Evolucio economica i canvis socials

Transformacions agràries i expansió industrial

EVOLUCIÓ ECONÒMICA I CANVIS SOCIALS:

Alumnes: Paula López, Marta Lluch, Alba Fortea, Fran da Silva, Belén Ruiz.

Assignatura: Història d’Espanya.

Curs: 2n Batxillerat, B

SEGLE XIX i XX (primer terç)

ÍNDEX1. L‘InIcI del movIment obrer (1833-

1875). 1.1. EvolucIó econòmIca. 1.2. EvolucIó socIal. 1.3. OrIgens del movIment obrer a

Espanya. 1.4. MovIment obrer durant el

sexennI democràtIc.

2. L’educacIó (1875-1902). 2.1. SocIetat I mentalItat. 2.2. SocIetat en el medI agrarI. 2.3. SocIetat en el medI urbà. 2.4. L’educacIó.

ÍNDEX3. EvolucIó econòmIca (1902-1931). 3.1. El desenvolupament IndustrIal. 3.2. La HIsenda I el sector bancarI. 3.3. ConseqüèncIes econòmIques

de la PrImera Guerra MundIal.

3.4. De la crIsI a l’eufòrIa dels anys vInt.

4. La societat (1902-1931). 4.1. La poblacIó. 4.2. L’evolucIó socIal entre 1900 I

1930. 4.3. El movIment obrer.

L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)

EVOLUCIÓ ECONÒMICAPoblació espanyola RITME LENT DE CREIXEMENT

NATALITAT MORTALITAT

Crisi de subsistència.

Epidèmies periòdiques.

Malalties endèmiques.

1.

EVOLUCIÓ ECONÒMICA

Població espanyola RITME LENT DE CREIXEMENT


2.

FLUXOS MIGRATORIS

Desigual distribució geogràfica:

- Desplaçament des del nord cap al sud.

- Abandonament de la Meseta Central Regions costeres

Procés d’urbanització molt limitat:

Terres més fèrtils.

Transport marítim.

- Any 1900: població espanyola RURAL (excepte Madrid i Barcelona).

- Industrialització lenta, escassa i tardana.



L’AGRICULTURA PROFUNDA REFORMA BASADA EN:

Supressió dels primogenitures.

Abolició del règim senyorial.

Desamortitzacions de Mendizábal i Madoz.

Liberalitzen l’agricultura:

-Les terres circulen lliurement en el mercat. -S’eliminaren els factors que impedien el seu desenvolupament.- La terra passà a ser de propietaris privats individuals.

L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ ECONÒMICA

L’AGRICULTURA LA DESAMORTITZACIÓ DE MENDIZÁBAL

Juan Álvarez de Mendizábal.

-Desamortització dels béns i terres eclesiàstiques. 1835

Més tard, Pasqual Madoz també participarà amb aquest procés.

-Suprimir les ordes religiosos (clero regular).

L’Estat incauta terres de mans mortes (solien ser de l'església) per a la seua posterior venta en subhasta pública. Es varen fer per a sanejar la Hisenda.



L’AGRICULTURA OBJECTIUS DE LA DESAMORTITZACIÓ:

1.

2.

3. SOCIAL

FINANCIER

POLÍTIC

Pagar el deute públic de l’Estat.

Ampliar la base social del liberalisme.

Crear classe mitjana agrària de llauradors propietaris.

RESULTATS NO MOLT POSITIUS:

Continuava el problema del deute públic.

El liberalisme va guanyar adeptes (política). Però: gran distància entre liberalisme i opinió pública catòlica.

Béns desamortitzats comprats per nobles i burgesos (social).No va servir per a mitigar la desigualtat social.



L’AGRICULTURA

Noblesa (LIBERALS)

Llauradors (ANTILIBERALS)

(CARLINS)

RESULTATS DE LA DESAMORTITZACIÓ:



L’AGRICULTURA RESULTATS DE LA DESAMORTITZACIÓ:

ESGLÈSIA

BASES ECONÒMIQUES DESTRUIDES.

