Top Banner
MANIOBRA DE PEREJAUME AMB OBRES, ALGUNES D’ANòNIMES, I D’ALTRES D’A NTONI MA IA ALCOVER, JOAN AMADES, RAMON AMADEU, LL S BONIFàS, JOAN BROSSA, JUAN CARAMUEL, J OSEP COMAS I SOLà, JOAN COROMINES, JOSEP COSTA, S ALVADOR DALí, LLUíS DOMèNEC I MONTANER EL·LES FENOSA, J. V. FOIX, EDUARD FONTSERè, MAR A FORTUNY, FEDERICO GARCíA LORCA, J OSEP MAR JUJOL, FREDERIC MACAU, MARIà MANENT, RAMO MARTí ALSINA, CèSAR MARTINELL, JOAQUIM MIR, OAN MIRó, PABLO PALAZUELO, JOSEP REAL HOMS CESC SANTACRUZ, ANTONI TàPIES, JOSEFA TOLRà ANCESC TRAMULLES, JACINT VERDAGUER, B ERNA VILA I EL VISTAIRE DE SANT JERONI. Dossier de prensa
16

Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

Aug 29, 2019

Download

Documents

NguyenMinh
Welcome message from author
This document is posted to help you gain knowledge. Please leave a comment to let me know what you think about it! Share it to your friends and learn new things together.
Transcript
Page 1: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

Maniobra de perejauMe aMb obres, algunes d’anòniMes, i d’altres d’antoni Maria ria alcover, joan aMades, raMon aMadeu, lluís s bonifàs, joan brossa, juan caraMuel, josep coMas i solà, joan coroMines, josep costa, salvador dalí, lluís doMènec i Montaner, apel·les fenosa, j. v. foix, eduard fontserè, Marià ia fortuny, federico garcía lorca, josep Maria jujol, frederic Macau, Marià Manent, raMon Martí alsina, cèsar Martinell, joaquiM Mir, joan Miró, pablo palazuelo, josep real HoMs,ancesc santacruz, antoni tàpies, josefa tolrà, francesc traMulles, jacint verdaguer, bernat vila i el vistaire de sant jeroni.

Dossier de prensa

Page 2: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

M a n i o b r a d e p e r e j a u M e

Talla de Carles Morató; policromia d’Antoni Bordons. Detall del Retaule del Miracle, 1758

2

9 de octubre de 2014 - 11 de enero de 2015

Organiza: Museu Nacional d’Art de Catalunya

Exposición programada en el marco de las actividades del Tricentenario de 1714.

con obras, algunas anónimas, y otras de Joan Amades, Antoni Maria Alcover,

Ramon Amadeu, Lluís Bonifàs, Joan Brossa, Juan Caramuel, Josep Comas i

Solà, Joan Coromines, Salvador Dalí, Lluís Domènec i Montaner, Apel·les Feno-

sa, J. V. Foix, Eduard Fonserè, Marià Fortuny, Josep Maria Jujol, Frederic Macau,

Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró,

Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz, Antoni

Tàpies, Josefa Tolrà, Francesc Tramulles, El vistaire de Sant Jeroni, Jacint Ver-

daguer y Bernat Vila.

La presencia de artistas y creadores contemporáneos en el Museu Nacional a través de

intervenciones o presentaciones puntuales forma parte de las líneas de trabajo del mu-

seo. La mirada de los artistas aporta visiones nuevas, revela ideas y abre puertas que

antes permanecían cerradas y que permiten avanzar en la construcción de relatos que

el museo se propone, sin dejar de situar a la colección en el centro de toda su actividad.

De hecho, todos los artistas han trabajado siempre partiendo de la tradición anterior y, en

este sentido, el trabajo del Museu Nacional con los creadores contemporáneos tiene que

producir diálogos y revisiones críticas de la colección.

Page 3: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

Antoni Tàpies. Mirar la mà, núm. 3, 1998.Federico García Lorca. Manos cortadas, 1935-1936.

3

La revisión de la tradición artística del país, y más concretamente del barroco, es uno

de los retos pendientes que se plantea el museo. En este contexto, un trabajo como

el de Perejaume en esta exposición comienza a poner las bases de la revisión que

sobre este período el Museu Nacional acometerá en un futuro.

La Maniobra de Perejaume reúne cerca de 130

piezas: pinturas, dibujos, esculturas, pero también

objetos prácticos, textos literarios, documentos

meteorológicos, estampas y juegos populares.

Este trabajo invita al visitante a establecer una síntesis fértil y libre entre materiales

bastante heterogéneos, dejando de lado la jerarquía estricta de valores que suele

favorecer el mercado.

En palabras del propio Perejaume, esta es una exposición de «emparejamientos de

obras que desvelan un bajocampo persistente y discreto. Con una especial atención

hacia las formas ovaladas, de origen tubular, bulboso, astronómico o corporal». Las

obras se exponen desprotegidas de marco para tratar de establecer relaciones entre

ellas en una frase larga que recuerda la escritura ensayística. Las obras se tocan entre

ellas y el tacto es un elemento central de la exposición que arranca con la serie de

Ejercicios de tacto (1912) que hizo Miró en las clases de Francesc d’Assís Galí, una

serie de dibujos que se exponen por vez primera.

