. 1 portadella - grec.net · DE MATEMÀTIQUES CICLE SUPERIOR Presentació 12 Títol que es treballa a la pàgina) (indica el contingut Remissions a les pàgines del llibre d’activitats

BITOCguia didàctica

matemàtiques

ciclesuperior

20

00

Aquesta obra ha estat elaborada per l’equip pedagògic i editorial

de Text-La Galera.

Redacció i edició:

Ferran Velasco

Núria Figueras

Il·lustracions:

Germán Menino

Jordi Sunyer

Coordinació de l’àrea de matemàtiques:

Eduard Martorell

Coordinació general:

Xavier Carrasco

Direcció general:

Xavier Blanch

Obra presentada a homologació al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Primera edició en format PDF: agost del 2002

Pictogrames de capçaleres: El PersasMaquetació: Mariona RibóCorrecció: Violant JuanDirecció editorial: Jesús Giralt

© 2002, Enciclopèdia Catalana, SADiputació, 250. 08007 [email protected]

Presentació PÀGINA

Objectius generals d’etapa PÀGINA

Objectius referencials de cicle superior PÀGINA

Estructura didàctica PÀGINA

Programació de continguts de cicle superior PÀGINA

Proposta d’avaluació inicial PÀGINA

Recursos didàctics PÀGINA

Vies 2 i 3 PÀGINA

Proposta d’avaluació additiva PÀGINA

Solucionari PÀGINA

Programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics

531

111

36

15

92

52

71

41

31

5

ÍndexCICLE SUPERIOR

EL PROJECTE TEXT-LA GALERA

DE CICLE SUPERIOR

Els materials educatius per al cicle mitjà d’educa-ció primària que us presentem a través d’aquestaguia didàctica formen part de la segona generacióde llibres d’un projecte pedagògic i editorial que vanéixer l’any 1991 i que va donar els primers fruitsa principis de 1992. Llavors s’iniciava un canvi edu-catiu que, progressivament, ha anat configurant elsistema educatiu actual. El projecte pedagògic ieditorial Text-La Galera, elaborat des de la solvèn-cia que acredita el grup Enciclopèdia Catalana, vavoler ser i és una aportació decidida a la renovaciópedagògica.

Al llarg d’aquests anys hem bastit una ofertapedagògica que va des del parvulari fins al batxille-rat. Hem aconseguit una molt bona recepció perpart dels professionals de l’ensenyament i hemconsolidat un segell, una manera d’entendre ladidàctica, que ens personalitza nítidament al costatde la resta de produccions editorials.

L’enginyeria didàctica és el nostre camp de treball.No ens proposem només fer llibres bonics, sinómaterials que, a les vostres mans, ajudin a establirde la forma més profitosa el procés ensenyament-aprenentatge. Omplir pàgines amb recursos didàc-tics pot resultar relativament fàcil. Ara bé, disse-nyar amb rigor i minuciositat ponts, camins i canalsd’aprenentatge, pas a pas, amb una estructuracoherent i a partir d’un esglaonament dels contin-guts que permeti una progressió mesurada i, a lavegada, oberta a l’adequació a la realitat de cadagrup-classe o de cada alumne..., fer tot això, tre-ballar des d’aquesta exigència, no és una labor quees pugui confiar simplement a la bona voluntatpedagògica. Requereix, essencialment, qualifica-ció professional i esforç.

Esperem que aquests nous materials, fets ambtenacitat, ofici i inquietud pedagògica, i beneficiatsde les millores que l’evolució didàctica i els replan-tejaments van incorporant, us facin un bon servei.Aquesta és, almenys, la nostra sincera intenció.

PresentacióCICLE SUPERIOR

5

6

CICLE SUPERIOR

Presentació

EL PROJECTE TEXT-LA GALERA DINS DE L’ESTRUCTURA CURRICULAR

COMPETÈNCIA DELS CEN-TRES D’ENSENYAMENT

COMPETÈNCIA DELA GENERALITAT

DEFINICIÓ DEL MODEL CURRICULAR

Marc curricular per a l’ensenyament obligatori

PROJECTE EDUCATIUDE CENTRE (PEC)

– Reglamentde règimintern

– Pla anual

– Pressupost

– Memòria

Objectiusgenerals

1r nivell de concreció:

QUÈ S’HA D’ENSENYAR?