ESTAT SUBVENCIÓ AL CLERO

L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ

ECONÒMICAL’AGRICULTURA LA DESAMORTITZACIÓ DE MADOZ

Última desamortització (1855) iniciada per

Pascual Madoz.

TERRES AMORTITZADES DE L’ESGLÉSIA I DELS

MUNICIPIS AFECTADES

RESULTATS NO MOLT POSITIUS:

Continuava el problema del deute públic.

Va arruïnar als ajuntaments.

Els veïns més pobres foren els més afectats.


ECONÒMICAL’AGRICULTURA CAUSES DE LES DESAMORTITZACIONS

Van canviar la situació del camp espanyol (afectaren a una quinta part del conjunt del sòl).

Les terres se les quedaven gent adinerada, ja que eren els majors postors a les subhastes.

Retard tècnic i desigual repartiment de la propietat de la terra problemes de la societat i l’economia.


ECONÒMICAINDÚSTRIA

Escassetat de carbó i matèries primeres.

Falta d’articulació del mercat interior (dificultat de comunicació).

Retard tecnològic.

Factors polítics.

La revolució sols afectava a Catalunya i País Basc.


ECONÒMICAINDÚSTRIA LA INDÚSTRIA A CATALUNYA.

Textil cotoner desenvolupant-se des de S. XVIII.

Iniciativa de la burgesia catalana per modernitzar les industries


ECONÒMICAINDÚSTRIA EL FERROCARRIL.

Primera línia entre Barcelona i Mataró (1848).

Llei General de Ferrocarrils (1855) “BOOM” del ferrocarril


ECONÒMICAINDÚSTRIA

Política comercial

Terreny financer

Proteccionista.

Hisenda Deute públic.

1856: es va crear el Banc d’Espanya.

1868: es va adoptar la pesseta.


SOCIAL

SOCIETAT ESTAMENTAL

SOCIETAT DE CLASSES

Dret de propietat.

Igualtat davant de la llei.

Major mobilitat social.

L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EVOLUCIÓ SOCIAL

GRUP SOCIAL DOMINANT

CLASSES MITJANES URBANES

POBLACIÓ LLAURADORA

Burgesia, oligarquia terratinent, alts càrrecs de l’estat i exèrcit.

Oficials de l’exèrcit, funcionaris, metges, professors...

Majoria de la població. Prou heterogènia.

OBRERS INDUSTRIALS

Xicotet grip lligat a la dèbil industrialització.

L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)ORÍGENS DEL

MOVIMENT OBRER A ESPANYA

Dèbil industrialització Dèbil moviment obrer

Associacions (“societats d’auxili mutu”).

Protestes de caràcter luddita.

L’INICI DEL MOVIMENT OBRER (1833-1875)EL MOV. OBRER

DURANT SEXENNI DEMOCRÀTIC

Creació de la Secció Espanyola de la A.I.T. per Giuseppe Fanelli (anarquista)

1864: Associació Internacional de Treballadors (A.I.T) marxistes i anarquistes.

Paul Lafargue vingué a Espanya per a difondre el marxisme

Xicotet grup madrileny PSOE

L’EDUCACIÓ (1875-1902)SOCIETAT I MENTALITAT

Interior agrari i vida subsistent retardades.

Escasses zones industrialitzades.

SOCIETAT DUAL

Relacions entre societat

Dèbil

Pobresa molt estesa

Dominada per oligarquia burgesa

Empresaris tèxtils catalans

Cerealistes castellans Siderúrgics bascos

L’EDUCACIÓ (1875-1902)LA SOCIETAT EN MEDI

AGRARIDIFERENTS CLASSES

SOCIALS

OLIGARQUIA AGRÀRIA

CLASSES MITJANES

BAIXES

LLAURADORS SENSE TERRA

Mitjans propietaris

Arrendataris Parcers

Analfabets

ESCLATS SOCIALS

L’EDUCACIÓ (1875-1902)LA SOCIETAT EN MEDI URBÀ

Catalunya

Escàs desenvolupament

Minera

IndustrialPROVOCA LA LENTA

APARICIÓ DEUNA SOCIETAT

MÉS MODERNITZAD

A

Depenent de la zona

País Basc

L’EDUCACIÓ (1875-1902)L’EDUCACI

ÓGINER DE LOS RIOS

Fundador de la institució Lliure d’Ensenyança.