Page 4: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

Pablo Palazuelo. Sense títol. Tríptic, 1964. Guaix sobre paper.

Josep M. Jujol. Can Negre, 1911-1929. Pintura de l’escala, detall. Centre Jujol, Sant Joan Despí.

4

Volvemos al texto de Perejaume: «La tecnología reciente es muy servil respecto a

la hegemonía del ojo. El ojo, en las relaciones globales que la tecnología propone,

no hace más que reclamar confort, distancia y perspectiva. La realidad del tacto, en

cambio, nos permite sentirnos unidos localmente con el mundo por esta cosa inefa-

ble y sin contorno que es la vida. Ciertamente tocar es ser con las cosas, mientras

que ver es separarnos de ellas, tenerlas a distancia: más cosas cuanto más lejos,

menos reales y sentidas cuanto más cosas, etc. etc.»

Texto de sala

«Las obras viven la vida que les damos. Aunque solemos imaginarlas aisladas

como un árbol solo, o un dios solo, cuando colocamos dos o más la una junto

a la otra, las nociones de hospitalidad, de tolerancia, de simpatía, se les pueden

aplicar a la perfección. Su lado salvaje y su lado sociable permiten a las obras

ir a medias en una determinada figura de conjunto que les propongamos o que

nos propongan ellas. En todo ello, la obra parece que sea alguien: alguien hu-

mano o casi humano.

Otra cuestión. A través de este pequeño campo de maniobras que hemos des-

plegado, pretendemos dar fe de una comunidad de vida, de cultura, con la mis-

ma inconsciencia, fuerza y naturalidad con que ha sido creada. ¿Es posible dar

fe de dicha realidad sin publicitarla? ¿Es posible expresarla con fervor y discre-

ción, y muy imaginativamente, como lo han hecho los mismos autores que la

conforman? Porque esto no es un producto ni un activo, es el espíritu o perte-

nece al espíritu de este rincón del mundo. Y cada rincón del mundo tiene vida

de esta clase. Es la vida secreta de los bosques, de las ciudades. Una inmensa

fuente que mana siempre, que no se agota nunca.

Tanto la Maniobra como el libro Mareperlers i ovaladors del que parte han sido

planteados desde este presente decreciente o, cuando menos, asombrado. Por

eso hay un descarado elogio de la quietud, del aclocamiento (el aclocamiento

Page 5: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

Joaquim Mir. Vista del Camp de Tarragona, 1907-1913. Pastel. Joan Miró. Pintura sobre pedra, 1934. Oli sobre pedra natural.

5

entendido como incubación del lugar), de la urgencia de volver a tocar el mundo,

de relacionarse con la geografía concreta que sea. Porque, aparte de nuestra

condición humana, empieza a ser hora de defender nuestra condición terrestre.

Y el barroco rusticado de estas tierras es un buen modelo para ello.

La mayoría de emparejamientos de obras que proponemos desvelan el terra-

rismo, la autarquía y la civilización campesina y ciudadana de un sotocampo

paciente que las atraviesa y las sopesa.

La Maniobra es una línea de obras. La idea de tocar el mundo la hemos aplicado

a la contigüidad de las obras, con el deseo de contacto y los ejercicios de trans-

misión de tacto que las obras puedan plantear entre sí. Por eso las hemos dis-

puesto a lo largo, desprotegidas de marco e incluyendo varios dibujos prepara-

torios, como si todas las obras fueran preparatorias de todas. Por eso también,

para percutir sobre eso, hemos insistido obsesivamente sobre unos mismos

autores y un mismo anonimato, como quien bate un huevo en un plato con mu-

chas elipses ligadas, doradas y con un punto fluido, secuencial, de retablo raso.

A las obras, les agradezco su espíritu y su disponibilidad. Gracias, obras, gra-

cias.»

El maniobrer.

Page 6: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

Joan Miró. Sense títol. Anotació.Josep Maria Jujol. Taula ovalada. Fusta.

6

Génesis de la exposición

En 2013 Perejaume publica un ensayo que relaciona barroco y vanguardia titulado

Mareperlers i ovaladors (Ed. 62/Enciclopèdia Catalana).

Este libro de coleccionista contiene textos e imágenes en los que se presta una aten-

ción especial a las formas ovaladas o elípticas, tan presentes en la retablística del

setecientos, como en las frutas y semillas, o como en las obras de Gaudí, Jujol, Miró,

Foix, Dalí o Tàpies. A raíz de este ensayo, el Museu Nacional d’Art de Catalunya invitó

a su autor a realizar un proyecto expositivo. La Maniobra es una continuación de Ma-

reperlers i ovaladors. Próximamente se presentará una edición económica del libro,

completada con materiales de esta exposición.

Page 7: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

7

Fragmento del primer capítulo de Mareperlers i ovaladors. (Texto en catalán).

«Moltes vegades m’he demanat pel gran nombre de formes més o menys ova-

lades que hi arriba a haver en la creació catalana del segle xx. D’ovals i ovala-

ments, només de l’obra d’Antoni Gaudí, ja en podríem fer una bona ollada.