Disseny curricular

ETAPA ENSENYAMENT PRIMARIObjectius generals etapa

Objectiusgeneralsd’àrea

Bloc decontinguts

d’àrea

Objectiusterminals

d’àrea

2n nivell de concreció:

QUAN S’HA D’ENSENYAR?

CICLES EDUCATIUS

PROJECTE CURRICULARDE CENTRE (PCC)

– Objectius referencialsàrea-cicle

– Seqüenciació de continguts per cicles

– Metodologia– Criteris d’avaluació

i promoció– Tria de materials

curriculars

Seqüenciació dels continguts i objectius referencials d’àrea/cicle

3r nivell de concreció:

COM S’HA D’ENSENYAR?

AULA

PROGRAMACIÓ D’AULA

– Objectius didàctics– Seqüenciació de continguts

intracicle– Estratègies didàctiques– Activitats– Recursos– Avaluació inicial, formativa

i additiva

Seqüenciació dels continguts intraciclePerioditzacióMetodologia

PROJECTE TEXT-LA GALERA

Proposta obertade seqüenciació

de continguts

Proposta metodològica

oberta

PRESCRIPTIU

REFERENCIAL

I ORIENTATIU

EXEMPLIFICATIUPROFESSORSD’AULA

CLAUSTRE

CONSELLESCOLAR

La diversitat d’alumnes, d’aules i d’escoles exigeix, tal com es proposa en el sis-tema educatiu actual, un tractament pedagògic específic per a cada cas. Els lli-bres de text tradicionals, estàndards, no són, doncs, una eina educativa adequa-da per a respondre al procés educatiu tal com s’entén actualment. D’aquí quehàgim creat uns llibres que possibiliten l’adaptació a cada situació d’aprenentat-ge. La fórmula que dóna adaptabilitat als llibres Text-La Galera és el que hem ano-menat vies d’aprenentatge.

Cada una de les dotze unitats que estructuren cada curs està tractada des de tresvies d’aprenentatge diferents o, el que és el mateix, des de tres vies d’accés alscontinguts. Cada via comporta un nivell de dificultat distint. Les vies d’aprenen-tatge ofereixen camins diferents per a arribar a uns continguts proposats.Aquests camins poden ser alternatius i complementaris.

Les possibles combinacions que es facin d’aquestes tres vies, juntament amb l’a-portació dels materials propis de cada mestre, han de fer que de cada llibre Text-La Galera surtin tants llibres diferents com situacions d’aprenentatge o necessi-tats individuals dels alumnes trobem a les escoles.

La VIA 1, que també podríem anomenar via inicial, comprèn almenys un 80% del’extensió total del llibre. Aquesta via conté elements d’inici utilitzables també ales altres vies –làmines d’entrada de les unitats de treball– i continguts de les trescategories –conceptuals, procedimentals i actitudinals. De forma sintètica, po-dríem dir que aquesta és la via amb un corpus didàctic més ampli i que marca,clarament, la seqüència proposada dels continguts.

La VIA 2, que també podríem anomenar via assistida, és la més instrumental, ésa dir, la més procedimental. El nivell de dificultat en l’elaboració de cada un delspassos del procés d’aprenentatge és inferior al de la via 1. Les activitats són mésdirigides i esglaonades.

La VIA 3, que també podríem anomenar via directa, és la menys instrumental ini-cialment. Pressuposa el domini de determinats coneixements previs i presenta unnivell de dificultat superior al de la via 1 i al de la via 2 en la resolució de les activitatsproposades. Ofereix, a més, una diversitat més àmplia de recursos i planteja unaprofundiment més gran dels continguts. La podeu trobar en aquesta guia didàctica.


