CIUTAT D’ACER

Hospital VellTallers GeneralsAlt Forn núm . 2Magatzem d’Efectes i RecanvisEsglésia de la Mare de Déu de BegonyaEconomatConjunt de la GerènciaCiutat-jardíBarri ObrerSanatori Altos Hornos de Vizcaya Convent de Maria ImmaculadaCol·legi de Nostra Senyora de Begonya

1 .2 .3 .4 .5 .6 .7 .8 .9 .10 .11 .12 .

1 2 3 6 7 8 9 104 5

HospitalVell

TallersGenerals

Alt Forn núm . 2

Església de la Mare de Déu de Begonya

Conjunt de la Gerència Ciutat - Jardí

Magatzem d’Efectes i Recanvis

35

Els inicis

En la recerca de nous jaciments miners, Sota i Aznar acor-den l’arrendament de les mines de la serra Menera-Ojos Ne-gros a Terol . El seu propietari, Cosme Echevarría, rep 8 .000 de les 64 .000 accions de la futura Compañía Minera Sie-rra Menera . L’acord per a seixanta anys fa que la primera idea d’exportar mineral es veja ampliada amb la construcció d’una gran empresa siderúrgica . La inversió, de 23 .000 .000 de pessetes (138 .232 €), es va centrar en la construcció d’un ferrocarril nou, que unira els 205 quilòmetres de dis-tància entre la platja de Sagunt i Terol . També es va invertir en l’obertura i la preparació de les mines, i la construcció del dipòsit i l’embarcador .

Primeres construccions: Hospital Vell

Les obres de l’embarcador i dels tallers d’aglomeració de mineral motiven l’arribada massiva d’obrers . El 1907 tre-ballen ja en les instal·lacions més de 400 operaris . Els pri-mers treballadors s’estableixen en cases de camp i al nucli antic de la ciutat . Amb la progressiva creació de serveis i infraestructures es crea un nucli de població estable .

Si ens situem en l’encreuament entre l’avinguda del Me-diterrani i el carrer de Luis Cendoya ens trobem davant de l’Hospital Vell . Aquest complex està compost per dos edificis de tres altures i cinc-cents metres quadrats cada u . El primer d’ells, al sud, es destinava a oficines i vivendes, i el segon era l’hospital . Aquest centre hospitalari tenia la funció d’atendre els accidents de treball produïts en les instal·lacions i comptava amb els mitjans més avançats, i al voltant de cinquanta llits per a malalts . El seu estil cons-tructiu recorda els barris industrials de l’Anglaterra del se-gle XIX .

El 1949 es construeix un nou sanatori, i les funcions desti-nades a aquest Vell Hospital es veuen relegades .

1

11 12

Hospital Vell

Primera crisi: Guerra Mundial

Amb la Primera Guerra Mundial descendeix l’exportació i comercialització del mineral . La crisi va ser enorme, però la necessitat de mineral va fer que l’activitat augmentara en poc de temps passant a una situació de normalitat i fins i tot, després d’alguns conats de vaga, la pujada de sou als obrers . El 1916 comença l’explotació de l’embarcador per a trans-port comercial (taronges) . A més, aprofitant la demanda de ferro per part dels països en guerra, es constitueix el 1917 a Bilbao la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, per a ela-borar ferros i acers .

Tallers Generals

El 1918 comença a construir-se aquesta edificació que va ser anomenada per la seua forma la Catedral de la Indústria . El 1924 treballen als Tallers Generals més de 700 operaris, dedicats a la reparació de locomotores, treballs de calde-reria i de foneria i ajust . La vista des de l’exterior és im-pressionant, quatre naus, dues de centrals, de la mateixa altura i 22 .5 metres d’amplària, i dues de laterals, de 15 me-tres d’amplària i una miqueta més baixes que les anteriors . Aquest desnivell és aprofitat per a incloure un seguit de buits que il·luminen les estades centrals . Actualment és un gran contenidor cultural, acull diverses representacions teatrals i musicals dins del festival Sagunt a Escena que té lloc durant els mesos d’estiu . També es rea-litzen al llarg de l’any diverses exposicions, congressos . .