Però la forma es perpetua tant o més viva i bonyeguda quan mirem les creacions

de Joaquim Mir, de Joan Miró, de Josep Maria Jujol, de Salvador Dalí, d’Antoni

Tàpies. Aleshores podem pensar que aquests ovals pertanyen a una comunitat

d’imaginació. Certament hi ha un tret de família entre aquests autors que no cal

pas predicar. Més aviat convé no redundar gaire en la visibilitat d’un relat que,

sol, es genera, tan regalat i radical alhora que es malmetria si el fèiem massa

més intencionat del que ell mateix ja expressa.

Les afinitats, les filiacions, el que hi pugui haver de fenomen de transmissió i

el que hi pugui haver d’estricta convergència entre aquests autors, tot plegat

configura un corrent de fons tan incontestable com sobreintencional, en què

les obres s’enramen i es determinen per mútua fluència, endavant en el temps,

però també endarrere, de resultes d’un influx regressiu que les tiba tant o més.

Cap indici, doncs, de projecte acordat, més enllà d’una molt franca manifestació

emergent: manifestació incondicionada de brot, podríem dir-ne. I no pas cap

a una tradició genuïna, sinó des d’una tradició genuïna, abrinades, les obres,

d’ella estant. Que és per això, insisteixo, que costa tant d’encertar algun correlat

verbal que prengui via a través seu, sense sobredir-ho massa, sense sobredir-

les massa.

De fet, amb una maranya de recurrències circulars i de formes persistents que

apareixen i es submergeixen i reapareixen, es cuiden prou aquestes obres de

trair qualsevol lectura que parteixi d’un supòsit massa lineal o massa dirigit. Són

propis d’elles la incomoditat i el retraïment a cap supòsit. Potser és per tal com

les hem deixat formar-se que troben refugi i consol en el seu propi desordre, i es

fan l’orni a qualsevol discurs, com si no hi hagués millor discursivitat que la seva:

discurs trobat d’obra feta, discurs fet d’obra trobada, esbarriat el discurs per

tants de llocs com travessa. Fins al punt que bé podríem dir que els lligams que

mou i segueix el discurs no pertanyen tant a l’ordre de la forma com a l’ordre de

la formació: a la visibilitat de la formació. L’aparició continuada i insistent d’uns

ovals, en obres tan diverses i que abasten un segle llarg, no fa més que refermar

això que dic.

Més enllà, doncs, de cap mena de programació, qualsevol text que s’hi consigni

serà encertat en la mesura que haurà sabut convertir-se en ordit de les mateixes

obres. Com si, més que no pas una línia voluntariosa, el text es disposés a ser

una escriptura capaç de diluir-se en una altra de ja feta a força de forces i molt

col·lectivament. El grau d’humilitat i d’ambició que hi ha en aquesta poètica de

Page 8: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

8

text em du a plantejar una primera consideració respecte al context general

d’escriptura.

Gaudís, verdaguers, mirós, foixos… Sempre solem analitzar aquestes figures

des de la ciutat. Curiosament, en major o menor mesura, totes han donat mos-

tres inequívoques de sornegueria respecte al marc urbà estricte. Però tant és,

sigui quin sigui el posicionament de les obres, la ciutat les reabsorbeix, les in-

corpora, les reurbanitza. Evidentment, la connexió d’aquestes obres amb la mo-

dernitat urbana és del tot indiscutible. De fet, algunes d’elles, per no dir totes, en

són protagonistes. Ara bé, si aquesta connexió resulta semànticament fèrtil és

precisament a conseqüència d’una determinada posició des de la qual les obres

entregaren l’avantguarda en el pairalisme, l’arquitectura en la geologia, el nou en

el vell, com si, més que no contradir-se, aquestes coses es resolguessin l’una en

l’altra. No cal insistir en el pes general del primitivisme en l’art del segle xx: «Jo

pertanyo —deia William de Kooning— a l’escola antiga. M’agrada l’art rupestre.

És meravellós tornar a pertànyer al que es feia fa trenta mil anys». Doncs bé,

l’aportació d’alguns dels nostres il·luminats a aquest primitivisme s’expressa a

través d’una genuïna dislocació que fa fecundes i flexibles les controvèrsies,

vincula modernitat i arcaisme, renova una cosa en l’altra i s’ho endú tot cap a un

substrat en què allò agrari i allò culte coincideixen.

Solidaritat temporal. Ebrietat de la memòria. Cadàvers i llavors d’obres sebolli-

des les unes en les altres, esberlant-se les unes en les altres. Hi ha centenars

d’indicis d’aquesta mirada fonda i pròxima alhora, d’aquesta pertinença obscura

i estranyesa obscura en què, allò que les obres fan perdurar a través d’allò que

innoven, revela una gran familiaritat, una gran immediatesa de les obres amb les

fonts. Miracle de la continuïtat subjacent. Miracle del conreu tan ancestral com

immediat, amb tantes coses ocultes com hi ha a mercè d’aquestes que ara en

viuen. Com un espai que perdura en la mesura que és aquell d’on tots els altres

pretèrits i futurs sorgeixen. Confusió de mans del miracle. Onada constant.