7

TEXT-LA GALERA UN PROJECTE ESTRUCTURAT EN 3 VIES D’APRENENTATGE

8

CICLE SUPERIOR

Presentació

AQUESTS SÓN ELS TRES ITINERARIS BÀSICS

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements baix

Via 2

Nivell de dificultat baix. És la via més ins-

trumentalitzada, és a dir, més procedimen-

tal. El nivell de dificultat és inferior al de la

via 1.

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements habitual en aquest nivell

Via 1

Treball bàsic. És la via amb un corpus

didàctic més ampli i que marca, clarament,

la seqüència proposada dels continguts.

Alumnes amb un nivell maduratiu i de coneixements particularment elevat

Via 3

Nivell d’aprofundiment. Aquesta via per-

met un treball a un nivell més elevat. És la

via menys instrumentalitzada.

itinerari A

itinerari B

itinerari C

PER QUÈ UN LLIBREAMB ANELLES?*Hem optat per una enquadernacióamb anelles per garantir la possibili-tat de reorganitzar físicament els lli-bres, per poder-vos oferir un llibreconvertible en el llibre fet a mida deles vostres necessitats educatives.Podríem dir que, finalment, vosaltresconstruïu el llibre a partir de la tria iordenació de les vies d’aprenentatgei de la incorporació dels materialsd’elaboració pròpia.

A més, les anelles tenen tambéaltres virtuts, tal com reflecteix l’es-quema següent:


9

Els alumnes poden treballar sobre pàgines soltes

(s’estalvien els problemes que genera el llom dels llibres).

Es poden emportar a casa el full o fulls que es facin servir

en cada moment.

Anelles de mida estàndard.Hi podeu afegir fulls

adquirits a qualsevol papereria.

Les anelles estan muntades sobre la contracoberta

per a facilitar l’assentament de les pàgines.

Capacitat de càrrega superior al gruix del llibre.Hi podeu afegir molts treballs d’elaboració pròpia.

*Aquest material també està disponible en versió rústica.

Un llibre obert de debò per a un currículum obert.

10

PERIODITZACIÓ DE LES UNITATS DE TREBALL

CADA LLIBRE CONTÉ 12 UNITATS DE TREBALL

*Unitats temporals més grans poden portar amb facilitat a la dispersió i desorganització dels continguts. Unitats temporals més petites podrien comportar un tancament del currículum per part de la casa editorial.

ELS ESCENARIS COM A REREFONS

L’escenari és el rerefons temàtic que serveix per aintroduir cada unitat de treball i alhora la lliga a larealitat dels alumnes, a la vida quotidiana.

CICLE SUPERIOR

Presentació

1r trimestre

4 unitats de treball

15-20 dies*

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies

UNITAT UNITAT UNITAT UNITAT

2n trimestre


15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies


3r trimestre


15-20 dies

15-20 dies 15-20 dies

15-20 dies


11

PROGRAMACIÓ DELS ESCENARIS


1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

Quant pesa una balena?

Quanta gent som?

Billar a tres bandes

Porcions i rajoles

Què és més probable?

Mesura-ho al mapa

Sucs de fruites

Anem de rebaixes

Quant mesura un mural?

Quina superfície té la vela?

Quantes caixes hi caben?

Una casa a dalt d’un arbre

Calcular distàncies

Quantitats astronòmiques

Quants tarongers hi ha?

De segons a segles

Repartir per igual

Més o menys probable

La forma d’una torre

Fem un gràfic

Quants metres fa unavolta?

Quin és el tant per cent?

Per sota i per sobre

Viatge de final de curs

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

1r

TR

IME

ST

RE

2n

TR

IME

ST

RE

3r

TR

IME

ST

RE

PRIMER CURS SEGON CURS

ELS ELEMENTS DE LES PÀGINES DEL BITOC DE MATEMÀTIQUES

CICLE SUPERIOR

Presentació

12

Títol (indica el contingut

que es treballa a la pàgina)

Remissions a les pàgines

del llibre d’activitats en

què es treballa el contin-

gut estudiat

Espai reservat per

al número de pàgina

d’acord amb l’ordre

en què vosaltres

hàgiu reestructurat

els materials del lli-

bre d’informació.