2

1 2 3 6 7 8 9 104 5

Tallers Generals


LA CIUTAT D’ACER

HospitalVell

TallersGenerals

Alt Forn núm . 2




37

Alt Forn núm. 2 Comença a construir-se el 1922, quan ja hi treballen 1 .800 obrers, i va ser dissenyat per l’enginyer Frank C . Roberts, però no comença a produir fins a 1926, quan llança la seua primera colada d’acer . Formava part d’un conjunt integrat per tres forns d’acer, una bateria de coc i un taller de lami-nació . Produïen més de 100 .000 tones d’acer a l’any . Fins i tot es poden veure les restes de les seues quatre estufes de més de 27 metres d’altura que proporcionaven l’aire su-ficient per a inflamar la càrrega de carbó . L’estructura està composta per un tanc (part superior), passarel·les, boca de càrrega i el cresol (on es trobava el ferro líquid) . Aquest Alt Forn és apagat definitivament el 1984 .


Al carrer de la Foneria es troba una de les construccions fabrils més importants de la Companyia Siderúrgica del Mediterrani, el Magatzem d’Efectes i Recanvis (1927) . La funció bàsica és la de càrrega i descàrrega dels submi-nistraments necessaris per a la producció . La nau estava recorreguda per una sèrie de vies denominades d’ample comercial i en l’interior penjava una grua capaç de supor-tar fins a deu tones .

La Gran Crisi

El 1929 baixen els preus dels productes de la siderúrgia i la retirada dels fons d’inversió que els Estats Units havia destinat a Europa . La crisi comença amb la reducció de la jornada laboral i la disminució de la producció, i acaba amb l’apagat del primer Alt Forn . La baixada de la produc-ció dóna lloc als acomiadaments . El 1932 s’apaga el segon dels alts forns i la resta de forns de k . o . El 1933 es du a terme l’acomiadament de 900 treballadors, i les repercus-sions ja no tenen fre . Manifestacions, moviments obrers, desordre i la consegüent repressió converteixen el Port de Sagunt en un polvorí . Paral·lelament comença un projecte d’urbanització .

3

4

11 12

Alt Forn núm . 2


Continuant per l’avinguda del Nou d’Octubre ens acostem a l’església de Nostra Senyora de Begonya, construïda el 1927 . Es tracta d’una edificació de tres naus d’estil neoba-rroc, en la qual no hi ha materials nobles i tant l’interior com l’exterior estan fets de formigó armat, a causa de la situació econòmica de la Companyia . Durant la Guerra Civil va patir desperfectes pels bombardejos que van afectar la fàbrica .

Economat

Prop de l’església es troba l’Economat, que passaria a ser en un futur la Cooperativa de Productors . Edifici destinat a les funcions d’economat, és a dir, assortir de tot allò neces-sari els operaris i directius . Més tard, va passar a ser lloc de reunió i oci per als obrers .

Conjunt de la GerènciaAl costat de l’Economat es troba el conjunt de la Gerència (1921) . Eren les oficines generals, obra de maçoneria i pe-dra llaurada, amb un interior revestit de materials nobles . Aquest edifici va allotjar la direcció de diverses empreses, instaurades al nucli portenc per l’auge de la Siderúrgia (CSM, AHV i AHM) .

Després de la Guerra Civil és convertit en un casino per a l’esplai dels empleats . Actualment és una cafeteria, que compta amb una zona enjardinada que acompanya la Ciutat

5

6

7 8

1 2 3 6 7 8 9 104 5


Gerència

LA CIUTAT D’ACER

HospitalVell

TallersGenerals

Alt Forn núm . 2




39

Barri Obrer

Continuant per l’avinguda del Nou d’Octubre, trobem el Ba-rri Obrer, un entramat de carrers alineats amb les primeres edificacions regulades de la Companyia Siderúrgica del Me-diterrani, destinat a obrers i empleats . És un conjunt de 115 vivendes iguals de caràcter unifamiliar amb una superfície de 130 m2, planta baixa i adossades unes a altres .

La siderúrgia, sense mà d’obra, sense tècnics i amb les instal·lacions quasi nues, passa a les mans dels Altos Hor-nos de Vizcaya, SA, el 1940 .

Guerra Civil i Postguerra: Del patiment al desenvolupament d’una gran ciutat.