Gleva invisible als ulls. Principi seguit d’agrarietat, podríem dir-ne, en el sentit

que allò de què brolla cada cosa, allò és, per a cada cosa, el seu principi. No és

només un discurs d’arrel el que plantejo, sinó sobretot una forma de justícia cap

a l’anonimat d’on prové la cultura. Penso en el parlament de cloenda que va fer

Pere Quart en el cèlebre recital del Price, en què qüestiona el pretès acostament

de la cultura al poble, quan la cultura sempre és al poble…

… Ajuntades així les coses i ajustades així, l’avantguarda, en la seqüència tem-

poral, passa a actuar com una restauració, com si quedés estranyament in-

corporada al relat dels orígens. Pel que fa a la seqüència espacial, es produeix

automáticamente l’aparició bigarrada i extensa del món més immediat, amb tota

la seva densitat, amb tota la seva concreció geogràfica, per potenciar el món i

Page 9: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

9

fer-li guanyar mida, amb les formes sedentàries d’estil. Certament, l’agrarietat

implica el lloc en el fer, gairebé que confon el lloc amb el fer. De flor de terra en

avall, i de la mà, és clar, no pas d’aquell que hi és refractari sinó d’aquell que hi

és còmplice, qualsevol bocí de món és susceptible d’una lliure, d’una il·limitada

obertura de brot.

De cap a cap del planeta, l’espai presenta cicatrius de germinacions antigues i

senyals i brots de germinació nova. I estableix proporció, l’espai, per a cadascun

de nosaltres, entre la mida que té, l’atenció que ens demana i la grandària que li

sabem treure. Que és ben bé com si la potència geològica, botànica i atmosféri-

ca d’un indret actués, també, a través d’aquells que hi pesen i hi viuen. I això en

tant que la gemació geogràfica únicament té lloc en la mesura que compartim la

tendresa nostra amb la tendresa seva.

Certament, només acceptant-ne la dependència, la floració d’espai és possible.

Qualsevol paratge ens acull segons el nostre estat imaginatiu el modula. Moltes

vegades paro atenció a les mides esfloradisses d’un indret determinat. El lloc,

en el fons, és una il·lusió: un conreu d’il·lusió. Així les coses, entre fer obra en

un lloc i fer lloc en una obra no hi ha gaire diferència. Amb la possibilitat molt

manifesta d’engendrar-se mútuament llocs i autories, de conrear-se, de criar-se

mútuament, resulta versemblant d’afigurar-se cada indret amb qui l’aviva, cada

terra amb la corresponent capacitat de vol, tan ferm el lloc, de terra sembrada

sota terra, com il·limitadament llucaner.»

Biografía del artista

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) a menudo ha sido asociado a un conjunto de

prácticas que incluyen la pintura, la escritura y la performatividad propia de las obras

de arte al ser desplazadas. Esta heterogeneidad de medios y formas de hacer produ-

ce una dialéctica que trabaja a contrapelo de los vínculos entre el texto y la imagen,

voz y cuerpo, habla y territorio, así como tantos otros. Eso lo ha convertido en un

autor de difícil clasificación que se acerca al perfil de un crítico de la cultura.

Page 10: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

10

listado de obras

1. Antoni Maria Alcover

Rondalla Es raïm del rei moro amb set pams de morro

2. Ramon Amadeu, Barcelona, 1745-1821

Braç i mà de la gegantessa d’Olot1816-1819Dimensions: 75 x 93 x 25 cmEstructura de fusta recoberta amb tela, guix, cartró i varis

3. Anònim

Estampa acolorida amb el dit. Fons Joan Amades

4. Anònim

Morter. Producció ibèrica (Núm. inv. 4845)Diàmetre màxim: 32 cm

5. Anònim

Laberint de l’ou com balla. FacsímilImpressió digital sobre paper

6. Anònim

Cintes de medirSegle XIXDimensions: 100 x 1,5 cmDimensions: 95 x 2 cmDimensions: 75 x 2,5 cmDimensions: 59 x 1,5 cmDimensions: 126 x 1,5 cmDimensions: 83 x 1,5 cmDimensions: 111 x 1,5 cmDimensions: 112 x 3 cmDimensions: 70 x 2,7 cmDimensions: 52 x 1,3 cmteixit de cotó

7. Anònim

Sense títolSegona meitat del segle XIXDimensions: 16 x 7,3 cmXilografia amb tipografia intercalada

8. Anònim

Gravat amb el peu de la Mare de DéuPrimer quart del segle XIXDimensions: 18,5 x 6,8 cmImpresió a tinta sobre paper