Va introduir una pedagogía d’avantguarda.

Sotmès a la censura.

RESTAURACIÓ

Controlada per l'església catòlica Gran retard

DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC

INVESTIGACIÓ

ENSENYANÇA TRADICIONAL

Sotmès a la censura

EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)DESENVOLUPAMENT

INDUSTRIALEspanya continuava sent un país agrari.

Canvis significatius en el sector industrial

Creixement de la producció minera

i siderúrgica.

Desenvolupament de nous sectors:

Elèctric

Químic

Sectors que van dificultar el creixement industrial

Concentració geogràfica

Dependència de la tecnologia estrangera

Debilitat del mercat interior

1900

EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)LA HISENDA I EL

SECTOR BANCARI

SANEJAMENT DE LES FINANCES PÚBLIQUES

La llei de 1899 va transformar al Banc d’Espanya

El banc estatal va passar a controlar l'emissió de bitllets.

ES VAN FUNDAR ELS PRINCIPALS BANCS

DEL FUTUR

EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)

CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

INICI

FINAL

BOOM ECONÒMICDesapareix la competència

Augmenta la demanda

Afavorit per la neutralitat

CRISIReducció de demanda

Incapacitat de substituir les exportacions

Tancament d’empreses

EVOLUCIÓ ECONÒMICA (1902-1931)CONSEQÜÈNCIES

ECONÒMIQUES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

SIDERÚRGIA QUÍMICA

ES MODERNITZEN



FERROCARRILS MINERÍA

PASSEN A MANS NACIONALS

Al retirar-se el capital

estranger



TÈXTIL AGRICULTURA

NO ES MODERNITZEN

Moltes dificultats


DE LA CRISI A L’EUFÒRIA DELS ANYS VINT

FI DE LA CRISI

1922

Colp d’estat de Primo de Rivera

1924 1926 1928 1930

Inici de la crisi

Període d’auge econòmic

Crack del 29

1923

POLÍTICA AMBICIOSA

Abundants inversions en infraestructures

Creació de conques hidrogràfiques

Inversió en la xarxa ferroviària

Establiment de CAMPSA i la Companyia

Telefónica


DE LA CRISI A L’EUFÒRIA DELS ANYS VINT

CAUSES DE LA RECAIGUDA

LA SOCIETAT (1902-1931)

LA POBLACIÓ

Població espanyola RITME LENT DE CREIXEMENT PERÒ CONTINU

MORTALITATMillores sanitàries

NATALITATNo obstant, elevada mortalitat infantil

“GRIP ESPANYOLA”Va causar més morts en tot el planeta

que la Segona Guerra Mundial.


LA POBLACIÓ

Població espanyola RITME LENT DE CREIXEMENT PERÒ CONTINU

Emigració interior del camp a les ciutats 50 % de població urbana en 1930

Emigració exterior (+ d’un milió)


L’EVOLUCIÓ SOCIAL ENTRE 1900 I 1930

GRANS DIFERÈNCIES DE RIQUESSA ENTRE LA SOCIETAT

Grups lligats a la indústria i finances CLASSE ALTAPes creixent

Grups lligats a la urbanització

CLASSE MITJANAAugment significatiu


EL MOVIMENT OBRER

ANARQUISTES I LA CNT

Astúries, País Basc, Madrid i Zones del camp andalús.SOCIALISTES(PSOE i UGT)

Catalunya, Aragó, València i Andalusia.

1921: Partit Comunista d'Espanya (PCE).

1927: Federació Anarquista Ibèrica (FAI)

1917: es van agrupar a la Confederació Nacional Catòlic-Agrària.

SINDICATS CATÒLICS

Regions del nord

Evolucio economica i canvis socials

Education