Espai reservat per

al número de pàgina

d’acord amb l’ordre

en què vosaltres

hàgiu reestructurat

els materials del

llibre d’informació.

Indicador d’unitat

de treball

Indica el programa

que es treballa

Indicador d’unitat

de treball

Activitats per

a practicar el

que s’ha après

Això és el

que cal

recordar

Activitats

per a aprendre

continguts

nous

Títol (contingut)

Programa

LLIBRE D’INFORMACIÓ

LLIBRE D’ACTIVITATS

ASPECTES FORMALS

Els materials Bitoc de l’àrea de matemàtiques peral cicle superior s’estructuren en dues parts:

– Un bloc d’informació.

– Un bloc d’activitats.

El bloc d’activitats és fungible; el bloc d’informacióno ho és. Els dos blocs estan perfectament rela-cionats, però poden funcionar independentmentl’un de l’altre. Per exemple, els mestres podeu ferservir només el llibre d’activitats, que completareuamb les pròpies explicacions conceptuals. Tambépodeu fer servir només el llibre d’informació i pre-parar les vostres activitats...

Cada unitat didàctica és pensada per a cobrir apro-ximadament el treball de tres setmanes.

El projecte del cicle superior té tres vies d’apre-nentatge o d’accés als continguts. Les vies 2 i 3són en aquesta guia del mestre. En el llibre de l’a-lumne hi ha la via 1, que és la via central i que equi-val quantitativament a un llibre de text convencio-nal.

Cada unitat està representada per un pictogramaque fa referència a l’escenari que serveix de rere-fons de la unitat. Al costat del pictograma s’indi-quen el contingut i la secció que es treballa encada pàgina.

A l’altra banda s’indica en quines pàgines d’activi-tats es treballa cadascun dels continguts.

Les pastilles d’informació dirigides als alumnes esdestaquen amb un tramat de color blau per fermés fàcil la seva localització en la pàgina. Enaquestes pastilles s’explica de manera senzilla,breu i ordenada allò que els alumnes i les alumneshan de recordar. A més a més, hi pot haver textosinformatius, que acompanyen les pastilles però decaràcter més exemplificatiu, que apareixen desta-cats amb un començament de trama blava.

Estructura didàctica

17

18

BLOC D’INFORMACIÓ

Les unitats didàctiques del bloc d’informació dels llibres de cicle superior dematemàtiques han estat construïdes amb l’objectiu d’oferir l’aprenentatge dels con-tinguts matemàtics a través d’un procés didàctic inductiu. Aquest procés didàcticparteix sempre d’una successió d’activitats d’aprenentatge que desemboquen en laformulació inductiva d’uns principis o conceptes matemàtics determinats.

Cada unitat de programació comprèn el tractament d’aspectes referits a quatreprogrames matemàtics (mesura, geometria, nombres i operacions, i estadística i probabilitat) que organitzen els continguts.

El tractament dels diferents programes es fa de manera integrada, normal-ment partint de programes, com la mesura, que tenen una aplicació directa a larealitat quotidiana. A partir d’aquests continguts se’n desenvolupen d’altres ques’hi relacionen. Sempre que s’ha pogut s’ha vinculat la pràctica i l’aprenentatgede la numeració i de les operacions a realitats concretes: operacions amb mone-des, distàncies o pesos, càlculs relacionats amb estadística, relació entre figuresgeomètriques i fraccions, etc. El fet de treballar d’aquesta manera presenta dife-rents avantatges, com són el fet d’acostar i lligar les matemàtiques a la realitattangible o la possibilitat de revisar els diferents continguts de mesura, estadísti-ca o geometria en unitats posteriors a aquelles en què s’han introduït.

Cada unitat s’estructura de la manera següent:

Pàgina d’entrada

Presentació

Aquest apartat té la finalitat de presentar la unitatd’una manera engrescadora i d’establir un lligamentre l’aprenentatge de les matemàtiques i la vidaquotidiana. Es parteix d’una escena que reflecteixuna situació real (fotografia d’un indret i uns per-sonatges que s’hi integren) on es planteja unaquestió amb rerefons matemàtic que posterior-ment es treballarà en la unitat.