9. Anònim

Estampa acolorida amb el dit. Fons Joan Amades

10. Anònim

Full impres amb el peu de la Mare de Déu. FRE-0894

11. Anònim

Sense títol. Estampa acolorida a la moriscaTècnica xilogràfica

12. Anònim

Sense títol. Estampa acolorida a la moriscaTècnica xilogràfica

13. Anònim

Sense títol. Estampa acolorida a la moriscaTècnica xilogràfica

14. Anònim

Sense títol. Estampa acolorida a la moriscaTècnica xilogràfica

15. Anònim

Sense títol. Estampa acolorida a la moriscaTècnica xilogràfica

16. Anònim

Sense títol. Estampa acolorida a la moriscaTècnica xilogràfica

17. Anònim

Full impres amb el peu de la Mare de Déu. FRE-1157

18. Anònim

Full impres amb el peu de la Mare de Déu. FRE-0893

19. Anònim

Sense títol. Estampa acolorida a la moriscaTècnica xilogràfica

20. Anònim

Sense títol. Estampa acolorida a la moriscaTècnica xilogràfica

21. Anònim

Joc de l’oca

22. Anònim

Full impres amb el peu de la Mare de Déu. EST-0450

23. Anònim

Joc de MarroDimensions: 15,5 x 10,5 cmTinta sobre paper

24. Anònim

Bust reliquiari d’una santa1575-1625Dimensions: 55 x 43 x 45 cmpintura al trempfusta, tallat, Fusta daurada i policromadaAdquisició de la col·lecció Muntadas, 1956

25. Anònim

Mare de DéuSegle XIVDimensions: 94 x 47 x 32,5 cmfusta, talla, policromada i daurada, Talla en fusta policromada i dauradaLlegat de José Antonio Bertrand Mata, 1970; ingrés, 1981

26. Anònim

DidalModernDimensions: 1,5 x 2 cmBronze fos a motlle amb decoració incisa

27. Anònim

Capella portàtilSegle XVIDimensions: 49,6 x 18,5 x 12,8 cmBedoll, ferro, llautó, pintura i pa d’or

28. Anònim

Mà del improperisDimensions: 9 x 41 x 17 cmPaper de plata sobre fusta

29. Anònim

Estrella de 8 puntes amb mirallsDimensions: 83,5 x 83,5 x 5 cmllauna i ànima de fusta

30. Lluís Bonifàs, Valls, 1730-1786

Lluna dels peus de la Mare de Déu d’Agost o Assumpció1760-1762Dimensions: 26 x 39,5 x 6 cmFusta policromada

Page 11: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

11

31. Joan Brossa, Barcelona, 1919-1998

Poema experimental núm. 2481947Dimensions: 35 x 24,5 cmDimensions amb annexos: 50,5 x 35,5 cmLlapis i agulles sobre paper

32. Juan Caramuel

Làmina XXXVI corresponent a una de les parts del v. 3Parte IV en que con curiosidad se describen y miden las prostaphereses y parallaxes con que la architecturaobliqua se origina y procede de la comun que en sus libros nos enseña Vitruvio. Architectura civil recta y obliqua...(...). Tomo III1678Dimensions: 35,5 x 23 x 3 cmCalcografia

33. Francesc Català-Roca, Valls, 1922 – Barcelona, 1998

Miró a Gallifa preparat el mural de la UNESCO. Copia moderna a partir de negatiu de Català-Roca.1956

34. Francesc Català-Roca, Valls, 1922 – Barcelona, 1998

Miró i Artigás al Parc Güell. Copia moderna a partir de negatiu de Català-Roca.1956

35. Josep Comas, Barcelona, 1868-1937

Observacions astronòmiques. Anotació del 9 de març de 1894. Diaris d’anotacions i esbossos1891Dimensions: 22 x 17 x 1,8 cmgrafit sobre paper

36. Joan Coromines, Barcelona, 1905 – Pineda de Mar, 1995

Bressol en la Romània. Original manuscrit d’una paraula al territori (Coromines vol. II. Bres)

37. Josep Costa

Projecte de cornucòpiaPosteriorDimensions: 30,9 x 21 cmTinta i llapis sobre paper

38. Salvador Dalí, Figueres, 1904-1989

Estudi per a Mercat d’esclaus amb aparició del rostre invisible de VoltaireCircaDimensions: 21 x 24,8 cmLlapis sobre paper

39. Salvador Dalí, Figueres, 1904-1989

Esbossos. Estructura amb rodones (3a página)Dimensions: 15,9 x 11,3 cmLlapis sobre paper

40. Salvador Dalí, Figueres, 1904-1989

Esbós per a la joia “La persistència de la memòria”CircaDimensions: 21,6 x 14 cmLlapis sobre paper

41. Salvador Dalí, Figueres, 1904-1989

Esbós per a “Metamorfosi de Narcís”CircaDimensions: 20,3 x 15,7 cmLlapis sobre paper

42. Lluís Domènec i Montaner, Barcelona, 1850-1923

Dibuix preparatori per a coberta de la BíbliaDimensions: 37,5 x 31 cm

43. Lluís Domènec i Montaner, Barcelona, 1850-1923

Bíblia. Ed. Montaner i Simon (Dipòsit-4)Dimensions: 43,5 x 32,5 x 5,5 cm

44. Apel·les Fenosa, Barcelona, 1899 – París, 1988

Dibuix (Arbre) pertanyent a la sèrie d’il.lustracions per al Llibre d’Amic e Amat de Ramon Llull, segons traducció francesa de Max Jacob1947Tinta xinesa sobre paper

45. Apel·les Fenosa, Barcelona, 1899 – París, 1988

Oiseaux chantant. Il.lustració pel Llibre Amic i Amat. Cicle Ramon LlullDimensions: 32 x 24 cmLlapis