La Guerra Civil espanyola va ser ací especialment dura . El 1936 el Port de Sagunt organitza una marxa multitudinària en suport a la República . Durant tot el procés bèl·lic, les instal·lacions pateixen multitud de bombardejos, que deixen quasi inutilitzada la maquinària i frenen per complet els processos . El 1938 46 bombarders i 30 caces ataquen la població civil i les instal·lacions siderúrgiques amb més de cinc-centes bombes . El Port de Sagunt es converteix així en un dels bastions de protesta a favor de la República més importants d’Espanya . Aquesta aposta li ocasionarà con-seqüències nefastes en els anys de guerra .

Sanatori Altos Hornos de Vizcaya

El Sanatori Altos Hornos de Vizcaya era un dels edificis clau de les funcions assistencials de l’empresa . Consistia en un edifici de dues plantes, d’arquitectura funcional i envol-tat de jardins . Estava destinat a servir els accidentats en la siderúrgia i de la companyia minera . El 1949 les seues instal·lacions eres modèliques, disposava de quiròfans amb les últimes novetats tècniques, sala de maternitat, sala per a la rehabilitació i una àmplia gamma d’especialitats mèdi-ques .

9

10

11 12

Barri Obrer

Convent de Maria Inmaculada

Un dels edificis que es va salvar de les agressions de la Guerra Civil és el convent de Maria Immaculada (1928) . Amagat darrere de l’avinguda del Camp de Morvedre, al carrer de Sant Josep, es troba el primer dels col·legis per a les filles dels operaris de la companyia . Una vegada aca-ba la Guerra Civil s’entrega la seua gestió a les religioses . L’edificació és de dues plantes i àtic entorn d’un pati de claustre porticat, comprén un total de 17 aules, dormitoris, una capella i dependències de servei .

Col·legi de Ntra. Sra. de Begonya

A l’avinguda del Camp de Morvedre trobem el col·legi de Nostra Senyora de Begonya . Aquesta edificació pertany a la política formativa de l’empresa AHV, formació primària i d’adults . El centre incloïa un saló d’actes i una església parroquial .

Crisi final

L’últim intent de potenciar la ciutat industrial de Sagunt vingué de la mà del Govern de la nació el 1965, amb el pro-jecte d’una planta siderúrgica integral a Sagunt . La crisi mundial de 1974 es reflecteix al Port de Sagunt . Se suc-ceeixen els acomiadaments, les manifestacions, els tanca-ments, les reconversions . En els primers anys de la dècada dels vuitanta, la reconversió industrial en el sector siderúr-gic i el posterior tancament de la fàbrica d’Alts Forns fan que Sagunt siga declarada Zona de Preferent Localització Industrial, que suposarà la diversificació del seu teixit pro-ductiu . Actualment Parc Sagunt és l’últim parc tecnològic i industrial en procés d’implantació, impulsat per la SEPI i la Generalitat Valenciana, que amb els seus 10 milions de me-tres quadrats d’extensió serà el més important d’Europa .

11

12

1 2 3 6 7 8 9 104 5

Convent de Maria Immaculada

LA CIUTAT D’ACER

HospitalVell

TallersGenerals

Alt Forn núm . 2




RECORREGUT CICLOTURÍSTIC PEL LITORAL DE SAGUNT Us proposem un passeig amb bicicleta per Sagunt per a gaudir-ne de les llargues platges de qualitat, el seu patrimo-ni industrial i les vistes als camps d’agricultura tradicional . Esperem que realitzeu un agradable passeig sobre un pont natural que camina paral·lel a la mar Mediterrània .

UN PONT NATURAL CAP A LA MAR MEDITERRÀNIA


16’5 km .

1

PlatjaMalva-rosa

PlatjaCorint

Platjadel’Almardà

EL PORTDE SAGUNT

GrauVell

N-340

A-7

N-225

A-23

V-21

CV-309

SAGUNT

5

43

2

Canetd’enBerenguer

CorraldelBatlle

Goladel’Estany

CV-320

PlatjadelPort

deSagunt


Litoral mediterraniPlatgesCentre d’Educació AmbientalLa Marjal dels MorosGrau Vell

1 .2 .3 .4 .5 .