El treball de la qüestió que es planteja en aquestapartat està pensat per a ser fet en grup i ser con-duït pel mestre.

Pàgines d’informació

Activitats d’aprenentatge

En aquest apartat es presenta un seguit d’activi-tats d’aprenentatge inductives. La successió d’a-questes activitats (de caràcter no fungible i pensa-des per a treballar a classe amb el mestre)configura un procés inductiu, fonamentat en activi-tats d’observació, identificació, diferenciació,manipulació, etc.

La formulació de principis o conceptes matemàticsés el punt d’arribada al qual porten les activitats.Aquest apartat té caràcter de conclusió, generalit-zació o definició. Gràficament es presenta com una

CICLE SUPERIOR


19

pastilla de color blau, que permet una diferenciacióclara de la resta d’elements de la pàgina i facilita al’alumne la identificació dels continguts que ha derecordar.

Al final d’una o de dues pàgines d’informació de cadaunitat es proposa una sèrie d’activitats de pràctica decàlcul, que l’alumne ha de resoldre en un full a part,i de càlcul mental. Aquest apartat és senyalitzat perun pictograma i per un fons de color taronja.

En les unitats on s’ha considerat oportú apareix un truc de càlcul mental també senyalitzat amb unpictograma, on s’expliquen maneres d’agilitzar elcàlcul mental.

Troba la solució!

Resolució de problemes

Al final de cada unitat es presenta un problemaresolt, amb grau de dificultat variable, que va desd’un nivell molt baix (les primeres unitats del Bitoc1), amb els passos de resolució molt pautats i elproblema molt senzill, fins a un nivell més alt (lesúltimes del Bitoc 2) on augmenta el grau de difi-cultat dels problemes i es pauta menys la resolu-ció (només s’indiquen els punts més importants).

La presentació de problemes resolts vol contribuira la consecució de diferents objectius:

– La repetició del procediment de resolució de pro-blemes permet als nens i nenes assolir gradual-ment la forma de procedir.

– No es donen “fórmules” ni pautes fixes: els pro-blemes es resolen per diversos camins, cosaque permet als nens i nenes més observadorsadonar-se que hi ha més d’una forma d’atacar laresolució d’un mateix problema.

– Permet començar amb la resolució de proble-mes realment molt senzills, i anar introduintcomplexitat al llarg de tot el cicle.

Els diferents problemes resolts es corresponen encada unitat amb 1-3 problemes del llibre d’activi-tats.

És recomanable complementar els problemes delllibre amb el plantejament i resolució per part delsnens de problemes lligats a la seva vida quotidiana.

«Matecòmica»

L’objectiu del còmic que es presenta al final decada unitat és que els alumnes descobreixin que hiha una forma de veure les coses que està relacio-nada amb les matemàtiques, i que en ocasions potresultar divertida o entretinguda.

Estructura didàcticaCICLE SUPERIOR

20

CICLE SUPERIOR


La idea és de no treballar explícitament sobreaquesta curiositat, sinó esperar que els mateixosnens i nenes preguntin i en resposta a aquestinterès donar-li més o menys importància. Es tracta,d’alguna manera, d’un “divertimento” del qual elsnens poden fer l’ús que vulguin.

Una mica més difícil

Al final de cada unitat es presenta una pàgina totatramada de blau que s’anomena Una mica mésdifícil. Es tracta d’una pàgina amb la mateixaestructura que les altres, però amb un nivell mésalt de dificultat. L’objectiu és oferir un materiald’ampliació dels coneixements.

21

Pàgines d’activitats

Activitats de mesura, numeració i operacions, geo-metria, lògica, estadística i probabilitat.

Les diferents pàgines d’activitats tenen com aobjectiu la insistència, el reforçament i l’aplicaciódels continguts matemàtics treballats en el blocd’informació. No reprodueixen, però, tot el procésinductiu recollit en aquest bloc, es tracta, simple-ment, de consolidar-lo.