46. Apel·les Fenosa, Barcelona, 1899 – París, 1988

Femme Plante1979Dimensions: 46 x 34 cmTinta xinesa sobre paper

47. Josep Viçens Foix, Barcelona, 1893-1987

Si amb el dit prem la vall (2 fulls mecanografiats)Dimensions: 31,5 x 21,5 cmMecanoscrit

48. Eduard Fontseré Riba, Barcelona, 1870-1970

5 negatius de vidre. CTC-SMC612C-D0610, 652C-D2479, 661C-D2949, 647C-D3650, 637C-D1812

49. Eduard Fontseré Riba, Barcelona, 1870-1970

Observacions de núvols realitzades a l’observatori de Turó de l’Home. 56 quaderns amb formularis manuscrits. SMC-423-N a SMC-429-N1932 - 1938

50. Eduard Fontseré Riba, Barcelona, 1870-1970

Quaderns meteorològics de Turo de l’home. SMC 421 D a SMC 422 D. Conjunt de 47 quaderns manuscrits1932 - 1938

51. Eduard Fontseré Riba, Barcelona, 1870-1970

Observacions de Tramuntana. FF-02-LI03-P01

52. Eduard Fontseré Riba, Barcelona, 1870-1970

Algunos resultados de observación acerca de las nubes convectivas. p. 13 FF-35-LO05-P013

53. Eduard Fontseré Riba, Barcelona, 1870-1970

Observacions des de Sant Jeroni de Montserrat. 608 pàgines d’anotacions manuscrites. SMC-498-D/01 a SMC-498-D/121937

Page 12: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

12

54. Eduard Fontseré Riba, Barcelona, 1870-1970

Estudis de Nefología catalana. Fitxes de les fotografíes de núvols (22 capses amb 6.895 fitxes) Capses de la SMC-800-C a la SMC-813-C, de la SMC-824-C a la SMC-831-C1937Dimensions: 17 x 16 cm

55. Eduard Fontseré Riba, Barcelona, 1870-1970

Algunos resultados de observación acerca de las nubes convectivas. p. 11 FF-35-LO05-P011

56. Eduard Fontseré Riba, Barcelona, 1870-1970

Estudios lunares. Recull de cinc dibuixos de cràters lunarsDimensions: 15 x 12 cm

57. Eduard Fontseré Riba, Barcelona, 1870-1970

Curiosidades meteorológicas. Recull d’onze dibuixos de núvols i altres fenòmens meteorològics1891

58. Marià Fortuny, Reus, 1838 – Roma, 1874

Paisatge rocósCap a 1856-1858Dimensions: 10,3 x 17,6 cmpaper, Aquarel.la i dibuix preparatori al llapis grafit, Aquarel·la sobre paperAdquisició de la col·lecció Casellas, 1911

59. Marià Fortuny, Reus, 1838 – Roma, 1874

Calc de la figura d’un colomCap a 1863-1872Dimensions: 19,7 x 11,5 cmpaper de calcar, tinta a la ploma, llapis grafit, Tinta a la ploma i llapis grafit sobre paperLlegat de Mariano Fortuny Madrazo, fill de l’artista, 1951

60. Marià Fortuny, Reus, 1838 – Roma, 1874

Paisatge amb núvolsCap a 1860-1862Dimensions: 43,7 x 34,7 cmpaper acolorit, llapis grafit, mina blanca, Llapis grafit i mina blanca sobre paper acoloritAdquisició de la col·lecció Madrazo, 1965

70. Marià Fortuny, Reus, 1838 – Roma, 1874

Calc de sanefes d’estil musulmàCap a 1867-1872Dimensions: 24,2 x 11,5 cmpaper de calcar, llapis grafit, carbó, Llapis grafit i carbó sobre paperAdquisició de la col·lecció Madrazo, 1965

71. Francesc Santacruz II

Mare de Déu Assumpta. Detall1679-1680Dimensions: 180 x 81 x 56 cmFusta daurada i policromada

72. Federico García Lorca, Fuente Vaqueros, 1898 – entre Víznar i Alfacar, 1936

Manos cortadas1935 - 1936Dimensions: 23,1 x 16,5 cm

73. Josep Maria Jujol, Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949

Projecte de mosaic hidràulicDimensions: 103 x 85 cmDimensions amb annexos: 130 x 114 cmLlapis sobre paper

74. Josep Maria Jujol, Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949

Tauleta de centre ovaladaFusta

75. Josep Maria Jujol, Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949

Tribuna-carruatge de Casa Negre i ametlla1922-1924Dimensions: 13,5 x 21 cm

76. Josep Maria Jujol, Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949

Carruatge de Can NegreDimensions: 18,5 x 31 cm

77. Josep Maria Jujol, Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949

Carruatge de Can NegreDimensions: 27 x 21,5 cm

78. Josep Maria Jujol, Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949

Casa Negre. Croquis del carruatgeDimensions: 23 x 29,5 cm

79. Josep Maria Jujol, Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949

Casa Planells. Croquis de la façanaDimensions: 60,5 x 39 cm

80. Josep Maria Jujol, Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949

Casa Negre. Projecte de la façanaDimensions: 46 x 60 cm

81. Josep Maria Jujol, Tarragona, 1879 – Barcelona, 1949Tallers ComasTauleta de centre ovaladaCap a 1919-1925Dimensions: 67 x 71 x 49 cmfusta, ebenisteria, Fusta tornejada i talladaDipòsit de la Generalitat de Catalunya de la dació Jover, 2006