1 2 3 4

Platges Grau VellCentre d’Educació

Ambiental

5

= Itinerari opcional litoral

i

43

El litoral mediterrani, les platges de Sagunt Iniciem el nostre recorregut a l’Oficina de Turisme i ens dirigim cap al nord per l’avinguda del Mediterrani . Durant aquest primer tram, gaudirem del litoral pel passeig de la platja del Port de Sagunt . A uns pocs metres ens trobem amb la desembocadura del Palància (en fullet apareix en Valencià, posar en castellà), que naix a la serra del Bou, Castelló, i desemboca entre els termes municipals de Ca-net i Sagunt després de 85 quilòmetres de recorregut . En poc de temps aquest espai natural acollirà instal·lacions per a ús lúdic i didàctic, i millorarà així la seua imatge me-diambiental .

Platges

Després de gaudir d’aquest enclavament natural, creuem Canet, localitat veïna a Sagunt, pel passeig marítim, fins a arribar a un dels recursos naturals més importants de Sa-gunt . Les platges de l’Almardà, Corint i Malva-rosa formen part de les joies ambientals de la Comunitat Valenciana pel seu cordó dunar . Les dunes, de gran valor ecològic a causa de la seua extensió i la vegetació que contenen, es-tan acompanyades per platges arenoses i aigües clares de gran qualitat .

2

Platja de l’Almardà

1

Centre d’Educació Ambiental

3

1 2 3 4 5

Centre d’Educació Ambiental

El següent recurs mediambiental és el Centre d’Educació Ambiental . Agafarem el camí del Corral del Batle (avinguda de la Palmera) fins a la C-320, carretera de circumval·lació del Port de Sagunt que compta amb un modern vial per a bicicletes .

Continuarem per la CV-309, travessarem diferents roton-des fins a trobar la CV-309, que disposa d’un carril bici les indicacions del qual ens guiaran fins al Centre d’Educació Ambiental .

El Centre d’Educació Ambiental té com a seu una anti-ga vivenda típica de les planes de la costa mediterrània, l’Alqueria dels Frares, del segle XVII, conserva molts dels elements arquitectònics originaris: l’aljub amb una capa-citat de més de 100 .000 litres d’aigua, el pati com a cen-tre de l’edifici, pou, abeurador, llavador i finalment el forn de llenya . En el seu interior podem gaudir de les moltes activitats que s’organitzen al Centre, així com el seu pati d’equips d’energia renovable i l’hort històric de la Comu-nitat Valenciana, els fruiters, del qual hortalisses i plantes ens acompanyen en el recorregut .



Ambiental

45

La Marjal dels Moros Prop del Centre d’Educació Ambiental se situa un dels ai-guamolls més interessants de la costa mediterrània . Més de 300 hectàrees d’una mescla d’aiguamoll, cultius i bro-lladors on se senten sobretot els refilets de les aus migra-tòries envoltats de la brisa marina produïda per la seua proximitat a la costa . Aquest aiguamoll alberga Limonium dufourii, una planta exclusiva de la costa valenciana . A més, en l’àrea costanera, i seguint el camí litoral que se se-para l’aiguamoll del mar, hi ha nombroses dunes poblades amb cudols i vegetació autòctona .

Continuant per la senda paral·lela a la mar, a uns 3 km arri-bem al Grau Vell .

Grau Vell

Aquest lloc era el punt d’embarcament per a centralitzar l’eixida de mercaderies, des de l’època romana . El 1459 Joan II va autoritzar novament aquest lloc com a embarca-dor i quasi cent anys més tard les Corts de Monzón hi acor-daren la construcció d’obres per a la defensa del litoral . La seua funció principal era la defensa de la costa entre les torres de Cap Canet, hui desapareguda, i el Puig . Aquest fortí està compost per diverses construccions, entre les quals es troben els magatzems, la bateria i la torre, entre les més importants .

Aquest nucli arqueològic està considerat per la comuni-tat científica com un dels més importants del Mediterra-ni occidental . Les seues característiques i el seu nivell de conservació n’han fomentat l’estudi i s’hi han trobat gran quantitat de troballes ceràmiques, vidres, metalls i fins i tot monedes encunyades de l’antiga ciutat d’Arse-Sagun-tum . Pels voltants podem veure les excavacions practica-des des de fa alguns anys en el que va ser el port romà de la ciutat de Sagunt .