Resolució de problemes

Una part de les activitats fungibles de cada unitatde programació es destina a la formulació de pro-blemes matemàtics. Aquests problemes presen-ten una dificultat progressiva d’acord amb l’evo-lució i la consolidació dels aprenentatges. Aixímateix, l’estructura que es fa servir com a pautaper a la resolució dels problemes és progressiva-ment menys guiada.

Una mica més difícil

Les activitats que es proposen en aquestes duespàgines corresponen als continguts que s’han pre-sentat al llibre d’informació, corresponents a l’a-partat Una mica més difícil. Per tant, es tracta d’ac-tivitats amb un nivell més alt de dificultat.

Joc

En el Bitoc 1, cada 4 unitats es plantegen 2 jocs.Els jocs estan pensats com a recurs didàctic per atreballar dos objectius:

– La lectura comprensiva, entesa com un elementnecessari per a la resolució de probemes.

Els jocs són relativament complexos i el nivell delectura necessari per a entendre les instruccionsde forma autònoma moltes vegades és superior alque poden tenir la major part dels alumnes. Ésconvenient, per tant, abordar el joc de manera con-junta, mestre i alumnes. El mestre ha d’explicard’entrada les instruccions del joc, encara que elsnens les llegeixin individualment, de manera ques’acostumin gradualment a aquest tipus de enun-

BLOC D’ACTIVITATS

El caràcter fungible del bloc d’activitats es beneficia d’avantatges didàctics, comel fet que l’alumne no ha de copiar els enunciats i les estructures gràfiques comsón les taules, els quadres, etc. que apareixen en l’activitat i que es necessitenper a la seva resolució, o bé la definició de l’espai i les pautes d’elaboració de lesrespostes, i el fet que l’alumne pot treballar en una mateixa pàgina.

40

J O C SJ O C S

A LA RECERCA DE LA BALENA BLAVA

Elements del joc

– El tauler de joc.

– Un dau i un regle graduat.

– Un joc de retallables d’animals marins que tro-baràs al final del llibre.

– Una fitxa en forma de mitja lluna per a cadajugador, que també trobaràs al final del llibre.

Instruccions

És un joc de 2 a 6 jugadors.

Inici del joc

Es posen cap per avall els retallables i es barre-gen. Després, encara cap per avall, es col·loquensobre el tauler en els llocs marcats.Cada jugador agafa una fitxa i tria un punt desortida. Després, tots els jugadors tiren el dauuna vegada; qui treu el resultat més alt començael joc i continua el de la seva dreta.

Desenvolupament del joc

Cada jugador tira el dau dues vegades:

– El primer resultat serveix per a determinarl’angle de tir: es pren el valor que ha sortit aldau, es multiplica per 30 i el resultat dóna elsgraus que corresponen a la direcció de tir.

– El segon resultat serveix per a marcar la dis-tància de tir: els punts que marca el dau esmultipliquen per 2 i el resultat serà la distànciaen centímetres del tir des de la vora de la pla-taforma. Per a calcular la distància des del cen-tre, cal sumar-hi 3 cm.

El tir es fa col·locant el regle de manera que mar-qui l’angle que ha sortit. Després, es mesurasobre el regle la distància corresponent.

Per exemple, si es treu un 4 i un 3, l’angle de tir serà de 120° i s’haurà de marcar una distànciade 6 centímetres des de la vora de la plataformade tir, que són 9 des del centre.L’objectiu de la tirada és encertar algun dels ani-mals. Si és així, el jugador dóna la volta al reta-llable, de manera que tots el puguin veure, ianota en un paper el pes que hi ha a la fitxa.Després el torna a posar, de nou cap per avall, almateix lloc.

Si l’animal encertat és la balena blava, el jocacaba.

Si el punt on arriba coincideix amb la plataformade tir d’un altre jugador, ha de reparar els des-perfectes que ha causat i es queda dues jugadessense tirar.Tant si s’encerta un animal com si no, el jugadordesplaça la seva plataforma de tir de maneraque el centre coincideixi amb el punt on ha arri-bat com a resultat de la jugada, i pot orientar-lade la manera que vulgui. Si surt del tauler, esdesplaça fins a la vora del tauler.