82. Marià Manent, Barcelona, 1898-1988

El vel de Maia. Dietari de la Guerra Civil1936 - 1939Dimensions: llibreta més gran: 12 x 15 cmDimensions: llibreta més petita: 7 x 10 cmTinta sobre paper

83. Ramon Martí i Alsina, Barcelona, 1826-1894

Apunt de paisatgeCap a 1865-1870Dimensions: 16 x 31,5 cmpaper, llapis carbó, Llapis carbó i mina blancaDonació de Carlota i Ricard Martí Rovira, familiars de l’artista, 2010

84. Ramon Martí i Alsina, Barcelona, 1826-1894

Apunt de cel ventósCap a 1865-1870Dimensions: 18,3 x 29 cmpaper acolorit de marró, mina blanca, Mina blanca sobre paper acoloritDonació de Carlota i Ricard Martí Rovira, familiars de l’artista, 2010

85. Ramon Martí i Alsina, Barcelona, 1826-1894

PaisatgeCap a 1870-1880Dimensions: 22 x 31,5 cmpaper, llapis grafit i llapis carbó, Llapis grafit i llapis carbóDonació de Carlota i Ricard Martí Rovira, familiars de l’artista, 2011

Page 13: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

13

86. César Martinell Brunet, Valls, 1888 – Barcelona, 1973

Arxiu de retaules barrocs. Conjunt de plaques de vidre amb imatges d’obres barroques. MNAC Fons Arxiu Cesar MartinellDimensions: 12 x 8,5 cmDimensions: 11,5 x 8,5 cmPaper i paper fotogràfic

87. César Martinell Brunet, Valls, 1888 – Barcelona, 1973

Arxiu de retaules barrocs. Conjunt de 586 fitxes amb fotografies d’obres barroques i 2 plaques de vidreDimensions: 35 x 26 x 60 cmDimensions: 18 x 13 cmPaper i paper fotogràfic

88. Joaquim Mir, Barcelona, 1873-1940

Vista del Camp de Tarragona1907-1913Dimensions amb annexos: 63 x 87 cmpastel (T. Pict.)

89. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Text poètic.Facsímil a partir d’un quadern d’esbossos de Joan Miró . FJM 1554-1605 i 44891936Dimensions: 39,5 x 31,5 cmGrafit sobre paper

90. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Manuscrit FJM 4430a, 1941 Mentres faig escultura, tenir sempre la Bíblia oberta, això em donarà un sentiment de grandiositat i de gestió del món”. Facsímil1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

91. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 128. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

92. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 144. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

93. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 143. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

94. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 141. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

95. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 139. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

96. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 138. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

97. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 136. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

98. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 133. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

99. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 132. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

100. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 131. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

101. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 129. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

102. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Anotació.Facsímil a partir d’un quadern d’esbossos de Joan Miró

103. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. FJM 130. Sèrie d’exercicis tàctils a les classes de F. Galí1912Carbonet, llapis i pastel sobre paper

104. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense Títol1944Dimensions: 31 x 23,5 cmDimensions amb annexos: 53 x 42,6 cmTinta negra sobre paper

105. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Pintura sobre pedra1934Dimensions: 8,5 x 5,8 cmOli sobre pedra natural

Page 14: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

14

106. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Anotacions i dibuixos per als textos inèdits “De l’assassinat de la peinture à la cèramique” i “Le lézard aux plumes d’or”1948Dimensions: 31,1 x 21,5 x 1 cmLlapis grafit, bolígraf, tinta i llapis carbó sobre paper

107. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Anotacions1941Dimensions: 21,4 x 15,6 x 0,5 cmllapis grafit sobre paper

108. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Dibuix preparatori de “Les pénalités de l’enfer ou les Nouvelles Hébrides” de Robert Desnos.CircaDimensions: 15,4 x 11,7 cmLlapis grafit sobre paper

109. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Dibuix preparatori de Retrat d’una dama el 1820 (segons Constable)1929Dimensions: 16,8 x 19 cmllapis sobre paper

110. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

AnotacióDimensions: 21,1 x 26,9 cmTinta estilogràfica i llapis de color sobre paper

111. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense títol. Anotació Bolígraf damunt paper, 5,3 × 60 cmInscripcions: 27/VII/75Anotació FPJM-13841975Dimensions: 5,3 x 60 cmBolígraf sobre paper

112. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Nota del viatge al Parc Güell. Llibreta d’anotacions1963Dimensions: 24,4 x 34,7 cmllapis sobre paper

113. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense Títol. Anotació1967-1971Dimensions: 30,6 x 21,4 cmBolígraf sobre paper

114. Joan Miró, Barcelona, 1893 – Palma de Mallorca, 1983

Sense Títol. Anotació1912Dimensions: 21,1 x 15 cmBolígraf sobre paper

115. no informat

FREDERIC MACAU VILAR, «Geología, viento y geometría», en Revista de Obras Públicas (R.O.P.), 114, tomo I (3009), p. 9-20.1966Dimensions: 27 x 22 x 4 cmRevista