4

5

Grau Vell

Marjal dels Moros

Visites pels voltants

Font de Quart: l’antiga i coneguda font de Quart rega les terres de la subcomarca de les Valls amb el seu ric cabal . La riquesa d’aquestes terres depén d’aquesta font que for-ma un gran estany en el seu naixement .

Com arribar: per la N-340 direcció a Castelló, cal agafar la desviació de Quartell i travessar el poble en direcció a Quart, a partir d’ací la font està senyalitzada .

Sant Esperit: el monestir de Sant Esperit va ser fundat a principis del segle XV; en els seus voltants es troba una de les zones recreatives més conegudes de la serra . Compta amb paellers, taules, font…

Com arribar: per la A-23, agafar la desviació a Gilet i, una vegada travessat el poble, ix una carretera a l’esquerra que senyalitza el monestir .

La serra Calderona: la serra es troba al llarg de la conca del Palància i comprén bona part de la comarca del Camp de Morvedre . Com a límit oriental trobem la muntanya del Picajo amb una cima impressionant que ens endinsa en la plana litoral .

Dins de la serra trobem el pic del Garbí, un dels més em-blemàtics de la Comunitat Valenciana . Al costat dels seus penya-segats cal unir les vistes que es contemplen i el clar exemple de bosc mediterrani que s’hi desenvolupa .

Serra Calderona

1 2 3 4 5



Ambiental

INFORMACIÓ TURÍSTICA

Tourist Info SaguntPlaça del Cronista Chabret, s/n - Sagunt96 265 58 59www .sagunt .es

Tourist Info Sagunt platjaAv . del Mediterrani, 67- El Port de Sagunt96 269 04 02

Casa de Cultura Capellà PallarésCavallers, 10 - Sagunt96 266 42 21

Biblioteca Cronista ChabretPlaça del Cronista Chabret, 20 – Sagunt96 266 45 21

Biblioteca Centre CívicJardins Antic Sanatori – El Port de Sagunt96 267 45 68

Auditori Joaquim Rodrigo Plaça del Cronista Chabret, 6 – Sagunt96 266 45 68

Casa Municipal de CulturaCarrer del Progrés, 9 – El Port de Sagunt96 267 91 11

TRANSPORTS

Ràdio TaxiParades a Sagunt:Carrer de l’Estació, s/n Parades al Port de Sagunt:Plaça Primer de MaigHospitalPlaça Ramón de la Sota96 268 09 99

RENFE Carrer de l’Estació, s/n - Saguntwww .renfe .es96 266 07 28

AVSA autobusosCarrer del Treball, 2 96 267 14 16 www .avsa .es

SERVEIS D’INTERÉS AjuntamentCarrer de l’Autonomia, 2 – Sagunt96 265 58 58

Policia Local centralFausto Carruana, s/n(carretera Sagunt-Port)96 265 58 84Urgències 092

Policia NacionalCarrer del Progrés, 3596 267 00 91Urgències: 091

HospitalAv . Ramón y Cajal, s/n96 265 94 00

Centre de Salut SaguntAv . Sants de la Pedra, 8196 266 10 57

Centre de Salut del Port de SaguntCarrer del Periodista Azzati, s/n96 266 07 05

Correus i Telègrafs de SaguntPlaça del Cronista Chabret, s/n96 267 12 84

Correus i Telègrafs del Port de SaguntCarrer del Camp de Morvedre, 2796 267 12 84

Pavelló PoliesportiuAv . Fausto Caruana, s/n 96 265 58 79

ADRECES D’INTERÉS

Rutes i itineraris: Projectes Culturals Educatius i Turístics, SLDisseny, maquetació i il·lustració: Círculo Rojo Publicidad y Comunicación, SL

Fotografia: Círculo Rojo Publicidad y Comunicación, SL; Conselleria de Turisme; José Luis Lozano; Julián Negredo; Luis Timón; Pepa Balaguer; Paco Agudo; Javier Marina; Juan Higueras .

Impressió: Martín Impressors, SLAssessorament: Delegació de Turisme

Traducció: Gabinet de Promoció del ValenciàEdició 2008

VALÈNCIA

CASTELLÓDE LA PLANA

ALACANT

SAGUNT EL PORT DE SAGUNT

FONDO EUROPEODE DESARROLLOREGIONAL www .aytosagunto .es/turismo

Fullet Turístic de Sagunt

Documents