Acabament del joc i puntuacions

El joc s’acaba quan un dels jugadors assoleix labalena blava. La puntuació que obté cada jugador és la mitja-na de tots els pesos obtinguts.Per exemple, si un jugador ha tocat un catxalotde 12 tones, un dofí de 1.200 quilos i una orca de6 tones, la seva puntuació és: (12.000 + 1.200 + + 6.000) : 3 = 6.400.Per això, és convenient recordar on hi ha cadas-cun dels animals que han anat sortint, per inten-tar tocar aquells que tenen un pes alt i evitar elsque tenen un pes baix.

Casos especials

Si una tirada arriba a la vora del tauler, “rebota”amb el mateix angle amb què arriba a la vora,fins a completar la longitud total que marcava latirada.

Estratègia

Quan s’ha fet una tirada, convé orientar la plata-forma, de manera que sigui el màxim de proba-ble tocar algun animal que no hagi girat ningúabans, o bé que hagi girat algú i sigui algun delsanimals amb pes alt.

Tauler del joc al

final del llibre


22

ciats i a extreure’n la informació que els cal per apoder jugar. Els alumnes han d’acostumar-se aconsultar les instruccions i a trobar el punt corres-ponent que els interessa, quan se’ls presenta undubte al llarg del joc.

– El treball repetitiu d’algun dels continguts ques’han tractat a la unitat.

Els jocs s’han pensat donant la màxima importàn-cia al fet que siguin divertits i adequats a l’edatdels nens. L’ús que es proposa ha de ser moltlúdic, aprofitant-los per a omplir estones de classede forma relaxada.

És convenient aconseguir que els alumnes apren-guin a jugar els diferents jocs que es treballin, i quehi juguin de forma organitzada pel mestre algunesvegades. Després, si els ha agradat el joc, podenjugar-hi en estones lliures.

Els jocs d’estratègia

En el Bitoc 1 es presenta, també cada 4 unitats, unjoc d’estratègia. La majoria dels jocs són tradicio-nals, procedents de cultures de tot el món.

L’objectiu principal d’aquests jocs és fomentar eldesenvolupament de tècniques d’abstracció, per alplantejament dels resultats de les jugades, i l’anà-lisi de les diverses possibilitats. El fet d’haver d’en-tendre les instruccions segueix essent un estímula la lectura comprensiva.

CICLE SUPERIOR


23

VIA 2.

Aquesta via es diferencia bàsicament de la via 1 per un tractament didàctic ambun nivell de dificultat inferior i es concreta a partir de la consideració de dosaspectes:

– El nivell de complexitat en el punt de partida del procés d’aprenentatge.

– El ritme d’aprenentatge i l’esglaonament progressiu del procés didàctic.

Un altre aspecte que es té en compte en aquesta via és el treball dels “prere-quisits” necessaris per a assolir els continguts de la via 1.

Dins d’aquesta via cal destacar els aspectes següents:

Pel que fa a les activitats, tenen la mateixa finalitat que les de la via 1, però sónmolt més dirigides i presenten un nivell de dificultat inferior, sigui pel seu plante-jament o pel tipus de resposta que s’ha de donar.

D’altra banda, s’insisteix en aquells continguts que ho exigeixen per la seva espe-cial dificultat intrínseca.

VIA 3.

Té un nivell de dificultat superior al de la via 1 en el plantejament de les sevesactivitats, per diferents motius:

– El treball amb més elements o variables.

– L’augment del grau de dificultat en la solució de les activitats.

– L’oferta de més recursos lúdics al voltant del contingut treballat.

Dins d’aquesta via cal destacar els aspectes següents:

Les activitats d’aplicació tenen la mateixa finalitat que les presentades a la via 1,però presenten un grau de dificultat superior.

En aquesta via també s’inclouen altres continguts importants de la via 1 que calaprofundir.


. 1 portadella - grec.net · DE MATEMÀTIQUES CICLE SUPERIOR Presentació 12 Títol que es treballa a la pàgina) (indica el contingut Remissions a les pàgines del llibre d’activitats

Documents