116. Pablo Palazuelo, Madrid, 1916-2007

Sense títol. Tríptic1964guaix sobre paper

117. Josep Real Homs

Projecte d’altarPosteriorDimensions: 36,7 x 24,8 cmAiguada. Dues tintes

118. Antoni Tàpies, Barcelona, 1923-2012

Gravat original per a l’edició en francés del llibre de Jose Angel Valente Mandorla (1982), traduït per Jacques Ancet. Exemplar H.C.1992Dimensions: gravat: 20,8 x 14,4 cmDimensions: llibre: 22,2 x 15,8 cmEstampació. Paper vitel.la Arches

119. Antoni Tàpies, Barcelona, 1923-2012

Tocar la terra2001Dimensions: 22,5 x 18 cmDimensions amb annexos: 25,7 x 25,7 cmPintura i llapis sobre paper

120. Antoni Tàpies, Barcelona, 1923-2012

Sèrie Teresa núm. XXXIV1966Dimensions: 35 x 24 cmLlapis sobre paper d’estrassa

121. Antoni Tàpies, Barcelona, 1923-2012

Mirar la mà, núm. 31998Dimensions: 45,5 x 59 cmPintura i llapis sobre paper

122. Antoni Tàpies, Barcelona, 1923-2012

Esbós per a nou. Bloc d’esbossos 1986-19911987Dimensions: dibuix: 15,5 x 11 cmDimensions: llibreta oberta: 16,5 x 24 cmTinta i llapis sobre paper

123. Antoni Tàpies, Barcelona, 1923-2012

Esbós per a Oval sobre blanc. Quadern d’Esbossos 2002-20092009Dimensions: dibuix: 27 x 18,5 cmDimensions: llibreta oberta: 27,5 x 42 cmllapis sobre paper

124. Antoni Tàpies, Barcelona, 1923-2012

Cinc petits papers I1994Dimensions: 21,5 x 25 cmPintura sobre paper

125. Antoni Tàpies, Barcelona, 1923-2012

Traces on a white ground1965Dimensions: 164 x 133 x 5 cmProcediment mixt sobre tela

126. Josefa Tolrà, Cabrils, 1880-1959

«Formación de una tempestad». Dibuix inclós a una llibreta d’anotacions1946Dimensions: llibreta tancada: 22 x 14,5 cmTinta i retolador sobre paper plegat i cosit

127. Francesc Tramulles, Barcelona, 1722-1773

Làmina 3 del llibre Máscara Real executada por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona para festejar el feliz desseado arribo de nuestros augustos soberanos Dn. Carlos tercero y Da. Maria Amalia de Saxonia con el real príncipe e infantesDimensions: 51 x 36 cm

Page 15: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

15

128. Francesc Tramulles, Barcelona, 1722-1773

Máscara Real: executada por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona para festexar (...), Don Carlos III y Doña Amalia de Saxonia con el Real Príncipe e InfanteDimensions: 51 x 36 cm

129. Jacint Verdaguer, Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902

Anotacions d’una excursió pirinenca a l’Urgellet, la Vall Ferrera, el Vallespir, la Vall d’Àneu i la Vall d’Aran. Ms. 14671882

130. Jacint Verdaguer, Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902

Anotacions d’una excursió pel Pirineu lleidatà i gironí. Ms.1466.

131. Jacint Verdaguer, Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902

Anotacions d’una estada al Vallespir. Ms. 375/61879-1880

132. Jacint Verdaguer, Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902

10 viatges. Ms. 1463/71883

133. Jacint Verdaguer, Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902

Silueta del Canigó presa des de Prades (2 documents)1885Dimensions: 22 x 33 cm

134. Jacint Verdaguer, Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902

Ensenyances. Pàgina 34v de la llibreta IV «Les visions de Teresa» pertanyent a la sèrie manuscrits verdaguerians de revelacions1885

135. Bernat Vila

Oval procedent del retaule de la capella Sant Marc1683-1692Fusta policromada

Page 16: Dossier de prensa - museunacional.cat · Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró, Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz,

www.museunacional.cat

Fich

a d

e la

exp

osic

ión

con obras, algunas anónimas, y otras de Joan Amades, Antoni Maria Alcover,

Ramon Amadeu, Lluís Bonifàs, Joan Brossa, Juan Caramuel, Josep Comas i

Solà, Joan Coromines, Salvador Dalí, Lluís Domènec i Montaner, Apel·les Feno-

sa, J. V. Foix, Eduard Fonserè, Marià Fortuny, Josep Maria Jujol, Frederic Macau,

Marià Manent, Ramon Martí Alsina, César Martinell, Joaquim Mir, Joan Miró,

Pablo Palazuelo, Pablo Picasso, Josep Real Homs, Francesc Santacruz, Antoni

Tàpies, Josefa Tolrà, Francesc Tramulles, El vistaire de Sant Jeroni, Jacint Ver-

daguer y Bernat Vila.

Fechas: 9 de octubre de 2014 - 11 de enero de 2015

Organizay Museu Nacional d’Art de Catalunya produce

Lugar: Sala de exposiciones temporales 1

Exposición programada en el marco de las actividades

del Tricentenario del 1714

M a n i o b r a d e p e r e j a u M e